Read without ads and support Scribd by becoming a Scribd Premium Reader.
 
ELS
CINGLES
trimestral
a
ny
III
TAVERTET
gener
.198'2
 
numeros
endarrerits
A
ManlleuLlibreriaContijocAVicLlibreriaLaTrallaLlibreriaClausARodadeTerLlibreriaMuftoz
maig
~
.
..
,
.
0.1"
IS
li
"
li
.........
30
al
__......
_
gener
1 i I . ~
my1"a
li
I.
1:1
..
li
li
"
...
80
..
...
..,
10
Usrecordemque,comcadaany,hemeditatunprecióscalendaridelColsacabra,que
fa
64
x45.
~ s
unaformadesuportimportantperalacontinui'tatdelaRevista.
~ s
imprèsencartolina
de
colorcremaiaduestintesLLOCSDEVENDADELSCINGLES(negreipia).Elpodeuobtenirtambéalpreude12Spessetes.ATavertet.CanNazariRestaurantLesFontsFondaCanBaACantonigròsL'estancARupitL'estancNúmero8Agost1981.ElsdarrersQuivulguiexemplarsendarreritscentanysdeTavertet:l'hlvern-2-els
pot
demanralaRedacció(plaçadPremisdelconcursliterari:-ElsdéuslaDiputació,1,Tavertet-Barcelona).delesalturesidelesbaixures-Can-Elsseranenviatspercorreu.Preu:100vienelscostums-Racódelpoeta-SantCorneli-Elsanimalssalvatgespessetesl'exemplar,despesesincioses.enelCollsacabra-Amicca,minant.LasubscripcióalarevistaésperNúmero9Gener1982.Elsdarrersquatrenúmerosanuals,alpreude400
cent
anysdeTavertet:l'hivern·]-pessetes.Envieu-noslavostraadreçaiL'ermitadeSantCornell-Troballadigueu-nosapartirdequinnúmerodelacreudel'Abela-Pobre
r.os-
(inclusivament)lavoleurebre.slnyol-XerradaambJosepSublra·
..
nes-TroballesarqueolbglquesaTa-Perpagar,podeufer-homitJan-vertet-Concursliterari-Per
alsçant
girpostal,anomdeJordiSanglas,mésjoves:Entrevistaalamestradeopercorreu,ambtaló"alportador",Tavertet.sempreal'adreçaindicadadelaRedac-ció,aTavertet.ELSCINGLES.PublicactrimestralRedacciadministració:PladelaDiputació,1-CanNazari-Tavertet(Barcelona)-Tel.
856.50S0
Redacton:JordiSanglas,JordiMasiCaballé,NeusRoqueriJofre,RosaMariaPujol,JoanReixachiCurtó.Imprimeix:CopiArt,S.A
..
Villarroel,81-Barcelona-l1Dipòsitlegal:
B.8.390/79
Fotografiadelaportada:Vista
prop
deCantonigrbs,deJoanrries.Contraportadaiinterior,JordiSanglas.NúmeroOGener1979.Elsdar,erscentanysa
Tavertet·
1-
Hlstbrlesd'U-Comésunaminad'urani?-Ma·laltiesdelvedellslactants-VingudadelsReisaTavertet-L'ensenyamentaTavertet-Comunicació-Noti·ciaribreu.Número1Abril1979.ElsdarrerscentanysaTavertet-2-Bans
curle
sos-LeseleccionsaTavertet-ElsgoigsdelRoser.Breuestudimusicalihlstbric-Algunesmalaltiesdels
ce
nills-Col.laboraclons:LapinyaElssubnormals-AmiccaminantD4uvosguardaTavertet-Noticiaribreu.Número2
Juliol
1979.ElsdarrerscentanysaTavertet·]-Bans
euno
sos-LacapelladeSantCornellL'agulloladeSantJoande
F6bregas
Amiccaminant-RacódelpoetaNoticiaribreu.Número
3OCtubre
1979.ElsdarrerscentanysaTavertet·4-Urani:estu·didelsmapesdelaChevron-
tn
fluència
de
lallumenlacriadels
ee
nills-LaFestaMajor-EstampesdelCabrerès-Amiccaminant-Re·portatge-Llquorerles-Bans
cu·
riosos-Noticiaribreu-Racódelpoeta-Encreuats.Número
4
Febrer1980.ElsdarrerscentanysaTavertet·5-Racódelpoeta-Liquorerles-L'artdefercarbó-Encreuats-Amiccaml·nant-EstampesdelCabrerésBanscuriosos-Noticiaribreu.Número5Agost1980.ElsdarrerscentanysdeTavertet:La
tardor·l
Laserpdel'Avenc-LacolladelSer.ratdelVent-AmiccaminantCartesdelslectors-EstampesdelCabrerès-Encreuats-Basesdelconcursliterari.Número
6
Desembre1980.Elsdarers
cent
anysaTavertet:la
tardor·2
CartesalaRedacció-CuinapopularElsarbresdelCollsacabra-ElCoUsacabraviscut-Emigraciódepagès-Elsprimersestiuejants-Ra·eódelpoeta.Número7Juny1981.ElsdarrerscentanysaTavertet:l'hlvern·l
-Xer
radaambMercèHoms-Racódelpoeta-ElforatdelVent-Amiccaminant-Noticiaribreu.
LIredlcei6de
Ii
Reviltanoes
fi
responsebledllcontingut
dlll
treblllllquehiIpereixlnlignets,
ja
queaquestsreflecteixen
úniclment
IIIa'itaril
dellurl
autors.
2
 
