La Intersindical

Número 1 - I Època Setembre de 2002

El sumari
La nostra opinió # 3
' Isabel Pallarès analitza el perquè
de la vaga general del 20-J i el
posicionament de la INTERSINDICAL

Previ al 20-J # 4
' Claus de l’Acord Interconfederal
de Negociació Col·lectiva de 2002
signat per CCOO, UGT i CEOE

Salut Laboral # 5
' 22 treballadors moren a
Catalunya en un mes i mig i la
Patronal els en dóna la culpa

Serveis Públics # 8
' El SAC/I-CSC força la Generalitat
a garantir el vincle dels treballadors
de l’ICM a l’Administració

Ens mobilitzem de nou en

Espai Jove # 9
' L’Espai Jove ingressa al Consell
Nacional de la Joventut de Catalunya
com a membre de ple dret

Diada Nacional # 9
' La INTERSINDICAL demana amb
motiu de l’11 de setembre de 2002
un impuls a l’espai laboral català
Laboral i jurídic # 10
' Tot el que ens convé saber sobre
els accidents de treball ‘in itinere’
Calaix de sastre # 11
defensa dels nostres drets
La primavera i l’estiu van ser ben
plenes de reivindicacions en les
quals la INTERSINDICAL-CSC va
ser present en defensa dels
nostres drets col·lectius com a
treballadors i com a poble. Primer,
a través de l’Euromanifestació del
14 de març, la vigília de la cimera
de caps d’Estat de la Unió Euro-
pea a Barcelona, on vam demanar
una Europa dels pobles i els
treballadors i treballadores.
L’1 de maig venia marcat pels
“tambors” que anunciaven una
vaga general contra l’ofensiva
neoliberal i destructora de les
garanties socials del govern del
PP, concretada en el decret sobre
les prestacions per desocupació.
I els “tambors” van sonar més fort
que mai el 20 de juny, quan en una
jornada històrica milions de
treballadors/es van anar a la vaga
i centenars de milers van sortir al
carrer arreu del país per aturar les
polítiques que practiquen el
govern central i el seu president,
José María Aznar, amb la
complicitat de la patronal.
(continua a les pàgines centrals)

