PLANTES

DE LA
CARRETERA
DE LES
AIGES
(BARCELONA)
Alexis Rosell, 2015

CONSULTAR TAMB:
marina-collserola.galeon.com
flora-vall-margenat.galeon.com
floranova-collserola.galeon.com
flora-collserola.galeon.com
quercus-collserola.galeon.com

MAPES DELS TRAMS (xifra/lletra en lila) DE LA CARRETERA DE LES AIGES (=CDLA)

FLORA: LLISTA DESPCIES SUPERIORS (CDLA)

(marges fins a 20 m).
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
31.
32.
33.
34.
35.
36.
37.
38.
39.
40.
41.
42.
43.
44.
45.
46.
47.
48.
49.
50.
51.
52.
53.
54.
55.
56.
57.
58.
59.
60.
61.
62.
63.
64.
65.
66.
67.
68.
69.
70.
71.
72.
73.
74.
75.
76.
77.
78.
79.
80.
81.
82.
83.
84.
85.
86.
87.
88.
89.
90.
91.
92.
93.
94.
95.
96.
97.
98.
99.

ACACIA DEALBATA
ACANTHUS MOLLIS 7b
ACER NEGUNDO 3f
AGAVE FEROX 8e
AGAVE AMERICANA 8b, 5ab, 1d
AGAVE AMERICANA VAR. ALBOMARGINATA
AGROSTIS STOLONIFERA 8c, 1cd
AILANTHUS ALTISSIMA 0d, 3d
AJUGA CHAMAEPYTIS 6b
ALLIUM AMPELOPRASUM 8d
ALLIUM NEAPOLITANUM 3a
ALLIUM VINEALE 6e
ALOE SAPONARIA
AMARANTHUS BLITOIDES 1aS
AMARANTHUS LIVIDUS 0aS, 3a
AMARANTHUS RETROFLEXUS 8i
AMPELODESMA MAURITANICA 8i
ANACYCLUS VALENTINA 6a
ANAGALLIS COERULEA 2c, 3f
ANAGALLIS PHOENICEA 3f
ANDRYALA INTEGRIFOLIA 8f
ANTHYLLIS TETRAPHYLLA 5a, 6e
ANTIRRHINUM MAJUS 5cd
ANTIRRHINUM ORONTIUM 0b, 3d
APTENIA CORDIFOLIA 3d, 8a
ARAUCARIA EXCELSA
ARAUJIA SERICIFERA 3g
ARCTIUM MINUS 6c
ARENARIA MODESTA 3a/b
ARGIROLOBIUM ZANNONII 0b, 6eI
ARRHENATHERUM ELATIUS 3b
ARTEMISIA ANNUA 8c
ARUM ITALICUM 3bS
ARUNDO DONAX 5cd
ASPARAGUS ACUTIFOLIUS 3h
ASPHODELUS FISTULOSUS 0d
ASPLENIUM TRICHOMANES 3c
ASTER SEDIFOLIUS 1b,3bc
ASTER SQUAMATUS 3d
ASTRAGALUS EPIGLOTTIS 5abcd
ASTRAGALUS HAMOSUS 5abcd
ASTRAGALUS MONSPESSULANUS VAR. CHLOROCYANEUS 5d
ASTRAGALUS PENTAGLOTTIS 5a
ASTRAGALUS SESAMEUS 5d
ASTRAGALUS STELLA 5a
ATRIPLEX HORTENSIS 8cE, 8f
AVENA BARBATA 1aN, 4d
BETA VULGARIS 8h
BIDENS SUBALTERNANS 3e
BISERRULA PELECINOS 6a
BORAGO OFFICINALIS 0aN
BRACHYPODIUM DISTACHYUM 3f
BRACHYPODIUM PAUII 5, 8d
BRACHYPODIUM PHOENICOIDES 5bc
BRACHYPODIUM RETUSUM 1e2
BRASSICA FRUTICULOSA 1aS
BRASSICA NAPUS VAR. OLEIFERA 8f
BROMUS DIANDRUS DIANDRUS 3, 4d
BROMUS MADRITENSIS 3h
BROMUS MOLLIS 4bc
BROMUS RUBENS 4b
BROMUS STERILIS 3g
BRYONIA DIOICA 3a, 5bc
BUDDLEJA DAVIDII
CALAMINTHA ASCENDENS 5ab
CALENDULA ARVENSIS 1aC
CALICOTOME SPINOSA 5c
CANNA GENERALIS 3a
CANNABIS SATIVA
CARDAMINE HIRSUTA 3ab
CARDUUS TENUIFLORUS 1aS
CARLINA CORYMBOSA 3e, 8cE
CARPOBROTUS EDULIS 8h
CARTHAMUS LANATUS 0a, 8i
CEDRUS ATLANTICA
CEDRUS DEODARA
CEDRUS LIBANOTIS
CELTIS AUSTRALIS 2a
CENTAUREA ASPERA 1d, 4d
CENTRANTHUS RUBER 1c
CERASTIUM GLOMERATUM 3
CERATONIA SILIQUA 2. 7d
CESTRUM PARCHII 3g
CETERACH OFFICINARUM 4dN
CHAMAECYSE ENGELMANNII 4f/5a
CHEILANTHES MADERENSIS 1cd
CHEILANTHES TINAEI 1cd
CHENOPODIUM MURALE 1d
CHONDRILLA JUNCEA 3c
CHRYSANTHEMUM CORONARIUM 3a
CHRYSANTHEMUM CORYMBOSUM 3f
CICHORIUM INTYBUS 3g
CIRSIUM VULGARE 3h
CISTUS ALBIDUS 0bc
CISTUS MONSPELIENSIS 0bc
CISTUS SALVIIFOLIUS 4a
CLEMATIS FLAMMULA VAR. ACUTISEPALA 0d, 1a, 3a, 3b, 3c, 3d,
4a, 4c, 5b, 6a, 6c, 6e, 7c, 8b, 8c, 8f, 8i, 8i bis
CLEMATIS FLAMMULA ACUTISEPALA X FRAGRANS X
FLAMMULA 5b, 8i bis
CLEMATIS FLAMMULA VAR. ACUTISEPALA X C. VITALBA 8d, 8i
bis

100. CLEMATIS FLAMMULA VAR. FLAMMULA 3a, 4b, 4c, 4f, 5a, 6f, 8b,
8d, 8f, 8g
101. CLEMATIS FLAMMULA VAR. FRAGRANS 8b, 1c, 1e, 4b, 4c, 5b,
5bc, 6d, 7c, 8b, 8d, 8g, 8i bis
102. CLEMATIS FLAMMULA VAR. FRAGRANS F. PARVIFLORA 8c
103. CLEMATIS FLAMMULA VAR. FRAGRANS X ACUTISEPALA 3c,
3d, 5c, 6b, 6cd, 7c, 8d, 8i bis
104. CLEMATIS FLAMMULA VAR. FRAGRANS X FLAMMULA 3f, 5b, 6f
105. CLEMATIS VITALBA VAR. TAURICA 3a, 3f, 5bc, 5c, 6c
106. CLEMATIS VITALBA VAR. INTEGRATA 8i, 6e, 8i bis
107. CLEMATIS VITLABA VAR. CRENATA 3a, 3de, 3f, 4b, 6cd, 6e, 6f
108. COLUTEA ARBORESCENS 5cd
109. COMMELINA VIRGINICA 8a
110. CONVOLVULUS ALTHAEOIDES 8
111. CONVOLVULUS ALTHAEOIDES F. ALBIDA 5ab
112. CONVOLVULUS ARVENSIS 6g
113. CONYZA BLAKEI 8h
114. CONYZA SUMATRENSIS 8f
115. CORIS MONSPELIENSIS 5d
116. COTONEASTER HORIZONTALIS 7d
117. CRASSULA MULTICAVA 8hi
118. CRATAEGUS MONOGYNA 2b, 3c
119. CREPIS TARAXACIFOLIA 3c, 5c
120. CUPRESSOCYPARIS LEYLANDII
121. CUPRESSUS SEMPERVIRENS 3e
122. CUPRESSUS SEMPERVIRENS VAR. STRICTA
123. CYMBALARIA MURALIS 3ab
124. CYNODON DACTYLON 1aN
125. CYNOGLOSSUM CRETICUM 1d
126. CYNOSSURUS ECHINATUS 6a
127. DACTYLIS GLOMERATA 3e
128. DACTYLIS GLOMERATA VAR. HISPANICA 4d
129. DAPHNE GNIDIUM 1a
130. DATURA STRAMONIUM 8gh
131. DAUCUS CAROTA 3f
132. DELPHINIUM AJACIS 3a
133. DICRANUM SP.4a
134. DIPCADI SEROTINA 5ab, 6b
135. DIPLOTAXIS ERUCOIDES 1aS, 6b, 8g
136. DIPLOTAXIS MURALIS 7a
137. ECBALIUM ELATERIUM 8c
138. ECHINOPS RITRO 0B
139. ECHIUM PLANTAGINEUM 3ab
140. ECHIUM VULGARE (estret, ample, rosa) 1aS, 3d, 5b, 7c
141. ELEUSINE GEMINATA 3a
142. ERAGROSTIS RIGIDA
143. ERICA ARBOREA 0aN, 8b
144. ERODIUM CICUTARIUM 1e2
145. ERODIUM MALACOIDES 0aN
146. ERODIUM MOSCHATUM 0aN, 1aS
147. ERUCASTRUM NASTURTIFOLIUM 5d, 6a
148. ERYNGIUM CAMPESTRE 1e, 1de
149. EUPHORBIA CHARACIAS 2a, 6c
150. EUPHORBIA HELIOSCOPIA 1aS
151. EUPHORBIA PEPLUS 1e2
152. EUPHORBIA SEGETALIS 0aN
153. EUPHORBIA SERRATA 1d
154. EVONIMUS JAPONICUS 7d
155. FERULA COMMUNIS 4a
156. FICUS CARICA 3g
157. FILAGO SPATHULATA 1e2
158. FOENICULUM VULGARE 3h
159. FRAXINUS ORNUS 8b
160. FUMANA ERICIFOLIA 6bc
161. FUMANA THYMIFOLIA 5ab
162. FUMARIA OFFICINALIS v. WIRTGENII 4d
163. GALACTITES TOMENTOSA 1aC
164. GALIUM APARINE 1d, 3f
165. GALIUM LUCIDUM 3e, 8g
166. GALIUM MARITIMUM 0b
167. GERANIUM MOLLE 6a
168. GERANIUM ROBERTIANUM 2a
169. GERANIUM ROTUNDIFOLIUM 1aS
170. GLAUCIUM FLAVUM 1b
171. GOMPHOCARPUS FRUTICOSUS 8g
172. HEDERA AZORICA 3 e (n 126)
173. HEDERA CANARIENSIS 1cS
174. HEDERA HELIX 3b
175. HEDYPNOIS CRETICA 6
176. HELIOTROPIUM EUROPAEUM 1b
177. HETEROPOGON CONTORTUS 2b, 5ab
178. HIPPOCREPIS MULISILIQUOSA 5ab
179. HIRSCHFELDIA INCANA 2c
180. HORDEUM MURINUM 0b
181. HYPARRHENIA HIRTA VAR. LONGIARISTATA 1aN
182. HYPARRHENIA HIRTA VAR. PODOTRICHA 1aN
183. HYPARRHENIA HIRTA VAR. VILLOSA 1aN
184. HYPARRHENIA PUBESCENS 1d
185. HYPERICUM PERFORATUM VAR. EUMEDITERRANEUM 3f
186. HYPOCHOERIS ACHYROPHORUS 8f
187. INULA VISCOSA 1d
188. IPOMOEA LEARII
189. IPOMOEA TRICOLOR
190. IRIS GERMANICA 5cd
191. JASMINUM NUDIFLORUM 3a
192. JASMINUM OFFICINALE 3a
193. JUNIPERUS OXYCEDRUS
194. KALANCHOE DAIGREMONTIANA 8h
195. KOCHIA SCOPARIA 8c
196. KOELREUTERIA PANICULATA 5bc
197. LACTUCA SCARIOLA 8f
198. LACTUCA TENERRIMA 4d, 6c

199.
200.
201.
202.
203.
204.
205.
206.
207.
208.
209.
210.
211.
212.
213.
214.
215.
216.
217.
218.
219.
220.
221.
222.
223.
224.
225.
226.
227.
228.
229.
230.
231.
232.
233.
234.
235.
236.
237.
238.
239.
240.
241.
242.
243.
244.
245.
246.
247.
248.
249.
250.
251.
252.
253.
254.
255.
256.
257.
258.
259.
260.
261.
262.
263.
264.
265.
266.
267.
268.
269.
270.
271.
272.
273.
274.
275.
276.
277.
278.
279.
280.
281.
282.
283.
284.
285.
286.
287.
288.
289.
290.
291.
292.
293.
294.
295.
296.
297.
298.
299.
300.
301.
302.
303.
304.
305.
306.
307.

