EL PAS DE PRIMRIA A SECUNDRIA

Qu han de tenir en compte els vostres fills i filles quan canvien detapa educativa?

EDUCACI Leducaci a Espanya est actualment regulada per la LOE (Llei Orgnica dEducaci). Es tracta dun dret constitucional per a tots els ciutadans i s obligatria i gratuta fins els 16 anys.

Etapes Les etapes per les que un individu ha de passar al llarg del seu perode educatiu sn: - Educaci Infantil (EI) Leducaci infantil s de carcter voluntari i comprn ledat dels nens que van dels 0 als 6. La seva finalitat rau en contribuir al desenvolupament fsic, afectiu, social i intellectual dels nens. Shi estableixen dos cicles: o o Primer cicle de 0 a 3 anys. Segon cicle de 3 a 6 anys.

- Educaci bsica Leducaci bsica ha de mantenir coherncia amb leducaci infantil i amb leducaci postobligatria. Ha de garantir la coordinaci entre les etapes que la componen per tal de facilitar la continutat del procs educatiu i assegurar als alumnes una transici adequada duna etapa a laltra. Leducaci bsica consta de dues etapes: o Educaci primria (EP) Comprn sis anys acadmics organitzats en cicles de dos anys. Es cursa entre els sis i els dotze anys dedat. La finalitat daquesta etapa s proporcionar a tots els alumnes una educaci que els hi permeti: - Desenvolupar les capacitats personals i les habilitats socials. - Adquirir i desenvolupar les habilitats i les competncies relatives a lexpressi i comprensi oral i escrita. - Adquirir coneixements sobre matemtiques, tecnologies, etc. - Desenvolupar la capacitat desfor, de treball i destudi. o Educaci secundria obligatria (ESO) Comprn quatre anys acadmics i es cursa dels dotze als setze anys dedat. La finalitat de leducaci secundria obligatria s la de proporcionar a tots els alumnes una educaci que els hi permeti: - Assegurar un desenvolupament personal i social slid. - Desenvolupar les habilitats i competncies culturals, personals i socials relatives a: Lexpressi i comprensi oral, escrita i lectora, La comprensi dels elements socials, cientfics, culturals i artstics. La sensibilitat artstica i la creativitat. La igualtat de drets entre persones. El treball i lestudi individual o en equip.

- Educaci postobligatria En finalitzar lESO, entre els setze i el divuit anys, els alumnes que han assolit els estudis anteriors i han obtingut el graudat poden optar per continuar els estudis. Ho poden fer mitjanant alguna de les dues vies: o Batxillerat Comprn dos anys acadmics i permet accedir als cicles formatius de grau superior o a la universitat. Aquesta etapa educativa comprn cinc opcions (o modalitats) a escollir: art, cincies i tecnologia, humanitats, cincies socials o cincies naturals i salut. o Formaci professional Es tracta duna etapa que est distribuda en dos cicles i que permet obtenir una formaci qualificada per a desenvolupar una professi: - Cicle mitj - Cicle superior Transici En el cas que ens ocupa, parlarem sobre com abordar els canvis que suposa passar de leducaci primria a leducaci secundria obligatria. La transici entre aquestes dues etapes s un fenomen pel que tot alumne ha de passar i resulta inevitable que aquest es vegi afectat per tots els canvis que afectaran la seva vida quotidiana. Cal tenir en compte que per a que aquest procs es realitzi eficament sha de desenvolupar de manera gradual. Resulta obvi que lalumne veur modificats molts aspectes de la seva vida: el canvi dedifici, les normatives, el canvi dhorari, etc., i aquests canvis poden arribar a provocar situacions dintranquillitat i dincertesa entre les famlies ja que dubten sobre com sadaptaran els fills a aquesta nova situaci. Quins sn aquests canvis? Estem parlant de canvis sense donar cap mena de detall. Doncs b, aquests canvis als quals shaur denfrontar tot alumne en aquest perode de transici estan relacionats amb: - Ledat dels nens Cal tenir en compte que ens trobem davant nens donze i dotze anys que no tenen la suficient maduresa per afrontar certs canvis. A ms, estan comenant el perode de ladolescncia on les relacions damistat sn molt importants, i la prdua daquestes pot suposar una situaci de canvi molt difcil per a ells. De fet, la preadolescncia i ladolescncia sn moments en que els nois i les noies se senten especialment insegurs i vulnerables. - Canvi de centre escolar Les etapes dinfantil i primria simparteixen en els centres deducaci infantil i primria (CEIP), mentre que leducaci secundria obligatria simparteix als Instituts dEducaci Secundria (IES). El principal problema rau en el canvi dedifici, que els hi suposa una major llibertat i cal tractar aquesta nova situaci pels alumnes. Tamb cal tenir en compte el nmero dalumnes, que acostuma a augmentar en aquests centres. - Canvis acadmics En aquest sentit cal remarcar laugment de les assignatures a cursar, aix com el canvi dhorari. A ms, cal afegir el nou nivell acadmic exigit, el qual sincrementa a mesura que els cursos van avanant. El rendiment de lalumne ha de ser ms intens que a letapa anterior. - Noves normatives (+ rgides) Relacionat amb els dos punts anteriors ens trobem amb el canvi de normes al que es veuen sotmesos els alumnes. Les normes de convivncia tenen una estructura ms rgida.

