Rar cc Marc Vidal i Pou Que quedi clar que m’agrada la meva feina. Que consti, perd, que no la faria sense les vacances que tinc, justament per aixd, perqué m’agrada i vull fer-la bé. Si hi ha cap valent que vol provar de treballar tots els dies de l'any amb la mainada, ara que torna el curs i es repeteix el topic de les vacances dels mestres, doncs, apa, que ho provi i després vingui a explicar-m'ho. Encara que li recordo que el topic de tota la vida diu que Ia feina ideal és el treball de capella, les-vacances-de-mestre — i el sou de ministre; combinacio impossible, d’altra banda. | com que m'agrada provocar, si alguna cosa li trobo a faltar a aquesta feina és un altre mes d’aixd que molta gent en diu vacances, perd que no ho sén. Perqué suposo que algu es deu haver plantejat que un no entra a la classe amb les mans a la butxaca i diu: «A veure..., avui podriem fer la pagina trenta-set», Potser aixd era abans, potser algi encara ho fa, perd la gent que jo conec prepara a consciencia cada hora de classe que fa, i aixd necesita un temps; la gent que jo conec organitza escola, planifica el qué, el com i el quan ensenyar al seu centre, i aixd necessita un temps; la gent que jo conec es forma i posa al dia els seus coneixements, i aixd necessita un temps,... molt més temps del que alguna gent es pensa, temps que també deu ser feina, no? | si alga no ho fa, reclamem-li, si us plau, que la nostra feina tracta amb un material molt sensible i s'ha de fer a consciéncia. Oj que a ningi no se fi acudiria pensar que els assaigs d'un actor per preparar una obra no s6n la seva feina? Potser per una hora de representacié n'ha hagut d'assajar vint o trenta i ningd no fi retreu. Nosaltres passem amb moltes menys hores d’assaig i en disposem de molt poques. Per aixd dic que-ens-en cater: més! que ningii no s'ho prengui malament, si us plau, perd cada treball té les seves caracteristiques i les seves necessitats i jo no m'he posat mai amb com distribueix el seu temps el fuster que em fa les portes, encara que les trobi cares, i acato les hores que em factura el mecanic tot i que algunes deuen estar destinades a pensar com adobar els mals de panxa del ferro que li porto | és que potser hi ha un malentes que vull actarir: fa meva feina no consisteix a tenir i guardar la mainada ni mai no ha estat aixi; aquesta és la feina dels pares i de les mares encarregada per Déu nostre senyor des del moment que va dir que tindriem els fills amb dolor i tot allo... si, home, ho diu la Biblia, aixd. La meva feina consisteix a potenciar aquell espai de desenvolupament dels infants i el jovent que se situa entre alld que serien capagos d’aprendre sols i el que faran si algu els indica camins. | aqui s'acaba. La resta li toca a un altre, Per aixd, en aquesta época de any que s'han tomat a sentir les veus de pares i mares desesperats amb rad, intentant coHlocar els fills perqué estan de vacances i ells treballen, cal demanar-los que no culpin els mestres d'aquesta situaci6. La culpa és de la mena de treball que ens ha tocat de viure, que no respecta ni concedeix |'espai i el temps perqué els pares puguin fer de pares, les mares puguin fer de mares i els fills, de fils i no només d’alumnes. | aixd entre tots i totes ho hem d’adobar comengant per ser-ne conscients Per aixd també, quan una nova consellera torna a parlar una altra vegada de la jornada i del calendari escolar, li haurem de recordar que no vulgui carregar- ho sobre les esquenes dels mestres, pero tampoc les de les alumnes, ni les dels pares i les mares. Que en aixd hi ha molt més en joc del que sembla i molts més factors implicats del que s‘aparenta, comengant per fer més racionals les jornades laborals de les persones que treballen i tenen mainada en edat escolar. coneixeu alguna cosa millor que passar hores amb els vostres fils i sentir en la vostra pell cada millimetre de la seva creixenga?