' Els llibres que darrerament

s’han publicat i que més ens poden
interessar i també coneixerem de
prop l’Associació Catalana de
Professionals (ACP)
La Intersindical creix a
les eleccions sindicals
Les eleccions comencen de ple al novembre, però
durant aquests mesos ja s’han triat delegats i comitès
d’empresa en empreses on la INTERSINDICAL-CSC
no hi tenia fins ara presència. Els comicis confirmen la
tendència a l’alça de la INTERSINDICAL-CSC, que
ha obtingut, per exemple, representació a Soskay o al
Consorci de Normalització Lingüística de Girona i l’ha
revalidada a l’Escola Pia de Balmes i la UdL.
(continua a la pàg.5)
2 SETEMBRE
2002 Editorial
9
20-J: La farsa d’Aznar
El govern del PP que presidiex José María
Aznar va donar durant la jornada de vaga
general del dia 20 de juny una mostra més del
seu talant. Intransigència i prepotència envers
tot aquell que no pensi o actuï com ell continuen a l’ordre
del dia. En aquesta legislatura els ha tocat el rebre als
rectors d’universitats, mestres i alumnes, habitants de
l’Ebre, bisbes i polítics nacionalistes bascos i ara els
treballadors i treballadores som més que mai al seu punt
de mira. Els darrers canvis del govern espanyol, donant
entrada com a ministre de Treball i, atenció!, Afers Socials
a un personatge com Eduardo Zaplana (recordem només
quin ha estat el seu talant amb els qui, al País Valencià,
defensen la llengua i la identitat pròpies) fan augurar que
el que queda de legislatura a Madrid es pot fer molt costa
amunt.
En acabar el 20-J feia riure el patetisme amb què el govern
espanyol feia anar les xifres. Deixaven en menys de
Una nova eina
20.000 les persones que es van manifestar convocades
entre d’altres per la INTERSINDICAL-CSC al Passeig de
Gràcia de Barcelona, quan segons dades del col·lectiu
Constrastant, de solvència reconeguda a l’hora d’oferir
xifres d’assistents a grans concentracions, va ser de
gairebé 90.000 persones. És el mateix govern que, quan
políticament ha interessat, en un espai on ara diuen que
no hi caben ni 30.000 persones, n’ha vist més d’1 milió.
Les dades de García Valdecasas posaven la cirereta a una
jornada en què l’aparell d’intoxicació de l’executiu central,
amb el suport dels mitjans de comunicació públics i privats
que controla, havia entrat de ple en el surrealisme.
Van xifrar el seguiment de la vaga en un 19% a Catalunya,
un 10% al País Valencià i un 21% a les Illes. I afirmaven
que al conjunt de l’Estat on més seguiment va tenir va ser
Andalusia, amb un 35%, seguit d’Euskadi amb un 25%. De
forma premeditada al País Basc sí que van inflar les dades
de la convocatòria de CCOO i UGT per contraposar-les a
l’exitosa convocatòria que el dia 19 van protagonitzar els
sindicats bascos ELA i LAB, que un cop més es van veure
criminalitzats per l’aparell de l’Estat.
És evident que la xifra de seguiment va ser menor a la del
14-D (en aquella vaga s’hi van implicar els empresaris
decretant tancaments patronals i la dreta espanyola, que
aleshores era a l’oposició) i que a alguns sectors, com ara
E l B a rcelonès E l Tarragonès
Avinguda del Portal de Carrer de Ramón y Cajal, 52,
l’Àngel, 38, 1a planta Entresòl
Tel. 93 481 36 60 Tel. 977 23 09 33
08002 – BARCELONA 43005 – TARRAGONA
E l S e grià E l Maresme
Plaça de Víctor Carrer de Nàpols, 29,
Siurana, 1 (UdL) Baixos
Tel. 973 70 31 71 Tel. 93 761 25 73
25002 – LLEIDA 08380 – MALGRAT
CONSELL DE REDACCIÓ: Ferran Casas, Jesús Malló, Miquel Martín, Mercè Nabonne i Isabel Pallarès COMPAGINACIÓ: Ferran Casas
COL·LABORADORS: Jordi Domènech, Josep Falcón, Àngel Ramos i Josep Vall FOTOGRAFIA: Isidor Sánchez, Teresa Vilaplana i agència de notícies Parla
DIPÒSIT LEGAL: B-44 1939-22 002
A.E.: intersindical@intersindical-csc.org # http://www.intersindical-csc.org
la intersindical
el comerç i l’hostaleria, el seguiment va ser irregular. Però
a ningú no se li escapa que el sector públic i industrial va
quedar paralitzat i que globalment la vaga va ser
secundada per més d’un 60% de treballadors i
treballadores del país.
Cal preguntar-nos si en la seva ceguesa ultradretana el
senyor Aznar ha calculat les conseqüències de les seves
mentides. A banda de girar-se-li en contra només
contribuiran a encrespar encara més el clima social, ja de
per si prou deteriorat.
Ara caldrà també veure quina és la reacció de les
confederacions estatals CCOO i UGT. Si entren al camí de
la reivindicació i la defensa dels drets de la classe
treballadora tots ens trobarem fent el mateix camí. Si, per
contra, opten per tornar a anar del bracet del PP i el seu
neoliberalisme, la INTERSINDICAL-CSC seguirà plantant
cara amb contundència a uns i altres.
9
La Confederació, que va substituir el
Solidaritat de la SOC i que durant dues
dècades ha estat portaveu primer de la CSTC,
després de la CSC i darrerament de la
INTERSINDICAL-CSC, ja és història. I ho és per donar pas
a una publicació més ambiciosa en el format i amb més
contingut, però que mantindrà no només l’estil i alguns dels
continguts del que havia estat en els darrers quatre anys La
Confederació, sinó també el seu esperit.
Servirà per transmetre als afiliats i afiliades l’activitat de la
INTERSINDICAL-CSC i dels seus sindicats i sectorials,
però també tot allò que envolta el món del treball. També
l’esperit que guia el rumb de la nostra organització sindical,
el de la independència, el compromís amb la classe
treballadora i el país i el del treball diari per millorar les
nostres condicions laborals.
Volem una publicació dinàmica, en la qual vosaltres us
sentiu representats, i que canvïi i millori tant en la imatge
com en els continguts a mesura que anem traient-ne
números. Amb la nova capçalera, La Intersindical, volem
adequar el nom de la revista amb més fidelitat al del
sindicat, la INTERSINDICAL-CSC. A cada número hi
trobareu resposta als dubtes que ens assalten en el dia a
dia de les nostres relacions laborals i hi haurà un lloc per a
l’humor, la cultura i el teixit associatiu.
E l Giro n è s
Carrer de Campcardós, 9,
Baixos
Tel. 972 24 37 93
17005 – GIRONA
L a Selva
Rambla de Joaquim
Ruyra, 65, A, 1r b
Tel. 972 33 12 59
17300 – BLANES
TIRATGE: 12.000 exemplars
la intersindical
De King Kong i la vaga general
Isabel Pallarès i Roqué
Secretària Confederal de la INTERSINDICAL-CSC
L’
emprenedor -que en dirien ara- Carol
Denan, en quedar-se sense
protagonista per a la seva pel·lícula,
començà a recórrer els carrers durant
la nit. Li calia salpar amb una dona a bord abans
de les sis del matí. És l'època de la depressió
nord-americana del 29 i hi ha cues de dones
davant de la Woman's Home Mission, on donen
sopa al vespre i cafè amb pa al matí. A la fi,
acaba fixant-se en una noia que roba menjar en
una botiga i que amb prou feines pot evitar la
denúncia. No va caler la intervenció
dels Mossos d'Esquadra de l'època i
segur que, com ara, les presons
estaven ben plenes. Ja tenim, doncs,
protagonista. L'Anne Ferrow es pot
embarcar cap a la illa de Skull per
reviure el mite de la bella i la bèstia.
I ara, deixant-nos de pel·lícules, i de
romanticismes, a casa nostra les coses
haurien anat millor al segle XXI si no fos
per totes les modificacions que s'han
produït en les relacions de treball i en
les prestacions dels darrers temps. En
Carol Denan podria perfectament anar
a l'OTG i presentar la seva oferta. Pot
oferir un contracte d'obra o servei i
comptava amb allotjament apropiat en
el lloc de treball. De manera que, si
l'Anne es beneficia d'una prestació per
desocupació i l'Administració considera
que "el empleo es adecuado", pot
obligar-la a fer el viatge a Skull (lloc
imaginari). Això sí, si forma part del
43% d'aturats que no percep cap mena
de prestació, no podran obligar-la a res.
Potser caldrà reconsiderar una versió
actualitzada de la Woman's Home
Mission i vincular la sopa a algun
itinerari d'inserció, per allò de motivar. I
és que, pel que sembla, si estan
aturats, no volen treballar i fins i tot
n'abusen.
Aquest ha estat un dels arguments
mediàtics utilitzats per justificar la
darrera reforma de les prestacions pel
govern espanyol, argument pobre i que
Si Aznar hagués estat més
dialogant amb CCOO i
UGT, el que s’hauria
acordat diferiria del que
s’ha posat sobre la taula?
La nostra opinió
queda reduït a l'actual 2% de casos de frau
detectats, situació molt menys preocupant que
Gescartera o els comptes ocults del BBVA i, en
tot cas, més comprensible. Aquesta reforma,
important, segueix, per la INTERSINDICAL-
CSC, les pautes marcades en el darrer període
de concertació social: disminució de la protecció
social, abaratiment de l'acomiadament i de les
despeses empresarials i flexibilització del mercat
de treball.
El 1997 ja es van reformar les pensions, amb la
reducció de les quantitats a percebre -
especialment dels qui hagin cotitzat menys
anys-, i hi va haver acord entre govern espanyol,
UGT i CCOO. El mateix any, i amb el mateix
consens, es va abaratir l'acomiadament
improcedent i es van ampliar les causes
d'acomiadament objectiu. Així mateix, es va
procedir a centralitzar la negociació col·lectiva.
El 1998 CCOO i l'executiu del PP acorden
l'impuls de la contractació a temps parcial. El
2001 CCOO, CEOE i govern espanyol pacten
una nova modificació de la Seguretat Social,
retallant un altre cop les pensions. El 2002,
pendents d'una reforma, en clau centralitzadora,
de la negociació col·lectiva, CCOO, UGT i CEOE
signen l'acord interconfederal. Una reforma que,
de fet, queda pendent i que pot suposar un atac
important a la reivindicació d'un marc català de
SETEMBRE
2002 3
El que justificava el 20-J
no era només el decret ,
sinó tot el procés de
destrucció de garanties
socials i laborals
relacions laborals. Si centralitzem a
nivell estatal la negociació, si s'impedeix
a nivells inferiors tractar certs temes
(com ara la concurrència de convenis),
si eliminem qualsevol conveni que no
sigui d'empresa o estatal, no quedarà
altre espai que el que marqui, ara com
ara, el PP.
De fet, l'últim decret de l'atur es limita a
donar una volta més al torniquet i els
motius per oposar-s'hi són més que
sobrats, però això no és nou, ja des del
1994 estem en un retrocés important.
¿Què ha canviat ara i per què s'ha
convocat una vaga general per al 20-J?
Senzillament, s'ha trencat la
concertació, no hi ha més diàleg i el
govern central opta per la via del decret
llei per tancar el seu model sociolaboral.
Això ens remet a una altra pregunta: ¿si
l'actitud del govern central hagués estat
més dialogant, el que s'hauria acordat
diferiria molt del que s'ha posat sobre la
taula? Fa la impressió que els motius
són més de forma que de fons, o que no
s'expliquen del tot les coses. Anant per
les empreses, es detecta un cert recel i
ens cal explicar bé les coses.
Per la INTERSINDICAL-CSC, el que
justifica aquesta vaga general, i per això
ens hi afegim, no és aquest decret llei
en particular, que l'arbre no ens
impedeixi veure el bosc. El que la
justifica (i ja fem tard) és tot el procés de
destrucció de garanties socials i laborals
i la necessitat de dir prou a un estil de
governar més propi de la cultura casernària que
de les tradicions democràtiques. Però també la
justifica la necessitat imperiosa d'un punt
d'inflexió en la manera de fer sindicalisme,
d'avançar cap a un altre model més participatiu,
reivindicatiu i, això també, en clau nacional. No
és cert que qualsevol acord sigui millor que cap
acord, sobretot si sempre hi sortim perdent els
mateixos. Si Anne Ferrow hagués de triar entre
l'Aznar i King Kong, triaria aquest darrer.
Bestieses de la bellesa?
Publicat el 19-6-02 a Avui, El Punt, El Triangle,
Regió 7 i Segre
4 SETEMBRE
2002 Vaga general la intersindical

