NDEX

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17.

Organitzaci curricular Lavaluaci El treball tutorial El Pla dAcci Tutorial El treball collaboratiu Lapadrinament Els Caps de Dia Protocol per a la correcci de textos Normes per a la realitzaci de treballs Sortides i excursions Activitats relacionades amb les rees Activitats generals descola El pes de les motxilles La comunicaci a travs de la xarxa Seguretat a la xarxa Normativa per al bon s de lordinador La convivncia i el treball a lescola Lassistncia La puntualitat Entrades i sortides de lescola Per on baixarem a dinar Lestona desbarjo Els mbils, els IPODS... Els objectes perduts El material collectiu Els armariets Si el material es malmet Lescola s sostenible Lambient de treball a lescola La manera de vestir a lescola Els xiclets, les llaminadures, el tabac 18 18 19 19 19 20 19 20 20 20 20 21 20 21

4 5 5 6 7 8 8 9 10 11 12 12 12 13 14 17 18

Ls dels lavabos La sala de professors Les eines que faciliten el treball 18. 19. Preguntes freqents Matries comunes de tercer dESO Llengua catalana Llengua castellana Matemtiques Llengua anglesa Fsica i qumica Cincies socials Tecnologia Msica Educaci Fsica

21 21 22 23 25 26 28 31 33 35 37 38 40 42 44 45 46 47 48 50 51

Emprenedoria
20. Matries trimestrals de tercer dESO Ed. per a la ciutadania Informtica Dibuix artstic Teatre Ritme i expressi

21.

Matria optatives de tercer dESO Francs 54

53

ORGANITZACI CURRICULAR DISTRIBUCI DE LES REES DE 3r dESO

Matries comunes: Llengua catalana: .............................................................. Llengua castellana: ........................................................... Llengua anglesa: ............................................................... Cincies socials: ............................................................... Matemtiques: ................................................................... Cincies de la naturalesa: .................................................. Tecnologia: ........................................................................ Ed. Fsica: ........................................................................... Ed. Musical ......................................................................... Emprenedoria..................................................................... 4 hores setmanals 3 hores setmanals 3 hores setmanals 3 hores setmanals 4 hores setmanals 4 hores setmanals 3 hores setmanals 2 hores setmanals 2 hores setmanals 1 hora setmanal

Treball tutorial: Tutoria: .............................................................................. Matries trimestrals: Filosofia 3/18 Informtica Dibuix artstic / Teatre / Ritme i expressi ................ 2 hores setmanals 1 hora setmanal en grup redut

Matria optativa: Francs (optatiu per a aquell alumnat que el tri) ............. 1 hora setmanal

TOTAL CLASSES SETMANALS: 32 / 33 hores

Treball de sntesi: 5 BARRIS DE BARCELONA. Consisteix en un estudi de diversos barris de la ciutat. Es a final del 1r trimestre. dur a terme

LAVALUACI: LES PREAVALUACIONS, LAVALUACI FINAL I LA PROMOCI DE CURS

A 3r dESO, el sistema davaluaci segueix el mateix procediment que ja coneixem a 1r i 2n dESO. Tot els nois i noies al llarg de lESO han de tenir coneixement en tot moment de quina s la seva situaci acadmica al llarg del curs, a fi que puguin corregir el que calgui abans darribar al mes de juny. Els tutors sencarregaran dacompanyar els nois i noies en la seva trajectria. s clar que les famlies han destar al corrent de levoluci del seu fill/a per tal de treballar plegat en la millora i el benestar dels nostres alumnes. s amb aquesta finalitat que a mitja avaluaci, tots els alumnes rebran un butllet provisional davaluaci, les PREAVALUACIONS, que tenen la finalitat dinformar de la situaci de lalumne/a al cap d0un mes i mig dhaver comenat cada trimestre. s important que aquest document es revisi conjuntament entre pares i fills, a fi destablir una comunicaci positiva i establir el cam a seguir al llarg del curs. Aquestes preavaluacions cal que es retornin signades dins dels terminis establerts. A final de cada avaluaci, totes les famlies rebran els butlletins de notes i els corresponents comentaris tutorials a travs de la intranet de lescola. Una vegada shagi acabat el curs, per accedir al curs segent, cal que totes les qualificacions siguin positives, amb dues excepcions com a mxim. Amb lobjectiu dassolir els objectius de les matries insuficientades en acabar el curs, lalumne/a shaur de presentar a les proves extraordinries de recuperaci del mes de setembre. En cas que tot i aix quedin 3 o ms matries suspeses al mes de setembre, lalumne/a haur de romandre un any ms al curs. Lalumne/a que hagi de presentar-se a les proves extraordinries del mes de setembre, ho podr fer noms si presenta els treballs de preparaci per a les proves que shagin previst des de les diverses rees. Conv que es tingui present la importncia daquests treballs per a la recuperaci dels aspectes bsics de la matria, tot pensant tant en les proves com en linici del nou curs. s clar que, en aquest sentit, el treball coherent entre escola i famlia s cabdal. A lannex dinformaci de les diverses matries del curs, podreu trobar la informaci respecte dels objectius, els procediments i lavaluaci de les diverses rees que componen el currculum de 3r dESO.

EL TREBALL TUTORIAL
A 3r dESO, es dedica una sessi de lhorari lectiu a realitzar activitats educatives diverses que complementen el treball de les rees. Aquestes sessions, dirigides pel tutor o tutora del grup, contribueixen a desenvolupar i potenciar capacitats bsiques dels alumnes, orientar-los per tal daconseguir la seva maduraci i autonomia, i ajudar-los a prendre decisions per al futur. Sn les hores que es dediquen a reflexionar sobre un mateix i sobre el conjunt dels nois i noies de la classe. s, en definitiva, on sincideix en la vida del grup i en la formaci per als futurs ciutadans. Amb el desenvolupament del Pla dAcci Tutorial, es treballaran aspectes com lautoconeixement i lautoestima personal, les habilitats socials, la convivncia, les tcniques de treball i la progressiva autonomia dels alumnes en ladquisici daprenentatges i control del propi progrs. La participaci i collaboraci activa dels alumnes a les hores de tutoria s molt important per aconseguir els objectius proposats. Per b que aquestes dues hores han de permetre que els nois i noies tinguin un espai per poder exposar aquells temes que creguin convenient, el treball tutorial de cada curs de lESO sorganitza dacord amb Pla dAcci Tutorial dESO de lEscola Sadako, del qual parlvem ms amunt. Uns dels objectius fonamentals del treball tutorial a lescola s lacompanyament acadmic, per sens dubte amb la mateixa o major importncia tamb ho s lacompanyament personal a partir dels valors que vertebren lescola en el seu ideari i, per tant, en la vida diria. A fi de garantir aquesta fita, tots els tutors/es de lESO tenen una hora fixa en lhorari per a latenci personalitzada dels alumnes. Daquesta manera assegurem que tots els nois i noies tindran un moment de contacte amb el tutor o la tutora al llarg del curs. Aquesta acci tutorial s compartida per tot el professorat del curs, que vetllar per acompanyar lalumne/a tant des del punt de vista acadmic com personal a fi dassolir els objectius previstos per a aquest curs. A grans trets, a 3r dESO, a part dels objectius establerts a 1r i 2n dESO, concretem els segents: 1. Seguir treballant per augmentar el nivell de coneixena del grup a fi de potenciar la confiana i el respecte entre iguals i en tota la comunitat educativa. 2. Continuar treballant perqu lalumnat de 3r mostri la complicitat necessria en lobjectiu dassolir una escola tranquilla, en qu es garanteixi el clima necessari per a la concentraci i el treball. 3. Seguir treballant lorganitzaci, la planificaci i la responsabilitat per assolir un nivell superior dautonomia en tot lalumnat. 4. Iniciar lorientaci acadmica i laboral. 5. Aprofundir en la prevenci per evitar conductes de risc en relaci al mn de les drogues i de la sexualitat.

EL PLA DACCI TUTORIAL A 3r dESO

En aquest sentit, el Pla dAcci Tutorial de 3r dESO sestructura a partir del treball dels blocs temtics segents: ESO 3 1r TRIMESTRE
PRESENTACI DEL CURS PARTICIPACI: CAPS DE DIA, DELEGATS I CRRECS LA NORMATIVA S COSA DE TOTS CONNEXI SEGURA TREBALL VIOLNCIA DE GNERE TREBALL SOBRE L'ACTUALITAT ORDRE A LES AULES SOLIDARITAT: EL BANC DELS ALIMENTS ESTUDI/ANLISI DEL CURS. APADRINAMENT CONEIXEMENT DEL GRUP I D'UN MATEIX TRIA DEL CARNESTOLTES JUNTA D'ALUMNES POLTICA TREBALL DE SNTESI: ELS BARRIS DE BARCELONA NADAL

ESO 3 2n TRIMESTRE
CONVIVNCIES A CASTELLAR DE N'HUG CONEIXEMENT DELS ALTRES DIA DE LA NO-VIOLNCIA ANLISI DEL CURS PARTICIPACI: REVISI CAPS DE DIA TREBALL SOBRE L'ACTUALITAT ORDRE A LES AULES TALLER DE SEXUALITAT COMPORTAMENTS DE RISC: 2 XERRADES MOSSOS PREPARACI CARNESTOLTES TREBALL SOBRE L'ASSETJAMENT (BULLYING) JUNTA D'ALUMNES VISITA CENTRE INSTIUCIONAL: EL MN DE LA JUSTCIA

ESO 3 3r TRIMESTRE
SOCIOGRAMES SANT JORDI I ELS JOCS FLORALS TREBALL SOBRE L'ACTUALITAT ORDRE A LES AULES ANLISI DEL CURS ORIENTACI PER AL CURS VINENT MERCAT DE CALAF: EL BAR TREBALL SOBRE ELS PREJUDICIS SORTIDA DE FINAL DE CURS

EL TREBALL COLLABORATIU A LESCOLA SADAKO

Desprs dun primer any a lESO dhaver dedicat un hora a la setmana al treball en equip, tot cercant un espai per a lorganitzaci i laprofundiment en les bases del treball cooperatiu, a partir de 2n dESO, fins a 4t, pretenem que lalumnat entengui que cal abandonar el concepte treball en grup per esdevenir especialistes en el treball collaboratiu, per la qual cosa, caldr posar en prctica una dinmica de treball adequada fonamentada en una srie de valors que sn imprescindibles per assolir lobjectiu com que cerca el treball en equip. Es pretn evitar el desajust habitual en lesfor entre tots els membres dun grup de treball, per la qual cosa cada un dels membres del grup haur de prendre un paper determinant en el desenvolupament del treball, a fi de controlar mtuament el treball que sha de dur a terme. A partir daqu, tots els membres del grup posaran en prctica una srie de comportaments que caldr treballar i aprendre, com sn: el consens, la negociaci, la tolerncia, el control, la planificaci o lautoavaluaci. Tot plegat, ha de reportar uns beneficis en laprenentatge integral de lalumnat, ja que potenciem la responsabilitat, la motivaci per la tasca, lactitud dimplicaci i diniciativa, laugment de la comprensi del que es fa i per qu es fa, la qualitat, la relaci social en laprenentatge i les actituds democrtiques o el grau de domini dels procediments i els conceptes.

LAPADRINAMENT
Hem comprovat al llarg dels anys que una eina altament positiva per a la millora en levoluci dels nostres alumnes s la collaboraci entre iguals, amb lobjectiu de polir les dificultats que puguin aparixer al llarg del curs en laprenentatge duna matria. En aquest sentit, la uni entre alumnes que dominen un matria determinada que poden donar un cop de m a aquell alumnat que hi troba dificultats, ha revertit molt positivament, tant en lmbit acadmic com personal, ja que ha perms de potenciar el coneixement mutu, cosa que ha facilitat la confiana i el respecte. Habitualment, aquest treball es realitza en parelles de manera voluntria, a partir del guiatge dut a terme des de la tutoria.

