3,5 / HIVERN 2012 - PRIMAVERA 2013 / ANY 33 / NM.

68

2 7 15 17 24

UNA CONCRDIA DE 1731 ENTRE ELS PAGESOS I EL LLOC DE LESQUIROL: TRIBUTS, COMEROS, ESCOLA I CARRER DEL PONT Abel Rubi LA PREHISTRIA AL COLLSACABRA I EL MEGLIT DE PUIGSESPEDRES Joel Casanova EL LLEGAT DE QUIRZE PARS A LARXIU COMARCAL DOSONA Angelina Verdaguer EL PERSONATGE, ENTREVISTA A SARAH BISHOP Helena Vilar EL PONT PENJAT DE RUPIT, UN TESTIMONI Xavier Crosas

Sumari 1 2 7 15 17 24 29 32 36 38 39 40 42 44 51 53
Editorial Una concrdia de 1731 Abel Rubi La prehistria al Collsacabra Joel Casanova El llegat de Quirze Pars a lArxiu Comarcal dOsona Angelina Verdaguer El personatge. Entrevista a Sarah Bishop Helena Vilar El Pont Penjat de Rupit, un testimoni Xavier Crosas La vida al poble a ulls dels joves El preg Jordi Gum i Jess Silvestre Recuperem la Muntanyeta Equip la Muntanyeta nimes Presentaci del llibre de Nan Orriols Zona Fosca Presentaci del llibre de Carme Tulon a lAvenc Xavier Viladomat Rutes viscudes. Circular pel Grau del Goler i el Grau de Cabra-figa Montse Bofill Conte La Felina i el sult Estel Vilar Crnica del Collsacabra El rac potic Montse Caralt Fitxes docells. Durbec i Pins borroner Paisatges Vius
Si vols que els
Si tens un negoci o

Punt Jove de lEsquirol i Regidoria de Juventut

DISTRIBUCI DE ELS CINGLES: BARCELONA CIUTAT Llibreria Quera, Barcelona GARROTXA Santuari de la Salut, St. Feliu de Pallerols Verntallat Agrobotiga, La Vall den Bas Floresteria Bosc de Tosca, Les Preses OSONA Cantonigrs Estanc Ca La Palmira lEsquirol Estanc La Baldufa Llibreria El Detall Manlleu Llibreria Contijoch El Quiosc de lAssumpta Benzinera Feixas Aulet Papereria Llibreria Jord LEspai Solidari (Comer Just) Roda de Ter Llibreria Can Manolito Benzinera Feixas Aulet Rupit Ca lAmple Tavertet El Rebost de la Isabel Punt dInformaci Vic Llibreria La Tralla Llibreria Muntanya de Llibres

Portada: Vistes a la Garrotxa amb la senyera i la bandera de Sant Feliu de Pallerols Foto: Ronald Stallard

empresa i vols teus articles anunciar-te o treballs surtin

subscriuret
a la revista per 7 lany o

Pots

publicats a la revista, noms cal que ens els facis arribar!

a la revista, contacta amb nosaltres via telfon o mail.

ser soci del CCC

per 15 anuals!

centreculturaldelcollsacabra@gmail.com

ANY 33 NM. 68 Hivern / Primavera 2012-13 Redacci: Centre Cultural del Collsacabra Mas lAvenc, 08511 Tavertet 629 677 449 centreculturaldelcollsacabra@gmail.com elscinglesrevista.blogspot.com Coordinaci: Belinda Parris Maquetaci: Helena Vilar Consell de redacci: Xavier Viladomat Promoci i distribuci: Adam Maci Correcci lingstica: Elisabet Prez Impressi: Grfiques DIAC Rda. Camprodon, 2 - 08500 VIC Coordinador digital: Jordi Mas i Christina Abey La redacci no es fa responsable del contingut dels treballs que hi apareixen signats, ja que expressen lopini dels seus autors. Els Cingles s una publicaci de divulgaci cultural editada per lassociaci Centre Cultural del Collsacabra i es publica sense cap finalitat de lucre. Dipsit legal: B-8.390-79 ISSN 2013-7133 Associaci Centre Cultural del Collsacabra i Revista Els Cingles de Collsacabra 629 677 449 (veu i sms) LAvenc de Tavertet, 08511 Inscrita a 20 de febrer, 2012 a la secci 1 del Registre dAssociacions de la Generalitat de Catalunya, CIF G65633240

Editorial
Al web dgora (1), entre reflexions, llegim un proverbi galls que diu: Qui vulgui ser lder ha de ser pont. El pont s smbol, des de temps immemorials, de trobar la soluci, de travessar sense perill unes aiges turbulentes que ens amenacen, com ens cantaven Simon i Garfunkel a la coneguda Bridge over troubled waters. Un pont penjat, smbol de Rupit, on tot el poble va treballar en equip fa gaireb 70 anys per fer realitat la millora de laccs al poble. Sn moments daiges incertes, fredes i que, de vegades, amaguen brots de cinisme, el pitjor dels mals. Per, tamb sn moments de lideratge fort, coratge imprevist i nims collectius. Cal que aquells que ens liderin ho facin amb la saviesa dels veritables constructors de ponts perdurables, per a un poble que tamb coneix la repressi i la menystinena i, que s tamb ric en paisatge, indstria i personatges rellevants. Sn gallesos lactor Anthony Hopkins, lescriptor Roald Dahl i, el poltic de ms pes de la histria britnica i que port, sense manies, el galls al parlament londinenc: David Lloyd George. Si, en veure larc de Sant Mart, un excursionista exclams: Pots comptar! Segur que torna a ploure, el trobarem, si ms no, poc coneixedor dels senyals del temps. Fa falta que, com els rupitencs daquell temps, ens arremanguem, agafem pics i pales i ens posem a construir sense mirar enrere. Des del petit boc enlairat de Catalunya que significa El Collsacabra, des daquests prats, boscos, cingleres i poblets, volem rendir homenatge a la nostra Catalunya, terra acollidora. Iniciant un viatge simblic daquest sentiment profund, passem una a una les pgines daquesta edici: anem des de la prehistria ms remota, repassant la histria tributria local del segle xviii; ens endinsem en la histria local dun poble; ens fixem en lart i la funci dels pregons de les festes majors; fem lloana a qui dedica tota una vida a la documentaci; presentem com a personatge qui arriba de fora i tria LEsquirol com a poble per viure; toquem un projecte proper de recuperaci del medi amb un grup de joves entusiastes que saben treballar en equip, captem la mgia del mn amb dos fotgrafs premiats; i llegim una histria dun lloc lluny que ens aporta saviesa i color. Per esbargir-nos de tanta feina ben feta, baixem un grau vertigins per conixer indrets medievals on els murs encara ens intenten parlar entre arbres que els tornen a reclamar. Els nostres cingles ja hi eren a la prehistria i, durant la histria, han acompanyat qui ha nascut prop daqu, per tamb qui arriba de fora i tria viurehi o visitar-ho. Aquest cingles hi seran sens dubte per les futures generacions de Catalans, tamb com a smbol, aquest cop, de fortalesa, de tenacitat i de permanncia que ens ha dajudar a passar definitivament aquest nou pont, noms que, aquesta vegada, ha de ser vincle, sense tornada, envers el nou cam amb el dret a decidir.
(1)

Collaboraci: 3,5

www.sergi-perez.com

Associaci Centre Cultural de Collsacabra

Text: Abel Rubi

Una concrdia de 1731

LA I CARRER DEL PONT

ENTRE ELS PAGESOS I EL LLOC DE LESQUIROL: TRIBUTS, COMEROS, ESCO-

Conflictes [...] que han influt en la relaci entre els pagesos del terme i la gent del nucli urb de lEsquirol

Al segle XVIII, lEsquirol i el conjunt del terme del Cabrers van viure una gran expansi en diferents mbits, especialment en el demogrfic i leconmic. Aquest gran progrs, per, no va estar exempt de tensions entre la poblaci. A partir daquesta concrdia1, signada a lEsquirol el 2 de setembre de 1731, entre el lloc de lEsquirol i els pagesos de la resta del terme del Cabrers podem aprofundir en alguns conflictes entre la poblaci en diferents temes que ens semblen prou rellevants per a la histria de lEsquirol2. Ens referim a conflictes territorials, fiscals, comercials i administratius que han influt en la relaci entre els pagesos del terme i la gent del nucli urb de lEsquirol, en ledificaci del carrer del Pont, en lestabliment de diferents comeros o en els inicis duna escola pblica. Aquests avenos sacaben consolidant desprs duna entesa entre el nucli i la ruralia. Linici del conflicte es troba en un establiment i concessi en emfiteusi3 del marqus dAitona i comte dOsona, senyor jurisdiccional del terme, als regidors del lloc de lEsquirol, de 16 de juliol de 1730, consistent en la facultat de poder tenir en dit lloch y terme del Esquirol y en los paratges ben vistos a dits regidors y a dits

successors llurs tenda, gavella, fleca, taverna y hostal junt ab la carniceria o dret de tallar carns en dit lloch del Esquirol tot privativament a totas y qualsevols personas ab expressa facultat de multar los contrafactors en dit dret en la pena de vint sous. Aquest establiment, per, implica noms la gent del lloc del poble de lEsquirol, a exclusi dels pagesos de dit terme del Cabrars que habiten fora el lloc. El cens daquest establiment era de tres lliures i deu sous anuals. Aquest establiment, per, no va fer gaire grcia als regidors pagesos del terme del Cabrers, dient que devie ententrer-se a favor de tota la Universitat de dit lloch y terme del Esquirol y Cabrars, ja perqu s una sola Universitat governada per uns mateixos batlles y regidors. Evidentment, volien obtenir els mateixos privilegis que la gent del poble i allegaven que sempre havien contribut fiscalment amb una igualtat que ara demanaven. A ms, consideraven que los individuos de dit lloch, en virtut de dit establiment, desfrutavan tot lo til y benefici que se pot conseguir de la situaci de dit terme per ser en ell lo cam real de Vich a Olot y altres parts y no sentian los dits individuos apenas cosa alguna dels

grans danys y gastos que ocasiona la mateixa cituaci y cam real, s que dits danys o gastos quasi enterament pagavan y suportavan los pagesos de dit terme. Tanmateix, queda clar que la intenci del marqus dAitona era clarament afavorir la gent del poble, per ser com sn tots aquells o la major part de ells jornalers y quasi pobres solemnes, y que en conseqnsia sens dupte haurian ents las excellncias attendrer a la misria y subvenci de aquells. El cas s que els pagesos cent interpellaren extrajudicialment lo dia 10 de agost de 1730 als regidors de dit lloch del Esquirol per a qu consentissen dit establiment a favor de la Universitat de dit terme y no del dit lloch tant solament. Y, no havent los regidors pagesos de dit terme pogut conseguir benefici algun de dita interpellaci, acudiren a la Real Audincia del present Principat de Catalunya y de ella obtingueren lletras citatrias e inhibitrias contra los dits regidors del lloch del Esquirol als quals foren aquellas en deguda forma presentadas lo dia 28 de novembre de 1730. La causa duta a terme no va agradar al marqus dAitona i la seva gent, qui ab sa carta orde dada en Madrid als 17 de febrer del corrent any 1731 disposaren que se effectus y firms entre ditas parts concrdia sobre las pretencions preditas. Per tant, los honorables Flix Gurdia, Miquel Paray, de la parrquia de Santa Maria de Corc, y Joan Pere Casas, de la parrquia de Sant Juli de Cabrera, tots tres pagesos y actuals regidors de dit terme del Cabrars, de una, y los honorables Joseph Planas y Corominas, parayre, y Isidro Faja, negociant, tots dos del loch del Esquirol y actuals regidors del mateix terme per part del dit lloch del Esquirol, de part altre, [...] ab assistncia del magnfich senyor Jacintho Pou y Ordines, en quiscun dret doctor, en Vich populat, assessor per las excellncias del Comptat de Ozona, y aix b del dit lloch y terme, dins las casas del honorable Francesc(a) Coromina, actual batlle del mateix lloch y terme del Esquirol y Cabrars, situadas en dit lloch del Esquirol, ahont per semblans y altres negocis de dita Universitat acostuman convocar-se y congregar-se, tenint, fent, celebrant y representant la mateixa Universitat y fent estas cosas en nom de aquella y de sos individuos, ab lo deret emper de las excellncias que avall se interposar, entre si y per dita Universitat del lloch y terme del Esquirol y Cabrars y

per los individuos presents, absents y esdevenidors recproca y vicitudinriament han convingut, pactat, firmat y jurat lo segent: - Les dues parts renuncien al procs judicial iniciat. - Lestabliment se entenga absoluta y nicament concedit y otorgat a favor de tota la Universitat de dit lloch y ter me del Esquirol y Cabrars.Tots los habitants y moradors, aix pagesos y dems del dit terme del Cabrers com del dit lloch del Esquirol, sian obligats y degan igualment contribuhir en lo dret particular novament imposat en dit lloch del Esquirol en fora del expressat establiment.

Document de lArxiu Episcopal de Vic Foto: Rafel Ginebra

dels lucros y preus de arrendament [...] se aja perpetuament de pagar y mantenir en dit lloch del Esquirol [...] un mestre de minyons...

- Tots els pagesos pagaran 100 lliures anuals pel dret del particular, per evitar el frau, quedant francs i immunes dels pagaments la soluci que hagin de realitzar per aquest dret. - Dels profits y lucros derivats de lestabliment degan enterament pagar-se y satisfer-se totas las expensas que los regidors de dit lloch del Esquirol hajan fet y suportat, aix per rah de la entrada com altrament per conseguir y obtenir lo referit establiment i tamb que sia lluhit y quitat, aix en lo preu com en las pencions y porrata, aquell censal mort de preu y proprietat 250 lliures y penci 250 sous barcelonesos que en lo any 1727 ven y originalment cre la mateixa Universitat del lloch y terme del Esquirol y Cabrars, exclosa la parrquia de Sant Juli de Cabrera. En no haver participat aquesta parrquia en el censal se deur a dita parrquia beneficiar y esmenar lo correspectiu contingent de y per dita quantitat. - Una vegada liquidats aquests deutes, los lucros fruits y profits [...] degan annualment servir primerament per pagar y mantenir en dit lloch del Esquirol un mestre de minyons. Del que sobri nhan de fer quatre parts iguals. Tres deuran entrar a la massa comuna de tota la dita Universitat del lloch y terme del Esquirol y Cabrars a fi nicament de aplicar-se en lluhir y quitar las obligacions y mals a que est subjecta la mateixa Universitat del lloch y terme del Esquirol y Cabrars [...] fins y a tant que la dita Universitat del lloch y terme del Esquirol y Cabrars sia entera y total libre, qutia e immune de ditas obligacions y mals. I per poder alliberar-se daquests deutes ms rpi-

dament las pencions fins vuy degudas com las que en avant discorreran y los salaris dels regidors se pagan y pagar degan durant lo temps de dita quitaci per medi de talla comuna. La restant quarta part dega donar-se y entregar als regidors de dit lloch del Esquirol y per subvenci y utilitat dels pobres y urgncias del mateix lloch. - Lo dret del particular novament imposat en fora del sobrechalendat establiment espire y finesca e finir y expirar dega luego de lograda y conseguida la entera quitaci de las obligacions y mals, per establint que si a la mateixa Universitat del lloch y terme del Esquirol y Cabrers apareixer convenient continuar-se la exacci y cobrana del expressat dret del particular dega est quedar enter y continuar-se en la mateixa forma que sobre queda previngut. - Una vegada finalitzi la imposici del dret del particular, dels lucros y preus de arrendament que resultaran del dit establiment y a benefici de tots los del mateix lloch y terme del Esquirol y Cabrers un mestre de minyons a coneguda dels honorables batlle y regidors com sobre se ha dit; y que, pagat lo salari de dit mestre, del residuum de dits fruyts y lucros sian fetas dotse iguals parts, las sinch de las quals sian donadas y entregadas e donar y entregar se degan als regidors de dit lloch del Esquirol per subvenci y benefici dels pobres y urgncias del mateix lloch, exceptades emper 10 lliures barceloneses que de ditas sinch parts venint dit cas annualment deuran distribuhirse a coneguda dels regidors pagesos en subvenci y benefici dels pobres que se