LACTUCA VIROSA 8f
LAGURUS OVATUS 3a
LAMARCKIA AUREA 1cd
LAPSANA COMMUNIS 6de
LATHYRUS CICERA 6a
LATHYRUS CLYMENUM 1d
LAURUS NOBILIS 3e
LAVANDULA DENTATA 4cd
LAVANDULA STOECHAS 1cd
LAVATERA ARBOREA 1d
LAVATERA ASSURGENTIFLORA VAR. ASSURGENTIFLORA 7bc
LAVATERA CRETICA 3b
LEGOUSIA CASTELLANA 4a
LEONTODON HISPIDUS 6d
LEPIDIUM GRAMINIFOLIUM 2b, 5a
LEUCANTHEMUM VULGARE VAR. MAXIMUM 3a
LIGUSTRUM LUCIDUM 3b, 7bc
LINARIA SUPINA 6d
LINUM GALLICUM 8f
LINUM STRICTUM 5ab, 5d
LOBULARIA MARITIMA 1e
LOLIUM RIGIDUM 3a
LONICERA IMPLEXA 3d
LONICERA JAPONICA 3e, 7bc, 8e
LOTUS ORNITHOPODIOIDES 1de, 1e
LUNARIA ANNNUA 3, 8cE
MALVA PARVIFLORA 1d
MARRUBIUM VULGARE 1a
MEDICAGO ARABIGA 6
MEDICAGO LITTORALIS 5b, 6e, 8i
MEDICAGO LUPULINA 8c
MEDICAGO POLYMORPHA 5a
MEDICAGO RIGIDULA 5b
MEDICAGO SATIVA 6g
MEDICAGO TRUNCATULA 5c
MELICA CILIATA 3b
MELICA MINUTA 8a
MELILOTUS ALBA 8c, 9f
MELILOTUS ELEGANS 8h
MELILOTUS INDICA 8d, 8f, 8g
MELILOTUS NEAPOLITANA 5ab, 8c
MELILOTUS OFFICINALIS 8g
MELILOTUS SULCATA 5b
MERCURIALIS ANNUA 2b
MICROMETRIA GRAECA 1d
MIRABILIS JALAPA
MORICANDIA ARVENSIS 1aC
MORUS ALBA 5cd
NARCISSUS PAPYRACEUS 5b
NICOTIANA GLAUCA 8d
NICOTIANA TABACUM 8f
OLEA EUROPEA 3c, 6bc
ONONIS NATRIX 4d, 8c
OPUNTIA DILLENII 4d
OPUNTIA FICUS-INDICA
OPUNTIA cf. MAROCCANA
OPUNTIA LONGISPINA
OROBANCHE GRACILIS 5B
OROBANCHE HEDERAE 4F
OROBANCHE MINOR 1c
ORYZOPSIS COERULESCENS 1cd, 5bc
ORYZOPSIS MILLIACEA 0b
OSTEOSPERMUM JUCUNDUM 4d
PALLENIS SPINOSA 2a, 3g, 6d
PAPAVER RHOEAS 2a
PAPAVER SOMNIFERUM 3b
PARIETARIA OFFICINALIS 2, 4d
PARONYCHIA ARGENTEA 1cd, 1e2
PARTENOCISSUS TRICUSPIDATA 8e
PENNISETUM VILLOSUM 1e
PETRORRHAGIA PROLIFERA 3d
PHAGNALON SAXATILE
PHYLLOSTACHYS AUREA 8e
PICIRIS HIERACIOIDES 3f, 6de
PINUS CANARIENSIS 2b
PINUS HALEPENSIS 1e2
PINUS PINASTER 2b
PINUS PINEA 2c
PISTACIA LENTISCUS 6a
PITTOSPORUM TOBIRA 3b
PLANTAGO AFRA 0d
PLANTAGO ALBICANS 0c, 6bc
PLANTAGO CORONOPUS 1e2
PLANTAGO LAGOPUS 1cd
PLANTAGO LANCEOLATA 1d
PLANTAGO SEMPERVIRENS 5a
POA ANNUA 3f
POLYCARPON TETRAPHYLLUM 1d
POLYGALA RUPESTRIS 5a, 6a
POLYGONUM AUBERTII 5cd, 6de, 8a
POLYGONUM AVICULARE 8f
POLYGONUM DUMETORUM 6de
POLYPODIUM INTERJECTUM 4, 8f
POPULUS CANADENSIS 5cd 6d
PRUNUS DULCIS 1d
PRUNUS SPINOSA 4b
PSEUDOTSUGA MENZIESII
PSORALEA BITUMINOSA 4
PUNICA GRANATUM 8e
PYRACANTHA ANGUSTIFOLIA 6d
PYRACANTHA VULGARIS
QUERCUS ANSELMII (CERRIOIDES X CANARIENSIS)
QUERCUS CANARIENSIS VAR. SALZMANNIANA
QUERCUS CERRIOIDES 0b
QUERCUS COCCIFERA 0bc
QUERCUS COCCIFERA VAR. ANGUSTIFOLIA 6
QUERCUS DESMOTRICHA (=CANARIENSIS X PUBESCENS)
QUERCUS ELISAE (=VIVERII X PUBESCENS)3c
QUERCUS FONTQUERI 2c

308.
309.
310.
311.
312.
313.
314.
315.
316.
317.
318.
319.
320.
321.
322.
323.
324.
325.
326.
327.
328.
329.
330.
331.
332.
333.
334.
335.
336.
337.
338.
339.
340.
341.
342.
343.
344.
345.
346.
347.
348.
349.
350.
351.
352.
353.
354.
355.
356.
357.
358.
359.
360.
361.
362.
363.
364.
365.
366.
367.
368.
369.
370.
371.
372.
373.
374.
375.
376.
377.
378.
379.
380.
381.
382.
383.
384.
385.
386.
387.
388.
389.
390.
391.
392.
393.
394.
395.
396.
397.
398.
399.
400.
401.
402.
403.
404.
405.
406.
407.
408.
409.
410.
411.
412.
413.

QUERCUS FONTQUERI VAR. PARVULA 4c

QUERCUS ILEX BALLOTA VAR. BALLOTA
QUERCUS ILEX BALLOTA VAR. ROTUNDIFOLIA 0
QUERCUS ILEX ILEX VAR. AMBIGUA 4b
QUERCUS ILEX ILEX VAR. CRISPATA 6a
QUERCUS ILEX ILEX VAR. LAURIFOLIA 2aN
QUERCUS ILEX ILEX VAR. MARCETII
QUERCUS ILEX ILEX VAR. OBLONGIFOLIA
QUERCUS ILEX ILEX VAR. TEGULA 4a
QUERCUS ILEX SSP. MEDINENSIS 6de
QUERCUS LEOPOLDOI (=VIVERII X )
QUERCUS LUSITANICA (=FAGINEA)
QUERCUS MORISII
QUERCUS NUMANTINA 3b
QUERCUS PAUI 2c
QUERCUS PUBESCENS VAR. EUMEDITERRANEA 3c
QUERCUS PUBESCENS VAR. PALENSIS 2b
QUERCUS SUBER 3e
QUERCUS VIVERII 2c
QUERCUS VIVERII X CERRIOIDES (=VIVERIOIDES)
REICHARDIA PICRIOIDES 1d, 8f
RESEDA LUTEA 1aC
RESEDA PHTYEUMA 1aC
RHAMNUS ALATERNUS 1e2
RICINUS COMMUNIS 0d
ROBINIA PSEUDOACACIA 6d
ROSA AGRESTIS 4a
ROSA MICRANTHA 4b
ROSA SEMPERVIRENS 3c
ROSMARINUS OFFICINALIS 5cd
RUBIA PEREGRINA 2c, 4c, 8d
RUBUS ARDUENENSIS X TOMENTOSUS font Aubarces
RUBUS ARDUENNENSIS 2c
RUBUS ULMIFLIUS VAR. VULGATUS X ANISODON 4b, 5b, 6cd,
7a, 7b, 8g, 8i bis, 3a, 5a, 6cd, 6e, 8f, 8i bis
R. ULMIFOLIUS VAR. INSIGNITUS X TOMENTOSUS 0a
R. ULMIFOLIUS VAR. HETEROMORPHUS 6de, 8cE
R. ULMIFOLIUS VAR. ANISODON 1d, 2cN, 3e, 3f, 3g, 3h, 6ab, 6c,
6g, 8a, 8b, 8f, 8g
R. ULMIFOLIUS VAR. ANISODON X INSIGNITUS 8i
R. ULMIFOLIUS VAR. DILATATIFOLIUS 0aN, 3bc, 8g ,5a, 6e, 8b,
R. ULMIFOLIUS VAR. HETEROMORPHUS 1aS
R. ULMIFOLIUS VAR. INSIGNITUS 8c
R. ULMIFOLIUS VAR. VULGATUS 0b, 1a, 1b, 1e2a, 2cN, 3a, 3cd,
3d, 4b, 5a, 5c, 8d, 7a, 7c, 8d, 8f, 8g
R. ULMIFOLIUS VAR. VULGATUS X DILATATIFOLIUS 1b
RUMEX ACETOSELLA 1cd
RUMEX CRISPUS 8h
RUMEX PULCHER 4e
RUTA CHALEPENSIS 4c
SALVIA MICROPHYLLA 3e
SALVIA VERBENACA 0aN, 1aC. 1e
SAMBUCUS NIGRA 3f
SANGUISORBA MINOR 1e2a, 8i
SAROTHAMNUS CATALAUNICUS 2c
SCABIOSA MARITIMA 1d
SCHINUS MOLLE 8e
SCROPHULARIA CANINA 1e2a
SEDUM SEDIFORME 3h, 4b (1.5 m)
SENECIO HEDERIFOLIUS 5cd
SENECIO MIKANOIDES 6de
SETARIA GLAUCA 1cd
SETARIA VIRIDIS 5ab
SHERARDIA ARVENSIS 1e
SILENE ALBA 1e, 3g
SILENE GALLICA 0b
SILENE INAPERTA 1cd
SILENE INFLATA 1e
SILENE NOCTURNA 5b
SILYBUM MARIANUM 2c, 8c
SINAPIS ALBA
SINAPIS ARVENSIS 1aN, 3f
SISYMBRIUM IRIO 3h
SISYMBRIUM OFFICINALE 1c
SIYMBRIUM ORIENTALE 8g
SMILAX ASPERA 3c
SOLANUM JASMINOIDES 3e
SOLANUM MINIATUM 3f, 6b, 8d
SOLANUM NIGRUM 8c
SONCHUS OLERACEUS 1e2a
SONCHUS TENERRIMUS 4a3h
SORGHUM HALEPENSIS 1b
SPARTIUM JUNCEUM 1aC, 1aS, 8g
SPERGULARIA HELDREICHII 1e2a, 8f
STACHYS HIRTA 1aC
STELLARIA MEDIA 1d
STIPA CAPENSIS 5b
STIPA PARVIFLORA 6b
STIPA TORTILIS 6e
TAXUS BACCATA
TEUCRIUM FRUTICANS 8e
THRINCIA HISPIDA 1e
THYMUS VULGARIS 5a
TILIA VULGARIS 6de
TORILIS NODOSA 6a
TRIBULUS TERRESTRIS 0a
TRIFOLIUM ANGUSTIFOLIUM 8i
TRIFOLIUM CAMPESTRE 8f
TRIFOLIUM SCABRUM 8g
TROPAEOLUM MAJUS 0d
ULMUS HOLLANDICA 0aN
ULMUS LAEVIS 8ab
ULMUS MINOR 1b
UMBILICUS RUPESTRIS 6ab
UROSPERMUM DALESCHAMPII 1e2a
UROSPERMUM PICRIOIDES 0b
VALANTIA HISPIDA 6b
VERBASCUM BOERHAVII 1b
VERBASCUM SINUATUM 1de

414.
415.
416.
417.
418.
419.
420.
421.
422.
423.
424.
425.