ELS CAPS DE DIA DE LESCOLA SADAKO

Els nois i noies de 3r dESO ja saben molt b qu vol dir sser Cap de Dia a lescola, ja que ja ho han experimentat des de 1r dESO. Tot i aix, conv recordar quin s el sentit daquest servei. La participaci de lalumnat en el servei dels Caps de Dia suposa un increment en la integraci dels nois i noies en la vida descola, ja que collaboren en espais que fins fa pocs anys eren privats a la intervenci de lalumnat. Daquesta manera, hi ha una millora en el coneixement del tots el qui formem part de lescola, ja sigui el personal docent o les persones que no formen part de lequip de mestres. s clar que aquesta via de participaci permet de demanar un plus en la responsabilitat de lalumne/a ja que les tasques que es realitzen han de revertir positivament en el funcionament general, com de lescola. En aquest mateix sentit, els nois i noies tenen un major coneixement del desenvolupament duna jornada descola, coneixement que sempre s sinnim de confiana i respecte per a totes les persones que convivim a escola i per a les activitats que shi realitzen. Daltra banda, els Caps de Dia comparteixen servei amb alumnes ms grans o ms petits (de 5 a 3r dESO), fet que es valora positivament, ja que permet el coneixement ms proper entre edats diferents, que s uns dels objectius primers descola, a fi de millorar el nivell de confiana entre els mateixos alumne i, per tant, el nivell de respecte i collaboraci. Al llarg del curs, tot lalumnat far de Cap de Dia un nic cop al curs, la qual cosa no suposa cap mena de prdua en el seguiment acadmic. Hem de tenir present que sempre hi haur un company o companya que far el seguiment de la matria i dels deures a fi que el Cap de Dia no perdi el fil dels temes treballats. Tot Cap de Dia ha de tenir present els aspectes segents: 1.- Qui entri a escola trobar els Caps de Dia abans que ning, per tant, cal tenir lactitud i el gest adequat a aquesta responsabilitat. Leducaci i les bones maneres sn molt importants. 2.- Els Caps de Dia han de vetllar sempre per tenir el seu espai endreat. 3.- Sempre han danar identificats. 4.- En acabar un servei sempre han de demanar lavaluaci a les persones que en sn responsables. 5.- Dos aspectes bsics en el treball dels Caps de Dia sn la responsabilitat i la collaboraci. Aix doncs, leducaci i el respecte seran presents al llarg del dia, com han de ser presents sempre en la vida descola, per ara ms que ms, ja que el Cap de Dia treballar amb persones dmbits diferents en lorganitzaci de lescola. 6.- En acabar la jornada, sempre sha de deixar el material en ordre, a punt per als propers Caps de Dia.

PROTOCOL GENERAL DE CORRECCI DE TEXTOS

La correcci en lexpressi s un aspecte cabdal en el treball de totes les rees a lescola Sadako. Tots els professors/res ho sn de la seva rea i a la vegada tamb ho sn de llengua. En totes les correccions dels treballs es valoraran els segents aspectes, que tindran incidncia en la valoraci global de la matria:
Un text ben presentat es llegeix amb facilitat, t marges definits i la separaci entre lnies s correcta. Si sha escrit a m, no t ratllades i en general el text s net. Un text adequat respon a lenunciat i cont tota la informaci que es demana. El text est ben pensat . Les idees estan ben exposades i sorganitzen de forma clara. En un text ric lxicament, el vocabulari s correcte i variat. El registre no s colloquial. Recull noves paraules apreses. Un text correcte ortogrficament s el que presenta una ortografia acurada. Sha de valorar ls del corrector en els textos escrits amb ordinador.

PRESENTACI

ADEQUACI COHERNCIA

ASPECTES OBJECTIUS

LXIC

ORTOGRAFIA

NORMES PER A LA REALITZACI DE DEURES I TREBALLS

Els deures i els treballs a lESO tenen un pes fora important en lavaluaci de les matries, ja que demanen un nivell de planificaci alt, aix com un domini elevat de la recerca i la gesti de la informaci. Aquests aspectes es treballaran amb profunditat al llarg de letapa. De moment conv que es coneguin amb claredat les normes per a la realitzaci de treballs a fi daplicar-les sense dubtes, ja que tindran una incidncia directa en lavaluaci: Utilitzarem fulls de paper DIN-A 4. Si els treballs es redacten a m, sempre shan descriure amb claredat i correcci. Sempre numerarem les pgines. Sempre shan de respectar els marges, tant els laterals com els superiors i inferiors. En cas que sescriguin amb lordinador, farem servir un model de lletra del tipus arial o calibri, sempre ASPECTES SUBJECTIUS s important valorar-la per motivar els alumnes.

CREATIVITAT

amb una grandria entre 11 i 12, mai superior. Tot el treball sha descriure amb lordinador. No hi pot haver res escrit a m.

10

Deixarem sempre marges laterals, superior i inferior adequats i tindrem cura dels espais entre lnies. Sempre justificarem els textos. Escriurem els ttols i subttols de manera mesurada. Evitarem dabusar del WordArt. Sempre numerarem les pgines amb lordinador. Farem una portada en qu consti el ttol del treball i la matria a la qual pertany, el nom i el curs de lalumne/a, i el nom del professor/a al qual va adreat. Escriurem lndex del treball a linici. Escriurem la llista bibliogrfica dels llibres consultats al final del treball. Citarem les referncies bibliogrfiques segons els models adjunts. Sempre hi afegirem un full blanc al final. Sempre lliurarem els treballs enquadernats, grapats al marge o dins duna camisola, mai agafats amb un clip. Com es fa la bibliografia: Llibres: COGNOM, Nom. Ttol del llibre. Lloc dedici: Nom de leditorial, any. Exemple: UBEDA I COMAS, Joan. Lxic musical. Barcelona: Oikos-Tau, 1998. Diccionaris i Enciclopdies: Ttol del diccionari. Vol. 000, p. 000, Lloc dedici: Nom de leditorial, any. Exemple: Enciclopdia temtica Oxford. Vol. 3. Barcelona: Edicions 62, 1998. Articles de revistes i publicacions peridiques: COGNOM, Nom. Ttol de la part de la publicaci. Ttol de la revista o publicaci [Lloc dedici], vol. 000, nm. de lexemplar 000 (dia mes any), p. 000-000. Exemple: COSTA, Joaquim; FERRAN, Ricard. La part duna revista de prova. Revista de les Proves [Vic; Barcelona], vol. 3, nm. 111 (maig 1992), p. 23-64. Pgines web: COGNOM, Nom. Ttol del text [en lnia]. Nmero dedici o versi. Lloc de publicaci: editor, data (data de lltima actualitzaci). <localitzaci> [Consulta: Data de consulta] Exemple: Com citar recursos electrnics [en lnia]. Versi 1.0. Barcelona: Escola Universitria Jordi Rubi i Balaguer, 24 juliol 1997. http://www.ub.es/biblio/citae.htm [Consulta: 10 gener 2001]

11

SORTIDES I EXCURSIONS
Les sortides i excursions que es duen a terme durant el curs sn activitats escolars que es realitzen fora de laula. s important que tot lalumnat del grup hi assisteixi, ja que shi treballen tant aspectes referits al treball de les matries com a lmbit de la convivncia. Per a la bona organitzaci de ladministraci de lescola i per tal com cal anticipar la reserva de transports, cases de colnies, etc, si un alumne preveu que no podr assistir-hi ha davisar el tutor/a amb lantelaci suficient i labsncia ha de ser sempre justificada. Les sortides cerquen completar el treball relacionat amb la matria, per tamb shi treballen els valors en les relacions personals i de convivncia, prenent sempre com a base el respecte. Per assolir aquests objectius, cal la implicaci i collaboraci de tots els alumnes des de la responsabilitat, en tot moment, tant durant la preparaci com al llarg dels dies que duri la sortida. Lactitud dels i les alumnes sha de fonamentar en la prudncia, lautodisciplina i el respecte als altres, aspectes que sempre han de ser presents a lescola, per que els haurem dexigir en totes les activitats, sortides i excursions. Amb lobjectiu de cercar aquest nivell de responsabilitat, a part de lautoritzaci dels pares, tamb es demanar el comproms de respectar la normativa de lexcursi signat pels mateixos alumnes. Es pot donar el cas que hi hagi alumnes que durant el curs, ja sigui en la vida en el dia a dia o en una sortida anterior, hagin infringit la normativa o hagin fet mal s de la confiana que sempre s present a lescola Sadako. En cas que lalumne/a no hagi demostrat sentit de la responsabilitat en la seva feina a escola ni en el respecte en les relacions amb els companys/es i el professorat, podr ser excls duna sortida. Si es dna el cas, tant la decisi de lequip de professors/es com les raons que hi han portat es comunicaran a lalumne/a afectat i als seus pares. Habitualment, la decisi final haur estat precedida dun advertiment escrit per tal que lalumne/a reflexioni i modifiqui el seu comportament en all que calgui. La normativa de totes les sortides i excursions es fonamenta en les mateixes normes que regeixen la vida a escola. s evident que la normativa ha de fer mfasi en el respecte a les persones, el treball de tots, lentorn i els horaris. Tamb inclou la prohibici de fumar, de prendre begudes alcohliques i qualsevol altra substncia que afecti lautocontrol, que sn considerades faltes greus. Dacord amb el que acabem de dir, qualsevol incidncia en una sortida o excursi es tractar de la mateixa manera que es faria a escola. Si un alumne comet una falta greu en una sortida o excursi, podr ser enviat a casa. Es comunicar als seus pares la decisi de retorn abans de la data prevista. Aquesta decisi es prendr per consens dels professors/es acompanyants i prvia consulta a la direcci de lescola. Arribat aquest cas, el pare i la mare (si no el mateix alumne) es faran crrec de limport del retorn. En el cas que un alumne no hagi lliurat lautoritzaci de la sortida corresponent dins del termini establert, lalumne romandr a lescola, ats com correspon. La sortida es cobrar a la famlia. No sacceptaran trucades ni correus electrnics ni missatges per fax el mateix dia de la sortida. En el cas que un alumne no assisteix a una sortida dun o diversos dies perqu nha estat excls com a mesura disciplinria, es quedar a lescola on realitzar feina supervisada per professors.

12

SORTIDES I ACTIVITATS A 3r DESO

Visita i conferncia al CosmoCaixa. Una xerrada a crrec dun/a escriptor/a. Sortida al TRAM: TV3 i Catalunya Rdio. Audici al Palau de la Msica. Activitats relacionades amb el Treball de Sntesi.

Visita als Jutjats de Barcelona. Les convivncies. Visita al Banc daliments. Taller de sexualitat. Visita a lEcoparc de Montcada Sortida de final de curs.

ACTIVITATS GENERALS DE LESCOLA:

Benvinguda al nou curs. Celebraci del Dia de la NO-Violncia. El Mat de Nadal. Trobada general de germanor lltim dia del primer trimestre. Commemoraci de Santa Ceclia.

Els Jocs Florals. El Mercat de Calaf. Sortida de final de curs.

EL PES DE LES MOTXILLES

A lescola, de forma cohesionada amb les famlies, fem el seguiment del pes de les motxilles del nostre alumnat, a fi que tots els mestres tinguin present aquest fet i els nois i noies spiguen organitzar-se per tal devitar que la motxilla pesi massa. Hem treballat per trobar els recursos necessaris per disminuir els pes de les bosses, ms que ms ara que lalumnat treballa amb lordinador. En aquest sentit, els llibres de text sempre sn a casa o a lescola, per mai no han danar amunt i avall. Les noves tecnologies permeten de treballar amb aquelles parts del llibre que siguin necessries, evitant el transport del material. Des de la tutoria, un dels aspectes que es treballen s lorganitzaci del material dels nois i noies a fi que prenguin conscincia que no cal transportar all que no sigui necessari. A ms a ms, a la carta que senvia el mes de juliol, hi apareixen una sries de consignes respecte del material que cerquen una millora en el pes de les bosses dels nois i noies.

13

Tot i aix, s un tema que no s de soluci fcil, ja que cada alumne/a s un mn i nhi ha que sn ms organitzats, nhi ha que necessiten tenir tot el material sempre a punt i a casa o nhi ha que fan alguna extraescolar i han de transportar el material de lescola i el de lactivitat complementria... s aqu que el treball cohesionat entre escola i famlia s fonamental. Aix no obstant, hem cregut oport dapuntar una sries de consells que poden ser tils a fi de fer passos endavant en la mesura del pes de les motxilles i la salut dels nostres alumnes. Consell que cal afegir als que ja hem apuntat respecte del treball a escola: Consells per prevenir problemes desquena en edat escolar El pes de la motxilla no ha de superar el 10% del pes corporal de lalumne. El material escolar transportat diriament hauria de ser el mnim i limprescindible. Cal organitzar la motxilla posant els llibres ms pesats tocant lesquena i distribuint la resta del material perqu es mantingui al seu lloc. s important repartir el pes que es porta a lesquena de forma equitativa entre les dues espatlles, portant la motxilla amb les dues corretges (mai amb una de sola). Shan dutilitzar motxilles amb corretges amples i amb recolzament capitonat. Evitar les motxilles bandolera i les de rodes, ja que aquestes provoquen que es corbi excessivament lesquena. Si, tot i aix, sutilitza una motxilla amb rodes cal triar un disseny que permeti ajustar-la a lalada del nen, que sigui lleugera i es pugui dur cmodament empenyent-la endavant. Sha dajustar la motxilla amb fermesa procurant mantenir-la a uns 5 cm per damunt de la cintura Cal vigilar que els alumnes mantinguin lesquena recta, mai corbada, i caminin amb el cap i el trax drets Cal seure de forma correcta, recolzant lesquena a la cadira amb fermesa i sense inclinar-se cap endavant Hem dafavorir la prctica dalgun esport per enfortir els msculs de I'esquena i limitar les activitats sedentries.

