ELS CINGLES

trimestral a ny III TAVERTET gener .19 8'2

 numeros endarrerits
Número O • Gener 1979. Els dar,ers Número 8 • Agost 1981. Els darrers Qui vulgui exemplars endarrerits
cent anys a Tavertet· 1 - Hlstbrles cent anys de Tavertet: l'hlvern-2 - els pot demanr a la Redacció (plaça d
d'U - Com és una mina d'urani? - Ma· Premis del concurs literari: -Els déus la Diputació, 1, Tavertet - Barcelona).
lalties del vedells lactants - Vinguda de les altures i de les baixures - Can- Els seran enviats per correu. Preu: 100
dels Reis a Tavertet - L'ensenyament vien els costums - Racó del poeta -
a Tavertet - Comunicació - Noti· Sant Corneli - Els animals salvatges pessetes l'exemplar, despeses incioses.
ciari breu. en el Collsacabra - Amic ca,minant. La subscripció a la revista és per
Número 1 • Abril 1979. Els darrers Número 9 • Gener 1982. Els darrers quatre números anuals, al preu de 400
cent anys a Tavertet-2 - Bans curle- cent anys de Tavertet: l'hivern·] - pessetes. Envieu-nos la vostra adreça i
sos - Les eleccions a Tavertet - Els L'ermita de Sant Cornell - Troballa digueu-nos a partir de quin número
goigs del Roser. Breu estudi musical i de la creu de l'Abela - Pobre r.os- (inclusivament) la voleu rebre.
hlstbric - Algunes malalties dels ce- slnyol - Xerrada amb Josep Sublra· ..
nills - Col.laboraclons: La pinya - nes - Troballes arqueolbglques a Ta- Per pagar, podeu fer-ho mitJan-
Els subnormals - Amic caminant - vertet - Concurs literari - Per alsçant gir postal, a nom de Jordi Sanglas,
D4u vos guard a Tavertet - Noticiari més joves: Entrevista a la mestra de o per correu, amb taló "al portador",
breu. Tavertet. sempre a l'adreça indicada de la Redac-
Número 2 • Juliol 1979. Els darrers ció, a Tavertet.
cent anys a Tavertet·] - Bans euno-
sos - La capella de Sant Cornell -
L'agullola de Sant Joan de F6bregas-
Amic caminant - Racó del poeta -
Noticiari breu.
Número 3 • OCtubre 1979. Els darrers
cent anys a Tavertet·4 - Urani: estu·
di dels mapes de la Chevron - tn-
fluència de la llum en la cria dels ee-
nills - La Festa Major - Estampes
del Cabrerès - Amic caminant - Re·
portatge - Llquorerles - Bans cu·
riosos - Noticiari breu - Racó del
poeta - Encreuats.
Número 4 • Febrer 1980. Els darrers
cent anys a Tavertet·5 - Racó del
poeta - Liquorerles - L'art de fer
carbó - Encreuats - Amic caml·
nant - Estampes del Cabrerés -
Bans curiosos - Noticiari breu.
Número 5 • Agost 1980. Els darrers
cent anys de Tavertet: La tardor·l -
La serp de l'Avenc - La colla del Ser.
rat del Vent - Amic caminant -
Cartes dels lectors - Estampes del
gener

li I.
• • my1"a 1iI.~
1:1 .. li li "
. . . 80 ..
.... ~.
maig IS
10.1"
"
., li
li
Cabrerès - Encreuats - Bases del . . . .., 10 . . . . . . . . . 30
al _ _ . . . . . . _
concurs literari.
Número 6 • Desembre 1980. Els dar·
rers cent anys a Tavertet: la tardor·2- Us recordem que, com cada any,
Cartes a la Redacció - Cuina popular hem editat un preciós calendari del
Els arbres del Collsacabra - El Colsacabra, que fa 64 x 45. ~s una
CoUsacabra viscut - Emigració de forma de suport important per a la
pagès - Els primers estiuejants - Ra· continui'tat de la Revista. ~s imprès en
eó del poeta.
cartolina de color crema i a dues tintes LLOCS DE VENDA DELS CINGLES
Número 7 • Juny 1981. Els darrers (negre i sèpia). El podeu obtenir també
cent anys a Tavertet: l'hlvern·l -Xer- al preu de 12Spessetes. A Tavertet .
rada amb Mercè Homs - Racó del Can Nazari
poeta - El forat del Vent - Amic Restaurant Les Fonts
caminant - Noticiari breu.
Fonda Can Baró
ELS CINGLES. Publicació trimestral A Cantonigròs
L'estanc
Redacció i administració: Plaça de la Diputació, 1 - Can Nazari - Tavertet A Rupit
(Barcelona) - Tel. 856.50S0 L'estanc
Redacton: Jordi Sanglas, Jordi Mas i Caballé, Neus Roquer i Jofre, Rosa A Manlleu
Maria Pujol, Joan Reixach i Curtó. Llibreria Contijoc
Imprimeix: CopiArt, S.A.. Villarroel, 81 - Barcelona-l1 A Vic
Dipòsit legal: B.8.390/79 Llibreria La Tralla
Fotografia de la portada: Vista prop de Cantonigrbs, de Joan Sàrries. Con- Llibreria Claus
traportada i interior, Jordi Sanglas. A Roda de Ter
Llibreria Muftoz
LI redlcei6 de Ii Revilta no es fi responseble dll contingut dlll treblllll que hi
Ipereixln lignets, ja que aquests reflecteixen úniclment III a'itaril dellurl autors.

