EMBARBUSSAMENTS Saps que s que sn les set? A les sis tinc set. A les set tinc son.

En fabra t una cabra. Un carro carregat de rocs fa carric carrac. En Ton t tinta. Barcelona sona si la bossa sona. En Pere Peret pintor pinta pots i potinguetes. - Els catalans parlant sembla que trenqueu nous. - Que te creus que te crec? Vaig al bosc i busco vaques. Un plat ple de pebre negre. Plou poc per plou. En Pere t una pera. L' Aleix t un empatx. Davant del cine hi ha l' alzina. Vol un bomb bo com jo? Carrega el carro, carreter! Paula para la taula. Un tigre, dos tigres, tres tigres. Pinxo pinxet, no punxis! Dna a la dona el sabo de la bossa. Plou poc a Pamplona. Lligo el llibre lleig. El vell porta un anell al turmell. Cull la palla i calla. Blau babau, roig boig, groc badoc, blanc cranc, verd perd

EMBARBUSSAMENTS 2 Duc com puc un ruc. A mi si que re m'hi fa que faci sol. Duc pa sec al sac, m'assec on sc, i el suco amb suc. Diu qui, diu jo, diu si, diu tu, diu qui, diu jo, diu no, diu Ah! En quin tinter te tinta en Ton? Tinc tanta son que a les cinc tinc son. Barcelona sona si la bossa sona. Per tant si sona com si no sona, Barcelona s bona. A pi xic escala no cal, a pi alt escala cal. En Fabra t una cabra sobre cada arbre. En Pere va per la carretera amb un carro carregat de rocs, que fa carric, carrac, carric, carrac. Les oques s'esmolen els becs a les soques. La perdiu li diu a la garsa: - Qu fas aqu tu, garsa? - I tu, perdiu? - la garsa li diu. En Pere Peret pintor, premiat per Portugal, pinta pots i potinguetes per posar pebre picant. Vaig al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc. Un plat blanc pla ple de pebre negre est. En cap cap cap el que cap en aquet cap. - En quin tinter tens tinta, Anton? - Tinc tinta en tots els tinters. - Tants tinters tens, Anton? - Tinc Cinquanta cinc tinters. Paula, Paula para la taula. Para-la b, que el pare ja v.

EMBARBUSSAMENTS 3 En Piu que manobra fou, fent un pou va perdre un peu, el seu amic Pau digu, Pol en Piu t un peu al pou. Si un enrajolador de rajoles enrajola amb rajoles desenrajolades, l'enrajolat es desenrajolar aviat, per haver estat enrajolat i desenrajolat tants cops que gaireb ni rajoles d'enrajolat desenrajolat no semblaven En Pinxo va dir a en Panxo: - Vols que et punxi amb un punx? I en Panxo va dir a en Pinxo: - Punxa'm, per a la panxa no! Tinc una gana, una son i una set, que no menjo, ni dormo, ni bec, si menjava, dormia i bevia, la gana, la son i la set em passarien, per com que no menjo, ni dormo, ni bec, no em passa ni la gana, ni la son, ni la set. Una gallina xica, pica, camatorta i ballarica va tenir sis polls xics, pics, camatorts i ballarics. Si la gallina no hagus sigut xica, pica, camatorta i ballarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, i ballarics. Quan m'ajupia codonys collia Quan m'aixecava, codonys agafava De genollons, collia, collia De genollons, collia, codonys. Setze jutges d'un jutjat mengen el fetge d'un penjat. Si el penjat es despenja, els setze jutges del jutjat no podran menjar mes fetge del penjat. Plou poc, pero pa lo poc que plou, plou prou.

A Ca la Clara s a la cala d'Alacant.

t'ho pagar a poc a poc. E

B Babau beu vi bo i viu b. C En cap cap cap el que cap en aquest cap D

El bel s ben b d'un be. En Pere t una pera. El nt va net Qu fer?: caf

Que t'ha dit, que t'ha dut F i qu t'ha dat el ditot. El ditot ha dut un didal a la dida i li ha dit al dit i li ha dit la dita: "Didal s dot" L Si qui deu deu diu que deu deu diu el que deu i deu el que diu. Digui-li que digui que sigui l'indi xic qui Ii tingui la bici i qui l' infli. En Celdoni fa un tiberi de vi xarello amb allioli. El que et dec, Didac, dic que s poc, i, com et dic, no sc ric, J si no t'ho pago d'un cop, El cel esta enrajolat. En Feli fa foc de fusta a la festa de la Floresta. La fada Flora fa una festa amb farina fina. Que fi fa el caf el cafeter Delf. En Ferran, ferrer feia fum i foc ferran ferro fort.

qui el desenrajolar El desenrajolador que el desenrajoli bon desenrajolador ser.