troban habitar y viurer en las pagesias y dems casas del dit terme del Cabrers; y las restants set parts de ditas dotse parts iguals degan aplicar-se enterament y entrar a la massa comuna de tota la dita Universitat del lloch y terme del Esquirol y Cabrers y a obs y benefici de la mateixa Universitat per satisfer los gastos y crrechs de aquella. - Com que el pa que es ven a pes a la menuda serveix pels pobres, no puga la dita Universitat del lloch y terme del Esquirol y Cabrers arrendar-lo per inters algun, s que precisament dega la mateixa Universitat concedir y arrendar la facultat y obligaci de vendrer y tenir en dit lloch del Esquirol pa de pes y a la menuda a aquell o aquells qui millor y ms barato se obligaran en vendrer dit pa en dit lloch del Esquirol, puix que de esta manera queder assegurat lo abast de dit pa a major benefici dels pobres. - Aquella casa que de present t feta Francesch Aguilar passat lo pont del Esquirol y en lo lloch dit la plana del pont, que es vers la vila de Olot, y tamb aquellas deu casas que en dit paratge dit la plana del pont esperan fer-se, segons los establiments per dit effecte respective fets y firmats per los hereus y possessors del mas Arcarons del dit terme del Cabrars y parrquia de Corc a favor de Bernat Franch, Anton Casellas, Sagimon Casellas lias Turroya, Pau Alsina, Joan Gell, Francisco Vilardell, Joan Fillol, Gaspar Aguilar, Sagimon Casellas lias el Tod y Joan Casellas, tots habitants de present en dit carrer del Esquirol, en lo tocant als dits drets aix en la soluci com en la percepci dels fruyts de aquells sian y

se antengan e vingan compresas ab lo dit lloch del Esquirol, de manera que en dits drets y en tot lo concernens dependent y emergent de ells total y absoludament entren los habitants de dita casa feta y de las ditas altres deu cases fahedoras en dit lloch dit la plana del pont, aix y de la mateixa manera que los individuos habitants y moredors de dit lloch del Esquirol. Las dems emper casas que en havant ultra las mencionadas onze casas (compresa la que se troba ja feta) se faran, foran y fabricaran passat dit pont y en lo referit lloch anomenat la plana del pont quedaran y seran unidas al dit terme del Cabrers y disgregadas del dit lloch en quant als Com que el pa dits drets aix en la soluci com en la que es ven a percepci de dits drets. pes a menuda Aquesta concrdia queda validada pel notari de Torell Pere Gavanyach i s acceptada pel marqus dAitona i comte dOsona el 22 de setembre de 1731, a Madrid. Finalment, s registrada el 12 de novembre de 17314 en el llibre de cria propi de les jurisdiccions de lesmentat noble. Ens sembla especialment rellevant aquesta regulaci fiscal i territorial del que havia desdevenir el carrer del Pont. Sense cap mena de dubte aquest s un dels carrers de lEsquirol ms significatius a lhora de forjar la idiosincrsia del poble, equiparable segurament al carrer Major i al carrer Nou. A partir de la concrdia podem tenir una idea de la seva evoluci, partint duna nica casa, el 1731, a laltra banda del pont per amb una gran projecci de construcci. Si ens fixem en les llindes de pedra datades de les portes del carrer, ens adonarem de la importncia de la resta del segle XVIII en la

serveix pels pobres, no puga la dita universitat del lloch [...] arrendar-lo per inters algun

Ctra. de Vic a Olot, Km 24 08569 CANTONIGRS (Osona) Tel. 93 852 50 06 www.elmolidelalzina.com

Tel 93 852 20 86 C/Many n 3 08569 RUPIT i PRUIT

www.fondamarsal.com.es - info@fondamarsal.cat

Sense cap mena de dubte aquest [carrer del pont] s un dels carrers de lEsquirol ms significatius a lhora de forjar la idiosincrsia del poble

Vista actual del Carrer del Pont, LEsquirol Foto: Abel Rubi

seva edificaci5. Sense cap mena de dubte s el creixement demogrfic i econmic qui limpulsa. I tamb podem fixar-nos en els cognoms daquests primers constructors, ben coneguts al poble encara actualment. Tot i que Assumpta Serra6 ens parla dels inicis del carrer del Pont a finals del segle XVI, creiem que els establiments citats corresponen al capdamunt del carrer Major. Els llocs coneguts com a Coll Sa Gorga, Vilafort i Vinya de les Antentes, situats entre el call de Can Xalofa i el Perai, estan ben identificats per Quirze Pars7, i actualment se situen al final del carrer Major, essent el seu origen i el del poble de lEsquirol. S que queden ben clares i coincidents les referncies del carrer del Pont al segle XVIII, posteriors a la concrdia, que detalla Assumpta Serra8.

Aix doncs, ens adonem del conflicte present entre ruralia i poble de lEsquirol que facilitaria fins al primer ter del segle XIX la divisi en dos municipis diferents: Santa Maria de Corc o lEsquirol i les Masies de Santa Maria de Corc. s molt rellevant tamb el gran impuls econmic, demogrfic i constructiu experimentat en aquesta poca, quan van edificar-se moltes de les antigues cases que encara avui estan habitades. I, com no, considerem de vital importncia les famlies que van afavorir aquesta formaci duna part dall que actualment s lEsquirol. Notes 1. Arxiu Episcopal de Vic. Arxiu de la Vegueria de Vic. COMTATOSONA/4. 2. Aquesta concrdia ja la citava mossn Antoni Pladevall a PLADEVALL, Antoni; COLL, F. Xavier; SERRA, Assumpta: Histria de la parrquia i poble de Santa Maria de Corc. Vic: Parrquia de Santa Maria de Corc, 2002. Pgines 57 i 58. 3. Davant Francisco Bonaventura Torras, notari pblic de Barcelona. 4. Arxiu Episcopal de Vic. Arxiu de la Vegueria de Vic. COMTATOSONA/4. 5. Hem identificat nou llindes datades dentre 1740 i 1792, una de les quals no hem pogut identificar clarament la dcada (17_1). Evidentment deuen haver-se destrut llindes en cases reconstrudes o alguna que no hem sabut localitzar, per lexistncia de les actuals corroboraria que s un carrer que pren fesomia especialment entre els anys que mostren les llindes, en cases prou separades fsicament. 6. PLADEVALL, Antoni; COLL, F. Xavier; SERRA, Assumpta: Histria de la parrquia i poble de Santa Maria de Corc. Vic: Parrquia de Santa Maria de Corc, 2002. Pgines 217-220. 7. PARS, Quirze: La despoblaci rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Rafael Dalmau, 2001. Pgines 218 i 219. 8. PLADEVALL, Antoni; COLL, F. Xavier; SERRA, Assumpta: Histria de la parrquia i poble de Santa Maria de Corc. Vic: Parrquia de Santa Maria de Corc, 2002. Pgines 235-237.

Text: Joel Casanova Mart

La Prehistria al Collsacabra
I EL MEGLIT DE PUIG SESPEDRES

A part de la histria escrita, un dels elements que ms connecta a les persones amb el passat s la visualitzaci dels vestigis materials. Castells, muralles, camins, ermites, masos, etc. esdevenen elements patrimonials que faciliten la connexi present-passat i dinamitzen linters per les societats pretrites. A la vegada, aquesta materialitat es converteix en un referent simblic de cohesi i identitat collectiva que, per b o per mal, ens identifica amb la nostra histria ja sigui propera o llunyana. En aquest sentit, el territori s a la vegada natural i hum, s a dir, un espai replet dempremtes del passat que li atorguen carcter i singularitat. Linherent inters dalguns humans per aquests vestigis ha perms recuperar la memria duns pobles que ja no hi sn, per que, sens dubte, tenen molt a veure amb qui som. Avui en dia, els historiadors i arquelegs treballen per generar continguts i explicacions histriques que, si es difonen, tant en lmbit de la recerca acadmica com en el pblic no especialitzat, contribueixen a reconstruir la nostra his-

tria, a reflexionar sobre la nostra soci- Aquesta etat i, a la vegada, ajuden a comprendre materialitat els entorns socials presents i passats. [vestigis No seria just excloure els temps prehistrics daquesta conjuntura. s cert, que les primeres etapes de la nostra histria com a ssers humans perodes paleoltic (primers caadors i recollectors) i neoltic (primers agricultors i ramaders) han deixat pocs elements materials visibles en el territori. Ocupacions puntuals en coves i abrics, efmers campaments a laire lliure, s cert que sn rastres complicats de visualitzar i dentendre sense lajuda de larqueologia. Per contra, la cultura material daquestes societats prehistriques conjunt dobjectes que fabrica i utilitza una societat s molt rica i una part ha arribat fins els nostres dies a travs de les excavacions arqueolgiques. Eines de pedra de banya i dos, atuells cermics, els ossos dels animals que menjaven, enterraments dels seus difunts, traces dalgunes fogueres o estructures dhbitat, part de les seves manifestacions artstiques, com les pintures, gravats rupestres o es-

naturals] es converteix en un referent simblic de cohesi i identitat collectiva

** ElEl concepte concepte meglit meglit (mega (mega : gran : gran // lithos lithos : pedres) : pedres) fafa referncia referncia aa un un fenomen fenomen paneuropeu paneuropeu que que apareix apareix en en elel neoltic neoltic mig mig VII VII millenni millenni abans abans del del present present i peri perdura dura en en alguns alguns indrets indrets fins fins lala primera primera edat edat del del bronze bronze IV IV millenni millenni abans abans del del present present i, i, que que eses relaciona relaciona amb amb un un ritual ritual funerari funerari que que consisteix consisteix en en enterrar enterrar els els difunts difunts emprant emprant grans grans estructures estructures funerries funerries de de pepedra. dra. Avui Avui en en dia, dia, elel fenomen fenomen megaltic megaltic eses troba troba rodejat rodejat duna duna diversa diversa toponmia toponmia que que fafa referncia referncia aa tota tota consconstrucci trucci feta feta amb amb grans grans pedres, pedres, termes termes com com dolmens, dolmens, sepulcres sepulcres corredors, corredors, hipogeus, hipogeus, cistes, cistes, galeries, galeries, menmenhirs, hirs, paradolmens, paradolmens, cromlecs, cromlecs, tmuls, tmuls, etc. etc. sn sn concepconceptes tes que que constantment constantment apareixen apareixen entorn entorn aa aquestes aquestes mamanifestacions nifestacions arquitectniques. arquitectniques. En En tot tot cas, cas, exceptuant exceptuant els els conceptes conceptes de de menhir menhir i cromlec i cromlec que que fan fan referncia referncia aa pedres pedres dretes dretes allades allades oo en en conjunts conjunts alineats alineats i circui circulars, lars, lala resta resta de de noms noms eses relaciona relaciona amb amb una una extensa extensa titipologia pologia de de monuments monuments funeraris funeraris construts construts amb amb grans grans pedres pedres i que i que tenen tenen diferents diferents formes formes i poden i poden ser ser ms ms oo menys menys complexos. complexos.

sum danimals caats sn les niques evidncies materials de la presncia daquests grups de nmades caadors recollectors de fa ms de 10.000 anys. Per contra, en els altiplans del Collscabra, la presncia daquestes societats no ha pogut ser detectada de manera clara, nicament se citen troballes allades dalguns materials arqueolgics que, amb molts dubtes, es podrien relacionar amb aquests grups humans. La falta de prospeccions arqueolgiques i la important massa forestal daquest zona, lligat a que molts abrics han sofert importants modificacions en temps histrics que han buidat els sediments que podrien contenir materials paleoltics, explicarien aquest incongruent buit. Si avancem una mica ms en el temps, entorn als 8.000 anys abans del present, a Catalunya es documenten les primeres evidncies de la domesticaci de plantes i animals, que marquen lentrada del perode neoltic, en el que es produeixen una srie de transcendentals transformacions en les societats humanes que afectaran tots els mbits de la seva vida i organitzaci socioeconmica, tecnolgica i ideolgica. La tasca de recerca de varis investigadors ha perms, amb el temps, anar caracteritzant aquests primers humans neoltics i disposar duna visi cada vegada ms precisa de la seva dinmica cultural (Castany, 1982 a i b; Clop et al., 1995; entre daltres). El que sembla clar s que, desprs duna etapa inicial on sintrodueixen aquestes noves prctiques econmiques (agricultura i ramaderia), entorn als 5.000 anys abans del present, saprecia una important

cultures, ornaments personals com collarets i penjolls, etc. sn les pistes que permeten reconstruir fragments de la vida daquestes societats desaparegudes fa millennis. Aqu, al Collsacabra, la histria daquests primers humans ha pogut ser detectada grcies a les ocupacions paleoltiques documentades en abrics com El Cingle Vermell, el Roc del Migdia o El Castell (Vila et al.,1982), jaciments que es troben en els penya-segats que rodegen el riu Ter prop de Vilanova de Sau. Eines de pedra i restes del con-

consolidaci daquestes comunitats dagricultors i de ramaders. Es defineixen els primers grans poblats a laire lliure, lexistncia duna important circulaci de matries primeres (minerals per fer collarets, slex de bona qualitat, pedres per fer destrals polides, etc.) i la progressiva transformaci de les prctiques funerries que comporten laparici del megalitisme* (Molist i Clop, 2000; Tarrs, 2003). A la zona del Collsacabra, el Neoltic comena a estar ms ben documentat. Duna banda, en les modestes cavitats de Can Fel o les Grioteres que testimonien la presncia de petits hbitats domstics, on es troben fogars i restes danimals domstics que es poden relacionar amb grups de pastors i/o agricultors que viuen i es desplacen per la vall mitjana del riu Ter i els altiplans del Collsacabra (Castany, 1982 a i b). Els costums funeraris daquests humans es poden reconstruir grcies a una srie de jaciments conservats en una zona de-

nominada lrea megaltica de Tavertet (Molist et al., 1987). En el altiplans de sobre lAvenc shi han documentat un mnim de 8 sepultures megaltiques en una zona de poc ms de 2 km de dimetre, fet que sha interpretat com una autntica necrpolis megaltica. Les datacions ubiquen aquests monuments funeraris de pedra en el neoltic antic/ mig, s a dir, fa uns 5.500 anys, cosa que situaria aquests monuments dins de les primeres manifestacions megaltiques de la Pennsula Ibrica i, fins i tot, de lEuropa occidental. Aquest grup de monuments sn arquitectnicament molt homogenis i es caracteritzen per lexistncia dun tmul de grans dimensions construt amb terra, amb un lmit o corona en pedra seca. La cambra funerria central est construda amb lloses de pedra formant una capsa, s de planta quadrangular. Les inhumacions conservades sn individuals cosa que implica una important inversi de temps i de persones per lenterrament duna nica persona. Aix obre interrogants in-

Figura 1. Localitzaci aproximada dels jaciments arqueolgics prehistrics ms importants del Collsacabra (1: Meglit de Puig Sespedres; 2: Necrpolis del Serrat de Bal; 3: Dolmen de Can Tafura; 4: Cova de les Pixarelles; 5: Cova de Can Fel; 6: Necrpolis de Coll sAvenc; 7: Dolmen de Sant Corneli; 8,9, 10 i 11: Meglits de Rajols, Font de la Vena, i el Padr I i II) Font: Institut Cartogrfic de Catalunya (ICC)