2
¡HISTORIA
ELS DARRERS CENT ANYS A
TAVERTET lHIVERN:111
Per a mi va ser
un dilema alguns anys i
vaig trigar prou a veure
per on anava la cosa. R~
cordo la gran alegria
que tenia en anar al ma-
tí a buscar el plat i tro-
bar-hi la meitat d'una r~
jo I a de torró d'avellana,
dues o tres preses de x.2.
colata i alguna taronja. A
casa meva era costum
anar a la fira a Manlleu
el dia de reis, per això
les joguines no arriba-
ven fins el mateis dia de
reis al vespre. Fou molt
gran l'al egria l'any que
em van portar un cavall
de cartó ... ! Com el feia
córrer per l'e scó de la
cuina! Un altre any fou
una pilota de cuir plena
de serradure s, altres
anys una harmònica o
aquelles espardenyes de
goma, de roda d'auto i
no parava de flairar aqu~
lla olor estranya de pne~
màtic. No us penseu pas
que tinguin mé s alegria
els infants d'avui, tot i
que els donen tantes jo-
guines com volen, que no
saben per on corne nçar
a de sembolicar ni a què
jugar, ben seguit se 'ri
cansen i els veiem insa-
tisfets pel joc del consum
de la vida mode rna. Així
neix en ell s, molt sovint,
l'egoisme i miren què
han 'R0rtat al veí, no per
compartir l'alegria sinó
per saber si é s superior
al d'ells. A vegades ta~
bé passa això mateix als
pares. En els nostres
ternp s, com que eren tan
poques les joguines, les
disfrutàvem amb totes
les nostres forces i els
donàvem llarga vida; a
pagè s potser era mé s fà-
cil perquè teníem les m~
taixes joguines i fèiem vi
da a casa nostra i no hi
havia tanta enveja. No hi
faltava alguna e scena tri~
ta d'uns pares que, per-
què no ho havien viscut
o perquè no tenien prou
diners, deixaven que els
reis passe s sin de llarg
pels s e u s infants, amb
orau normal disgust d'a-
quests.
Per acabar el capítol di-
rem alguna cosa de les
festes de carnestoltes,
ja que en un altre lloc ens
hi hem referit. En el meu
temps, el que pertoca al
jovent s 'ho passava molt
bé, s'organitzaven balla-
de s el d 'la de dijous
llarder, el diumenge de
carnestoltes i el dilluns
de les pastores. Això es
fei'à si teníem " m a n ubrid'
o manubri, que gairebé
era cada any, que ll're-
cisament es feia portar
a finals de trime stre per
tornar-lo aviat i per Pa~
qua tenir-ne un de nou.
A1'g\ln any, no s e rnp re,
ens disfressàvem a la
nostra manera. Això sí,
per carnestoltes les no-
ies manaven i eren elles
les que anaven a triar
els nois per a ballar.
La gent g ran solia anar
a l 'hostal a fer beguda
i fer una trucada p joc
del burro. A l'hostal,
quan s 'hi ajuntava el jo-
vent s 'hi feia alguna can-
tada amb cançons típi-
ques de la diada. Jo sel~
ment recordo algunes He
tre s que diuen:
Carnestoltes quinze vo l te s
i Nadal de més en més
tots els dies fossin festes
i la quare sma mai vingué s
Carnestoltes quinze voltes
i Nadal de més en més
tots els dies fossin festes
i la quaresma mai vingués
la butxaca proveïda
que no digué s mai de no
tot el dia cridaríem
noia porta'ns el porró.
El dilluns de le s pastore s
ai! quín dí a n tes saquall
n o i e s, viudes i casade s
totes tenen gran tropell
bé en serà la gran diada
que enpodran anar a triar
les diades com aquesta
nolesdeixenpas passar.
El dinar de carne stolte s
és un dia principal
3
 celebrarem aquell home daven parents i amics.
com si fos un general. Ara parlo de ca s e s for-
A la tarda le s ballade s tes, ja que altres tenien
i al vespre al sarao le s seve s dificultats per
ja podreu estalviar-vos fer la matança i sovint
de tancar la bossa amb clau. havien d'engreixar el
porc amb glans d "al z ina
Crec que amb això un es però també feien la se-
po t fer una idea de com va festa.
se celebrava el carnes- La matança del' porc ne-
toltes en sentit p r ofà , cessitava, com altres
En sentit religiós, no cal coses, la seva prep.ara-
dir que tant el dimecres ció. Ja uns dies abans
com el diumenge es feia la mestressa de casa ana
l'exposició general del va a mercat a comprar
Santíssim sagrament en espècies per amanir les
desagravi de les moltes butifarres i llonganisses
disbauxes que en aques- o pilotes; al mateix temo s
tes diades es cometien en comprava el que fos ne-
molts llocs del món. cessari per a celebrar
Quant aLe s festes ca sola. la festa: galetes, casta-
n e s , encara que ja se nye s pelades per fer-les
n 'ha parlat prou, en f a-. amb conill al vi bo i l 'a i
rem alguna referència, guardent, l'escarola per
e specialment el que afec- l'amanida ... El dia abans
ta a la matança del no r c . de la matança es feien
En aquesta comarca, no,!: le-s.estelles pel foc i així
malment es feia pel mes escalfar- se i fer bullir
de gener o febrer, això la perola per coure les
no exclou que ja s'hagués llonganisses negres; i
mort algun porc pel mes ta~bé s'arreplegaven
de novembre i així era de uns boixos per posar so-
bon esperar la matança ta el balcó, e s rentava
,
grossa en que es corivi -
. el perol i també les do-
4
n e s feien una bona nete-
ja a la casa perquè el s
convidats s 'hi trobe s s in
bé.
Arribat el dia de la rn a-
tança, es llevaven ben
de matí tots els de la ca-
sa per fer un bon foc i
enllestir els preparatius
per quan arribés el mat~
dor i convidats i així po-
der fer la torrada amb
all i oli o bé la coca ensu
c r ada que la mestressa
havia fet o l 'havien com-
prat a la fleca. Tot era
gatzara i alegria mentre
el pobre p.o r c s 'ho e scol-
tava amb la panxa prima
i no e stranyaria que ja ho
veiés mal parat tement una
una mala passada. Els de
la casa no pensaven pas
igual ja que sabien que el
porc pagaria la festa.
Els més petits també s'ai
xecaven d 'hora per poder
aguantar el porc per la
cua. Arribada l 'hora de
la veritat, tothom s'hi
abordifava: el matador,
la mocadera, els homes
que l'aguantaven, els m~
nuts un xic esporoguits
pels crits del porc. El
matador, un cop el tenia
segur, no dubtava de cla-
var-li el ganivet al coll
mentre la mocadera,
amb la seva traça, posa-
va la grasala perquè no
es perdés ni una gota de
sang.
Una vegada era mort i
havia tirat l'última cossa,
el sucarraven amb brucs
ben secs o argelagues.
Feta aquesta feina, el m~
tador repartia els gani-
vets degudament esmolats
per pelar-lo, mentre la
mainada anava mullant el
porc amb aigua calenta
per amorosir-li la pell i
que fos mé s fàcil de pe-
lar-lo.
Quan ja era pelat, dei: en
que era convenient de re-
mullar-lo amb aiguardent
ja que si no e s feia així,
faria poca cansalada, co-
sa molt valorada en aquell
temps, ja que servia per
adobar la vianda durant
l'any. Així, venialame~
tressa amb un plat de ga-
letes o coca o figues se-
ques i amb l'ampolla d'ai
guardent, tots picaven i
el gotet de licor cap a la
panxa i no pas per remu-
llar el porc.
Llavors el matador anava
a obrir el porc i entre
ells tot eren juguesques
i suposicions sobre el pes
de l'animal, que si farà
setanta carnisseres o si
en farà setanta-tres.
Mentre el matador feia
la seva feina i treia pe-
ces -i totes tenien el seu
nom: el cabrit, l'escapo-
la r
í els garros ... -, tot
, ça, una vegada salat el
anava entrant cap a din--
tre i el posaven damunt
d'una taula i després ja'
e s feia la tria de carns.
A la matança del porc e s
convidava els veïns, amb
els que es tenia més arni s
tat, i els parents que vi-
vien aLa mateixa parrò-
quia; cosa que per la fes-
ta major, lògicament, no
es pot fer.
Una vegada feta ,la sobr~
taula, era qüestió de tri~
xa r la carn amb aquella
màquina que quan no feia
figa per un cantó, en fe-
ia per un altre, però
com que s 'havia dinat bé,
de força no en faltava i
tot se solucionava. Per
a tots hi havia feina, le s
dones a preparar els bu-
dells i coure carn al pe-
rol i anar per les b u tif a r
res, els homes quan ha-
vien trinxat la carn, uns
anaven per cosir els ga!.
ros, salar el bacó. El
bacó era la cansalada que
s'estenia a terra, da-
munt d'un drap sec o llen
çol, s 'hi posava força
sal de cap a cap i al da-
munt els garros, els
peus, la tussa i l'espina-
èa, també tot ben salat
i així ben embolicat amb
el drap, lligat amb cor-
des ben estret; aleshores
es posava aquest fardell
damunt uns boixos i a so
bre es carregava amb
pedres. Al cap d'uns die s
calia girar-lo de banda,
perquè quedé s ben salat,
als quinze dies es podia
penjar tot menys els ga!:
ros, que es deixaven
dins d'una capsa amb sal
durant uns quants die s
,
mes.
Tornant al dia de matan-
que calia, els home s
pràcticament havien aca-
bat la feina, solien aju-
dar les dones a fer buti-
5
 sempre s arreg ava a gun "aquest hivern -ha fet
farreso es posaven al
jaç per poder dormir. pocs llevants". Però què
voltant del foc, a fer-la
Moltes vegades, a la tar- són els llevants? Pehsem
petar i vigilar-lo, ja que
da de la matança es feia en una nit d'hivern que us
de foc no n 'hi podia ha-
beguda i es feia la car- de sperteu i sentiu roncar
ver ni poc ni massa per-
golada (o bé per sopar), el vent amb tota la seva
qu'è le s butifarre s e s co-,
que consistia en menjar fúria i mentre s fe stave-
guessin bé. La mainada
carn del perol: llengua, lla contra els murs de la
que havien jugat molt
ronyons, melsa ... tot ai masia o casa centenària,
aquell dia, tant a la cuita
xò a la vinagreta. el vent s'e sforça i xiula
a amagar com a "reca-
Entre els joc s que feia la per ficar- se per les es-
tar" i altres joc s, ara
mainada, e sp e c i a.lrn en t cletxes de les .,velles fi-
al vespre feien el "tio
a les matances de les ca- nestres per penetrar
fre sco" o altre s joc s que
ells inventaven. Per ells ses del poble, el d'anar dins la cambra. En lle-
també e ra un gran dia. per le s cases a buscar var-vos mireu per darr~
l'agulla de cosir budells, re els vidres del finestró
Arribava l 'hora de so-
par. Els que no cabien a i ho feien així: agafaven i veieu com regalimen
taula, menjaven a la vo- un cistellet i tota la mai- unes gotes cristal.lines
nada passava per totes i mé s lluny albireu que
ra del foc amb el plat
les cases del poble, tru- el s arbfre s són fortament
als dits, no hi patien pas
caven i quan, responien: turmentats per l 'huracà
gens ni mica ja que hi
l'què voleu?", ells deien: que amb bràmuls s ie s cl.a
estaven prou acostumats.
Per sopar se solia fer "Tots els budells se 'ns fa contra le s encimbella-
foraden, no teniu pas l""a- des cingleres i ús adoneu
una amanida d'escarola i
gulla budellera, que ens que aque st vent ve d'on
api i mongetes seques o
la poguéssiu deixar?" neix el sol i que també
bé un bon arròs amb les
Aleshores la mestressa que dels cims i turons
sobres de la cassola del
el s donava el que tenia a devallen cortines d'aigua
migdia, de sp r e s llom, i
mà: un ou, una ceba, una o intensos ruixats que
butifarra o bé conill i
patata, un carbó ben e~ van a parar a l'assedega-
pollastre com per dinar.
bolicat o alguna altra fot~ da terra, asaonant valls
Després de sopar es
sa <a i xi o pitjor. i solane Sj segur que
parlava de com e s faria
Recordo que hi havia anat, aquest fenomen es repe-
una bona vetllada, si es
i que en una de le s case s teix tot el dia, amb for-
faria el "tio fre sco" o
mé s pobre s del poble, e s tes embestides de vent i
si es faria el burinot o
veu que aquella dona li ruixats i potser tona la
el pare carabasser ...
feia molta gràcia i ens f~ nit i dies següents, ale s-
Molt sovint e s feia tot
ia seura a la vora del foc hore s, per tots cantons
això i altres jocs. Més
ens donava pa torrat i un baixen reguerols d'aigua,
tard es feia un joc de
trago de vi, de spré s tre s que com cabrits esgar-
cartes, els homes el
joc del burro de tre s ous per posar a les pilo- riats que saltironegen i
tes. Dels altres jocs, ja corren per trobar la seva
cartes i quinze cèntims
no en dic res més, ja que mare, també aquests re-
,la pbiada , però si
si voleu, podeu trobar- guerons busquen trobar-
era casa forta, es feia
los descrits en el llibre se amb l'e sbojarrada ri~
de trenta cèntims o mé s.
de l' Amade s i en La vida ra que no té pas cura d'~
Le s done s i la mainada
també s'engrescaven a de pagès de Vilarrasa. dur- se tot el que hi ha al
fer les "narisses" o la seu abast. D'aquest feno-
"mona" i així s'allargava Un detall que em mancava men en podem dir lle.,.
la gre sca fins la una o esmentar: ELS LLE- v ant s ,
les dues de la nit. Lla- VANTS A TAVERTET. Sovint, quan arrenquen
vors es feia el trago i Molte s vegade s diem: els llevants, pas sa que
els de prop anaven cap "aquest hivern ha fet s'aclareix de cop i volta
a casa i els de lluny molts llevants", o bé: e specialment cap al nord
6
i surten grans clarianes, llevant! Però se suposa al gorgàs i cap a Can
però no passa pas gaire que és des d'un. racó de Toni Gros, tenint cura
que no torni un bon rui- la llar de foc encè s amb de no fer tard, ja que el
xat d'aigua. Llavors diem uns bons tions d'alzina, ·camió no esperava pas.
que bufa el vent "arbonès mentre es va fent passar Per més abrigalls que.
o narbonès", es diu així aquella torrada de pa de porté s, tornave s ben
perquè ve del cantó de ~, pagè s untat amb oli i all moll a casa.
Narbona? i traguejant un vinet ne- Planyo a qualsevol que
Quan fa aque st vent, e s gre, de tant en tant con- es trobi en aquestes cir-
diu: "no plou ni s'aclareix templar a fora i veure cumstàncies i també la
però quan s 'hi posa, s 'hi com cauen els ruixats i gent d'abans de l'evolu-
coneix". I així és, ja sentir com xiula e 1. vent ció tècnica, que tants i
que quan domina el lle- dalt la xemeneia. tants inconvenients i
vant, plou de valent. Certament que és ara que prejudicis els devien oca
Els llevants, ara, no so- penso així, però no era sionar el s llevants.
len pas durar mé s d'un pas igual uns anys enre-
dia o dos. Abans duraven ra, quan havia d'engan-
una setmana, ho reaordo JORDI SANGLAS.
xar el carro i fer la re-
i els grans ho deien tam- collida de la llet, pujar
bé. .
No podem pas dir que els
llevants consisteixen no-
més en pluges, sinó que
moltes vegades c orn en c e n
amb pluja i acaben nevant
Quan le s nevade s vénen
de llevant és quan carre-
guen més en el Collsaca-
br a i mé s d'una vega-
da s 'ha sentit dir que ha
ensorrat una teulada.
Si bé els llevants d 'hi-
vern cau s en algunes mo-
lèsties, no deixen de te-
nir la seva poe sia. Que
n'és de bonic i plaent un

