Preguntes ms freqents sobre les proves de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura per a les PAU 2011

Pgina 1 de 4

El segent document recull les observacions i preguntes ms freqents que lequip de sotscoordinaci de les PAU de la matria Llengua i Literatura Castellanes i Llengua i Literatura Catalanes va recollir en les corresponents reunions de zona durant loctubre de 2009. Per la seva vigncia i inters, shan mantingut les observacions referides als continguts avaluables a les proves, les observacions referides a les lectures prescriptives i els Aclariments referits al descompte per faltes. El document sactualitzar amb Reivindicacions, desacords, propostes, una vegada shagin celebrat les reunions de zona de 2010.

Observacions referides als continguts avaluables a les proves Alguns professors es queixen de la indefinici del temari en relaci amb la reducci horria de les matries de llengua. Consultat el Departament dEducaci (novembre 2009) sobre les concrecions del currculum a les proves PAU, ens aclareixen els segents punts: Dacord amb el nou currculum, en les matries lingstiques el criteri bsic davaluaci ha de ser el grau dxit comunicatiu demostrat per laprenent en tasques on la llengua es fa servir de forma semblant a com es fa servir al mn real de fora de laula. Ats que les hores de docncia daquestes matries han passat de tres a dues hores setmanals (o dit globalment, de 6 a 4 hores), ara cal centrar encara ms les hores de docncia en lensenyament i aprenentatge de les habilitats comunicatives, i les noves PAU han de reflectir aquest enfocament de manera rellevant.

Alguns professors mostren el seu desacord pel percentatge desigual dels continguts de llengua i literatura a les proves PAU. Dacord amb el Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre (BOE 24.11.2008) els continguts avaluables en la prova daccs a la universitat corresponen al segon curs de batxillerat. Els continguts especificats al DOGC-29.7.2008 per al segon curs de Batxillerat sn majoritriament de llengua. No obstant, aix, consultat el Departament dEducaci (novembre 2009), ens aclareixen: La lectura del currculum actual permet observar que les matries lingstiques tenen una responsabilitat plena en el desenvolupament de la competncia esttica i literria, si tenim en compte que la literatura s la mxima expressi de les possibilitats d'una llengua i una eina immillorable per a l'anlisi, el coneixement i la reflexi sobre l'experincia humana. Aix mateix, la literatura avala les possibilitats expressives i creatives de les llenges i afavoreix el desenvolupament de la prpia competncia comunicativa. s per aix que les proves de les PAU han de vetllar tamb pel desenvolupament de la competncia esttica i literria.

Preguntes ms freqents sobre les proves de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura per a les PAU 2011 Pgina 1 de 4

La visualitzaci de la dimensi esttica i literria a les proves de Llengua i literatura castellanes i Llengua i literatura catalanes es concreta en: les preguntes obligatries sobre les lectures prescriptives de segon curs; el fet que un dels textos de lapartat Comprensi lectora, dels dos que es proposen en cada prova, sigui un text literari que, de manera opcional per freqent, ser una de les lectures prescriptives de segon curs o un text dun autor amb prestigi reconegut de la literatura catalana o castellana.

Alguns professors mostren el seu desacord per labsncia de lavaluaci de la competncia oral a les noves proves PAU, ats que forma part de manera important dels continguts de segon de batxillerat. Per la seva estructura, actualment les proves PAU de Llengua i literatura castellanes i Llengua i literatura catalanes no poden avaluar les habilitats comunicatives dinteraccionar, conversar, parlar, escoltar i entendre. No obstant aix, la visualitzaci de la dimensi oral a les proves de Llengua i literatura castellanes i Llengua i literatura catalanes es concreta en: el fet que un dels textos de lectura, dels dos que es proposen en cada opci, sigui de manera opcional extret de la transcripci dun discurs oral; el fet que algunes de les propostes de redacci a lapartat Expressi Escrita tingui a veure de manera opcional amb qestions relacionades amb la llengua oral; el fet que algunes de les propostes dexercicis a lapartat Expressi Escrita tingui a veure de manera opcional amb qestions relacionades amb la llengua oral (per exemple: transformaci textos orals en escrits o identificaci de ladequaci comunicativa dels registres de parla).

Alguns professors solliciten de coordinaci que es concretin ms els continguts del currculum que savaluaran a les PAU. El document Orientacions sobre les proves de Llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura per a les PAU 2010 fa un subratllat daquells continguts especificats al DOGC-29.7.2008 per al segon curs de Batxillerat que tindran ms incidncia a les proves de Llengua i Literatura Castellana i de Llengua i Literatura Catalana. Daltra banda, al document PAU: estructura de lexamen i criteris generals davaluaci es troba una llista dtems que poden constituir objecte de pregunta a cada una de les parts de la prova.

