ESCOLA SADAKO

1r dESO | Curs 2012-2013

Treball de sntesi

Escola Sadako | 1r dESO Curs 2012-2013 2

El treball de sntesi
Tal com us vam anunciar en comenar el curs tots heu de fer un treball de sntesi. Aviat
liniciarem. Heu comenat una nova etapa i per aix ser el vostre primer treball de sntesi.
El treball de sntesi est definit al decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix
lordenaci dels ensenyaments de lEducaci Secundria Obligatria. El decret determina
que:
9.1 El treball de sntesi est format per un conjunt d'activitats d'ensenyament-
aprenentatge que s'han de fer en equip, concebudes per desenvolupar competncies
complexes i comprovar si s'ha aconseguit, i fins a quin punt, que l'alumnat sigui capa
de relacionar les competncies bsiques treballades en les diferents matries per a
l'aplicaci i la resoluci de qestions i problemes relacionats amb la vida prctica.
Aquest treball ha d'integrar continguts de diverses matries i admet diverses
concrecions temporals.
9.2 Al llarg del treball, l'alumne o alumna ha de mostrar capacitat d'autonomia en
l'organitzaci del seu treball individual, i tamb de cooperaci i collaboraci en el
treball en equip.
9.3 S'ha de fer un treball de sntesi en cadascun dels tres primers cursos de l'etapa. El
treball de sntesi a efectes de qualificaci tindr la consideraci d'una matria
Qu volen dir aquestes paraules? Que cada alumne, juntament amb altres companys,
participar en un programa dactivitats interdisciplinries que presentar lequip de
professors de les diferents rees del currculum com daquest curs.
Es tracta daconseguir que cada alumne apliqui i posi en prctica coneixements i habilitats
adquirits durant el seu aprenentatge.



Treball de sntesi

Escola Sadako | 1r dESO Curs 2012-2013 3

Caracterstiques generals
Ttol: Estudi dun mercat
Nivell: 1r dESO
Dies: del 13 al 20 de juny, segons lhorari indicat a part.
rees: Cincies naturals, matemtiques, tecnologia, llengua i llengua anglesa, cincies
socials, msica i educaci fsica.
Activitats: Organitzades i distribudes per blocs destinats a treballar les diferents
intelligncies
Grups de treball: Grups de cinc. Els tutors organitzaran aquests grups.
Llocs de treball: Els tutors us indicaran on treballar cada grup durant els dies de crdit.
Cada alumne ha danar i estar al lloc i hora convinguts.