10

teressants sobre la jerarquitzaci social daquests grups neoltics. Laixovar dels difunts presenta unes caracterstiques similars a les altres formes de sepultures contempornies, amb la deposici de recipients cermics i dutillatges de slex. Quatre sn els monuments millor documentats: Font de la Vena, el Padr II-III, el Padr III i Collet de Rajols (Molist i Clop, 2000) (figura 1). Lhbitat dels constructors daquests sepulcres s una incgnita, nicament shan documentat de manera puntual alguns espais com sn la Balma de la Font Nova i els espais a laire lliure de la Roca llarga i el Pla de la Barraca, on shan localitzat alguns materials calcoltics i shan interpretat com possibles hbitats ocupats de manera puntual (Molist et al., 1987). Entorn el 4000 abans del present, els pagesos prehistrics incorporen paulatinament la fabricaci dels primers instruments de metall, entrant en lanomenada edat del coure o calcoltic. s en aquesta poca, que el megalitisme arriba al seu punt lgid, shan documentat una important diversitat de construccions, a la vegada que es produeix una certa especialitzaci ramadera amb la consolidaci duna transhumncia cada vegada ms extensa. Si b inicialment laparici de la metallrgia ser un fenomen que no modific en excs la vida dels agricultors i ramaders, amb el temps i ls de nous metalls com el bronze fa uns 3.800-3.600 anys abans del present i, posteriorment, el ferro, s que suposar importants transformacions en les societats humanes. De fet, a ledat del bronze, el megalitisme sanir abandonant a favor dels rituals de cre-

maci i collocaci de les restes incinerades dels difunts en urnes funerries fetes de cermica les quals senterraran formant autntiques necrpolis anomenades camps durnes. Tamb arribar un estil cermic conegut com campaniforme que sestendr prcticament per tota lEuropa occidental. Al Collsacabra, ledat dels metalls es troba documentada en alguns jaciments, dels quals destaquen sobretot els camps durnes del Coll sAvenc a Tavertet i del Serrat de Bal a Cantonigrs, on es van localitzar varies urnes cinerries amb rics aixovars funeraris. Tamb es detecten hbitats domstics de ledat del bronze, situats en petites coves Pixarelles, Grioteres i Can Fel, que ja havien estat ocupades en el neoltic. Finalment, amb el descobriment i control del ferro (fa uns 2.700 anys), parallel a larribada de grups humans indoeuropeus, siniciaran, ara s, una srie dimportants canvis com laparici de les primeres ciutats-estat, lescriptura, el comer organitzat i a gran escala, les castes militars, laparici de cabdills, etc. s a dir, el perfil dunes societats que, en alguns aspectes, seran fora similars a les actuals. Aquesta nova conjuntura donar lloc al mn ibric el qual obrir les portes a la protohistria tancant aix per sempre ms els temps prehistrics. El meglit de Puig Sespedres: un exemple de recuperaci de la memria prehistrica Desprs daquest brevssim reps de la prehistria al Collsacabra, ens aturem per parlar amb ms detall del meglit de

Figura 2. Esquema ideal del procs de construcci dun meglit. Font: Wikipedia, Megalitismo

11

Figura 3. Vista del meglit de Puig Sespedres en lestat actual; a lesquerra es dibuixen en planta les pedres que integren el monument. Font: Originals de Joel Casanova Mart

12

Figura 4. Materials arqueolgics dibuixats trobats a Puig Sespedres. 1 al 6: lmines de slex; 7: fragment de punta de sageta de slex; 8: bot de marfil; 9 al 15: denes de collar de pedra; 16: penjoll de petxina, (Batista, 1963). Font: Batista, R. (1963): Sepulcros megalticos de la comarca de Vich, Corpus de Sepulcros Megaliticos-2, Barcelona

13

Puig Sespedres, ubicat en el primer tram del cam ral que surt de lEsquirol en direcci Cantonigrs. Tot i que es coneix des de temps immemorials, fou excavat per primer cop als anys 20 per lInstitut dEstudis Catalans sota la direcci de Josep Maria Gudiol (Gudiol i Ricart, 1920) i, posteriorment, R. Batista en va fer un aixecament topogrfic i planimtric (Batista, 1963). Recentment, lany 2011, ressorgeix linters per aquest oblidat element patrimonial i es desenvolupa un projecte dintervenci arqueolgica lligat a un programa de divulgaci i musetzaci del monument, grcies a la collaboraci de lAjuntament de lEsquirol i sota la direcci cientfica i didctica de Joel Casanova Mart del Centre dEstudis del Patrimoni Arqueolgic de la Prehistria (CEPAP) de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) i de Judit Serradell. Tot i les nombroses espoliacions, el monument encara conserva vries restes humanes, que assenyalen el carcter funerari i collectiu del meglit; s a dir, shi van enterrar varis individus de diferents edats (adults, joves i nens). Daltra banda, les excavacions han perms recuperar varis elements relacionats amb laixovar dels difunts: fragments de cermica feta a m, denes de collaret fabricades amb pedres com lestatita i la calcria, penjolls fets amb petxines marines perforades, botons dos i puntes de fletxa i lmines de slex. Aquest tipus daixovars funeraris sn molt similars als que es troben en varis meglits de Catalunya i del litoral mediterrani i, cronolgicament, subiquen dins dun extens perode que va des del neoltic final fins al bronze final, essent especialment abundants en el calcoltic o edat del coure (4.200 3.800 anys abans del present). Per tant, els constructors de Puig Sespedres segurament van ser grups dagricultors i ramaders que viurien en poblats sedentaris en algun indret del Collsacabra que, a dia davui, no sha pogut localitzar. Les recents excavacions tamb han perms avanar fora en el coneixement

de les caracterstiques arquitectniques del monument. Tot indica que es tractaria dun sepulcre de grans dimensions (amb un dimetre de ms de 13 metres) amb tres parts ben diferenciades: una cambra sepulcral feta de grans lloses planes de pedra de les quals noms sen conserven, parcialment, les laterals, un corredor daccs tamb fet amb lloses planes de pedra i un tmul fet amb terra i pedres de diferents formes i dimensions que segurament cobriria tot el monument conferint-li un aspecte de cova artificial. Per les destacables dimensions, queda clar que els constructors de Puig Sespedres pretenien que el monument fos un element clarament visible en el paisatge, s a dir, es detecta una voluntat expressa de marcar el territori amb elements constru-

Figura 5. Reconstrucci amb ordinador del dolmen de Dombate (Galicia) per Terranova S.L. Lestructura seria similar a Puig Sespedres; sobserva un corredor dentrada, una cambra sepulcral i un tmul de pedres que rodeja el monument. Font: Terranova interpretacion y gestin ambiental, www.terranova-sl.es

14

ts que tenen una forta crrega simblica, ja que la seva essncia est molt relacionada amb el mn dels morts. Daltra banda, la ubicaci estratgica de Puig Sespedres, en clara relaci amb una via de pas natural actualment un tram del cam ral que va de Vic a Olot fa pensar en la importncia que tenien aquestes vies de transhumncia. De fet, bona part dels sepulcres megaltics de la zona dels Pirineus, Prepirineus i dels altiplans centrals de Catalunya ha fet plantejar a alguns investigadors que els seus constructors fossin grups de pastors dedicats bsicament a la ramaderia transhumant. En tot cas, la falta dels hbitats relacionables amb aquests monuments dificulta conixer el grau de sedentarisme daquests grups humans i la vinculaci entre meglits i camins ramaders. Com hem vist, Puig Sespedres no s un cas allat en el Collsacabra, si b s, per ara, un dels monuments megaltics ms grans. Hem vist que molt a prop trobem lrea megaltica de Tavertet amb ms de 8 sepulcres o daltres meglits com el de Can Tafura o Sant Corneli, tamb ubicats en els altiplans meridionals del Collsacabra. Aix doncs, es fa pals que el Collsacabra s una rea especialment rica en conjunts megaltics que obre interessants expectatives tant en el camp de la recerca com en el de la divulgaci i socialitzaci del patrimoni. Tornant al principi daquest article, concebre el patrimoni cultural com un referent simblic didentitat collectiva i de dinamitzaci socio-cultural esdev clau en la reconstrucci del passat i la revaloritzaci patrimonial dun municipi. En aquest sentit, ladministraci ha de fer possible el desenvolupament de projectes que ajudin a revaloritzar i socialitzar el patrimoni, actuacions que sens dubte sn claus en el desenvolupament turstic i cultural duna regi com la del Collsacabra, la qual t un potencial natural i cultural excepcional.

Notes Batista, R. (1963). Sepulcros megalticos de la comarca de Vich, Corpus de Sepulcros Megaliticos-2, Barcelona. Castany, (1982a). El poblament antic a Osona. Darrers treballs arqueolgics (en collaboraci). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura; Vic: Ajuntament, 24 pp. Castany, J. (1982b). Del Neoltic mitj-antic al Bronze final a Osona. Ausa, 10: 102 104. Clop, X.; Rib, G. i Saa, M. (1995). Les primeres comunitats pageses a la mediterrnia occidental. Laven, 190: 13-41. Gudiol, J. i Ricart, J. (1920). Les primitives civilitzacions Ausetanes, Vic. Molist, M.; Cruells, W.; Castells, J. (1987). Lrea megaltica de Tavertet (Osona). Cota Zero, 3: 55-68; Eumo Editorial, Vic (Barcelona). Molist, M; Clop, M. (2000). La investigacin sobre el megalitismo en el noroeste de la Pennsula Ibrica: novedades y perspectivas. Muitas antas, pouca gente? Actas do I coloquio sobre megalitismo. V.S. Gonalves, ed. Tarrs, J. (2003). Els constructors de meglits a Catalunya: cistes i dolmens entre els millennis V-III Cal aC, Cota Zero, n. 18: 54-75; Eumo Editorial, Vic (Barcelona). Vila, A.; Estvez, J. i Yll, R. (1982). Sis millenaris de dinmica econmica abans del Neoltic. Ausa X/102-104: 55-60.

15

Text: Angelina Verdaguer, Directora de lArxiu Comarcal dOsona

El llegat de Quirze Pars

A LARXIU COMARCAL DOSONA

LArxiu Comarcal dOsona (ACOS) va rebre en dipsit, en data 19 doctubre de 2012, el Fons Quirze Pars i Ganyet (1909-1994), que resumint es composa de diapositives en color, pellcules, cintes magnetofniques, fotografies i documentaci escrita. El Fons en qesti ja ha estat convenientment estudiat, catalogat i digitalitzat pel personal tcnic de lArxiu. No cal dir que per als qui som del Collsacabra o b ms senzillament lestimem, la part ms interessant daquest Fons s el que fa referncia a lobra magna de Quirze Pars, s a dir La despoblaci rural i les masies del Collsacabra, llibre publicat lany 1985 per la Fundaci Vives Casajuana, desprs de ser guardonat amb el premi Cristfor Despuig patrocinat per la mateixa fundaci lany 1979. Ara, en rebre el seu Fons complet, i divuit anys desprs de la seva mort, Quirze Pars ens ha tornat a sorprendre amb la seva obra fotogrfica. Quirze Pars va dedicar dues llargues dcades de la seva vida a lestudi del Collsacabra. El va recrrer i escorcollar pam a pam: cada masia, masoveria, esglsia, runa,

cam, restes arqueolgiques de tota mena, rieres i fonts, balmes i coves... i contrastava el paisatge tant amb fonts orals com escrites extretes dels arxius parroquials i patrimonials de les pairalies. Va recuperar en detall la toponmia del Collsacabra. Per aix, Mossn Pladevall, autor del prleg del llibre, diu: ... noms que ara no es perdran mai ms del tot, com ha passat i passa en tants altres indrets del pas, sotmesos a un despoblament igual o superior... Creiem
Fons Quirze Pars Foto: Angelina Verdaguer, juliol 2011

16

Ara sabem que que aquest s el mrit principal de lobra. Lamic Pars ha erigit un monument liteQuirze Pars tamb va erigir rari al Collsacabra... un monument Per amb el seu Fons a la vista, ara sabem fotogrfic al que Quirze Pars tamb va erigir un moCollsacabra
nument fotogrfic al Collsacabra. I s que gaireb cada punt del llibre, cada cita, cada paisatge, cada font, cada indret... t la seva imatge. Noms la part grfica del llibre La despoblaci rural i les masies del Collsacabra t un volum aproximat de 5.000 diapositives en color. Un munt dimatges que permet descobrir el paisatge del Collsacabra tal com era els anys 60 i 70- que Quirze Pars va viure, veure i del qual es va enamorar.

nostres arrels. s precisament aquesta vivncia ntima el gran homenatge que li podem oferir i segurament s el que ms illusi li faria de rebre al seu autor. No obstant aix, el llegat de Quirze Pars que ara est a la disposici del pblic a lArxiu Comarcal dOsona, s ms ampli. Hi ha fora reportatges fotogrfics concebuts per a projeccions audiovisuals, i pellcules de diferents indrets dOsona i de la resta de Catalunya. Alguns sn documents histrics excepcionals com els films sobre Sau, Vic o Centelles; altres destaquen en canvi pel seu tractament esttic de joc de llum, colors i formes. Tant uns com els altres documents daquest llegat identifiquen a Quirze Pars com una persona senzilla, al qual no li agradava ser protagonista. Un excursionista estudis i metdic que viu i gaudeix infinitament de les seves aficions. Cada unitat temtica est composta de diferents documents i formats (croquis, guions, fitxes) que, junts, incrementen el seu valor. A ms, en molts casos hi ha esborranys i documents de rebuig (fotografies repetides) que no inclou en lobra per que s identifica i registra en les seves llibretes darxiu particular. Per seu llegat cont un altre missatge clar: Quirze Pars fa una obra tan ben feta, documentada i acabada perqu la concep com a testimoni histric dun temps i dun pas. I potser s en aquesta voluntat darribar fins al fons que rau la transcendncia de la seva obra. Afortunadament, Quirze Pars i la seva esposa Maria Feu van tenir la previsi de deixar en herncia el seu Fons a qui realment sabien que en tindrien cura amb la mateixa estima amb que ell el va confeccionar. I s a aquests legataris, que recentment han entregat el fons al nostre Arxiu i ens demanen preservar la seva privacitat, a qui des daqu expressem el nostre agrament. Fentho en nom de tot el pblic en general, que ara podr fruir daquest monument literari i fotogrfic al Collsacabra i a la seva gent. Notes

Sant Joan de Fbregues amb labsis recte (abans de la restauraci) Foto: Quirze Pars, abril 1971

De fet, als qui tenim la sort de ser del Collsacabra no ens estranya gens que aquesta petita terra nostra agradi tant. La mgia de les seves cingleres verticals sobreposades les unes a les altres corprenen a qualsevol qui shi endinsa. Quirze Pars ho va fer quan buscava punts estratgics per fotografiar el pant de Sau, i com aquell qui no sho espera ni busca res, seguint la riera de les Gorgues amunt va iniciar la seva gran obra. Aquest llibre, que molts citem amb el sobrenom de La Bblia del Collsacabra, mant, fins i tot avui en dia, un lideratge absolut sobre qualsevol monografia de semblant temtica (no ja del Collsacabra, sin de tot Catalunya). Sigui com vulgui, La despoblaci rural i les masies del Collsacabra t una especial importncia pels qui vivim i estimem el Collsacabra perqu s un full de ruta de la nostra vivncia ntima amb aquesta terra i amb les

La despoblaci rural i les masies del Collsacabra, de 554 pgines, ha estat sortosament re-editat per Rafael Dalmau Editor al 2001.

