APOGEU I CRI SI DE L I MPERI ESPANYOL

TEMES 10 i 11
COMPARAR SEGLES I REIS
SEGLE XVI
APOGEU DE LIMPERI
REGNATS

CARLES I O CARLES V
(1516-1556)

FELIP II
(1556-1598)
SEGLE XVII
CRISI I DECADNCIA DE
LIMPERI
REGNATS
FELIP III (1598-1621)

FELIP IV
(1621-1665)

CARLES II
(1665-1700)
CASA DUSTRIA O CASA DE HABSBURG
POLTICA MATRIMONIAL DELS REIS CATLICS
CASA DUSTRIA
CASA DUSTRIA
ESPLENDOR
CARLES V
FELIP II
CASA DUSTRIA
FELIP III
FELIP IV
CARLES II
DECADNCIA I CRISI
USTRIES MAJORS: CARLES V I
FELIP II
SEGLE XVI
ESPLENDOR APOGEU
REGNAT DE CARLES V (1516-1556)
1.-HERNCIA DE CARLES V. POSSESSIONS

2.- PROBLEMES INTERNS EN ELS INICIS DEL SEU REGNAT.
2.1 REBELLI DE LES COMUNITATS
A) CRONOLOGIA
B) BNDOLS
C) CAUSES
D) DESENLLA
E) CONSEQNCIA
2.2 REVOLTA DE LES GERMANIES
A) CRONOLOGIA B)LOCALITZACI C) CAUSES PROFUNDES I IMMEDIATES
D) DESENLLA

3.- POLTICA EXTERIOR
A) OBJECTIU
B) ENFRONTAMENTS
1.- FRANA: CAUSA
2.-TURCS OTOMANS: CAUSA
3.- PRNCEPS ALEMANYS PROTESTANTS: CAUSA I DESENLLA.

4.- ABDICACI 1556
HERNCIA DE CARLES V
HERNCIA DE CARLES V
ELS PROBLEMES INTERNS
REBELLIO DE LES COMUNITATS
1.- QUAN?. CRONOLOGIA

2.- QUI?. BNDOLS ENFRONTATS

3.- ON?. LOCALITZACI DEL CONFLICTE

4.- PER QU? CAUSES

5.- DESENLLA I CONSEQNCIES
REBELLI DE LES COMUNITATS
EXECUCI
DELS
CAPITANS
COMUNERS
ABRIL 1521.
REVOLTA DE LES GERMANIES
QUAN VA ESCLATAR?
CRONOLOGIA
1519-22
ON VA TINDRE LLOC
AQUESTA REVOLTA?
LOCALITZACI
REGNE DE VALNCIA. Es va iniciar en la
ciutat de Valncia i es va estendre per tot el
regne: Castell, Sagunt, Alzira, Xtiva, Elx,
Orihuela.
Qui es van
enfrontar?
BNDOLS
AGERMANATS
Artesans, camperols,
baix clergat.
Lders
Joan Llorens (artes)
Vicent Peris (artes)

Noblesa, vassalls moriscos,
forces reials, patriciat
urb(grans comerciants i
banquers)
Per qu aquesta revolta?
CAUSES DE LA REVOLTA
Causes profundes
1.- Poltica. Els artesans, gent del poble, (gremis) volien participar en el
govern de la ciutat reservat a les famlies poderoses de grans
comerciants, loligarquia.

2.- Social. Revolta antifeudal, els camperols es rebellen contra els
senyors.

3.- Religiosa. Odi contra els moriscos, partidaris de luniformisme
religis.
Causes immediates

1.-Buit de poder. L'oligarquia abandona la ciutat davant de l'epidmia de
pesta, el govern queda buit i els artesans dels gremis aprofiten la
situaci per a ocupar el poder formant la Junta dels Tretze.

2.- Els artesans estaven armats. Shavien repartit armes davant dun
imminent atac de pirates barbarescos.