- Canvi de professors i de companys Lligat amb el canvi de centre ens trobem amb el canvi del claustre de professors i dels companys. Aquesta situaci, sumada a ladolescncia, suposa un gran canvi. Hem de saber com guiar el nostre fill o filla en aquesta nova etapa. Qu podem fer els pares? En general, els pares, mares i tutors dels alumnes en perode de transici han de tenir ben clars els segents conceptes: - Comunicaci La comunicaci ha de sorgir en un moment i lloc idoni i no pas quan el fill o filla est travessant un moment de mal humor. Els pares hem de saber prestar latenci necessria als fills un cop iniciada la conversa i cal fer preguntes, com ara: Qu penses que podrem fer davant aquesta situaci?. El noi o noia sha de sentir escoltat i ha dentendre que els seus pensaments sn considerats importants. - Confiana Per a transmetre confiana s fonamental ser positiu. Una bona tcnica s fer servir el verb ser per a les situacions positives ets capa de fer quelcom i fer servir el verb estar per a les situacions negatives ests massa nervis i per aix les notes han baixat. El verb ser es relaciona amb un perode definitiu i, en canvi, el verb estar es relaciona amb un perode transitori. - Recolzament Els fills o filles shan de sentir recolzats en tot moment i, per tant, els pares han de procurar fer les preguntes adequades per ajudar-los a resoldre qualsevol conflicte, com ara: Com vas reaccionar?, o Com creus que podrem solucionar-ho? - Afectivitat Podem ser ms o menys afectuosos, per cal que ens posem a la pell del nostre fill/a. Una manera de mostrar que entenem com se sent es fent servir frases daquest tipus: Entenc que et sentis aix. Fases de la transici En el transcurs de la transici es poden donar les segents fases, les quals provocaran situacions i fets diferents depenen de les intervencions que efectun els pares, centres, amics i, en definitiva, lentorn de lalumne. - Fase preparatoria Aquesta fase sinicia al centre de primria, i s la fase preparatria perqu s en aquesta etapa on es prepara els alumnes i les famlies al canvi que viuran. En aquesta etapa, hem de valorar les prdues i els beneficis que obtindrem del canvi. Uns bons consells a seguir dins daquesta etapa sn: o Canalitzar les inquietuds de lalumne amb jocs i tutories. o Traspassar informaci entre els centres de primria i secundria. o Organitzar visites al centre deducaci secundria. o Recuperar alumnes de primer dESO per a que parlin de la seva experincia. - El canvi Aquesta etapa engloba tot el temps des que lalumne abandona lescola fins que sincorpora al nou centre. En aquest perode sn molt importants les advertncies de la famlia i els amics en relaci al nou comportament que el nen haur dadquirir, ja que lalumne probablement se senti insegur. Com a recomanaci, si el nen haur de fer servir el transport pblic i fins el moment no lhavia fet servir, caldr ensenyar-lo a utilitzar-lo.