17

Text i fotos: Helena Vilar

EL PERSO NA TG E

Sarah Bishop
Ens trobem ja de fosc a casa seva, una tarda de tardor. Em donen la benvinguda els colors de les parets de la cuina i una tassa de te a langlesa, dark and strong, illustrada amb un big red bus. La Sarah s una dona riallera, vital, plena denergia i sentit de lhumor. s de Liverpool, el nord-oest dAnglaterra, tot i que des que va marxar de casa als divuit anys sha passat la vida anant dun cant a laltre. Va arribar a Catalunya fa disset anys i malgrat tot, el Catal el fa servir ben poc, perqu langls s la seva feina i el parla amb gaireb tothom. El Collsacabra li ha donat la oportunitat dacostar-se a la natura i gaudir de la solitud al mig del bosc. Encara ara, se sent 100% anglesa, sense cap mena de dubte.
Qu esperaves de Catalunya quan vas arribar? Per comenar, jo no sabia que existia Catalunya. Vaig trobar un anunci al diari duna escola didiomes que necessitava una mestra dangls al nord-est dEspanya. Vaig fer lentrevista a Londres i vaig venir cap aqu. Jo pensava que arribaria a aquest poble anomenat Vic i trobaria una estaci de tren i una plaa de sorra amb dos senyors al bar, amb el burro i el vi. I clar, vaig arribar a laeroport de Barcelona, vaig arribar a Vic amb cotxe i vaig entrar a la ciutat per la muralla i vaig anar a parar a la Plaa Major, a peu. Llavors vaig pensar: On sc? No esperava absolutament res, no tenia cap idea de res Larribada aqu va ser un xoc total. Qu s el que et va sorprendre ms en aquell primer moment, de Catalunya? Primer de tot, Vic. Perqu jo tenia aquesta idea que a tot arreu dEspanya hi havia pobles petits amb aquest aire davis, molt tradicional. I Vic s fora gran! Segon, lidioma. Jo no sabia la diferncia entre el catal i el castell, ni sabia parlar-ne cap. Tenia la idea que quan

18

I ara qu ets sents, anglesa o catalana? Anglesa pura, 100% anglesa. No em sento gens catalana, de fet, potser encara em sento ms anglesa des que sc aqu. Qu trobes a faltar de Liverpool? Com que, de fet, vaig marxar de casa als 18 anys i no vaig tornar, ms que trobar a faltar res de Liverpool el que trobo a faltar s la ciutat en si. Jo sc de ciutat i noto ms la diferncia entre poble i ciutat, que entre Catalunya i Anglaterra. Potser si visqus a Barcelona trobaria a faltar menys coses dAnglaterra que vivint aqu, al mn rural. I com vas venir a parar a lEsquirol? Perqu la meva parella s de lEsquirol de tota la vida, s daqu amb el cor. Tot i que no era la meva idea inicial, vam acabar buscant casa a lEsquirol. Al final va ser una bona idea, de fet, perqu vam tenir la canalla i tenem la famlia a prop. Com tha influt el Collsacabra en la teva manera de veure el mn? Abans sempre volia marxar de qualsevol lloc on vivia. Sempre tenia plans a curt termini, tres anys o set com a molt. Llavors marxava, i marxava. Havia de canviar-ho

Vistes matinals de Cabrera i el Pla dAiats Foto: Sarah Bishop

se macabs el contracte marxaria a algun altre lloc, al cap de nou mesos i per tant no calia que entrs gaire en el tema don sc i qu fa la gent aqu. Vaig venir per mi, volia canviar la meva vida. No va ser fins al cap de dos o tres anys de viure a Vic que no vaig comenar a entendre una mica ms tota la realitat de Catalunya, Espanya, el catal i tot plegat.

19

tot, la meva vida, el lloc on vivia... Per ara he aprs a viure en un lloc i en comptes de canviar de lloc per trobar coses noves, la qesti s buscar coses noves dins el mateix lloc on vius. Tamb ha canviat la meva relaci amb la naturalesa. Abans no anava mai sola al bosc, de cap manera, no hi tenia cap relaci. En canvi ara magrada molt anar-hi i mhi trobo b. Tamb crec que des que sc aqu he guanyat en pacincia, tot i que haig de dir que no tinc gaire pacincia en general. Tamb tinc ms temps per fer coses i, no s que ara les faci ms a poc a poc, les continuo fent rpides, per sense tenir la necessitat de crrer. Quin s el teu rac del Collsacabra preferit? ltimament vaig amb cavall, i magrada anar a primera hora del mat cap a Cabrera, o cap el Feu... Magrada la sensaci que tinc en aquest moment, mirant les vistes, la mica de boira a baix a la plana, el sol que surt... Aquest tipus de sensaci. A ms a ms, estant sola... magrada molt. Quina s la visi de Catalunya des de fora? Crec que ha canviat molt. Ara la gent ja parla ms de Catalunya com un pas. Laltre dia, per exemple, escoltant la BBC, parlaven dEsccia i del seu parlament, i van fer el comentari que era molt significatiu que larquitecte que van triar els escocesos per fer ledifici del seu nou parlament era catal. Malgrat tot, continua havent-hi gent que va de vacances a la Costa Brava pensant que van a Espanya... Sha de dir que tampoc hi ajuden les botigues de souvenirs amb toros dOsborne i barrets Mexicans. Has revolucionat el Collsacabra amb les teves classes dangls. [Riu] Fins i tot tens una secci a la rdio local. Com va comenar? Tot plegat va comenar per una qesti dhoraris, jo estava embarassada i els horaris de les acadmies didiomes no manaven gaire b sent mare. Donava classes de 5 de la tarda a les 11 de la nit i, amb canalla, necessites treballar en un horari oposat. Per aix vaig comenar a fer classes particulars. La meva idea no era pas muntar una acadmia dangls a lEsquirol, per s que vaig

English is not serious. People think that learning English is such a big thing and its not. English is for doing things you do, but in another language, with other words. Langls no s seris. La gent creu que aprendre angls s una gran cosa i no ho s pas. Langls s per fer les coses que fas, per en una altra llengua, amb unes altres paraules.

20

El catal que parlo s de parlar amb la gent

veure que hi havia molts nens i adults que volien rebre classes. Tamb vaig comenar les classes de conversa i tot va anar creixent. Ara tinc ms de 100 alumnes, noms al Collsacabra! Ja no tinc temps de fer classes particulars, ho faig en grups petits, segons el nivell i els interessos. Quin s el secret daquest xit? Primer de tot, per una qesti prctica: hi ajuda molt el fet que la gent no hagi de marxar del poble per fer les classes.

Quin tipus de classes fas? Faig les classes segons les necessitats dels alumnes. Puc fer classes fora tradicionals, de conversa... Magrada fer coses en angls en lloc densenyar angls, que no t sentit. Quan els nens em diuen que saben parlar angls perqu poden comptar fins a deu molt de pressa jo els hi pregunto, one, two three, four... qu? Qu has comptat?. No the cap sentit estudiar un idioma sense comunicaci. Una

21

vegada vam fer un curset darqueologia i vaig portar-los a lEsquerda de Roda, per exemple. Hem fet cuina, el que sigui, per en angls! Fins i tot pots passar-te tota lhora parlant de coses asseguts al sof, sense haver dobrir un llibre. Sho passen b mentre aprenen i aix no desenvolupen una aversi a la llengua degut a la dificultat o lavorriment. Feu servir llibre? No magrada treballar amb un llibre, perqu de cop el mn es torna petit. Un alumne et pot estar parlant de si aquest cap de setmana ha anat a collir bolets i nha trobat forces, i aix i all, per a la que obres el llibre a la pgina 43 es perd tot el context, la seva vida desapareix i ja no pot dir res en angls. No necessites materials noms necessites la prpia gent. Aix no vol dir que no faci servir mai llibre, per no s lnic que fem servir! Alguns llibres em donen idees que llavors adapto a la meva manera de treballar. Tamb donen estructura i hi ha gent a qui aix li va molt b. I el teu catal, com lhas aprs? Parlo tan poc catal! De vegades em passo setmanes senceres sense parlar-lo! Amb els meus alumnes parlo sempre en angls, no noms a la classe, sin tamb al carrer. Fins i tot tinc amics i amigues catalans amb qui parlo angls sempre. La veritat s que no t sentit que fem angls perqu s molt important i a banda de lhora de classe parlem en catal i deixem de fer servir langls. No t sentit.

Els meus primers tres o quatre anys de viure aqu no vaig fer gaire lesfor daprendre catal, perqu pensava que marxaria en un moment o altre. Per ara estem fent aquesta entrevista en catal i el parles molt b... Aix ha sigut desprs de disset anys! I el meu catal no s perfecte, la meva gramtica, el meu accent... Vaig comenar a fer un curset de catal a Vic per era molt difcil, no entenia ni quan deia que havia de passar pgina! Al cap dun temps s que vaig fer el nivell C, a Manlleu, amb la Mnica de la farmcia. Per all va ser ms aviat una cosa mecnica que res ms, no tenia cap relaci amb el catal parlat. Tinc aquest ttol que diu que vaig aprendre unes coses que de fet no he ents mai.

Els catalans han de ser bons representants dells mateixos, han de poder explicar qui sn al mn

22

Per el catal que s s ms de parlar amb la gent. Aix el catal que tu parles lhas aprs al carrer, que diguem? S. I en situacions particulars, com per exemple, anant a lhospital quan estava embarassada. Aprens molt! El meu vocabulari s molt especfic en funci de les situacions que he viscut. De vegades entro en un mn nou i no em puc expressar o entenc ben poca cosa perqu no s les paraules daquell context. Com per exemple quan anava a les reunions de la guarderia i em parlaven de bates i betes, tornava a casa i li preguntava al meu company qu carai volien dir totes aquestes paraules. No entenia res! El catal lhe aprs vivint. Qu li diries a un nouvingut acabat darribar per trobar-se millor a Catalunya? Per un nouvingut la dificultat est en el desconeixement de la llengua i del funcionament de certes coses, ms que en Catalunya en si. Arribes aqu i tot s desconegut. No saps com funciona res. Si has dagafar lautobs no saps com aturar-lo, aixeques el bra? Si vas a comprar no saps demanar res... De fet entre Catalunya i Anglaterra hi ha molt poques diferncies! No estem parlant de cultures molt diferents. Per en arribar aqu et trobes perdut, ets totalment nou... No s quin consell donaria, suposo que depn de la persona. Li diries que aprengui catal? Depn, si ha de marxar al cap de nou mesos, potser no cal, perqu s fora difcil! [riem] El ms important sn mans, gestos i dir Hola, bon dia. Si ha destar aqu per una temporada ms llarga, llavors s. Crec que s una falta de respecte si vas a viure a un pas i no intentes aprendre a parlar lidioma, com a mnim.

Qu li diries a un catal per obrir-se una mica ms al mn? Parlant amb alumnes meus adolescents que troben que aprendre angls s un pal, penso que els catalans han de ser bons representants dells mateixos, han de poder explicar qui sn al mn. Hi ha molta gent que diu que langls s molt important per la feina i, per algunes feines, s que s veritat que s molt til, per pels catalans, saber angls s til per poder anar a fora i dir som aix. Laltre dia vaig trobar un vdeo dun noi dEstats Units que s molt maco. Ell viatjava per Europa i quan va ser a Barcelona es va trobar al mig de la manifestaci de la diada de Catalunya. Diu que el que va trobar ms important de la manifestaci s que va ser totalment pacfica. Tamb diu que aqu a Catalunya tenim la oportunitat de fer les coses duna altra manera, i penso que aix s molt important. Pensa que hi ha tants pasos que desprs de lluitar encara tenen problemes, violncia... per contra els catalans ho hem fet molt i molt b, fins ara. Com veus possible el nou estat de Catalunya? Trobo que s una qesti lgica i evident que Catalunya ha de ser independent per moltes raons. Un pas ha de poder triar, com una persona, qui vol ser. Trobes que la independncia de Catalunya suposaria un tancament al mn exterior? De fet, no. Si som una mica civilitzats, hi ha dhaver opcions. Si un pas no vol formar part dun altre pas, no t sentit que hi continu. Com passa amb Catalunya, que no t sentit que continu a Espanya, si no vol. Per aix no vol dir que Catalunya no pugui formar part dEuropa. Cada pas ha de tenir

TERPIES SALUT
PER LA
MASSATGE AMB PEDRES CALENTES REFLEXOLOGIA PODAL - MASSATGE RELAXANT MASSATGE TERAPUTIC - HIPNOSI CLNICA FLORS DE BACH - REIKI - TAROT

Marc Ibaez - Rosa M Ro

607 966 739

Cantonigrs Barcelona Parets del Valls

23

lliure elecci pel que vol fer i on vol ser, ha de triar el millor per ell mateix. S que s veritat que hi ha un perill de sentir-nos catalans i noms catalans i tothom s de fora, per jo sc de fora i vull compartir aquesta experincia amb els daqu. Com explicaries, en una frase, per qu Catalunya no s exactament Espanya, a un angls. In English, if you wish. Go to Catalunya at Christmas time and find a ti, because I think that the ti says more about Catalunya than anything else. In fact, those kind of pagan traditions that have links with English traditions are the kind of things that connect Catalunya with Europe. If you peel back the imposed culture, you can see the traditional rites and rituals underneath. The ti, the human castles and other things symbolise more about Catalunya than anything else. How does the ti link Catalunya to England and Europe? There are a lot of traditions that we have that get messed up. For example Christmas is a mix of everything, as are Halloween and la castanyada, which we just had. People think that Halloween is just this trick or treat event and it gets me very upset. Halloween for me is a fantastic pagan ritual which has links with la castanyada, the equinox and the celebration of autumn and nothing to do with trick or treat, which actually comes from America and its not the traditional European festival. It is a completely American imposition. Lets look at the ti. In Britain, when I was little, we always had a chocolate cake in a shape of a log at Christmas. What is that about? Then you look at Germany and they have the tradition of burning a log. There are lots of traditions about logs in Europe. The fire, keeping the fire going, the importance of connecting the winter solstice and death and rebirth, and everything like that. I really, really like all these connections, and getting away from things that are imposed by Christianity and the things that are imposed by America. Weve got a lot in common underneath all that.

traducci
Com explicaries, en una frase, per qu Catalunya no s exactament Espanya, a un angls. Respon en angls, si vols. Ves a Catalunya per Nadal i busca un ti, perqu penso que el ti diu ms de Catalunya que cap altra cosa. De fet, aquest tipus de tradicions paganes, que tenen relaci amb tradicions angleses, sn una de les coses que connecten Catalunya amb Europa. Si vas ms enll de la cultura imposada sobre Catalunya, el que et trobes darrere sn tot tipus de ritus i rituals tradicionals. El ti, els castellers i aquest tipus de tradicions simbolitzen Catalunya ms que cap altra cosa. I el ti, com connecta Catalunya amb Anglaterra i Europa? Hi ha moltes tradicions que tenim que han acabat sent una barreja de moltes coses. El Nadal ns un exemple, tamb ho sn Halloween i la castanyada, que hem celebrat fa poc. La gent es pensa que Halloween s noms all de trick or treat (truc o tracte), i aix s que em molesta. Per a mi, Halloween s un ritual pag fantstic que t moltes coses en com amb la castanyada, lequinocci i la celebraci de la tardor, i res a veure amb trick or treat, que de fet ve dAmrica i no s pas cap celebraci tradicional Europea. s una imposici total dels Estats Units. Centrem-nos en el ti, ara. Quan jo era petita, a la Gran Bretanya, per Nadal sempre tenem un pasts de xocolata en forma de ti. Qu vol dir aix? Llavors mirem les tradicions alemanyes i trobem que s molt com cremar un tronc com a celebraci. Hi ha moltes tradicions amb troncs, com el ti, a Europa. El foc, mantenir el foc viu, la importncia de connectar el solstici dhivern i la mort i renaixement... Totes aquestes connexions mencanten, com tamb desmarcar-me de coses que estan imposades pel Cristianisme o pels Estats Units. Darrera de tot aix, tenim moltes coses en com.