Quan el país s’atura

S’
acabava el 19 de juny i
començava el que per
als treballadors i treba-
lladores del país havia
de ser un autèntic Dia D. El dia de
plantar cara a la patronal i al
govern del PP per protestar contra
la retallada de drets socials dels
aturats, culminació de tot un
procés davallades socials i drets
col·lectius encetat a principis dels
anys 90 amb les successives
reformes laborals, pactades o no
amb CCOO i UGT.
A les 12 de la nit, Barcelona
estava tensa. No se sabia quin
seria el resultat de la vaga després
de l’ofensiva “per terra, mar i aire”
que el govern espanyol havia
llançat per fer fracassar una
convocatòria a què es van afegir,
sense excepcions, tots els
sindicats confederals del país.
El primer triomf va ser al transport
públic. Les cotxeres de TMB
dessertes. Després del bon
resultat a cotxeres els piquets
formats per membres dels
diferents sindicats, també de la
INTERSINDICAL-CSC, van re-
còrrer els principals polígons
industrials fent parar les poques
empreses que no ho havien fet.
Al sector públic i industrial
l’aturada va ser completa
i només en determinades
zones i sectors molt
concrets, caracteritzats
per la precarietat o la
Els piquets informatius
inestabilitat (com ara el
comerç o l’hosteleria), el
van actuar amb eficàcia i
segui-ment va
desigual, que no escàs.
ser
no van provocar cap tipus
Tampoc no van sortir al
carrer els principals d’incident, tal i com
diaris, bé perquè les
redaccions van donar
suport al 20-J optant pels
esperaven alguns
serveis mínims en el
pitjor dels casos o perquè els forma eficaç fent tancar molts
treballadors encarregats de establiments que havien obert,
distribuir-los no van encara que només fos amb la
treballar, incrementant presència d’amos i encarregats.
la sensació de vaga. Durant tot el dia van ser insig-
Les televisions públi- nificants els incidents que van
ques van optar pels provocar els piquets informatius,
serveis mínims emetent contràriament al que esperaven
informatius i programes des del govern espanyol o la
gravats. patronal, que no s’haurien estat de
En aquests darrers criminalitzar encara més el
sectors va ser on es va moviment sindical.
concentrar la tasca dels Feta la feina a la tarda calia reblar-
piquets informatius la a les grans manifestacions, en
passades les primeres alguns casos històriques per la
hores del matí i ja amb seva magnitud en capitals com ara
els polígons deserts. Vic o Lleida, que van recòrrer les
Als eixos comercials, els principals capitals dels Països
piquets van actuar de Catalans.

' El 20-J va venir precedit, cal les apel·lacions a recórrer a

no oblidar-ho, de la signatura de CCOO i UGT l’espifien pactant amb la
l’Acuerdo Interconfederal de
Negociación Colectiva 2002 entre CEOE la negociació col·lectiva del 2002
CCOO, UGT i CEOE, que
podria ser l’avantsala d’una reforma de la
negociació col·lectiva al 2003.
És curiosa la capacitat dels sindicats espanyols
de coincidir amb les anàlisis econòmiques de
la patronal reflectides al pacte. A partir d’aquí,
res més fàcil que posar-se d’acord en les
solucions mitjançant la cessió i l’acceptació
del marc estatal. Així, s’arriba al nou
qüestionament de la varietat de models de
contractació, amb una apel·lació a evitar
l’encadenament de contractes i a limitar-los al
propi objecte dels mateixos. Al text cal
remarcar cinc aspectes significatius:
ì S’apel·la directament al sentit d’Estat, i
potser al Patriotismo Constitucional, quan es
manifesta que l’única referència vàlida
d’inflació per negociar augments salarials ha
de ser la prevista pel govern espanyol (que
només és del 2% quan ja duem al Principat
de Catalunya un 3,6% d’IPC acumulat a
mitjans d’any). Es recomana la no utilització
d’altres paràmetres inflacionistes, ja siguin
sectorials o d’altres àmbits territorials.
í A partir d’ara, i d’acord amb el pactat, la
clàusula a la qual es podien acollir les
empreses per no actualitzar sous en cas de
pèrdues reiterades (el despenjament salarial)
passarà a formar part del contingut mínim de
qualsevol conveni d’àmbit superior a
l’empresa. Caldrà estar atents al desen-
volupament d’aquesta clàusula per garantir
la recuperació del poder adquisitiu quan la
situació de l’empresa millori. O és que els
treballadors hem d’assumir en solitari les
conseqüències d’una mala gestió?
î Es generalitza la classificació professional
a través de grups i no de categories. Tot i això
s’accepta -la realitat és tossuda- que dins de
cada grup s’incloguin divisions en àrees
funcionals, perquè no totes les funcions d’un
grup poden ser fetes per tothom mitjançant
simples processos de formació.
ï Per evitar “ajustes de empleo” -no
s’atreveixen a dir-ne acomiadaments- es
recomana la suspensió del contracte de
treball i la modificació substancial de les
condicions de feina. Si això es combina amb
sistemes extrajudicials de
resolució de conflictes (com els
tribunals laborals) és evident
que la lluita pel manteniment
dels llocs de treball anirà a càrrec del
deteriorament de les condicions de feina,
sobretot del personal fix. S’accepta un model
de precarietat a canvi de l’estabilitat al lloc
de feina. Quina gran capacitat de
convenciment tenen els patrons! Potser en
aquesta capacitat de convenciment hi tingui
a veure la “creación de observatorios sectoriales de
ámbito estatal para el empleo y la
competitividad”, on CCOO i UGT tindran un
bon nombre d’alliberats.
ð Es remarquen també els criteris per evitar
la “conflictividad”. En aquest sentit cal
incloure la crida a forçar la negociació i, si
convé, recórrer a sistemes extrajudicials, on
patronals i sindicats són jutge i part alhora,
per la qual cosa proposen l’extensió
d’aquests òrgans de mediació al màxim de
convenis possibles. Una nova volta de clau
en els seus mecanismes de control de la
negociació col·lectiva; fins i tot de la que ells
no són els interlocutors directes perquè no
han participat en la negociació. Sindicalisme
vertical en deien fa anys?
la intersindical Acció Sindical SETEMBRE
2002 5
Catalunya: 22 morts a la feina en un
mes i mig... i alguns diuen que plou

A
quest estiu ha vingut marcat a
Catalunya pels accidents laborals. Com
si d’una “serp de l’estiu” es tractés els
mitjans de comunicació se n’han fet
ressó, en molts casos, sense aprofundir en
causes i solucions.
22 treballadors han mort des del 15 de juliol a l’1
de setembre, fet que fa que Catalunya segueixi
“intractable” en el seu lideratge a nivell d’Estat
pel que fa a sinistralitat. I no és poca cosa el
lideratge de l’Estat, ja que 1 de cada 5 morts per
accidents de feina a la Unió Europea es
comptabilitzen al territori de l’Estat.
Ja a finals de juliol els principals sindicats de
Catalunya (INTERSINDICAL-CSC, CCOO,
UGT, USO i CGT) van presentar a la Generalitat
de Catalunya un document conjunt en el que
demanaven el compliment estricte de la Llei de
Prevenció de Riscos Laborals.
Si bé no es dubta de la llei de Prevenció, si que
cal qüestionar-ne amb totes les lletres el seu
compliment. En aquest aspecte és important la
implicació dels comitès d’empresa, els delegats
de prevenció i també dels treballadors, però ni
les empreses els ho posen fàcil per fer complir la
llei ni hi ha prou pressió sancionadora de l’admi-
nistració sobre l’empresari.
El cos estatal d’inspectors de treball es troba
molt minvat d’efectius a Catalunya i cal exigir a
les administra-
cions implicades
un compromís
més elevat per tal
de dotar de més
recursos humans
i materials la ins-
pecció de treball
per tal que l’in-
compliment de
les normes de
seguretat en el
treball passin de
ser un fet habitual
a un fet excep-
cional.
Mentre els treba-
lladors continuen morint, com ha passat aquest 'Els sindicats majoritaris del sector d’aigües
estiu a Tossa, Mollet, Montblanc, Lleida o Parets (INTERSINDICAL-CSC, UGT i CCOO) es van
la patronal mira cap a un altre costat i es nega a concentrar el passat 10 de juliol davant la seu de
assumir un mínim de responsabilitat en aquesta l’Agència Catalana de l’Aigua de Barcelona
xacra social. En declaracions a una emissora de després que un altre company morís, en aquest
ràdio el president de Fomento, Joan Rosell, cas a la depuradora de Torredembarra -feia poc
culpabilitzava en exclussiva els treballadors, que que dos companys havien mort a Teià-, per la
són les víctimes, dels alts índexs de sinistralitat presència de sulfhídrics als centres de treball i
laboral. Senzillament, lamentable. Uns i altres per cridar l’atenció de la poca cura que, tant la
obliden intencionadament que l’elevada preca- patronal com les administracions implicades,
rietat, i per tant temporalitat, és un factor posen a solventar el problema en un dels
determinant en l’escalada de sinistralitat. sectors més castigats pels accidents de treball.

optar per afiliar-se i presentar-s’hi pel sindicat.