I,.acó del poeta MIQUEL BANÚS

TOT ÉS VIDA On va el perfum de les flors? Voldria tastar un glop de cada cosa,
El dolor d'un malalt, com es mesura? fos dolç o amarg, fos sucre o fel,
Qui és capaç de comptar encara que fos... no ho sé, qualsevol cosa
els sanglots d'un moribund? que vingués de l'infern o bé del cel.
D'un enamorat, l'amor, Voldria tastar el pus de la ferida
com pot amidar-se? sagnanta, morada i blava.
Ais de dolor, sanglots continguts, Fer bafs de l'herba que no treu florida
llàgrimes vives. i eixugar del subnormal la seva vava.
Moments de joia i de pau. Presentar-ho en ares de l'AMOR,
Tot això és vida ja que ELL tot h o purifica.
i no hi ha mesura Que feliç seria aquest meu pobre cor
L per mesurar la VIDA.
--!:..::...:.:::.:::..::...:.::....:..::=..:.: si pogués treure del món, el dolor, una mica.
----::......::. --' 7
 XERRADA AMB....

josep subiranas

Es un matí del mes de Mas Subiranas, al llarg privilegiades en els anys

més difícils dels últims .,
Juliol, en el que acompa- dels anys que vós reCor-
nyats per un cel total- deu? temps.
ment blau, sortim de Ta- -"La casa s'ha anat - "El pare es deia Ra-
vertet cap al Mas Subir~ adaptant en diferents et~ mon Subiranas i Feu, i la
nas. El sol d'aquest es- pes. El meu avi va arr~ mare Mercè Masmitjà.
pontanis, de la nostra glar una part, el meu p~ El pare era nascut en
trobada amb l'avi i repr~ re una altra, i jo la res- aquesta mateixa casa, i
sentant de la generació ta. En la meva infante- la mare va venir de Ta-
més antiga, que en els sa ja era com ara, no- vertet, de Can Baurne s .
nostres dies, habita Subi mé s que tota de fusta, Abans, aquí s'en deia ca-
ranas. fins i tot la taulada tam- sa Subi r ana s . Els pares
Arribem i no hi ha nin bé era de fusta. No va::-: e s guanyaven la vida ex-
gú. Aorofitem per ado- rem tenir aigua corrent, plotant la finca. Tenien
nar-nos com està de ben fins allà l'any vuit. De masovers que conrreua-
cuidat "El Mas", així semp re l'aigua s 'havia ven la terra, i també hi
com la bellesa de la ca- anat a buscar a la font. havia bestiar. Una part
sa, tota de pedra, amb Hi anàvem amb un burro important dels ingressos
els típics porxos de ma- i sis cantirs, i el que po!, familiars provenien dels
sia catalana. tava el burro, en duia boscos.
De seguida arriba la dos més a les mans, així Recordo que quan es
la família. Ens expliquen s'aprofitava més el viat- p roduíen vague s aquí o a
que han anat a Missa, ge. la comarca, veníen els
mentre amb tota gentile- El llum ens el feiem homes a buscar galans,
sa, ens obren les portes, amb candeles i oli. Mai però això representava
per poder xerrar amb hi he vist cap classe d'in,- un furt, doncs nosaltres
l'avi de la casa. cendi, malgrat que la ca- els teniem per les ove-
En Josep Subiranas l sa era tota de fusta". He s i oels porcs. A-
Masmitjà és un home En aquests moments, quests homes després
molt ben conservat als El Mas Subiranas gau- s'els venien, i així recu-
seus 77 anys. Porta ulle- deix de totes les comodi- peraven el jornal que ha-
res, i amb conjunt té una tats que la tècnica dels vien perdut amb la vaga".
aparença. senyorial. Va nostres dies ofereix. En Com a Masia, explota-
néixer en aquesta matei- els 77'anys que l'avi Jo- ven totes les possibilitats
xa casa, a l'any 1.904. sen ha viscut aquí, no li que tenien, i, com que a-
Tota la vida ha viscut han faltat mai cap de les questes eren moltes, ai-
aquí. També el seu pare, condicions físiques de xò els permetia viure cò-
el seu avi, i així fins el que disfrutaven fa resta modament. Es curiós
1.200, any del que enca- de cases d'aquesta coma!, com l'avi Josep, recorda
ra guarda documents i ca, i dintre del municipi les primeres vagues que
manuscrits. de Tavertet, e s oot dir es varen produir en a-
- Senyor Josep, com que ha estat de les ma- que sta Comarca, i la ma
ha anat evolucionant el sie s amb solera i de les nera amb que els treba-

