NOM DE LEQUIP: Escola Onze de Setembre TTOL DE LACTIVITAT:El conte viatger ETAPA: 1r EP TEMA:

COMPETNCIA INFORMACIONAL GUST PER LLEGIR LLEGIR UN TEXT DUNA REA NO LINGSTICA AJUDAR A COMPRENDRE UN TEXT (REA NO LINGSTICA) AJUDAR A COMPRENDRE UN TEXT LITERARI (REA LINGSTICA) LA LECTURA AMB LALUMNAT NOUVINGUT

UBICACI DEL TALLER RESPECTE A LACTIVITAT:

ABANS X DURANT X DESPRS X

NDEX DE DOCUMENTS:
1. Activitat 2. Taller 3. Textos per als alumnes 4. Referents daula 5. Eines davaluaci 6. Annexos

2. ACTIVITAT
TTOL NIVELL
El conte viatger 1r Ed. Primria A i B Es tracta dintroduir a lalumne que encara no sap llegir ni escriure, en el mn dels contes que aniran creant ells mateixos, establint un enlla entre escola i famlia, ja que lactivitat es realitza conjuntament amb les famlies. Dos dels principals objectius a llarg termini a assolir sn: Promoure la collaboraci i participaci de les famlies aix com, parallelament, fomentar lautoestima i lequilibri emocional de lalumne. Aprendreu a gaudir de la lectura i la producci dun conte amb les vostres famlies. Estimular ls de fonts documentals complementries al conte viatger, tant en suports impresos com en suports digitals i audiovisuals.

Aquest activitat anual s una manera ms de contribuir al desenvolupament de la competncia lingstica en lalumnat dins el primer curs de primria, ja que considerem que aquest s el moment clau per a despertar linters i sensibilitzar els infants en aquest aprenentatge. A la reuni de pares dinici de curs sexplica lobjectiu i el funcionament daquest conte. Temporalitzaci: DESCRIPCI DE LACTIVITAT Es realitza a primer curs de primria. Cada alumne se lemporta a casa durant una setmana. Sinicia a loctubre i finalitza al mes de maig.

En principi se segueix lordre de la llista dalumnes, sense comenar necessriament pel primer. Metodologia: El mestre presenta un personatge i inicia el conte viatger de forma manuscrita i amb una illustraci:

Aquesta s la histria dun nen petit i tafaner. All on sent un soroll estrany, de seguida hi fica el nas... 2

Cada dilluns, un alumne semporta el conte a casa. En famlia han de llegir la part segent. Al segent dilluns, lalumne corresponent presenta la seva part del conte viatger als companys.

MATERIALS DAULA

(Vegeu annex 1) Es llegeix diriament de forma individual i collectiva. Lectures i matrial per potenciar el gust per la lectura: Lectura de poesies des de lrea de llengua castellana. Biblioteca de classe (prstec pel cap de setmana) Instruccions de jocs. Consulta del diari: el temps, titulars, etc. Visita a la biblioteca municipal del poble (1 cop al curs). PUNTEDU com a projecte descola : setmanal i mig grup. Espectacle de teatre Dramatitzacions relacionades amb les lectures Exercicis de comprensi lectora de diferents tipus. Expressi verbal: experincies personals... Explicaci del treball de lArc. Lectura de paraules i frases al mirall. Lectura duna frase o paraula al mirall. Escriptura de contes i textos curts, entre tots. Escriptura de textos individuals: contes, textos lliures, descripcions senzilles Conte contes (amb altres membres de la comunitat educativa de lentorn en les activitats derivades dels plans de foment de la lectura), una via de lescola explica un conte. Participaci als jocs florals de lescola. El jurat tria dos textos per a cada curs. Com a premi, hi ha llibres pels guanyadors i un per a cada classe. Calero, A. (2011). Cmo mejorar la comprensin lectora. Wolters Kluwer Espanya.