LA COMUNICACI, LA INFORMACI I EL CONEIXEMENT A TRAVS DE LA XARXA

Ning no se sorprendr si diem que a lescola partim del valor deducar per al coneixement i la prevenci que no pas per restringir i prohibir com a base de treball, per b que s ben clar que els nostres alumnes han de saber moures en un marc normatiu clar que fixi els lmits necessaris a fi daconseguir un clima emocional de convivncia positiu. El mn, amb la introducci de les tecnologies de la comunicaci i el coneixement, ha canviat, per no noms per a lescola, sin per a tota la societat i, per tant, tamb, en el si de les famlies. Des de lescola podrem intervenir en tot all que estigui en el nostre abast, per tal que els nostres alumnes tinguin la informaci necessria i puguin prendre les decisions amb coneixement de causa, sempre des de la prevenci.

14

Hi ha altres aspectes en qu lescola no pot o no ha dintervenir, com sn els casos en qu la llei dictamina els lmits. s aqu on la famlia ha de fer un pas endavant. El cas del Facebook s paradigmtic. Lalarma sovint es generalitza, per recordem que un noi/a no es pot subscriure a aquesta xarxa social - i per extensi en daltres de carcter similar- si no t 14 anys. Creiem que aquest s un bon punt de partida si volem guiarnos per la prevenci i per aquell marc dactuaci clar de qu parlvem. Dacord amb tot el que hem apuntat, us afegim en aquest apartat de la guia uns enllaos que poden ser clarificadors. http://www.menoresenred.com/2010/10/06/la-edad-minima-en-las-redes-sociales/ http://wikidiario.info/news/life/education/-/392775ef-143d-40f7-9825-ad30c1e2f7de/cr-ixer-massa-rpid.html Seguidament, creiem que s important recordar alguns consells per als nois i noies que poden ser tils per a un bon s de la xarxa.

SEGURETAT A LA XARXA: NAVEGA AMB VENT A FAVOR!

La xarxa tofereix moltes possibilitats: jugar, comunicar-te amb els amics, xatejar, buscar informaci per als treballs de lescola, etc. Per, tal i com passa a la vida real, a la xarxa tamb ens podem trobar en situacions difcils, dabs o informaci errnia que cal evitar. Segueix les pistes que et donem i gaudeix de la Xarxa! Una dada personal s qualsevol informaci que et pugui identificar. Per exemple: el nom i el cognom, una fotografia, una gravaci de vdeo feta amb el mbil, etc. A.- Qu has de fer per protegir les teves dades personals: 1. Utilitza pseudnims o nicks personals, que noms conegui el teu cercle damics ms propers. 2. No donis informaci sobre el lloc on ets, el teu telfon, la teva adrea, lescola on vas, les activitats extraescolars i els horaris. 3. Pensa que la informaci personal teva, de la teva famlia o dels teus amics no la pots publicar a la xarxa. 4. Demana perms a les persones que surtin a les fotografies, abans de penjar-les i etiquetar-les. 5. Pensa que les fotografies que penges i etiquetes les troben els buscadors: Google, etc. 6. A les xarxes socials, configura la privacitat del teu perfil perqu noms hi pugui accedir el teu cercle damics ms propers. 7. Utilitza ms dun correu electrnic, per exemple: un per inscriuret a les xarxes socials i als jocs o xats i un altre per enviar correu electrnic. Daquesta manera, no podran accedir des de la xarxa a la teva llista dadreces electrniques. 8. No segueixis el correu en cadena, pot captar les teves dades personals. 9. No tinguis la web-cam descoberta, mai se sap qui hi pot haver a laltra banda sense que tu ho spigues. 15

B.- Altres coses a tenir en compte quan estiguis navegant: 1. Elimina els missatges de desconeguts, no els contestis. 2. Tanca la sessi quan et connectis des dun espai pblic, un cibercaf, etc. 3. No et descarreguis els arxius adjunts de missatges que tenvien persones que no coneixes. Elimina aquest tipus de correus. 4. Si et trobes amb pgines ofensives, tanca-les i no hi tornis a entrar. 5. Davant qualsevol dubte, pregunta als teus pares o educadors. Atenci, nens i nenes, nois i noies dESO: sou especialment vulnerables en lentorn dInternet, i tot all que hi trobeu us pot atreure, oi? Doncs shan dextremar les precaucions! s per aix que heu daprendre com navegar per la xarxa adequadament i preservar les vostres dades personals. No ho sabeu tot encara sobre com funciona internet, i per aix, en cas de dubte, heu de demanar consell. Les dades personals de menors de 14 anys noms poden ser tractades per terceres persones amb el consentiment dels pares o tutors. Per tant, les persones i entitats que vulguin tractar-les han de disposar dun imprs de sollicitud dautoritzaci dels pares o tutors. I molt i molt important, els joves, tamb a la xarxa, han de transmetre un comportament responsable i respectus amb els altres. C.- I pares i mares!! Ja ho veieu, tenim molta feina a fer, per entre tots! Recordeu que Internet t continguts per a totes les edats. Per aix, la recomanaci s guiar-los cap a pgines adequades i evitar les de contingut per a adults, violent, etc. Lordinador no s una eina personal i intransferible tancada amb pany i forrellat a lestudi o lhabitaci del noi o la noia. s convenient que els ordinadors puguin ser consultats per tota la famlia i aquesta consulta sigui visible per tothom. Tingueu en compte que: No s recomanable publicar fotografies que identifiquin menors. Sels ha de formar sobre els perills ds dinternet. Avisar-los que no comparteixin informaci personal amb estranys, que no obrin correu electrnic ni arxius adjunts de persones que desconeixen i que no descarreguin programes sense autoritzaci. Shan de fer servir sistemes perqu els nens accedeixin a Internet a travs dentorns personalitzats i comptes dusuari limitats, que permeten als pares o educadors supervisar la navegaci. De totes maneres, cal que els nens i les nenes aprenguin a moures de manera segura per la xarxa. Cal comprovar que utilitzen contrasenyes segures i que no les comparteixen. s molt important disposar duna clau segura, perqu ning no pugui accedir a la seva informaci personal. Alertar-los que els amics i les amigues de la xarxa poden no ser qui diuen que sn. Si disposen duna pgina personal, prevenir-los de penjar fotografies o vdeos o de donar a conixer les seves activitats concretes, els seus gustos, els dels familiars o els dels amics i amigues. Configurar el seu perfil a les xarxes socials amb la mxima privacitat i que no acceptin peticions damistat de desconeguts.

16

NORMATIVA PER AL BON S DE LORDINADOR

De ben segur que treballar amb ordinador us permetr tenir accs a mltiples eines i recursos. De totes maneres, s fonamental que entengueu aquesta eina com un complement al vostre treball i feu un esfor per mantenir latenci a tot all que es faci a laula. Lordinador s una eina de treball bsica en el treball diari a lescola, per la qual cosa creiem que, com a tal, ha de contenir els elements imprescindibles per a un treball atent i rigors. Daltra banda, conv que no se alenteixin les funcions dels aparells, per la qual cosa, evitarem darxivar-hi tots aquells programes i arxius que no siguin imprescindibles. s per aquesta ra que s important que tinguem presents els aspectes que sapunten a continuaci, que seran exigits i avaluats des de tutoria, aix com des de totes les rees: 1.- Lordinador s personal i intransferible. 2.- Lordinador ha danar identificat amb el nom i el cognom de manera ben visible. No es pot modificar laspecte extern del dispositiu (pintar, ratllar...). 3.- Cada alumne/a s el mxim responsable de tenir cura del seu ordinador, tant de la cura fsica com dutilitzaci. Respecte de qualsevol mal s que faci necessria una reparaci, ser lalumne/a qui es far crrec del cost. 4.- Lordinador sempre ha destar desat al calaix. Noms es traur i es far servir amb el perms del professor/a. En un dia de pluja, lordinador sha de desar a larmariet amb la funda com a mesura de seguretat. 5.- Lordinador sha de carregar a casa. Si no sha carregat, no sen podr fer s. 6.- Lescriptori ha de contenir els enllaos bsics per al treball a escola i a casa. El nombre de dreceres ha de ser mnim i totes han de fer referncia al treball escolar. 7.- Lordinador es configurar de manera simple, tot evitant recursos que puguin distorsionar el treball a classe i a casa. Sevitaran fons descriptori i salvapantalles estrafolaris i el cursor ser la fletxa establerta per defecte. 8.- El disc dur de lordinador no ha de contenir cap joc. 9.- No tindrem installat a lordinador cap programa de descrrega P2P. 10.- Els arxius de documents de lordinador han destar sempre ordenats. Cal crear una carpeta per als arxius de cursos anterior, on desarem el treball fet. 11.- Lordinador no s un arxiu de canons o de pellcules. Ocupen molt despai del disc dur i nalenteixen les funcions. En el cas que nhgim de fer servir per a alguna rea, tindrem la cura de desar-les en arxius a part quan hgim tancat el treball. 12.- Cal fer un s correcte del navegador, utilitzant larxiu Favorits per a recordar els llocs webs usats a escola. 13.- Durant les estones de treball amb lordinador a laula de classe, a la biblioteca o a lestona destudi extraescolar a partir de les 16.45h, no es permet descoltar msica, ni utilitzar altres programes (jocs, messenger, facebook, twitter, spotify...) que no siguin els de treball. En el cas que sen faci mal s, i no se segueixi aquesta normativa, les mesures a aplicar seran: a) Es far lavs i sapuntaran 2 faltes dactitud a les llistes de la sala de professors. Senviar una nota a casa i lalumne es quedar una tarda.

17

b) Si lalumne s reincident: se seguir el mateix procs i es comunicar al tutor/a perqu situ lalumne de tal manera que es pugui veure la pantalla de lordinador, amb la taula mirant contra la paret dun lateral, per exemple. c) Si un ordinador no es desa dacord amb el sha escrit en aquesta normativa: sapuntar una falta dactitud. 4t.- Si un ordinador no es retorna a secretaria: lalumne no podr fer s daquest ordinador durant 3 dies. Si s reincident: no en podr fer s permanentment. Si lalumne deixa lordinador descola sense endrear, tampoc no en podr tornar a fer s. 14.- Quan lalumne/a marxi de laula, cal desar convenientment lordinador, amb la funda i a larmariet, per evitar que accidentalment es malmeti. 15.- Lordinador no es pot dur al pati. Es pot baixar a la biblioteca si sha dutilitzar per treballar, dacord amb les normes apuntades.

LA CONVIVNCIA I EL TREBALL A LESCOLA

Des de la seva fundaci, lescola sha fonamentat en el dret irrevocable del respecte que han de tenir totes les persones. s per aquesta ra que aquest s un objectiu de treball permanent en el dia a dia a lescola Sadako. Els punts que apuntem a continuaci han de contribuir a fer realitat aquest objectiu fonamental: 1. Totes les persones que conviuen a lescola tenen el dret de ser respectades, reconegudes i acollides per la resta. Lescola no tolerar cap tipus de maltractament ni discriminaci, i demana a tots els estudiants que formin part activa dun comproms collectiu pel respecte als drets de tothom i contra tot tipus de violncia. 2. Cal fer esment especial del respecte que mereixen totes les persones que treballen a lescola, no tan sols els professors propis, sin tamb els dels altres nivells i etapes de lEscola, aix com les persones que treballen com a monitors, a secretaria, en el servei de manteniment, en la neteja, a consergeria, etc. i que amb la seva feina fan un servei importantssim a la comunitat escolar. Qualsevol advertiment per part daquestes persones t el mateix valor que el que facin els professors/es de qualsevol etapa. 3. Els conflictes shan dafrontar sempre i noms per la via de la reflexi i el dileg. La mediaci ser una bona via com a mtode de resoluci de determinats conflictes. Totes les persones que formem part dun collectiu necessitem tenir una base com dactuaci que faciliti la nostra convivncia i afavoreixi el treball que portem a terme.

Si donem un cop dull al nostre entorn comprendrem el valor daquestes paraules. Codis, sons, colors... sn, entre daltres, senyals que ens ajuden a circular o comunicar-nos millor. Expressions verbals i gestuals ens ajuden a millorar la nostra relaci social.
I, lordre, la neteja o la cura de les coses que ens envolten tamb ens permeten ms benestar. A partir del que hem descrit, ens ser ms fcil entendre les segents qestions:

18

LASSISTNCIA:
s clar que lassistncia a lescola s obligatria al llarg de tot el curs. En cas que un/a alumne/a no pugui venir a lescola, cal que presenti una justificaci signada pel pare o per la mare en qu se nindiqui el motiu. Si un/a alumne/a no podr venir a lescola perqu est malalt, la famlia ha davisar abans de les 9.30h fent una trucada a recepci.

LA PUNTUALITAT:
A lescola considerem que la puntualitat s un valor que cal treballar i exigir. s per aquesta ra que amb lobjectiu de seguir les classes amb regularitat demanem a lalumnat i les seves famlies un esfor en el compliment dels horaris Si un alumne/a arriba tard, ms enll de les 8.35h, ha danar a la biblioteca i es posar a treballar en silenci fins a lhora segent. En casos excepcionals de carcter collectiu (embussos, pluja...) els alumnes podran pujar a classe amb una notificaci que els lliuraran a recepci. Si preveiem que un dia arribarem tard per ra justificada, hem de comunicar-ho amb antelaci als tutors/es amb una nota signada pel pare o la mare.