8
 lladors intentaven recu-
perar els jornals que es
perdien.
- Recordeu alguna anè~
dota de la vo stra infante-
sa?
-" sí, recordo que a-
quí a Subiranas, hi havia
. ,
persones que la con ei xi en
per la casa de les per-
dius. El meu avi en te-
nia, i les ensenyava a
cantar. El meu pare ta~
bé, i ell va ser el que
.-
m'en va ensenyar a ml.
Jo ha via tingut pe 1'-"
dius. Per saber si era
clar, des del llit cridava
a la perdiu i cantava, si
era fosc, només feia cuc,
cuc, cuc, ... "
- Quins amics tenieu i
com jugaveu ?
- "En aquell t e rnp s,
els meus amics, que e-
ren tots els de l e s case s
vernes, en Joan Alsina
de Santa Cecilia, en Joan l'horta. A quin temp s es - I els dies festius,
Baucells i d'altres, juga- feia cada co sa. En a- com els recordeu?
vem a corre a la cuit, a quells anys, com que no - "Els dies festius,
bales, a la baldufa, però t en i e m problemes de re- ens llevavem a les vuit,
només a estones, i Sem- llotge, ens llevavem a per anar a Missa de nou,
pre en alguna d'aquestes les set, i ens anavem a aquí a Sant Miquel de Se-
cases; no ariavern mai al dormir entre les nou i rrarols. Venia a dir-la
poble" . les dèu del vespre. . el Vicari de Tavertet.
Com anirem veient al En le s èpoque de feina, Després de Missa, sortí-
llarg de tota la xerrada, el. pare sortia per les c~ em a jugar a bales. Els
ja de s de l'infante sa, la ses vernes a buscar gent diumenges per dinar acos
relació de la familia de per treballar, i venien tumavem a menjar carn
Subiranas tendia més a de bon gust, encara que d'olla o arròs molt exql!i.
anar a les cases veihes, ells tinguessin feina a sit, amb conill de bosc.
que no oas al poble de T~ casa seva, perquè sabien Amb un vi molt bó, que
vertet. que a l'hivern, quan no , ens el feiem nosaltres,
- "En els dies feiners, en tenien de feina, el pa- d'unes vinyes que teniem
a l'edat de 13 anys, era re els hi donava jornals a Susqueda. El s diumen-
l'anyl6il7, els homes per fer a bosc". ges també anavem a dor-
que trevallaven a casa, Podem veure com la mir d'hora".
ens ensenyaven a fangar preponderància de Subir~ A Mas Subiranas, te-
i a fer les feines. Ens nas, sobre les altres ca- níen une s vinye s a Susqu~
deien que per saber fan- ses vernes era manifesta, da , que eren conegudes
gar, s'havia de tenir els vist que era de le s po- arreu d'aquestes contra-
dits pelats, per poder gi. ques cases que podia o- des, de les que sortia un
rar bé la terra. El pare ferir feina a les altres. molt bon vi.
també ens ensenyava
,~~~~~~':::::-_L-_-----_.L.-_------9
 L'avi Jo sen te encara guem. Josep Subiranas, ens pot
moltes coses per comen- Es per això, que de s- explicar.
tar-nos, li demanem que prés de la pincellada d'a- Gràcies, Sr. .Io en ,é
,-
ens agradaria entrar mes vui, quedem per un altre fins a la propera.
amb detall, i mostra una dia, per continuar i end~
total disposició per con- gar quantitat de coses que Antoni M. Claret
tinuar quan nosaltres vul queden al tinter, i que en

IDOSSIER
QUALCUNES OBSERVACIONS
1
SOBRE TROBALLES ARQUEOLO-
GIQUES A TAVERTET.
J

El terme de Tavertet no ha estat ríode Neolític.

ben estudiat arqueològicament, com
mol ts d'altres indrets de la nostra
geografia catalana. Potser, semp re
pels mateixos condi cí onant s, els di-
ners, el temo s a dedicar- hi, el poc
alt r uí's m e , la manca de persones
que s'en interessin, i un llarg etcè'-
tera.
Malgrat això, encara creiem que
hi ha persones tant arrelades a a-
questa terra, el-s uns que hi viuen a
ella i els altres que hi venim sovint,
que amb el seu esforç pausat però
seguit, han anat donant a conèixer
molts elements històrics i prehistò-
. rics del poble, degut a les seves tr2.
balles.
Darrerament, un redui1: grup de
gent, tots coI.laboradors de la So-
cietat Catalana de Prehistòria i Ar-
queologia, ens hem proposat d'ac-
tualitzar la carta arqueològica del
Collsacabra, i curiosament hem de
manifestar que Tavertet reuneix per
damunt de tota la comarca unes con-
dí cí on s d'habilitat orehistòrica molt
qualificades, i també una riquesa
d'estacions poc corrent dins d'un m~
teix terme.
Així doncs ens trobem que des--
prés d'un cert temps d'observar les
diferents estacions, estem:en condi
cion s d'afirmar que la instal.lació
humana a Tavertet arriba fins el pe-
10
De fet, ens podem preguntar, com
va ésser aquesta instal.lació? Què
van fer aquells homes? Com vivien
i de què?
Doncs bé, tot això és el que es-
brinarem un xic i ho relacionarem
amb les troballes arqueològiques del
terme.
Es possible que els o r-irn e r s habi-
tants de Tavertet fossin homes del
Paleolític final, encara que la supo-
sició és molt dup to sa, donat els es-
cassos materials lítics trobats, so-
bretot a l e s Baumes de Bal a i una
pintura d'un caçador d'origen més
que dup tò s .
El que si, és evident, és que a-
quests homes vivien de la caça, a-
vui molt malmesa, però en la seva
èooca era la font d'alimentació P riE.
cíp al , i molt fàcil de trobar ja que
els animals ferèstecs i d'altres, so-
l
len fer els seus caus dins de llocs iE.
hò sp i t s com a les serralades, per a
1
conservar la seva llibertat, creant-
se un territori propi.
Aquests vivien la gran majoria en
cov e s per raons climàtiques i tam-
bé entretenien el seu temp s amb la
creació artística pintant les parets
de les mateixes. Treballaven hàbil-
ment la pedra creant estris per a d~
fensa i atac, i sobretot n e r a subsis-
tir amb la caçera. Com que les ar-
mes eren molt rudimentàries, les
tècniques de caça, sobretot pels ani
mals grossos era la utilització de
trampes. Pels mitjans i menuts uti-
litzaven les pedres i sagetes degut a
la seva major eficàcia.
De fet, el que caracteritza aques-
tes primeres organitzacions hum~·
ne s , és , que els canvi s evolutius
són lentíssims, les tradicions s'est~
bilitzen durant segles, la seva capa-
citat d'inventar és escassa i l'atn-
bient de vida és d'una excepcional
monotonia.
Però heus ad que arriba la "re-
volució neolítica", i amb ella els
primers pastors i pagesos, és a dir,
la sedentarització de l'home. Aques-
ta revolució, segons es desprèn dels
no s t r e s coneixements actuals ens a-
rriba en dues fases: una primera
més antiga i una segona més avanç~
da d'un caràcter agricola molt més
marcat.
Els primers vivien gairabé sem-
pre en coves, com els caçadors d'è-
poques anteriors. A Tavertet en te-
nim varis exemples com la Bauma
o 1 2 3 4 5 'Gcm. f
Fig. 1. - Fragment de terrissa de la Cova de Can Feló
del Neolític Mig.
dels Teixidors, les Baumes de BaIà,
la cova de Can Felò, etc. També
sembla que haguessin pogut habitar
en grup s de cabanes a l'exterior, pe·
rò no tenim dades suficients per afi.!
mar-ho. En tot cas servien de refu-
gi transitori fins arribar al Neolític
Mig, on la instal. lació és molt més
àmplia i definitiva.
La situació de les coves ens fa
pensar que la base econòmica foren
els ramats, ja que es troben llocs
poc apte s per conrear la terra, en-
cara que als plans suoeriors del s
cingles i en llocs alUats possible-
ment desenvolupaven una agricultura
incipient com ho demostren alguns
estris trobats a l'exterior, entre
. ells una destral polida però picada i
fragmentada que amb seguretat va
ésser utilitzada com a aixada, trob~
da als voltants de la riera de BaIà.
Aquest tipus de vida, crea no v e s
necessitats i així els atuells domès-
tics eren de fusta o de cistelleria p!:.
rò les limitacions d'aquests materi-
Continua a la pg. nQ 19 ).
VISTA - A
11
 >---------_1
ICONCURS
I
-SORT
----- 1