LECTURES DE REFERNCIA

- Currculum de primria: http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/curriculum_ep.pdf - Orientacions per a la millora de la comprensi lectora i lexpressi: http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/orientacions/millora_lectura_escriptura_pri_11-2010.pdf - Sol, I. (1992). Estrategias de lectura. Ed. Gra. . 3

Els resultats de laprenentatge Objectiu 1 Aprendreu que per escriure la part del conte que us toca, heu de llegir prviament el que els vostres companys han escrit tot observant les illustracions per a qu la trama sigui coherent.

Evidncia a partir de lavaluaci

Estratgies

s capa de sentir-se motivat pel text. s capa dexplicar oralment a la classe, la histria treballada a casa, tot relacionant a nivell oral la imatge amb el text. s capa dexpressarse de forma clara i entenedora. s capa danar desenvolupant lhbit lector.

Conixer lobjectiu de lectura: Qu? Per qu? I per a qu he de llegir? Argumentar la continuaci de la seva histria. Fer hiptesis a partir de la imatge i el text que presenta la mestra.

Activitats La mestra introdueix linici dun conte per estimular la creativitat i la motivaci dels alumnes. Els alumnes amb les famlies fan: Producci escrita de la continutat dun conte. Les famlies lescriuen i vosaltres en penseu la trama i collaboreu en el dibuix. A nivell individual es fa un dibuix del fragment de la histria adint-se al contingut. Expressen com podr continuar la histria i a la setmana segent comproven si el que havien imaginat es corrobora o no. Anticipaci del contingut a partir de les imatges i del text, per tal de motivar al segent alumne. Qu li pot passar al protagonista? Com em sembla que continuar? Crec que maportar coses noves? Com em sembla que acabar? Valorar si el text respon les expectatives plantejades: si ha agradat, sorprs, etc. 4

Els resultats de laprenentatge

Evidncia a partir de lavaluaci

Estratgies

Activitats

Objectiu 2 Aprendreu a gaudir de s capa de mostrar la lectura en veu alta inters i participaci del conte per part de la activa en la lectura. mestra. s capa dargumentar adequadament al seva opini. Objectiu 3 A mesura que la s capa dutilitzar histria pren forma paraules, frases i adquirireu nou lxic, estructures frases i estructures lingstiques noves. lingstiques. Objectiu 4 Posareu un ttol al conte que hem elaborat tota la classe. s capa de comprendre el tema per tal de posar el ttol adient al contingut.

Escolta activa de la lectura del conte. Fer connexions de les experincies prpies amb la construcci del text. Argumentar.

Escoltar i aportar de forma oral les opinions prpies respecte el que ha llegit la mestra establint connexions amb les seves experincies personals.

Construcci de significats. Connexions. Deduccions.

Adquisici de nou lxic. Adquisici de frases noves. Adquisici destructures lingstiques i comunicatives. Exemples: lludriguera, al bell mig, etc. Activitats prvies per treballar lestratgia: Per a preparar els alumnes a saber posar un ttol es realitzen activitats dins lrea de llengua al llarg del curs: Desxifrar en un paisatge el nom que defineix el conjunt: per ex. si hi ha animals, direm el zoo; si hi ha taules, pissarra, nens..., direm escola, etc. Quan el conte ha arribat al final, es a dir, quan totes les famlies han escrit i illustrat el seu tros, es llegeix a la classe el conte 5

Relacionar el contingut del text amb el que ja sabeu o heu llegit en daltres textos. Fer connexions Fer hiptesis. Reconixer el tema.

Els resultats de laprenentatge

Evidncia a partir de lavaluaci

Estratgies

Activitats sencer i es realitzen els passos per a buscar entre tots un TTOL: Taller de lectura. Escriure el ttol adient al tema en una frase.

Objectiu 5 Copiareu el fragment del conte que la vostra famlia ha elaborat amb vosaltres.

s capa de reconixer el seu fragment del conte dins una histria continuada.