Treball de sntesi

Escola Sadako | 1r dESO Curs 2012-2013 4

Calendari

Dijous 13
MAT
Visita Boqueria

TARDA
Treball grupal
Divendres 14
MAT
Vista Mercats Grcia

TARDA
Treball grupal
Tutorial de presentaci
dun llibre digital

Dilluns 17
8:30 10:30
Teoria alimentaci

11:00 13:00
Taller alimentaci
Treball grupal

15:00 16:45
Treball grupal

Dimarts 18
8:30 10:30
Taller cuina

11:00 13:00
Taller alimentaci
Treball grupal

14:00 15:00
Dinar

15:00 16:45
Treball grupal

Dimecres 19
MAT
Treball grupal

TARDA
Comiat 4t ESO
Dijous 20
MAT
Exposicions
Avaluaci del crdit
Comiat


Treball de sntesi

Escola Sadako | 1r dESO Curs 2012-2013 5

Activitats a realitzar per blocs
1 | Bloc dinvestigaci
Objectius
Preguntar-se qu s un mercat.
Descobrir qu s un mercat municipal.
Investigar qu hi ha en un mercat, com per exemple els tipus de parades, aliments,
installacions.
Investigar quins tipus de mercats hi ha i les caracterstiques bsiques de cadascun.
Explicar les diferncies bsiques entre els mercats i altres establiments on es venen
aliments, com els supermercats o les grans superfcies.
Explicar quins sn els valors afegits que ens aporta el fet de comprar en un mercat
municipal.
Fixar-se en qui compra en els mercats i reflexionar si la gent que hi compra canvia
depenent de cada mercat
Observar les caracterstiques arquitectniques que tenen els mercats que visitareu.
Observar quins visitants estrangers visiten el mercat de la Boqueria i per qu ho fan.
Metodologia
Visita a dos mercats municipals (Boqueria i Abaceria o Llibertat) i presa de dades per
respondre els objectes de la investigaci.
Recerca a pgines web especialitzades (ajuntament, mercats municipals...) per
completar la informaci que es pot trobar en les visites.
Elaboraci denquestes en angls per fer a persones estrangeres que visiten la
Boqueria. Al marge daltres qestions, les entrevistes han dincloure preguntes
respecte a ledat, el pas dorigen i sobre si els ha agradat la visita al mercat i per
qu. Per saber com heu de fer lenquesta heu de llegir el document annex 2 A
QUESTIONNAIRE ABOUT THE MARKETS OF BARCELONA.
Redacci de conclusions respecte lestudi de les qestions generals dinvestigaci
Realitzar un estudi estadstic amb les dades obtingudes a lenquesta. Presentar els
resultats en taules, elaborar grfiques estadstiques per resumir les dades
obtingudes i redactar les conclusions.

Treball de sntesi

Escola Sadako | 1r dESO Curs 2012-2013 6

2 | Bloc de creaci literria
Objectius
Investigar sobre aspectes de lalimentaci que apareixen als mitjans de comunicaci
Triar un tema relacionat amb lalimentaci que ens interessi
Conixer les caracterstiques dun reportatge periodstic
Escriure un reportatge periodstic aprofundit
Metodologia
Recerca dinformaci sobre alimentaci a diaris digitals i webs especialitzats com el
mercats de Barcelona.
Elaboraci duna plantilla inicial que serveixi com a base per al reportatge final.
Recerca dinformaci sobre el tema triat en les visites als mercats i presa dimatges
Entrevistes breus, si sescau, a botigues i clients per contrastar la informaci que
teniu per escriure el reportatge.
Lectura del document que fa referncia al reportatge en lannex 3.

3 | Bloc dempatia
Objectius
Posar-se en la pell dun botiguer i intentar entendre les seves motivacions i vivncies.
Pensar com s el dia a dia dun botiguer
Metodologia
Elaboraci dun llistat de preguntes per fer a un botiguer per conixer com s el seu
dia a dia
Visita al mercat de lAbaceria central o de la Llibertat i entrevista a un botiguer.
Redactat dun diari on es reculli el dia a dia dun botiguer



Treball de sntesi

Escola Sadako | 1r dESO Curs 2012-2013 7

4 | Bloc de construcci (bloc individual)
Objectius
Observar els envasos fixant-nos en els seus materials, les formes que tenen i els
avantatges i inconvenients que presenten.
Dissenyar un envs original, per que tingui les caracterstiques prpies daquest
tipus de recipient.
Informar-se de la normativa detiquetatge existent.
Dissenyar una etiqueta per al nostre envs que contingui tota la informaci que
estableix la Norma General dEtiquetatge, Presentaci i Publicitat de Productes
alimentaris Envasats.
Metodologia
Observaci denvasos que tinguem a labast o que trobem als mercats.
Lectura atenta del document annex 4 que explica la necessitat de lenvs i letiqueta
per vendre un producte.
Esborrany i disseny de lenvs i letiqueta (feina individual).

5 | Bloc de creativitat
Objectius del bloc de creativitat
Construir un bloc on sexposi el dia a dia del treball del grup.
Recollir en el bloc imatges de les visites, la informaci, els acords, la distribuci de
tasques i qualsevol altre aspecte rellevant de la feina.
Metodologia
Revisi dels diferents tipus de bloc que hi ha i tria del ms adequat per al grup.
Recull sistemtic de tota la feina que es va fent.
Presa de decisions pel que fa a la distribuci de tasques de cada membre del grup
Valoraci de cadascuna de les activitats



Treball de sntesi

Escola Sadako | 1r dESO Curs 2012-2013 8

6 | Bloc doci
Objectius del bloc doci
Crear un qestionari audiovisual que permeti conixer aspectes diversos del mercat i
que noms poden ser observats al mercat.
Recollir sons diferents que es senten al mercat
Estudiar quina part dels diferents vegetals s comestible
Classificar diferents exemples de crustacis i molluscs.
Fixar-se amb altres aspectes significatius de la vida al mercat que no haguem
esmentat.
Metodologia
El qestionari ha de contenir:
o 5 enregistraments de sons per a ser identificats
o 5 imatges de vegetals per identificar la part comestible (Annex 5)
o 5 imatges animals invertebrats per a ser classificats (Annex 5).
o 5 qestions generals lliures.
Cada qesti ha danar acompanyada dun document audiovisual que la illustri. Han
de ser qestions de resposta mltiple.