LES ENTRADES I SORTIDES DE LESCOLA:

Al mat, la porta de lescola sobre a les 8.00h. s en aquest moment que sha dentrar al pati i esperar amb tranquillitat per pujar a les classes a partir de les 8.20. Cal sser responsables de ser a la classe amb el material a punt a les 8.30h, hora dinici de les classes. Al mat i a la tarda, a lhora de plegar, sha de sortir per la porta gran del pati. En marxar cap a casa, sempre hem de sortir per lescala de foc.

PER ON BAIXAREM A DINAR:

Sha de baixar per lescala central i sortir al pati pel pati de rajoletes. Sempre entrarem al menjador pel poliesportiu.

LESTONA DESBARJO:
Lesbarjo comena a les 10.30h, per s sempre el professor/a qui determina que la classe sha acabat. Mai no ens podrem quedar a laula, ni en cap altre espai de lescola. Sempre sha de sortir al pati per lescala de foc, amb la tranquillitat i la calma que hi ha dhaver a lescola i que ens reclamen els rtols que trobem als passadissos i que ens demanen silenci. Sempre traurem els embolcalls dels entrepans al pati. Mai als passadissos de lescola. Hem de fer s de les papereres sempre. Lestona desbarjo s un temps de convivncia molt important, en qu shan de respectar les normes de convivncia amb molta cura. Sempre respectarem els companys i companyes i, per tant, les activitats han de garantir el benestar de tots els qui compartim el pati. No es pot fer s de cap aparell per escoltar msica i no s perms i es considera una falta molt greu fer fotografies i enregistraments en vdeo, tret que sigui per a un treball drea i amb autoritzaci escrita del professor/a. Quan soni el timbre, cal aturar el joc i aprofitar per beure aigua i amb agilitat anar cap a la classe. Podem aprofitar per anar al lavabo, tot atenent a la puntualitat.

19

Els dies de pluja ens quedarem a la classe. No podem anar amunt i avall, ni restar als passadissos. Podrem escoltar msica i ms que mai caldr que estiguem tranquils i respectem lordre. En aquesta estona no es poden usar els ordinadors.

ELS MBILS, ELS IPODS I ALTRA TECNOLOGIA SIMILAR:

Si es tracta del mbil o lIpod hem de saber que no es poden utilitzar dins del recinte escolar, tret que es permeti de fer servir en una matria concreta. En cas de sortides, visites o activitats fora de lescola tampoc no es poden utilitzar i noms, en casos determinats, els professors o professores acompanyants indicaran quan i on es poden fer servir. Si lalumne/a t necessitat de telefonar ha de demanar-ho als professors corresponents. Fer qualsevol enregistrament dins de les installacions de lescola o durant una activitat fora descola s una falta molt greu, tret que un professor/a ho permeti per raons del treball de la matria.

ELS OBJECTES PERDUTS

Si ens trobem alguna cosa sense nom hem de donar-la a algun professor o professora. Si es tracta dalguna prdua podem demanar-la a la M. Carme. Ella s la persona que guarda els objectes trobats que no shan pogut retornar. Tot all que no es reculli ser lliurat a entitats humanitries en diferents moments del curs. A lescola sempre es vetllar per la seguretat i la confiana, per recordem que lescola no es pot fer responsable dels objectes de valor que lalumne pugui portar.

EL MATERIAL COLLECTIU I LES INSTALLACIONS:

Hem de tenir cura extrema de conservar en bon estat els mobles, els llibres de reutilitzaci, els ordinadors i els canons, les parets i tota mena dobjectes de lescola que estan al nostre servei, pensant que han destar tamb al servei dels alumnes dels cursos propers. Per tant, el material sempre ha destar a punt i en bon estat. Cal identificar-lo i tenir-lo en el lloc adequat: als calaixos, als armariets individuals o a la cartera a fora, penjada als penjadors. El material mai no pot deixar-se a terra, ni damunt de la taula o de la cadira a lhora de plegar per a lesbarjo de les 10.30h, al migdia o en marxar a cap a casa. Sha de recordar de tancar sempre larmariet i procurar que no es malmeti.

ELS ARMARIETS:
El dipsit pel lloguer de larmariet s de 6, que es retornaran en acabar el curs, sempre que shagi mantingut en bon estat i sen retorni la clau.

SI EL MATERIAL ES MALMET:
Ens responsabilitzarem de la reparaci del material que malmetem, ja sigui de manera voluntria o per manca de prudncia en ls daquest material. Fer malb el material de lescola pot ser sancionat amb treball extra en hores no lectives i/o amb la restituci econmica dels danys causats pel mal s. Igualment ens responsabilitzarem de mantenir lordre i la netedat de les classes i espais comuns per tal de respectar el dret de totes les persones que convivim a lescola a gaudir duns espais dignes i en bones condicions al llarg de tot el dia.

20

LESCOLA S SOSTENIBLE:
Lescola fomenta la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient. Per aix estalviarem recursos (llum, aigua, paper), i fomentarem la reutilitzaci i el reciclatge correcte dels materials. Cada classe ha de tenir cura de les papereres de reciclatge amb els responsables corresponents a fi que les papereres facin la seva funci eficament

LAMBIENT DE TREBALL A LESCOLA

Lescola s un centre de treball i per tant tots plegats hem de collaborar a mantenir lambient de tranquillitat i treball perqu tothom pugui fer les tasques des de la concentraci, la calma i el silenci. Ho hem daconseguir caminant i parlant en veu baixa pels passadissos de lescola, tal com ens demanen els rtols que sn presents en tots els espais. Lalumnat ha de tenir present que els horaris de les diferents etapes no sn els mateixos i mentre uns alumnes treballen, daltres canvien daula o surten al pati. Quan canviem despai hem de portar el material necessari per evitar tornar a laula on ja estaran fent una altra classe. Si ja ha comenat la classe, lalumne/a no hi pot entrar. Sempre que ens hgim desperar al passads perqu una classe acabi, ens esperarem sense molestar ni colpejar la porta.

LA MANERA DE VESTIR A LESCOLA:

El fet de ser a escola implica, com en qualsevol mbit de la vida, correcci i adequaci tant en lactitud, com en vestir i en la manera de relacionar-se, que han de ser sempre adients a lentorn escolar i a les finalitats prpies duna escola. Per tant, la forma de vestir i la imatge ha de ser adequada a la importncia del treball escolar i aix exigeix una presentaci personal acurada. s fonamental que abans de sortir de casa tinguem present que ens dirigim a un lloc destudi i treball, la qual cosa demana que la manera de vestir estigui en consonncia amb els objectius bsics descola: la formaci acadmica i personal. Hem daprendre a adequarnos a qualsevol situaci (com haurem de fer al llarg de la nostra vida) i, en aquest sentit, la vestimenta s un element molt important. Cal, doncs, entendre que sovint les modes o tendncies (ls de xancletes, samarretes desport, gorres o barrets, cinturons o botes amb punxes, peces de vestir altament extremades...) no ens ajuden gens a assolir les fites que ens proposem a escola, ja que lescola no s un espai de lleure i la manera de vestir ha de respondre a aquesta diferncia. A ms a ms, en una escola, algun dels elements anomenats poden suposar un perill per a la salut. Daltra banda, lescola educa en la tolerncia, per la qual cosa queda prohibida qualsevol allusi irreverent, racista o xenfoba. El professorat de lescola vetllar des del dileg, el raonament i el consell perqu entre tots entenguem que s important respectar aquesta norma de convivncia en relaci a la manera de vestir. Tamb sha de tenir present, per, que el seu incompliment pot suposar una falta lleu i, si la falta s reiterada, pot arribar a esdevenir una falta greu.

ELS XICLETS, LES LLAMINADURES i EL TABAC:

Per raons de salut prou conegudes i per ledat dels nostres alumnes, mai no shauria de fumar. Tot i aix, s clar que dins de les installacions de lescola no es pot fumar. Aquestes mateixes normes sn vigents per a totes les sortides i activitats fora descola. No sadmeten, tampoc, llaminadures ni xiclets dins del recinte escolar. Contravenir aquesta norma incidir negativament en les notes dactituds, valors i normes daquella matria.

21

LS DELS LAVABOS:
Durant les hores de classe els lavabos romandran tancats, en cas de necessitat lalumne/a podr demanar la clau al mestre/a per poder-hi anar amb normalitat.

LA SALA DE PROFESSORS:
Podem baixar a la sala de professors a veure un professor/a lhora de lesbarjo sempre que vulguem. s important que es faci servir habitualment aquesta via de suport tant acadmica com personal. Aix no obstant, cal que lalumne/a en qesti hi baixi sol/a a fi que no hi hagi un nombre massa elevat dalumnes davant de la sala de professors, amb la distorsi que aix provoca.

LES EINES QUE FACILITEN EL TREBALL DE LES REES:

Lagenda, que ens permet anotar les dades del treball diari i planificar-nos la feina amb temps suficient. No ha destar decorada, ni sha de convertir en el recordatori dels aniversaris o les festes. Les fotocpies i les impressions, que ens permeten la reproducci de dades i que farem servir amb mesura. El servei per fer fotocpies i imprimir est obert cada dia a lhora de lesbarjo (10.30h - 11.00h), al ciclostil. Per fer s daquest servei prviament shaur dhaver comprat un target, amb el qual podrs fer 20 fotocpies. Lordinador, del qual ja hem parlat anteriorment. No hem doblidar que al reglament de Rgim Intern de lEscola hi ha els drets i deures de tots. Conv llegir-lo amb atenci. El trobars a continuaci.

22

PREGUNTES FREQENTS
Quan cal demanar una entrevista amb el tutor? Habitualment una entrevista durant el curs s suficient per a fer un seguiment de levoluci de lalumne. Tot i aix, si s necessari sen pot concertar una altra en qualsevol moment del curs. En cas que hi hagi algun tipus de preocupaci o es detecti que hi ha algun problema en levoluci de lalumne/a, s recomanable demanar-la al ms aviat possible. Hem de tenir la certesa que el tutor/a tamb sollicitar entrevista si ho considera necessari. Com podeu collaborar en el procs daprenentatge del nostre fill/a? No s la vostra competncia fer el paper de professor/a particular del nostre fill/a. S que lheu dacompanyar en aquest cam: -Propiciant un temps, un espai i un ambient favorable a lestudi. -Fomentant el treball ordenat i constant. -Interessant-vos pels seus progressos o entrebancs. Establint un dileg productiu. -Demanant-li que us ensenyi i parli dels treballs, llibretes, controls... sempre amb voluntat dentendrel i ajudar-lo.

En qu canvia lhorari escolar a 3r dESO? La crrega dhores lectives no canvia de segon a tercer, per s la seva distribuci: a tercer disposen duna tarda sense classes destinada al treball a casa, a canvi dacabar tots els dies a tres quarts de dues. En qu notaran ms exigncia aquest curs? Com s inherent al seu procs de maduraci cognitiva, hi ha alguns canvis en la manera de treballar per als quals hauran de fer un esfor per adaptar-shi. Si parlem de continguts, sincrementa substancialment la proporci de conceptes abstractes i de reflexi, en detriment daltres continguts com els memorstics o mecnics. Daltra banda es demana a lalumnat un treball molt ms autnom en general, que implica una autoexigncia i responsabilitat per al propi aprenentatge molt ms grans. Aix no implica que lacompanyament per part dels professors no sigui el mateix que ha estat fins ara, sin que caldr que tinguin ms iniciativa en detectar les seves mancances i demanar lajuda que els calgui. Han de treballar cada dia a casa? S. A banda dels deures diaris, durant la setmana s necessari per al bon aprofitament del curs fer tamb un seguiment de les matries que inclou passar apunts a net, revisar les llibretes i en general repassar tot el que es va fent a classe en el dia a dia. Aix mateix, el rendiment a les proves ser molt millor si la preparaci es fa amb temps. Com que lavaluaci s contnua, totes les setmanes hi ha proves o controls duna o altra matria. Tamb hi haur treballs de llarga durada que caldr anar fent a poc a poc i no deixar per a la darrera setmana.

23

El vostre fill/a sest fent gran. Com sha dadministrar el seu temps lliure? En aquestes edats el ritme maduratiu dels nens/es s molt divers. Mentre que alguns continuen satisfets amb la vida portada fins ara, dins del cercle familiar, daltres comencen a donar molta importncia al cercle damistats. Cal que, respectant la manera de fer del nostre fill/a, racionalitzem el seu temps lliure, tenint molt present tres punts: - El/La noi/a ha de prioritzar sempre les obligacions acadmiques. - El nostre criteri com a pares sobre el que s correcte i prudent de fer a la seva edat ha de passar per davant del caprici momentani del noi/a. - Posant uns lmits sensats i coherents, estem ajudant-lo, sense cap dubte, en el seu correcte desenvolupament emocional.