Connectar amb lexperincia personal en relaci al contingut del conte. Rellegir el propi escrit. Autoregulaci de la comprensi.

Elaboraci / cpia del text a nivell individual. Rellegir i corregir lescriptura.

s capa diniciar-se en lexpressi escrita copiant la seva part del conte. Objectiu 6 s capa de llegir amb Aprendreu a llegir de lentonaci i to manera expressiva en adequats el seu text. veu alta la vostra part del conte.

Lectura expressiva identificant els signes de puntuaci del text.

Lectura en veu alta. Preparaci individual per a la lectura, ja que, lobjectiu s llegir per als companys.

Vinculaci marc teric PLEC Fomentar lhbit lector i ajudar a descobrir i a valorar el plaer per la lectura. Vinculaci currculum rea de llengua catalana. Competncies bsiques: comunicativa, informaci :aprendre a aprendre, Competncies personals: autonomia i iniciativa. Metodolgiques i tractament de la

3. TALLER
ESTRATGIA QUE ES DESENVOLUPA: Inventar un ttol a partir de la identificaci del tema. 1. MINI LLI
CONNEXI MODELATGE PARTICIPACI ACTIVA Us ha quedat clar el procediment i el qu heu de pensar per posar un ttol? Ara comenteu el que heu de fer amb el vostre company. ENLLA

Ara que ja heu llegit tota la histria del conte i ja sabem de que va, el que farem avui s posar-li un ttol. Normalment abans de llegir un conte en llegim el ttol i aquest ens dna pistes sobre el tema. Nosaltres amb el conte viatger ho fem a la inversa perqu s un conte inventat i fins al final no podem posar-li un ttol. Hem estat tot el curs pensant en com acabar i fixant-nos en els protagonistes i personatges que surten. Aix ens ajudar a trobar el ttol. Ara ja el tenim acabat ja lhem llegit sencer per tant avui el que farem s posar ttol al nostre conte. Aix podrem fer-ho amb altres lectures perqu recordeu que poden trobar ms dun ttol vlids.

Ara us ensenyar com es fa aix amb un exemple. Aquesta lectura es titula Cases de gel per podrem posar-li un ttol diferent que tamb ens servir i que de la mateixa manera em donar pistes sobre el contingut, s a dir, del qu em parlar el text. Fixeu-vos: Cases de gel El pol nord s un desert gelat. Hi ha molt fred tot lany i hi ha gel pertot. Hi viuen els Esquimals, que fan servir el gel per construir les cases, anomenades igls. Les parets de gel de ligl allen del fred exterior. A mes, els esquimals escalfen les cases amb llums doli, que no desfan el gel. El ttol de la lectura engloba el que us he llegit per, puc buscar-ne un altre. A mi em sembla que com que els igls sn les cases de gel, aquesta lectura tamb es podria titular: Igls Un altre ttol podria ser: Les cases dels esquimals Veieu podem escriure ms dun ttol vlid, per sempre ha de fer referncia al contingut de la lectura. Ara vosaltres buscareu un ttol al vostre conte viatger. Us he ensenyat que no hi ha un ttol nic per, cal tenir en compte que ha denglobar i anticipar la histria. Recordeu que hem anat treballant els personatges i els protagonistes del conte per tant ara cadasc pensar en un possible ttol i entre tota la classes triarem el que ms ens agradi.

Jo crec que ho enteneu molt b, per tant ara podeu comenar sols.

1. MINI LLI

2. LECTURA INDIVIDUAL / CERCA GUIADA (20/30)

Durant la lectura independent, els alumnes pensaran de forma autnoma el ttol del conte. Aquest moment laprofitarem per acompanyar aquells alumnes que no ho poden fer sols i que presenten certes dificultats. Cal tenir en compte que en una sessi prvia la mestra ha fet una lectura sencera del conte i que tota la classe sap de qu va la histria. Sha treballat: protagonistes, personatges, introducci, nus, desenlla i connexions imatge-text.

