Problemes Filosfics I Naturalesa i cultura des d'un punt de vista nietzschi L'objecte d'aquest treball queda explicitat en el ttol.

Tractar la parella de conceptes naturalesacultura en el context del pensament de Nietzsche. Els exposar, i en la mesura del possible intentar dilucidar quina relaci tenen. Els comparar, diferenciar i explicar la seva rellevncia. Em cal presentar a Nietzsche com a superador de la metafsica, si ms no de la metafsica occidental. Amb aquesta consideraci, caldr veure quina s l'axiologia que sorgeix. En l'Ecce homo hi ha fragments que explcitament es refereixen a la primera qesti. Per citar-ne un; ''Vemos todas las cosas a travs de la cabeza humana, y no podemos cortar esta cabeza; pero todo lo que hasta ahora ha hecho considerar (a los hombres) las hiptesis metafsicas como valiosas, terribles, placenteras, todo lo que las ha creado, es pasin, error y engao de s mismo; los peores mtodos del conocimiento y no los mejores, son los que han enseado a creer en ellas. Tan pronto como se ha puesto al descubierto que estos mtodos son el fundamento de todas las religiones y metafsicas existentes, se las ha refutado''. Aqu hi ha unes quantes coses que mereixen ser comentades. En primer lloc cal alludir a la visi dionisaca de mn que li permet fer aquest tipus d'afirmacions. A ms, el porta a presentar una ontologia esttica. Apollo i Dions sn entesos com a principis del mn; l'apollini i el dionisac es mostren com dos instints esttics dels hellens. Apollo simbolitza l'instint figuratiu; s el deu de la llum, de la mesura, de la forma, i Dions s el Du del catic i desmesurat, del mancat de forma. Per tenen una relaci. El fons primordial dionisac es projecta constantment en l'aparena i es manifesta en el fenomen de l'art. Estan entrellaats, i cada un reclama a l'altre; tenint-se com a pressuposat, i alhora com a adversari. La representaci apollnia del dionisac cont l'aparena de la bellesa. L'aparena deixa veure a travs seu i el fenomen s conegut com a tal. En la tragdia hi ha les dues dimensions. Aquesta metfora d'Apollo i Dions 1 que utilitza Nietzsche per explicar el doble component (genealgic) de la realitat t una clara influncia de Schopenhauer. La idea d'aquest ltim autor, que Nietzsche illustra amb la citada metfora s la segent; les representacions intellectuals estan subordinades a les volitives. A aix afegeix que la relaci conscient inconscient, a ms, s una relaci esttica. Aqu entrem en un punt crucial. A la metafsica se la pot definir com la cincia que tracta dels errors fonamentals de l'home, per ho fa com si aquests fossin veritats fonamentals, segons Nietzsche. Noms mentre l'home no es coneix del tot, mentre s estrany a si mateix, poden existir la metafsica i la religi. Al arribar l'home al coneixement psicolgic de s, aquests fantasmes desapareixen. El jove Nietzsche fa una interpretaci psicolgica de la metafsica. Aquesta s noms una alternativa a afrontar la realitat2. Aquesta s incorrecte. No s'ha d'anar ms enll de la realitat a buscar-li fonaments. La veritat trgica constata la falta de fonament del mn. Es proposa una inversi del platonisme. En nom d'Herclit i no de Parmnides. Carrega contra religi, metafsica i moral. L'home s'ha sotms a valors sobrehumans d'acord amb els quals organitza la seva vida.
1 He obviat la qesti de si s simplement una metfora perqu, encara que t un inters latent, no est directament relacionada amb la temtica. No obstant, vull remarcar que les consideracions que contemplin que es pot tractar de quelcom ms que una metfora no sn en absolut vanes. 2 En aquesta lnia iconoclasta, en el camp de la religi fa similars consideracions de conseqncies seculars. ''Los ideales son desenmascarados como instintos disimulados, como meras desilusiones y anhelos.'' Eugen Fink, La filosofia de Nietzsche, pg.59