Hem de comenar a preocupar-nos per les sortides acadmiques desprs de lESO? En el moment de comenar el curs de tercer encara queden dos anys per comenar uns nous estudis, per tant considerem que encara s aviat per prendre decisions de futur. s del tot normal que encara no tinguin clar quina ser la seva sortida i aix no ha dangoixar-los ni a ells ni a les famlies. Al llarg de quart dESO faran un treball especfic i complet dorientaci sobre les possibles sortides i ser aleshores el moment de prendre decisions. Lnica cosa que s important de tenir ara clar s qu implicaria no obtenir el ttol dESO en sortir de lescola perqu aquest s que s un cam que comencen a fer a tercer. De quines activitats generals descola sn responsables els alumnes de 3r dESO? Els alumnes de tercer sn els principals responsables de dues activitats generals molt importants a la nostra escola, com sn el Carnestoltes i el servei de bar del Mercat de Calaf. Per qu s important que participin en les activitats descola? Tots els cursos de lescola tenen la seva responsabilitat en una o altra activitat i 3r dESO, com correspon a la seva maduresa, s responsable de dues de les activitats ms importants de la vida de lescola. Daquesta manera aprenen a assumir responsabilitats i a esforar-se per al b del conjunt de lescola. Lassistncia i participaci dels alumnes de tercer s, per tant, absolutament necessria perqu sense ells no es podrien tirar endavant aquestes activitats.

24

ANNEX MATRIES COMUNES DE 3r dESO

25

LLENGUA I LITERATURA CATALANES

Professors/es: Xavier Breil, Enric Codina, Marga Minguell OBJECTIUS
El treball que es fa en aquesta rea t present que els alumnes tenen una capacitat de raonament i autonomia ms grans respecte a cursos anteriors. Per aquest motiu orientem el treball de la llengua cap a lexercici de destreses de pensament i expressi que tinguin presents aquestes caracterstiques dedat. Es concreta en aquests objectius: Aprendre a prendre apunts de forma autnoma i dacord amb el nivell dexigncia del curs. Buscar informaci per completar els apunts que es donen. Revisar autnomament lexpressi, tenint present tamb la revisi de lortografia. Elaborar comentaris de text que incloguin la informaci que sha donat. Aprendre a resoldre preguntes obertes i complexes conceptualment.

CONTINGUTS
GRAMTICA Introducci a la sintaxi Diferncia entre categories, sintagmes i funcions Els complements del verb Els pronoms. Substituci pronominal simple LITERATURA El comentari de text Introducci a lEdat Mitjana La literatura trobadoresca Ramon Llull Les 4 crniques dels reis catalans Tirant lo Blanc Ausis March Bernat Metge EXPRESSI Els mitjans de comunicaci Tipus de textos periodstics Lectura d M de Lolita Bosch Participaci en el taller de novella negra i lectura duna novella daquest gnere.

METODOLOGIA DE TREBALL
En les primeres sessions del curs es plantegen les bases del curs. Es fa una unitat introductria sobre lEdat Mitjana que serveix com a guia per a la presa dapunts. Els alumnes prenen apunts en una llibreta i a lordinador. Es fa un retorn conjunt en qu es dedueix quina pot ser la millor manera de prendre apunts i es reflexiona en cada cas si s millor fer-ho a m o amb ordinador. Al llarg dels blocs de literatura el professor explica i els alumnes prenen apunts, que guarden i puntualment es revisen. En alguns temes sn els propis nois els qui preparen la base terica per a explicar-la als seus companys. En ocasions caldr que extreguin informaci duns documents especfics sobre els temes treballats. De la mateixa manera sintrodueix en el primer trimestre el comentari de text, que ser la base del treball dexpressi del curs. En el cas de la sintaxi es partir dels coneixements previs i es donar una base terica mplia. En el bloc del curs hi

26

ha blocs doracions per practicar. Pel que fa al treball dexpressi, es far una lectura compartida de dues novelles. Es contextualitzaran a classe i sen far una lectura collectiva, que es complementar amb lectura a casa. En els dos casos, el treball sobre la novella inclour una tertlia amb el seu autor, que els alumnes prepararan. EL treball final ser sempre una proposta expressiva. En el bloc de mitjans de comunicaci es far un treball aprofundit sobre els diferents tipus de textos periodstics, que es tancar amb lelaboraci dun reportatge sobre un tema dactualitat. A ms es preparen i practiquen els comentaris de textos dels autors estudiats. El plantejament del curs es basa en la idea de fer reflexionar i justificar tot el que es fa, de tal manera que en les proves i controls prioritzarem les preguntes obertes i de justificaci.

MATERIAL i EINES DE TREBALL

APUNTS I MATERIAL DESTUDI - Apunts: en una llibreta gran i/o en una carpeta del seu ordinador. - Carpes on arxiven els materials del curs. - Bloc de curs amb recursos i activitats complementries ALTRE MATERIAL - Fulls blancs DINS A 4. - Ordinador personal per a arxiu de documents i per a recerca a internet. - Diccionaris en lnia de llengua catalana i castellana - Llibre Llengua ESO 3 Ed. Text la Galera com a material complementari de consulta (llibre de reutilitzaci) - Novelles: M i novella negra, ambdues de reutilitzaci -

AVALUACI
Lavaluaci s contnua i es fonamenta en els segents aspectes: ACTITUDS, VALORS I NORMES: - Voluntat, inters i esfor per la qualitat en la presentaci dels textos. - Voluntat, inters i esfor per revisar i corregir els treballs escrits. - Voluntat, inters i esfor per tenir el material a punt en comenar i durant la classe. - Voluntat, inters i esfor per tenir una actitud activa, atenta i participativa en les activitats de classe. - Voluntat, inters i esfor en el lliurament puntual de les feines encomanades. - s pertinent de lordinador en el treball de la matria. PROCEDIMENTS: - Aplicaci de les tcniques dexpressi treballades a classe: organitzaci, cohesi, coherncia i varietat. - Utilitzaci correcta de les eines tecnolgiques aplicades a lexpressi: presentaci i correcci. - Presa dapunts dacord amb la tcnica que es presenta en aquest curs. - Preparaci elaboraci del material de treball i destudi dels blocs de treball CONCEPTES: - Treball diari a classe i a casa. - Controls dels diferents temes del curs. - Proves globals dels continguts treballats en cada avaluaci. - Avaluaci dels treballs dexpressi a fi de valorar el coneixement i laplicaci dels continguts treballats.

27

LLENGUA I LITERATURA CASTELLANES

Professora: Pepita Riau OBJECTIUS
En aquest curs es consoliden bona part dels aprenentatges fets durant el primer cicle de lESO, a lhora que sincorporen i amplien temes de la llengua que permeten treballar nous recursos metodolgics. El treball que es fa en aquesta rea t present que els alumnes tenen una capacitat de raonament i autonomia ms grans respecte a cursos anteriors. Per aquest motiu orientem el treball de la llengua cap a lexercici de destreses de pensament i expressi que tinguin presents aquestes caracterstiques dedat. Es potencia la presa dapunts i la gesti de diversos materials per a fer un aprenentatge ms rigors i aprofundit. Sinicia el treball de literatura amb el coneixement de les poques literries i autors i obres ms representatius. Sintrodueix el procs de comentari de text.

CONTINGUTS
GRAMTICA Reps de les categories gramaticals i dels sintagmes. El sintagma nominal. Estructura, tipus de nucli i el complement del nom. Els pronoms. El verb. Els morfemes verbals i conjugaci. Introducci a la sintaxi. Funcions sintctiques. Concordana entre el Subjecte i el Predicat. Tipus doracions segons el predicat. Oracions impersonals. Els complements del verb. Anlisi de loraci simple. LITERATURA Introducci al llenguatge literari. Els inicis de la literatura en llengua castellana. Las jarchas. Introducci a lEdat Mitjana. El segle XII. Mester de Juglara. Cantares de gesta. El segle XIII. Mester de Clereca. Segle XIV. La narraci en vers : Arcipreste de Hita. Prosa narrativa : Don Juan Manuel Segle XV. Transici al Renaixement. Coplas a la muerte de su padre y La Celestina. Introducci al comentari de text, a partir dels textos ms representatius daquesta poca EXPRESSI Els text unitat de comunicaci. Diversitat i tipologia de textos. Comprensi lectora. Elements explcits i implcits del text. La narraci. Aprofundiment en lanlisi dels elements de la narraci. El conte. Estructura formal i estil. Tipus de contes. Lectura dalguns contes de por, simblics, dhumor, fantstics ... Lectura de Relato de un nufrago. Exercicis de comprensi i reflexi. Lectura de El cazador del desierto. Elaboraci duna entrevista, seguint el model de LA CONTRA. ORTOGRAFIA Reps de les regles bsiques de laccentuaci. Diftongs, triftons i hiats.

28

Accentuaci dels diacrtics i paraules compostes. Consonantisme : b/v; h; g/j; c/qu; s/x, ll...

METODOLOGIA DE TREBALL
En les primeres sessions del curs es presenta la base del que ser el treball metodolgic del curs. Sempre a nivell prctic, i aprofitant linici dels temes que anirem desenvolupant sexplica com es desenvolupar la feina. Ls doble de la llibreta. Per una banda com un instrument de prendre nota de qualsevol explicaci que es faci a laula. Per altra la de reflectir el treball diari amb els exercicis que es van fent per reforar aspectes terics treballats. Parallelament, ls de lordinador com a eina recopilatria dels apunts sobretot de lapartat de literaturadorganitzaci dels temes i de realitzaci dalguns exercicis, que caldr tenir classificats en diferents carpetes. Sintrodueix la tcnica de la pressa dapunts. I es reflexiona, en cada cas i situaci, la convenincia de fer-ho a la llibreta o a lordinador. Tamb sintrodueix el comentari de text molt pautat, que ser una part important del treball dexpressi del curs.. En el cas de la sintaxi es partir dels coneixements previs i es donar una base terica mplia, Aix com molts exercicis prctics que permetin la seva consolidaci. . Pel que fa al bloc dexpressi, es far la lectura de dues novelles, al primer i a lltim trimestre. Es contextualitzen les obres a laula i es comena fent una lectura collectiva que es complementar amb la lectura a casa. Durant la lectura i al final daquesta, es faran exercicis de comprensi, anlisi o creaci, on tindr un pes important lexpressi escrita (coherncia, cohesi). Al segon trimestre es treballar especialment lexpressi oral. Tot aprofitant el treball del conte, els alumnes hauran de preparar i explicar a la classe un conte literari. El plantejamEnt del curs es basa en la idea de fer reflexionar i justificar tot el que es fa, de tal manera que en les proves i controls prioritzarem les preguntes obertes i de justificaci.

MATERIAL i EINES DE TREBALL

APUNTS, EXERCICIS I MATERIAL DESTUDI - Una llibreta gran i una carpeta del seu ordinador. - Carpeta o camisola per arxivar els materials del curs. ALTRES MATERIALS - Fulls blancs DIN-A4. - Ordinador personal per a larxiu de documents i per a recerca a internet. - Diccionaris en lnia de llengua catalana i castellana - Llibre Lengua castellana y literatura ESO 3 Ed. Teide, com a material complementari de consulta (llibre de reutilitzaci) - Novelles: Relato de un nufrago (de reutilitzaci) i El cazador del desierto.

AVALUACI
Lavaluaci s contnua i es fonamenta en els segents aspectes: CONCEPTES: - Controls dels diferents temes del curs. - Proves globals dels continguts treballats en cada avaluaci. - Avaluaci dels treballs dexpressi a fi de valorar el coneixement i laplicaci dels continguts treballats. ACTITUDS, VALORS I NORMES: - Voluntat, inters i esfor per la qualitat en la presentaci dels textos. - Voluntat, inters i esfor per revisar i corregir els treballs escrits. - Voluntat, inters i esfor per tenir el material a punt en comenar la classe. - Voluntat, inters i esfor per tenir una actitud activa, atenta i participativa en les activitats de classe. - Voluntat, inters i esfor en el lliurament puntual de les feines encomanades. - s pertinent de lordinador en el treball de la matria.

29

PROCEDIMENTS: - Aplicaci de les tcniques dexpressi treballades a classe: organitzaci, cohesi, coherncia i varietat. - Utilitzaci correcta de les eines tecnolgiques aplicades a lexpressi: presentaci i correcci. - Presa dapunts dacord amb la tcnica que es presenta en aquest curs.

30

MATEMTIQUES
Professor/es: Gemma Garcia, Ramon Lozano, Ane San Jos OBJECTIUS
El curs inclou els cinc blocs fonamentals de la matemtica escolar, en els que anem aprofundint al llarg de tota lESO. El primer bloc s el de NUMERACI I CLCUL, dintre del qual en aquest curs es potencia la comprensi dels nombres, dels seus usos diversos, de les seves formes de representaci i del sistema de numeraci en el qual s'expressen; tamb la comprensi dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha entre unes i altres, i la comprensi de la funcionalitat del clcul i l'estimaci. El segon bloc s el dESPAI I FORMA on sestudien les lnees i punts notables dels triangles i es treballa el clcul de lrea i el volum de diferents cossos geomtrics. En el bloc dLGEBRA sestudia la resoluci dequacions, inequacions i sistemes dequacions de primer grau i la seva aplicaci en la resoluci de problemes quotidians; dins daquest mateix bloc tamb sestudien les funcions de primer grau i es presenten les de segon grau. Finalment es treballa la COMBINATRIA, lestudi per comptar de manera sistemtica els elements dun conjunt, que representa, per exemple, un requisit indispensable per poder calcular probabilitats de determinats esdeveniments.