DESENLLA I CONSEQNCIES
Com va acabar esta revolta?
Les tropes reials van sufocar la rebelli, al voltant de 800 agermanats van
ser executats entre ells el lder radical Vicent Peris
EL RIVAL DE CARLES V PER LHEGEMONIA A EUROPA
FRANCESC I DE VALOIS REI
DE FRANA
LLUITA PER LA HEGEMONIA
A EUROPA I PER CONTROL
DE UN TERRITORI DE GRAN
VALOR ESTRATGIC: MIL.
DOMINI DE MIL.
CASTELL DE CHAMBORD
SETGE DE VIENA PELS TURCS 1529
VICTRIA DE MHLBERG SOBRE ELS PROTESTANTS
1547
PAU DAUGSBURG LEMPERADOR CEDEIX
La Pau d'Augsburg, va ser un
tractat signat per Fernando,
germ i representant de
l'Emperador Carlos V, i les
forces de la Lliga de
Esmalcalda el 25 de setembre
de 1555 a la ciutat d'Augsburg
a Alemanya, pel qual es resolia
el conflicte religis.
CARLES V ES VA RETIRAR AL MONESTIR DE
YUSTE (1556-1558)
FELIP II
1.-POSSESSIONS DE FELIP II DESPRS DE LA INCORPORACI DE
PORTUGAL LANY 1580. RENUNCI ALS TERRITORIS AUSTRACS I AL
TTOL IMPERIAL.

ERA LIMPERI MS GRAN QUE LA HUMANITAT HAVIA CONEGUT FINS
A LES HORES I ES GOBERNAVA DES DE MADRID , ESPANYA ERA EL
CENTRE DE LIMPERI I PER AQUESTA RA , L IMPERI DE FELIP II
HA REBUT EL NOM DE MONARQUIA HISPNICA

2.- POLTICA EXTERIOR
A) OBJECTIUS
B) ENFRONTAMENTS
1.- FRANA. CAUSA I DESENVOLUPAMENT
2.- TURCS. CAUSA Y BATALLA.
3.- PASOS BAIXOS. CAUSES I DESENVOLUPAMENT (1566-1648)
4.- ANGLATERRA. CAUSA I DESENLLA

C) CONSEQNCIA ECONMICA DAQUESTA AGRESSIVA POLTICA
EXTERIOR
POSSESSIONS DE FELIP II
POSSESSIONS FELIP II
POSSESSIONS
FELIP II
POSSESSIONS DE FELIP II MAONARQUIA
HISPNICA
EUROPA DURANT EL REGNAT DE FELIP II
FELIP II SMBOL DE LA INTOLERNCIA
SMBOL DE LA INTOLERNCIA,
DEFENSOR DEL CATOLICISME
BATALLA DE LEPANT 1571
La presa de Nicsia
(1570) i lamenaa dun
atac contra Vencia
(1571) va portar el Papat
a articular una aliana
contra els otomans: la
Santa Lliga, integrada
per la Monarquia
Hispnica (77 galeres i
20 naus), Vencia (109
galeres i 6 galiasses) i
els Estats Pontificis (12
galeres). A aquesta
coalici shi afegirien
Savoia, Malta i Gnova,
aportant tres galeres
cadascun. En total es
mobilitzarien uns
91.000 homes.
VICTRIA DE SANT QUINT (1557)
SOBRE FRANA
PAU CATEAU-CAMBRSIS (1559)
PER AQUEST FELIPE II CONTREIA MATRIMONI AMB
ISABEL DE VALOIS FILLA D'ENRIQUE II DE FRANA
BATALLA DE LEPANT (1571)
La presa de Nicsia
(1570) i lamenaa dun
atac contra Vencia
(1571) va portar el Papat
a articular una aliana
contra els otomans: la
Santa Lliga, integrada
per la Monarquia
Hispnica (77 galeres i
20 naus), Vencia (109
galeres i 6 galiasses) i
els Estats Pontificis (12
galeres). A aquesta
coalici shi afegirien
Savoia, Malta i Gnova,
aportant tres galeres
cadascun. En total es
mobilitzarien uns
91.000 homes.
BATALLA DE LEPANT
La propaganda va magnificar aquesta
victria convertint-la en una gran gesta.En
realitat, la flota turca noms va ser
neutralitzada de forma temporal
En aquesta batalla va participar Miguel de Cervantes, que va resultar ferit,
sofrint la prdua de mobilitat de la seua m esquerra
REBELLIO PASOS BAIXOS (1566-1648)
Propaganda sobre la repressi practicada
pel Duc d'Alba
ELISABET I DANGLATERRA ENEMIGA DE FELIP II
FILLA DE ENRIC VIII I
ANA BOLENA
L
Havia arribat el moment darticular
una gegantesca expedici contra
lenemic angls: 137 naus havien de
transportar uns 90.000 homes per
ocupar Anglaterra. Era lanomenada
Armada Invencible.
ARMADA INVENCIBLE
1588
FALLIDES DEL REGNAT DE FELIP II
1557
1575-76
1596
EL REI NO POT PAGAR ELS SEUS DEUTES
AMRICA
CONQUISTA DAMRICA
1.-Per qu la conquista? CAUSES DE LA CONQUISTA

