IES MOIXENT

IMPERI BIZANTI
IMPERI BIZANT
DEFINIR

QU VA SER?
EVOLUCI
HISTRICA DE L
IMPERI (TEMPS)
- QUANT VA DURAR?
- ETAPES: ESPLENDOR,
DECADNCIA
- LA FI DE LIMPERI
EXTENSI DE
LIMPERI
ESPAI
-CANVIS TERRITORIALS
TRETS POLTICS DE
LIMPERI BIZANT
-ORGANITZACI DEL PODER
TRETS SOCIALS I
ECONMICS DEL
IMPERI
-LES CIUTATS DE LIMPERI
-LES ACTIVITATS ECONMIQUES
CULTURA DE LIMPERI

-TRIOMF DE LA TRADICI GREGA
RELIGI DE LIMPERI

-CISMA D ORIENT
ART BIZANT
-MANIFESTACIONS
-SANTA SOFIA
1.-Elabora una definici d imperi bizant.

2.- Comentar un eix cronolgic o lnia del temps
1.-QUAN VA NIXER LIMPERI BIZANT?

2.- QUAN VA DESAPAREIXER LIMPERI ROM DOCCIDENT?

3.- QUANTS SEGLES VA EXISTIR?

4.- DIFERENCIA L POCA DESPLENDOR DE LPOCA DE DECADNCIA
I DECLIVI?

5.-QUIN PERSONATGE VA ASSOCIAT A LETAPA DESPLENDOR?

6.- QUIN FET VA SUPOSAR LA FI DE LIMPERI BIZANT?


3.- Per qu el regnat de Justini va ser una poca desplendor?. Un
argument o ra.
ESPAI

4.- Comenta el mapa de levoluci de limperi bizant (classe) NO ACNS

POLTICA

5.- Identifica i assenyala la funci de les institucions que formaven
lorganitzaci poltica de limperi bizant.

SOCIETAT I ECONOMIA.

6.- Quan i qui va fundar la ciutat de Constantinoble? Per qu la seua
importncia estratgica i econmica? NO ACNS

7.- Comenta el paper de les ciutats a limperi bizant. NO ACNS

8.- Identifica i descriu les activitats econmiques de limperi bizant. NO
ACNS

CULTURA

9.- Quines dos tradicions culturals i formes de vida convivien en lmperi
bizant? Quina tradici cultural es va imposar finalment? NO ACNS

RELIGI

10.- Defineix cisma dOrient atenent a diversos aspectes: qu va ser,
quan va ser , per qu va ocrrer.

ART

11.- Enumera caracterstiques de lart bizant NO ACNS

12.- Comenta lobra ms rellevant de larquitectura bizantina
a) Anlisi formal.
b) Aspectes artstics i culturals
c) Descripci de lexterior del temple.
d) Descripci de la planta.



DEFINICI IMPERI BIZANT
BIZANCI
QU VA SER L'IMPERI BIZANT?
L imperi rom dOrient conegut desprs com a Imperi bizant.
La seua capital va ser Constantinoble.

Va sorgir com a conseqncia de la divisi de l'Imperi rom a la
mort de Teodosi l'any 395. La part occidental va passar a les
mans del seu fill Honori i la part oriental va recaure en el seu fill
Arcadi.

L'Imperi bizant va durar fins al 1453 mentre que la part
occidental, Roma, va desaparixer en el 476 com a
conseqncia de les invasions germniques.


IMPERI
ROM
SEGLE II.
NAIXEMENT DE L IMPERI ROM D ORIENT 395

BIZANCI
EVOLUCI HISTRICA
EVOLUCI HISTRICA
1.-QUAN VA NIXER LIMPERI BIZANT?

2.- QUAN VA DESAPAREIXER LIMPERI ROM DOCCIDENT?

3.- QUANTS SEGLES VA EXISTIR?

4.- DIFERENCIA L POCA DESPLENDOR DE LPOCA DE DECADNCIA
I DECLIVI?

5.-QUIN PERSONATGE VA ASSOCIAT A LETAPA DESPLENDOR?

6.- QUIN FET VA SUPOSAR LA FI DE LIMPERI?