3. COMPARTIR O REFLEXIONAR (5) Escrivim a la pissarra tots els ttols que han dit els nens. Ttol final. Les aventures den Pau i la Laia

Continuaci del conte viatger Quan finalitza el conte, com a record, es donar als alumnes el DVD on es recull tota la histria i la lectura en veu alta del fragment elaborat i llegit per cada alumne. A final de curs es passar el conte a les famlies per a que totes puguin veurel des del seu inici aix com tamb, oferint-les-hi un espai per a poder fer-ne algun comentari.

AVALUACI Objectiu 1 De forma oral i collectiva sha formulat les segents preguntes fent el buidatge de les ms representatives: amb qui has fet el conte? el pare, la mare, la tieta, amb la meva germana, el meu germ. Amb el meu gat perqu mha donat una idea, la de que era un gat tan gran com la Laia i el Pau. com thas sentit quan has sabut que aquesta setmana et tocava a tu fer el tros del conte? super-b, especial, emocionada, molt alegre, espantada, molt b. thas trobat amb algun problema? que no el sabia fer que la meva mare no sabia que no shavia de pintar les lletres no sabia dibuixar el que copiava no sabia quin dibuix fer per explicar el que havem escrit com thas sentit quan estveu parlant-ne a casa tots junts ?molt contenta, b, molt content, el pare deia una cosa i la mare una altra, mgica qu s el que ms tha agradat? quan vaig pintar el dibuix. quan lEugnia el llegeix perqu magrada que ens llegeixis tot el conte. quan la meva mare es va inventar el Duck, el gos. quan el conill va entrar al forat. Lactivitat ha estat molt positiva i tots els alumnes shan sentit motivats pel text. Saben explicar oralment el que han treballat a casa amb les famlies tot identificant la imatge amb el text. A mida que ha avanat el curs han anat desenvolupant lhbit lector.

Objectius 2 i 3 Tots els alumnes mostren inters i participaci en la lectura en veu alta per part del mestre cada setmana. Especialment quan la mestra llegeix la part del conte prpia de cadascun dells. Expliquen i argumenten la seva opini. El fet de que cada setmana continua la trama capta linters per com continuar. Van adquirint nou lxic connectant amb el que va sortint al conte. Ex: lludriguera, Objectiu 4 s capa de comprendre el sentit global del text? s capa de formular-se hiptesis? s capa de posar un ttol adient al conte amb una frase? s capa de relacionar el conte amb daltres textos similars? Relaciona el qu diu el text amb la seva experincia? Objectiu 5 els alumnes reconeixen i saben el qu han escrit amb les famlies i sn capaos de copiar-ho i illustrar-ho. s capa de reconixer el seu fragment del conte dins una histria continuada? s capa diniciar-se en lexpressi escrita copiant la seva part del conte? Objectiu 6 Llegeix amb un ritme i volum de veu adequats aplicant recursos expressius? Fa una entonaci adequada en el conjunt del text? Llegeix amb fludesa i expressivitat que permet al receptor entendre el conjunt del text?

10

ANNEX 1

Hola!, sc el Conte Viatger! Aquest curs 2012-2013 2013 els nens de la Classe dels Follets comenaran lexperincia del Conte Viatger. Cada cap de setmana viatjar amb un Follet, de lescola a casa i de casa a lescola, lesco per inventar, escriure i illustrar lustrar un trosset del meu conte. Es tracta del que segueix: Caldr llegir el conte des del principi i, entre tots els de casa, inventar com segueix. La continuaci del conte lescriur el pare, la mare, un avi, un germ o la cangur... Es tracta de que sigui curt. Trieu si us plau, un lloc per a escriure que sigui cmode i aix evitar que marrugui o membruti. Desprs, feu un dibuix que tingui relaci amb el tros que heu escrit i, a peu de pgina, hi escriviu tots els noms dels qui hi heu intervingut. nim i endavant! El Conte Viatger
11