2.- Quins van ser el grans conquistadors?
PROTAGONISTES DE LA CONQUISTA I LES
GRANS EXPLORACIONS

3.-Com sorganitzava la conquista? ORGANITZACI
DE LA CONQUISTA

4.- Com expedicions de conquista no molt nombroses
dominaren extensos imperis? FACTORS QUE
AFAVORIREN LA CONQUISTA

ORGANITZACI DAMRICA
1.-Com es governava limperi americ? POLTICA

2.-Activitats econmiques. ECONOMIA
2.1 Mineria. Relaci amb la poltica imperial
2.2 Agricultura. Cultius
2.3 Comer: monopoli, importaci i exportaci

3.-Grups socials. SOCIETAT
3.1 Grups socials segons criteris racials
3.2 Causes de la disminuci de la poblaci
indgena
3.3 Causa de la disminuci: explotaci
econmica. Dos sistemes dexplotaci
injustos: encomienda i mita
CAUSA DE LA CONQUISTA
DESIG DE RIQUESA
METALLS PRECIOSOS
TERRES.
POSSIBILITATS DE
COMER
EXPEDICIONS DE CONQUISTA
IMPERI ASTECA

1519-21

HERNN
CORTES
EXPEDICIONS DE CONQUISTA
IMPERI INCA

1531-33
180 HOMES I 22 CAVALLS

FRANCISCO
PIZARRO
EXPEDICIONS DE CONQUISTA
CONQUESTA DE
FILIPINES (1564)
EXPEDICIONS DEXPLORACI
VASCO NEZ DE BALBOA
VA DESCOBIR LOCE PACFIC 1513
DESPRS DE TRAVESSAR LISTME
DE PANAM
EXPEDICIONS DEXPLORACI
FRANCISCO DE ORELLANA VA
RECORRER EL RIU AMAZONES
COM SORGANITZAVA LA CONQUISTA?
ERA UNA EMPRESA PRIVADA ELS PARTICULARS ORGANITZAVEN I
FINANAVEN LA CONQUESTA.

ELS REIS AUTORITZAVEN LA CONQUESTA MITJANANT UN
CONTRACTE DENOMINAT CAPITULACION DE CONQUISTA. DESPRS
DE LA CONQUESTA ELS TERRITORIS PASSAVEN A LA CORONA PER
EL CONQUERIDOR REBIA EL TTOL DE GOVERNADOR I UNA PART DE
LES TERRES I EL BOT.

PER QU LA CONQUESTA VA SER RPIDA?
A) SUPERIORITAT MILITAR : CAVALLS DESCONEGUTS PER A
ELLS, ARMADURES, CASCOS, ARMES DE FOC.

B) LLUITES INTERNES ENTRE ELS INDGENES QUE VAN SER
APROFITADES PELS CONQUERIDORS PER A ESTABLIR
ALIANCES.

C) AFANY DE RIQUESES DELS CONQUERIDORS.

D) CREENCES I TRADICIONS QUE PARLAVEN DE LARRIBADA
DELS DUS DELS OCEANS. PER AIX SE SOTMETIEN AMB
GRAN FACILITAT I RESIGNACI.