Senyora, vinc de part de la senyora a veure si la senyora s' enyora o no s' enyora. Senyora digui a la senyora

Setze jutges d' un jutjat mengen fetge d' un penjant. G Gloc-gloc, en Blai beu un glop. LL LLeva' t i cull la palla vella, que es mulla. De genollons, genollons, collia collia.

que la senyora no s' enyora .

O L' s menja i' os. El gros gos ros no vol l' os tot sol. Vol un bomb bo com jo. Dna a la dona el sab bo.

De genollons, genollons, collia codonys. De genollades, codonyades i amb els dits, codonys he collit. M Mo1 mal fa la mel a l' humil mul que mol N En Pere, Peret, pintor, La nena porta la nina a la nona. premiat per Portugal, Si la nena no s nana, porta pots i potinguetes no pot portar la nina a la nona. per posar pebre picant. Tinc tanta son que a les cins tinc son. Pere Pau, pintor pastera, LLetra NY pinta portes per poc preu. Congre amb canya i canya amb congre Pols pels plats, Paula, no em plau. i congre amb canya. Vols que et planti plantofada? PProu plou, pen plou poc. Un plat pla, biau ciar, ple de pebre negre esta.

Paula para la taula para-la b que el pare ja ve. que la pari en Pere que JO no puc.

tan ben requnquillada com ella est.

R Per la carretera de Roses, passa un carro carregat de rocs,

-Que fas aqu Pepa? -Pelo faves, Pau. -Faves peles, Pepa? -Pau, faves pelo.

fent catacric-catacroc. La rica de la parrquia no duu perruca perque li reca. Un rus t un ris ros i s' esta al ras sense fer res. -Ribes, que robes raves?

En Pere espera i espera, En Perem espera de Du, i en Pere espera un s teu un s teu espera en Pere.

-No els robo, els raves, que els rebo. Qu roba una arrova de roba no roba l' arrova, que roba la roba.

Pe la carretera, un carreter porta un carro amb quatre rodes. Qui un pam de capa parda compra, Per la carretera, un carreter un pam de capa parda paga. descarrega i passi-ho b Qui un pam de capa parda ha comprat un pam de capa parda ha pagat. Un tigre, dos tigres, tres tigres. Tres tristos tigres corren per la selva. Q J o tinc una caixeta Obre la porta i fa rac, tan ben requinquilladeta d' un bot ha saltat al rec, que cap requinquillador ms ben mudat que cap ric. no la reqmnquil1ara millor, En Pau 1i ha tirat un roc

i l'ha fet caure del ruc.

i amics ntims vint-i-cinc.

Carrega el carro, carreter, que, si tu el carregues, jo ja el descarregar

Una boteta tota rodoneta., t vi, vi t, t tap, tap t, t tap i tap, tap i tap t.

S Duc pa sec al sac, m' assec on sc i el suco amb suc.

U Duc com puc un ruc a un duc rus mut.

V L' estiba que estova Esteve

Saps que s que sn les set?. La nena rossa t una rosa roja. Els avis i e1s savis tornen a casa desprs de la caa.

no s tova ni s teva ni estava a l' estiba.

Vinc al bosc i busco vesc Els sastres llegeixen desastres als astres. -Que dius ara que diu Sara? Beu vi bo de Valls. T -En quin tinter tens tinta, Anton? -Tinc tinta en tots els tinters. Tants tints tens, Anton? X - En Pinxo va dir a en Panxo: -Vols que et punxi amb un punx? 1 en Panxo va dir a en Pinxo: Teta tonta, amb tanta tinta, tota t' untes. Tinc cinc fills tsics i prims, -Punxa' m, per, a la panxa, no. Un pinxo pinxet punxava i visc del vesc que busco al bosc.

a la panxa d' un panxut. El panxut va dir al pinxo: -Pinxo pinxet, no punxis, brut!

El lleig de l' Aleix t un empatx i llegeix baix.

Z Setze agutzils s' han emmetzinat amb brots d' atzavara.

Davant del cine hi ha l' alzina.