La INTERSINDICAL-CSC obre les eleccions sindicals
obtenint trenta nous delegats en onze empreses
Aquest curs comença el gruix d’eleccions sindicals que, tot i que són un
procés dinàmic, se celebraran de forma majoritària a tots els centres de
treball durant l’any 2003. A les acaballes del passat curs i durant els
mesos d’estiu la INTERSINDICAL-CSC ha obtingut 40 delegats en 11
empreses. D’aquests, 30 són nous, fet que demostra la tendència a
l’alça del sindicat.
' Al sector privat destaca el triomf rotund a les eleccions sindicals a la
química Soskai -foto d’adalt- de les Preses (la Garrotxa). Dedicada a la
fabricació de mobiliari de jardí, Soskai té més de 150 treballadors i fins
ara els delegats del comitè es presentaven a les eleccions com a
independents. A les darreres eleccions, els 9 membres del comitè van
A ensenyament privat concertat, la INTERSINDICAL-CSC va obtenir
també els 9 delegats del comitè de l’Escola Pia de Balmes a Barcelona.
Abans el comitè, que era de cinc representants, estava format per tres
delegats de la INTERSINDICAL-CSC i dos de la USO, que aquest cop
no va poder fer candidatura. Al sector de seguretat i serveis, el
SIPVSC/I-CSC va protagonitzar un espectacular avenç obtenint 7 dels
9 delegats del comitè d’Activa Seguretat de Barcelona, una empresa on
abans només hi tenia 3 representants.
També es van obtenir delegats en altres quatre empreses on no hi havia
representació del sindicat. A la residència de la tercera edat Regina de
Barcelona, es van guanyar en vots les eleccions obtenint 2 dels 5
delegats. UGT, fins aleshores sindicat únic i lligat a l’empresa -que va
fer mans i mànigues per ajudar-los a mantenir la seva hegemonia-, en
va obtenir 2 i CCOO 1.
A la tèxtil Quircetex de Tona (Osona) es van obtenir 2 dels 5 delegats.
El altres 3 van ser escollits com a independents. A la química Uquifa de
Sant Celoni (Vallès Oriental) es va obtenir 1 dels 2 delegats en un dels
col·legis electorals. També va guanyar-se el delegat de personal a
l’emissora Ràdio Estel, on fins ara no hi havia representació sindical.
D’altra banda es van revalidar els delegats de personal que tenia la
INTERSINDICAL-CSC a l’agropequària Volpe de Bítem (Baix Ebre) i a
les oficines de la metal·lúrgica anglesa De Dietrich, a Barcelona, on ara
la secretaria d’Acció Sindical hi negocia el conveni d’empesa.
' Al sector públic es van obtenir els 5 delegats que integren el comitè
d’empresa del Consorci de Normalització Lingüística de les comarques
de Girona, on abans el sindicat no hi tenia representació. El
SAC/INTERSINDICAL-CSC va revalidar els 2 delegats del comitè
d’empresa del Personal d’Administració i Serveis laboral de la
Universitat de Lleida. CCOO en va obtenir cinc i UGT dos. Al PAS
funcionari, hi té 2 delegats, CCOO 2 i UGT 1.
6 SETEMBRE
2002
Primavera re 14 de març
Euromanifestació a BCN ‘Per l’Europa
dels Pobles i els Treballadors/es’
Els dies 15 i 16 de març se celebrava a
Barcelona el primer consell europeu del
semestre de la presidència espanyola de la UE.
Per al 14 de març la Confederació Europea de
Sindicats va convocar a Barcelona una gran
manifestació demanant una Europa més justa i
més social.
La INTERSINDICAL-CSC, que no forma part de
la CES, va optar per, seguint el recorregut de la
manifestació, promoure un bloc propi amb
representació dels sindicats de les nacions
sense estat de la Unió.
Així, i sota el lema “Per l’Europa dels Pobles i els
Treballadors/es” més de 2.000 persones van
formar part del bloc darrera una pancarta que,
de forma conjunta, signaven a més de la INTER-
SINDICAL-CSC, el sindicat basc LAB, el canari
Intersindical Canària, l’aostenc SAVT, el cors
STC i els sards STS i QUILES.
Durant la manifestació, que va sortir de la seu
confederal de la INTERSINDICAL-CSC al Portal
de l’Àngel i va acabar davant la central de
Correus, es van llançar
consignes a favor del
dret a decidir el seu
futur de les nacions
sense estat de la UE,
d’una europa més social
i contra la precarietat
laboral.
En acabar el recorregut,
Isabel Pallarès, secretà-
ria confederal de la
INTERSINDICAL-CSC,
En profunditat
i Rafa Díez Usabiaga, secretari general de LAB
-que va assistir a la cita amb una delegació de
més de dues-centes persones- van adreçar-se
als assistents per recordar que els sindicats han
de tenir un paper encara més determinant en el
procés de construcció europea, que cada cop
està prenent un caire més economicista i
neoliberal en detriment dels drets socials i
nacionals.
Després de la manifestació els represetants dels
set sindicats convocants van presentar formal-
ment en un acte públic al Centre Cívic
Transformadors de Barcelona davant de dues-
centes persones la Coordinadora de Sindicats
Nacionals d’Europa que, a partir d’ara, unirà els
esforços d’aquests sindicats en el marc europeu.
Pallarès va insistir en que la Coordinadora, que
es reunirà aquesta tardor de nou, està oberta a
altres sindicats de nacions sense estat que s’hi
vulguin incorporar i va insistir en la necessitat de
mancomunar esforços per defensar un model
europeu viable i a l’hora solidari.
La INTERSINDICAL-
CSC va participar a
més en la contracimera
juvenil promoguda pel
Consell Nacional de la
Joventut de Catalunya i
va manifestar-se a la
gran manifestació del
dia 16 al bloc de la
Plataforma Catalana
contra l’Europa del
Capital.
la intersindical
1 de
El dia mund
‘Contra la precariet
Sobre l’1 de maig d’enguany hi planava amb
força la vaga general que s’acabaria convocan
per al 20 de juny. La INTERSINDICAL-CSC va
convocar una manifestació nacional a Barcelona
sota el lema “Contra la precarietat, acció
solidaritat”. Contra la precarietat, perquè e
decretàs del govern precaritza la situació dels
aturats i apostant per l’acció i la solidaritat, perquè
cal donar resposta a les necessitats dels sectors
més desafavorits de la societat.
La diada va començar amb una ofrena floral a
monument a l’advocat laboralista assassinat pels
pistolers de la patronal als anys 20 Francesc
Layret. Allà el secretari de salut laboral i higiene
en el treball del sindicat, Joan Arimon, va recorda
que la sinistralitat laboral és un dels eixos
principals de la precarietat laboral, juntament amb
la desprotecció.
La manifestació de la INTERSINDICAL-CSC, a la
que hi van assistir gairebé mil persones i que va
recòrrer el centre de Barcelona sortint de la Plaça
de la Universitat, va acabar davant el Centre d’Ar
Santa Mònica. Isabel
Pallarès, va recordar als
sindicats que havien
anunciat la convocatòria
de la vaga, CCOO i
UGT, que la INTER-
SINDICAL-CSC només
s’hi sumaria si s’elabo-
rava un manifest propi a
Catalunya i es desmar-
caven de la línia de les
seves cúpules estatals
 la intersindical
eivindicativa
maig
al del treball,
at, acció i solidaritat’
incidint en la problemàtica específica catalana.
El dia es va tancar amb una botifarrada als jardins
del Palau Robert de Barcelona on més de tres-
centes persones van compartir taula i inquietuds i
es va tancar amb un parlament del portaveu de
l’Espai Jove, Sergi Perelló, que va referir-se als