GOVERN DE LIMPERI POLTICA
DES DE MADRID
- CONSELL DNDIES
A) Creat en 1524
B) Assessorava al monarca sobre
assumptes americans.
C) Promulgava les lleis a aplicar en
el territoris americans.
AMRICA
VIRREGNATS
El territori es va dividir en dos
virregnats (Nova Espanya i Per) al
front de cadasc un virrei elegit per la
corona entre laristocrcia castellana
amb amplis poders
AUDINCIES.
A les principals ciutats, esta instituci
administrava justcia i aplicava les lleis
Govern de limperi americ
SEGLE
XVI
SEGLE
XVIII
Govern de limperi americ AUDINCIES
ECONOMIA. MINERIA
ELS METALLS PRECIOSOS DE AMRICA , SOBRETOT PLATA , VAN
SERVIR PER A FINANAR LA POLTICA IMPERIAL. LEXPLOTACI DE
LES MINES LORGANITZAVA LA CORONA , QUE ES QUEDAVA EN UN
PERCENTATGE DEL METALL EXTRET.
LA CORONA ES QUEDAVA AMB UN 20%DE TOTES LES
TRANSACCIONS COMERCIALS I RIQUESES DAMRICA
EXPLOTACIONS MINERES
MINES DE PLATA.
EXPLOTACIONS MINERES
COMER.CASA DE CONTRACTACI
Aquesta instituci establerta a Sevilla controlava tot el comer amb
Amrica. Sevilla era lnic port que estava autoritzat a comerciar amb
Amrica i el punt darribada de les flotes de les ndies
Tot el que eixia per a Amrica o arribava des d'Amrica passava per Sevilla.
Doncs la corona a travs de la Casa de Contractaci es quedava amb un
percentatge del intercanvis.
SOCIETAT AMERICANA
EXPLOTACI DELS INDIS
FRAY BARTOLOM DE LAS CASAS
DEFENSOR DELS INDGENES.
EL TREBALL DELS INDGENES
AMERICANS SEGONS UN MANUSCRIT
DEL SEGLE XVI
SISTEMES DE TREBALL
ENCOMIENDA
A les terres conquistades es va establir l encomienda que consistia en lliurar
lots de terra amb els seus habitants indis als espanyols que havien destacat en
la conquista. Els encomenderos els instruen en la fe catlica i els protegien i
els indis a canvi havien de pagar un tribut en espcie o en treball.
MITA
La mita va ser una forma d'aprofitament del treball indgena durant la
colonitzaci espanyola del continent americ. Va ser molt emprada en el
treball miner, i obligava les comunitats indgenes a subministrar un
determinat nombre de treballadors durant perodes limitats de temps.
CAUSES DE LA DISMINUCI DE LA POBLACI INDGENA
1.- LES GUERRES

2.- MALALATIES QUE PORTAREN ELS EUROPEUS,CONTRA
LES QUALS ELS INDIS NO DISPOSAVEN DE DEFENSES
NATURALS.

3.- EXPLOTACI DELS CONQUERIDORS.
USTRIES MENORS
FELIP III, FELIP IV, CARLES II
SEGLE XVII
DECADNCIA
Mir los muros de la patria ma,
si un tiempo fuertes ya desmoronados
de la carrera de la edad cansados
por quien caduca ya su valenta.

Salme al campo: vi que el sol beba
los arroyos del hielo desatados,
y del monte quejosos los ganados
que con sombras hurt su luz al da.

Entr en mi casa: vi que amancillada
de anciana habitacin era despojos,
mi bculo ms corvo y menos fuerte.

Vencida de la edad sent mi espada,
y no hall cosa en que poner los ojos
que no fuese recuerdo de la muerte.
POEMA DE QUEVEDO
SEGLE XVII
En les relacions internacionals aquest segle va significar la prdua de
lhegemonia de la monarquia hispnica a favor de la francesa.

A Espanya van regnar els ustries menors: Felip III, Felip IV i Carles II.
Monarques amb una personalitat ms dbil que la dels seus antecessors .
AUSTRIES MENORS
FELIP III
-Favorit, privat o valido, persones de l absoluta confiana reial que governava
en el seu nom.

- Poltica interior. Expulsi dels moriscos 1609. Eixida dEspanya dunes 300.000
persones, que van despoblar llogarets i van privar els senyors duna m obra submisa i
treballadora. Va perjudicar, sobretot, el regne de Valncia on els moriscos eren ms
nombrosos i realitzaven importants tasques agrries.