NAIXEMENT DE L IMPERI ROM D ORIENT 395

ESQUEMA CONCEPTUAL
ESPLENDOR DE LIMPERI. SVI
ESPLENDOR DE LIMPERI. SVI
MOSAIC DE JUSTINI I LA SEUA CORT
DECADNCIA SEGLE XIII
LA FI. PRESA DE CONSTATINOBLE PELS TURCS 1453
EXTENSI
BIZANCI
ESPAI HISTRIC
1.- TEMA O TTOL
2.- CRONOLOGIA. MAPA DE SITUACI O EVOLUCI
3.- LECTURA. A)COMPARA TERRITORIS EN LPOCA DEXPANSI I TERRITORIS DE LLTIMA ETAPA
B) PRINCIPALS CIUTATS.
4.-APUNTA UNA CAUSA DE LA DECADNCIA O DECLIVI DE LIMPERI BIZANT?

PASOS DEL MEDITERRANI
TRETS POLTICS.
ORGANITZACI DEL PODER.
BIZANCI
BASILEUS
Lemperador o
basileus
concentrava tots
els poders: dirigia
lexrcit i
ladministraci i era
cap religis.
FUNCIONARIS
EXECUTAVEN LES ORDRES DE
LEMPERADOR
COS DIPLOMTIC
SENCARREGAVEN DE MANTINDRE RELACIONS AMB
ALTRES TERRITORIS.
EXRCIT
DEFENSAVEN LES FRONTERES DE LMPERI. LA
CAVALLERIA ERA MOLT PODEROSA.
LEGISLACI
EN TOT L IMPERI ESTAVEN VIGENT LES MATEIXES LLEIS,
RECOLLIDES EN EL CODI DE JUSTINI O CORPUS IURIS
CIVILIS
Esta legislaci
estava inspirada
en el dret rom.
TRETS SOCIALS I ECONMICS
SOCIALS: CIUTATS
ECONOMIA: ACTIVITATS
(AGRICULTURA. ARTESANIA I
COMER)
RELLEVNCIA DE LES CIUTATS
LES CIUTATS CONTINUAREN TENINT UNA GRAN
IMPORTNCIA. CAL RESALTAR LA CAPITAL. EN UN
LLOC ESTRATGIC, PONT ENTRE SIA I EUROPA.
SITUADA EN EL ESTRET DEL BSFOR QUE
COMUNICAVA EL MAR NEGRE I EL MEDITERRANI.
CONSTANTINOBLE ESTRET DEL
BSFOR
CONSTANTINOBLE
SIA
EUROPA
CONSTANTINOBLE
CONSTANTINOBLE
EDIFICIS IMPORTANTS DE LA CIUTAT.
ECONOMIA. VA GAUDIR DE
GRAN PROSPERITAT ECONMICA
ARTESANIA
-LOCALITZAVA A LES CIUTATS
-ESPECIALITZADA EN PRODUCTES
DE LUXE: TEIXITS DE SEDA,
TAPISSOS, ORFEBRERIA, IVORIS
Orfebreria s el
treball artstic
realitzat sobre
utensilis o
adorns de
metalls precioso
BRAALET
S. VI.
ECONOMIA. VA GAUDIR DE
GRAN PROSPERITAT ECONMICA
COMER EXTERIOR
1.-DOMINAREN EL COMER MEDITERRANI.

2.- VENIEN A EUROPA I FRICA ELS
PRODUCTES DE LUXE PROCEDENTS D'SIA (
ESPCIES, IVORI, PERLES )I AQUELLS QUE
ELABORAVEN ELS SEUS ARTESANS. A MS
DELS SEUS PRODUCTES AGRCOLES.

3.- DESTACA CONSTANTINOBLE QUE ES VA
CONVERTIR EN PUNT DE TROBADA ENTRE
OCCIDENT I ORIENT

4.-LA SEUA MONEDA ES VA CONVERTIR EN
MITJ DE PAGAMENT EN EL MEDITERRANI.
COMER EXTERIOR, UNA ACTIVITAT ECONMICA FONAMENTAL
COMER EXTERIOR, UNA ACTIVITAT ECONMICA FONAMENTAL
Les monedes d'or bizantines van ser la base del comer mediterrani
durant gran part de l'Edat Mitjana.
CULTURA
SIMPOSA LA CULTURA GREGA DES
DEL S.VII
CULTURA IMPERI BIZANTI
ELEMENTS
CULTURALS DE
ROMA
-LLAT
-DRET ROM
INICIALMENT
CONVIUEN
ELEMENTS
CULTURALS DE
GRCIA
-GREC
- ART
DES DEL S VII
S IMPOSA
LELEMENT GREC
-EL GREC SUBSTITUEIX AL LLAT
-LEMPERADOR ADOPTA EL TTOL GREC
DE BASILEUS I ABANDONA EL TTOL DE
AUGUST.
RELIGI

RELIGI
CISMA D0RIENTE. RUPTURA DE LA UNITAT
CRISTIANA I FORMACI DE DOS ESGLSIES.