7 | Bloc de manipulaci
Objectius del bloc de manipulaci
Conixer quins sn els ingredients bsics dalguns plats senzills.
Manipular aliments dacord amb unes normes clares de seguretat i higiene.
Presentar un plat amb un mnim de correcci
Metodologia
Participaci en un petit grup en lelaboraci dun plat que desprs menjarem per dinar


Treball de sntesi

Escola Sadako | 1r dESO Curs 2012-2013 9

8 | Bloc dexposici oral
Objectius
Recollir els moments ms rellevants del crdit en un enregistrament audiovisual.
Fer un enregistrament oral que complementi lenregistrament audiovisual.
Potenciar una presentaci oral creativa i original
Composici duna pea musical com a banda sonora amb Garage band
Metodologia
Crear un making off del treball de sntesi acompanyat de la banda sonora creada

9 | Taller dalimentaci
Objectius
Conixer els factors ms importants que intervenen en el procs de la nutrici
Tenir informaci completa sobre lalimentaci
Fer un text expositiu explicant les caracterstiques duna alimentaci equilibrada
Metodologia
Sessi terica sobre els aspectes ms generals de lalimentaci
Fer experiments al laboratori per comprovar les hiptesis que es plantegen
Llegir la informaci terica que apareix a continuaci
Respondre les preguntes que complementen aquesta informaci
Gravar lexperiment (un alumne) i fer ledici (dos alumnes) per desprs per penjar-
ho al bloc.
Respondre i completar la Fitxa de treball (Annex 6)





Treball de sntesi

Escola Sadako | 1r dESO Curs 2012-2013 10

Presentaci del treball
Tota la feina que hagueu fet, lheu de presentar lltim dia del treball. Aix vol dir que tots els
nois i noies del grup heu de pensar i planificar molt b tota la informaci que voleu
transmetre. Heu de presentar:
_ Un llibre digital que contingui:
Tota la informaci obtinguda en el Bloc dinvestigaci
Conclusions del Bloc dinvestigaci
Transcripci de les entrevistes en angls i enquesta amb la seva valoraci
Reportatge dalimentaci del Bloc de creaci literria
Llistat de preguntes per fer a un botiguer
Diari del dia a dia dun botiguer del Bloc dempatia
Qestions de resposta mltiple creades en el Bloc doci
Enlla al bloc del Bloc de creativitat
Resposta a les preguntes del Taller dalimentaci
Imatges del procs delaboraci del crdit i de les diferents tasques i activitats
realitzades
_ Envs i etiqueta del Bloc de construcci
_ Bloc acabat. Es presenta lltim dia tot i que lheu danar actualitzant cada dia amb el
recull del vostre treball. Ha dincloure ledici dels experiments del Taller dalimentaci.
_ Making off del Bloc dexposici oral. El veurem tots junts a la classe i desprs els
professors i els companys us faran preguntes sobre el seu contingut.



Treball de sntesi

Escola Sadako | 1r dESO Curs 2012-2013 11

GRUPS
Cada grup estar format per cinc persones. Cada grup tindr un tutor de referncia, que far
un seguiment del treball del grup i lorientar en aspectes organitzatius i de contingut. El
bloc s lespai on haureu de recollir tot el que aneu treballant i on haur de quedar
constncia de la distribuci de tasques. Cada dia en comenar heu de decidir qu far cada
persona del grup i al final del dia nheu de fer una valoraci. Podeu seguir el model que us
donem a continuaci























DIA:
A OMPLIR EN COMENAR EL DIA
a) Expliqueu si heu fet les feines que haveu acordat de fer a casa i si hi
ha algun membre del grup que no les ha fet.
b) Distribuci de les feines (indiqueu quina feina far cada alumne):

Alumne 1:
Feines que far:

Alumne 2:
Feines que far:

Alumne 3:
Feines que far:

Alumne 4:
Feines que far:

Alumne 5:
Feines que far:


Treball de sntesi

Escola Sadako | 1r dESO Curs 2012-2013 12




















ALTRES: Expliqueu si hi ha hagut algun aspecte del treball davui que no hagi
funcionat o si heu tingut algun problema.