- Poltica exterior pacifista
Treva del Dotze Anys amb els rebels de les Provncies Unides (1609-1621)
FELIP III 1598-1621
DUC DE LERMA VALIDO DE
FELIP II. OBRA DE RUBENS
FELIP III. OBRA DE DIEGO
VELZQUEZ
POLTICA EXTERIOR PACIFISTA.
ALLEGORIA DE LA TREVA DELS DOTZE ANYS AMB LES
PROVNCIES UNIDES (1609)
EXPULSI DELS MORISCOS (1609)
COM A RESULTAT
DAQUESTA MESURA
VAN HAVER DEIXIR
DESPANYA 300.000
PERSONES , ES A DIR,
PROP DEL 5% DE LA
POBLACI.

MOLTES ZONES RURALS
VAN QUEDAR
DESPOBLADES, LA QUAL
COSA, REPERCUT
NEGATIVAMENTE EN
LAGRICULTURA.
ELS MORISCS EMBARQUEN EN EL PORT
DE DNIA
-DESPOBLAMENT
-RUNA ECONMICA:
SOBRETOT EN
LAGRICULTURA
FELIP IV (1621-1665)
1.- PRIVAT O VALIDO DEL REI FELIP IV

2.- POLTICA EXTERIOR. GUERRA DELS TRENTA ANYS
2.1 CRONOLOGIA:
2.2 LOCALITZACI: EUROPA CENTRAL
2.3 BNDOLS :
- CATLIC: PRNCEPS CATLICS, ALEMANYS, USTRIA I
MONARQUIA HISPNICA
- PROTESTANTS: PRNCEPS PROTESTANTS ALEMANYS, REGNE DE
DINAMARCA, REGNE DE SUCIA, PROVNCIES
UNIDES I FRANA DES DE 1635, REGNE CATLIC
PER ENEMIC ACRRIM DELS HABSBURG QUE
REGNEN A USTRIA I ESPANYA.

2.4 DESENLLA I CONSEQNCIES

3.- POLTICA INTERIOR. PROJECTE DE REFORMA. UNI DARMES
3.1 CONTINGUT DE LA REFORMA. QU PRETENIA AQUESTA REFORMA?
3.2 OPOSICI A LA REFORMA. REVOLTES DE 1640.
- REVOLTA A PORTUGAL
- REVOLTA A CATALUNYA (1640-1652)


FELIP IV
CONDE-DUQUE DE OLIVARES.
(1621-43)
OBRA DE VELZQUEZ
FELIP IV. OBRA DE VELZQUEZ
FELIP IV
OBRA DE VELZQUEZ
GUERRA DELS TRENTA ANYS (LA FI DE LHEGEMONIA)
PRNCEPS CATLICS
ALEMANYS

EMPERADOR DUSTRIA
(CASA HABSBURG)
(CATLICS)

MONARQUIA HISPNICA
(CATLICS)
PRNCEPS PROTESTANTS
ALEMANYS

REGNE DE DINAMARCA
(PROTESTANTS)

REGNE DE SUCIA
(PROTESTANTS)

PROVNCIES UNIDES
(PROTESTANTS)


FRANA 1635
(CATLICS) ENEMIC DE
LA CASA DHABSBURG
GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-48)
EVOLUCI VICTRIES INCIALS
RENDICI DE
BREDA (1625)

VICTRIA
DELS TEROS
ESPANYOLS
SOBRE ELS
HOLANDESOS
(PROVNCIES
UNIDES)

OBRA DE
VELZQUEZ
VICTRIES INICIALS
VICTRIA DE NORDLINGELN (1635) (BAVIERA) ON ELS
PROTESTANTS ALEMANYS I SUECS VAN CAURE DERROTATS
FRANA INGRESSA EN EL BNDOL PROTESTANT (1635)
AQUESTA INTERVENCI
VA CANVIAR EL SIGNE DE
LA GUERRA.

LARTIFEX DAQUESTA
PRESA DE PARTIT VA SER
EL CARDENAL RICHELIEU,
PRIMER MINISTRE DE
LLUS XIII I ENEMIC DELS
HABSBURG.