Nietzsche recorda que aquests valors s l'home mateix qui els ha collocat, est adorant coses que ell mateix ha creat, i que sn smbols del com s ell. Aqu apunta clarament a una illustraci, recordant possiblement el caracterstic sapere aude, per no em desviar amb consideracions sobre la illustraci. L'important s que l'home no ha de buscar els fins fora, sin dins d'ell. s lliure. La vida s un experiment. Sense entrar a parlar de cincia puc dir que clarament s'apunta a l'existencialisme. Particular, per en qualsevol cas existencialisme. L'axiologia, per tant, (exposada des del punt de vista de l'home lliure) s'explica en la segent cita; ''S'ha meditat i s'ha comprovat finalment que no hi ha res bo, ni bell, ni elevat, ni dolent en s, sin estats d'nim en els quals donem noms a les coses que sn dins i fora de nosaltres.'' 3 L'alliberaci de l'home es realitza per la reflexi sobre la cosa en s; el bo, el dolent, el bell, es fonamenten en una transcendncia de l'home, projectada per ell, per oblidada com a tal. L'idealisme no s reconvertit, s negat. L'home s el ser que es transcendeix a s mateix. El segent pas s la mort de Du. L'home s un sser que es supera a s mateix perqu en l'essncia universal de la vida en tant que tal, la voluntat de poder es coneix i pot conixer-se a s mateixa. El coneixement de la voluntat de poder exigeix al mateix temps el coneixement de la mort de Du i viceversa. Si no es coneix la mort de Du, les autosuperacions de l'home es dirigeixen al ''ms enll''; sn ascetisme, despreci del cos o semblants. I no pot oblidar-se que tenim cos. Per la transmutaci de l'idealisme mitjanant la idea del superhome significa la curaci d'aquesta incisi que hi ha en l'home (cos-nima). La negaci dels valors antics i venerables, o ms aviat, la negaci de la trascendncia de tals valors no consisteix en una projecci nova. Encara no s una productivitat creadora. Aquesta noms la t el nen.4 T com a caracterstica l'egoisme, un egoisme molt concret, que no vol conservar-se a s mateix, vol sempre convertir-se en una vida ms rica, una vida que arrebossi, i doni als altres de la seva riquesa. Aquesta s la vida del Du, del creador. Aquesta s la idea de la voluntat de poder. s la prpia d'una existncia que juga lliurement, la qual s creadora del coneixement de que Du ha mort. Noms aix poden brillar les possiblilitats lliures de l'home. El creador s l'home que juga creant, que es marca una meta, que s'aventura a traar un nou projecte. Per ell no existeix un mn ja fet i ple de sentit al que ajustar-se sense ms. Es relaciona de manera originaria amb totes les coses, renova tots els criteris, estableix una vida humana en la seva integritat, existeix histricament en el sentit ms alt de la paraula; s a dir, creant. Veiem una cita d'As habl Zaratustra ''Y eso a lo que habis dado el nombre de mundo, eso debe ser creado primero por vosotros: Vuestra razn, vuestra imagen, vuestra voluntad, vuestro amor deben devenir ese mundo!''. Una condici important per a l'home creador s que no pot haver-hi un Du que li prengui la llibertat amb una llibertat divina. L'nica limitaci que pot tenir s la terra. Du estableix un ms enll de l'espai i el temps on el temps no t sentit. L'home creador crea en vista a un futur ms o menys lluny. En el context de Du la histria no t cap sentit, el temps es desvaloritza. La llibertat del creador es realitza en el projectarse cap a possibilitats futures, s a dir, finites i temporals; o dit d'una altre manera, en el voler. No noms s en el temps, sin que participa en el joc del temps csmic5. ''El querer hace libres: sta es la verdadera doctrina acerca de la voluntad y la libertad''- escriu Nietzsche en As habl Zaratustra. En la manera de ser del creador hi ha les caracterstiques de la vida en tant que tal. El creador es converteix en la mirada que penetra en l'essncia del ser terrenal, alliberat de totes les idees metafsiques o alienes al mn. S'autoconeix, i coneix la seva finitud.

3 4 5

Ibid, pg 69 Al nen precedeixen el lle com a home venerable amb els valors antics, i el camell com a negaci d'aquests valors, o s ms no del fonament transcendental d'aquests valors. Pais paizon d'Herclit.

