Historia del Motoclub Escuderia L'ofre

MOLTS D’ANYS D’AFICIÓ, MALGRAT ELS ANYS PASSIN VOLANT

A una Mallorca de fa més de tres dècades i com gairebé a tot

Espanya, hi havia un escàs coneixement del món del motor, i mes
concretament del món de la moto, potser pugui pensar que per ser una illa,
i la llunyania existent amb la resta de la península ibèrica, ja que la
comunicació de dades era escassa, suposava un problema per avançar dins
d’aquest món de la competició de motos, en la qual ja imperaven tres
especialitats bàsiques, com Velocitat, MotoCross i trial, i va ser en aquest
darrer camp on van néixer els inicis del Motoclub Escuderia L´ OFRE.

Per formar un club han d’existir prèviament diverses coses

bàsiques que no són fàcils de conjugar, com diverses persones de molt
esperit motociclista en el seu interior, ganes de desenvolupar-lo, i molt
temps de dedicació per a això, i així crec que va ocórrer l’any 1968, quan
Jordi Crespi regentava un taller de reparació de motocicletes i allà va acudir
un amic seu cridat Tolo Barceló, que havia comprat una Bultaco Campera,
una moto de muntanya no excessivament definida entre cross o trial, però si
que es distingia que era per rodar per camins de la muntanya d’una
Mallorca lliure i sense restricció per a circular per les muntanyes; això portà
a escalfar els interiors d’aquestes dues persones que van decidir donar-se
unes voltes per un camp situat a Son Oliva (solar de casa Buades), després
d’una estona van arribar plens d’espines per les cames, i així va quedar la
cosa, però en els seus interiors s’anaven escalfant, i Jordi Crespi al poc
temps va comprar una Bultaco Tralla i li preparà el motor pujant el cubicatge
a 200 c.c., així com una corona mes gran a la roda posterior, i així van
començar a sortir per la muntanya en pla trial excursió com a pioners
d’aquesta modalitat, fins i tot van començar a muntar trials pirates sense
reglamentació, sol amb una petita idea de com es puntuava en aquest
esport, intentant aprendre del que podien veure a les poques revistes que
sortien articles de trial, o parlant amb un o altre, del tema, doncs no tenien
cap accés a federacions o res similar.

Així doncs el 1969 amb els trials mitg pirates va començar a

prendre forma aquest esport, i molta gent o fins i tot grups com els
anomenats "Litris" (o “niños bonitos”), es reunien els dissabtes al Cafè
Modern (zona Santa Eulàlia) per sortir a entrenar; es van celebrar alguns
d’aquests trials en llocs diversos d’aquesta illa com a Cala Major, Sant
Agustí, Polígon Ca'n Valero, Inca etc... amb un reglament poc definit en el
qual cada peu al terra es puntuava un punt fins cinc punts que era la pena
màxima, el recorregut era a 12 zones 2 voltes i el nombre de participants ja
rondava els 30 o 40, ja que cal dir que allò va ser un apogeu del món del
motor creant així una gran afició, i per tant ja es van començar a portar
motos exclusives de trial de la península com la Montesa Cota 247 de
tambors grans i qualcuna Bultaco.
 Un cop que existia afició al trial, es va decidir crear el Moto club
Escuderia L’Ofre, va ser a l’any 1970, amb una directiva formada per:

PRESIDENT: Bartomeu Barceló Jofre VOCALS: Tolo Barceló

(pare)

VICEPRESIDENT: Andreu Garcia Fangs Antoni

Escanellas

SECRETARI: Josep Ripoll Pep Ramis Ferrer

TRESORER: Jordi Crespi Fiol

Per inaugurar el club van decidir pujar a la muntanya de L´ OFRE

tots amb les motos i allà fer una torrada de costelles, però els problemes
van ser infinits amb els ecologistes i després d’unes acusacions mútues en
la premsa amb cartes al director dels diaris incloses, van decidir desistir de
pujar a la muntanya, però estaven tan calents que ja es rondava la idea de
donar una pallissa als ecologistes, així que amb bon criteri es va desistir.
Però ells havien d’inaugurar el club de forma sonada i la directiva va decidir
que la inauguració seria un curset de trial amb el màxim exponent del
moment a Espanya, anomenat Pere Pi, es va organitzar a prop de Palma,
concretament a Torre rodona de Ca'n Pastilla, aferrat a l’hotel Leo, i va ser
tot un èxit amb mes de 30 pilots en el curset, mes de 2000 espectadors i
una gran repercussió en la premsa de les illes.