DERROTA DE ROCROI (1643)
DERROTA
DELS
TEROS
ESPANYOLS
DAVANT DE
LES TROPES
FRANCESES
PAU DE WESTFALIA (1648)
-RECONEIXEMENT DE LA
INDEPENDNCIA DE HOLANDA
(PROVNCIES UNIDES)

-LA FI DE LHEGEMONIA
DESPANYA

-LASCENS DE FRANA COM A
PRIMERA POTNCIA

ESPANYA I FRANA VAN
CONTINUAR LLUITANT FINS A 1659.
PER LA PAU DELS PIRINEUS
FINALITZA EL CONFLICTE AMB LA
VICTRIA DEL COSTAT FRANCS

LLUS XIV. EL SEU LLARG
REGNAT (1654-1715) VA
MARCAR LHEGEMONIA DE
FRANA I LA DECADNCIA DE
LA MONARQUIA HISPNICA.
PALAU DE VERSALLES EXPRESSI DE
LA GRANDESA DE LLUS XIV .
AQUESTA OBRA ARQUITECTNICA
CORRESPON AL BARROC FRANCS
JARDINS DEL PALAU
GALERIA
DELS
ESPILLS.
VERSALLES.
REFORMES POLTICA INTERIOR D OLIVARES
LA UNI DARMES
EL PROJECTE DE REPARTIR LES DESPESES MILITARS ENTRE
TOTS EL TERRITORIS DE LA MONARQUIA HISPNICA DAVANT
LA NECESSITAT DE FINANAMENT DE LA CORONA IMMERSA
EN LA GUERRA DELS TRENTA ANYS Y LA REBELLI DELS
PASOS BAIXOS (PROVNCIES UNIDES)
El principi de diversitat territorial de la Monarquia Hispnica com a
uni entre regnes iguals (aeque principaliter) es QESTIONA
(PROJECTE D UNA ADMINISTRACI CENTRALITZADA)
REBELLI DE CATALUNYA
REBELLI A PORTUGAL
REBELLI DE CATALUNYA (1640-52)
LA GUERRA CONTRA
CATALUNYA VA
ACABAR AMB LA
VICTRIA REIAL
PER EL MONARCA
VA DESISTIR EN LA
SEUA POLTICA
CENTRALITZADORA
DE LA UNI
D'ARMES
REBELLIO PORTUGUESA 1640-1668
LA REBELLI
PORTUGUESA VA
TRIOMFAR I
PORTUGAL VA
PROCLAMAR LA
SEUA
INDEPENDNCIA.
L'EXRCIT ESPAOL
TENIA MOLTS
FRONTS OBERTS I
NO VA PODER
SUFOCAR LA
REBELLI. AIX
ACABA L'EFMERA
UNI IBRICA. 1580-
1640
CARLES II (1668-1700)
EL REI MOR SENSE HEREUS I ESCLATA EL PROBLEMA
SUCCESSORI: UNA GUERRA PER LA CORONA D'ESPANYA ON
TRIOMFAR EL PARTIT BORB
El darrer rei hispnic de la casa dustria, Carles II
dHabsburg era un personatge malalts i mancat
dintelligncia. El nunci papal el descriuria com feo
de rostro; tiene el cuello largo, la cara larga y como
encorvada hacia arriba; el labio inferior tpico de
los Austria; ojos no muy grandes, de color azul
turquesa y cutis fino y delicado [...]. No puede
enderezar su cuerpo sino cuando camina, a menos
de arrimarse a una pared, una mesa u otra cosa. Su
cuerpo es tan dbil como su mente. De vez en
cuando da seales de inteligencia, de memoria y de
cierta vivacidad, pero no ahora; por lo comn tiene
un aspecto lento e indiferente, torpe e indolente,
pareciendo estupefacto. Se puede hacer con l lo que
se desee, pues carece de voluntad propia
GUERRA DE SUCCESSI (1700-1714)
1.- PER QU ESCLATA LA GUERRA?

2.- BNDOLS ENFRONTATS.
- FELIP V (FRANA, CASTELLA)
- ARXIDUC CARLES DUSTRIA (USTRIA, ANGLATERRA,
PROVNCIES UNIDES, PORTUGAL I CORONA DARAG)

3.-DESENLLA.

4.-CONSEQNCIA PER AL REGNE DE VALNCIA: DECRETS DE
NOVA PLANTA (1707) PROMULGATS DESPRS DE LA DERROTA
DALMANSA 25 DABRIL DE 1707.
FELIP V
ARXIDUC CARLES
DUSTRIA
QUAN EL MAL VE DALMANSA A TOTS ALCANA
DEROGACI DELS FURS I INSTITUCIONS DEL REGNE DE
VALNCIA.