Desprs d'aquest apropament al pensament de Nietzsche amb ajuda de Ferrater Mora, i sobretot de l'obra d'Eugen Fink titulada Filosofia de Nietzsche, ja em puc disposar a entrar en matria. Per considerar naturalesa i cultura primer he de deixar clar quin s far d'aquests conceptes. Els emprar com a contraris. Comenar per anotar algunes consideracions de Ferrater Mora sobre el terme, prpies de l'poca grega; ''la cultura es un desarrollo de la Naturaleza; la cultura es algo en principio de la Naturaleza, la cultura es superior a la Naturaleza; la cultura representa un obstculo para el desarrollo espontneo de la Naturaleza, etc.'' A mode d'introducci m's til, per pretenc anar ms lluny. La naturalesa amb N majscula indica la seva substantivitat. Estem parlant de la naturalesa com a la cosa, o conjunt de coses (que la conformen), que sn independentment dels valors. Potser procedint per analogia podr ser ms concret. La diferncia entre les coses naturals i les culturals s la que hi ha entre el que s per naturalesa i el que s per convenci; les coses naturals tenen una manera de ser prpia, mentre que all cultural s per convenci i ha sigut determinat d'acord amb propsits (humans). Traar la lnia entre el que s natural i el que s cultural s crucial per a saber, que s adquirit i que forma part de nosaltres de forma essencial, que conforma la nostre essncia. Del nostre sser en tant que sser, de nosaltres, que som homes, en tant que homes. Aquesta consideraci s inobviable per a saber que ens s imposat, o si ms no s adquirit, i que s part de nosaltres d'una manera innata i invariable. No hi ha millor argument a favor de l'impossibilitat de canviar quelcom que afirmar que forma part de l'essncia d'all que es vol canviar. El foc s naturalment clid, i cap convenci n'invertir ni en far variar la naturalesa (obvio les consideracions del tipus filolgic com canviar els noms, em refereixo a les propietats de la physis). Aquest cas s molt clar, per la majoria sn bastant ms controvertits. L'home s un sser social per naturalesa? O aquesta s una qesti convencional? Un cop aclarat que sn contraris, tamb veig necessari fer notar que estan relacionats. La cultura es desenvolupa sobre la naturalesa, sigui quina sigui aquesta. Sense naturalesa no hi ha cultura. La naturalesa, no obstant, no necessita de cultura per a existir; sense afany de comprensi 6 i sociabilitzaci s fcil imaginar una naturalesa sense cap cultura que la prolongui. Noms cal imaginar una terra sense nosaltres els ssers humans (deixant de banda les interpretacions antropomrfiques, cada vegada ms freqents, que es fan de les conductes animals). Hi hauria naturalesa sense ms. Tampoc tractar aqu la temtica sobre si s possible una altre histria, si, en un altre ordre de successos, amb nosaltres els humans sobre l'escora terrestre podria no haver-se desenvolupat una cultura. Perqu desprs del que acabo d'explicar trobo evident que abans de l'aparici dels primers homnids no hi havia cultura possible. I aquest s l'nic escenari que em cal plantejar, a mode imaginatiu per a illustrar el que estic dient. Si realment ha existit o no s irrellevant per al meu propsit. Agafo aquests conceptes des de la definici diguem-ne primitiva que acabo de donar, i vull fer notar que escapar a tractar coses com a quina cultura s'oposa Nietsche i perqu. El que m'interessa s veure netament quin paper tenen en el seu pensament. Des del moment en que el valor d'una cosa es diferencia de qu s la cosa en s, queda a la vista que l'axiologia s quelcom cultural. No hi ha coses bones per elles mateixes, ni dolentes. La metafsica que ens hauria de donar explicacions sobre el perqu de les coses s s'absenta, i ens queden les coses per elles mateixes. Tota jerarquia inclou consideracions al respecte de criteris, valors o ideologies, coses totes elles alienes a la naturalesa. De nou s correcte observar que parteixen de la naturalesa Val a dir que Nietzsche no posa totes les coses en un pla, al mateix nivell. S'han de rebutjar les posicions filosfiques que tracten els valors enlloc de la realitat. Parla no de valors, si no del valor
6 El ms adequat per a referir-se a la capacitat que permet la cultura sigui l'aparell psquic freudi, i en termes ms generals podem parlar de ra, facultat emprada en aquest cas per a comprendre o desenvolupar.