VIBURNUM TINUS 4b
VICIA DISPERMA 1e
VICIA HYBRIDA 1ab
VICIA VILLOSA VAR. VARIA 4d
VINCA MAJOR 1d
VIOLA ALBA 3c
VIOLA SUAVIS 6d
VITIS VINIFERA 7bc
VULPIA CILIATA 8i
WISTERIA SINENSIS
XANTHIUM SPINOSUM 1b
ZINNIA ELEGANS 3a

DESCRIPCI PER TRAMS (DE LA CDLA)

El traat general es pot dividir en trams terics. (La descripci correspon al mes de maig de 2008).
0: tram dEsplugues: des de la Plaa Mireia al Mirador dels Xipressos.
1: tram de Pedralbes: des del mirador dels Xipressos fins lesplanada dels planejadors.
2: tram de Can Caralleu: de lesplanada dels planejadors fins poc abans de Villa Paula.
3: tram del Torrent dels Arcs: des de la Villa Paula a la drecera de Vallvidrera.
4: tram de la Font del Mont: des de la drecera de Vallvidrera al carrer de Palafolls.
5: tram de la vall de Margenat: del carrer de Palafolls fins la torre de larquetip (Serra de Vilana).
6: tram de la vall de Bellesguard: de la torre de larquetip (Serra de Vilana) al mirador de Sant Gregori.
7: tram del Frare Blanc o de lInfern: del mirador de Sant Gregori fins el funicular del Tibidabo.
8: tram del Maduixer: del funicular del Tibidabo al mirador de Vall Park.

TRAM 0 E S P L U G U E S
(Plaa Mireia Mirador dels Xipressos)
Distncia: 1200 m
Desnivell: de 260 a 300 = 40 m
Marques: E01

Fonts: la de la Mandra (a la plaa Mireia, i les artificials de

la mateixa plaa i la dels Mirador dels Xipressos).

Caracterstiques: s un tram que no dna vistes a

Barcelona, sin a les valls dEsplugues i Sant Just. s molt
assolellat i agradable. Res de panormiques montones
sobre una nica vall uniforme. Hi ha potser un inconvenient
i s que el pendent de la muntanya, fora la pista, s fort, o
b que est prohibit sortir de la pista (si no ss cabra,
ovella o pastor, o fill de pastor i de cabra).
Descripci: A la vora el carrer que puja a la Plaa Mireia hi
ha aparcament, almenys per uns 50 cotxes. El bar, sota
llicncia del Parc de Collserola, s obert a lestiu, de 9 a
24. I, al hivern, de 9 a 17. Hi ha taules per a unes 150
persones (entre la terrassa i linterior). Hi ha una font molt
ms avall, sota la crulla del carrer Pau Vergs amb el de
Pere Joan. s la Font de la Senyora (o almenys aix est
senyalitzada). La zona enjardinada de ms amunt (a
ponent de la plaa) t 3 turonets que alg ha anomenat
com les Tres Talaies. A la falda, hi trobem Baladres,
Robnies i Piracants. Al bell mig de la Plaa Mireia, hi ha
un bon Xiprer. A la banda del NO del carrer que hi puja,

sobre els aparcaments de baix, hi ha Robnies i a la part de

dalt, ms planera, Mlies i Cercis. A la part del S de la
plaa, hi ha fora Pollancres plantats.
La Font de la Mandra s vora el bar de la Plaa Mireia.
Enlloc de passar per la pista ms enll de la cadena, shi
accedeix millor pel terreny planer que hi ha entre el bar i la
pista. Hi ha una pre-font (artificial). s un pilar estret
modern. Cal prmer. Ms enll, al petit fondal, i sota dos
grans Oms, hi ha la Font de la Mandra. Deu ser molt bona
laigua. Raja almenys dues plomes. Normalment hi ha un
munt de garrafes esperant ser omplertes durant to el dia i
part de la nit. El 2010, almenys desprs de la nevada del 8
de mar, laigua que rajava molt ms es va contaminar i
provocava diarrees.
Creuem la cadena del inici de la CDLA, o la seva
prolongaci fins aqu. Als primers 50 m a terra, a la banda
de dalt, hi podem veure prfirs quarstics de color clar. s
una roca molt dura. Desprs, fins al final del tram,
dominar la pissarra de color de rovell, ms o menys
esquarterada. Pel que fa a la vegetaci, domina en tot el
tram, el Fens de Bou, el Fonoll i la Ginesta. I, entre els
arbres, dominen els Pins Pinyers, per al seva mida, tot i
que sn poc abundants. Just al costat de la cadena, hi ha
alguns Ailants a la part de muntanya. Passem per sobre
els Oms de la Font de la Mandra. Almenys un dells, el de
ms amunt, s un hbrid entre Ulmus minor x U. major, que
els jardiners anomenen Ulmus hollandica. T les fulles a
vegades grans (12 cm) i el pecol ms curt que un lbul de
la base de la fulla. Als 300 m, la pista tomba ja cap a

llevant, en la direcci per entrar a la vall de les Bruixes.

[Sanomena aix perqu una llegenda diu que, desprs de
fer una malifeta, com ara organitzar una turmenta que
amenaava fer molt de mal, anaren corrent vall avall molt
espantades i quedaren convertides en unes roques, que
podem veure encara ara vora el fons de la vall, a mitja
altura i ms avall]. La fondalada, que tamb sanomenava
del Torrent de la Torre, va a parar una mica ms al S de la
Font de la Senyora. A la vorera del cant de la vall, amb
sort, hi podrem veure alguna mata ajaguda de Creus de
Sant Antoni (Tribulus terrestris), que tantes tribulacions ha
donat a ms dun ciclista que ha punxat amb les punxes
dels seus fruits. Seguint la CDLA, arribem al centre de la
capalera de la vall. [Alguns mapes marcaven aqu, una
mica per sobre la pista, una font (del ferro)]. Just per sobre
la pista, al mig daquesta capalera, veiem alguns Roures.
Es tracte del Roure de Collserola (Quercus cerrioides) n 1,
i el n 3 (Quercus fontquerii) del Roure de Sant Maral. s
de la varietat del Maresme, de nervis molt prominents,
lmina en volta, fulla allargada. Tamb hi ha algunes
Alzines Carrasques (n 2) (Quercus ilex ssp. ballota var.
rotundifolia). Per, cap daquest arbres aixeca ms de 3 m.
El vessant s ple de corriols que les ovelles i cabres
estabulades sobre Can Carbonell (a la Vall de Sant Just)
han anat fressant. Si us trobeu amb el pastor, val la pena
donar-li conversa. s un home que ha escollit aquesta vida
i nha deixat una de ms regimentada. Continuem cap a la
zona de pineda esclarissada. Arribats al Coll del Tur dels
Reflectors, trobem lasfalt de la pujada a lesquerra. La
baixada a la dreta arriba al barri de Finestrelles, per al
capdavall t el pas barrat del tot. En aquest coll, cap el
turonet de les torres elctriques (que alguns mapes
anomenen Tur del Temple), hi domina el Garric i
lArgelaga. [De fet, el Tur del Temple s ms probable
que fos el del capdamunt del barri de la Miranda, entre
Sant Just i Esplugues. Tamb era anomenat el Tur de la
Torre. Sembla ser que al cim hi havia un temple, en temps
dels romans. Altres versions del Tur del Temple sn que
fos al cim de Sant Pere Mrtir (Mont dOr), o, com alguns
asseguren recentment, que fos el que sanomena tamb el
Tur de la Immaculada, ciutat que no ha arribat a edificarse ]. La caseta de la banda Nord del coll s per controlar
algun ramal daigua. Pugem per lasfalt. A la banda de la
vall, veiem algunes Alzines (la varietat de fulles revoltes n
7/ i la de fulles ambiges mitjanes n 5/ i la n 4 de fulles
crespes). La Vall de sota sanomena de la Palma o de La
Moneta. Arribats a la passarella (viaducte amb terra de

TRAM 1

travesses de fusta), veiem, entre els Pins Pinyers, algun Pi

Blanc. A sota la passarella, hi ha plantat algunes Iuques.
Al comenar la passarella, hi ha alguna Atzavara. La
caseta dels guardes, feta amb pedra i ma, s al costat de
sota del gran dipsit ficat dins la muntanya. Hi ha algun
Xiprer, algun Avet, Figueres de Moro, i Figueres normals.
La passarella corona la capalera del Torrent de la
Moneta o de La Palma. Sota el tram ms oriental de la
passarella, hi podem veure Canyes Comunes. s aqu on
hi havia una font o un vessament de les canonades que en
semblava una i que alguns mapes marcaven com a Font
del Ferro, confonent-la potser amb la de la Muntanya
Pelada. Arribem a una zona de Pins Blancs, amb vegetaci
de brolla de Gatosa i Estepa Negra, amb alguna Garric rar,
ja vora la confluncia del ramal que puja a Sant Pere Mrtir
que pujar primer envers el Nord. Noms caminant 100 ja
arribem al Mirador dels Xipressos. La capalera del Torrent
de la Palma s una zona molt productiva pel que fa als
esprrecs silvestres. Es cullen almenys pel mes de gener i
febrer. A la placeta del mirador, hi ha una font (artificial)
que consisteix en un pilar metllic. Entre els arbres del
voltant del mirador, hi podem trobar Ailants, Oliveres, Pins
Blancs, i Pins Pinyers, i uns quants Xiprers al mirador
mateix. A la banda de ponent, sota un cam on shi ha
plantat Ginestes, hi ha un Roure de capada rodona de
menys de 3 m de radi. s difcil de determinar. A cop dull
sembla un Roure Martinenc, per hi ha anys que fa fulles
molt grans en algunes rames. Deu tractar-se dun hbrid
entre el Roure Martinenc (Quercus pubescens) i el Roure
del Bar de Viver (Quercus viveri) n 6. Un botnic
alemany va batejar aquest hbrid com a Quercus elisae. Al
vessant que mira al Sud, hi ha una arbreda de Mimoses
(Acacia dealbata). La panormica que es veu des del
mirador comprn: el delta del Llobregat, les muntanyes de
Garraf i lOrdal, el Tibidabo, el Tur den Segarra, els
turons del Carmel, i bona part de la ciutat de Barcelona
(Sagrada Famlia, Montjuc, Hotel Rey Juan Carlos I). Al
baix Llobregat, destaca el bra del riu que sha adaptat
perqu hi entri el mar i poder captar aix aigua per una
futura estaci desalinitzadora. I tamb, ja mar endins,
sorprenen les noves esculleres del port de la zona franca.
A ponent del riu, la primera muntanyeta (venint del mar)
coronada per una ermita s la de Sant Ramon. El cim al
mig del masss del Garraf s La Morella.

PEDRALBES

(des del mirador dels Xipressos fins lesplanada dels

planejadors).
Distncia:
Desnivell: 297-280 = 17 m.
Marques:
Fonts: la del mirador dels Xipressos (artificial).