Una porta s'obrí, cosa de cap manera. Ui el di senciar el que ocorria

que va fer que alguns rector! com es posaria dins de la campana de vi
dels que eren a dins de quan ho sabria! ja es dre que era situada al
la sala giressin el cap veia de stituït del Seu bell mig de l 'habi ta ci o i
per veure qui havia en- càrrec immediatament que era tapada per un
trat. L 'home s'acostà i posat a escombrar els munt de persones que
cap al mig de l'habitació corredors de la redac- intentaven de veure el
al mateix t ernp s que en- ció. Però n o ! , no! se- seu interior. No va Ser
cenia una cigarreta, que gurament el director, necessari cridar la secre
va contribuir a carregar abans de donar-li aques- tària, ella mateixa va
l'aire, gairebé irrespi- ta feina tan ingrata, el anar cap a ell i va dir-li:
rable, de l'habitació. trauria al carrer, molt - El senyor Isidre Cap d e
L'home es va situar dar bon home el director! trons, redactor del diari
rera del pilot de gent Va encendre una altra ci del vespre "el matiner",
que hi havia allí dins, garreta, nerviós, car la si no m'equivoco.
aixecant el cap tot el que primera ja se li havia - sí, em sembla que
va poder, provant de ve~ apagat (després d 'haver- aquest és el meu nom, va
re alguna cosa del que hi se encès el filtre i tot). dir-li gairebé sense ni
havia al mig. Entretingut en el s seus pensar- s'ho. -alguna
Tots els esforços varen pensaments no e s va a do idiotada d'aquelles de ti-
ser inútils. Interiorment nar que tirava el llumí pUS reglamentari-, va
va male ir el rro to r del a sobre les sabates del pensar de seguida. Pe rò
seu cotxe, qUe a mig ca- qui era al seu costat; no semblava que pensés
mí se li havia avariat, ara bé, aquest tampoc encertadament, la secr~
veient- se obligat a fer no se "n devia adonar tària no duia cap paper a
"auto-stop" per aconse- perquè no li va dir res. la mà i no tenia aquell to
guir arribar a temps, Un crec a la porta, de h i-s c r i ta que tenen aque~
ò

però malgrat que el va- nou uns cap s que e s gi- ta gent quan es tracta
ren carregar de seguida raren. Un altre que ha d'omplir i mp r e s s o s o de
i que el noi que l'havia tingut pana, pensà; però signar uns contractes.
carregat anava com una aviat va canviar d'opinió - M'hauríeu d'acompa-
bala, h av i a fet tard. en mirar discretament nyar per une s formali-
Tots els esforços que la persona que havia en- tats, és clar- li va dir,
havia hagut de fer per trat: era la secretària i parlant molt fluix va
aconseguir ser ell l'en- de l'organització. Sem- prosseguir: -li ha tocat .
...
carregat d'aquella mis- blava que buscava algú la rifa o vostè!
sió, tota la confiança perquè anava mirant un - Que m 'ha tocat la rifa?
que havien posat en ell, per un tots els que eren Què vol dir amb això? -
tot el "gran reportatge", allí dintre. No s 'hi hau- va preguntar-li el repor-
tot a fer punyetes. l ria fixat molt si no fos ter, molt encuriosit.
només per culpa d'una perquè ella anava cap al - De moment no vull dir
bugia. Bona e s c u s a , lloc on era ell. Va deci- res, hi ha massa roba e~
aque sta! encara que ju- dir de valer- se de la se- tesa, de pre s sa, vingui
ré s per la seva vida, el cretària pe r aconseguir cap a baix on ningú no
director no Se '1 creuria d'arribar al mig per pr~ ens empiparà. - va dir-li

12
 misteriosament.
- Va, anem-hi- va res-
pondre animat per tot
aquell misteri.
sar per portes secretes dista, va prosseguir: -p~
per trobar-te una per .., rò no ens anem fora del
sona que no san s el què tema, com li anava dient,
et dirà?- li va dir molt el Das s ad s per on vostè
í

En un moment varen ser irònic. L'home va esbos ha entrat és un d'aquests

fora d'aquella sala plena
de fum i gent amb molts
bons sentiments a la ca-
ra, però que només es-
peraven que el que te-
nien al davant badés una
~. mica per poder- se ficar
en el seu lloc. Varen sor
:1
tir per una porta que en-
cara no havia vist el re-
I
• porter, potser perquè no
s 'hi havia fixat, i que d.2.
nava a una escala de car
- d'esperança
gol. Varen baixar per
ella. Només havien bai-
xat un pis que la secret~
ria va prèmer un botó
que hi havia arrragat dar-
rera d'una de les fines
- acces sos al s diferents
sar un somrís.
- Perdoneu tot aquest e statges de l'edifici. Per
misteri, però la cosa bé exemple, aquest despatx
s 'ho val. De bon principi comunica amb una habita
començaré per explicar- c iò cil.líndrica que a dalt
vos tot això. Va tossir té una cúpula de vidre al
una mica abans de co- nis superior, on era vos
mençar a parlar, o ot s e r tè fa un moment.
per fer més agradable la - Vol dir que aquí dintre
veu (cosa que, natural- hi ha el que tothom volia
ment, no va aconseguir) . veure a dalt? - li va pre-
Aquest és un edifici ofi- guntar tot encuriosit, pe
cial, tal com ho demos- rò també amb una mica
que passés
tren els actes que s 'hi
solen celebrar. Llavors l'inesperat, tot assenya-
e s n e c e s sari que hi hagi lant amb el dit una de
accessos a tot arreu, rà les parets de la sala.
p i d s i desconeguts de la - Exacte, i vostè, per
gent que no té can rela- mitjà d'un so r tè g , ha es
í