El ti diu ms de Catalunya que cap altra cosa

traducci

24

Text: Xavier Crosas Casacuberta

El pont penjat de Rupit

LA HISTRIA DUN TESTIMONI

Lescrit que us presentem ens ha semblat molt objectiu. I, t un valor pel fet que, des dara, tindrem un testimoni viu i complet daquest enginy inslit que fou la construcci del Pont Penjat. Aix doncs, tot plegat no restar en loblit i, estem segurs, que ser un bon motiu perqu hi feu una lectura atenta i divertida. La riera, que passa sinuosa pel fons del congost que encercla la poblaci, era difcil de travessar en aquell lloc on hi havia una passera de pedres i troncs. Era un cam molt dolent. Aleshores, la gent del poble va idear la construcci dun pont penjat, amb Aquest text el vaig publicar a la revista Ress (nm. qu es van unir de dret les dues espones.
5) del Centre Parroquial de Rupit, lany 1993. s una narraci de la construcci del Pont Penjat de Rupit que en Francesc Rovira i Gallifa em va contar una tarda destiu. Lhe transcrita literalment i amb molta cura, amb la certesa destar treballant sobre un document ric, tret de la parla viva i molt interessant. He mirat de ser molt fidel al text oral, amb les entonacions, les exclamacions, els anacoluts, els coixins fontics i tot un seguit dexpressions que sn habituals de la llengua parlada. Aquest fet ha estat el criteri principal a lhora de passar-lo a la llengua escrita.

Foto antiga de Rupit sense el pont penjat Font: Xavier Crosas

A la pgina segent: lactual pont de Rupit Foto: Montse Bofill

S, doncs, abans, per, ja de temps immemorial, den que Rupit existeix per travessar el riu, els de laltra banda ho havien de fer per unes passeres i, al cap daquestes passeres, hi havia una escala de gats i, mira, llavores pujant aquella escala de gats arribaven al cam que sortia all... davant de lactual Hostal el Reps. I aix va ser durant molts anys. En temps roig, devia ser lany 1937 o el 38, els rojos varen fer una palanca. Varen fer... no s si varen ser els rojos o

25

lajuntament per, vaja, van fer dos pilars al mig del riu, van posar uns cabirons i unes llates a sobre i, bueno, ja va estar. I, mira, per passar el riu si baixava un cop de riu o encara que baixs poca aigua, igualment; doncs, ja no hi havia necessitat de les escales ni de passar per les passeres. Es passava de pla cap a laltra banda. Per, bueno, aix va durar fins a lany 1940. Lany 1940 va passar laiguat i sho va emmenar tot. Es va emmenar els pilars, fustes i, incls, va trencar un pont que hi havia a baix, a can Badaire. All va trencar un arc i tamb va trencar un pont que hi havia aqu dalt, al Mol del Soler. I, bueno, la palanca que havien fet els rojos va quedar espatllada i aix va durar, mira, fins que va venir el Pont Penjat. Els ajuntaments que hi havia hagut, tots, estaven preocupats per trobar la manera de passar ms b de laltra banda cap aqu, perqu, quan plovia, no els anava b i havien de travessar pel de can Badaire que fou el primer que es va tornar a reconstruir. Per, si el rec de Carraguell anava massa gros, tampoc podien travessar, havien desperar que el rec sabaixs. Per, bueno, res, va anar passant aixs. A llavorens van venir i em van fer alcalde a na mi; em van fer alcalde lany 1943. I, bueno, tamb, s clar, la preocupaci de lAjuntament de llavores i principalment meva era de fer un pas per als de laltra banda: can Caiot, ca lAulet i can Silet, i el Mol del Soler, que tamb hi havia de passar, i tamb el Soler, els Felips i els del Pends i gaireb tot el pla de Montdois havia de passar per aqu. Un dia, rems all a casa den Pere, el meu germ, i all estvem parlant i, jo li vaig demanar i li vaig dir a en Pere: Com ho haurem de fer aix, per fer un pas aqu baix? Aqu baix hi haurem de fer un pas i, mentre sescalfava el ferro, all, diu: Mira, aix, saps com ho hauries de fer? Aqu hi has de fer un pont penjat i, amb tot aix, no hi haurs de pensar mai ms. I, desprs ser bonic, eh? Fes un pont penjat naqu... Far bonic, aquest pont. Quan hi voldrs passar, gronxar una mica, per el bonic daquest pont ser aix: que gronxar una mica. Jo li vaig dir: Bueno, per com lhem de fer aquest pont penjat? s molt aviat dir un pont penjat. Perqu en Pere tenia moltes iniciatives, eh? En Pere en sabia fer

26

Far bonic, aquest pont. Quan hi voldrs passar, gronxar una mica, per el bonic daquest pont ser aix: que gronxar una mica.

moltes de coses i, mira, all, sobre lenclusa, all va fer un croquis. En Pere agafa un tros de guix i em diu: Veus? Un pilar aqu, un pilar aqu, un cable que passi daqu cap aqu, uns angles que vagin duna banda a laltra de pilar, que siguin subjectats duns tirants i, aquests tirants, molt naturalment, enganxats en els cables, a sobre un enllatat i ja est, ja est el pont. I el fas dos o tres metros ms alt dall on va arribar laigua i, llavors, res, ja no has de pensar-hi ms; no hi arribar mai ms, laigua, a nall. S, bueno, per aix val molts quartos, tu, eh? I, a lajuntament no en tenim ni un, no hi tenim pas res a la caixa. Com ho hem de fer? No pot pas ser aix, no, no. Ho hem de fer dalguna altra manera que no valgui tants quartos, li vaig proposar. I em diu, en Pere: Mira, agoita, ja et far un tracte, per mhas dajudar, eh? Mira, mira, a veure: vs al secretari (llavors hi havia en Coromines de secretari). I li dius a veure si teniu quartos per fer els pilars a cada banda i desprs si en teniu perqu en Quim pugui cobrar el treball de posar les llates. I de lo dems, dels ferros, ja me nencarrego jo: dels cables, angles, tirants i tota la ferramenta, ja me nencarrego jo. I jo que li pregunto: S, bueno, per, i pagar, qu?. Em pagueu quan vulgueu i, si no em podeu pagar, no em pagueu. s igual. Altres coses he fet per al poble que mai no mho ha pagat ning. Aixs s que tant se men dna, s igual, respongu en Pere. Encara ell devia recordar que els agraments devien ser del temps que estigu a la pres. I, s, s, al vespre, vaig anar a trobar el secretari, en Coromines, i li vaig explicar el fet, a nen Coromines. Quan li vaig parlar dun pont penjat i aix, en Coromines exclam: Collooons!. (perqu en Coromines els solia tenir molt sovint a la boca). I encara afeg: Oh!, s que val molts quartos aix i no tenim res! Com ho vols pagar si a la caixa no hi ha res? I jo li vaig aclarir la qesti: Egoita, en Pere mha dit aix, veus? que mirssim si de diners en tenim per fer els pilars i pagar les fustes, i que, els ferros, els hi paguem quan puguis i, que si no, diu que tant se lin dna. El secretari canviant lactitud em digu: Home, aix ja s una altra cosa. Oh!, i ho hem de fer, sha de fer! Mira, aix sha de fer de seguida. Digues a lagutzil que avisi el ple de lajuntament, que

vinguin al vespre a reuni. Els hi exposar el pla i a veure si tots hi estan dacord. I, s, s, es va fer el Ple i tots hi estigueren dacord de seguida: Oh, hi tant! i a en Pere li hem de pagar, s clar que se li ha de pagar! Ja de seguida, en Pere i jo vam anar a Barcelona. Al cap de dos o tres dies anem a Barcelona, a can Riviere, una casa que feien cables, al carrer Trafalgar. Vam anar els dos nall per parlar amb lenginyer, que es deia Camps. Ens pregunt quina idea o intenci tenem nosaltres, que si s que hi havia de passar gent en aquest pont, o si hi havia de passar cavalleria o autos o carros... I li vam confirmar: No, no, all noms hi ha de passar gent, lo mxim que hi pugui passar s una bicicleta per res ms, perqu hi haur unes escales per les quals no hi pot passar res ms. De carruatges? ni parlar-ne; de matxos? tampoc. El senyor Camps ens digu: Mi-

Lactual pont penjat de Rupit Foto: Xavier Crosas

27

reu, jo us far un cable que no us en preocupeu, del cable. Vosaltres no heu de fer res ms que aferrar-lo b de cada cap. Aix s, aferreu-lo b de cada cap. Assegureu-vos-en denganxar-lo b de cada cap i pengeu-hi el que vulgueu. No us en preocupeu. I, aix vam quedar dacord: Doncs, miri, nosaltres ara tornem a Rupit; direm a en Salvi, que s el paleta, que ens marqui els fonaments per poder prendre la mida exacta per al cable. A Rupit, en Salvi va fer tot el replantejament. Vam amidar duna banda a laltra tenint en compte el bombat que faria el cable; en fi, tot el que sesqueia. Vam tornar a Barcelona per encarregar el cable i tamb vam anar al carrer Seplveda a trobar drapaires. Aquests ens van vendre uns angles que tenien i ferro rod. Aleshores, en els magatzems, de ferro no sen trobava i, si nhi havia, era molt car i, s clar, nosaltres mirvem de fer-ho lo ms acomodo

possible. Quan vam tenir els cables fets, en Salvi ja va fer els pilars. Bueno, llavors varen passar uns dies, gaireb un mes. I la gent, en observar un cert retard, ja comenava a desconfiar: Cony, deien que volien fer un pont penjat, aix s que quedar ben penjat! Per, b, el dia que vam rebre lavs que ja podem anar a buscar el cable, que el cable ja estava fet i que shavia de pagar a lavanada i, que si pagvem per mitj dun banc, que ja ho podem fer. I, s, s, en Pere ja va pagar el cable i portem el cable, i, vinga, una part ja estava a punt, per llavors faltaven les fustes i en Pere em va suggerir: Les fustes hauries de mirar que te les donin. I, bueno, vaig anar a trobar a lamo de Corriol, vaig anar a trobar lamo de la Sala... I el de Corriol em feia anar a trobar lamo de la Sala; el de la Sala deia que no en tenia perqu els hi havia tallat els rojos..., i em feia anar al Soler; el del Soler deia que no en tenia cap, que ans al Perer; i, bueno, aix anaven passant els dies i no hi havia manera. Fins que, doncs, finalment, fet una mica aixs, fet una mica sense perms i amb perms, vam fer tallar els arbres i vam serrar i hi hagu una mica denrenou amb el procurador de la Sala, que deien que no tenem perms. Per, b, aix, ja s un assumpte que s millor no explicar-lo. I vam fer el Pont Penjat. A ltims de novembre de 1945, vrem inaugurar el pont que, en un principi, a la gent, no els agradava de passar-hi; incls hi havia alguna dona que, si hi passava, hi passava de quatre grapes. Jo no s si en Pere va cobrar el material o si no el va cobrar, per em sembla que no, perqu remenant papers, den que ell s mort, all a casa, jo no he trobat cap rebut, noms els que sn de factures de can Riviere. Si li haguessin pagat, em sembla que aquests rebuts no els hauria pas tingut. Per, b, ell va estar satisfet perqu va veure feta una cosa que ell en va ser el projectista, lenginyer i el constructor. Aix s, va ser ajudat per en Quim Marsal, que era el fondista; per en Salvi Vila, que era el paleta; i per algun manobre: en Pepet de can Meliton, en Gorgals i encara algun altre que no s, no s quins eren perqu fa tant temps que no men recordo. El turisme, si no passa el pont quan arriba a Rupit, ho considera gaireb un pecat. Si ara shagus de tornar a fer el pont, avui, doncs, el farem duna altra manera. Lhaurem fet ms

A ltims de novembre de 1945, vrem inaugurar el pont que, en un principi, a la gent, no els agradava de passar-hi; incls hi havia alguna dona que, si hi passava, hi passava de quatre grapes.

28

alt. Per, s clar, s que aleshores disposvem de tants poc cntims... el pressupost era baix. I ara (lany 1993) el que realment colpeix s veurel de la manera en qu est, que fa llstima de veure un pont que est mig desmuntat, incls hi ha abraadores que sn fluixes. El fet de veure que no es repara, per a mi, aix em sap molt greu. Una obra que la vam fer amb molta estima i que es trobi aix dabandonada... I, s un punt on hi passa molta gent... I espera-

ran que shi faci mal alg, llavors ning en voldr tenir la culpa. Jo no crec que el pont caigui. Est molt malament, per caure no caur pas, perqu per caure haurien de passar coses molt estranyes, per fer-shi mal, s. Notes

Lactual pont penjat Foto: Montse Bofill

El pont penjat va ser reconstrut totalment el 1994.

29

Text: Punt Jove de lEsquirol i Regidoria de Joventut

La vida al poble a ulls dels joves

A TRAVS DE LA FOTOGRAFIA

Amb el lema Viure al poble com a tema, el I Concurs de Fotografia Jove del Cabrers, fet aquest agost passat coincidint amb la festa major de lEsquirol, va atraure ms duna vintena de participants dentre 13 i 35 anys, amb unes quaranta fotografies que copsaven des de les imatges ms tpiques de Cabrera, la Foradada o el carrer del Pont fins a ombres i detalls entre arbres, nvols, bales de palla, bicicletes o diables. La representaci de la vida al poble mitjanant la fotografia no deixa de ser una reflexi sobre les vivncies i els valors de la vida al camp, un intent de traspas-

sar a lart all quotidi, rural o tradicional des dels ulls dels ms joves. El sentiment de pertinena a un lloc privilegiat va aflorar en totes les fotografies, com tamb ho van fer la relaci del paisatge amb lhome i les tradicions i llocs emblemtics com a smbol de la cohesi social i el sentiment comunitari dels pobles. culades al territori i al mn de la fotografia, va ser lencarregat descollir les dues fotografies finalistes del concurs, una decisi difcil per contrastada i debatuda entre els membres del jurat. Fi

Traspassar a lart all quotidi, rural o tradicional des dels ulls dels El jurat, format per tres persones vin- ms joves

COLL DE CONDREU
Ctra. Vic - Olot Tel i Fax 972 44 43 19 17166 SUSQUEDA Girona

restaurant

30

nalment, Arrels (Carolina Moreno) i El Reflex del Poble (Berta Lpez) van ser les guanyadores del primer i el segon premi respectivament. Els premis van ser escollits amb la collaboraci dels joves impulsors de la proposta. El primer premi va ser una GoPro, una videocmera fullHD amb ptica panormica ideada per a activitats esportives i extremes, mentre que el segon premi va ser un disc dur extern dalta capacitat.
Foto titulada Arrels, guanyadora del primer premi del concurs. Autora: Carolina Moreno

de la regidoria es considera que el concurs ha tingut una doble funci: per una banda, acostar la mirada dels joves a la ciutadania i, per laltra, ressaltar la importncia de la seva participaci en la vida del poble. Tamb creiem important destacar que el fet que sigui una proposta sorgida daquest mateix collectiu lomple de significat des del paradigma ms participatiu de les poltiques de joventut. Lexposici de les fotografies va omplir els vidres del bar del pavell durant els mesos destiu. El mateix bar va impulsar un tercer premi amb els vots dels vens i els visitants que passaven pel recinte i contemplaven lexposici.

La valoraci del concurs per part de la regidoria de Joventut del municipi ha estat positiva, tant pel que fa al grau de participaci com a la dinmica que ha generat entre els joves participants. Des

31

Arrels per Carolina Moreno Un poble petit per intensament viu resseguit per un contorn llegendari de bandolers, homes de camps i dones de masos. Un poble darrels fondes que acull joves llunyans, avis experimentats, pares illusionats i curioses personalitats. Un poble que s linici de centenars de passes per descobrir racons daigua, ombres centenries, vistes remotes i carrers amb pendent. Un poble de dos noms ple de canons que fan honor a tota una generaci. Vet aqu, que s per mi LEsquirol.

El Reflex del Poble per Berta Lpez Per mi la vida al poble sn els records dels 20 anys entre aquests carrers. Les tardes a la Font de lEscudella, el silenci del camp de tir, la Festa Major passada, les boires fredes dhivern, els vespres destiu. La malenconia de crixer i veure tot el que tha aportat el dia a dia del poble. Revisc lexperincia de crixer al poble amb la Gina, la meva germana. Aquest s el motiu pel qual vaig escollir aquesta foto, El reflex del poble en tots els sentits: ella, lombra i la infncia en estat pur. Una tarda destiu qualsevol creant records. Ella segur que algun dia recordar que va ser la protagonista de la foto que va guanyar el segon premi en aquest concurs.