Destacaria el masss del Puig Major i, a la seva dreta o

molt ms al Sud, dos massissos ms baixos que apareixen
separats del principal, per un bra de mar (almenys vistos
des daqu, a 180 Km de distncia). Ms a prop (50 Km) s

Caracterstiques: s un tram planer amb vistes

esbatanades al mar i a la ciutat. Recorre per sobre
Pedralbes el vessant isern SE de la carena de Sant Pere
Mrtir.
Descripci: La panormica des del Mirador dels Xipressos
dna per a molt. Ja sigui una contemplaci per embadalirse, ja sigui per un escrutini curs de tots els detalls. Algun
dia a la vida podria ser que des daqu es veis la illa de
Mallorca, envers el SSE. (imatge de Google Earth)

el masss del Montseny, del que salbira la part del Tur de

lHome, envers el NNE. Del masss del Tibidabo, ben segur
que podrem distingir la Torre Norman Foster, el temple del
Sagrat Cor (al cim) i lObservatori Fabra. Potser menys

coneguts sn lIdeal Pavillon (pintat de beix), Nova Betlem

(ara escola judicial) i el monestir de Santa Maria de
Jerusalem (pintat de blanc). La muntanya que apareix
primer a la falda del Tibidabo s la Serra dels Agudells
(creuada per dues lnies elctriques). El Tur den Segarra
es distingeix per la caseta minscula blanquinosa del cim,
a la dreta de la serra dels Agudells. Ms enll la Serra de
Marina. Destaca pel color gris blavs la pedrera de la
Vallenana. La darrera serra, amb una pista que puja una
mica en diagonal, amb tres bonys, s la serra de Sant
Mateu (entre Alella i Premi). En un dia clar es pot arribar a
veure el masss del Corredor, a lesquerra de Sant Mateu,
desprs del de Cllecs. I el Montnegre, encara ms a
lesquerra. Ja tornant a la immediatesa de la ciutat de
Barcelona, podem distingir els tres turons del Carmel lun
de laltre. El de lesquerra s el de la Vallcarca, on hi ha un
parc amb una gran piscina, el Parc de la Creueta del Coll.
El del mig s el del Carmel, al peu del qual, o en un tur
secundari, hi ha el Parc Gell. El de la dreta s el de la
Rovira. De la conurbaci potser podrem destacar les tres
xemeneies de la trmica de Sant Adri, la torre
anomenada el supositori o torre AGBAR (tot i que ja ben
aviat no ser o no s ja daquesta companyia). Tamb la
torre Mapfre i la de lHotel Ars, a la Barceloneta, vora el
mar, i la torre Calatrava (blanca i asimtrica) a Montjuc.
Des daqu sembla que el barri de Pedralbes, ambles
seves arbredes, ocupi tant com lHospitalet o la ciutat de
Barcelona. Mirant envers la vessant dreta del Llobregat, hi
veiem el gran masss del Garraf. Al cim de la Morella
destaca la bola del radar meteorolgic. Per en primer
terme, entre el riu i el masss principal, hi ha un contrafort
format per 4 turons. Del mar cap el Nord, el primer s el de
Sant Ramon (entre Sant Climent i Sant Boi). El segon s el
del Tabor (entre Sant Climent i Torrelles). El tercer s el
Pic de Can Cartr (entre Sant Boi, Sant Climent, Torrelles i
Santa Coloma). I el quart s el de Sant Antoni (sobre Santa
Coloma) tamb anomenat Puigpedrs. Es distingeix
fcilment perqu el cim enlloc de ser punxegut t el perfil
pla.
Just al comenar la ruta del Mirador envers el NE, la lnia
elctrica vella que creua la pista sembla en dess, per per
si de cas ms val no provar-ho. Si shi veuen operaris de la
companyia elctrica, ms val fugir-ne i no tornar fins
lendem, ja que solen fumar i provocar aix un incendi. La
drecera que senfila per la carena cap el Nord ara s
daccs lliure i estalvia les quatre corbes de la carretereta
que puja a Sant Pere Mrtir. La carretereta tamb s
daccs lliure ara, llevat del tram immediat a lemissora
naval. Precisament a la quarta corba caldria passar al
costat dels pins i tirar per la pista, ultra la cadena, i que no
s asfaltada cap en NNW, per poder continuar cap al lloc
on era lermita, vora la talaia (vigilncia dincendis). I des
daquet punt baixar, per exemple per la carena cap el NE
envers la Immaculada i Vallvidrera. Si hem optat per visitar
el Mont dOr (=Sant Pere Mrtir) pujant-hi per la drecera,
podem baixar per la carretereta, o a linrevs.
El primer tros de la CDLA enfila ms o menys el Nord i fa
una lleugera baixada, que en bicicleta es nota. Els marges
sn plens de Llist de Bou, Ginesta, Fonoll i, en algun
tram, Pennisetum villosum. Aquesta darrera s una herba
daspecte similar al blat per amb pelussa blanca
abundant. Les tiges van prou b per lligar alguna cosa de
manera provisional. Els pins daquesta part sn Pins
Blancs, i no gaire crescuts. A sota hi ha la fondalada (o les
dues) on comena el Torrent de Can Borruel. [Can Borruel
s on va nixer en Josep Calder, fams a Sarri i ms
conegut com a Pitu, o com a dirigent de lequip de futbol
juvenil del Centre Parroquial]. A 250 m trobem la primera
corba que ens fa deixar la vista sobre el dipsit allargat de
Finestrelles i el barri de la Merc (que sembla ms un
poblet andals que cap altre cosa. Alguns lanomenvem
del sindicats. Altres, Can Falgars. Altres, Can Fargues. Al
marge de dalt de la corba, destaca la vermellor de la
pissarra. Ms endavant (50 m ms) hi ha una petita

plataforma on shi ha plantat alguns pins pinyers. Corona

una tartera poc visible des daqu degut al pendent. A finals
del segle XIX es va posar de moda fer prospeccions
mineres per la serra. Potser aquests sn els detritus
dalguna mina. Som molt a prop de lAvinguda de Pearson.
A la corba que veiem comena un cam estret envers el
Sud que ens duria vora el dipsit daigua (cam de
Finestrelles) i a sobre lhotel Abba Garden, sobre el barri
de Finestrelles. Aleshores el mateix cam pren el nom de
Cam dels Traginers. Avinguda Pearson una mica ms
enll de la corba, a la casa que havia estat del nt den
Rusiol, en Folch-Rusiol, shavia trobat al fer lexcavaci
pel garatge res menys que els ossos dun mastodont que
ara sn al museu de zoologia de la Ciutadella. Els baixos
de la casa eren un museu etnolgic privat molt important.
Ara lindret s ms conegut per ser (abans i desprs de
Can Folch) seu del consolat rus. Seguint per la CDLA, a la
banda de dalt hi ha una segona caseta (amb aixetes
reguladores de laigua). Aquesta t una obra dart que el
jove autor ha anomenat FRA GIL, suposant que durar
ben poc, llevat pel fet que es pot trobar a Internet: Google
Earth
http://static.panoramio.com/photos/original/2328385.jpg
Per aquesta zona hi ha, al vessant de dalt, alguns
abeuradors pels tudons.
Seguim fins la propera fondalada (tercera branca del
Torrent de la Font del Llo). Des daquesta petita
fondalada podem veure, sota els Esbarzers, Pins Pinyers i
Oms, a la vora, i els Cedres i Eucaliptus dels jardins de les
finques de lavinguda Pearson, a sota. I de la CDLA amunt,
alguns Surolins n 1, n 2, n 3. Es distingeixen per la poca
constncia del nombre de nervis secundaris (5- 11), la
irregularitat o caos pel que fa tamb a la mida i el dentat de
les fulles, i perqu a la cara abaxial deixen veure un feltre
no tant esps ni tan clar com als progenitors (Q. ilex, Q.
suber) respectivament. Per aquest vessant, al marge de
dalt de la CDLA tamb hi ha una mata de Budleia
(Llgrimes del Rei David). Un caminet senfila en diagonal
en direcci Nord (envers el Coll del Portell) per sacaba a
mitja pujada, tot i que seria possible continuar per viaranys
fonedissos. Continuem per la CDLA. Entre la torrentada
que acabem de passar i la de la casa de la Lluna, al cant
de baix, trobem una finca ben separada per una tanca i
amb video-vigilncia (Cobega). Al marge de dalt, podem
observar canvis en la roca, que passa de pissarra a granit
descompost de color de rovell, i a pissarra un altre cop; i a
granit de color de rovell i, desprs, ja ben blanc (saul).
Arribats a la casa de la Lluna, i creuada una cadena, hi ha
una bona cobertura dargiles de color beix rogenc
quaternries. Entre aquesta casa (que queda una mica
ms baixa del nivell de la CDLA) i una segona 50 m ms
enll, al marge de dalt veiem pissarra, algun dic daplita
descomposta, saul, pissarra de color de rovell fosca i
pissarra verdosa. A la casa de la Lluna shi veuen alguns
Xipressos dArizona i Pins Pinyers, a ms duna Prunera
Silvestre, una enredadera de flors liles (Wisteria) i alguns
Ailants i Eucaliptus. Sobre la segona casa, podem veure
altre cop saul. Ms endavant (uns 50 m), hi ha una barra
fixa per fer estiraments o bceps, vora una marca a terra de
7 Km, pintada de groc fa anys. Creuem per sota una
segona lnia elctrica (que ve del Coll del Portell). Al
vessant de baix, hi veiem una enredaderes de
Campanetes Blaves (Ipomoea learii), molt caracterstica de
les tanques de Pedralbes i Sarri. Apareix un altre cop el
saul, desprs la pissarra de color de rovell, abans de la
pujadeta abans de la Muntanya Pelada. Aquesta pujadeta
era abans encara ms forta. En queden les restes del nivell
en forma duna franja de ciment. Al clot de la Muntanya
Pelada, hi veiem una pissarra gens esmicolada, molt fosca
o gaireb negre, molt rica en ferro i amb algunes betes de
sofre. Segons alguns gelegs, aquesta s una rea dantic
vulcanisme. Tot i que la vegetaci hi s escassa (Pins
Pinyers, Xipressos, Figueres de Moro, Gatoses), aquesta

s una zona molt interessant pels botnics. Shi pot trobar

11 espcies de falgueres.
http://floranova-collserola.galeon.com
A peu de roca, al cant de dalt de la CDLA, hi podem
veure tot i afinant molt la vista algunes matetes de Silene
inaperta, de flors ben reclodes dins els calzes. I tamb
algunes Agrelletes, a peu de roca. A la primavera, podem
veure volar algun Ascalaphus cunnii (libllula curta i
ampla, dales grogues i negres). I no menys interessant s
lactivitat de les formigues grans (Messor barbarus) per la
vora de dalt. Potser roca a amunt hi havia hagut una font
(Font del Ferro), per ara, amb el canvi climtic o fi de la
petita edat del gel entre els segles XV i XIX, ja no raja.
Noms durant uns dies desprs de pluges fortes,
aleshores es veu rajar aigua roca avall. Sota la CDLA es
veu una mena de pou. El pas cap avall era possible, tot i
que molt perills. Ara, unes baranes de cables protegeixen
els vianants. Al fondal de baix, ple dEsbarzers, i per tant
inaccessible, hi ha la Mina Nova de Dalt, al peu de la roca
vertical (saul). Passada la fondalada de la Muntanya
Pelada, arribem a un tram que enfila la direcci NE. A sota
mateix, hi havia hagut una casa que va ser desnonada un
dimecres i enderrocada el dissabte mateix, per haver
confiat els inquilins - que anaven pagant els terminis a un
notari, un cop desaparegut lamo -, en un advocat defensor
en temps de lalcalde Maragall. Apart la vegetaci natural
amb Llist de Bou i Ruda, hi ha plantes que delaten la finca
com ara Ametllers, Ipomoea, Atzavares, una Morera,
Ailants i Xipressos. De les pissarres de color de rovell
passem al saul, just desprs daquesta finca. Vessant
avall, hi havia hagut una altra casa (estreta i pintada de
color morat rosat) que tamb va ser enderrocada per
lajuntament. Arribem a una minscula fondalada (ramal
secundari del Torrent de Santa Llcia, conegut com a T. de
Can Campany). Immediatament desprs de la petita
fondalada, trobem el desviament que baixa cap al carrer de
la Font del Lle. Al principi, faria de molt mal passar,
encara que no ho sembli. Al fer una reparaci dun
vessament de la canonada soterrada en aquest punt de la
CDLA, els operaris varen deixar el capdamunt daquesta