El grup directiu molt orgullosos del realitzat, i amb la intenció

d’aprendre més va voler anar a la carrera del Mundial de trial celebrada a
Espanya a la localitat Catalana de Sant Llorenç, i de cap manera millor de
veure’l tot, que seguir als corredors amb la seva moto, tota una aventura
estava per venir, ja que la seva infraestructura no podia ser gaire extensa.
Es van traslladar amb vaixell just amb les motos i el que podien portar
damunt, cap a Barcelona, però van arribar de nit i després de dormir a la
ciutat, al matí a trenc d’auba van pujar a les motos i amb direcció a
Matadepera, amb l’inconvenient de parar a proveir-se a cada gasolinera, ja
que l’autonomia de les seves motos no donava per a gaires quilòmetres.
Una vegada al destí, el camió oficial de Montesa els va brindar posar
gasolina per fer un volt al recorregut, que a més, després de sortir-se de les
indicacions, es van perdre, i això els comporta moltes caigudes, pel fet d’
anar fora del recorregut per llocs mes difícils, fins a tornar a trobar el camí
d'interzona; un punt molt important en la seva memòria era la bestial
quantitat de públic que assistia als trials en aquells anys, que impedia de
vegades passar als pilots per alguns passadissos, però en general i malgrat
els contratemps el grup va gaudir del espectacle. Una vegada a l’illa la junta
directiva va organitzar diversos trials i campionats en diversos llocs com el
torrent del polígon de ca’n Valero, en els quals ja van poder aplicar tota
l’experiència adquirida a la península quant a organització es refereix; i pel
que l’afició a aquest esport aquí a les illes, va créixer molt.
 En els anys següents 1970 i 1971 amb diversos Campionats de les
Balears celebrats i amb pilots capdavanters afiliats al club com a: TONI
PERICAS (Bultaco), PEP YUSTE (Montesa), MIGUEL PUIGSERVER (Montesa),
JOAN CARLES MUNTANER (Montesa), JUAN GARRIC (Bultaco), JUAN GUAL DE
TORRELLA (Montesa), PEDRO MIR (Montesa), MARSAL PUIG (Bultaco),
ENRRIQUE MUNTANYES (Bultaco), ALEX AGENAE (Bultaco), VICENTE
LICITADES (Ossa), JAUME ALEÑAR (Ossa), TOLO COLL (Montesa), PEP RAMIS
(Bultaco), ROBERTO GUÀRDIA (Bultaco), ETC... el moto club no va deixar
d’organitzar competicions, les que molts de nosaltres encara recordem amb
certa melancolia.

També en aquests anys es van celebrar diverses excursions amb

moto a llocs on mai no havia trepitjat una moto com el Barranc de Biniaraix
pujant al mirador en la qual Xim Quesada i l’amo de L´ Ofre els van deixar
les claus de la barrera i van baixar fins a arribar al cementiri de Sóller.

Una altra excursió va ser la de sortir del mirador de Ses Barques

fins a Balixt de Dalt per a després agafar cap a Cala Tuent, es van proveir
amb gasolina que havien amagat prèviament a Sa Calobra i després van
baixar per les escales de L ´ Ofre cap a Fornalutx.

També va ser molt bonica la realitzada per és Camí des Correu des
de Puigpunyent a Banyalbufar que a més compten que a un company (Pep
Ripoll) se li va trencar la moto i allà mateix tots la van desmuntar i van
reparar l’embragatge.

A més també van enllaçar el Castell de Alaró amb S ´ Ermitage de

Orient per les seves muntanyes.

Com anècdota a destacar ens comenten que un dia el club va

organitzar un bonic trial a Santa Magdalena però a la nit anterior va ploure
molt pel qual al matí següent estava tot enfangat i a l’hora de la sortida es
va presentar el cap de la Guàrdia Civil i va obligar a suspendre la prova
al·legant el Cap, que el terreny era impracticable, (no crec que hagués vist
mai un trial) a l’organització no li va quedar mes remei que organitzar un
Gymkahna per entretenir als pilots i públic que van assistir.

