Sóc l'Udun i són l'habitant més vell i més respectat del bosc negre.

Sóc un
drac. Vaig néixer fa tants anys que ni me'n recordo.

Quan vaig començar a créixer vaig anar descobrint els meus poders, però,
quina sorpresa! En lloc de foc, treia aigua per la boca.

Els animals del bosc sempre se n'estaven rient perquè... es clar, els dracs
normals i corrents treuen foc i no aigua.

El primer dia de primavera els animals del bosc estaven jugant. En canvi, jo
estava avorrint-me, mirant les flors del bosc. Mirant i remirant-les vaig sentir
un soroll que deia:

-Udun! Udun!

Pensava que no em cridaven a mi, però seguia sentin el soroll que deia:

-Udun! Udun!

I vaig veure que eren els animals del bosc.

-Eh, nois! Que voleu? - vaig dir amb una veu tremolosa.

-Udun, no ho sentes?

-Què?

-L'olor de cremat! S'està cremant el bosc!

-Si?
-Si! vine i ho veuràs.

I jo vaig anar allà on hi havia el foc per apagar-ho.

Primer ho vam provar de apagar-ho amb fulles però no funcionava perquè eren
massa petites i escampaven més el foc. Després ho vam provar amb una
manta i la vam utilitzar però tampoc funcionara. Després ho vam provar amb
unes gotetes i tampoc funcionava. I al final jo vaig dir:

-Sortiu! Sortiu!

-Eh que fas?

-Vosaltres sortiu!

-D'acord, d'acord!

I vaig apagar el foc amb l'aigua que treia per la boca.

-Molt bé! Molt bé!- deien els animals exclamant.

-Nau, gràcies per haver-ne cridat.

-Eh, perdona per riure'ns de tu. Treure aigua per la boca té moltes avantatges.

- No passa res.

I així es com estic jugant amb els meus amics perquè tots em respecten.

Laia Tonda Llombart