Tram 2

pista aix. s un punt perills per passar-hi, tot i que a

primera vista podria no semblar-ho. Baixant el cam,
podrem anar fins el Parc de lOreneta, sempre i quan a la
primera corba, molt eixamplada, tirssim cap a lesquerra i
agafssim un cam estret de baixada. Si continussim per
la pista principal a la dreta anirem a parar a lAvinguda
Pearson i, si volgussim, a la Plaa de Pedralbes o darrere
el Monestir (per lavinguda de Panam). Continuem per la
CDLA i, uns 200 m ms endavant, trobem una excavaci
on hi domina ja el saul. Daqu sen va treure el material
per aplanar la CDLA mentre lestaven fent. s una antiga
pedrera on el saul adquireix tons de rovell, verdosos o
blancs, i s ms o menys compacte o deteriorat. La caseta
duns 3 m del principi devia servir per guardar-hi les eines
mentre sen treia el saul. Uns 50 m ms enll, trobem la
fondalada del capdamunt del Torrent de Santa Llcia (o del
Monestir). Aquest vessant tant assolellat, situat al Sud de
Can Caralleu, havia estat un espai nudista en temps de la
segona repblica. De fet, bona part del que ara s el Parc
de lOreneta ho era. Passada la fondalada, arribem ja a
una segona pedrera on la pista seixampla molt. Devia tenir
el mateix s que la primera. s una dels punts preferits
pels velers o planejadors de miniatura. A la banda de dalt,
hi ha alguns Lledoners, Aladerns i Ametllers (arrapats a la
roca). Aqu, sota les argiles quaternries, apareixen clapes
de saul blanc o rogencs, i alguns dics daplites molt finets.
Hi ha una barra fixa una mica baixa, per fer algun exercici
(al cant de dalt o tirant a ponent). A la banda de baix, hi
ha ms Pennisetum i fora Canyes Comunes. Apart la
vista sobre Can Caralleu (a llevant), fondalada avall,
podem veure els edificis de lescola Aula i el que havia
estat finca del rei dArbia, que es distingeix per una
cpula. s una zona molt lluminosa on hi domina el saul
blanquins. Potser de tanta llum com hi ha, daqu li ve el
nom a la vall (de Santa Llcia).

CAN CARALLEU

(de lesplanada dels planejadors a Villa Paula)

Distncia:
Desnivell: 280-280 = 0 m
Marques:
Fonts:
Caracterstiques:
Segueix tenint una vista esbatanada sobre la plana de
Barcelona i el mar, per sense ser un tram urb, compta ja
amb la proximitat dalgunes cases. El vessant superior s
una pineda plantada sobre antigues vinyes. Linferior s
menys pendent i ms assequible. Cap avall es veu sempre
el Parc de lOreneta. s un tram curt, interessant per als
vens, per laccessibilitat o proximitat, i tamb per als qui
vulguin estudiar les varietats dels Roures i Alzines.
Descripci:
Des de lesplanada, podem mirar tants i tants edificis de
Barcelona. Per exemple, lestadi del Bara i el pavell de la
pista de patinar sobre gel, adossat. O ledifici de vidre
negre a la Diagonal, de La Caixa. Ja anant caminat,
poden donar una ullada al collegi Costa i Llobera, situat
gaireb al mig del Parc de lOreneta, a Can Caralleu. s un
complex dedificis perfectament quadrangulars amb terrat
de grava negrosa. El nom del barri ve del sobrenom que es
donava a en Mari Garric, antic propietari de la zona.
Tamb podem recordar la jugada dels consellers

municipals que van desnonar (1972) una finca ubicada

entre els torrents de Can Mra i el de les Monges, ms
avall i tocant al pont de la Reina Elisenda. Des daleshores,
el nou edifici enorme es coneix com la casa dels
Concejals. Varen expropiar la finca per fer-hi zona verda, i
de seguida la varen requalificar els de lajuntament per ferhi el gran edifici per a ells. Tamb podem veure els tres
grans edificis descoles religioses: el Sagrat Cor (gris i beix,
no massa gran), els Jesutes (amb tons vermellosos
foscos) i els Escolapis (de color beix i lluny, cap el Nord).
Tots, al peu de la falda de la muntanya. Seguint caminant,
veiem al marge de dalt, saul de color de rovell. Arribem a
un primer torrent. A la banda de dalt de la CDLA, hi veiem
Pins de Canries (amb fulles llargues i amb feixos
nombrosos, que rebroten per tot arreu), Pins Blancs i
alguns Lledoners no massa crescuts. Mirant avall, a la
fondalada, hi veiem Canyes Comunes, Aladerns i tres de
Roures (Quercus anselmii) n 1, n 2, n 3. Tenen algunes
caracterstiques comunes al Roure Martinenc i al Roure
Afric. El n 1 t els pls curts simples ajaguts tpics de Q.
canariensis noms a la cara de dalt de les fulles (cara
adaxial). Per hi t tamb pels ramificats curts una mica
connivents per la base. s Q. pubescens ssp.
eumediterranea. El n 2 s com un feltre per baix. s Q.
pubescens ssp. cuneata. I el n 3 curiosament s Q.
pubescens ssp. lanuginosa. Els lbuls dobles o denticulats
en sn caracterstics, tot i que no totes les rames els tenen.

A la banda de dalt, al cap de poc, veiem un corriol marcat

dalguna amb un pal indicador. Va cap el Tur den Cr o
el de la Immaculada. A partir daqu, el gruix de les argiles
carbassenques quaternries s gran. Al marge de baix,
comena una drecera de mal passar que baixa cap el
centre de Can Caralleu fent-ne via. Almenys fins la primera
corba. Al marge de dalt hi veiem algunes Alzines
(segurament de la varietat de fulles oblongues) n 4 i
alguns Roures. Al marge de baix, hi veiem un Garrofer i
una Alzina de la varietat de Montserrat (de fulles grans).
Arribem poc ms endavant al Cam de la Llia, per on
podrem baixar molt ms cmodament. La casa de teulada
verda de la cantonada s dun estil peculiar. De fet, s
patrimoni histric de Barcelona. Se la coneixia, cap els
anys 1960 almenys, com a la Casa de les Sombrereras.
Tot un eufemisme, per a una casa de barrets. Mirant-la b,
sembla que hi t tot un munt de smbols inspiradors.
Quatre rombes a les faanes del darrere, tres finestretes
petites rodones (una allada i dos de juntes), i petxines
rococ sobre el marc de les portes i finestres. Anant cap el
segon torrent, al marge de dalt, hi veiem una Figuera i
alguns Ametllers no massa crescuts. Al marge de dalt,
segueix havent-hi, com a tot el recorregut, algunes mates
de lolorosa i blavosa Ruda. Arribem a la fondalada del
segon torrent. Ja que al carrer de sota se lanomen del
Poeta Campesinos, podrem provisionalment batejar
aquest clot com a Clot del Poeta. Segurament enlloc del
Poeta Campesinos, devien voler dir, primer, el Poeta
Campesino, sobrenom amb que es titllava a Sergei Esenin
(1995-1925). Desprs, no podent confirmar la identitat del
poeta, se li ha posat el nom noms de carrer del Poeta. I
quina casualitat que hi ha anat a raure un altre poeta, en
aquest cas dorigen polac, lEduardo J. Malinowsky. s
interessant aquest clot per la varietat de pins: 4 espcies.
Primer, Pi Pinastre (a ms dAlzines) al fondal cap amunt.
Desprs, Pi de Canries, ms abundant a tot el vessant
amunt. Tamb, Pi Blanc. I al final, ja quan sacaba la
valleta, un Pi Pinyer rabassut. Al marge de baix, hi viem
Alzines i Aladerns. En aquesta fondalada, al marge de dalt
de la CDLA, apareix primer pissarra de color de rovell,
desprs pissarra grisa i al final saul (barrejat amb argila i
pissarra grisa esmicolada. Ms endavant de la fondalada,
veiem al marge de dalt, desprs del Pi Pinyer, algunes
Sureres, Atzavares i Figueres de Moro. A la vorera de baix,
Pennisetum. Des daqu, es veu molt b el camp de futbol
del poliesportiu Nou Can Caralleu, al Nord de la franja de
bosc del Castell de lOreneta. Tamb la finca del marqus
de Sentmenat, una altra franja de bosc, ms al Nord del
camp de Futbol. Comencem el cam cap el torrent de Can
Caralleu, el principal. Ms avall de la Ronda prenia el nom
de Can Mra i, ms avall, acabava essent la Riera Blanca.
Mirant el marge de dalt de la CDLA, en aquest llarg
recorregut per la capalera de la Riera Blanca, viem argiles
carbassenques, pissarres de color de rovell (amb algunes
betes de quars o daplites) i alguna bossa de saul. Al
vessant de la vall dominen els Pins Pinyers, i a la vorada el
Penissetum. Veiem el petit penya-segat de la finca del
marqus de Sentmenat. Aquestes argiles quaternries, els
anys 1950s, eren ms rogenques, potser perqu plovia
ms aleshores. On ara s el poliesportiu, hi havia una
bvila. Es podia passar per dins de tnels que feien una
mica de por. Tot era un mar dargila, per no sensorrava.
Aquest penya-segat de moment tampoc. La pineda des
daqu sembla un mar dones verdes suaus. Mirant cap en
NE veiem la finca del marqus dAls, ms enll de la del
de Sentmenat. La casa principal, de color beix rosat, ara s
residncia de monges (de lAssumpci). I carrer Vidal i
Quadras avall, o seguint amb la vista avall, podem veure
una mena de castell a lestil austrac. Ara hi ha lescola
Dolors Montserd Santa Pau, per en temps de la guerra
havia estat residncia del cnsol dAlemanya (en Von
Hassel). Va ser tristament degollat a cop de destral pel
Fhrer, desprs dhaver-lo convocat a reuni. Hitler va

sospitar, segurament sense fonament, que el cnsol era

darrera el recent atemptat contra la cpula nazi. Mirant en
canvi cap el Sud, podem veure un edifici blanc, amb
teulada vermellosa.. s el monestir de Maria Reina, de
Pedralbes, i rectoria de Can Caralleu tamb. Al vessant de
dalt la CDLA, hi ha molts Roures petits de difcil
determinaci. El vessant de baix hi ha alguna Figuera,
mentre que al marge de dalt, al mateix centre de la
fondalada, hi ha alguna Olivarda, plena de flors daurades a
la tardor. Al marge de dalt, veiem pissarres de color de
rovell fora esquarterades i barrejades amb argila rogenca
o de color de Siena. Enmig una vorada de Panisets,
podem endevinar la drecera que baixa a la finca del
marqus de Sentmenat. Comencem ja el vessant sobre
aquesta finca, coberta com es veu des daqu per Pins
Pinyers. Per el marqus hi havia plantat Alzines i Roures
daglans agafats de diverses parts dEspanya. Fins i tot hi
criava tfones, a la part de baix, vora els horts. Ara,
desprs de lentesa entre les hereves del senyor marqus,
Nez & Navarro i lajuntament, i la Universitat Autnoma,
el palau ha quedat llogat a lescola de disseny Eina. Els
jardins, a ms de servir desbarjo pel jovent de dia,
malauradament han servit desbarjo nocturn per les
autoritats sense escrpols, i desquerres, a lhora de
molestar els vens amb la potncia de la msica, durant
uns quants anys, a altes hores de la matinada. El rengle de
cases ultra-modernes va ser edificat per N & N a canvi de
pagar els impostos que lajuntament reclamava dels
Sentmenat. Els marquesos volien bescanviar el deute nou
per la no exempci dimpostos amb la donaci que havien
fet de la Fundaci Boscana que acull dins el que era la
seva finca, una escola / residncia per a subnormals. Fins
a larribada dels socialistes al poder municipal al ser
Grandes de Espaa, no estaven obligats a pagar impostos.
Seguim per la CDLA. Hi ha Roures fora grans a la banda
de baix i molts a la banda de dalt, menys grans. Sha fet
una neteja del sotabosc per tal devitar incendis o de fer
contents els votants abans dalguna elecci municipal. Els
Roures majors de baix sn Quercus viverioides (=viverii x
cerrioides) (el que t una heura enrotllada al tronc) i
Quercus viverii, el de ms enll. Molts dels de dalt deuen
ser Quercus anselmii o Q. viverioides, que lespecialista
francesa podria prendre per Quercus subspicata A.
Camus. Per la variaci no sacaba aqu.
http://quercus-collserola.galeon.com
La vorada de baix s plena de Fonolls. Veiem un gran
arbre caigut o el tronc ja molt sec. El Fenal de Bou creix
molt alt ja a la vista de la Villa Paula. El vesant de dalt es
fa ms planer. Hi ha un Ar Blanc a dalt la CDLA, gran.
Per que es veu que pateix la repelada dels de Parcs i
Jardins que fa que el terreny es deshidrati. Veiem algun dic
daplita abans darribar ja a la Villa Paula. La panormica
des daqu no s per menystenir-la. A partir dara, durant
una bona estona deixarem de poder contemplar cap
panormica mplia. Es veu la carretera de Vallvidrera, en
dos trams gaireb parallels per en sentit contrari, de
pujada i de baixada. Muntanya amunt, el barri de
Vallvidrera, la Torre Norman Foster. I a sota, lIdeal
Pavillon. La Mentora Alzina i lObservatori Fabra. La Serra
de Can Vilana baixant sobre lhoritz. Ms enll, els tres
turons del Carmel. I, ms a la dreta i avall, el del Putget. I
ms cap aqu de la Serra de Can Vilana, sobre la de
Margenat, el blanqussim monestir de Santa Maria de
Jerusalem, de construcci recent (1980). Podem veure
bona part de Barcelona, mirant enrere, fins lHotel Rey
Juan Carlos (enmig del Club de Polo).