A OMPLIR EN ACABAR EL DIA
a) Valoraci de la feina feta per cada alumne:
Alumne 1:
Valora d1 (poc) a 5 (molt) la feina que has fet avui:
Quines coses concretes has fet avui :

Alumne 2:
Valora d1 (poc) a 5 (molt) la feina que has fet avui:
Quines coses concretes has fet avui:

Alumne 3:
Valora d1 (poc) a 5 (molt) la feina que has fet avui:
Quines coses concretes has fet avui:

Alumne 4:
Valora d1 (poc) a 5 (molt) la feina que has fet avui:
Quines coses concretes has fet avui:

Alumne 5:
Valora d1 (poc) a 5 (molt) la feina que has fet avui:
Quines coses concretes has fet avui:

b) Feines que heu de fer a casa. Detalleu qu far cada alumne:


Treball de sntesi

Escola Sadako | 1r dESO Curs 2012-2013 13

AVALUACI
Lavaluaci del treball s contnua. Cada tutor de grup portar un registre del treball diari de
cada alumne. El bloc s un espai on quedar reflectit el ritme de treball del grup.
Quan acabi el crdit cada tutor avaluar el contingut del llibre digital, el bloc i el making off i
posar una nota grupal. Tamb hi haur una nota individual per a lenvs i letiqueta. Entre la
nota grupal i la individual es posar una nota de conceptes per a cada alumne. Finalment
lactitud s molt important en un treball daquest tipus. Es valorar especialment:
- La participaci activa en les tasques del grup
- La capacitat de prendre decisions i seguir els acords del grup
- El coneixement compartit dels continguts que es treballen.
- Un comportament adequat en les visites i les estones de treball a laula
- Un s correcte i profits de lipad.













Treball de sntesi

Escola Sadako | 1r dESO Curs 2012-2013 14

ANNEX 1
Normes que cal tenir en compte
durant les visites
En els mercats, hi ha molta gent que hi treballa i clients que poden anar carregats. Cal doncs
que seguiu algunes indicacions:
Cal ser respectuosos amb tothom i mirar de no destorbar ning mentre feu la visita
Us heu de fixar si hi ha ms gent a la parada. Si s aix, cal demanar torn i esperar
Cal fer fotografies de tot all que pugui ser interessant i que ajudi a illustrar les
informacions que aneu recollint
Heu de demanar perms per fer fotografies a persones i parades, desprs dexplicar
qui sou i quin s el motiu de la vostra visita
Quan arribi el vostre torn haureu de presentar-vos, dir de quin centre veniu i explicar
quina s la vostra feina
Heu de parlar amb tothom amb respecte
Pels mercats heu de caminar tots junts - no sha de crrer.

Treball de sntesi

Escola Sadako | 1r dESO Curs 2012-2013 15

ANNEX 2
A questionnaire about the markets
of Barcelona
You have to design a questionnaire to help you find out what tourists think about the
Boqueria Market. You will have to interview 10 tourists you meet in the market.
Before you start the interview think about the following points:
How will you introduce yourself to the tourists?
How will you ask them to collaborate with you?
How will you thank them for their collaborations?
You could use some of these expressions:
EXCUSE ME, DO YOU SPEAK ENGLISH?
EXCUSE ME, COULD I ASK YOU A FEW QUESTIONS ABOUT THE MARKET?
I AM DOING A SCHOOL PROJECT ABOUT THE MARKET AND I WOULD LIKE TO
ASK YOU SOME QUESTIONS?
THANK YOU VERY MUCH FOR YOUR HELP.
THANK YOU VERY MUCH FOR YOUR COLLABORATION.
ENJOY THE REST OF YOUR HOLIDAY.
When you can master these expressions you are able to start interviewing.
Your questionnaire should include both ASI and QASI type questions and you must
write questions in the present, past and present perfect tenses.

