NOM DE LEQUIP: Escola Miquel Carreras TTOL DE LACTIVITAT: La terra dels lates ETAPA: 5 Cicle Superior TEMA:

COMPETNCIA INFORMACIONAL GUST PER LLEGIR LLEGIR UN TEXT DUNA REA NO LINGSTICA AJUDAR A COMPRENDRE UN TEXT (REA NO LINGSTICA) AJUDAR A COMPRENDRE UN TEXT LITERARI (REA LINGSTICA) LA LECTURA AMB LALUMNAT NOUVINGUT

UBICACI DEL TALLER RESPECTE A LACTIVITAT:

ABANS DURANT X DESPRS X

NDEX DE DOCUMENTS:
1. Activitat 2. Taller 3. Referent daula. Quadre per recollir lactivitat dels alumnes. 4. Eina davaluaci. Completar un quadre sinptic. 5. Text per a lalumne/a. La terra dels lates.

1. ACTIVITAT
TTOL NIVELL
La terra dels lates. 5 dEducaci Primria. a) Contextualitzaci: Els alumnes de 5 de primria van estudiar la Prehistria durant el 1r trimestre i lEdat Antiga al 2on trimestre. Aquests coneixements del medi social que ens parla del poble Iber, ens ajudar a situar la lectura en una poca de la que tenim coneixements previs. b) Descripci de la tasca: Aquest text ens situa en una poca de la histria de la qual tenim informaci prvia treballada a la classe. A partir de la informaci que ens proporciona el ttol i de les imatges, exposarem una pluja didees i dhiptesis per persuadir a lalumne en la seva lectura. A continuaci el mestre llegir els dos primers pargrafs i explicar com identifica les paraules clau, les idees principals, la informaci rellevant i les copiar a la pissarra. Desprs els alumnes per parelles shauran dexplicar com han dextreure les idees principals. Tot seguit hauran de llegir individualment la lectura, pargraf a pargraf, i escriure en un model de full, en una graella, la idea principal de cada pargraf. Es far una posada en com de totes les idees principals. Finalment, en un quadre sinptic presentat pel mestre, cada alumne recollir tot el que ha aprs.

DESCRIPCI DE LACTIVITAT

MATERIALS DAULA

Llibre de text 5 Llengua Catalana, Ed. Santillana. La casa del Saber. Coneixement del medi 5 Primria. Projecte la casa del saber. Ed. Santillana Tema 11 lEdat Antiga Calero, A. (2011). Cmomejorar la comprensin lectora. WoltersKluwer Espanya.

LECTURES DE REFERNCIA

- Currculum de primria: http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/curriculum_ep.pdf - Orientacions per a la millora de la comprensi lectora i lexpressi: http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/orientacions/millora_lectura_escriptura_pri_11-2010.pdf - Sol, I. (1992). Estrategias de lectura. Ed. Gra.

Els resultats de laprenentatge

Evidncia a partir de lavaluaci

Estratgies

Activitats
Modelatge del ttol i de les imatges. Pluja didees a partir de preguntes sobre la imatge i el ttol: Per les imatges : Nois observant les imatges qu creieu de: Parla de com vivim ara o abans? Qu us ho fa pensar? Com van vestits? Com cuinen? Com sn les cases on viuen? Pel ttol: Qui sn les lates? Creieu que sn persones, animals, etc...? Qu enteneu per la terra dels lates? Fixeu-vos que no est en majscula, per tant, de quina terra deu parlar?

Objectiu 1 Aprendreu que el ttol i les imatges ens donen informaci sobre el tema.

Lalumne s capa de: Llegir el ttol i observar les imatges. Expressar oralment que els lates eren una tribu a partir de la lectura de la ttol i lobservaci de les imatges. Relacionar continguts del text amb el qu ja sap del tema.

Lectura dimatges connectant amb els coneixements previs.. Formulaci dhiptesis i corroboraci daquestes en la lectura posterior a partir de fer-se preguntes.

Objectiu 2 Aprendreu a extreure la informaci ms important dun text, pargraf a pargraf.

s capa de llegir un pargraf i aturar-se al final. s capa dadequar la frase principal per a cada pargraf. s capa de verbalitzar de qu va el text. s capa dexplicar la informaci ms important.

Identificar les paraules clau. Saber atribuir una idea principal a cada pargraf.

Modelatge del mestre. Llegir un text sobre els Lates. Subratllar les paraules clau de cada pargraf. Escriure en una frase la idea principal a cada pargraf.

Objectiu 3 Comprendreu el sentit global dun text.

Connexi amb altres textos treballats sobre el mateix tema. Resumir verbalment.

Respondre oralment preguntes de comprensi: literal, inferencial i crtica del text.

Els resultats de laprenentatge Objectiu 4 Aprendreu a elaborar un quadre sinptic dall ms important que hem extret de cada pargraf.

Evidncia a partir de lavaluaci

Estratgies

Activitats Fer un quadre sinptic que sintetitzi mitjanant paraules clau el ms rellevant del text: Aparena, poca, vivenda, alimentaci, treball, creences i relacions.

s capa de reorganitzar la Sintetitzar un text. informaci en un altre format: quadre sinptic.