10

TRAM 3 TORRENT DELS ARCS

Des de la Villa Paula a la drecera de Vallvidrera.
Distncia:
Desnivell: 280-280= 0 m
Marques:
Fonts:
Caracterstiques:
s el tram amb ms cases i menys assolellat, degut a
lombra dels arbres i a les raconades que sescapen dels
raigs del sol. La capalera del Torrent dels Arcs s molt
mplia. La CDLA queda interrompuda, de moment, entre el
Torrent dels Frares i el dels Salt del Boc. Cal fer aquest
tram per la vorera de la carretera a Vallvidrera. El primer
Torrent que trobem desprs de la Villa Paula s el de Can
Lle. Hi ha un grup de torres (Villa Emlia, etc.) de propietat
amb caducitat. El segon torrent s el dels Frares, on
comena el tram de carretera asfaltada. El tercer s el del
Salt del Boc, on cal creuar la carretera. El quart s el del
torrent principal. El cinqu s el Torrent del Bosc, on va a
parar el carrer dels Carrs, sota un gran Pi Pinyer. Desprs
dun apetita fondalada seca (Clot den Cuys), ve el
Torrent den Canut, molt ombrvol. Ja desprs del tram 3,
hi ha dos torrents ms de la capalera del Torrent dels
Arcs: el T. de la Sivina i el T. den Pere Gil (o de la Font del
Mont). En total serien, doncs, vuit torrents, per cap dells
sol dur aigua ara, llevat de quan fa un gran txarbascat. La
drecera de Vallvidrera s prou important com per
considerar-la final detapa.
Descripci:
Comencem des de la cadena al Sud de Villa Paula. La
casa modernista queda uns 50 m a lENE de la CDLA.
Fixant-nos en la prpia CDLA, hi ha un eixamplament al
Nord de la cadena. s per poder fer el tomb els cotxes que
hagin arribat fins aqu. Hi cabrien uns 4 cotxes a la banda
de mar i 2 a la de muntanya. Al marge encara assolellat
de dalt hi podem veure Lobularia maritima i Olivarda. Al
marge de baix, Pennisetum i Rebenterola. A uns 30 m de
la cadena hi trobem el ramal que du a la casa. El ramal
que hi accedeix s un cul de sac. Darrera la casa un
sender prohibit mena fins un dipsit que fa de reserva
daigua en cas dincendi, perqu la puguin llevar els
helicpters. Les vores del cam que du a la casa sn plens
de Rebenterola. Hi ha tamb alguna Olivarda. La bosquina
s d Aladerns. A la part del darrera o baga de la casa hi ha
alguna Robnia (Falsa Accia) i algun Ametller. A les vores
de la baixada hi ha Rebenterola, Esbarzer, Olivarda,
Aladerns, Fonoll i Olivarda. A la crulla de la CDLA, seguint
la carena amunt, cap el WNW trobem un sender que du al
Tur den Cr, com diu el pal indicador. La roca daquesta
part s pissarra de color de rovell. Hi ha una indicaci de la
CDLA que diu 5,5 Km (sota lindicador al cam a la
Immaculada = Tur den Cor). A partir daqu deixem el
vessant solell de la Costa dAls i ens endinsem a la
capalera del Torrent dels Arcs, fora ombrvola.
Acomiadem-nos per una bona estona de les esplndides
panormiques, almenys fins arribar a la Serra de
Margenat. El tram fins la carretera de Vallvidrera s asfaltat
(potser provisionalment). Hi domina una pineda de Pi
Pinyers amb sota bosc dAladerns. Al marge de dalt trobem
un rac per aparcar-hi 2 cotxes, mentre que a la vorera del
cant de la vall, nhi caben uns 20. Al cant de baix podem
veure-hi un Ametller i al de dalt uns Oms i una Figuera.
Arribats al primer fondal, que s el del Torrent del Lle
(=Lled?), veiem Oms al marge de dalt i ms Pins Pinyers
al cant de la vall. Apareixen les faroles, desprs, en
substituci dels Pins. El futur viaducte passar per sobre
aquest tram desprs de fer el salt per sobre la carretera de
Vallvidrera. Al marge de dalt apareixen Canyes Comunes i
Figueres. A la dreta hi ha un eixamplament o petita

explanada. Una Prunera s al llindar. Hi ha una mena de

passads verd que connecta amb la carretera per sembla
impossible de passar-hi. Hi ha algunes lianes de Senecio
macroglossus (de flor groga i fulles carnoses). Al marge de
dalt hi ha la casa n 87. La primera daquest grup del
Torrent del Lle. Sn en vies dexpropiaci o de propietat
amb data de caducitat daqu a 40 anys. Al cant de baix la
casa blanca de teulada de pissarra t una Araucaria
excelsa al jard. Al cant de dalt hi ha les cases n 89 i 91
(Villa Emlia). Mentre al marge de baix apareix Sant Pere
de Nit (Mirabilis jalapa) encara a la casa de lAraucria, i
una mica ms enll Ailants i un Gessam. Al cant de baix
segueix la casa n 96 i al de dalt la 93 i la 97. Som ja a la
corba convexa. Tau /Icesa sembla ser la companyia
encarregada de les obres del futur viaducte. Escometem
lltim tram abans de creuar la carretera. Al marge de baix
hi ha una Alzina (Q. ilex var. oblongifolia) gran coberta en
part per Clematis vitalba. Al marge de baix hi ha fora
Senecio mikanoides. Mirant enrere es veu una antena de
radiofonia en una de les torres del cant de la vall. Ja som
a la Torrentada dels Frares. La Parietria hi arriba a ser
una mica abundant. Al marge de baix hi ha una Alzina (n
1) Quercus ilex var. ambigua. Al marge de dalt segueix un
tram amb Aladerns i Oms petits, i una petita colnia de
Polypodium interjectum. La roca s una pissarra grisa
compacta. Arribem ja a la carretera. Al marge de dalt hi ha
un Ametller. Aquesta clotada s la del Torrent dels Frares.
Passem per la vorera del cat de dalt, arran duna casa (n
185). Shi veuen Truanes, Xiprers, Oms i Tuies (i altres que
semblen Pseudotsuga menziesii). Passada la casa, al
cant de dalt hi ha ms Ailants, Veiem uns Pinus
halepensis grans al costat de baix de la carretera. La
segent casa s la n 191. Hi viem ms Ailants, Parietaria i
Esbarzers. Passada la casa el marge s de pissarra de
color de rovell, com ser a tot aquest tercer tram la roca.
Arribem a la clotada del Salt del Boc. Hi conflueixen aqu 5
vies en aquest punt. Dos corresponen a la carretera de
pujada i baixada. Una al cam per sobre la carretera i que
duu a una casa. I les altres dues sn la mateixa CDLA i el
cam del Carlet que du avall directament. LAlzina de la
vora s la n 2 (Q.ilex var. ambigua). Hi ha un Om mort
totalment recobert per Polygonum aubertii fins ms de 10
m amunt. Hi ha ms Oms vius ms amunt de la clotada
boscosa i ms Pins Pinyers. I Llorers, Ara Blancs, Heures.
Creuem la carretera de Vallvidrera amb molt de compte
(mirant amunt i avall abans de creuar i mentre creuem una
mica de pressa). El Cam del Carlet t sortida difcil cap
avall el Peu del Funicular (per, pot tenir-la fcil quan
sapari una esllavissada). HI ha al comenar aquesta part
de la CDLA una etiqueta de plstic vermell amb les sigles
C01, junt al rtol de prohibit circular (excepte vens, digui el
que digui larticle 19 de la Constituci). Vora el tals den
front veiem ms Oms i alguna liana ja al mateix tals de
Senecio mycanoides (de flors grogues per fulles primes).
Desprs ms Pins Pinyers amb sotabosc dAilants. Hi ha
un Surol (n 3). Al marge ms enll dels rtols, hi ha
Alzines i Pins Pinyers. Tamb al marge de dalt hi ha ms
Pins Pinyers. Hi ha contenidors de deixalles i rtols de
prohibit aparcar, circular (excepte vens i bicicletes, i
serveis com ara els bulldozers). Apareix de seguida la pista
avall (Cam de la Grgola) cimentada. Vall avall es veu una
massa dHeures recobrint un Pi mort, fins ms de 10 m per
sobre el terra. La primera Alzina de la Grgola s un altre
Surol (Q. morisii n 4). Al marge de dalt hi ha un mur de
contenci de pedres i alguns Ailants que aguanten tamb
el terreny i una Alzina. Una estaca a terra, indica que som
al KM 5. Al marge de baix hi ha ms Alzines que aguanten
tamb el tals, ms alt que el de lesquerra sota la
carretera. LAlzina ms gran i allada s la n 5 (Q. ilex var.
ambigua). Hi ha algun Ar Blanc al costat della i un
Pittosporum tobira. Encetem la corba que separa el Salt

