EL LLEGAT.

Al 14 de novembre 1707, set mesos desprs de la batalla dAlmansa, set anys abans de la capitulaci de Barcelona, la ciutat de Lleida era presa pels exrcits de Felip V. Lleida va ser, com mig segle abans a la guerra dels Segadors, la primera defensora de les llibertats nacionals de Catalunya i tamb, com en altres ocasions una de les ms represaliades en la derrota. El setge i la capitulaci de la ciutat no foren noms un episodi bllic sin que comportaren, com qued escrit en pedra, un cstig exemplar, tant en vides humanes com en la destrucci simblica i representativa de la ciutat, encarnada en la conversi i posterior transformaci de la seva catedral en caserna. Porta del Principat en totes les guerres de lpoca moderna, Lleida va ser un cruent assaig de la prdua de llibertats que la nova dinastia absolutista execut arreu de Catalunya el 1714. La ciutat va perdre la seva Universitat, els seus drets municipals, i la seva personalitat. No ha perdut per la memria, no se'n han sortit. Tres-cents anys desprs, valorem la imponent presncia del patrimoni conservat com un testimoni del ferm arrelament de la ciutat i de la voluntat regeneradora de la nostra condici nacional. Que Catalunya no oblidi mai que Lleida ha estat, s i ser baluard en la defensa de les seves llibertats.