High Quality
Open the downloaded document, and select print from the file menu (PDF reader required).
La
Intersindical
Número 1 - I ÈpocaSetembre de 2002
El
sumari
La nostra opinió # 3Previ al 20-J # 4Salut Laboral # 5Serveis Públics # 8Espai Jove # 9Laboral i jurídic # 10Calaix de sastre # 11Diada Nacional # 9
'
Isabel Pallarès analitza el perquède la vaga general del 20-J i elposicionament de la INTERSINDICAL
'
Claus de l’Acord Interconfederalde Negociació Col·lectiva de 2002signat per CCOO, UGT i CEOE
'
22 treballadors moren aCatalunya en un mes i mig i laPatronal els en dóna la culpa
'
El SAC/I-CSCforça la Generalitata garantir el vincle dels treballadorsde l’ICM a l’Administració
'
L’Espai Jove ingressa al ConsellNacional de la Joventut de Catalunyacom a membre de ple dret
'
La INTERSINDICAL demana ambmotiu de l’11 de setembre de 2002un impuls a l’espai laboral català
'
Els llibres que darreraments’han publicat i que més ens podeninteressar i també coneixerem deprop l’AssociacióCatalana deProfessionals (ACP)
'
Tot el que ens convé saber sobreels accidents de treball ‘in itinere’
Les eleccions comencen de ple al novembre, peròdurant aquests mesos ja s’han triat delegats i comitèsd’empresa en empreses on la
INTERSINDICAL-CSC
no hi tenia fins ara presència. Els comicis confirmen latendència a l’alça de la
INTERSINDICAL-CSC
, queha obtingut, per exemple, representació a Soskay o alConsorci de Normalització Lingüística de Girona i l’harevalidada a l’Escola Pia de Balmes i la UdL.
(continua a la pàg.5)
La primavera i l’estiu van ser benplenes de reivindicacions en lesquals la
INTERSINDICAL-CSC
vaser present en defensa delsnostres drets col·lectius com atreballadors i com a poble. Primer,a través de l’Euromanifestació del14 de març, la vigília de la cimerade caps d’Estat de la Unió Euro-pea a Barcelona, on vam demanar una Europa dels pobles i elstreballadors i treballadores.L’1 de maig venia marcat pels“tambors” que anunciaven unavaga general contra l’ofensivaneoliberal i destructora de lesgaranties socials del govern delPP, concretada en el decret sobreles prestacions per desocupació.I els “tambors” van sonar més fortque mai el 20 de juny, quan en una jornada històrica milions detreballadors/es van anar a la vagai centenars de milers van sortir alcarrer arreu del país per aturar lespolítiques que practiquen elgovern central i el seu president,José María Aznar, amb lacomplicitat de la patronal.
(continua a les pàgines centrals)
Ens mobilitzem de nou endefensa dels nostres drets
La Intersindical creix ales eleccions sindicals
CONSELL
DE
REDACCIÓ:
Ferran Casas, Jesús Malló, Miquel Martín, Mercè Nabonne i Isabel Pallarès
COMPAGINACIÓ:
Ferran Casas
COL·LABORADORS:
Jordi Domènech, Josep Falcón, Àngel Ramos i Josep Vall
FOTOGRAFIA:
Isidor Sánchez, Teresa Vilaplana i agència de notícies Parla
DIPÒSIT
LEGAL:
B
-4
1939
-2
002
TIRATGE:
12.000
exemplars
A.E.:
intersindical@intersindical
-c
sc.org
#
http://www.intersindical
-c
sc.org
El Gironès
Carrer de Campcardós, 9, Baixos
Tel. 972 24 37 9317005 – GIRONA
El Tarragonès
Carrer de Ramón y Cajal, 52, Entresòl
Tel. 977 23 09 3343005 – TARRAGONA
El Barcelonès
Avinguda del Portal del’Àngel, 38, 1a planta
Tel. 93 481 36 6008002 – BARCELONA
El Maresme
Carrer de Nàpols, 29, Baixos
Tel. 93 761 25 7308380 – MALGRAT
El Segrià
Plaça de Víctor Siurana, 1 (UdL)
Tel. 973 70 31 7125002 – LLEIDA
La Selva
Rambla de Joaquim Ruyra, 65, A, 1r b
Tel. 972 33 12 5917300 – BLANES