rajoles que ornamenta-
ven tot el voltant de l'es
cala. En un moment tot
un gran rectangle de raj.2.
les es va moure de la se
va base per donar a veu-
re un orifici de la mida
d'una porta. Amb un
ge st la secretària el va
fer passar per allí. La
porta donava a un passa-
dís, el qual varen atra ...
vessar per anar a espat~
gar a un despatx on hi h~
via un home molt ben
ve s .ti t , amb unes ulleres
negres, potser n e r fer
més difícil la seva iden-
tificació. Amb un gest
va fer marxar d'allí a
la secretària. Quan va
ser fora va dir:
- Bé, bé, imagino la s~
va sorp resa, senyor CaQ.
detrons, deveu tenir al
cap un munt de pregun-
tes, oi?
_ Ostres! a vostè li pas-
sa cada dia això de nas-
ció amb l'organització.
Un d 'aques ts acces sos
és el passadís per on
vostè ha entrat a aquest
despatx.
- Vol dir que això té una
al tra entrada? - el va in-
terrompre el periodista
mentre feia l'acció d'en-
cendre una cigarreta. Un ria el director.
gest de l'home de les
ulleres el va aturar: el
Seu dit assenyalava un
cartell que deia: ES PR~ cret- ja fa una estona
GA DE NO FUMAR.
- Perdó, no ho havia
vist- s'excusà llençant
tot seguit el llumí que
havia encès i la cigarre-
ta a la o ane r e r a .
_ Tan t li fa, això pot Da,!
sar a tothom, però una
,
norma es una norma,
m'entén? - li va contes-
tar, com dient-li que no
es preocupés i deixant
incontestada la pregunta
que uns moments abans
li havia formulat el peri.2. mateix temp s que treia
tat de s signat per a ser
l'únic que pugui fer foto-
g rafie s del fet.
- Ostres! per això la se-
cretària m 'ha dit que
m 'havia tocat la rifa! - va
dir el periodista, molt
alegre i ja pensant en les
felicitacions que li dona-
- Si vol que li digui una
cosa- va fer misteriosa-
ment, com dient-li un se.
que tot està decidit, l'a-
me ricà s 'ha mogut una
mica del colze ara farà
uns cinc minuts. Molt p o c,
però la cèl.lula fotoelèc-
trica ho ha captat. Ara
s'estan allí, esperant que
vostè els faci les fotos
i per fer un final més e,!
pectacular que aquest.
Perquè ja se sap, l'opi-
nió pública •..
- sí, és clar -li va con-
testar el periodista al