com a tal quan diu que cal ''invertir tots els valors''. Aix es descobreix el valor com a fonament de les concepcions del mn i de la vida, les quals en les posicions filosfiques que equiparen axiologia amb antologia van de la m, i prefereixen un valor que una realitat. Val a dir que Nietzsche no s l'absncia de valors. s quelcom ms interessant. Nietzsche implica l'ausncia de valors dictats des de fora. Du ha mort; i per tant, l'nic que pot dictar els valors s l'home. L'home s l'sser que es supera a si mateix. I es supera a si mateix en tant que comprn que Du ha mort. Sent aix, l'nic que pot dictar valors s ell mateix. El punt clau aqu s la voluntat de poder. Estem parlant del superhome; l'home que es marca metes, i les compleix. s capa de transcendir. Aix t importants consideracions en el camp de la cultura. En primer lloc veiem que les religions sn quelcom cultural. Religions, divinitats i altres explicacions sobre la naturalesa no tenen lloc en aquesta. La naturalesa s com s, sense un perqu. No cont un pla marcat ni unes lleis inamovibles que compleix sempre, totes aquestes coses sn externes a ella. I si no sn naturals, sn convencionals. Possiblement es poden fer consideracions cientfiques que ajudin a predir els fenmens futurs, a partir d'observar les successions habituals. Per aquestes sn coses molt dbils que evidentment li sn alienes. I des del meu punt de vista, en aquest context, no es pot dir que puguin passar de poder predir. Amb aquesta inversi ideolgica no ens veiem desprevinguts en front a l'exterior ni som vulnerables de tot. Simplement s'elimina el fonament solemne i exterior de la naturalesa de la que participem i amb la que interactuem. I no s que s'elimini, s que ens donem conte de que les nostres limitacions que a tanta gent fan viure cmodament (perqu sn suposadament insuperables) realment no hi sn. Si es vol d'una manera ms suau; sn culturals. La bblia i l'Alcor no sn ms que literatura. No hi sn en el sentit de que sn culturals. I sn culturals en el sentit ms fort de la paraula; som nosaltres mateixos que els hem posat. Un cop s'ha comprs aix, la mort de Du s imminent. Un tir que es sotmet a les teves ordres no fa gaire por. I s que comprendre que a Du l'hem creat nosaltres, implica comprendre'n la seva mort. Per ltim crec interessant indagar una mica ms en la llibertat que aix implica. El paper de l'home passa a ser de la submissi a lleis naturals, a Dus externs, de ser petit i atemorit a ser el de superhome. L'home s'accepta a si mateix com a limitat, la infinitud corresponia a Du. Paradoxalment, sent aix t molt ms poder. I dient aix no s'est donant a l'home el paper del difunt Du. Hi ha un moviment continu en la naturalesa, de la qual l'home n's partcip. La vida s constant ascensi. I l'home constantment s'ha de superar. La voluntat de poder s present tant en els que triomfen com en els qui no ho fan. Aquests primers probablement posaran menys entrebancs en mostrar-ho, els ltims, ocultant aquesta voluntat de poder (d'una manera conscient o inconscient) reclamaran lleis que promoguin la igualtat i la garanteixin. Tenint per naturalesa aquesta facultat d'autosuperar-se, si han fracassat veuran recelosos als qui per contrari s que han sabut aprofitar-la. L'home abans de la mort de Du, si es planteja la seva moral probablement el ms raonable sigui seguir una posici propera a l'estocisme, per sent ell qui dicta els seus valors, la seva llibertat d'acci s completa.

Bibliografia Eugen Fink, La filosofia de Nietzsche. Alianza Editorial, traduccin de Andrs Sanchez Pascual. Reedicin de Alianza Universidad de 1982. Ferrater Mora, Diccionario filosofico. Articles sobre Valor, Naturalesa, Cultura i Nietzsche. Agustn Izquierdo Snchez; tesis per optar a doctor en la Universitat Complutense de Madrid. Presentada el 2002 i titulada El concepto de cultura en Nietzsche. (noms el prleg)