El govern del PP que presidiex José MaríaAznar va donar durant la jornada de vagageneral del dia 20 de juny una mostra més delseu talant. Intransigència i prepotència enverstot aquell que no pensi o actuï com ell continuen a l’ordredel dia. En aquesta legislatura els ha tocat el rebre alsrectors d’universitats, mestres i alumnes, habitants del’Ebre, bisbes i polítics nacionalistes bascos i ara elstreballadors i treballadores som més que mai al seu puntde mira. Els darrers canvis del govern espanyol, donantentrada com a ministre de Treball i, atenció!, Afers Socialsa un personatge com Eduardo Zaplana (recordem nomésquin ha estat el seu talant amb els qui, al País Valencià,defensen la llengua i la identitat pròpies) fan augurar queel que queda de legislatura a Madrid es pot fer molt costaamunt.En acabar el 20-J feia riure el patetisme amb què el governespanyol feia anar les xifres. Deixaven en menys de20.000 les persones que es van manifestar convocadesentre d’altres per la
INTERSINDICAL-CSC
al Passeig deGràcia de Barcelona, quan segons dades del col·lectiu
Constrastant
, de solvència reconeguda a l’hora d’oferir xifres d’assistents a grans concentracions, va ser degairebé 90.000 persones. És el mateix govern que, quanpolíticament ha interessat, en un espai on ara diuen queno hi caben ni 30.000 persones, n’ha vist més d’1 milió.Les dades de García Valdecasas posaven la cirereta a una jornada en què l’aparell d’intoxicació de l’executiu central,amb el suport dels mitjans de comunicació públics i privatsque controla, havia entrat de ple en el surrealisme.Van xifrar el seguiment de la vaga en un 19% a Catalunya,un 10% al País Valencià i un 21% a les Illes. I afirmavenque al conjunt de l’Estat on més seguiment va tenir va ser Andalusia, amb un 35%, seguit d’Euskadi amb un 25%. Deforma premeditada al País Basc sí que van inflar les dadesde la convocatòria de CCOO i UGT per contraposar-les al’exitosa convocatòria que el dia 19 van protagonitzar elssindicats bascos ELAi LAB, que un cop més es van veurecriminalitzats per l’aparell de l’Estat.És evident que la xifra de seguiment va ser menor a la del14-D (en aquella vaga s’hi van implicar els empresarisdecretant tancaments patronals i la dreta espanyola, quealeshores era a l’oposició) i que a alguns sectors, com arael comerç i l’hostaleria, el seguiment va ser irregular. Peròa ningú no se li escapa que el sector públic i industrial vaquedar paralitzat i que globalment la vaga va ser secundada per més d’un 60% de treballadors itreballadores del país.Cal preguntar-nos si en la seva ceguesa ultradretana elsenyor Aznar ha calculat les conseqüències de les sevesmentides. A banda de girar-se-li en contra noméscontribuiran a encrespar encara més el clima social, ja deper si prou deteriorat.Ara caldrà també veure quina és la reacció de lesconfederacions estatals CCOO i UGT. Si entren al camí dela reivindicació i la defensa dels drets de la classetreballadora tots ens trobarem fent el mateix camí. Si, per contra, opten per tornar a anar del bracet del PP i el seuneoliberalisme, la
INTERSINDICAL-CSC
seguirà plantantcara amb contundència a uns i altres.
La Confederació
, que va substituir el
Solidaritat
de la SOC i que durant duesdècades ha estat portaveu primer de la CSTC,després de la CSC i darrerament de la
INTERSINDICAL-CSC
, ja és història. I ho és per donar pasa una publicació més ambiciosa en el format i amb méscontingut, però que mantindrà no només l’estil i alguns delscontinguts del que havia estat en els darrers quatre anys
LaConfederació
, sinó també el seu esperit.Servirà per transmetre als afiliats i afiliades l’activitat de la
INTERSINDICAL-CSC
i dels seus sindicats i sectorials,però també tot allò que envolta el món del treball. Tambél’esperit que guia el rumb de la nostra organització sindical,el de la independència, el compromís amb la classetreballadora i el país i el del treball diari per millorar lesnostres condicions laborals.Volem una publicació dinàmica, en la qual vosaltres ussentiu representats, i que canvïi i millori tant en la imatgecom en els continguts a mesura que anem traient-nenúmeros. Amb la nova capçalera,
La Intersindical
, volemadequar el nom de la revista amb més fidelitat al delsindicat, la
INTERSINDICAL-CSC
. A cada número hitrobareu resposta als dubtes que ens assalten en el dia adia de les nostres relacions laborals i hi haurà un lloc per al’humor, la cultura i el teixit associatiu.