Foto titulada El Reflex del Poble, guanyadora del segon premi del concurs. Autora: Berta Lpez

32

Text: Jordi Gum i Jess Silvestre

El Preg

La histria del preg i del pregoner s tamb la histria dels missatgers.

Tot i que els mots preg i pregoner sn castellanismes acceptats modernament, en lloc dels autctons crida i nunci; tamb tots som conscients que la riquesa duna llengua consisteix en saber afegir aquelles paraules que ja sn en s i precisen ms el significat duna oraci. Recordem que ls, en la llengua, a la llarga esdevindr normativa. Per aix les llenges vives creen noves paraules i fan seves algunes de les altres llenges; seria un intercanvi cultural que es realitza espontniament. s per aix parlem amb tota tranquillitat de preg i del qui el realitza, que s el pregoner. Tot i que ja va ser tractatel tema fa uns quants anys (vegis Els Cingles, n 38 desembre 1997, pag. 8 i 9), creiem que la personalitat dels qui van expressar-se en la Festa Major del 2012, justifica la publicaci de les seves paraules, que mereixen un comentari, a ms que creiem que ells han realitzat molt b en la seva persona la tasca de pregoner. Ho entendrem millor fent una mica dhistria del preg i del pregoner, que s tamb la histria dels missatgers. Preg, pregoner i pregonar, com tamb, crida, i nunci, sn paraules que avui fem servir com

metfores lexicalitzades de fer crrer veus, publicitar, lloar, publicar all que s amagat i fins i tot proscriure. Malgrat que originriament el preg fou un acte jurdic amb el qual els consells municipals mitjanant la veu del pregoner publicaven els seus acords a la poblaci, ja fossin informes, mandats o prohibicions, tamb podia anunciar altres esdeveniments, fins i tot el que es podia comprar a plaa. Des duna perspectiva histrica ampla, ens atrevim a afirmar que la veu del pregoner ha ressonat a Occident durant vint-i-sis segles i podem sentir la seva veu en els escrits legals i tamb literaris. Els entesos en la matria de tradici oral i escriptura diuen que aquestes dues shan mantingut unides en la figura del pregoner; pensem en poques o en societats on la gent no sabia ni llegir ni escriure. Podem testimoniar el pregoner exercint el seu ofici en la Grcia homrica sols de forma oral -amb ajut de la memria- i, amb el pas del temps, en lEuropa cristiana llegint en pblic texts que van ser prviament escrits per les comunitats. Tamb ho trobem dins la tradici hebrea com un testimoni en molts textos bblics o es

33

confon la tasca del pregoner amb la del missatger, com podem oir de la boca del profeta Isaes Que en sn, de bonics, per les muntanyes els peus del missatger de bones noves que anuncia la pau i el benestar, que anuncia la salvaci i diu a la ciutat de Si: El teu Du ja regna! (Is. 52,7). Fent una mica de cultura clssica, que tamb s mare de la nostra cultura, ens fixem en La Odissea. A la seva primera estrofa del VIII Cant, hi trobem a Palles Atena transfigurada en herald del prudent Alcnous, corrent per la ciutat i movent el cor i lnim dels feacis per fer-los anar a lgora per sentir parlar dOdisseu, a qui la deessa vol que retorni a la ptria. El cant homric ens mostra lherald () com intermediari entre els individus i la plaa pblica. En altres passatges comunica a laede amb el seu pblic, separa els combatents, sencarrega dels sacrificis rituals, barreja vi i aigua en les tenalles. En una daquestes, conservada al museu del Louvre, el representa amb una vara o caduceu, element caracterstic de lHermes Diaktoros, missatger dels dus entre els homes. Dit breument, la figura del nunci fou sagrada a lantiga Grcia. A Roma, els pregoners (praecones), van estar al servei dels magistrats, convocaven les sessions dels Senat, citaven als comicis i als esdeveniments pblics, que s en el sentit en el qual nosaltres el fem servir en lactualitat a les nostres festes. I s en aquest sentit que, a Tavertet, va actuar el nostre molt distingit pregoner de les festes denguany, lEduard Mir de qui tots coneixem la seva obra i els seus guardons molt ben merescuts. s per a nosaltres un honor poder afegir unes lnies del preg de la Festa Major 2012 de Tavertet a la nostra revista:

Preg de la Festa Major de Tavertet de 2012 per Eduard Mir i Saladrigas Tavertenques i tavertencs, vens i amics: s un honor per a mi que mhagueu demanat de fer el preg de la Festa Major denguany. Un honor donat els lloables pregoners que mhan precedit: la Rosita, lAntoni Bassas, el Raimon Panikkar, en Quimi Portet, la Pilarn Bays i tants daltres que teniu en la memria collectiva. I s que Tavertet s especial, com diuen els joves: tenganxa, t quelcom desotric i de mgic. El que dna la [...] vida s la Gent Per penso que amb els paisatges no nhi ha prou. El que dna la vida s la fora tellrica de la Gent en majscules, que ha convertit Tavertet en un petit parads bastit de pedres ben encaixades, conformant lequilibri entre lhum, la natura i el transcendent. Sobretot tenim aquest potencial hum que lha habitat, lha patit, lha estimat i de ben segur, que mai ms haur pogut oblidar. I s que la nostlgia tamb ajuda a viure, i el fet de recordar no deixa de ser un sentiment que ens aflora des de dins de lnima i ens embriaga. Tal com escriu en Raimon Panikkar en el prleg del meu darrer llibre: som vens, i el venatge prov de larrel indoeuropea weich, vicinos, villa, lloc on es viu i es conviu. Precisament, aquest art tan senzill i tan difcil de posar en harmonia lnima amb el cos tamb del nostre ve, en saber conviure perqu sha superat la distncia espiritual. [...] Panikkar ens parlava de lArt de conviure i aquest preg magradaria posar-hi un ttol

en majscules, que ha convertit Tavertet en un petit parads bastit de pedres ben encaixades

34

que tamb defineix Tavertet: Tavertet poble dartistes. Escultors com en Santn, fotgrafs com en Jordi Gum, periodistes con lAntoni Bassas, filsofs com en Raimon Panikkar; un record especial per un gran ebenista: en Pep de la Torre; poetes i novellistes com la Carme Tuln; msics i cantants com en Quimi Portet, o la famlia Gum; pintors i daltres artistes que shan refugiat en aquest petit gran poble i que han trobat el seu tmenos (aquell lloc sagrat que deien els clssics) per dur a terme el seu art, la seva inquietud, les seves dries o la seva sensibilitat, mercs a una paraula mgica que potser noms trobem en aqu: el silenci. Aquest silenci que ens alimenta als artistes i ens ajuda a interioritzar, a reflexionar i ens fa aflorar els sentiments ms pregons. Tot seguit, no voldria oblidar altres artistes que sn entre nosaltres i perdoneu si men deixo algun. Els Molina, per exemple, que saben collocar la pedra en harmonia perfecte amb lentorn. O els que conreen els camps, horts i jardins (plaer pels que observem lentorn), i els que tenen cura del bestiar, on trobarem El Jufr, Can Bar, Subiranes, en Punt. Pels que respecten el paisatge, com lAvenc, pels que recuperen els camins, pels que es matxaquen corrent, o en bicicleta; pels trialeros. I el Joan que guarneix de flors el poble i t els carrers impecables.

Per lAndreu que fa la xocolata, pel Xevi i daltres que preparen els jocs de nit, per les psiclogues del poble, pels que treballen per la llengua o en la msica, pels mestres, arquitectes, metges i infermeres que sn entre nosaltres. Pel Roger que s un manetes. I per lIgnasi i els seus collaboradors que avui ens fan lart de les graelles amb aquesta tradicional sardinada. En definitiva, els que vivim aqu tenim un com denominador: ens agrada el poble de Tavertet amb els seus defectes i les seves virtuts, acceptem les mancances perqu per damunt de tot estimem el paisatge, la terra, les olors i els colors. [...] A continuaci, oferim una altra mostra del que pot ser (i ha sigut) un preg de Festa Major. En aquest cas, la Societat de Pescadors Esportius de lEsquirol expliquen al poble la seva histria com a club, donant a conixer, un any ms, una entitat que fa ms de setanta anys que est en marxa. Preg de la Festa Major de lEsquirol - Santa Maria de Corc de 2012 per Dolors Capdevila, Albert Marc i Pep Patllari, Benvinguts a la Festa Major. Aquest any ens toca a nosaltres, la Societat de Pescadors Esportius de Santa Maria de Corc LEsquirol, donar el tret de sortida de la Festa Major. Lany passat aquesta societat vam celebrar el 75 aniversari de la seva fundaci amb un concurs i una arrossada. Aquesta societat no disposa dun arxiu per saber concretament la data exacta de la seva fundaci, per tant vam fer uns clculs amb els documents que vam aconseguir, i tenim que en data del 25 de juny de 1961 es va celebrar el 25 aniversari, aix doncs, comptem que la societat es va fundar lany 1936 amb el nom de Sociedad de Cazadores y Pescadores de Santa Maria de Corc i que ms tard es va separar dels caadors i lany 1961 es pass a dir Agrupacin de Pescadores Deportivos Educacin y Descanso. En el moment de la seva fundaci, el seu president fou el Sr. Toms Coromina, ms tard el va substituir el Sr. Lambert Lagunes, tamb ho va ser el Sr. Josep Caralt i el Sr. Jaume Raurell. Fou lany 1980 que la Societat es registr al Consell

En aquells temps, ja hi havia problemes de repoblaci a la Riera de lEsquirol i fou grcies al Sr. Eduard Rif que es va repoblar la Gorga, per dissortadament el 1940 hi va haver un aiguat que ho va fer malb tot.

Pels piscineros que any rera any procuren un lloc de concentraci idllic durant lestiu. I pels artistes de la Comissi de Festes, com la dissenyadora Bea que cada Festa Major ens dissenya unes samarretes guapssimes. Un record pel Pep, lErnest i tants daltres que mheu fet descobrir indrets inigualables. Pels cuiners de tots els restaurants, veritables poetes culinaris. Els geganters que fan festa i donen a conixer el poble arreu de Catalunya. Pels que tenen cura de lEsglsia, pels nostres patrons sant Cristfol i sant Corneli. Per un altre artista, en Miquel, el nostre organista, que ens acompanya en la litrgia. I com no, pels tres amics: Dions, Espadamala i Novellas, que converteixen els ferros rovellats en cotxes o motos dexposici i que potencien les trobades de vehicles dpoca.

35

Catal de lEsport amb el nom de Societat de Pescadors Esportius de Santa Maria de Corc LEsquirol. Lany 1936 la Societat comptava amb un centenar de socis i el seu patrocinador era lObra Sindical Educaci i Descans. En aquells temps, ja hi havia problemes de repoblaci a la Riera de lEsquirol i fou grcies al Sr. Eduard Rif que es va repoblar la Gorga, per dissortadament el 1940 hi va haver un aiguat que ho va fer malb tot. En aquells temps sanava a pescar als Gorgs den Bertrana a la Font de la Sanaiada, al Gorg Negre, a la Font de lEscudella, al Salt del Cabrit etc. Sanava amb autocar, cosa que si fos ara shauria de llogar un autocar i un triler que ans al darrera per portar tots els estris de pesca que avui dia sen porten molts. Recordo el 1r. Concurs de Pesca que vaig anar, va ser el concurs de St. Pere. Vaig anar a pescar a la Gorga i el premi va ser una capsa de galetes de mantega. La Societat t un programa dels actes que es van celebrar en el seu 25 aniversari el dia 29 de juny de 1961, amb una missa, sardanes i ball. Segons hem pogut traduir es feia un concurs a lany, sempre als voltants de Sant Pere. Actualment, la Societat compta amb 188 socis, dos dells campions dEspanya, tamb nhi ha

s fantstic veure com pesquen els petits amb tanta energia i lo b que sho Es fa un concurs de pesca infantil al Pant de passen
de primera divisi i de segona divisi. Els concursos que fa la Societat es fan repartits entre el Pant de Sau i el Riu Ter i sovint es fan a les tardes, es comena a les tres i finalitzen a les set trenta. [...] Sau on tots els participants tenen premi i sacaba amb un berenar per a tots. s fantstic veure com pesquen els petits amb tanta energia i lo b que sho passen, ensenyeu-los a pescar i en gaudireu tots. [...] La pesca s un esport sa que es practica a laire lliure i aix sempre dna vida, tenint en compte que sempre hem de respectar la natura. Endavant! Visca la Festa Major! Veiem dos exemples de preg, de crida a la Festa Major, que tenen en com la barreja de la vida quotidiana (amb artistes - artesants - pagesos que treballen) i la vinculaci a un lleure de festa per uns dies i agrupacions que pensen en un esbarjo al llarg de tot lany. Sestableix, doncs, una crida per mantenir la dinmica del dia a dia amb les compensacions dun descans complementari. Un equilibri que tots els humans necesitem.

CAN BAUMES

RESTAURANT

C/ de Baix, 2 08511 TAVERTET Tel. 93 856 52 07 info@restaurantcanbaumes.com

36

Text i fotos: Equip del Projecte del Parc EcoSocial de la Muntanyeta de Roda de Ter

Recuperem la Muntanyeta

LA CREACI DUN ESPAI PERQU EN GAUDEIXI TOTHOM

37

Ens agradaria compartir una illusi que tenim un grup de gent molt diversa - vens de Roda i de la comarca que no ens coneixem per que tenim un objectiu en com: un projecte perqu la Muntanyeta de Roda torni a ser un espai trepitjat i estimat pels rodencs i per totes aquelles persones que estiguin de pas. Pels qui no sabeu on para la Muntanyeta, s el tur que es troba a la vostra esquerra quan sortiu de Roda pel barri de la Creu de Codines, just abans de lltima rotonda. Ja porta una bona pila danys en dess i per aix passa bastant desapercebuda. Per si demanem als nostres pares o avis, segur que ens poden explicar algunes histries ocorregudes en aquest indret. Ja sha donat un primer pas en aquest projecte: shan creat uns horts socials al peu del cant nord de la Muntanyeta on, per un modest lloguer anual, es fa s duna parcella per cultivar-hi el que hom desitgi de forma ecolgica. Tot i ser un espai en el qual lAjuntament ha invertit per preparar el terreny i fer-hi les installacions necessries (com ara el reg), els horts socials els autogestionen els mateixos usuaris. Aquesta autogesti dels rodencs, que fins ara ha funcionant tan b, s el que ens agradaria repetir amb lampliaci del projecte Recuperem la Muntanyeta, seguint el mateix model de respecte amb el medi ambient. Us proposem que una part de la Muntanyeta tingui un bosc darbres de Catalunya, arbustos i arbres fruiters. I seria genial que els plantssim tots plegats! Vens de Roda i de la comarca. Els nens i no tan nens podrien aprendre moltes coses relacionades amb la natura de manera ldica i a laire lliure. El bosc tamb ajudar a aturar lerosi present, preservar la biodiversitat i fomentar els espais naturals amb fauna autctona, tan escassos a la Plana de Vic. Us proposem Daquesta manera, podrem aprofitar la plantada popular per acostar a la gent i decidir, entre tots els participants, quina seria la millor manera de seguir dissenyant lespai, i fer que el projecte sigui de tothom qui ho vulgui.

que una part de la Muntanyeta tingui un bosc darbres de Catalunya, arbustos i arbres fruiters. I En el transcurs de les properes setmanes, seria genial que lAjuntament far arribar als vens de Roda els plantssim informaci dels detalls del dia de la plantada tots plegats!
popular i de com funcionaran les inscripcions. Mentrestant, estaria b que anssim pensant com us agradaria que es tirs endavant aquest projecte, el qual est obert a tothom que tingui ganes de treballar la terra, cuidar la natura i fer-ho acompanyat. Qu en penseu de tot plegat? Us convidem a sumar-vos al projecte i a fer crrer la veu! Ms informaci: www.rodadeter.cat

38

nimes
PRESENTACI DEL LLIBRE DE NAN ORRIOLS

Autor: Nan Orriols Viena Edicions, 2012 176 pgines

nimes s un autoretrat de Joan Nan Orriols. El personatge vehement i hiperblic que Orriols ha bastit de si mateix es despulla en cada prosa breu de les 86 que componen el recull per disfressar-se altra vegada en la segent. Caador i defensor de la Terra, emprenedor indignat amb la ineptitud poltica i la faramalla burocrtica, viatger fart del turisme i enamorat del seu cau de les Guilleries, a travs del surrealisme, lexabrupte i la ironia escorxa els xais i els llops que lenvolten per, al seu torn, mostrar els llops i els xais que persones, institucions i societats porten a sota. Sense descuidar-se mai, per, de celebrar cada tornada de les orenetes. Nan Orriols va nixer a Vic, a Plaa, lany 1945. Fa anys, per, que viu a Vilanova de Sau (les Guilleries). Al llarg de la vida ha fet de comercial i dempresari dxit. Va passar tangencialment per la poltica, de la qual fug aviat. Ha publicat el llibre de poemes Certeses i somnis (Viena, 2011). Amb aquestes proses voldria remoure la sensibilitat de la gent del pas.