CONTINGUTS
Numeraci i clcul Percentatges Potncies i arrels Espai i forma Lnies de triangles Cossos a lespai lgebra Equacions i inequacions de 1r grau Sistemes dequacions de 1r grau Productes notables Equacions de 2n grau Funcions de 1r grau Funcions de 2n grau Estadstica i atzar Combinatria

AVALUACI
Lavaluaci s contnua i es fonamenta en els segents aspectes: ACTITUDS, VALORS I NORMES: Inters i esfor per la qualitat i puntualitat en la presentaci dels treballs. Inters i esfor pel desenvolupament correcte i adient de la llibreta dapunts Inters i esfor per tenir el material a punt en comenar la classe Inters i esfor per tenir una actitud activa, atenta i participativa en les classes Inters i esfor per tenir les carpetes de lordinador i els portafolis de cada seqncia amb ordre. s pertinent de lordinador en el treball de la matria. PROCEDIMENTS: Desenvolupament dels procediments en la resoluci de problemes tal i com sespecifica i raonar les decisions

31

preses durant aquest resoluci Especificar els resultats obtinguts als problemes mitjanant una resposta adequada Utilitzaci correcta de les eines tecnolgiques i no tecnolgiques utilitzades a classe La flexibilitat en la tria de procediments de resoluci de problemes, fugint de laplicaci de procediments mecnics quan aquests no sn la via ms eficient

CONCEPTES: Exercicis i deures realitzats al llarg del curs. Controls peridics per a lavaluaci dels continguts. Proves trimestrals i global de curs dels continguts treballats a classe

MATERIAL i EINES DE TREBALL

APUNTS I MATERIAL DESTUDI Llibreta quadriculada DIN A-4 Dossier on es recullen els controls, la resoluci de les fitxes dexercicis, els deures que shagin de lliurar a la professora, els treballs mensuals, etc.. Calculadora cientfica (Casio fx-82SX) Regle, escaire/cartab, comps, semicercle, tisores i pega ALTRE MATERIAL Ordinador personal per a arxivar documents i per a recerca a Internet.

32

LLENGUA ANGLESA
Professors/es: Montserrat Carrilero, Mariel Nissen, James Ward OBJECTIUS
Des de laprenentatge de la llengua anglesa, es t com a objectiu fer de langls una matria atractiva als quatre cursos de lESO. Es pretn que la llengua estrangera es percebi com un element viu i til dins de la nostra societat global i multicultural. Mitjanant una metodologia activa i participativa basada en la comunicaci oral, es busca que langls sigui en el major temps possible la llengua vehicular dins i fora de laula. Les classes dangls es conceben com un espai en el qual es creen situacions i oportunitats perqu lalumnat utilitzi la llengua anglesa amb un objectiu comunicatiu clar i engrescador.

CONTINGUTS
Els continguts estan estructurats en tres blocs: Bloc 1: Escoltar, parlar i conversar. Les habilitats lingstiques proposades sn: -Comprensi d'instruccions en contextos reals i simulats. - Escolta i comprensi d'informaci general i especfica de missatges cara a cara sobre temes concrets i coneguts. - Escolta i comprensi de missatges senzills emesos pels mitjans audiovisuals. - s d'estratgies de comprensi dels missatges orals: s del context verbal i no verbal i dels coneixements previs sobre la situaci, identificaci de paraules clau, identificaci de la intenci del parlant. - Producci oral de descripcions, narracions i explicacions breus sobre esdeveniments, experincies i coneixements diversos. - Participaci en converses i simulacions sobre temes quotidians i dinters personal amb diversos fins comunicatius. - s progressivament autnom en l's d'estratgies de comunicaci per resoldre les dificultats durant la interacci. Bloc 2: Llegir i escriure. Les habilitats lingstiques proposades sn: - Identificaci del contingut d'un text escrit amb el suport d'elements verbals i no verbals. -Comprensi de la informaci general i especfica de textos, en suport paper i digital, autntics, sobre temes quotidians d'inters general i relacionats amb continguts d'altres matries del currculum. -Lectura autnoma de textos relacionats amb els seus interessos. -s de diferents fonts, en suport paper, digital o multimdia, per obtenir informaci a fi de realitzar activitats individuals o en grup. -s de diferents estratgies de lectura, amb ajuda d'elements textuals i no textuals; s del context, de diccionaris o aplicaci de regles de formaci de paraules per inferir significats. -Producci guiada de textos senzills i estructurats, amb alguns elements de cohesi per marcar amb claredat la relaci entre idees i utilitzant estratgies bsiques en el procs de composici escrita (planificaci, textualitzaci i revisi). - Reflexi sobre el procs d'escriptura amb especial atenci a la revisi d'esborranys. Bloc 3: Coneixement de la llengua. Els coneixements lingstics proposats sn: -s de la veu activa i passiva. -s del mode condicional. -Introducci de la subordinaci i dels pronoms relatius. -s correcte dels temps verbals en present, passat i futur. -s progressivament autnom d'expressions comunes, frases fetes i lxic sobre temes d'inters personal i general, temes quotidians i temes relacionats amb continguts d'altres matries del currculum. -Identificaci d'antnims, falsos amics i de paraules amb prefixos i sufixos ms habituals.

33

AVALUACI
Lavaluaci s contnua i es fonamenta en els segents aspectes: -ACTITUDS, VALORS I NORMES: Comuns a altres matries: - Voluntat, inters i esfor per la qualitat en la presentaci dels textos. - Voluntat, inters i esfor per revisar i corregir els treballs escrits. - Voluntat, inters i esfor per tenir el material a punt en comenar la classe. - Voluntat, inters i esfor per tenir una actitud activa, atenta i participativa en les activitats de classe. - Voluntat, inters i esfor en el lliurament puntual de les feines encomanades. - s pertinent de lordinador en el treball de la matria. Especfiques de la llengua anglesa: -Atenci i respecte envers els missatges orals emesos tant pel professor com pels altres alumnes en llengua anglesa. - Reconeixement de la importncia de ser capa de comunicar-se oralment i per escrit en llengua anglesa. - Actitud positiva envers les activitats de classe per desenvolupar al mxim la competncia comunicativa i envers la superaci dels problemes que poden sorgir en el procs d'aprenentatge. - Valoraci de l'angls com a mitj per ampliar el coneixement del mn, ms enll de l'entorn proper. - Participaci crtica, reflexiva i creativa en situacions de comunicaci oral. - Inters per conixer el vocabulari i les estructures lingstiques necessries per expressar les necessitats elementals de comunicaci. - Inters per l's de les noves tecnologies per a l'aprenentatge i utilitzaci de la Llengua anglesa. - Participaci i cooperaci solidria en el treball en equip, ja sigui per parelles, en petit grup o en agrupament flexible. -PROCEDIMENTS: - Aplicaci dels continguts gramaticals explicats a classe mitjanant el llibre dexercicis (workbook) i diferents recursos daprenentatge que ofereix la web. - Participaci en les activitats tecnolgiques aplicades a laprenentatge de llenges estrangeres. - Treball seqencial de diferents tipologies de textos per a la millora de la comprensi i lexpressi escrita. - Presentacions orals de temtica diversa dacord amb el vocabulari treballat a classe com a eina per incentivar i valorar lexpressi oral. -Treball dhabilitats de comprensi lectora. -CONTINGUTS: - Controls peridics per a lavaluaci puntual dels continguts de cada unitat del llibre. - Proves globals dels continguts treballats en cada avaluaci. - Avaluaci dels treballs dexpressi a fi de valorar el coneixement i laplicaci dels continguts treballats.

MATERIAL I EINES DE TREBALL

- Llibreta gran de 50 fulls. - Ordinador personal. - Students book and workbook: English in mind 3. - Reader (llibre de lectura).

34

FSICA i QUMICA
Professora: Ane San Jos OBJECTIUS
La Fsica i la Qumica formen part duna branca important de les Cincies Experimentals i es comencen a estudiar especficament a 3r dESO. s important que lalumnat aprengui a fer-se preguntes, a proposar hiptesis com a possibles respostes i que siguin capaos de situar el problema, fer els clculs pertinents, i donar una resposta raonada i justificada.

CONTINGUTS
Es cursa un trimestre de Fsica (que es complementar amb la Fsica de 4t, matria obligatria) i dos de Qumica (la Qumica a 4t s optativa). PRIMER TRIMESTRE: FSICA Magnituds i unitats. Errors en les mesures. Notaci cientfica Cinemtica Esttica Pressi i fluids SEGON I TERCER TRIMESTRE: QUMICA Introducci a la Qumica El treball de laboratori. Normes de seguretat Lleis i comportament de gasos Canvis destat Substncies pures i mescles Ltom Elements i Taula Peridica Reaccions Qumiques Setmanalment es far una prctica al laboratori, en angls i per grups de 3 4 persones.

AVALUACI
Lavaluaci es fonamenta en els segents aspectes: ACTITUDS, VALORS I NORMES: Voluntat i inters per participar en activitats de monitoria amb alumnes ms petits o qualsevol altra activitat fora de laula. s pertinent de lordinador en el treball de la matria. Preparaci i comportament a les sortides de la matria. Disposici a lobservaci i interpretaci dels fenmens qumics i fsics Valoraci de lordre, la neteja, lendrea i la seguretat en el laboratori. Participaci i actitud responsable en el treball en grup i distribuci adequada de les tasques de treball. Respecte a lhora descoltar les opinions dels companys i les companyes. Expressi correcta i rigorosa tant oral com escrita. Tendncia a comprovar la coherncia dels resultats abans de donar-los per vlids. Inters a corregir, completar o ampliar un treball o tema. Valoraci de lactitud perseverant del treball dels cientfics. PROCEDIMENTS: Aplicaci dels fonaments cientfics treballats i dels mtodes i estratgies pertinents. Justificaci i raonament dels exercicis o problemes plantejats.

35

Comprensi lectora de documents cientfics. Presentaci adequada del material de treball: llibreta i dossier de prctiques. s correcte del material i dels instruments de mesura del laboratori. Recollida ordenada dinformaci cientfica. Rigor i qualitat en lobservaci i interpretaci i realitzaci de diferents tipus de grfics, dibuixos i esquemes Realitzaci dexperincies senzilles i interpretaci de la informaci extreta dels experiments mitjanant el contrast i lavaluaci dinformacions obtingudes de diverses fonts. - Redacci de linforme corresponent a cada prctica de laboratori CONCEPTES - Controls peridics per a lavaluaci puntual dels continguts de cada unitat. - Prova global al finalitzar lassignatura - Avaluaci de treballs, comprensions lectores i altres feines per tal de valorar el coneixement i laplicaci dels continguts treballats. -

METODOLOGIA
Es fa servir metodologia prou variada de tal manera que lalumne sacostumi a diferents formes de treballar. Alguns dels temes es presenten magistralment, daltres sintrodueixen amb experincies a laula o a partir duna conversa sobre una notcia o fet rellevant, amb la intenci que sigui el propi alumnat qui dedueixi els continguts per si mateix. Es treballa en parella o en grups ms grans, a partir de lectures de caire cientfic, i es combinen les preguntes tancades, obertes, de raonament i els problemes. El tema de pressi i fluids es treballa en grups cooperatius. Es fa alguna sortida al Cosmocaixa on es realitzar algun taller de Fsica.

MATERIAL i EINES DE TREBALL

APUNTS I MATERIAL DESTUDI - Llibre de text: ESTUDIO, P., DUACH, M., HERNNDEZ, J., MASJUAN, M.D. (2007). Fsica i Qumica 3. Barcelona: Ed. Casals. - Llibreta tamany DIN A4 amb quadres de 50 fulls, on es recullen tots els apunts. - Camisola en qu recullen els exercicis impresos i els controls. - Dossier de prctiques. - Lassignatura de Fsica tindr lloc mitjanant apunts, agafats a classe i fulls dexercicis i problemes que es guardaran a la camisola i que shan de tenir llestos per presentar quan es demanin. Aquests fulls de problemes estaran disponibles a la intranet de lescola. Tamb hi haur un dossier amb la teoria. ALTRE MATERIAL - Fulls blancs DIN A4. - Calculadora. - Fulls de paper millimetrat. - Ordinador personal per a arxiu de documents i per a recerca a Internet.

36

CINCIES SOCIALS
Professor: Josep Ortega OBJECTIUS
Connectar lalumne amb la realitat social geogrfica de lactualitat. Aconseguir que entengui a partir dexemples i realitats properes, Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa les bases del Mn actual des de lmbit de la geografia, tot utilitzant els procediments propis de la disciplina. Aix mateix copsar les problemtiques que afecten i preocupen a la majoria de la poblaci del nostre planeta, incidint en les ms properes.