ELS MONJOS ORTODOXOS EVANGELITZAREN
ELS POBLES DE LEST D EUROPA.
CISMA D ORIENT
QU VA SER?
QUAN VA
SER?
PER QU VA
SER?
CISMA D ORIENT
.iesprofesorjuanbautista.es
ESGLSIA ORTODOXA
LESGLSIA ORTODOXA
EVANGELITZA ELS POBLES
DE LEST.
CIRILI I METODI
INICIAREN
LEVANGELITZACI
DELS POBRES ESLAUS.
Catedral de Sant Basili a Moscou.
ART
-CARACTERSTIQUES.
-MOSAICS
-- SANTA SOFIA
CARACTERSTIQUES
ART MOLT RIC I SUMPTUS QUE VOLIA
EXPRESSAR EL PODER DE LEMPERADOR I
DE LESGLSIA.

ART SOBRETOT RELIGIS: ESGLSIES,
IMATGES RELIGIOSES (ICONES)

ARQUITECTURA DESTACA LA PLANTA DE
CREU GREGA I LES GRANS CPULES.
MANIFESTACIONS ART BIZANT
IMATGES RELIGIOSES
PINTADES DEDICADES A
LA DEVOCI I AL CULTE

ICONES
BIZANTINS
MOSAICS DE SANT VITALE DE
RAVENNA
ITLIA
JUSTINI I EL SEU SEGUICI
MOSAICS DE SANT VITALE DE
RAVENNA
ITLIA
LEMPERADRIU TEODORA I LA SEUA CORT.
SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE
1.- ANLISI FORMAL: TIPOLOGIA, MATERIALS
2.- ASPECTES ARTSTICS I CULTURALS: LOCALITZACI, CRONOLOGIA, COMITENT, ESTIL.
SIGNIFICACI

ANLISI FORMAL
A) FUNCI RELIGIOSA. ESGLSIA CONVERTIDA EN MESQUITA DESPRS DE LA
CONQUESTA DELS TURCS. S UN MUSEU DES DE LANY 1935.
B) RAJOLA (MATERIAL POBRE), QUE ES RECOBRIA AMB MARBRES I BELLS
MOSAICS.
ASPECTES ARTSTICS I CULTURALS

1.- Localitzaci: Constantinoble o
Bizanci, actual Istanbul.
2.- Cronologia. Durant el regnat de
Justini, entre els anys 531 i 537.
3.- Comitent. Justini va encarregar i
finanar la seua construcci. (Antemi
de Tralles i Isidor de Milet)
4.- Estil. Art bizant.
5.- Significaci.
5.1 Principal esglsia de limperi
bizant.
5.2 Per la seua enorme cpula 65
metres dalaria i 35 metres de
dimetre.






SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE
ANLISI, DESCRIPCI EXTERIOR
GRAN
CPULA
SEMIC
PULA
SEMICPULA
CONTRAFORT
MINARET
DESCRIPCI: EXTERIOR I PLANTA
VOCABULARI
CPULA. Volta o coberta amb forma de mitja taronja
Absis: Part de l'esglsia situada a la capalera que sobreix de la faana
posterior i que, generalment, t planta semicircular o poligonal.
CONTRAFORT. Construcci massissa adossada a un mur, a
mode de pilastra, que serveix per reforar-lo en els punts en els
que aquest suporta ms empentes.
ATRI: Prtic o vestbul que precedia a alguns temples.
Espai cobert que serveix d accs al temple

1
2
3
4
SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE
ANLISI, DESCRIPCI EXTERIOR
DESCRIPCI DE LA PLANTA
ATRI
Espai
cobert que
serveix d
accs al
temple
1.-CPULA
2.-SEMICPULES
3.-ABSIS
4.-ATRI.
DESCRIPCI DE LALAT