Alguns professors formulen preguntes per explicitar alguns dels continguts de les proves: Hi haur preguntes de fontica a catal? I a castell? A castell no hi haur preguntes de fontica, per s poden sortir qestions de relacions ortografia-sons. A catal no es demanar transcripci fontica, per s poden sortir qestions de relacions ortografia-sons i didentificaci del sons.

Preguntes ms freqents sobre les proves de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura per a les PAU 2011 Pgina 1 de 4

Hi haur anlisi sintctica en la prova de castell? Tant a la prova de castell com de catal, es posar mfasi en la identificaci prctica de conceptes lingstics. En particular, sn continguts avaluables pel que fa al component sintctic de la llengua: identificaci de funcions sintctiques i de tipus doracions (simples i compostes). Hi haur preguntes de dialectologia, sociolingstica, histria de la llengua a catal? I a castell? amb quin grau de profunditat? Com a continguts avaluables, el DOGC-29.7.2008 recull: Reflexi sobre els usos socials de la llengua. La llengua i el poder: sexisme, violncia i discriminaci sociocultural en els usos lingstics. Reconeixement i valoraci de la situaci de les llenges al mn. Famlies de llenges i la seva evoluci (naixement, vida i mort) i les poltiques que atenyen aquestes situacions. Coneixement de la situaci lingstica a Europa, Espanya i Catalunya: les famlies de llenges; llenges europees i les de lemigraci; les varietats dintre una llengua; territoris on es parlen les llenges europees. Conscincia de pertinena a una comunitat lingstica, social i cultural on el catal s vehicle de cohesi social i per a la construcci de la identitat i de la cultura. Valoraci crtica i rebuig dels prejudicis relatius a les llenges: llenges fcils i difcils; llenges primitives i llenges de cultura; llenges sense gramtica; llenges aptes per a la cincia; llenges superiors i inferiors; llenges riques i matisades, i llenges pobres. Reconeixement i actitud crtica davant els missatges que suposin qualsevol tipus de discriminaci, rebuig o negaci daltri, i voluntat de superar els prejudicis. s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies. Conscincia de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures, i valoraci de la riquesa que comporta lacceptaci de la varietat lingstica i cultural. Aquests temes (que tenen a veure amb la Dimensi plurilinge i intercultural del currculum) poden constituir objecte de pregunta a lapartat dExpressi escrita.

Alguns professors critiquen la crrega de subjectivitat que comporta donar ms importncia a la part dexpressi escrita. El document PAU: estructura de lexamen i criteris generals davaluaci inclou un barem de correcci de lexpressi escrita, inspirat en el que es fa servir a la Junta Permanent de Catal, Generalitat de Catalunya.

Preguntes ms freqents sobre les proves de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura per a les PAU 2011 Pgina 1 de 4

Observacions referides a les lectures prescriptives Alguns professors expressen el seu malestar pels criteris de selecci de les lectures prescriptives i pels terminis en qu sinforma als centres sobre les lectures de primer i segon de Batxillerat. Feta la consulta al Departament dEducaci, podem dir que les obres que sn de lectura prescriptiva les decideix la comissi de selecci de lectures de literatura castellana de batxillerat, convocada pel Subdirector General dOrdenaci Curricular i Serveis Educatius, del Departament dEducaci. La decisi de quines sn les lectures que corresponen a segon de Batxillerat, i per tant, avaluables a les PAU, correspon a lequip de Coordinaci de la matria de Llengua i Literatura. Sha pres el comproms de publicar a la web Proves d'accs a la universitat (PAU) quines sn les lectures prescriptives de cadascun dels dos cursos de batxillerat individualment cada any, abans dacabar el curs acadmic: 1) El mes de mar de 2010 es va fer un missatge a tots els centres informant de les decisions dels equips de coordinaci de catal i de castell sobre les lectures prescriptives per al curs 2010-2011 i per al curs 2011-2012. 2) El document PAU: estructura de lexamen i criteris generals davaluaci inclou les Lectures prescriptives per al curs 2010-2011 i les Lectures prescriptives per al curs 2011-2012

Aclariments referits al descompte per faltes Totes les faltes, amb independncia del seu carcter (ortogrfic, gramatical, de puntuaci, etc), tenen una penalitzaci de 0,1 punts. Es penalitzaran totes les faltes, encara que siguin repetides Els descomptes sapliquen a cada un dels apartats de Comprensi lectora, Expressi escrita i Reflexi lingstica. Els descomptes sapliquen sense mxim a tot lexamen.