CONTINGUTS
Conceptes: .- La poblaci al Mn. - Lespai urb. Evoluci de l urbanisme i la poblaci a Barcelona. Problemes de les grans ciutats i possibles solucions. - La importncia de les migracions, passades i actuals. Com ens afecten a nosaltres? - Lactivitat econmica. Els impostos. La crisi econmica actual. - La globalitzaci. Com ens afecta? - El sector dels serveis. Comer, transport i turisme. Procediments: - Interpretar fotografies aries. - Interpretar mapes temtics. - Elaborar mapes conceptuals. - Cercar informaci a lordinador i validar la seva importncia. - Confrontar informaci estreta dinternet. - Interpretar, saber extreure informaci de diferents tipus de grfiques. - Relacionar fotografies amb informaci donada. - Analitzar causes i conseqncies dels fets geogrfics. - Realitzar exercicis dempatia. - Analitzar notcies de premsa. - Actuar en una situaci real. - Analitzar problemtiques actuals. - Analitzar avantatges i inconvenients dun fet real i actual. Valors: - Conscienciar sobre la petjada que deixem en el medi ambient. - Avaluar lafectaci sobre els drets humans de les actuacions humanes que estudiem. - Valorar la necessitat de protegir i conservar el nostre patrimoni material i immaterial. - Intervenir a classe seguint un ordre i respectant lopini diferent dels altres. - Ser capa de posar-se en la pell dun altre per tal dentendre el perqu dels seus actes.

AVALUACI
Lavaluaci s contnua i es fonamenta en els segents aspectes: - Proves i controls del diferents temes que anem treballant. - Treballs i exercicis puntuals. - Valoraci dels deures encomanats i de la seva qualitat. - Valoraci de latenci i concentraci mostrada a les classes.

MATERIAL I EINES DE TREBALL

- Llibreta. - Llibre de Geografia de 3r dESO, ed. Santillana. - Ordinador personal.

37

TECNOLOGIA
Professors: Ramon Lozano, Joan Mir OBJECTIUS
La principal funci de la tecnologia s transformar lentorn hum, tant el natural com el social, per adaptar-lo el millor possible a les nostres necessitats i desitjos. A partir daquesta premissa la tecnologia es treballa de forma molt prctica a partir del desenvolupament duns plnols i del treball i del desenvolupament daquests al taller. Les finalitats de lrea s que lalumne adquireixi una autonomia de treball, que aprengui a utilitzar les eines de forma adequada, que spiga aprofitar el material i el temps, que aprengui a tenir recursos i obtenir solucions davant les dificultats que es presentin en el desenvolupament del seu treball.

CONTINGUTS
PRIMER TRIMESTRE Disseny dhabitatges Adaptaci de lhabitatge a les necessitats Dibuix de plnols Els diferents tipus de representacions i els diferents tipus de plnols Manipulaci de lespai SEGON TRIMESTRE La construcci dhabitatges Eines, utensilis i mquines Els materials utilitzats en construcci Estructures, naturals i artificials Installacions Electricitat. El circuit elctric TERCER TRIMESTRE Mquines i mecanismes Treball i Potncia Mquines simples Transmissi i transformaci de moviment. Relacions de transmissi Elements auxiliars Mquines trmiques La mquina de vapor Els motors dexplosi de 2 i 4 temps El motor disel Les turbines Motor de reacci Motor elctric.

AVALUACI
Lavaluaci s contnua i es fonamenta en els segents aspectes: ACTITUDS, VALORS I NORMES: Inters i esfor per la qualitat en la presentaci dels treballs del taller Inters i esfor pel desenvolupament correcte i adient de la llibreta dapunts de Tecnologia

38

Inters i esfor per tenir el material a punt en comenar la classe Inters i esfor per tenir una actitud activa, atenta i participativa en les activitats de classe Inters i esfor en el lliurament puntual i adequat de les feines encomanades Inters i esfor per tenir les carpetes de lordinador i els portafolis de cada seqncia amb ordre. s pertinent de lordinador en el treball de la matria. PROCEDIMENTS: Desenvolupament dels temes treballats a classe Desenvolupament de treballs complementaris de refor de la matria treballada Desenvolupament adequat del treball prctic de taller, o com a mnim que es vegi un esfor en fer-lo el millor possible Utilitzaci correcta de les eines tecnolgiques i no tecnolgiques utilitzades a classe i al taller .CONTINGUTS: Controls peridics per a lavaluaci dels continguts. Proves globals dels continguts treballats en cada avaluaci. Molt important s la presentaci dels treballs del taller realitzats al llarg del curs i a classe. s obligatria la seva presentaci per poder superar lrea. Presentaci obligatria dels treballs complementaris. Presentaci obligatria de la llibreta - apunts realitzats al llarg del curs

MATERIAL i EINES DE TREBALL

APUNTS I MATERIAL DESTUDI Fulls blancs DINS A 4 on es recullen tots els apunts. Portafoli o carpeta classificadora. ALTRE MATERIAL Estisores i pega, escaire o cartab, regle millimetrat de 30cm mnim, comps i llapis de mines. Ordinador personal per a arxivar documents i per a recerca a Internet.

39

MSICA
Professora: Esther Palacios OBJECTIUS
Saber reconixer aspectes bsics de diferents estils i esttiques musicals. Conixer levoluci de la grafia musical. Identificar la msica com una de les arts que ha evolucionat parallelament a l'evoluci de la histria de la humanitat. Mostrar inters per conixer la msica que la nostra societat va crear en el passat i crea en lactualitat. Conixer alguns instruments caracterstics de cada poca.

CONTINGUTS
Msica, comunicaci i humanitat. La msica com a mitj dexpressi. La msica al nostre entorn. Spots publicitaris, sintonies de series, msica a lIpod, al Mp _? Iconografia musical. Quadres, artistes msica i moda. Classificaci de la msica. Es pot classificar la msica? Reconeixement daspectes que ens poden ajudar a classificar-la. Reconeixement destils i esttiques de diferents poques. Gregori i msica de trobadors. Renaixement i Barroc, Classicisme i Romanticisme (pera), Impressionisme i expressionisme i s. XX i estils de msica moderna hip hop, heavy, rock, punk, hardcore, ska,... La meva biografia musical. Histries duna historia personal.

METODOLOGIA DE TREBALL
Ens aproximarem a cada poca o estil mitjanant diferents mtodes de treball. Audici per sentir diferents esttiques i estils. Seguiment de partitures. Treball amb esquemes a partir dun cmic sobre el Renaixement Treball amb Power Point en lelaboraci dun treball sobre la seva biografia musical. Treball de lEdat mitjana mitjanant Power Point que ofereix el professor. Treball en grup sobre un estil musical i posterior presentaci davant la classe. Gravaci i edici en grup redut dun vdeo clip . Creaci dun CD personal que contingui les melodies de la seva vida. Disseny duna cartula personalitzada. Visi de fragments de pellcules o vdeos musicals dinters en la xarxa. Observaci de quadres amb contingut musical. Recerca de partitures amb iconografia interessant. Veure levoluci de la grafia musical. Creaci per parelles duna pgina on surtin els continguts ms representatius dun perode musical.

MATERIAL i EINES DE TREBALL

Ordinador personal i auriculars per treballar aspectes daudici o visi de vdeos dinters. USB per lentrega dalguns treballs de contingut Mb elevat. Entrega dalgun material en DVD /CD (videoclip o Cd personal) o s de la xarxa per penjar-ho. Llibreta gran de 50 fulls sense espiral com a lloc de referncia amb els continguts ms significatius i rellevants de lassignatura.

AVALUACI
Hi ha 3 treballs de major importncia un sobre un estil de msica moderna (tindr un pes especfic lexposici oral a mode de conferncia) la gravaci dun vdeo clip i un treball sobre la seva biografia personal. Aquest ajuden i tenen un pes especfic durant cada avaluaci. La nota de continguts i procediments tindr el pes del 70 % de la nota.

40

La nota dactituds, valors i normes un 30 %. Es tindr en compte el treball i la participaci activa realitzada a classe, les proves i controls, els deures, i l'actitud de silenci i aspecte durant les audicions i l'exposici dels diferents fets musicals. Es valorar especialment linters mostrat i el respecte per conixer la msica de les diferents societats, passat, present i futur, tot acceptant gustos i criteris diferents als propis.

41

EDUCACI FSICA
Professors: Marc del Olmo, Manel Sayrach OBJECTIUS
Aquest curs treballarem amb una major profunditat temes ja vistos al primer cicle i altres de nous que ens ajudin a conixer el nostre cos i les activitats que podem fer amb ell.

CONTINGUTS
PROCEDIMENTS 1. Habilitats motrius. 1.1. Utilitzaci de les diferents habilitats motrius per aplicar-les posteriorment en laprenentatge de tcniques, habilitats i destreses especfiques. 2. Exercitaci de qualitats fsiques. 2.1. Exercitaci de les qualitats fsiques bsiques: resistncia i velocitat. 2.1.1 Valoraci de les diferents qualitats mitjanant tests adequats. 2.2. Aplicaci dalguns sistemes dentrenament de les qualitats fsiques bsiques per desenvolupar la prpia condici fsica. 3. Tcniques dexpressi corporal. 3.1. Prctiques daccions motrius amb ritmes i composicions musicals (Coreografia Carnestoltes). 4. Prctica dactivitats fsico-esportives. 4.1. Execuci dels gestos tcnics dels jocs i esports collectius/individuals oposici-cooperaci (futbol i rugby) 4.1.1. Execuci delements de la gimnstica artstica. (Rondada) 4.1.2. Prctica de diferents salts (plinton). 4.2. Prctica dactivitats fsiques no reglamentades, primordialment a la natura. CONCEPTES 1. Adequaci del cos en lactivitat fsica. 1.1. Condicionament fsic general: les qualitats fsiques bsiques. 1.1.2. La resistncia i la velocitat. 1.1.2.1. Definici i tipus. 1.1.2.2. Sistemes i mtodes dentrenament: 1.2. Principals adequacions dels aparells i sistemes del cos hum quan es realitza exercici i activitat fsica i esportiva. Laparell respiratori i cardiovascular. 1.3. Repercussions de lactivitat fsica per millorar la salut i la qualitat de vida. 1.3.1. Nocions elementals sobre les lesions ms freqents derivades de lactivitat fsica. 3. Jocs i esports. 3.1. Principals gestos tcnics dels esports i jocs collectius treballats a classe. 3.2. Regles i normes dels esports i jocs collectius elegits. 3.3.Principis de la comunicaci motriu i lestratgia 3.4.Element de seguretat i ajudes a la gimnstica artstica. ACTITUDS 1. Valoraci del cos propi. Acceptaci, valoraci i respecte del cos propi. Atenci a la salut i a la higiene personal. Valoraci dels efectes positius de les activitats fsiques. 2. Valoraci de la comunicaci amb els altres. Tolerncia envers els comportaments dels altres. Acceptaci dels resultats en els jocs i els esports. Preocupaci per lassoliment de fites comunes. Acceptaci de les regles i normes de lactivitat fsica. 3. Respecte per lentorn. Preocupaci i respecte per la utilitzaci adequada del material i les installacions.

AVALUACI
La nota de lrea vindr determinada per: 50% per lassistncia, participaci, actitud i inters en la matria. 40% pels resultats obtinguts en proves o tests especfics. 10% per lampliaci de continguts terics en forma de treball, aportaci de material, participaci en frums...

42

MATERIAL I EINES DE TREBALL

A la classe d'educaci fsica s obligatori canviar-se de roba per poder treballar. Material necessari: - samarreta de l'escola, pantalons de l'escola, xandall de l'escola, calat i mitjons esportius. - tovallola, sabatilles i sab per dutxar-se. Consulteu la NORMATIVA especfica de lrea.

43

EMPRENEDORIA
Professor: Jordi Musons OBJECTIUS
actitud general que pot ser dutilitat en

CONTINGUTS
: autoconeixement iniciativa emprenedora i projecte dempresa

AVALUACI
L'avaluaci s continua i es fonamenta en els dos mbits fonamentals: - El treball, actitud i implicaci manifestada en les sessions de classe i el desenvolupament del projecte d'empresa. - La qualitat del projecte d'empresa creat. Als alumnes se'ns subministrar una graella amb tots els aspectes que s'aniran valorant de cadascun dels projectes d'empresa desenvolupats.

MATERIAL I EINES DE TREBALL

Ordinador personal

METODOLOGIA
A Les diferents sessions setmanals salternar el treball en grup per desenvolupar el projecte d'empresa amb activitats que ajudin l'alumna a reconixer les prpies qualitats emprenedores i aprendre molts conceptes bsics referents a la creaci, gesti i administraci de qualsevol tipus d'empresa.