alts índexs de precarietat laborals que pateixen
els joves, un dels sectors socials més
desafavorits amb taxes d’atur que en la franja
d’edat entre els 20 i els 24 anys vorejen el 25%.
Enguany era el tercer que la INTERSINDICAL-
CSC optava per manifestar-se el Primer de Maig
pels carrers de Barcelona i el segon any que
s’organitzava un dinar popular pels participants.
Cada any hi ha hagut més gent a les
manifestacions i més companys, afiliats o no, han
optat per acompanyar-nos.
Això no només es deu al creixement del
sindicat en afiliats i delegats, sinó també a la
dinàmica de mobilització i conscienciació
sindical que es va marcar com a objectiu
l’actual secretariat confederal escollit per
primer cop l’any 1998.
Només queda esperar
que l’any que ve la
presència d’afiliats i
delegats sigui major per
fer sentir amb més
força la veu pròpia i
contundent del sindi-
calisme nacional, inde-
pendent i de classe que
representa la INTER-
SINDICAL-CSC.
En profunditat
20 de juny
Vaga general, ‘Aturem les agressions,
per un espai laboral català’
Per la INTERSINDICAL-CSC el 20-J va
començar un mes abans, quan la comissió
confederal -màxim òrgan entre congressos- va
acordar participar-hi com a convocant.
Després d’elaborar el manifest que podeu
consultar a la pàgina web del sindicat
(www.intersindical-csc.org) va començar la tasca
de mobilització d’afiliats i delegats des de les
secretaries d’acció sindical, eleccions sindicals i
negociació col·lectiva i premsa i publicacions.
La feina es va plasmar en 40 assemblees en
diferents empreses del país; en la coordinació
dels piquets informatius que van actuar, per
exemple, a Barcelona, Sants, Montblanc o
Badalona; en l’el·laboració i distribució de 10.000
tríptics amb el manifest i la convocatòria de la
INTERSINDICAL-CSC; i en la confecció i
distribució entre els delegats d’un dossier
explicatiu sobre el dret a vaga, les seves
conseqüències en matèria retributiva i els
mecanismes legals per acollir-s’hi individual o
col·lectivament. També es van fer xerrades
explicatives amb altres
sindicats o en solitari a
diferents casals, ate-
neus o seus d’entitats
que ho van sol·licitar.
Es va impulsar conjun-
tament amb CCOO,
UGT, USO i CGT una
plataforma per convo-
car unitàriament la
manifestació del 20-J a
Barcelona i es va
SETEMBRE
2002 7
presentar als mitjans de comunicació una crida
conjunta dels sindicats confederals de Catalunya
a la vaga. A última hora, i després de jugar a fet
i a amagar, la CGT -que vetava incloure al
manifest la demanda d’un marc català de
relacions laborals- se’n va desmarcar una
setmana abans del 20-J.
A la manifestació del Passeig de Gràcia, la
INTERSINDICAL-CSC va participar-hi amb bloc
i lema propis: “Aturem les agressions, per un
espai laboral català”. El bloc de la
INTERSINDICAL-CSC, amenitzat per grallers,
va aplegar dues-mil persones i el conjunt de la
manifestació 90.000.
En acabar la marxa l’actor Toni Albà va llegir un
manifest conjunt dels sindicats en que es
demanava la derogació del decret d’atur i on es
reconeixien les especificitats de Catalunya en
l’àmbit laboral, que havia estat la condició de la
INTERSINDICAL-CSC per participar a la
plataforma unitària. A la capçalera unitària hi van
ser presents la secretària confederal Isabel
Pallarès, i els secretaris
d’eleccions i negociació
col·lectiva i de salut
laboral, Roger Malló i
Joan Arimon.
A Lleida, la INTER-
SINDICAL-CSC també
va sortir al carrer
integrada en un bloc
alternatiu que va
aplegar cinc-centes
persones.
 8 SETEMBRE
2002
Rel. Internacionals
Congrés de la federació
d’ensenyament d’ELA
Una delegació de la
INTERSINDICAL-CSC
encapçalada per la secretària
confederal Isabel Pallarès va
assistir a Pamplona al congrés de
la federació d’ensenyament
d’ELA, majoritària a Euskal
Herria. En la seva intervenció al
congrés la delegació de la
INTERSINDICAL-CSC va apostar
per aprofundir en les vies de
col·laboració, també a nivell
sectorial, entre els dos sindicats i
es va denunciar l’involució que
viu el sistema educatiu per les
polítiques del PP.
Congrés de la federació
financera de la CIG
El secretari d’acció sindical, Carles
Sastre, va assistir al congrés de la
federació de finances de la
Confederació Intersindical Gallega
a Santiago de Compostel·la, on va
coincidir amb companys d’ELA,
LAB i la Intersindical Canària. Amb
els gallecs ja hem col·laborat en
diverses ocasions, com en les
Acció Sindical
eleccions de la comissió de control
del pla de pensions del BBVA, on
vam fer candidatura conjunta amb
ELA, LAB i la mateixa CIG. Tot i
que la candidatura conjunta de
CCOO, UGT i CGT va vèncer al
conjunt de l’Estat, el resultat de la
nostra candidatura va ser
globalment satisfactori, en obtenir
300 vots al Principat.
Secretariat
Participació a la ‘Cimera
Sindical’ catalana
La INTERSINDICAL-CSC
participa, juntament amb UGT,
CGT i els sindicats sectorials
SAP (Mossos d’Esquadra), CTC
(Quadres) i IAC (funcionaris) a la
‘Cimera Sindical’ de Catalunya,
que debat propostes sobre la
necessitat d’articular un marc
nacional de relacions laborals
que l’ofensiva centralitzadora del
govern espanyol podria frustrar.
La nostra actitud és vigilant per
tal de veure el grau de
compliment dels compromisos
adquirits en aquest fòrum pels
sindicats estatals. La ‘Cimera
Sindical’ es va presentar amb un
manifest conjunt davant dels
mitjans de comunicació.
Ensenyament
Contra l’acord CCOO-
UGT-CSIF de retribucions
El secretariat d’ensenyament de
la INTERSINDICAL-CSC va
posicionar-se en contra de l’acord
que van signar la Generalitat i les
federacions d’ensenyament de
CCOO, UGT i CSIF. El pacte
només es refereix a les
retribucions i deixa de banda
assumptes com ara els
desplaçats a secundària o la
millora de condicions laborals
dels interins. Malgrat la revisió
salarial, el sou del personal
docent continua sent inferior al
referencial de l’Estat espanyol.
Els increments seran, a la llarga,
absorbits pel diferencial d’IPC del
Principat quedant en el no-res.
Transports
Creada la secció sindical
a Transports San José
Els afiliats de la
INTERSINDICAL-CSC a
l’empresa de transports
internacionals San José, de
la intersindical
Santa Perpètua de la Mogoda
(Vallès Occidental), van acordar
constituir secció sindical a
l’empresa després de les
darreres eleccions sindicals. És
previst negociar un conveni propi.
Tèxtil
L’expedient de Moda-21,
en el bon camí
Moda-21, una tèxtil de 17
treballadors a Sant Andreu de
Llavaneres (Maresme), es troba
des de juliol amenaçada amb un
expedient de tancament. Els
implicats (treballadors, delegat i
assessors de la
INTERSINDICAL-CSC) lluiten
proposant solucions innovadores
que permetin la continuitat de
l'empresa i la plantilla. S'han fet
propostes imaginatives per salvar
els llocs de feina, sense renunciar
a les condicions salarials i
laborals. Tot i que la situació no
es pot donar per resolta, s'ha
aconseguit mantenir la pràctica
totalitat de la plantilla, la reducció
voluntària d'una petita part del
personal -a través d'ajuts a la
jubilació-, i nivellar la situació
econòmica.