- Lassentament Aquesta fase est relacionada amb el moment de la nova incorporaci de lalumne i fins a la resoluci de les seves primeres necessitats. En aquesta etapa, lalumne pot experimentar transformacions personals que facin visibles els estats dansietat, nerviosisme, dubtes, enyorana, etc. Es tracta dun moment difcil, de confusi i desorientaci. - La fase de bifurcaci En aquesta fase, lalumne torna a experimentar canvis, per en aquest cas els revalora tenint en compte lexperincia viscuda fins al moment en el nou centre. s en aquesta etapa on lalumne es pot acabar per adaptar al nou centre, aix com als nous professors, companys i resta de canvis anomenats o pot no adaptar-se, tot mantenint una actitud de resistncia activa o passiva. - La post transici Es el final en el procs de transici. En aquest cas cal tornar a mirar les prdues i els beneficis que shavien establert en la primera etapa i veure si els resultats han estat positius o negatius.
Fonts utilitzades: Lara. Paco. De primaria a secundaria [en lnia]. Madrid, 15 de novembre de lany 2003. 7 pg. Disponible en format PDF a: <http://www.nodo50.org/movicaliedu/primariasecundaria.PDF>. [Consultat 28/12/2011]. Valls, Gloria. La transicin de Primaria a Secundaria. Cuadernos de pedagoga. Nm. 327. 3 Pg. Nmero didenficador: 327.019.

Bibliografia disponible a la Biblioteca Can Mul (o a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la provncia de Barcelona).

Currculum educaci secundria obligatria. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament d'Educaci, 2010. El Sistema educatiu : Educaci Secundria Obligatria (ESO). Cornell de Llobregat : Institut Municipal d'Educaci, Ajuntament de Cornell de Llobregat, 2002. Jornades d'Alumnes de Secundria del Valls Oriental (2es : 1999 : Granollers). Joves per al segle XXI [recurs electrnic] : digues, escolta'm, parlem-ne : II Jornada d'estudiants de secundria del Valls Oriental. Granollers : IES Carles Vallbona, 2001.

La Transicin entre etapas : reflexiones y prcticas. Caracas : Laboratorio Educativo ; Barcelona : Gra, 2007. Nueva agenda para la educacin secundaria : ampliar oportunidades y construir competencia. Relacionat amb: Cuadernos de pedagoga. Barcelona : Ediciones Laia, 1975-. 0210-0630. N. 347 (jun. 2005), p. 48-80.

Projectes singulars a l'educaci secundria obligatria. Granollers : Consell Comarcal del Valls Oriental, 2005. Qu s l'educaci secundria obligatria (ESO). Barcelona : Diputaci de Barcelona. rea d'Educaci, cop. 1996.

Tutora : tcnicas, recursos y actividades. Madrid : Alianza, 2008. Cucurella, Santiago. Trenta anys a les aules : vivncies i reflexions d'un professor de secundria. [Barcelona] : Proa, 2002. Sala, Toni. Petita crnica d'un professor a secundria. Barcelona : Edicions 62, 2001. Snchez-Enciso, Juan. Els Millors anys : peripcia vital i professional d'un professor de secundria. Barcelona : Rosa Sensat , 2003.

US ANIMEM A VENIR A LA BIBLIOTECA CAN MUL I CONSULTAR AQUESTS DOCUMENTS. RECORDEU QUE PER PODER EMPORTAR-VOS ELS MATERIALS EN PRSTEC, CAL QUE US FEU EL CARNET DE LA BIBLIOTECA. S GRATUT. PER A FER-LO, CAL PORTAR EL CARNET DIDENTITAT..