44

ANNEX MATRIES TRIMESTRALS DE 3r d ESO

45

EDUCACI PER A LA CIUTADANIA

Professor: Jordi Nomen OBJECTIUS
1. 2. 3. 4. 5. Participar activament en una comunitat de recerca. Identificar els principals errors de raonament aplicats a la presa de decisions en el marc d'una tica humanista . Argumentar els seus raonaments amb coherncia . Millorar la seva capacitat d'expressi oral. Escriure petits textos explicatius de les seves opinions i sentiments. Prendre posici en un dilema moral basant-se en uns criteris explcits

CONTINGUTS
1. Els dilemes morals 2. la fotografia filosfica 3. Els grans temes de la tica: bondat, veritat, sentit... 4. El cinema i la tica aplicada

AVALUACI
Lavaluaci s contnua i es fonamenta en els segents aspectes: ACTITUDS, VALORS I NORMES: Participaci en els debats a classe Respecte a les normes consensuades pel grup Lliurament curs dels treballs encomanats Inters per detectar les fallcies en la vida quotidiana. PROCEDIMENTS: Debats organitzats per la comunitat de recerca Treballs en petit grup o individuals CONTINGUTS: Mitjanant treballs

MATERIALS
Llibre del Projecte de Filosofia 3/18: Elisa (de lloguer) Llibreta de vint fulls.

METODOLOGIA
La metodologia aplicada a les classes es basa en el que estableix el projecte Filosofia 3/18. Bsicament susa la novella (Elisa) per proposar temes de dileg, en el marc duna comunitat de recerca, que desprs saprofundeixen amb treballs sobre el mateix tema o el visionat de pellcules adients als objectius establerts.

46

INFORMTICA
Professor: Ramon Lozano OBJECTIUS
Avui en dia la informtica ha esdevingut una eina de treball imprescindible i present en tots el nostre entorn, tant familiar, laboral com educatiu. Per aquest motiu en aquest curs es treballen dos programes informtics que creiem que tenen molt inters per a la formaci de lalumne. Per una banda una fulla de clcul i per una altra banda un programa de disseny grfic, el Photoshop. Aquesta matria simpartir al llarg dun trimestre i es dividir en dues parts.

CONTINGUTS
PRIMERA PART: EXCEL Introducci a lexcel, treballar amb celles i referncies. Principals operacions aritmtiques. Clcul de percentatges. Funcions bsiques. Operacions lgiques. Grfiques. SEGONA PART: PHOTOSHOP Introducci al Photoshop. Entorn de treball. Eina de clonaci. Eines de selecci. Ombres. Treball amb imatges en color i blan i negre. Composici imatges. Treball amb capes.

AVALUACI
Lavaluaci s contnua i es fonamenta en els segents aspectes: ACTITUDS, VALORS I NORMES: Inters i esfor per la qualitat en la presentaci de les prctiques. Inters i esfor per tenir una actitud activa, atenta i participativa en les activitats de classe Inters i esfor en el lliurament puntual i adequat de les prctiques. . s obligatria la seva presentaci per poder superar lrea. s pertinent de lordinador en el treball de la matria. PROCEDIMENTS: Desenvolupament de les prctiques proposades a classe Desenvolupament adequat del treball prctic en la part de disseny, o com a mnim que es vegi un esfor en fer-lo el millor possible CONCEPTES: Controls peridics per a lavaluaci dels continguts. (excel) Presentaci obligatria de les prctiques realitzades al llarg del curs

MATERIAL i EINES DE TREBALL

APUNTS I MATERIAL DESTUDI Ordinador personal.

47

DIBUIX ARTSTIC
Professor: Lourdes Mojica OBJECTIUS
1 - Observar atentament formes i el seu entorn 2 - Reconixer i retenir els elements bsics que defineixen na forma o conjunt daquestes. 3 - Representar de forma objectiva i subjectiva 4 - Observar i explorar formes i/o imatges, extraient els elements visuals : forma, color, textura i dimensi. 5 - Realitzar encaixos, apunts i croquis a partir del natural 6 - Determinar el punt de vista i lenquadrament en funci dels propsits aconseguir. 7 - Aplicar tcniques de clarobscurs al dibuix de lnia i de taca. 8 - Experimentar amb diferents tcniques, suports i estris especfiques del dibuix artstic.

CONTINGUTS
1 - Les lleis de la composici: lencaix i lenquadrament 2 - Elements visuals, conceptuals i de relaci 3 - La composici: bidimensinonal i tridimensonal en el temps. 4 - Sintaxi dels llenguatges visuals especfics. 5 - Percepci visual: la proporcionalitat. Les formes estructurals. Les formes dels estils artstics. 6- El clarobscur : el volum dels objectes

AVALUACI
Lavaluaci s continua i es fonamenta en els segents aspectes : * ACTITUDS , VALORS, NORMES - Inters i esfor en la constncia en el treball - Inters i esfor per tenir el material a punt al inici de la classe - Voluntat, inters i esfor per la qualitat en la presentaci dels treballs - Inters i actitud reflesiva i receptiva davant una obra plstica * PROCEDIMENTS - Aplicaci dels procediments demanats en lelaboraci dels dibuixos - Observaci directa dobres dart i de disseny - Pauta dinterpretaci i anlisi dimatges : formalista, semiolgica i iconogrfica - Selecci del punt de vista i enquadrament ms adient a uns determinats propsits. - La percepci visual : la proporcionalitat. * CONTINGUTS - Avaluaci peridica dels treballs realitzats a classe - Avaluaci de la correcta utilitzaci de les tcniques i materials propis i del dibuix artstic . - Inters per la recerca dinformaci: sobre estils artstics i artistes plstics. - Prova terica sobre lectura dimatges - Avaluaci global de tots els continguts de lrea al llarg del trimestre.

MATERIALS
* Individual : -1 capsa de carbonets mitjans, 1 barra de sanguina, 1 llapis gras 6B 8B, 2 barres de pastel ( de dos tons blaus diferents), 1 difuminador mitj, un pinzell tou n4 n6, 1 goma de carbonet, un punta fina negre, un drap de cot i dues pinzes. * Collectiu : 1 llibreta DIN A 3 de paper Ingres, 1 full gran(50 x 70 cm) daquarella i 4 fulls de paper satinat .

48

* A la classe es donar la informaci de les botigues de Belles Arts , on es venen aquests productes.

METODOLOGIA
La metodologia aplicada a les classes es basa sobre tot en lobservaci i la percepci de lentorn ms immediat. En aquesta assignatura de Dibuix Artstic apreciarem els elements de relaci (direcci, equilibri i proporci) implicats en un conjunt formal o en una imatge. Lobservaci directa de conjunts dobjectes (natures mortes), de figura Humana (figura de fusta) i del paisatge del natural, els far ser conscients de la manera de situar els elements en un paper. Realitzaran encaixos, es a dir , dibuix dapunts, esbossos a partir del natural, considerant la posici, la situaci i el ritme de les formes . A ms valoraran el patrimoni artstic i cultural, a partir de la visita a un Museo o monument emblemtic. Lhbit dobservaci els portar a una sensibilitzaci cap a la bellesa i lharmonia, tan de lentorn com de la apreciaci de les obres dart.

49

TEATRE
Professora: Anna Ponces OBJECTIUS
Lassignatura de teatre s optativa a ESO 3 i es treballa durant un trimestre. Podem considerar dos grans blocs dobjectius i cotinguts de lassignatura: LART DE LACTOR Treballar per a una major desinhibici i per la comoditat en estar davant dun pblic. Millorar les capacitats expressives de cadasc. Aprendre a controlar el cos i la veu en funci de les necessitats de cada situaci. Descobrir noves possibilitats del propi cos i de la prpia actitud. Aprendre a escoltar i a ser escoltat. Incentivar la creativitat i la capacitat de risc artstic. Descobrir algunes tcniques dinterpretaci i explorar-ne els resultats. EL TEATRE: JOC I OFICI Conixer els trets essencials de lart teatral. Descobrir i aprendre a respectar els diferents rols del fet teatral, tant a dins com a fora de lescenari i entendre les arts escniques com a treball dequip. Aprendre a fer de pblic, tot respectant, entenent i gaudint duna representaci teatral. Entendre i saber organitzar situacions teatrals. Crear petites produccions teatrals. Estimular la capacitat danlisi i de crtica duna producci teatral

CONTINGUTS
Podem considerar dos grans blocs dobjectius i cotinguts de lassignatura: LART DE LACTOR Desinhibici i presncia escnica. Expressi oral i corporal. Escolta i treball en equip. Bases de la interpretaci naturalista. Altres tcniques de teatre fsic. EL TEATRE: JOC I OFICI El teatre, les seves diferents possbilitats, visons i evolucions. Lequip de creaci i producci dun espectacle. El ritual de la representaci teatral. Estructura i principals elements de la situaci dramtica. Pautes per a la creaci teatral. Elements dobservaci o valoraci duna representaci. Com exposar el propi criteri.

AVALUACI
Lavaluaci es fonamenta en els segents aspectes: ACTITUDS, VALORS I NORMES: - Voluntat i inters per desinhibir-se i trobar la comoditat a lescenari. - Respecte i valoraci de la feina prpia i de la de la resta dintegrants del grup. - Inters i motivaci per exercitar la creativitat i per aportar projectes i idees propois a la classe. - Organitzaci i comproms tan en el treball a laula com en els exercicis que calgui preparar a

50

casa. - Participaci activa en el treball de laula. - Capacitat de treball en grup. PROCEDIMENTS: Realitzaci de petites escenes teatrals i udiovisuals que seran comentades a classe. Comprensi de les consignes donades per a la creaci teatral. Millora progressiva de la desinhibici i la presncia escnica. Millora progressiva de la creativitat i els recursos expressius.

CONCEPTES o Comprensi i aplicaci dels conceptes treballats en la realitzaci de petites produccions teatrals. o Comprensi i aplicaci dels conceptes treballats en lanlisi i crtica dels treballs escnics de la resta dintegrants del grup.

o METODOLOGIA
Es tracta duna assignatura eminentment prctica. Treballem a partir de lexperincia viscuda del teatre i lexpressi corporal. Hi ha una part dedicada a entrenament actoral a partir dexercicis de tcnica teatral i expressi corporal que es poden desenvolupar en grup o b individualment en els quals treballem tant la desinhibici i la presncia escnica com lanlisi i construcci de situacions teatrals i de personatges. Tamb saborda la creaci a partir dimprovisacions, escenes teatrals i fins i tot petites produccions udiovisuals. La metodologia parteix sempre de la improvisaci i del treball dels recursos expressius i creatius de cadasc.

MATERIAL i EINES DE TREBALL

La nostra eina de treball s el propi cos i les ganes de treballar, darriscar, de jugar i dinvestigar. I el rigor de la feina ben feta. Per aix, tot i que no cal cap indumentria especial, est b que penseu a anar vestits cmodament els dies que fem teatre. En algun moment farem servir algun element afegit de vestuari o dutilleria que s que caldr que porteu de casa. Si fem algun projecte udiovisual ho farem amb material de lescola.

51

RITME I EXPRESSI
Professor: Manel Sayrach OBJECTIUS
Aquesta matria us permetr desenvolupar l'espontanetat, la capacitat imaginativa i l'expressivitat, gaudir sent creatius, emprant la ment i el cos, fugint de la rigidesa i la inexpressi. S'experimentaran un bon nombre de vivncies d'una manera distesa i divertida.

CONTINGUTS
PROCEDIMENTS Aprenentatge dels passos bsics i posterior execuci rtmica del: del txa-txa-txa, paso doble, rock i vals. Treball de recerca en grup, i aprenentatge dun ball de sal. Presentaci posterior, del mateix, al grup. CONCEPTES Balls de sal. Histria i passos bsics del balls treballats a classe. Els sentits. La respiraci i la relaxaci. Els desplaaments. Expressi corporal i expressi oral. ACTITUDS Puntualitat en comenar les sessions. Participaci activa en les diverses activitats proposades a classe. Respecte pel treball i propostes mostrades per la resta de companys/es.

AVALUACI
La nota de lrea vindr determinada per: 50% per lassistncia, participaci, actitud i inters en la matria. 40% pel nivell assolit en els diferents balls i escenificacions.

MATERIAL I EINES DE TREBALL

No cal cap material especfic per lrea. s important portar roba i calat cmode.

52

MATRIA OPTATIVA DE 3r DESO ANNEX

53

LLENGUA FRANCESA
Professor: Xavier Breil OBJECTIUS
Llengua francesa com a segona llengua estrangera es planteja al llarg de tota letapa com una matria optativa que vol ser introducci mplia a la llengua francesa, per tal que lalumnat que ho desitgi pugui adquirir uns coneixements bsics de llengua francesa.

CONTINGUTS
Reps dels verbs en present Interrogaci Vocabulari del temps lliure Descripci despais Preposicions de lloc Expressi democions i sensacions Narrar en passat Possessius Adjectius demostratius Pass compos Participi passat

AVALUACI
Lavaluaci s contnua i es fa a partir del treball a classe, algunes feines puntuables i una prova a final de trimestre. Es valora especialment lesfor de lalumne per parlar en francs a classe i millorar la seva fontica.

MATERIAL I EINES DE TREBALL

nergie 2, Editorial Santillana Cahier dexercices nergie 2 Llibreta gran de 50 fulls Algunes pgines web i diccionaris on-line

54