Treball de sntesi

Escola Sadako | 1r dESO Curs 2012-2013 16

ANNEX 3
El reportatge
QU S
Un reportatge escrit s un text periodstic basat en la recerca dinformaci sobre fets i
situacions que es consideren dinters general. Un exemple a la televisi serien programes
com 30 minuts o La teva. Encara que els reportatges poden ser o no ser destricta actualitat,
sexpliquen des de una perspectiva actual i es relacionen amb notcies properes.
CARACTERSTIQUES DEL REPORTATGE
Sol tenir un ttol que cridi latenci, que sigui suggerent.
Sol tenir un subttol que expliqui amb claredat el contingut del reportatge.
El reportatge acostuma a ser ms complet i extens que la notcia. Es tracten les
notcies a fons. La seva extensi pot anar entre les quatre i les deu pgines.
s un text explicatiu que parla dun tema per fer-lo entenedor, amb un llenguatge
precs i clar, com el duna notcia.
Lestructura sol fer que les idees principals apareguin en el primer o segon pargraf i
que desprs es vagin desenvolupant al llarg del reportatge.
s important triar b les imatges (nhi ha dhaver fora).
Solen aparixer opinions de persones en mig de les explicacions, per tal de justificar
les idees que es desenvolupen.
Sol tenir informacions complementries: esquemes, estadstiques...
ALGUNES IDEES PER A LA TRIA DEL REPORTATGE
Heu de triar un tema dalimentaci que sigui actual, que us interessi, que sigui prou
important com per fer-ne un reportatge. Podeu orientar la tria a temes com:
Alimentaci sana
La pirmide de lalimentaci
Els canvis de dieta
La dieta mediterrnia
Els aliments trangnics
Els aliments de proximitat (kilmetre 0)
Menjars ecolgics
Productes de temporada

Treball de sntesi

Escola Sadako | 1r dESO Curs 2012-2013 17

ANNEX 4
NECESSITAT DE L ENVS:
Tots els productes que es comercialitzen estan sotmesos a una normativa molt estricta.
Cada pas t una normativa o legislaci prpia i, a ms, hi ha organitzacions internacionals
que dicten normes a escala mundial.
Pel que fa a Espanya, es disposa dun Codi Alimentari, que s el decret marc sobre els
aliments i lalimentaci. Tamb existeixen normatives generals sobre etiquetatge, publicitat,
etc. A part daix, cada sector disposa duna reglamentaci tcnica-sanitria que regula
estrictament els diferents aspectes relacionats amb la producci, qualitat i seguretat dels
productes.
Lenvs, a ms de protegir els aliments, ha dinformar el consumidor sobre el producte que
cont. Aquesta informaci apareix en letiquetatge.
A ms de protegir el producte i de donar informaci del contingut, letiquetatge t una funci
esttica i publicitria. Letiqueta s la primera referncia que tenim del producte i per tant s
un element molt important en el moment del disseny de les estratgies de venda.
Fins fa pocs anys la majoria de productes es compraven a doll, per per qestions, sobretot
de tipus sanitari, la legislaci actual prohibeix la venda per aquest sistema dalguns aliments
com, per exemple, la llet, loli, el sucre, la margarina, etc.
Perqu determinats aliments es conservin en condicions cal dotar-los duna certa protecci
contra agents externs que puguin alterar-los o descompondrels, i aquesta s la funci que
compleix lenvs alimentari.
Sentn per envs qualsevol classe de recipient que cont els productes, els quals cobreix
totalment o parcialment de manera que no pugui alterar el contingut sense obrir-lo o
manipular-lo.
Lenvasat dun producte en pot facilitar la venda, ja que evita la manipulaci del venedor,
per tamb el pot encarir i pot induir a errors respecte al seu contingut.
A lhora denvasar aliments ens hem de formular dues preguntes: Per qu cal envasar
aliments? Serveix qualsevol envs o ha de complir unes condicions determinades?
Lenvs alimentari s qualsevol tipus de recipient (incloent-hi els paquets i els embolcalls)
que cont productes, els quals cobreix totalment o parcialment de manera que no sen pugui
alterar el contingut sense obrir-lo o modificar-lo.