Vinculaci currculum Competncies bsiques: 1.- Competncia comunicativa lingstica i audiovisual. Dimensi comunicativa: - Parlar i conversar: els alumnes aprendran a expressar oralment hiptesis sobre el contingut del text a partir del ttol i les imatges. - Escoltar i comprendre: es treballar latenci, linters, el respecte per les intervencions del altres companys i la capacitat per comprendre cadascun dels seus comentaris. - Llegir i comprendre: cada alumne llegir pargraf a pargraf, identificar les paraules clau i la idea principal per fer una comprensi global del text. - Escriure: en una graella recolliran tota la informaci necessria. 2.- Tractament de la informaci i competncia digital. Per transformar la informaci en coneixement lalumne/a seguir una estratgia seqenciadora: comenar fent inferncies sobre el ttol i les imatges del text, continuar llegint el text pargraf a pargraf, identificar les paraules clau i escriur la idea principal en una graella, una vegada acabada la graella comprovar que est tota la informaci. 3.- Competncia de aprendre a aprendre. Per desenvolupar aquesta capacitat els alumnes disposaran duna eina que els ajudar a seleccionar les paraules clau i les idees ms importants pargraf a pargraf. Aquest recurs o graella facilitar, a poc a poc, lautonomia que necessita per fer el seu aprenentatge a qualsevol rea. 4.- Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Per comprendre la societat i el mn on es desenvolupa, lalumne/a ha de reflexionar envers levoluci de la organitzaci de la societat, de les activitats que es feien abans i ara, dels recursos naturals, ....etc. Es tracta de desenvolupar el pensament crtic. 4

Objectius:

1.- Sabreu identificar la idea principal de cada pargraf. 2.- Comprendreu la idea global del text. 3.- Aplicareu els coneixements adquirits i els recursos propis.

2. TALLER
ESTRATGIA QUE ES DESENVOLUPA: Identificar la idea principal 1. MINI LLI
CONNEXI MODELATGE Modelatge: Identificar la idea principal. Recordeu que vam parlar de diferents pobles que van habitar la pennsula ibrica durant lEdat Antiga. Un daquests pobles eren els bers que vivien en les terres de lEst i del Sud de la Pennsula Ibrica. Doncs avui parlarem duna tribu, els ibers que vivien molt a prop nostre, fins i tot alguns aqu a Sabadell, on viviu vosaltres actualment. Per comprendre millor el textcom sempre, primer ens fixarem en el ttol i les imatges (Modelatge de lobjectiu 1). Aquests ens ajuden a comprendre millor el text i ens crea expectatives sobre el tema. Jo abans de comenar a llegir un text sempre em pregunto per qu el vull llegir o per qu lhe de llegir. S que aquest text el llegir per aprendre coses dels lates. Ara us ensenyar com faig jo per extreure la idea principal de cada pargraf, i si cal marcar aquelles paraules que considero importants. Ho far amb cada pargraf. Primer pargraf: Comeno a llegir i maturo on diu la sopa dall. I Penso: si no havien inventatavions ni llibres ni sabates... estem parlant duna poca molt antiga i marco aquestes paraules. Seguir llegint a veure que ms em diu el text. Maturo a eines dos. Si havien inventat eines de pedra o os em parla de paleoltic, per continuar llegint. Maturo a fusta. Marco: havien descobert com encendre el foc. Amb el que he llegit fins aqu s que mest parlant de la Prehistria. Per tant puc dir que el primer pargraf diu: La Prehistria s lpoca on els homes van descobrir el foc. Segon pargraf: Comeno a llegir fins a Barcelona i marco la paraula lates i PARTICIPACI ACTIVA Ara, per parelles, us heu explicar all que ha ents cadasc i posar-vos dacord (els alumnes sexpliquen lestratgia els uns als altres) La mestra comprova que lhan ents demanant a una de les parelles que ho expliqui a la resta de la classe. ENLLA

La resta del text ho fareu vosaltres sols, de manera individual Desprs de llegir cada pargraf heu de redactar individualment una frase que ser la idea principal i lescriureu en aquesta graella.. Recordeu que s important i ajuda marcar les paraules que considereu importants i que us donen pistes.

1. MINI LLI

Ja puc imaginar que aquest text em parlar dels lates: per les imatges em dir com viuen, on vivien, etc... Amb la lectura de la terra dels lates aprendreu a identificar la idea principal de cada pargraf, aix ens ajudar a entendre el text de forma global.

Barcelona. Aquestes paraules sn importants i em donen pistes. Seguir llegint tot el pargraf. Marco les paraules homes primitius i cavernes. Per tant ara ja puc dir que al segon pargraf parla de: Els lates eren homes primitius que vivien a Barcelona, per no en cavernes perqu feia molta calor.

2. LECTURA INDIVIDUAL / CERCA GUIADA (20/30) Aquesta lectura la faran de forma individual i els alumnes amb ms dificultats seran guiats pel mestre i per algun company.