La vinculació dels treballadors de

l’ICM a la Generalitat, garantida
El SAC/INTERSINDICAL-
CSC, sindicat majoritari entre
els funcionaris i laborals del
departament de Governació i
Relacions Institucionals, va
demanar en diverses oca-
sions a la consellera De
Gispert una reunió per aclarir
què passaria amb els trenta
treballadors i treballadores de
la posició jurídica a l’ICM. El compromís forçat
pel SAC/INTERSINDICAL-CSC va quedar
plasmat al punt 18 dels estatuts del nou IEM en
què es disposa que “el personal funcionari o
laboral que s’adscrigui a l’Institut procedent de
l’Institut Català de la Mediterrània manté el
règim jurídic que tenia l’Administració de la
Generalitat, en la qual continua en situació de
servei actiu i mantindrà els drets que, en cada
moment, siguin vigents per al col·lectiu

E
n l’àmbit de la funció pública, el darrer
curs va venir marcat a la Generalitat de
Catalunya per la lluita sindical, finalment
reeixida, que va dur a terme el
SAC/INTERSINDICAL-CSC amb l’objectiu de
garantir la vinculació dels treballadors de
l’Institut Català de la Mediterrània a
l’Administració autonòmica.
Aquest ens, depenent primer de la conselleria
de la Presidència i a partir de les darreres
eleccions al Parlament i amb la reordenació del
Govern a la conselleria de Governació i
Relacions Institucionals i creat l’any 1.989,
s’enfrontava a un procés de conversió en un
consorci participat per la mateixa Generalitat, el
govern espanyol i l’Ajuntament de Barcelona,
anunciat per Jordi Pujol en el debat de política
general d’octubre del 2001.
l’organisme autònom. La petició no va ser
atesa, fet que va desembocar en diverses
concentracions davant l’ICM i la conselleria,
nombroses assemblees i alguns moments de
tensió, com per exemple el boicot sindical a un
acte públic que s’hi havia de celebrar i que va
servir per obrir negociacions.
Finalment, i després de la tasca negociadora i
reivindicativa que en solitari va haver de fer el
sindicat per la deixadesa i irresponsabilitat dels
representants de CCOO, es va aconseguir que
el Govern donés garanties de la vinculació dels
treballadors de l’antic ICM -ara Institut Europeu
de la Mediterrània- a l’Administració de la
Generalitat.
Després que el 16 d’abril es dissolgués l’ICM i
es signés el conveni de col·laboració entre les
administracions, el nou IEM es va subrogar en
corresponent”.
Ara caldrà lluitar perquè els nous treballadors
que ja no tinguin vinculació amb la Generalitat
gaudeixin de l’homologació.
També es van resoldre alguns serrells derivats
del canvi de situació de l’Institut, com ara
garantir de nou l’accés a les proves de repesca
de funcionarització dels laborals que al seu dia
no hi van poder accedir, i s’han guanyat
sentències sobre el dret a percebre el plus
específic d’especial responsabilitat de dos
companys.
El SAC/INTERSINDICAL-CSC va criticar els
“il·luminats” alts càrrecs de l’Administració que
pretenen fer veure que “es mouen” demostrant
que “fan coses” als seus superiors sense tenir
mai en compte la situació en què queden els
treballadors que en depenen.
la intersindical Espai Jove
L’Espai Jove ingressa al CNJC
D
esprés de dos anys de funcionament l’Espai Jove de la
INTERSINDICAL-CSC va demanar fa uns mesos el seu ingrés al
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, una plataforma no
governamental que agrupa les principals organitzacions juvenils
del país per fomentar espais de trobada, elaborar propostes conjuntes i
impulsar l’associacionisme juvenil.
L’ingrés de l’Espai Jove com a membre de ple dret es va ratificar durant
l’assemblea general ordinària que el CNJC va celebrar els dies 9 i 10 de
març a Sitges. Les entitats que van avalar-ne l’entrada, i a les quals es va
agrair el seu suport, van ser: Unió de Joves Pagesos (UP),
Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC), Federació
Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) i les organitzacions
polítiques juvenils Col·lectiu de Joves Comunistes (PCC), Unió de
Joves (UDC), Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
i Joventut Nacionalista de Catalunya (CDC).
El treball de l’Espai Jove es desenvoluparà a l’Àmbit d’orgnatizacions
d’Estudiants i Treballadors, on també hi ha les organitzacions juvenils dels
sindicats Unió de Pagesos, CCOO i UGT. L’assemblea, que va reescollir
Oriol Illa com a president i que va comptar amb la presència del president
del Consell de la Joventut del País Valencià i del de les Illes Balears, va
debatre durant dos dies sobre algunes de les polítiques de joventut del
SETEMBRE
2002 9
govern català i va donar llum verda a algunes resolucions, com ara una
sobre el fenomen del botellón.
El portaveu de l’Espai Jove, Sergi Perelló, va ser l’encarregat de presentar
(fotografia de l’esquerra) a les trenta-tres entitats amb dret a vot a
l’assemblea la branca juvenil de la INTERSINDICAL-CSC en un discurs
que va centrar en el compromís de dur un punt de vista nou i diferenciat,
també en l’aspecte nacional, al discurs actual sobre polítiques laborals per
Joves i Sinistralitat
' L'Espai Jove de la INTERSINDICAL-CSC ha elaborat, amb la
col·laboració de la secretaria de seguretat i salut en el treball del
sindicat, dins la seva sèrie "Estudis i Recerca" un document titulat
"Joves i sinistralitat laboral", que posa l'accent en una de les cares més
crues de la precarietat, els accidents de treball que, en la majoria dels
casos per manca de mesures preventives i d'una formació adequada,
afecten sobretot els i les joves. El document, a més d'oferir nombroses
dades i un anàlisi rigurós, advoca per l'escrupulós compliment de la
Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL) així com per demanar a
les empreses que apostin per la formació dels i les joves posant les
bases d'una cultura de la prevenció. Una dada esfereïdora: al Principat
de Catalunya els dos primers mesos de l'any 2002, 27 morts i 297
ferits greus en accidents a la feina.

als i les joves del Consell.

' D’altra banda, i durant la
temporada de les decla-
racions de renda, l’Espai Jove
va dur a terme una campanya
per conscienciar el jovent amb
El compromís és el de dur
salaris inferiors als 21.035
euros anuals a declarar els un punt de vista en clau
seus ingresos per recuperar
part del que l’Estat els
dedueix de les nòmines i que,
alternativa i nacional a
de no fer la declaració, queda
en mans del govern central.
l’àmbit laboral del Consell

Manifest de la Intersindical
2002 estan morint 2 treballadors cada 3 dies i
això és el resultat de les polítiques de reducció
de costos, de les cadenes de subcon-

de l’11 de Setembre’02
tractacions, de la manca crònica de recursos de
la inspecció de treball i de la mala gestió de la
prevenció de riscos laborals.

