Un tigre, gran i pelut,

S’adonà que anava brut.

De sobte, començà a nevar,
I ràpid,a una cova, es va amagar.

Al fons, un soroll es sentia;

Hi va anar a veure què hi havia.
A que no sabeu que es va trobar?
Un riu d’aigua i menjar.

Quan s’ho va acabar tot,

va pegar un gran bot.
Quin ensurt es va donar!
Un gran ós es va trobar.
I a que no sabeu que va passar?
Doncs que el tigre es va escapar.

Des d’aleshores una lliçó ha après:

Que no es toquen les coses dels demés,
I que no aniria mai més,
a una cova que no coneixés.

Judit Navarro Gómez