3. COMPARTIR O REFLEXIONAR (5) Parlarem de com ha anat i anotarem a la pissarra mitjanant un referent les idees que han anat sortint de cada pargraf, les paraules marcades i aix ens ajudar a tancar lactivitat on posteriorment es far un quadre sinptic i la resposta oral a preguntes comprensives. Com us ha anat aquesta manera de trobar la idea principal? Creieu que aix ho podeu fer amb daltres textos?

3. REFERENT DAULA:QUADRE PER RECOLLIR LACTIVITAT DELS ALUMNES.

PARGRAF 1r.

LLEGEIXO FINS A: Sopa dall, eines dos, fusta

PARAULES MARCADES

IDEA PRINCIPAL

. No havien inventat avions ni La Prehistria s lpoca on els homes van descobrir el foc. llibres ni sabates Havien descobert com encendre el foc.

2n

Barcelona Un shi torra.

Lates, Barcelona Homes primitius i cavernes

Els lates eren homes primitius que vivien a Barcelona, per no en cavernes perqu feia molta calor.

3r 4t 5 6 7 8 9 10 11

4. EINA DAVALUACI.
Completa aquest quadre sinptic de la lectura La terra dels Lates

Poble poca Localitzaci: On vivien?

Tribu

Com era el seu habitatge?

Quines activitats feien per alimentarse? Quines eines fabricaven?

Quines creences tenien?

5. TEXT PER A LALUMNE/A. La terra dels lates

Era en aquell temps en qu encara no shavia inventat lavi, ni els llibres, ni les sabates, ni els paraiges, ni els carros, ni tan sols la sopa dall. Amb prou feines shavien inventat algunes eines de pedra o dos! I no feia pas gaire que els homes havien descobert com encendre el foc, encara que, per aconseguir-ho, havien de suar de valent donant voltes i ms voltes a un bast sobre una fusta... Parlem dels lates. No sabeu qui sn, els lates? Doncs eren una gent que vivien on ara hi ha Barcelona. Eren homes primitius, per que no vivien en cavernes; en aquell temps feia molta calor i dintre de les cavernes, no shi podia estar: un shi torrava! Els lates vivien al peu de Montjuc que ells anomenaven la Muntanya Adormida en un poblat ms o menys a lalada don ara hi ha la plaa de Sant Jaume. Habitaven en petites cabanes disposades en rodona, fetes de branques. Al bell mig del poblat encenien un foc, i alg vigilava tota la nit que el foc no sapagus. Daquesta manera, si alguna fera sapropava al poblat, quan veia el foc, girava cua i sen tornava. Els gats mesquers, els ssos, els porcs senglars i els linxs ms duna vegada shavien cremat els bigotis amb el foc, i li tenien ms por que a una pedregada. Els lates menjaven... el que podien. Caaven pels boscos dels entorns i pescaven al mar; i tamb havien descobert que moltes plantes eren bones per menjar: les nous, les figues, el ram, lenciam... I havien inventat una cosa molt bona i important: lamanida! El tip de menjar enciam, pebrot, ceba i altres plantes, tot ben barrejat, que es feien els lates grans i xics! Els lates treballaven, s clar. Uns feien de caadors, altres collien plantes, altres pescaven. Els ms espavilats feien destrals, puntes de llana i eines amb una pedra que es

diu slex, i els ms grassonets encenien el foc que costava tant per no tenir panxa. Els nens tamb treballaven. Feien olles i pots de terrissa, o b anaven a cercar aigua a les fonts... i a vegades, quan els grans tenien molta feina, tamb feien el dinar. Menys lamanida. Lamanida era una cosa molt delicada, i lhavia de fer el cap de la tribu. No era gens senzill barrejar aquell munt de coses i fer que tot estigus ben al punt! No, no en podia fer qualsevol, damanida... La vida dels lates sovint era molt dura. Per comenar, les eines i les armes de slex sels trencaven molt sovint... i, apa!, a fer-ne de noves! Les vegades que els lates havien somiat una pedra que no es trenqus! Aquells lates tamb eren una gent carregada de manies. En primer lloc, eren molt supersticiosos, i aix feia que algun espavilat els prengus el pl tot fent-se passar per bruixot... Els lates pensaven que era una gran cosa tenir un bruixot a la tribu: daquesta manera creien que els mals esperits els deixarien tranquils... Al temps que comena aquesta histria, el bruixot dels lates era un home molt estrafolari que es deia Tafarell. En Tafarell sempre anava tot disfressat i, a vegades, semblava creures les bestieses que deia i feia. Val a dir que, de tant en tant, les atzagaiades del bruixot eren tan grosses que tothom lengegava a dida! Una altra mania dels lates era que no volien tenir tractes amb els forasters. Lnica manera com els lates entenien les relacions amb els vens era el cop de roc o la garrotada. Aix feia que la gent de les tribus venes sen guardessin ben b prou, com descaldar-se, de treure el nas pels entorns del poblat lata. Aquesta mania als forasters no la tenien pas els nens i les nenes lates. Els petits de la tribu somiaven en grans viatges, ms enll de les muntanyes, i a conixer altra gent i altres terres. Sebasti Sorribas. Viatge al pas dels lacets. 9