13
 de la butxaca del seu
abric tot d'estris estra-
falaris, dels quals en va
fer sortir una màquina
de retratar. Mentres-
tant, l 'home de le s ulle-
re s va prèmer un botó
que va fer obrir una po.!:
ta corredera que hi havia
en una de les parets de
l 'habitació, i que va dei-
xar a veure una co sa que
recordava una finestra
amb un vidre transpa-
rent, que deixava a veu-
re l'interior d'una sala
c Ll Ïnd r i ca , Dins d'a-
í
questa sala, i al bell
/RACÓ DELS MES JOVES
L'ESCOLA DE TAVERTET
Feia vuit anys que no s'obria
l'escola de Tavertet. Ara, després
o onze anys ja vol ia ser-ho.
de molta insistència per part de
l'Ajuntament, a la fi ha vingut
una mestra. Es diu Antònia Ugar- nients els seus pares?
te. Hem pogut enraonar una esto-
neta amb ella i n'hem fet la se-
güent entrevista: sempre al mateix lloc?
- Quants anys fa que dóna Si els alumnes estiguessin con-
classes? tents de mi i jo d'ells, no hi tin-
Aquest any és el quart.
- Li és fàcil de donar classes a
alumnes de totes les edats?
~s difrcil l'organització.
- On va estudiar?
A Barcelona.
- Li agraden els menuts o pre-
fereix els més grans?
No sabria pas quins triar. Tot
té les seves coses bones i els seus
entrebancs. ~s agradable treballar
amb grans perquè hi pots dialo-
gar a un nivell de raonament que
no tenen els petits. Amb aquests,
en canvi, tens la satisfacció de
fer-los descobrir totes aquelles
petites coses que nosaltres ja no
recordem ni quan ho vam apren-
dre i que per a ells constitueix un
qran descobriment.
14
mig, hi havia una taula bé: DESPRÉS DE MOL-
plena d'aparells electrQ TES NEGOCIACIONS I
nics de precisió. A la L'ENFRONTAMENT D'~
mateixa taula hi havia HIR, ELS ANTI-URANI.ê
dos homes, l'un amb as TES SE SURTEN AMB
pecte ben bé d'americ"i LA SEVA. Però no hi va
i l'altre amb aspecte de pensar més. D'això ja
català (més o menys' ai- se n'encarregarien els
x'ò e s veia per la indumen altres. Ell, una darrera
tària que duien) que fe- - l'altra, va anar fent fot~
ien un pols. Pel cap del grafies, ara des d'aquest
periodista varen comen- angle, ara des de l'altre,
çar a de sfilar els titu- de la taula, l 'habi tació i
lars de l'endemà: EL els dos homes que, molt
PROBLEMA DE L'URA- suats, hi feien un pols.
NI A LES GILLERIES I
COLLSACABRA VA SER
Eduard Vilella.
SOL UCIONAT AHIR, o
- Quan va adonar-se que volia - Es diu que vostè va venir de
ser mestra? mestra a Tavertet per casualitat.
Que jo recordi, quan tenia deu És veritat?
Més aviat per un embol ic de
l'Administració. Quan jo vaig es-
- Van posar-li alguns inconve- coli ir plaça per pri mera vegada
Tavertet no figurava a la llista de
Cap.
places vacants. Per un error admi-
- Li agradaria donar classes nistratiu vaig haver d'escollir per
segona vegada i, en demanar un
poble de la comarca, em van dir
que l'escola de Tavertet estava
dria cap inconvenient. tancada, però que el poble tenia
- Li faria gràcia que algun dels molt d'interès a obrir-la nova-
seus alumnes arribés a ser mes- ment. I aixï va ser com em vaig
tre? fer càrrec de l'escola.
Sí. Això voldria dir que ve- - Hi ha algú de la seva familia
uen aquesta feina com a interes- que sigui mestre?
sant i positiva. Tinc un oncle que ho és.
- És casada?
No.
- Ha influ ït algú de la seva fa-
m íI ia que vostè fos mestra?
t
- Què és el que més li agrada Ningú.
de Tavertet? Aix ( va acabar la curta entre- I
Els alumnes, i la gent que co- vista amb l'esperada mestra del
nec. poble.
- Tindria cap inconvenient a M. Dolors Grau
quedar-se a viure aquí?
Cap si hi tingués casa. És un
lloc molt tranquil i agradable i de
fet no és pas gaire lluny de Vic si
necessites alguna cosa.
 ICOL.LABORACIONS
L -_ _ -------JI
T RüBALLA DE LA
CREU DE L'ABEIA.
L-..--- -------.JI
Un dia d'aquest estiu
de 1981, dos dels estiue-
jants assidus d'aquest
poble, en Jordi Gumí i
en Salvador Juanola, e-
rudits escudrinyadors
l d'afraus i reconades on
poder trobar vestigis que
parlin de la història i de
la orehistòria, quan tor-
naven de visitar les co-
ve s de Bal a, p rou cone-
gudes o e r les troballes
arqueològiques, pujant
pel grau de l'Abeia, rn eri '
tre contemplaven els m;-
tolls i les pedres que vo-
reg~n el camí i gaudien
dels encisos que la natu-
ra ofereix al s seus ena-
morats, tot de cop es fi-
xaren que en una de le s
pedres de la cinglera,
ran del camí, s'hi desco
bria una creu gravada e-;
relleu, d'uns cinquanta
..
centlmetres d'altura, i
segons sembla d'una fac-
tura força antiga. Es u-
na troballa molt curiosa,
ja que si bé és veritat
que per aquests contorns t:""'7"'"------------,--.-------------J
hi eren posades perquè arribar als nostres dies.
es coneixen diferents
en tals llocs hi havia Una troballa que se s~
llocs on encara hi ha, o
mort alguna persona. No ma a les moltes d'altres
e s recorda haver-hi ha-
obstant, mai no hem sen que s'han fet pels COIl--
gut una c r qu, tote s guar-
tit a parlar de la creu d-;l torns de Tavertet de les
den encara el seu nom,
Grau o baixant de l' Abeia, quals els estudiosos van
com lacreu de Subira-
ni els mateixos p ropiet~ descobrint la seva llunya
n e s , la Creu de BaIà, la
ris del terreny, que ho na història.
Creu de Manegés, la de
son des de moltes gene-
Molibernat, la del Cas-
racions, cosa que fa pe~ Jordi Sanglas.
tell, la de Montcoma i
sar que serà d'un te mo s
d'altres. Però de totes
molt llunyà pel fet que la
elles la tradició diu que
tradició no hagi pogut
15
 el collsacabra viscut
I MIQUEL LLOR ENTRE NOSALTRES
No fa gaire la televisió en català de-
dicava un dels seus programes setma-
nals de tema literari a l'escriptor Mi-
quel Llor, autor de Laura a la ciutat
dels sants, un dels títols més famosos
de la noveLla catalana d'aquest segle.
Aquesta noveLla, publicada fa mig se-
gle, ha estat editada -mentre hi ha ha-
gu t perm is d'editar en català- una
dotzena de vegades fins ara, la darrera
l'any passat. Això vol dir que sempre
ha tingut lectors, perquè sempre ha
suscitat interès la història que s'hi ex-
plica. Llor era oriünd de Vic, perlínia
materna, i la ciutat "dels sants" a la
qual anomena "Comarquinal" en la
noveLla, no és altra que Vic, com va
saber tothom de seguida i com saben
tots els qui llegeixen l'obra i coneixen
una mica la capital de la comarca d'O-
sona. El greu conflicte que afecta
"Laura", la protagonista, a causa del
tracte que li donen els vigatans que
l'envolten, començant pel marit i la
cunyada, esdevé una acusació contra la
insensibilitat, el fariseisme i la barroe-
ria, encobertes per una religiositat mal
entesa, que hom haatribuït proverbial-
ment a la"ciutat dels sants". En aquell
temps la noveLla fou objecte de polè-
mica, tant pel seu fons combatiu com
per alguns aspectes de la forma amb
què presenta algunes escenes. Passada
EL CAMí DRET DE
COLLSACAB:B,A
Per allà els anys vint de
la centúria, més ben dit,
en fa cosa de c irq uan ta ,
les monges Carmelites
regentaven un col.legi
per a nenes al poblet de
Rupit.
Tenien estada en una
casa del carrer del Fos-
sar, el més típic de la
16
la guerra, Llor escrivï i quan pogué,
anys més endavant, publicà una segona
part, suau i reconciliadora, de la novel-
la, titulada significativament El som-
riure dels sants. Però no igualà, ni de
molt, l'obra anterior, sempre la més
acabada i poètica. Miquel Llor és igual-
ment autor de contes i narracions ad-
mirables, a més de les noveLles, i al-
guns d'aquests contes tenen per esce-
nari el Collsacabra, com la narració
L'heretatge al santuari, l'acció de la
qual sesitua a laSalut, on fou escrita.
Heus ací, doncs, una altra personali-
tat literària vinculada a la nostra co-
marca. Miquel Llor hi vingué a fer-hi
estades devacances cap al tard dela se-
va vida, primer a la Salut i després a
Cantonigròs, on passà dies d'agost,
coincidint amb el Concurs Parroquial
de Poesia i Festa Literària del Collsa-
cabra, del jurat del qual fou membre
durant una colla d'anys. La bona aco-
llida que trobà a casa d'uns amics li fa-
cilità l'estada en les condicions que
convenien al seu tarannà i al seu deli-
cat estat de salut, afectat d'una mala
formació corporal de naixença. La
proximitat dels mil metres d'altura de
vegades el fatigava massa. Però ell s'es-
tudiava a suportar-ho tan bé com po-
dia, molt sofert. En aquells anys, pot-
ser més i tot que en d'altres temps de
citada població. En s eny a
ven les primeres lletres
i l'artesania de brodats,
canemàs i ganxet. Una
monja joveneta d'origen
gallec ensenyava cant i
danses i per això moltes
de les nenes varen apreE,
dre a ballar le s "munhei
-
ras", cosa insòlita per
la seva vida (havia nascut el 1894, bar-
celoní i resident al barri antic o "gò-
tic", on morí el 1966) apreciava molt
la bona companyia, perquè era un ex-
ceLlent conversador i un observador
constant dels caràcters i de les dites
dels qui el voltaven. A més, en alguns
moments escollits, sense fer-se pregar
gaire, però sense cercar-ho, es feia es-
coltar dels íntims llegint un conte inè-
1
dit, o dos, amb la seva més peculiar i
més inimitable intenció. Aleshores li
lluïen els ulls i amb les mans blanques
i delicades d'antiquari de qualitat,
acompanyava significativament les in-
flexions de la veu i cada successió de
ritmes i de pauses de laseva prosa nar-
rativa, del seu estil d'orfebre, melan-
giós i punyent a estones, de diàlegs ma-
tisats i de descripcions aprofundides
perla poesia.
Miquel Llor en la seva vellesa, una
mica precipitada, malauradament, tin-
gué temps d'estimar aquesta terra. En
trobareu mostres concretes en el llibre,
publicat pòstumament, Viatge a qui sap
on i altres narracions, resultat d'una