Al 1973, i amb un esport molt consolidat es van reunir els dos

clubs de l’illa (Escuderia L ´ OFRE i Penya Motorista SANT JOAN) per fer un
reglament mes extens que després aprovaria la Reial Federació Motociclista
Espanyola i un calendari per al Campionat de les Balears de 6 carreres, cinc
les va organitza L´ Ofre i una la P.M. Sant Joan. Els de la penya van celebrar
la seva carrera a Sant Joan i els de L´ Ofre a el golf de Cala Major, a Son Pou
de Santa Maria del Camí, a la comuna de Biniamar i al Puig de Santa
Magdalena, i cal destacar que a aquest campionat van participar mes de 40
pilots per carrera en diverses categories i cilindrades, doncs hi havia motos
de 50 i de 74 c.c. com a les lobitos o superiors a 175 c.c.. El delegat
designat per la R.F.M.E. va ser López Biota que amb falta d’experiència en la
matèria no va ser de gran utilitat.

Ja a l’any 1974 i vist l’èxit de l’any anterior es va tornar a optar pel

Campionat de les Balears a 6 proves però els reglaments van ser dictats i
enviats per la R.F.M.E. a fi d’unificar criteris per a tot Espanya. La junta
directiva del moment volia millorar fins i tot mes, pel que van preparar uns
dorsals de tela confeccionats i pintats per ells mateixos, a més les zones
estaven marcades en seus limitis amb corda a la qual se li posava els
banderins del patrocinador que era diferent en cada prova, ja que s’ havia
de finançar les 5000 pessetes que hi havia de pressupost per a cada prova
sense comptar l’ambulància. Però el club tènia un màxim objectiu, i era
celebrar una carrera de Campionat d'Espanya, per a això el president del
club va assistir a l’assemblea de la Federació Espanyola, i va proposar la
carrera de Biniamar per incloure-la en el Campionat d'Espanya del següent
Any. A aquesta prova van assistir els pilots mes importants de les marques
Montesa i Bultaco (Soler, Bony, Muñoz etc.) per verificar el recorregut, però
un inconvenient van ser els caçadors, que van canviar les fletxes del
recorregut propiciant que els pilots es perdessin i arribessin molt tard, pel
que el trial no va ser tot el que s’esperava, la qual cosa es va fer desistir de
les expectatives de Campionat d'Espanya. Com a anècdota ens expliquen
que el club no donava trofeus als guanyadors sinó una porcelleta al primer,
un gall dindi al segon i un pollastre al tercer.

Durant aquest any el club va començar una nova trajectòria que

va ser la celebració d’una carrera de MotoCross, un especialitat en apogeu a
les illes i recolzada per marques i comerços de motos, ja que aportaven
molta publicitat, la carrera es va denominar I MOTOCRÒS LLAC MAJOR
D'ALCUDIA, al circuit anomenat “Los Angeles”, i estava marcat i dissenyat
per un tal "Carnicero" i Àngel (Cholo), a la que va acudir una gran massa de
públic a veure el nou espectacle, hi va haver 17 pilots inscrits amb motos
Montesa Cappra, Bultaco Frontera i Ossas, incloent pilots de la península
que van venir a participar de l’espectacle.

En la segona dècada el president seria Pep Ramis, portant el club

fins a l’any 2003, en la qual el club va organitzar trials igualment que en
anys anteriors i a més va afegir l’organització de carreres d’enduro i
mountainbike.

Al 2003 va entrar l'actual junta directiva com a tercera generació,

comptant amb Tomàs Pizá com a president, i a mi, fill de soci fundador,
ostento el càrrec de vicepresident, el club es troba ubicat actualment en
Santa Maria del Camí, i durant aquests anys han estat moltes les llicències
tramitades pel nostre club, que any rere any va augmentant el seu numero
de socis, comptant amb un centenar a dia d’avui, així com l’organització de
trials, supermotards i excel·lents trials indoor, a més de portar dos anys
seguits l’organització esportiva del Freestyle Ciutat de Palma.
..........ANDRATX 2009...............