¡HISTORIA
ELS
DARRERS
CENT
ANYS
A
TAVERTET
lHIVERN:111
Per
a
mi
va
ser
un
dilema
algunsanys
i
vaig
trigar
prou
a
veure
per
on
anava
la
cosa.
R ~
cordo
la
gran
alegria
que
tenia
en
anar
al
ma-
tí
a
buscar
el
plat
i
tro
bar-hi
la
meitat
d'una
r ~
jo
Ia
de
torró
d'avellana,
dues
o
trespreses
de
x.2.
colata
i
alguna
taronja.
A
casa
meva
era
costum
anar
a
lafira
a
Manlleu
el
dia
de
reis,
per
això
les
joguines
no
arriba
ven
fins
el
mateis
dia
de
reis
al
vespre.
Fou
molt
gran
l'al
egria
l'any
que
em
van
portar
un
cavall
de
cartó
...
!
Com
elfeia
córrer
perl'e
scó
de
la
cuina!
Un
altre
any
fou
una
pilota
de
cuir
plena
de
serradure
s,
altres
anys
una
harmònica
o
aquelles
espardenyes
de
goma,
de
roda
d'auto
i
no
parava
de
flairar
a q u ~
lla
olor
estranya
de
p n e ~
màtic.
No
us
penseu
pas
quetinguin
mé
s
alegriaels
infantsd'avui,
tot
i
que
els
donen
tantes
jo-guines
comvolen,
que
no
saben
per
on
corne
nçar
a
de
sembolicar
ni
a
què
jugar,
ben
seguit
se
'ri
cansen
i
els
veiem
insa
tisfets
pel
jocdel
consum
de
la
vidamode
rna.
Així
neix
en
ell
s,
molt
sovint,
l'egoisme
i
miren
què
han
'R0rtat
al
veí,
no
per
compartir
l'alegria
sinó
per
saber
si
és
superior
al
d'ells.
A
vegades
t a ~
bé
passa
això
mateix
als
pares.
En
elsnostres
ternp
s,
com
que
eren
tan
poques
les
joguines,
les
disfrutàvem
ambtotes
lesnostresforces
i
els
donàvem
llarga
vida;
a
pagè
s
potser
era
mé
s
fà-cil
perqteem
les
m ~
taixes
joguines
i
fèiem
vi
da
a
casanostra
i
no
hi
haviatantaenveja.
No
hi
faltava
alguna
e
scena
t r i ~
tad'uns
pares
que,
per
què
no
ho
havien
viscut
o
perquè
no
tenien
proudiners,
deixaven
que
els
reis
passe
s
sin
de
llargpels
seus
infants,amb
orau
normal
disgust
d'aquests.
Per
acabar
el
catoldi-
rem
alguna
cosa
de
lesfestes
de
carnestoltes,
ja
que
en
un
altre
llocens
hi
hem
referit.
En
elmeu
temps,
el
que
pertoca
al
jovent
s
'ho
passava
molt
bé,
s'organitzaven
balla-
de
s
el
d
'la
de
dijous
llarder,
el
diumenge
de
carnestoltes
i
el
dilluns
de
les
pastores.
Això
es
fei'à
siteníem
"man
ubrid'
o
manubri,
que
gairebé
era
cada
any,quell're-
cisamentes
feia
portar
a
finals
de
trime
strepertornar-lo
aviat
i
per
P a ~
qua
tenir-ne
unde
nou.
A1'g\ln
any,
no
se
rnp
re,
ens
disfressàvem
a
lanostramanera.
Això
sí,
per
carnestoltesles
no-
ies
manaven
i
eren
elles
les
que
anaven
a
triar
els
nois
per
a
ballar.
La
gent
g
ran
solia
anar
al
'hostal
a
fer
beguda
i
fer
una
trucada
p
jocdel
burro.
A
l'hostal,
quan
s
'hi
ajuntava
el
jo-
vent
s
'hi
feia
alguna
can-tadaambcançonstípi-ques
de
la
diada.
Jo
s e l ~
ment
recordo
algunes
He
tre
s
que
diuen:
Carnestoltes
quinze
vo
l
te
si
Nadal
de
més
en
més
tots
els
diesfossin
festes
i
la
quaresmamai
vingué
s
Carnestoltes
quinzevoltes
i
Nadalde
més
en
més
tots
els
dies
fossin
festes
i
la
quaresma
mai
vingués
la
butxaca
proveïda
que
no
digué
s
mai
de
no
tot
eldia
cridaríem
noia
porta'ns
el
porró.
Eldilluns
de
le
s
pastore
s
ai!
quín
an
tes
saqual
lno
i
e
s,
viudes
i
casade
s
totes
tenen
gran
tropell
béen
serà
la
gran
diada
que
enpodran
anar
a
triar
les
diades
com
aquesta
nolesdeixenpas
passar.
El
dinar
de
carne
stolte
s
és
un
dia
principal
3
Search History:
Searching...
Result 00 of 00
00 results for result for
  • p.
  • More From This User

    Notes
    Load more