En aquest 11 de setembre us
volem recordar que a més de la
llengua, els Papers de
Salamanca o les transferències
de l'Estatut sempre pendents, hi
ha altres aspectes que també són
importants nacionalment i que
afecten directament als treba-
lladors i treballadores d'aquest país.
Hem de tenir en compte que:
' Altre cop es plantejarà la reforma de la
Negociació Col·lectiva, això implica la pràctica
desaparició dels convenis intermitjos entre els
estatals i els d'empresa (per tant, els d'àmbit
català) la qual cosa suposa torpedinar
qualsevol plantejament de marc propi de
relacions laborals no ja per als Països
Catalans, sinó també per Catalunya.
FINS QUAN DECIDIRAN
PER NOSALTRES?
' Ha passat el tràmit parlamentari una llei
estatal que imposa, altre cop, retallades
importants ens els drets dels treballadors, ens
FINS QUAN SEGUIREM PERDENT
referim al decretàs sobre prestacions d'atur que DRETS I GARANTIES?
va provocar la vaga general del 20-J. En cas
d'insolvència de les empreses els salaris
pendents de pagament dels treballadors
FINS QUAN SEGUIREM MORINT
perdran el tracte preferent que tenien fins ara. A LA FEINA?
També perdran la posibilitat d'indemnització en
els casos d'extinció de contracte per
modificació de les condicions de treball. CADA MES DE L'ANY
' La feina ben feta no té fronteres ens diuen, ÉS JUNY, ESMOLEM
però Catalunya té l'índex de sinistralitat laboral
més alt de la Unió Europea. Des d’inicis del BEN BÉ LES EINES!!!
10 SETEMBRE
2002
Què passa amb els accidents
de treball ‘in itinere’?
Al món laboral hi ha el
que podríem anomenar
"accidents durant la
jornada laboral", així
com una altra mena de
sinistres que, malgrat
que no ens trobem en
jornada laboral, s'equi-
paren als accidents de
treball. Aquests darrers
són els que es conei-
xen com a accidents de
treball in itinere
Aquesta mena de sinistres es
podrien definir com els que pateix
el treballador o treballadora en
anar o tornar del seu lloc de feina.
Malgrat tot, en aquest concepte
es poden trobar diferents
situacions que cal analitzar tenint
en compte que el requisit bàsic
perquè es doni la situació
d'accident in itinere és que el
B
M’interessa la INTERSINDICAL-C
CSC i vull:
Afiliar-m
m ’hi
Rebre’n informació de forma periòdica
Nom
Adreça
Població
Telèfon
Correu electrònic
Edat
Sector professional
Retalla aquesta butlleta i fes-nos-la arribar a la seu de
Barcelona (Av/ Portal de l’Àngel, 38, 1r. 08002-BCN)
També pots trobar aquesta informació a la nostra pàgina web
Laboral i jurídic
sinistre laboral ocorri en el camí
d'anada o tornada de la feina, que
no es produeixin interrupcions
entre el treball i l'accident i que es
faci servir el trajecte habitual.
Vist aquest concepte general,
podríem analitzar diferents
qüestions o supòsits d'aplicació:
U Pel que fa a la possibilitat que
durant l'anada o tornada del lloc
de treball a casa el treballador o
treballadora pateixi una lesió
cardíaca o cerebral, la juris-
prudència ha passat de negar que
fos un accident de treball a
matisar que si existeix un nexe
causal entre la malaltia i el treball
desenvolupat, com en el cas de
l'estrès laboral, pot ser considerat
accident de feina.
U Pel que fa al requisit abans
explicat sobre la impossibilitat
que existissin interrupcions entre
el treball i l'accident, els tribunals
han entès que si es constaten
"petites interrupcions" en el
trajecte, com ara comprar el diari
o el pa, el criteri és prou flexible i
es considera que no han existit
interrupcions.
Perquè ens fem càrrec de la
complexitat jurídica en aquests
casos, que sovint depenen de la
flexibilitat del tribunal, cal fer
esment a una recent sentència
del Tribunal Superior de Justícia
d'Andalusia, que va considerar
com a accident de treball el d'un
treballador que va tenir un
accident de trànsit en el seu
trajecte habitual de tornada a
casa des de la feina després
d'haver pres unes cerveses amb
els companys en sortir del lloc de
feina. El Tribunal va considerar
que en el context social i cultural
andalús és normal que després
de la feina es prenguin unes
cerveses i que per tant no s'havia
trencat el nexe causal d'ininte-
rrupció.
També cal considerar com a
accidents de treball in itinere
aquells ocorreguts en circumstàn-
cies connexes amb el treball, com
per exemple en anades o
tornades de dinars o sopars de
treball o si se surt del centre de
treball abans de finalitzar la
jornada amb permís de l'empresa.
D'altra banda cal fer constar que
el destí o orígen de l'anada i
tornada no té per què ser el
domicili del treballador (excepte si
és la segona residència) i que el
sinistre pot ocórrer en qualsevol
mitjà de transport, ja sigui públic o
privat.
Ja hi ha rifa de nadal de la
INTERSINDICAL-C C SC!
m
l a jugue
ns
any e ero
48.644
e n g u m
el nú
a m b
Ens han dit que és el de la grossa, però per si de cas també rifem
una magnífica panera de nadal entre totes les butlletes que s’hagin
venut del número. Truqueu al 934813660 per encomanar-ne
la intersindical
A més, hi ha els accidents en
missió, que pròpiament no són
accidents in itinere, però si que
poden ser considerats accidents
de treball. Ho són quan el
treballador es troba de viatge de
servei com a conseqüència d'un
encàrrec de l'empresa o en la
pròpia missió ordenada per
aquesta, com pot ser durant
l'assistència a actes o reunions
per encàrrec dels superiors, en un
hotel durant l'assistència a
congressos o cursos de formació
o durant un acte o servei al qual
es sigui enviat per l'empresa
encara que s'estigui en període
de descans nocturn o de migdia.
Un sinistre quan el treballador es
troba viatjant per una qüestió de
feina es considera sempre
accident de treball encara que es
viatgi en un cotxe que no sigui el
propi o en un mitjà de transport
públic. En tots aquest supòsits,
que es podrien ampliar a
nombroses situacions més, la
baixa és per accident de treball.
Finalment, cal dir que la baixa
produïda per aquesta contingèn-
cia donarà lloc a la corresponent
prestació a càrrec de la Mútua
d'Accidents de Treball, fet que no
és pas incompatible amb la
cobertura d'una pòlissa d'assegu-
rances del vehicle de l'empresa o
propi. Si es té a la seva pòlissa
establerta una cobertura per
accident de treball es podrien
obtenir els diners corresponents
per aquesta contingència i els de
la Mútua.
la intersindical Calaix de sastre
Archipiélago
Nº 48, setembre-octubre de 2001
Ara fa cosa d'un any la revista Archipiélago, publicació
bimestral espanyola editada a Barcelona des del 1988,
dedicava un número a les transformacions del món del
treball.
La introducció és ben explícita quan parla "que el
treball ha perdut els seus contorns precisos, es barreja
amb altres dimensions de l'activitat humana, canvia a
gran velocitat i ha esclatat en mil formes diferents".
Aquestes mutacions del món del treball són analitzades per mitjà de col·laboracions
de persones que tenen molt a dir sobre tot plegat com per exemple el recentment
traspassat Pierre Bordieu, un dels grans pensadors que van revolucionar la teoria i la
pràctica de les ciències socials durant el segle XX; el sociolèg alemany Ulrich Beck;
André Gorz on aquest teòric de l'ecologisme polític polemitza sobre la fi del treball
assalariat com a base de la identitat social; Robert Castel amb un article prou
interessant que porta per títol Per què la classe obrera ha perdut la partida? que
recorda el de l'historiador britànic Eric Hobsbawm Adéu al moviment obrer?, prou
polèmic en el seu moment. Segur que la lectura del dossier ens pot ser ben profitosa
a tots, un dossier molt en la línia de la pretensió de la revista: fer pensar.
SETEMBRE
2002 11
Diccionari biogràfic del moviment
obrer als Països Catalans
Diversos autors / Edicions de l’Abadia de
Montserrat i Edicions de la UB
Dotze mil biografies, mil cinc-centes pàgines, seixanta
col·laboradors i deu anys de feina. Heus ací la dimensió
d'un projecte realment ambiciós. Comparable al
Dictionnaire Biographique du Mouvement Ouvrier Français o
a l'Il movimiento operario italiano: dizionario biografico. Altres
àmbits culturals, amb més pes demogràfic que el nostre, no disposen d'una obra així.
Al pròleg, a cura d'en Pelai Pagès, coordinador del Diccionari i director del Centre per
a la Investigació dels Moviments Socials, s'expliquen els criteris metodològics seguits
i l'espinós tema de l'àmbit territorial d’investigació, resolt amb criteri inapel·lable:
"L'abast territorial és el d'una història comuna i alhora diversa i d'unes terres i homes
que han mantingut durant els darrers vuit segles una unitat cultural i lingüística
inqüestionable". Un llibre com aquest mereix un doble agraïment. En primer lloc
perquè la historiografia dels darrers temps ha deixat, en bona mesura, d'interessar-se
pel moviment obrer i en segon terme per l'abast, l'ambició i la rigorositat amb què ha
vist la llum aquest Diccionari.