39

Text: Xavier Viladomat

Zona Fosca
PRESENTACI DEL LLIBRE DE CARME TULON A LAVENC

Una excellent vetllada fou la presentaci de Zona Fosca, primera novella de Carme Tulon, en la inauguraci dun dels nous espais per a tallers de lAvenc de Tavertet. La lectura del primer captol de la novella, de la m dImma Bargall magnfica - com a ngela (la protagonista), i amb lacompanyament de lautora en el paper de la Clara, van ser el millor preludi per endinsar-nos en aquesta primera novella de la poetessa Carme Tulon. Una novella torrencial que al llarg de 54 captols ens parla de fractures de lnima i com, a travs dun amor tardoral, poden ser reparades. La subtil narrativa de Carme Tulon, ens procura les llums per entrar dins la Zona Fosca de lngela i poder transitar, amb deteniment i tendresa, cap a les desraons duna experincia inhibidora, per que latzar i la necessitat li faran prendre un canvi de rumb, com un aprenentatge tard, per reeixit, en el cam dun alliberament en lamor i la serenor. Una novella denvergadura. Un suggerent audiovisual amb els paisatges i les msiques de la novella en foren la introducci.

Autora: Carme Tulon El Cap i la Nansa, 2012 517 pgines

40

Text i fotos: Montse Bofill

Rutes viscudes
CIRCULAR PEL GRAU DEL GOLER, VALL DE FORNILS I EL GRAU DE CABRA-FIGA

Salt del Goler

Us proposem una ruta matinal circular: baixarem per el grau del Goler fins a la Vall de Fornils i pujarem pel grau de Cabra-Figa. La baixada Comenarem al coll de Condreu, de laparcament del restaurant en direcci sud baixa una pista fins a la casa de lOm de Gallissana (altrament dit de Vallissana), all continua com a cam de carro fins a baix a la riera de lOm. A baix, desprs de passar un pont, hi ha una tanca a la dreta. Passarem aquesta tanca i travessarem la riera fins a uns grans prats (anomenats el Pla de lOm), que els anirem vorejant per la dreta a tocar duna renglera de boixos. Continuarem aproximadament uns 300 metres fins a trobar linici del grau (hi ha un rtol de prohibit circular motos). Anirem baixant pel grau i, si s temps de pluja sentirem el soroll de la riera a la nostra dreta i veurem el salt del Goler. En aquest primer tram del grau, ms obert, podrem gaudir de les vistes de la vall de Fornils i Susqueda al fons.

41

Continuarem baixant pel cam de graons empedrats; ms avall, anirem perdent el murmuri de laigua i ens endinsarem en lalzinar cada cop ms esps i fosc amb roques cobertes de molsa. A baix, en acabar el grau, trobarem un prat, seguirem per lesquerra fins arribar a la casa de la Triola. Val la pena fer una parada al prat de davant la casa per divisar la vall amb el castell de Fornils al mig i lAgullola al fons. Si disposssim de ms temps, ens podriem arribar al castell de Fornils i el seu venat, amb algunes masies com el Roure, el Mol del Roure i les Gleies. El castell (s.XI) est enrunat i la vegetaci creix arreu de les seves muralles. La torre circular es conserva en fora bon estat. La pujada El grau de Cabra-Figa sinicia darrera mateix de la casa, veurem ja dins lalzinar les fites que ens hi encaminaran. Aquest grau s ms costerut i estret que laltre, anirem pujant i trobarem cireretes darbo i les podrem tastar si coincidim en el seu temps (cap al desembre). Fora amunt, el grau es va engorjant sota les cingleres del Far, arribarem a una tanca on a la dreta continua el cam que segueix parallel a les cingleres fins el Far, que tamb us animem a fer algun altre dia, s encimbellat per de bon passar-hi, amb miradors de vistes espectaculars. Nosaltres continuarem a lesquerra, travessant la tanca que dna entrada a la part ms alta dels esplndids prats del Pla de lOm. Els anirem seguint tot baixant el suau pendent, passarem davant de lentrada del grau del Goler i arribarem de nou a la riera, a sota de la casa de lOm.
De dalt a baix: Grau del Goler, La vall i el castell de Fornils al centre amb lAgullola al fons i el Pla de lOm

42

La Felina i el Sult

Conte: Estel Vilar Illustraci: Dlia Adillon

Quan la felina va haver tastat la fruita que sobrava del sopar del sult, li van ressolar les llgrimes fins als turmells. La fruita era verda, sucosa i tan plena de vitamines que se li eriava la pell. Plorant del dolor, es pregunt en quin jard sagrat es podia haver collit aquella joia de la botnica. Amb un tast en tingu prou, i sacotx entre els coixins del divan de cara a les estrelles, amb la boca encara vibrant de dolor i daromes dignes del gust duna abella. La seva ment cavalcava entre el somni i la viglia quan el sult entr a la sala. Ella era la nica que no tenia una actitud servil davant del primer home de limperi. Per aix ell la respectava, i encara ms, es deixava balcons i finestres oberts arreu, esperant si ella entrava. Si ella shagus mai esporuguit, ell li hauria saltat al damunt com un lladre. Per qui coneix els secrets de les ombres i el poder de la llum no tem res. I lhome ms poders, noms anhela un poder ms alt encara. El sult tenia un harem de centenars de belles dones, fins tenia grans piscines per ses sirenes gregues de cabells morats i pits salobres. Per cap criatura al mn li despertava el desig daquella felina esquiva. Ignorant de la presncia damunt del divan, el sult sort al balc obert, entre ella i el camp de sembres lluminoses. Observ lespectacle del cel sense saber-se reconixer encara en el mirall de lesperit. Els aromes misteriosos de la fruita suraven en laire dins la cambra, a voltes recordaven la remor del mar, a voltes la verdor de les lianes. I aix, com un bra llarg i perfumat, lolor va fer tombar el cap al monarca, i delat la presncia de la dona gata. Ella obr els ulls desvetllada per tant penetrant mirada, per no regal a lhome ni un gest de molstia, ni de prudncia, ni tan sols de sorpresa. Algun mat, el sult la trobava dormint vora els seus peus, per mai sota les vnoves. Quan se la trob arraulida entre els estampats daurats dels coixins i les faldilles des cortinatges de seda, el cor li feu un salt, i seguit not la fora de cent cavalls sota la tnica blava. Agaf amb les dues mans la gran plata de fruita i la port fins al divan, davant la felina nua. Va ser laroma punyent i simtric que va fer incorporar a la senyora, que es rasc els temples amb ungles afilades i es llep el pl moix de lespatlla. El sult li peix tall a tall la carn de fruits rars i salvatges. Ella obria els llavis humits i sels empassava. Fins que tipa de tanta suculncia, sendormisc ms encara, i el sult aprofit per acaronar-li la pell vellutada. Tot hauria restat tranquil, si no hagus estat per la idea esbojarrada que assalt la ment de lhome. El tra la por fustigant que ell podria atacar-la. I en aquell instant, ella saixec com una ploma en laire, i sescap com una gata per la teulada. El senyor rest assegut, sense gaireb fruita a la plata on queien llgrimes reials, i cada gota era un prec a Du per a aprendre un dia a estimar-la.

Estel Vilar s de Cantonigrs, un poble envoltat de paratges bonics i fins i tot mgics, per des del 2006 que viu a Xangai. s llicenciada en Traducci i Interpretaci (Catal/Angls/ Xins) i ha fet un mster en Gesti Cultural. Compositora, escriptora i productora de projectes com lpera rock Solar/Lunar The Legend. Podeu seguir-la al seu bloc: estelvilar. wordpress.com

43

44

Crnica del Collsacabra

Cronistes: Isabel Coromina, Jordi Gum, Ernest Gutirrez, Roser Molas, Rosa M. Pratdesaba

LESQUIROL Santa Maria de Corc Cantonigrs Sant Mart Sescorts

Activitats del Centre Excursionista de lEsquirol Aquest estiu el CEE va reprendre les projeccions a la fresca, un cicle de projeccions daudiovisuals de muntanya que enguany va fer el 15 aniversari. Amb la collaboraci de lAjuntament de lEsquirol, la parrquia de Santa Maria de Corc i la FEEC, el cicle va constar de tres sessions gratutes que es van dur a terme a la Plaa Nova del poble. Les sessions van ser les segents: Divendres 29 de juny: Barrancs dalada al Nepal , a crrec dEdu Gmez i Jos Antonio Pacheco. Dissabte 30 de juny: Osona al Muztagh Ata , a crrec de Quim Vila, Montse Rafart, Pep Santamaria i Jaume Sa. Divendres 6 de juliol: A l reds dun gegant, Lhotse (8.516 m) , a crrec de Juanjo Garra.

gut al Biciberri Sud (28 i 29 de juliol), a Montardo (1 i 2 de setembre), al Canig (20 i 21 doctubre) i una matinal per Tavertet (18 de novembre). Podeu trobar ms informaci de les activitats del CEE al seu bloc: centreexcursionistaesquirol.blogspot.com.es Trobada de vehicles El CCR de lEsquirol va gaudir duna trobada de vehicles i benedicci el 14 de juliol 2012, a Sant Cristfol. Trobada de geganters El 14 de juliol hi va haver una trobada de gegants a lEsquirol. Un grapat de colles geganteres darreu del pas, entre elles els Geganters de lEsquirol, van participar en una nova edici de la trobada de gegants de lEsquirol recorrent els carrers del poble. Teatre a la Cooperativa El dissabte 14 i el diumenge 15 de juliol es va representar lobra de teatre Lnima de la Nit, a la pista de la cooperativa de lEsquirol. Lobra de Blanca Bardagil, desprs de tenir una reeixida temporada a Barcelona,

El centre tamb va realitzar una sortida infantil pel Grup Infantil Isards, els dies 7 i 8 de juliol 2012. Va ser una ruta de dos dies amb una nit a Queralbs, Coma de Vaca i Torreneules. Lexcursi s de dificultat mitjana i recomanada a nens i nenes a partir de 7 anys. A part daquestes activitats, el centre ha ofert un grapat dexcursions durant els darrers mesos. Aquestes sortides han si-

45

va arribar al poble com a interessant proposta. El punt de partida daquesta obra ve duns anys enrere, quan una amiga de Bardagil li va explicar una ancdota sobre una persona que havia conviscut varis dies amb el cadver de la seva mare, sense adonar-se que ja no estava viva, i sense entendre-ho quan li intentaven explicar... Festes Majors de Santa Maria de Corc - lEsquirol i de Cantonigrs Com cada any, el municipi de lEsquirol va omplir-se de vida i activitats durant el mes dagost (10 - 17 agost), ja que s quan se celebren les festes majors de lEsquirol i de Cantonigrs, arran del dia de la patrona Maria (15 dagost) i Sant Roc (16 dagost), respectius patrons daquests pobles. 28 Torneig de Bsquet Unnim El 2 setembre 2012 es va celebrar aquest important torneig de bsquet on hi participen ms de 200 equips i que es celebra durant tot el cap de setmana a diferents municipis de la comarca. Aplec de Santa Margarida A Sant Mart Sescorts es va fer una missa i un dinar en laplec de Santa Margarida, el dia 2 de setembre. 12a Trobada de puntaires El mat del dissabte 16 setembre, LEsquirol va acollir puntaires darreu per dotzena vegada. 6a Trobada del Collsacabra El 23 setembre hi va haver una nova trobada de vehicles antics i veterans a lEsquirol. Terrassa Hoppers El diumenge 30 de setembre hi va haver un espectacle de ball Lindy Hop (swing) a crrec del grup Terrassa Hoppers, amb msica swing en viu. Ms duna dotzena de parelles aficionades al Lindy Hop van amanir el mat amb grcia a la Plaa Major del poble amb molts vens-espectadors curiosos. Fira del Llibre, Turisme i Esports de Muntanya a lEsquirol Durant els dies 6 i 7 doctubre lEsquirol es va tornar a omplir de llibres, ma-

pes i guies, conferncies, presentacions, taules rodones, tallers, circuits, espectacles i molt ms. Enguany, aquesta Fira sha celebrat amb el ttol 11 Fira del Llibre Turisme i Esports de Muntanya ampliant lmbit vers el turisme, que actualment t molta tendncia a cercar els temes de natura. Ubicada en el marc del poliesportiu, va resultar ben estructurada en espais i servei. Es va desenvolupar amb xit de participants i dassistncia de pblic de tot arreu.

11 Fira del Llibre de Muntanya Foto: Jordi Gum

Club de lectura a Cantonigrs Aquest club ha continuat trobant-se durant els darrers mesos a la Biblioteca del restaurant Ca lIgnasi de Cantonigrs amb tres obres dautores femenines. El dia 6 doctubre 2012 es va dedicar a Merc Rodoreda amb la coneguda obra La plaa del Diamant. A ms a ms, hi va haver lactuaci especial de lactriu Pepa Lavilla. El dia 10 de novembre, va ser el torn de lobra Una famlia fora de srie, de Slvia Soler, qui va presenciar la trobada. El 15 de desembre, per acabar lany, es va centrar en lobra El tiempo entre costuras de Mara Dueas .

A la pgina anterior: A lesquerra, pantalla de projeccions del CEE Font: CEE Al centre, cartell promocional de Lnima de la Nit Font: CDAC

46

LAula Oberta de lEsquirol Desprs del perode destiu, es van reprendre les xerrades de la segona Aula Oberta. Es va comenar el 28 de setembre amb Prehistria i Collsacabra a crrec de Joel Casanoves, el qual va parlar dels orgens de la humanitat, centrant el tema en els primers pobladors de la zona del Collsacabra. El 26 doctubre va ser Jaume Font Garolera qui va dedicar una sessi a Els viatgers del Collsacabra. Florenci Barniol va oferir la sessi del 30 de novembre sobre La literatura del Collsacabra i el Festival de Poesia de Cantonigrs (1944-1968). El dia 28 desembre Ramon Ginesta tanca lany 2012 amb una xerrada sobre Temps de crisi. Per ms informaci podeu consultar el bloc de laula oberta a aulaobertaesquirol.blogspot.com.es Concert de lEscola de Msica El Faristol E 27 doctubre el mat el Conjunt Instrumental FA (Formaci Avanada) de lEscola de Msica de Roda de Ter i lEsquirol va oferir un concert a la Sala Rodona de lAjuntament de lEsquirol.