11

del Boc de lautntic Torrent de lAr. Al marge de dalt hi ha

Alzines, una Figuera i diversos Roures. Per ordre
daparici: n 6 (Q. paui) a la primera corba a lesquerra. El
n 7 (Q. salzmanniana) i n 8 (Q. fontquerii) just passada la
corba, sempre a ma esquerra o marge de dalt. Trobem
aqu un pal de la llum i una caseta de comptadors de
laigua. Hi ha un pal de la llum al cant de la vall una mica
abans daquesta caseta, i dos pals ms al cant de
muntanya, ms enll i abans de la raconada del torrent.
Comencem la fondalada principal del Torrent de lArc. A
baix queda una casa baixa amb feixes ms o menys
conreades. Entre els dos pals de la llum hi ha un munt
dAlzines i Roures. El n 9 s un altre Q. fontquerii menys
desenvolupat, al can de baix, uns 15 m abans de la
caseta dels comptadors. Podria passar per Q. desmotricha.
Hi ha un Q. viverii una mica ms enll (n 10), 4 m abans
del pal de la llum, al cant de dalt. El n 11 s Q.
rotundifolia de fulles dentades, situat 3 m abans del pal de
la llum, al cant de baix. El n 12 s un Surol (Q. x morisii)
situat 2 m abans del pal de la llum. . Passant al marge de
dalt, hi ha el Quercus n 13 daquest tram (Quercus
marcetii) 1 m passat el pal de la llum. I encara 2 m ms
enll daquest, el Q. n 14 (Quercus anselmii) fent una
arcada per sobre la pista. Al marge de baix, 3 m ms enll
de la zona front el segon pal de la llum, hi ha el Q n 15
(Quercus desmotricha), i tamb 2 m ms enll, el n 16
(Quercus ilex var. ambigua). Al marge de dalt, una mica
ms enll hi ha un segon Roure fent arcada per sobre la
pista (Q. anselmii). Molt poc ms enll uns quants Oms
tant al marge de dalt com al de baix. Arribats a un segon
pal de la llum, hi ha una altra Alzina de Montserrat. Al
marge de dalt, 4 m ms enll del pal de la llum, hi ha un
Quercus carpinifolia (n 18). Arribats al centre de la
torrentera veiem el tub corrugat negre que creua per sota
la CDLA. Hi ha alguna Figuera per aqu. Al marge de dalt,
el fons s aixaragallat. Tocant a la CDLA hi ha un Quercus
eumediterranea (=viverii x pubescens) Desprs, passada
la corba, hi ha alguna Olivera i Oms a dalt i a baix. Les
Figueres sn ms al marge de dalt. Arribem a uns Pins
Pinyers grans, a la banda de mar. A la banda de muntanya
apareix una primera paret de casa. Hi ha ms Pins Pinyers
a la banda de mar. I una segona casa a la banda de
muntanya (marcada amb el n 109). Abans de la corba hi
ha uns quants Oms ms. All hi veiem un Llaurer.
Comena una tanca de Bruc. Desprs dun altre Pi Pinyer,
hi ha algunes mates de Cestrum parchi. Del mur de la casa
del marge de dalt pengen unes Aptenia cordifolia florides.
Acabant el mur, apareixen algunes Ipomoea learii i
Lledoners al marge de la dreta. Al de dalt hi ha Ailants i
Oms (amb alguna Araujia sericifera). Apareixen tamb
algunes Canyes Comunes que delaten la proximitat del
fons de la vall (Torrent del Bosc). Al marge de la cantonada
amb el carrer dels Carrs hi ha algunes Borratges. El Pi
Pinyer particularment gros de la crulla fa uns 80 cm de
dimetre i uns 12 dalt. La capada est molt orientada cap
el Sud, s a dir, no s plana per dalt, sin molt inclinada. El
pendent a sota s suau i colonitzat per Acants. Hi ha un
punt de recollida de deixalles i un rtol que avisa que els
dies 1-5 i 15-20 de cada ms hi haur recollida de mobles i
trastos vells. Un altre rtol recorda la prohibici de circular
llevat de vianants, bicicletes i vens. Seguint la CDLA al
marge de dalt veiem Oms, Ailants i Aladerns i a la vorera
algun Paniset Afric. La primera casa de la banda de mar
s el n 120. Ms o menys interrompuda (noms a les
cases 132 i 138) comena una tanca de Bruc que durar
fins la drecera de Vallvidrera, al cant de baix de la CDLA,
marcant el llindar de les finques. Al marge de dalt hi ha
moltes Figueres de Moro (Opuntia). Segueix una zona amb
Ailants i Ipomoea. La casa de la banda de dalt s el n 121.
Hi ha ms Ailants. La casa de baix s el 126. A dalt
apareixen Falses Accies (Robnia). Al mur de la casa de
baix (13) apareix una bona enredadera de Podranea
ricasoliana, amb campanetes rosades. A la banda de dalt
apareix la casa 125 (amb la data de 1923). Hi ha una bona

tanca de Xipressos retallats a partir daqu. Al marge de

dalt hi ha alguns Lliris de Sant Josep. Apareix la casa 136
(i la marca de KM 4.5), i desprs la 140. Desprs de la
corba convexa a lesquerra apareixen ms Ailants a la part
de mar. Al marge de dalt apareixen ms pissarres grises
gruixudes, amb alguna irisaci de color de rovell. Tot el
tram aquest ser de la mateixa roca. Al marge de dalt hi ha
una bosquina de Pins Pinyers baixos. A la de baix segueix
la tanca de Bruc. Hi ha una clotada molt poc marcada (den
Cuys). Al marge de dalt una Alzina Surera (n 20) amb
algun Marfull. Enfront, a la banda de mar, sobre un estrany
passads enmig la tanca de Bruc. Hi creix un Llorer. La
tanca de Bruc amb Xiprers al darrera es fa interminable (a
la banda de mar). Al marge de dalt apareixen ms Opuntia.
A la banda de mar apareix la casa n 114 (del fams
decorador Amat ?). Ve una corba convexa a lesquerra Un
Pi Pinyer cobreix en arcada la pista. A partir del n 146 hi
ha una tanca de base de blocs de formig buits amb xarxa
de malla rgida de forats quadrangulars allargats. Comena
la Vall del Torrent de Can Canut. A la banda de dalt una
altra tanca (amb xarxa en rombes) acaba de donar una
sensaci de poca llibertat. A la banda de mar els Xiprers
sn alts. Al marge de dalt hi ha Alzines, Pins Pinyers i
Garrofers (que rebroten). Apareix una entrada moderna s/n
amb US-mail a la banda de muntanya. Hi viu a temporades
la famosa cantant Maria del Mar Bonet. Hi ha rengles de
Cupressocyparis leylandii daurats als dos cantons de la
pujada. A la banda de mar el n 150 donaria entrada a la
Font del Castanyer. Ara no hi s el Castanyer, per shi ha
plantat Pollancres. A la banda de muntanya hi ha un mur
amb una mena de passads de seguretat i prgola a sobre
que espera encara les enredaderes que la cobreixin. Al
peu del mur, almenys, hi ha Parietaria i Aster squamatus.
Algun any shi fa Herba de Sant Joan que hi pot florir molt
fora temps. Passem la corba cncava a la dreta i mirant
una porteta, a la banda de muntanya, que duria a la Villa
Teresa en altre temps, que deu ser la torre anunciada
suara pels Cupressocyparis. Al marge de dalt apareix
alguna Figuera. I alguns Aladerns coberts en part per les
enredaderes del Pare Arajo. Vall de Can Canut amunt hi
ha una torre modernista que havia estat en temps de la
segona repblica un centre dhigiene o hospital provisional
(Cal Bernat). Mirant cap el mar, darrera la tanca de Xiprers,
podem mig veure els Pollancres de la Font. Apareixen
alguns Cestrum parchi al marge de dalt. A la corba a
lesquerra hi ha algunes Canyes Comunes. A la corba
segent a la dreta hi ha una Alzina Carrasca (n 21) i algun
Lledoner i alguna Truana. Al marge de mar, Canyes
Comunes i Ailants. Abans del centre de la fondalada, una
Alzina de Montserrat. Passat el fons, apareix la caseta de
regulaci de cabdal dAGBAR. Fa uns 6 m de faana i en
un apart sendinsa 6 m a la muntanya. Des daqu es
bombeja aigua cap al barri de dalt de Vallvidrera i tamb
cap el MinaGrott. Al marge de muntanya apareixen les
primeres mates de Fens de Bou com un preludi que
indica que ja sapropa la zona illuminada. Al marge de mar
apareix un Llaurer. Al de dalt una Alzina que va rebrotant
molt (n 23 (Q. ilex var. oblongifolia). Larbre darrere la
tanca de Bruc s una Alzina de la var. revoluta. (n 24). Al
marge de dalt apareixen alguns Pittosporum tobira. Al de
mar hi ha un Pi Blanc. Desprs de la corba, al segon pal de
la llum, hi ha una Alzina Carrasca (n 25). Al seu peu,
algunes mates de Lobularia maritima, Milamors i
Llambrusca. Al tercer pal de la llum, hi ha un Ametller. Al
marge de dalt va a parar un cam ample privat que ve de
dalt la muntanya. Apareix el n 147 bis. I a la banda de mar
uns Eucaliptus grans, ja de la finca de la V Simfonia. Al
peu dels Eucalitpus una estaca marca a la CDLA el Km 4.
A la tanca apareixen algunes enredaderes de Senecio
macroglossus i Araujia sericifera. Mirant amunt, al marge
de dalt (n 149), Hedera azorica. (de fulles mig blanques).
A la cantonada ja amb la drecera de Vallvidrera, a la casa
de dalt hi ha una placa antiga que diu Carretera de les
Aiges. Hi deu haver un transformador de FECSA /

12

ENHER (n 3348). El n 156 s ja la mateixa entrada

principal a la finca de la V Simfonia (se suposa que de
Ludwig Van Beethoven, La Pastoral). Escales amunt
podrem arribar a la Plaa de Vallvidrera. Escales avall, al
Peu del Funicular (estaci dels FGC).

TRAM 4
FONT DEL MONT (Valls de la Sivina, Pere Gil, i
Gratallops)
Caracterstiques: s un tram una mica ms assolellat que
lanterior, amb algunes cases. Poques panormiques
encara.
Descripci:
Escales amunt arribarem fins la Plaa de Vallvidrera. Hi ha
al comenament unes quantes cases petites. Al marge
dret, una Pita de fulles a tires blanques. Si ens enfilssim
darrera les Pites veurem una mata de Ferula communis.
http://floranova-collserola.galeon.com
Escales avall anirem a parar al Peu del Funicular. La
carena ha estat netejada, i aterrada la tanca en alguns
trams. Abans hi havia un rengle dAranyoners. Si baixem
una mica per aquesta carena suau podrem veure uns
quans Roures (i algunes Alzines ms al cant de la vall). A
baix, a uns 50 m avall, de ms a la vora les escales a
ams lluny (cap a la vall de la Sivina) els n 1(Q.
viverioides), 2 (Q. anselmi), 3 (Q. viveri). I tornant amunt,
de ms avall a ms amunt el n 4 (Q. pubescens
ssp.palensis), 5 (Q. ilex var. ambigua), i n 6 (Q. lusitanica).
Retornem a la CDLA anant capa llevant primer. Comena
la corba cap el Nord. Hi ha Pins Pinyers a ambdues
bandes. Al marge de dalt apareix un Roser Agrest (Rosa
agrestis). Entre els pals de la tanca 6 i 7 hi ha una Alzina
Tpica (Q. ilex ssp. ilex var. ilex). Passem el pont per sobre
el funicular. Hi ha unes andanes de seguretat per si ha de
descarregar passatges demergncia. Des de landana
normal es veu enfront una bona colnia de Polypodium
interjectum sobre el marge de pissarra de color de rovell.
Continuem per la CDLA encara direcci cap el Nord. Hi ha
Aladerns a ambds costats. I ve la primera corba a la dreta
que deixa una explanada a lesquerra com un repl a la
vall. Hi ha una tanca que no hi deixa apassar ara. Hi ha
Pins Pinyers. A la banda de baix de la CDLA veiem Oms. A
la tanca hi creixen Clematis vitalba. Seguim encara a la
zona del fons de la Vall de la Sivina (la vall principal). Hi ha
Lledoners i Ailants al marge de baix. Darrera la tanca del
cant de dalt, a la bosquina sobresurt al final un Quercus
ilex var. oleifolia, per no shi pot accedir fcilment. En
canvi, quan lexplanada sacaba, al darrer rac de dalt hi
ha tocant a la CDLA un Quecus morisii (n 7). I 1 m ms
enll un Roser de Flor Petita (Rosa micrantha). Deixem la
corba i emprenem la direcci NE. Al marge de dalt hi ha
Garrofers. Apareix el rtol amb el logotip dels FGC. Ja
entrem a la segona fondalada de la Sivina. Al marge de
dalt hi ha Aladerns. Passada la corba emprenem la
direcci SE. A uns 30 m al marge de baix hi ha un Quercus
viverioides (n 8). Al marge de dalt hi ha Ruda, Ametllers y
ja fora Hyparrhenia. Dominen per els Aladerns a ambds
marges. La pissarra del marge de dalt es fa ben visible.
Uns 50 m abans de la propera corba, uns 4 m sota la
CDLA hi ha un bon exemplar de Quercus fontquerii (n 99.
A la corba hi ha una bona ombra dels Pins Pinyers, amb
sotabosc dAladerns. Arribem a la crulla (a la carena de
Can Forgues) amb el Cam Bosc, que va cap al petit barri
de Can Forgues, i el carrer de Santpedor. Aquest segon
carrer comena a baixar en bon estat recte avall. La corba
a lesquerra s el carrer del Bosc (o millor dit la prolongaci
del carrer de Gratallops, que va a donar a la corba, al
carrer del Bosc) que arriba al Peu del Funicular (quan no hi
ha obres), tot passant per la urbanitzaci La Pineda. El
carrer de Santpedor a mitja baixada es transforma en una

