CONTINUAR ESTUDIANT AMB EL TTOL DE L'ESO Sortides per a l'alumnat que ha obtingut el graduat d'ensenyament secundari Cicles formatius

de grau mitj Batxillerat CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJ Aquests cicles comprenen un conjunt d'ensenyaments que preparen per a l'exercici d'una determinada professi. La durada s variable per a cada un dels cicles: Un curs acadmic: de 1300 a 1400 hores. Dos cursos acadmics: de 1700 a 2000 hores. Inclou les hores lectives en un centre educatiu ms les hores de formaci prctica en centres de treball, obligatries i avaluables, que es realitzen en empreses o entitats mitjanant els convenis establerts amb el Departament d'Educaci. Per accedir a un cicle formatiu de formaci professional cal formalitzar la sollicitud corresponent encara que s'estiguin cursant altres ensenyaments en el mateix centre. Aquesta sollicitud s'ha de presentar al centre per a l'ensenyament demanat en primer lloc. Per cursar cicles formatius de formaci professional cal tenir el ttol de graduat o graduada en educaci secundria obligatria, o equivalent, a efectes acadmics. Tamb s'hi pot accedir si s'ha superat la prova d'accs corresponent o la prova d'accs a la universitat per a majors de 25 anys; per poder fer la prova d'accs s'ha de tenir com a mnim 17 anys (o complir-los l'any en qu es fa). Per fer la preinscripci cal:

Conixer el calendari de tot el procs, Consultar els centres, Conixer i reunir la documentaci i els criteris de prioritat amb qu s'ordenen les sollicituds, Consultar els codis dels cicles, Presentar la sollicitud i la documentaci, Consultar els resultats de la preinscripci quan es publiquen les llistes provisionals i quan es publiquen les llistes definitives, desprs del perode per presentar reclamacions, Consultar el centre assignat i Fer la matrcula. BATXILLERAT El Batxillerat forma part dels estudis de carcter no obligatori que sinclouen dins del sistema educatiu reglat. Ofereixen la possibilitat de continuar estudis desprs de leducaci secundria obligatria amb la intenci de completar la formaci de cadasc amb els posteriors estudis universitaris o cicles formatius de grau superior. S'hi pot accedir amb el ttol de graduat en secundria (ESO) i tamb amb el ttol de Tcnic d'algun cicle formatiu de grau mitj. El batxillerat LOE t una durada de dos cursos acadmics. L'alumne t 4 anys per aprovar-lo.

Permeten obtenir el ttol de batxillerat. Amb el ttol de batxillerat es poden cursar cicles formatius de grau superior, sense cap prova d'accs. Amb el ttol de batxillerat es poden cursar estudis universitaris, amb una prova d'accs. Finalitats: Formaci general, que millora la maduresa intellectual i personal dels alumnes. Preparatria, que asseguri les bases per a estudis posteriors, tant universitaris com de formaci professional. Orientadora, que permeti als alumnes encaminar-se cap a les seves preferncies i interessos. Estructura del batxillerat El batxillerat t dos cursos acadmics. Aquesta etapa de formaci acadmica es cursa convencionalment entre els 16 i els 18 anys, per si pot accedir a qualsevol edat (ja sigui de forma presencial o a distncia ), sempre que shagi obtingut el graduat en educaci secundria o b ser tcnic o tcnica dun cicle formatiu de grau mitj. Si s tcnic superior o tcnica superior dun cicle formatiu de grua superior es pot demanar la convalidaci de matries optatives i del treball de recerca. s oberta a persones de qualsevol edat,. El batxillerat prepara els alumnes per a la seva incorporaci a estudis posteriors, tant professionals com universitaris, i per a laccs al mn laboral. Lavaluaci s contnua (es valora el treball regular, i no la nota obtinguda en un examen o un treball final) i global (es valora el progrs que cada alumne ha fet des del comenament, i no solament el que sap fer al final). A cada curs els alumnes disposen de dues c onvocatries, lordinria i lextraordinria, per superar cada matria. Per accedir al segon curs sha de tenir la valoraci positiva de totes les matries cursades (totalment o parcial), amb dues excepcions com a mxim. Els alumnes que no passin a segon curs han de romandre un any ms a primer curs, i lhan de tornar cursar de nou si el nombre de matries suspeses s superior a quatre. Si lalumne suspn tres o quatre matries a primer curs, pot o b repetir tot el curs o b matricular-se de les matries suspeses. Els alumnes que en finalitzar el segon curs hagin estat avaluats negativament en algunes matries, es podran matricular daquestes matries sense necessitat de tornar a cursar les que hagin superat. A ms de lopci tradicional de cursar el batxil lerat de forma presencial, aquests estudis es poden fer a distncia, per via telemtica, a lInstitut Obert de Catalunya (IOC). Aquesta opci permet tenir ms flexibilitat i adaptaci a les circumstncies personals, familiars i laborals de cada alumne. En aquest batxillerat, que es cursa en blocs semestrals, no sapliquen les normes de pas de curs establertes de forma general. Es poden matricular en ensenyaments de batxillerat en rgim nocturn: Les persones que tenen 18 anys o ms i Les persones que tenen entre 16 i 18 anys i acreditin la impossibilitat de seguir estudis en rgim dirn per motius laborals. El batxillerat tamb es pot estudiar simultniament amb els ensenyaments de msica o dansa en centres integrats. Per a l'accs a aquests cenctres, l'alumne o

l'alumna ha d'obtenir la valoraci positiva de les seves les aptituds artstiques en l'especialitat de msica o en la de dansa, segons correspongui. En acabar aquests estudis, els estudiants que hagin superat totes les matries cursades rebran el ttol de batxillerat. Amb el ttol de batxillerat es pot accedir a:

La universitat (un cop aprovades les proves daccs) Un cicle formatiu de grau superior de formaci professional especfica darts plstiques i disseny o desports Ensenyaments superiors artstics El mn laboral Modalitats del batxillerat LOE sn: Humanitats i Cincies socials Cincies i tecnologia Arts: 1) Arts plstiques, disseny i imatge 2) Arts escniques, msica i dansa Matries del batxillerat El currculum de batxillerat consta de part comuna: matries comunes i part diversificada: matries de modalitat i matries optatives, i tamb del treball de recerca. A ms, els alumnes tenen assignades hores de tutoria.

Part comuna Matries comuns: Sn les que fan tots els alumnes independentment de la modalitat triada. Part diversificada Matries de modalitat: Sn les que fan els alumnes que cursen un determinat itinerari. Matries optatives: Sn les de lliure elecci entre les que oferta el centre i se n'ha de triar una a 1r i una a 2n de 4 hores setmanals. Treball de recerca: El treball de recerca s una activitat dinvestigaci que ha de fer tot lalumnat de batxillerat. Sha diniciar preferentment durant el primer curs i presentar obligatriament durant el segon curs. Tutoria: Cada grup classe t una hora de tutoria a la setmana. Les matries comunes les cursen tots els alumnes. Lalumne ha de triar un mnim de sis matries de modalitat al llarg dels dos cursos, de les quals cinc han de ser de la modalitat escollida. Lestudiant ha de completar -ne lhorari amb altres assignatures de la mateixa modalitat, daltres modalitats o amb matries optatives. Els alumnes que es matriculin en centres ordinaris poden cursar alguna matria de modalitat de segon curs a travs del batxillerat a distncia, si el seu centre no lofereix, amb un mxim de dues matries per alumne. Per a les matries de primer curs, aquesta possibilitat noms es pot demanar si una matria t continutat en el segon curs i el centre no la pot oferir per motius organitzatius, amb un mxim de dues matries per alumne.

Part comuna

Part diversificada

Educaci fsica Llengua catalana i literatura Llengua castellana i literatura Llengua estrangera Filosofia i ciutadania Histria de la filosofia Histria dEspanya Cincies per al mn contemporani Religi (voluntria) Modalitat Treball de recerca Tutoria Total

1r 2 2 2 3 2 2 2 16

2n 2 2 3 3 3 16

1 60

Matries de modalitat Arts Cultura audiovisual Dibuix tcnic Dibuix artstic Histria de lart Disseny dansa Tcniques dexpressi graficoplstica Volum Anlisi musical Anatomia aplicada Arts escniques Cultura audiovisual Histria de la msica i la Llenguatge i prctica musical Literatura universal Litertura castellana Literatura catalana

Cincies i tecnologia Primer curs Matemtiques I Biologia I Qumica I Tecnologia industrial I Fsica I Cincies de la terra I Dibuix tcnic I Segon curs Matemtiques II Biologia II Qumica II Tecnologia industrial II Fsica II Cincies de la terra II Dibuix tcnic II

Humanitats i cincies socials Primer curs Histria del mn contemporani Literatura castellana Economia i organitzaci em. I Llat I Matemtiques aplicades c.s. I Economia Segon curs Matemtiques aplicades c.s. II Literatura catalana Economia i organitzaci em. II Llat II Geografia Histria de lart

Dins de cada modalitat de batxillerat hi ha unes matries de modalitat vinculades, que sn les segents per a cada opci: Opci cientificotcnica matemtiques, fsica Opci de cincies de la salut biologia, qumica Opci d'humanitats llat, histria de lart Opci de cincies socials matemtiques aplicades a les cincies socials, geografia Opci darts dibuix artstic i histria de l'art Matries optatives (segons el centre) Segona llengua estrangera (alemany) Estada a lempresa Informtica Psicologia Religi Realitzar la preinscripci Han de presentar la sollicitud de preinscripci les persones que volen ser admeses per primera vegada en un centre sufragat amb fons pblics per cursar batxillerat. Tamb l'han de presentar les persones que volen accedir al batxillerat de la modalitat d'arts i les que cursen o han cursat un cicle formatiu i volen accedir al batxillerat de qualsevol modalitat encara que s'imparteixi en el centre o l'aula on estan matriculades. Els alumnes d'una secci d'institut han de participar en la preinscripci per demanar plaa al batxillerat. En el cas de demanar plaa a l'institut al qual est adscrita la secci, les sollicituds d'aquests alumnes seran preferents a l'hora de ser admesos al batxillerat de les modalitats d'humanitats i cincies socials, i cincia i tecnologia. Per fer la preinscripci cal:

Conixer el calendari de tot el procs Consultar els centres Conixer i reunir la documentaci i els criteris de prioritat amb qu s'ordenen les sollicituds Presentar la sollicitud i la documentaci Consultar els resultats de la preinscripci quan es publiquen les llistes provisionals i quan es publiquen les llistes definitives, desprs del perode per presentar reclamacions Consultar el centre assignat Fer la matrcula.