El piano dels concerts a la Sala Rodona de lEsquirol Font: Escola de Msica del Faristol

Festa Major Sant Mart Sescorts La Festa Major es va encetar el diumenge 4 de novembre amb una missa cantada per la Coral Lorelei de lEsquirol. Durant els caps de setmana de novembre els vens del poble van poder gaudir dactivitats diverses com cantada dhavaneres (amb la Societat Gastronomico-Musical dHavaneres i Fartaneres) i rom cremat, el sopar de festa major amb lespectacle acrobtic del Duo Acrobtic Pack i el sopar alternatiu del jovent del poble, cercavila de gegants de lEsquirol i Roda de Ter i capgrossos de Sant Mart, Ofici Solemne acompanyat pel Cor de lHospitalitat de Lourdes amb el posterior vermut popular de Festa Major, caminada popular, diverses obres de teatre, el partit de futbol Sant Mart Sescorts - AFA Santperenca i inflables pels ms petits a crrec dAnigami. La Festa Major va acabar el diumenge 25 de novembre amb una Santa Missa, xocolatada, arengades i cansalada a la brasa amb pa torrat i campionat de truc. Castanyada a lEsquirol i Cantonigrs LAE Corc va organitzar la castanyada de lEsquirol el dia 3 novembre. A part de castanyes, hi va haver torrades, botifarra, cansalada i bon ambient. A Cantonigrs va ser lAssociaci de Vens del poble qui va organitzar la castanyada, el mateix dia el vespre es va fer una foguera i un sopar porti-qui-vingui per a tots els vens, no hi van faltar castanyes i panellets. Espectacle Infantil a lEsquirol El 18 de novembre el Centre Dinamitzador dActivitats Collsacabra (CDAC) va tornar a oferir un espectacle familiar a lEsquirol. La companyia Teatre al Detall va representar lobra Llepafils a la pista cooperativa del poble. La histria divertida i educativa den Lluset, que no vol menjar res tret de pa-

Teatre al Detall posant en escena Llepafils Font: CDAC

Obra de teatre Comdia Fosca Tona 78 Talla va oferir als vens del municipi lobra Comdia Fosca el dia 28 doctubre a lEsquirol. Tai-a-treros va convidar a la companyia de teatre, la qual representar lobra de Peter Shaffer a la pista de la Cooperativa.

47

tates fregides i els seus cuiners particulars que hauran de trobar la manera de fer menjar al menut va omplir la sala dimaginaci, joc, msica i humor. Com de costum, hi va haver xocolata i coca per a tothom. 30 aniversari de la Coral Loreley El 23 desembre la Coral Loreley celebra els seus 30 anys amb un dinar i concert a lEsglsia de lEsquirol. Tamb hi participa lOrquestra Diminuta, una altra agrupaci musical del municipi amb un grapat danys de carrera.

II Concurs Literari

relats curts r
data mxima de presentaci: 23 dabril del 2013

de

RUPIT i PRUIT
Festa Mare de Du del Carme El dia 16 de juliol es va celebrar una Missa a Sant Andreu de Pruit per la festa de la Mare de Du del Carme. A la sortida es va repartir coca i xocolata desfeta i es va fer un sorteig duna panera de fruita. Aplec de Sta. Magdalena El dia 22 de juliol es va celebrar tamb una Missa aquest cop a lermita de Santa Magadalena de Rupit. Tamb hi va haver coca i xocolata desfeta en acabar lacte. Sopar i ball a lEspai Joan Font El dia 24 dagost hi va haver el sopar del final de lestiu i tamb un ball a lEspai Joan Font de Rupit. Aplec Mare de Du del Roure El dia 8 de setembre es va fer lAplec de la Mare de Du del Roure dient el Rosari amb els goigs de la Mare de Du i amb un berenar per acabar. Festa Major de Rupit i Pruit Els vens del municipi van celebrar la seva festa major a finals de setembre (de 27 de setembre a l1 doctubre) amb activitats diverses com sardanes, concerts, balls... 2 Marxa BTT de Rupit i Pruit Desprs de lxit de la darrera edici i primera, aquesta tardor (6 doctubre) va tornar la Marxa Rupit i Pruit BTT amb un lmit de 250 participants. LAjuntament i un grup damants de la BTT van organitzar la segona edici duna marxa que segons diuen,

Histries d e Muntanya
Premi de 1000 per a lobra seleccionada pel jurat i publicaci de lobra, per part de lAssociaci de Llibreters, coincidint amb la Setmana del Llibre en Catal. Poden optar al Premi Histries de Muntanya tots aquells relats, ficci i experincies personals de no ficci relacionades amb la muntanya (esports de muntanya, excursionisme i natura) i escrits en llengua catalana. Ledici de lobra ser a crrec de Cossetnia Edicions, de lEditorial Alpina i dels Amics dels Cingles de Collsacabra. El lliurament del premi es far durant la Setmana del Llibre en Catal i lacte de presentaci de lobra publicada tindr lloc en el marc dels actes de la Fira del Llibre de Muntanya de lany en curs.

www.firallibremuntanya.net

48

Desnivell de litinerari llarg de la marxa BTT de Rupit. Font: bloc BTT Rupit

esperen que es converteixi en un clssic a la comarca dOsona. Es van preparar un recorregut curt (25 quilmetres i 700 metres de desnivell) i una ruta llarga (39 quilmetres i 1200 metres de desnivell). Ambds van anar junts fins el quilmetre 10 on hi va haver un bon esmorzar de botifarra. En aquest punt cada ruta va agafar camins diferents, i els participants van poder escollir quina els hi convenia ms. Les dues rutes es van trobar als ltims 12 km i van continuaran pels mateixos camins i corriols fins arribar a Rupit, passant per un petit avituallament que va refer els participats per afrontar els ltims quilmetres. Podeu trobar ms informaci al seu bloc bttrupitpruit.blogspot.com.es

33ena Marxa Rupit-Taradell La Caminada Rupit-Taradell ja s una de les marxes ms populars de la comarca i aquest any es va fer el 18 de novembre i va complir els 33 anys del seu inici. El recorregut s de 43,5 quilmetres i est indicat amb senyals de GR, PR i senyals propis de la marxa. Amb set controls de pas i set avituallaments, lhora mxima darribada calculada va ser a les 6 de la tarda. Sopar Benfic contra el Cncer La junta dOsona Contra el Cncer de Rupit i Pruit, va organitzar el dia 24 de novembre un sopar benfic per tal de recaptar diners i part daquests diners senviaran a la Marat que organitza TV3 (16 de desembre del 2012). 4a Cantada de Nadales a Montdois Un any ms abans de Nadal (16 de desembre) hi va haver la quarta Cantada de Nadales al Pla de Montdois. Com altres anys, la festa es va complementar amb un esmorzar popular i la collocaci dun pessebre. Els Pastorets i el 26 Pessebre Vivent a Rupit-Pruit La nit de Nadal, 25 de desembre, Rupit-Pruit compta amb la representaci de lobra dels Pastorets a lEspai Joan Font, el Centre Cultural del municipi. Els dies 26 i 30 de desembre, els carrers de Rupit es tornen a transformar en pessebre vivent. El Pessebre Vivent de Rupit est organitzat pel Centre Cultural i Parroquial de Rupit, un

La Castanyada A Rupit, la castanyada es va celebrar a la viglia de Tots Sants (31 doctubre) i de nou va celebrar la tardor i els seus fruits.

49

poble que per molts ja s un gran pessebre, el qual compta amb un recorregut per tot el nucli tot explicant la vida de Jess - diversos quadres bblics i doficis antics, amb les escenes ms emblemtiques del pessebre, representades pels vens i venes del municipi. Aquesta edici presenta la novetat del Mercat en Viu, obert tot el dia a la Plaa Major.

incloa la prpia jornada i que la Colla Gegantera de Tavertet obsequi a totes les colles assistents. Vehicles per Sant Cristfol La celebraci de la festivitat del sant, s la festa prpia de la Parrquia de Tavertet i la manifestaci duna trobada especial. El diumenge 8 de juliol, es va produir la reuni anual que prepara lAssociaci DAR, que organitza i acull autombils i motocicletes del tipus antic. Desprs dun esmorzar comunitari, els participants desfilaren fins a la plaa Major on reberen la benedicci del mossn amb el sentit del patronatge del sant. Els vehicles del poble shi uniren, formant part daquest acte que ja s tradicional. Festa Major Heus ac la festa ms diversificada que tenen els pobles, en ella es reuneixen diverses activitats que tenen ocupats la major part de ciutadans. Tavertet no s una excepci i, per les dates de finals dagost, va organitzar la seva Festa Major. Des de lescalada de caixes, fins al concurs daperitius, es pass per la nodrida sardinada, la marxa nocturna de pistes i es feren la matinal xocolatada, els jocs infantils, els partits de futbol i, pels caadors especialistes, el Tir al Plat. No hi va faltar el ball de nit, la Missa solemne del diumenge i una cercavila de gegants que va finalitzar amb una ballada de sardanes. Potser encara ens deixem alguna altra actuaci, per, us assegurem, que la gent va passar uns dies ben distrets.

TAVERTET
Trobada de gegants Una vegada ms, la concentraci de Colles Geganteres a Tavertet va significar un esdeveniment notable que, en una jornada, arrepleg un bon nombre de participants. Amb el ritual acostumat es va presentar la plantada, el cercavila, el ball a la plaa i lepleg duna taula ben assortida. La festa del 7 de juliol va culminar amb la projecci dun vdeo geganter que

Trobada de Colles Geganteres Foto: Jordi Gum

50

Aplec a Sant Corneli Foto: Jordi Gum

Aplec a lermita de Sant Corneli La capella de Sant Corneli i Sant Cebri s una de les construccions ms emblemtiques del poble i del seu entorn. Dorigen incert, hi ha noticies de devoci a sant Corneli vers lany 942 i en papers de Tavertet es menciona la capella a finals del s. XIII. A principi del s. XIV es documenten ermitans i donacions, per, s, sobretot, en lltim ter del s.XVIII on shi constata molta veneraci. Lany 1717 es va afegir un atri-comunidor i, ms endavant, el 1868, va refer-se el petit campanar. La seva devoci fou continuada amb aplecs anuals que arribaren fins lany 1997. Desprs, per causes diverses, es deixaren de fer aquestes manifestacions pietoses i festives fins que, enguany, sha rehabilitat aquesta important tradici. Lassistncia a lOfici Religis fou molt nodrida i emotiva, amb el complement duna coral de lEsquirol. La part ldica consist en un dinar de germanor (magnfica arrossada preparada per can Punt) i en un final de ballarugues amb sorteig de cistelles gastronmiques. Preguem perqu laplec tingui la continutat que es mereix.

Activitats a lAvenc de Tavertet Curs de Botnica Medicinal Donat lentorn natural privilegiat i el gran nombre despcies vegetals amb propietats medicinals que es troben al Collsacabra, de mar a desembre sha fet un curs sobre Botnica Medicinal al Parc de les Olors de lAvenc de Tavertet. El curs sha dividit en 12 tallers de 3 hores, un o dos dissabtes de cada mes amb lHerbolari Santi Jvega de convidat. Cada taller ha incls una sortida de camp seguida duna taula rodona amenitzada amb tastets dinfusions naturals i una sessi terica-participativa a la biblioteca de lAvenc. Presentaci del llibre de Carme Tulon El 28 de juliol denguany es va presentar la novella Zona Fosca de lautora Carme Tuln. Lacte es va dur a terme a laula nova de lAvenc i va tenir uns 70 assistents. Taller de cuina saludable El 27 doctubre es va fer un taller i dinar de cuina saludable de tardor amb la Maria Pilar Ibern, sota el nom de Cuina de Gavina. El taller va donar eines per poder cuinar amb espcies i productes que la terra ofereix a la tardor, per desprs, poder assaborir els plats elaborats. Mindfulness El dissabte 16 de desembre es va fer un taller de Mindfulness (Conscincia Activa) a laula nova amb Terry Parris de lHostalot de Pruit. El mindfulness s una tcnica que ajuda a estar ms conscients del moment present. Recordeu que durant lany podeu informar a la redacci de la revista Els Cingles sobre les activitats que shan anat fent al vostre poble. Us agram la vostra participaci.

F
51

Poemes: Montse Caralt i Sagals

El rac potic
ES VA CONSOLIDAR LOBRA

r
[. ..

s
Quan bast lltima llosa, del congost ensulsiat, la dona, amatent al so de lafrau, va dissoldre lembri, ja engendrat en forma, per parir, nicament, lesperit en si de lessncia potica. (I) Laire estiuenc, i dens, traspassa les branques de colza, acarona les plomes de set i transporta els pensaments, voltils, infantvols, cap a la calma i, lhoritz, sempre quiet, respira.

A Llus Sol Les ales de lagr, fines i sinuoses, planen tranquilles sobre laigua. La seva mirada, oli doliva pur, advertia altra vegada la fora dels turons, del capvespre, de cada branca.

ELOGI DE LA LLUM

Mires el paisatge estrafet del llibre amb els ulls clucs, i el plany del teu cor mentre, mancat doxigen, dius adu a la vida.

veu una substncia que desvetlla sensibilitats humanes i universals. De lnima (2012) s el seu primer recull potic publicat.

Montse Caralt (1986), filla de Folgueroles, es revela creient i devota de la poesia, en la qual

mO

y v

52

53

DURBEC

Coccothraustes

Famlia: Fringllids (pinsans i altres ocells cantaires) Descripci: El durbec s un fringllid bastant gran fcilment identificable per un bec molt potent desproporcionadament gran i una cua curta. El color general del cos s marr crema per sota amb parts blanques negres i grises per sobre. En vol destaquen dues franges blanques a les ales i una ampla franja terminal a la cua tamb blanca. Les femelles es diferencien dels mascles per una taca grisa a les ales, visibles en vol. Distribuci i hbitat: s un ocell mpliament distribut per tot Europa, per resulta difcil dobservar pel seu carcter cautels i tmid i tamb perqu passa molt de temps al capdamunt de les capades dels arbres, alimentant-se. s una espcie tpica de boscos caducifolis: rouredes, fagedes, boscos de ribera, arbredes i vorades de bosc. Fenologia i moviments: s un ocell que noms el trobem al Collsacabra durant lhivern i en una quantitat que varia dun any a laltre segons el fred que faci al nord dEuropa: en hiverns freds sen veuen ms que en hiverns suaus, per quasi sempre en estols de 4-6 exemplars. Els primers exemplars arriben del nord dEuropa a finals de novembre i sen tornen a mitjans dabril. Alimentaci: s un ocell que salimenta sobretot de llavors de mida gran, especialment les de lledoner, que trenca amb el seu potent bec sense problema. Amb el seu potent bec fins i tot s capa de trencar avellanes... No obstant, pot complementar la seva dieta amb alguns insectes.

Foto: Hans Olofsson

PINS BORRONER

Pyrrhula pyrrhula

Famlia: Fringllids (pinsans i altres ocells cantaires) Descripci: s un fringllid bastant gran, molt compacte i amb un bec de color negre molt curt i gruixut a la base. El cap, la cua i les ales sn de color negre, tan en mascles com en femelles, els quals es diferencien clarament per la coloraci de les parts inferiors: de color vermell intens en els mascles i gris apagat a les femelles. La base de la cua s blanca, tant per sobre com per sota i s molt visible en vol. Distribuci i hbitat: s una espcie mpliament distribuda a tot Europa, per a la Pennsula Ibrica noms es troba a la part ms septentrional. Al Collsacabra viu en boscos mixtos, sobretot en fagedes, avellanedes i daltres caducifolis. Fa el niu molt amagat en branques internes darbustos i arbres poc alts. Fenologia i moviments: A les zones ms mediterrnies de Catalunya noms hi s present a lhivern per a les ms humides, com s el cas del Collsacabra, lhi trobem tot lany i per tant tamb hi nidifica. No obstant, durant lhivern sincrementa la poblaci de pinsans borroners amb larribada dexemplars provinents del nord dEuropa. Alimentaci: Com el seu nom indica, una part important de la seva dieta es basa en borrons darbres i arbustos, sobretot durant lhivern. Altres fons daliment sn fruit i llavors i, a lestiu, alguns insectes.

Foto: Tatiana Bulyonkova

54

DURBEC

Coccothraustes

PINS BORRONER

Pyrrhula pyrrhula