Treball de sntesi

Escola Sadako | 1r dESO Curs 2012-2013 18

NECESSITAT DE LETIQUETA:

Tots els productes que es comercialitzen
estan sotmesos a una normativa molt
estricta.
Cada pas t una normativa o legislaci
prpia i, a ms, hi ha organitzacions
internacionals que dicten normes a escala
mundial.
Pel que fa a Espanya, es disposa dun Codi
Alimentari, que s el decret marc sobre els aliments i lalimentaci. Tamb existeixen
normatives generals sobre etiquetatge, publicitat, etc. A part daix, cada sector disposa
duna reglamentaci tcnica-sanitria que regula estrictament els diferents aspectes
relacionats amb la producci, qualitat i seguretat dels productes.
Lenvs, a ms de protegir els aliments, ha dinformar el consumidor sobre el producte que
cont. Aquesta informaci apareix en letiquetatge.
A ms de protegir el producte i de donar informaci del contingut, letiquetatge t una funci
esttica i publicitria. Letiqueta s la primera referncia que tenim del producte i per tant s
un element molt important en el moment del disseny de les estratgies de venda.
Des de 1982, es disposa duna Norma General dEtiquetatge, Presentaci i Publicitat de
Productes alimentaris Envasats.
Aquesta normativa estableix que a les etiquetes ha daparixer obligatriament la informaci
segent:
Denominaci del producte. Ha dindicar clarament el seu contingut. No sha de
confondre amb marca.
Relaci dingredients i additius que t el producte. Els ingredients s la llista de totes
les substncies i mescles que cont el producte en ordre decreixent de pes. Els
additius autoritzats per la C.E.E. sn precedits per la lletra E i identificats per un
nmero.
El pes o volum del producte net i escorregut o el nombre dunitats.
Data de consum. Si s un producte perible al cap de poc temps, haur de dur molt
clara la data de caducitat, aix s, la data desprs de la qual el producte no es pot

Treball de sntesi

Escola Sadako | 1r dESO Curs 2012-2013 19

consumir. La resta de productes indiquen la data aconsellable de consum (consumir
preferentment abans de .....) Aquests es poden consumir passada la data, per poden
haver perdut part de les seves propietats.
Instruccions de conservaci, indicant com sha dutilitzar abans i desprs de ser obert.
Identificaci de lempresa. Hi ha de constar el nom, la ra social, la denominaci i el
registre sanitari del fabricant, de lenvasador o de limportador, i sempre el seu
domicili.
Identificaci del lot de fabricaci, aix s per identificar tots els productes que es van
fabricar en les mateixes condicions durant un perode de temps determinat.

Treball de sntesi

Escola Sadako | 1r dESO Curs 2012-2013 20

ANNEX 5
PART COMESTIBLE DELS VEGETALS.
En els vegetals la part comestible pot ser

Arrel tija
fulla flor
llavor fruit


OBSERVACI DELS ANIMALS
INVERTEBRATS.
En el mercat hi trobareu:
Crustacis: animals de potes articulades. Tenen esquelet extern. Normalment tenen
llargues antenes.
Molluscs: animals de cos tou per recoberts, en molts casos, per una closca dura duna
o dues peces.
Grups de molluscs:
Gasterpodes: una sola closca enrotllada en espiral, com el cargol.
Bivalves: esquelet format per dues peces o valves, com un musclo.
Cefalpodes: no tenen closca externa, cap envoltat de moltes potes, com
el pop.


Treball de sntesi

Escola Sadako | 1r dESO Curs 2012-2013 21

ANNEX 6
SUBSTNCIES PURES I MESCLES
Quan barregem dos lquids immiscibles aquests es separen
normalment en dues fases.
Laigua i loli, per exemple, sn difcils de barrejar perqu sn
immiscibles.
Busca al diccionari el significat de la paraula immiscible i explica-ho
amb les teves paraules.
Immiscible:
Qu passa quan intentem barrejar aigua i oli?
Agafa un got de plstic transparent i posa uns 10 ml daigua i uns 10 ml doli.
Dibuixa el que observes:
Per qu loli queda en aquesta posici?
Quan barregem aigua i oli hem vist que laigua i loli, en deixar de remenar, es separen.
Quan fem maionesa, per, laigua de lou i loli no sacaben separant.
Per qu creus que passa aix? Llegeix el segent text, extret de la Viquipdia i explica
perqu la maionesa no sacaba separant en dues fases utilitzant les teves paraules. Pots
completar la teva informaci cercant a internet el que necessitis.

Busca altres exemples de substncies que continguin emulsionants.
Per qu creus que es fa servir el detergent per netejar els plats?


La maionesa s una salsa freda feta d'ou cru, oli, sal i unes
gotes de suc de llimona. Tcnicament s una emulsi d'oli que
es pot formar perqu el rovell d'ou cont lecitina que fa
d'emulsionant.