darrera època de la seva producció de
la qual conserva, però, les millors qua-
litats.
Joan Triadú
Cantonigròs, agost de 1981
-.
I
aquell e s contrade s.
Era l'època del carbó v~
getal, del carbonet, de
la llenya, que atempera-
va les males collites
arrassades per les pedr~
gade s i le s gelade s tar-
danes.
La principal indústria
era bosquetana i per treE,
 cacolls de camins qUe pu
jav en de la Guilleria, co.!:.
rues de matxos i mules
d'abast traslladaven le s
càrregues de carbó i els
sacs de carbonet, arros-
segant feixos de roure,
alzina, boix, faig i le s
famose s soque s de boix
per fer pipes.
El vocabulari emprat en-
tre traginers i bestiar e~
borronava les pulcres
orelles de les monges del
col.legi. Les mules i
matxos només adreçaven
les orelles a base de
r en ec s i xurriacades.
Quan en el me s de novem
bre arribava al poble el
predicador del novenari,
que acollia en l'església
la totalitat de la població,
les germanes recomena-
ven la canpanya de la bo-
na parla.
El predicador, alliçonat
per elles. emprava tot
un sermó intentant nete- un fort "alabat sia Déu!" rat i complidor. quan
jar les gorges dels tragi El traginer va creure portava quelcom per a
ners, amb anècdotes que era un dels mulos les germanes es tornava
generalment del Pare que li cont e stava i va quec per por que no se
Claret. caure de genolls sobre el li escapés el seu normal
En aquell temp s, estant fang, dient: "Senyor, vocabulari.
el Pare Claret de rector Senyor! ! Pe rdoneu-me! Les monges, que apre",
a Viladrau, fent oració i Des d'aquell dia, mai ciaven els seus serveis i
penitència a la vora del més cap mala paraula la seva bonhomia, un dia
, no va sortir de la seva li varen entregar un lli-
carn i , va pa s sar un tra-
giner amb quatre mulos boca. bret del Pare Claret que
lo
carregats de sarrions En sortir del novenari, es titulava "El camí
de carbó. El Pare Claret en "Met", que feia dos dret" .
era amagat darrera un cops a la setmana de re- Pocs dies després, en
matoll de ginestes. Els cader amb el carro entre "Metil, tot compungit
animals relliscaven de Rupit, Vic i Manlleu i tornava el llibre al pe-
potes a causa de la humi. solia portar paquets per tit convent: "els torno
tat del terreny, de se stabj a le s monge s del col.legi aquest llibre perquè
litzant les càrregues. El va dir en la rotllana que per a mi no em serveix.
traginer e scridas sava al s e s va formar a la sortida Amb le s mule s i el car-
animals amb renecs con- de la capella:"Avui el pr~ ro no puc tirar pel camí
tra Déu i la Verge, que dicador ens l 'ha fotuda dret; vulgui o no vulgui,
retrunyien per tota la molt grossa! he de fer mites ma r r a-
barrancada. El Pare CIa En "Met", que era .tan des!
ret, de s del seu amaga- mal parlat com bon home
MIQUEL ADILLÓN
tall, els conte stava amb i tan servicial com hori-
17
 POBRE ROSSINYOL
Fre-se vell, deu ser
això: trobar- se, cada dia,
la batalla del desengany
amb les nobles armes
d'una nova il.lusió. Mal-
grat tot!
Veureu. Un dia vaig
sentir a través de l 'e so aí
radiofònic De costa a cos
~ aque sta explicació:
"Ja sabeu una cosa més.
Quan els ocells canten,
noés perquèestiguin con-
tents, sinó oe r a demos-
trar el seu domini sobre
l'entorn" .
Ja veieu quin de scob rj
ment! Ara re sulta que
els savis del segle XX,
després de demostrar-
nos que la lluna no mira
els enamorats amb ulls
bondadosos ni pot dir a
les monges sardanistes,
l'encoratjador: "' Balleu,
balleu'!", ens declaren,
descaradament, que el
rossinyol, per exemple,
no canta d'alegria sino
d'orgull. Caldrà canviar
el Romancer català per-
què ja no es pot sostenir
que:
"Lo ro s sinyol a la p ri
mavera canta, s'alegra
i fa el niu tot sol. .. "
Jo, la veritat, com
que no sóc científic, no
els ho podré pas de§men-
tir, però penso que a-
quests descobriments, si
son veritat, no ens faran
pas gaire més feliços.
Aquest dels ocells m'ha
fet rumiar molt i m'atre-
veixo a oferir-vos el re-
sultat d'algunes de les
meves reflexions.
18
Si en altre temps va
ser oolèmica la disjunti-
va de : la fe o la ciència,
ara sembla que posats a
materialitzar-nos i racio
nalitzar-nos, l 'home rno-
dern vol posar també e;;
oposició la ciència i la
poesia. La meva con el u-
sió és que si hom accep-
ta el risc de ser home,
pot, si vol, acceptar i
aconseguir una mica de
fe, un tros de ciència i
una engruna de poesia:
tot depèn, em sembla, de
la capacitat d'imaginació,
d'esforç i d'humilitat de
cadascú.
El que és ben cert, és
que mai no arribarem a
capir ni tota la fe, ni to-
ta la ciència, ni tota la
poesia. I que, una mica
de cada cosa ajuda a su-
portar la vida, què ca-
ram!
La reflexió que jo em
feia, anava, però, per
un altre cantó. Com ho
poden saber, els savis,
que els ocells cantaires
no tenen alegria i sí, l'a-
fany de domini?
Ja ha de ser ben com-
plicat, tanmateix, això,
oi? Almenys, quan Jesu-
crist deia que els ocells
"nosembren ni seguen,
però mengen", no calia
gaire esforç als seus
compatricis palestins ni
ens el cal a nosaltres per
a creure-ho, perquè
aquesta veritat es veu
d'una hora lluny. Ara,
tot això dels sentiments
dels pobres ocellets em
sembla molt' més com-
plicat i em sap greu que
els avenços de la ciència
els l'hagin fet carregar a
ells.
Ja comorendreu que
no m'atreveixi pas a dU1)-
tar dels savis, més a
més si ja us he dit que no
em compto entre aquests
feliços mortals que es P9.
den dedicar a la recerca
de nous descobriments,
atrefegat com estic, com
tants d'altres humans, a
buscar-me el ra de cada
dia i la hipoteca de cada
trimestre ...
El que m'agradaria,
o e rò , és dir a la gent que
ens comuniquen aquestes
veritats que no s 'hi en-
cao a r r in massa.
Si el "món feliç" ha de
ser aquell en el que les
emocions ens han de ser
vedades perquè la ciència
ja ho expliqui tot, jo, en
el fons, prefereixo anar
descobrint les COSes amb
el meu propi esforç men ..
tre vagi deixant sempre
un marge a la imaginació,
a la metàfora, a la poesia.
Potser perquè sóc d'a-
quells benaurats que en-
cara vam tenir, d'infants,
una mica de "Reis" (a pa-
gès ses Majestats no
s'hi entretenien pas g aí-,
re), però que no vaig c~
rregar-me cap ''trauma''
quan vaig ser informat
que els diners escassos
dels rrie us pares s'havien
transformat en il.lusió
per a mí durant uns anys.
A les vernedes d'estiu
els refilets dels rossi '•.
nyols m'encanten molt:
no sé si ells tenen alegri
!: ni m'importa massa.
Per ara, ja en tinc prou
amb l'alegria que em p r.Q.
porcionen ami.
Ja fa temp s, quan en-
cara le s cièncie s no ha-
vien avançat tant, vaig
sostenir un di~leg amb
un rossinyol per dema-
ARQUEOLOGIA.(ve de la. pag , nQ 11).
als per a manteriir sobretot líquids,
va fer aparèixer la tècni~a de la te-
rrissa, la qual hem trobat amb bas-
tant quantitat en les coves ja citades
i en petits fragll\ents a l'exterior.
Al Neolític Mjg es de senvoluo a a
Tavertet el m~xim esplendor d'a-
questa cultura i en esnecial la fabri-
cació de ce ramí ca. Així doncs hem
trobat a la cova de Can Feló frag-.,
ments de terrissa (veure fig. 1), que
els paral.lels més propers els tro-
bem a la Cova de les Grioteres, a
l'altra banda del riu Ter, però tret
d'aquestes dues localitzacions, ens
hem d'anar a la Bauma de Montboló,
al Pirineu Rossellonés, la qual va
ésser estudiada per Jean Guilaine i
que els hi dona una antigüetat per d!:
tació amb Carbó 14 de 4. 500 anys
a.C.
Els objectes i atuells més carac-
terístics d'aquesta cultura, encara
que no tots els esmentats, ens han
aparegut per ara a les prospeccions
fetes a Tavertet. Els estris més co
,
muns son:
De oedra: Sílex: ganivets, puntes
de sageta amb peduncle
i d'altres amb retoc bl
facial, nuclis i micro-
NOTICIARI BREU I va estrenar l'audio-visual d'en Jordi
El dia 31 d'octubre es va fer el
lliurament de premis del 1r. Concurs
literari convocat pels CINGLES.
L'acte va tenir lloc al Casal d'es-
barjo i cultura. Com a complement es
nar-li les seves raons: Ara, malgrat tot, se-
"I tu, vinga saltar del gueixo desitjant ,que la fe,
goig a l'alegria, / flau- la ciència i la poesia ens
tista de la nit i clarinet vagin acompanyant a tots.
del dia! / No ho veus que Mal que ens siguin dona-
no vas bé ? Si tot el món des amb comptagotes!
t'ho diu! / - Si tinc comp!:
nya i fills al cim de ver-
da escala / i avui cap es-
parver no m'ha arribat a Lluís Badia i Torra~-.
l'ala, / per què no refilar,
joiós, vetllant el niu?".
lits.
Basalt: Destrals grans i peti.
tes ben polides de for-
mes triangulars o tr!:-
pezoidals a vegades oi-
cades pel seu ús.
Calis ses: Colarets de peces dis-
cotdal e,
Calalta: Collars de peces dis-
col'dals de colors ver-
dosos, t'enjolls.
D'os: Punyals, punxons, es-
p atul e s, etc.
De closques de molusc: Valves
perforades per penjolls
o buidades oer braça-
lets.
Metall: P r~cticament no se 'n
troba. Alguna punta de
sageta de coure batut.
Cer~mica:Llisa i brunyida les ne-
ces grosses, d'altres
més petites carenades,
ben brunyides amb pe-
tites nanses. Formes
ovoides.
- JORDI MOR i BENEDITO
Col.laborador de l'INSTITUT DE
PREHISTORIA r ARQUEOLOGIA DE
BARCELONA. Museu Arqueològic
de Barcelona.
(Continuara)
Sanglas "Un dia de maig a Tavertet", i
Major, amb coca i moscatell per a tot-
hom.
es van projectar algunes pel.lícules A l'equip dels CINGLES ens plau
també de Tavertet. L'assistència va és- de comunicar-vos que estem gestionant
ser nombrosa, el local era ple de gom a de la Generalitat de Catalunya la con-
gom. A la sortida es va continuar la cessió d'una subvenció per a la revista.
festa amb una castanyada a la plaça Esperem que tot vagi bé i l'obtinguem.
19