Bienestar insuficiente, democracia Un nuevo mundo feliz. La precariedad

incompleta
Vicenç Navarro / Anagrama, BCN 2002
De retorn d'un llarg exili, Vicenç Navarro, catedràtic de
Polítiques Públiques a la UPF, es proposa amb aquest
llibre -guanyador del premi Anagrama d'assaig- una
reflexió en veu alta sobre allò del que no es parla.
Bàsicament es tracta d'una anàlisi sobre l'Estat del
benestar (que l'autor ja havia tractat a llibres com
Neoliberalismo y Estado del bienestar) tant a Catalunya
com a Espanya. Navarro també s'ocupa d'altres qüestions com la transició política o la
situació dels mitjans de comunicació, als qui considera, en part, responsables de les
clamoroses insuficències que presenta l'Estat del benestar a l'Estat espanyol.
Però de què no es parla i de què hauríem de parlar? Doncs per exemple que Catalunya
i Espanya són els països de la UE amb més polícies per cada mil habitants i menys
treballadors domiciliaris per cada mil persones dependents; no es parla sobre la
despesa pública de la Generalitat per alumne a l'escola pública, inferior a la mitjana
espanyola i europea; o no es parla que aquí s’hi donen les taxes de precarietat i
inseguretat laboral més altes d'Europa. A més d'explicar-nos les insuficiències de l'Estat
del benestar, Navarro apunta com a l'Estat espanyol aquest es caracteritza pel seu
classisme i per no garantir la cohesió social. Un llibre a llegir de totes totes.
del trabajo en la era de la globalización
Ulrich Beck / Ed. Paidós, Barcelona
Ulrich Beck és un influent pensador alemany que
dirigeix l'Institut Sociològic de la Universitat de Munic
i que es va donar a conèixer entre el gran públic amb
l'aparició de La sociedad del riesgo (1986). El concepte de
societat del risc seria la constatació que cada vegada
més hi ha una sèrie de riscos polítics, ecològics, o
laborals que s'escapen del control de les institucions
(l'autor parla de "Txernòbils econòmics").
A Un nuevo mundo feliz, seguint aquest concepete de societat del risc, el sociòleg
alemany pronostica que d'aquí a molt poc només una de cada dues persones ocupades
tindrà un lloc de treball fix a temps complet. Segons Ulrich mai com ara els
treballadors han estat tant vulnerables, més en una època en què el treball
s'individualitza i és més i més dependent i subjecte a "xarxes flexibles les regles de les
quals s'han fet indesxifrables per a molts".
Ulrich apunta davant aquest panorama d'incertesa la necessitat de la posada en
marxa del treball cívic -"en comptes de finançar la desocupació, financem el treball
cívic"- que cohesioni la societat i sigui una font alternativa al treball convencional
donant sentit a una nova identat laboral.

de medi ambient, economia, enginyeria i Catalana, i ha participat en la plataforma per

Professionals compromesos
arquitectura, dret i comunicació. la pau contra la desfilada militar (maig del
Entitats

L'Associació Catalana de Profes- També hi ha sectorials dels socis de l'ACP a 2000).

sionals va néixer l'any 1995 a partir
del Bloc d’Estudiants Independen-
tistes (BEI) amb voluntat de ser un
referent progressista i independen-
tista en la societat civil.
Va iniciar el seu camí aglutinant
universitaris que deixaven de ser-ho,
entraven en el mercat laboral i no per
això volien deixar de mantenir un
compromís amb el país des de l’àmbit
professional. Aquesta xarxa, que actualment
compta amb més de 170 socis, funciona a dos
nivells, un de general i l'altre per sectorials.
A nivell general organitza conferències de
personalitats rellevants de la vida pública i del
món professional, jornades divulgatives i de
debat, cursos de formació, activitats culturals i
lúdiques i a més edita un butlletí intern i un
dossier de premsa. Les sectorials funcionen de
manera autònoma, i de moment existeixen les
Osona i el Bages, i s'han iniciat contactes amb
grups de professionals de la resta dels Països
Catalans. Aquesta descentralització i amplitud
permet a l'ACP realitzar reflexions profundes
sobre els temes que afecten el país i donar-los
a conèixer a la societat a través de
publicacions i articles. Actualment s'està duent
a terme un estudi sobre el destí de l'obra social
de les caixes d'estalvis.
L'ACP també treballa per a teixir complicitats
amb altres persones i entitats dedicades a
enfortir la societat civil, des de la perspectica
catalanista i progressista, per tal que aquesta
esdevingui un revulsiu amb força política. És
per això que una de les principals activitats que
impulsa l'ACP és el concert lúdico-reivindicatiu
de la Diada Nacional de Catalunya dels darrers
anys, aplegant quasi 200 entitats en la
Comissió Onze de Setembre. També participa
en l'organització de les Jornades de l'Opinió
Tot això des de la més estricta independència
política, però amb voluntat d'implicar
políticament els seus membres des de la
societat civil per al que cada professional pugui
aportar al país el millor que sap fer.
Oriol Cortacans i Calvera
Delegat de la INTERSINDICAL-CSC
a El Temps i soci de l’ACP
C/ Rocafort, 242 bis, 3r. 08029 BCN
Tel. 934109871
acp@acpweb.org
http://www.acpweb.org
12 SETEMBRE
2002
www.intersindical-csc.org
L
a INTERSINDI-
CAL-CSC ja té
presència a inter-
net. A través de la
pàgina web del sindicat
podreu estar informats de les
darreres novetats internes
del sindicat i accedir a
informació per assabentar-
vos de les darreres notícies
en matèria de legislació i
normatives laborals.
La pàgina web està dividida
en diferents apartats. A
banda d’una presentació del
sindicat (Qui som?), una
repassada pels seus objec-
tius sindicals i sociopolítics
(Principis) i una visió als fets
puntuals més importants de
la seva història des de la
fundació l’any 1958 de la
Solidaritat d’Obrers de
Catalunya, la pàgina dispossa d’una agenda de
convocatòries i activitats de formació, com ara
manifestacions o concentracions, xerrades de
la Fundació Layret o cursos del CIRENP.
De moment l’apartat més dinàmic és el de
notícies, on hi podreu trobar les darreres
novetats que com a treballadors i treballadores
us afecten. També hi ha penjats diversos
documents (vegeu el quadre adjunt) de treball
que es van elaborant des del sindicat i una
selecció d’articles d’opinió signats per la
INTERSINDICAL-CSC que en els darrers anys
han aparegut en diversos mitjans de
comunicació.
Un altre apartat molt a tenir en compte és el
dels enllaços, pel gran volum de links amb
Som a la xarxa la intersindical
La pàgina web disposa de
moment de tres apartats
destinats a federacions i
sectorials de la INTERSIN-
DICAL-CSC, com la de l’Espai
Jove, la federació d’ensenya-
ment (STEC) o la de serveis
públics (SAC) -encara en
construcció-
És previst que en els propers
mesos també es dediqui
aquest espai a InterDona i a la
Fundació Layret.
A mesura que el portal, que
s’actualitza regularment, vagi
omplint-se de contingut hi
percebreu les millores. Des de
la secretaria d’eleccions sin-
dicals i negociació col·lectiva
ja es treballa perquè es pugui
accedir de forma lliure i
gratuïta als convenis col·lec-
tius de sector i alguns d’em-
altres sindicats i confederacions d’àmbit presa en català a través de la pàgina web del
supraestatal amb els quals la INTER- sindicat.
SINDICAL-CSC hi té relació així com per les Aquesta pot ser una bona eina per millorar la
pàgines web d’administracions o relacionades lluita sindical i donar a conèixer una mica més
amb assumptes com ara la prevenció de riscos el sindicat a través de la xarxa al conjunt dels
laborals. treballadors i treballadores.
' A la pàgina web ja hi teniu a la vostra disposició els següents documents: L’estudi “Joves
i Sinistralitat laboral” elaborat per l’Espai Jove; un document sobre la repercusió de la
LOU entre el professorat elaborat per Xavier Gómez, representant de la
INTERSINDICAL-CSC a la Junta de Personal Docent de la Universitat Pompeu Fabra;
una valoració de l’Acord Interconfederal de Negociació Col·lectiva 2002; i un anàlisi i del
decret de reforma de l’Atur del govern central que ha desembocat en la vaga general.
Aquests dos últims han estat elaborats per les secretaries d’Acció Sindical, Premsa i
Negociació Col·lectiva del sindicat. A l’apartat d’ensenyament privat hi trobareu la
plataforma negociadora del conveni col·lectiu de la INTERSINDICAL-CSC