Treball de sntesi

Escola Sadako | 1r dESO Curs 2012-2013 22

NUTRIENTS
Tot all que mengem cont nutrients, com les protenes, els hidrats de carboni o els greixos.


Aquests nutrients estan formats bsicament de carboni, hidrogen i oxigen.
Els hidrats de carboni poden ser simples o ms complexos, formant cadenes llargues dels
simples.
Els hidrats de carboni simples sn hidrats de carboni de cadena curta. Un exemple s la
glucosa.
Un cas intermedi sn hidrats de carboni com el sucre.





Un hidrat de carboni complex molt important s el mid. El mid es troba a alguns aliments
com la pasta, la patata, larrs o el pa.
El mid, en contacte amb el iode forma un complex acolorit de color blau intens, i aquesta
caracterstica saprofita per detectar la presncia de mid en els aliments.
Cont mid el pa? I el sucre?
Dissenya un experiment on descriguis, pas a pas, com detectar la presncia de mid en
diversos aliments.

Treball de sntesi

Escola Sadako | 1r dESO Curs 2012-2013 23

CANVIS DESTAT
Quan volem fer pasta o arrs, posem a bullir aigua en una cassola. Quina s la temperatura
debullici de laigua?
A quina temperatura creus que es cuina la pasta o larrs? Raona la
teva resposta.


Per qu quan necessitem cuinar els aliments duna forma rpida els fregim (utilitzant oli) i
quan volem cuinar-los ms lentament els bullim (en aigua)? Quina de les dues substncies
t un punt debullici ms alt?
Quan cuinem algun aliment que cont molta aigua, com els calamars a la romana congelats,
per exemple, ens esquitxa loli. Per qu creus que passa aix?
Posa a bullir una mica daigua per cuinar un grapat darrs. Porta un control sistemtic de la
temperatura amb un termmetre:

t (min)
T (C)
Representa grficament aquesta variaci de la temperatura amb el temps (Excel).
Qu pots observar?
Guarda laigua obtinguda al bullir larrs.






Treball de sntesi

Escola Sadako | 1r dESO Curs 2012-2013 24

DIGESTI
Efecte de la saliva i els sucs gstrics en el mid
Separa en tres gots una dissoluci de mid (la meitat de laigua que et queda de bullir
larrs)
Etiqueta els teus gots amb un retolador permanent.
Posa:
REFERNCIA en el primer
BOCA en el segon.
ESTMAC en el tercer.
Ara afegeix:
1r got: res
2n got: una quantitat considerable de saliva
3r got: unes gotes de salfumant (cid clorhdric) que s lcid que contenen els sucs
gstrics de lestmac.
Desprs, intenta dissenyar un mtode per comprovar si encara queda mid en els gots o,
pel contrari, la saliva o els sucs gstrics, han fet que es comenci a digerir.


Abans de dur a terme lexperiment, fes una hiptesi del que creus que passar.
Per qu creus que s important mastegar b els aliments abans dempassar-tels?
On comena la digesti dels aliments? Raona la teva resposta.

Treball de sntesi

Escola Sadako | 1r dESO Curs 2012-2013 25

VITAMINA C
La Vitamina C s un compost que reacciona amb el complex iode-mid que hem vist abans.
Sabem que el complex iode-mid s un compost de color blau fosc.
Quan la Vitamina C reacciona amb el complex iode-mid, fa que aquest perdi el seu color.
Grcies a aix, podrem comprovar la presncia de Vitamina C en alguns aliments.
Reparteix laigua que et queda de bullir larrs en 5 gots.
Afegeix dues o tres gotes de iode a cada got per formar el complex iode-mid.
Dels 5 elements amb els que experimentars, intenta deduir, abans de dur a terme
lexperiment, si contenen vitamina C o no.
Un cop feta la hiptesi, posa, en cada got, un dels elements dels quals vols comprovar la
presncia de Vitamina C.
Extreu conclusions i escriu el resultat.
Busca ms informaci sobre les funcions de la vitamina C al nostre cos.
Per qu s important, quan tenim anmia i ens recomanen prendre ferro, que prenguem els
complements amb un suc de taronja (molt ric en vitamina C)?
Si haguessis de preparar una amanida de llenties (riques en ferro) amb que
lacompanyaries? Raona la teva resposta.