U n a n o v a e i n a 2 0 - J : L a f a r s a d ’ A z n a r
2
2002
SET
EMBRE
Editorial
la intersindical
emprenedor -que en dirien ara- CarolDenan, en quedar-se senseprotagonista per a la seva pel·lícula,començà a recórrer els carrers durantla nit. Li calia salpar amb una dona a bord abansde les sis del matí. És l'època de la depressiónord-americana del 29 i hi ha cues de donesdavant de la Woman's Home Mission, on donensopa al vespre i cafè amb pa al matí. A la fi,acaba fixant-se en una noia que roba menjar enuna botiga i que amb prou feines pot evitar ladenúncia. No va caler la intervenciódels Mossos d'Esquadra de l'època isegur que, com ara, les presonsestaven ben plenes. Ja tenim, doncs,protagonista. L'Anne Ferrow es potembarcar cap a la illa de Skull per reviure el mite de la bella i la bèstia.I ara, deixant-nos de pel·lícules, i deromanticismes, a casa nostra les coseshaurien anat millor al segle XXI si no fosper totes les modificacions que s'hanproduït en les relacions de treball i enles prestacions dels darrers temps. EnCarol Denan podria perfectament anar a l'OTG i presentar la seva oferta. Potoferir un contracte d'obra o servei icomptava amb allotjament apropiat enel lloc de treball. De manera que, sil'Anne es beneficia d'una prestació per desocupació i l'Administració consideraque
"el empleo es adecuado"
, potobligar-la a fer el viatge a Skull (llocimaginari). Això sí, si forma part del43% d'aturats que no percep cap menade prestació, no podran obligar-la a res.Potser caldrà reconsiderar una versióactualitzada de la Woman's HomeMission i vincular la sopa a algunitinerari d'inserció, per allò de motivar. Iés que, pel que sembla, si estanaturats, no volen treballar i fins i totn'abusen.Aquest ha estat un dels argumentsmediàtics utilitzats per justificar ladarrera reforma de les prestacions pelgovern espanyol, argument pobre i quequeda reduït a l'actual 2% de casos de fraudetectats, situació molt menys preocupant queGescartera o els comptes ocults del BBVA i, entot cas, més comprensible. Aquesta reforma,important, segueix, per la
INTERSINDICAL-CSC
, les pautes marcades en el darrer períodede concertació social: disminució de la protecciósocial, abaratiment de l'acomiadament i de lesdespeses empresarials i flexibilització del mercatde treball.El 1997 ja es van reformar les pensions, amb lareducció de les quantitats a percebre -especialment dels qui hagin cotitzat menysanys-, i hi va haver acord entre govern espanyol,UGT i CCOO. El mateix any, i amb el mateixconsens, es va abaratir l'acomiadamentimprocedent i es van ampliar les causesd'acomiadament objectiu. Així mateix, es vaprocedir a centralitzar la negociació col·lectiva.El 1998 CCOO i l'executiu del PP acordenl'impuls de la contractació a temps parcial. El2001 CCOO, CEOE i govern espanyol pactenuna nova modificació de la Seguretat Social,retallant un altre cop les pensions. El 2002,pendents d'una reforma, en clau centralitzadora,de la negociació col·lectiva, CCOO, UGT i CEOEsignen l'acord interconfederal. Una reforma que,de fet, queda pendent i que pot suposar un atacimportant a la reivindicació d'un marc català derelacions laborals. Si centralitzem anivell estatal la negociació, si s'impedeixa nivells inferiors tractar certs temes(com ara la concurrència de convenis),si eliminem qualsevol conveni que nosigui d'empresa o estatal, no quedaràaltre espai que el que marqui, ara comara, el PP.De fet, l'últim decret de l'atur es limita adonar una volta més al torniquet i elsmotius per oposar-s'hi són més quesobrats, però això no és nou, ja des del1994 estem en un retrocés important.¿Què ha canviat ara i per què s'haconvocat una vaga general per al 20-J?Senzillament, s'ha trencat laconcertació, no hi ha més diàleg i elgovern central opta per la via del decretllei per tancar el seu model sociolaboral.Això ens remet a una altra pregunta: ¿sil'actitud del govern central hagués estatmés dialogant, el que s'hauria acordatdiferiria molt del que s'ha posat sobre lataula? Fa la impressió que els motiussón més de forma que de fons, o que nos'expliquen del tot les coses. Anant per les empreses, es detecta un cert recel iens cal explicar bé les coses.Per la
INTERSINDICAL-CSC
, el que justifica aquesta vaga general, i per aixòens hi afegim, no és aquest decret lleien particular, que l'arbre no ensimpedeixi veure el bosc. El que la justifica (i ja fem tard) és tot el procés dedestrucció de garanties socials i laboralsi la necessitat de dir prou a un estil degovernar més propi de la cultura casernària quede les tradicions democràtiques. Però també la justifica la necessitat imperiosa d'un puntd'inflexió en la manera de fer sindicalisme,d'avançar cap a un altre model més participatiu,reivindicatiu i, això també, en clau nacional. Noés cert que qualsevol acord sigui millor que capacord, sobretot si sempre hi sortim perdent elsmateixos. Si Anne Ferrow hagués de triar entrel'Aznar i King Kong, triaria aquest darrer.Bestieses de la bellesa?Publicat el 19-6-02 a
Avui
,
El Punt
,
El Triangle
,
Regió 7
i
Segre
De King Kong i la vaga
general
Isabel Pallarès i Roqué
Secretària Confederal de la
INTERSINDICAL-CSC
L’
3
2002
SETEMBRE
La nostra opinió
la intersindical
Si Aznar hagués estat mésdialogant amb CCOO iUGT, el que s’hauriaacordat diferiria del ques’ha posat sobre la taula?El que justificava el 20-Jno era només el decret ,sinó tot el procés dedestrucció de garantiessocials i laborals
Add a Comment