via mixta (escales /ciment llis) per al ter final s noms

descales. Acaba al capdavall gaireb del carrer del Bosc,
just en front de les escales del carrer Montclar. Seguim per
la CDLA ja a la vall den Pere Gil en direcci al NNE. Al
marge de dalt hi ha dos rtols Carretera de les Aiges
restaurant Can Mart. Apareix la casa n 157 a lesquerra.
Al peu dels murs hi ha Lavatera arborea. En canvio al
marge de baix domina el Llist de Bou. Ms endavant al
marge de dalt hi ha una Figuera de Moro de punxes molt
llargues i flor groga (Opuntia dillenii). Des daqu ja es pot
veure una mica de mar, entre Montjuc i la catedral. Al
marge de dalt hi ha un tram de pissarra grisa (sense
rovell). Al final torna a aparixer abans de la corba la
pissarra normal, amb betes de quars (blanques). Al marge
de dalt apareix la casa n 163 i al de baix la n 166.
Continua la pineda de Pi Pinyer. Al marge de dalt hi ha
Figueres de Moro (Opuntia ficus-indica), Lliris de Sant
Josep (Iris germanica) i Pita (Agave americana) i Ginesta
(Spartium junceum). Ve la casa n 165 al marge de dalt i
ms Figueres de Moro. La pineda es fa ms espessa. A
ma dreta ja es veuen les escales que baixen fent drecera
cap el carrer del Bosc (calle del Bosque). Al marge de dalt,
poc abans dels contenidor de les deixalles (grisos, groc,
verd i blau), arrapada a la roca una colnia de Dauradella.
Sobre les escales de baix uns bons Ailants. Al marge de
dalt un rtol anunciant Can Mart i un plnol de la barriada.
Un petit rtol vermell senyala litinerari C01. Seguim amunt
fins la Font del Mont a la bifurcaci entre el cam (a la
dreta) i el torrent (a lesquerra) amb aparena de carrers
normals (sense sortida al final). La font del Mont s a la
confluncia dels dos carrers. Hi ha una arcada on
aixoplugar-se en casa de pluja forta. Domina lescena un
gran Ailant. Tamb hi ha una Prunera, fora gran per ser
una Prunera. El mur de la font s cobert de molsa. Hi ha
dos brocs molt arran de terra (el de la dreta raja poc) i un
broc gros a 1 m dalada que cal prmer. La font es va
arranjar el desembre de 1977. Hi ha un banc de pissarra
per seure, al costat. Per refrescar-se pot anar b aquesta
aigua, per per beure potser t microbis dolents que fan
venir mareig i nusees i una mica de febre o calfreds.
Baixem un altre cop a la CDLA, A ma esquerra a la
cantonada hi ha un panell de lassociaci de vens amb
una adrea a Internet:
http://avfontdelmont.netfirms.com
Prenem la direcci SSE. Al marge de baix veiem un gran
Lledoners i daltres de menors. Des daqu es veu b la
casa verda amb piscina i una Araucaria. Al marge de dalt
de la CDLA veiem un Llorer. Apareixen les cases n 171 i
173. Desprs, al marge de dalt hi ha Aloe saponaria i
Agave americana. El marge de baix est molt colonitzat
per Bidens subalternans. Al marge de dalt apareixen
algunes Mimoses (Acacia dealbata) baixes. Al vessant de
la vall els Pins Pinyers sn grans. Al marge de dalt hi ha la
casa n 177 i desprs la 179 (Torre Carmencita). Desprs
de la n 181 ja ve la corba a lesquerra amb canvi de
direcci cap el NE. A baix segueix havent-hi Pins Pinyers
grans. Desprs del n 183 comena el Clot de Gratallops.
Hi ha alguna Figuera de Moro al marge de baix i al de dalt
altres i molt Fens de Bou i alguns Aladerns a la fondalada
o raconada. Canviem de direcci, anem cap el SE. Al
marge de dalt apareix una estaca del Circuit Interfuni.
Senyala cap a lesquerra (enrere) 0250 i cap a la dreta
(endavant (2750). s una etiqueta blava del Centre
Excursionista Els Blaus (de Sarri). Des de poc ms
endavant es veu la punta o pirul de la Torre Foster. Tamb

13

mirant vers el Sud es veu la Villa Paula i el Tur den Cr.

Poc ms endavant ja arribem al final daquest tram. HI ha
un espai on solen aparcar alguns atrevits muntanya amunt.
HI ha alguns Pins Blanc baixos, con arraulits pel vent. I un
banc per contemplar la panormica cap el mar, a la part
dreta (segons anem). Ms enll ja hi ha una cadena que
tanca el pas als vehicles. Serra de Margenat avall destaca
el gran convent de Santa Maria de Jerusalem. La gran vall
de Margenat, esbatanada i assolellada, als nostres peus

queda tancada a lhoritz pel Tur de la Font del Bou i el

de Bellesguard ms cap el mar. Tamb es veu
lObservatori Fabra. Si baixssim el cam avall (que resulta
ser el carrer de Palafolls segons els mapes) anirem a
parar al carrer de Sant Pere Claver i a la zona de lantiga
Plaa Borrs Ronda de Dalt / Via Augusta).

TRAM 5
VALL DE POMARET
DEL MIRADOR DE MARGENAT AL MIRADOR DE
VILANA
Per la carena de Margenat amunt hi ha un corriol que va a
para a lIdeal Pavillon, o agafant la branca esquerra a mitja
pujada, al Restaurant de Can Mart. Al restaurant cal
baixar-hi des de la corba encara asfaltada. Continuant el
carrer recte amunt trobarem una prolongaci estreta que
sendinsa dins la bosquina i va a parar al capdamunt de les
escales de la Font del Mont o molt a la vora, al coll del
cam de la Font de la Budellera. En canvi, del mirador
/banc en avall, la pista empinada (carrer?) de Palafolls ens
du cap el Monestir de Santa Maria de Jerusalem. Passem
una cadena si deixem el corriol que senfila pel turonet. s
la cadena n 1348, poc abans duns Eucalitpus. A partir
daquest mirador, dominar la pissarra grisa amb betes
fines de diferents intensitats, ms que no pas la pissarra de
color de rovell. La panormica que es veu va des del
dipsit daigua de Finestrelles fins les torres bessones de
la Barceloneta. Al marge de dalt, a pocs metres de la
cadena (potser 5 m) hi ha un Quercus morisii jove (n 1). Al
marge de dalt encara hi ha Bidens subalternans. Dominen
els Pins Blancs tot i que sn baixets. Les capades tenen
un color verd molt clar. Comencem a caminar per la
primera vall, la de Margenat. La segona ser la den Costa
i la tercera la de la Font del Bou, essent totes tres part
duna mateixa fondalada. Es fa difcil escollir un nom per a
aquest conjunt de valls entre la Serra de Margenat i la
Serra de Vilana. Hi ha un estudi fora exhaustiu de la flora
daquesta vall (de Margenat) a http://flora-vallmargenat.galeon.com/index.html
Comenant a caminar veiem al marge de baix alguna
Ginesta i Ametller i ms avall alguna Surera, ja lluny. Al
peu del tals, ben a prop, fora Aloe saponaria. Al marge
de dalt hi ha molts Aladerns baixets. Al de baix, continuant
endavant, Fonoll, Ginesta i fora Esbarzers (que fan un
petit mur vora la CDLA). A tota la vall la planta que domina
s el Fens de Bou. Abans darribar al primer fondal (de
Margenat) veiem a baix un grup de cases sobre la Font
dels pins i un altre al capdamunt del carrer de Pomaret.
Arribats al fondal, al marge de dalt, la pissarra grisa t
masses de cal en pols. Ms amunt del marge veiem algun
Matapoll i algun Marfull. Apareixen els Pins Blancs
regularment plantats desprs dun gran incendi en poca
de lalcalde Joan Clos. Encara a la clotada ai al marge de
dalt podrem adonar-nos que hi ha una varietat de Fens
de bou de fulla ms fina (Hyparrhenia pubescens). Una
altra gramnia que fins ara no ha estat comentada per que
era present arreu s el Fens de Canonet (Oryzopsis
milliacea). Per aqu al vessant de dalt domina el
Brachypodium retusum (Llist). Apareix aqu un tram
dargiles de color beix quaternries. Al marge de baix,
desprs duna barrera dEsbarzers, es veuen uns quants
Oms de repoblaci morts. Mirant cap amunt el vessant
Dna fins lIdeal Pavillon i la Torre de telecomunicacions
Norman Foster. Arribem a la petita Costa dAls. Uns 10 m
abans hi ha un grupet de Pins Pinyers al marge de dalt. I

un rtol dels Blaus que diu 0500 (a lesquerra)/ 2500 (a la

dreta). Ben b a la carena , cap amunt es veuen uns
quants Xiprers i cap avall el caminet que baixa cap a la
Font dels Pins ms o menys. Hi ha un rengle dAtzavares
(Agave americana) a sobre el cam (a lesquerra). Es
poden veure les capades de Pins Pinyers de la petita
Baga dAls. Vora la CDLA hi ha una Olivera i algun
Matapoll (encara a la part de baix). Ms endavant hi ha un
grup de Xiprers (Cupressus sempervirens) alts i grossos.
Passem uns metres sense cap novetat per la Vall den
Costa. Aquest jardiner cultivava plantes per adornar
cementiris com ara Helichrysum, Iris, Narcissus,
Agapanthus. Va excavar una cova a largila, potser seguint
lexemple de les tres troglodtiques que hi havia hagut ms
avall, al que podrem anomenar Vall de Pomaret o
confluncia de les tres valls del capdamunt. Potser s que
hi ha una novetat i s la presncia de Koelreuteria
paniculata al fondal, al marge de baix de la CDLA a la seva
vall. Arribem a la Vall de la Font del Bou i veiem un grupets
de petis Oms i un de ms gran ( 4 m dalt) que ens
indiquen la proximitat del ramal dabastament daigua de la
barriada de la Font dels Pins. Un caminet baixa fent
flanqueig i seguint la canonada fins les primeres cases. Al
vessant de baix segueix dominant el Fens de Bou i al de
dalt els la Pineda esclarissada de Pi Pinyer amb sotabosc
dAladern i amb alguns Xiprers. Desprs dels Oms
apareixen alguns Espantallops, amb alguna Ipomoea
enredada. Desprs, ja ms a la vora la font (artificial), un
Cercis siliquatrum, una Figuera, Ametllers i Roman
(sempre al cant de baix) i un Garric alt de 4 m. Al cant
de dalt apareixen pissarres de color de rovell. Uns 15 m
abans de la font apareix un dic de material blanc (aplita
descomposta /granodiorita de color de rovell per
blanquinosa) al cant de dalt. Darrera la font (flanquejada
per una paperera abans i desprs) hi ha una massa de
Senecio macroglossus. Al cant de baix, uns 5 m abans de
labeurador hi ha una estaca dACSA que indica 2,5 Km
(en negre). Hi ha un grup de Pollancres del Canad que
donen una mica dombra almenys a labeurador. Almenys
nhi ha dos de grans. Tamb hi ha una Morera (Morus
alba) darrere o ms avall. I Senecio macroglossus en
aquesta part de baix. Ms avall, un Lledoner tamb amb
Campanetes Blaves. s molt curiosa la doble moralitat de
les autoritats del Parc de Collserola que fan arrencar
alguns arbres ornamentals que la gent lliurament planta en
aquest rac i en canvi en fan plantar daltres tamb extics,
que amb la benedicci de lens es tornen legals. Hi havia
una norma que prohibia plantar espcies foranes. Desprs,
varen afegir: llevat de quan ho fa lautoritat. Jo afegiria i
sempre i quan les plantes hagin estat comprades als amics
de les autoritats. Si tirssim pel dret fent via pel mig del
collet que creua el Tur de la Font del Bou per estalviarnos tota la pennsula, a dalt el collet hi veureu unes mates
de Sophora japonica molt baixes (ja que normalment s un
arbre). Seguim litinerari principal. Caminem ja pel flanc del
Tur de la Font del Bou. Hi havia al coll una zona de
pissarres grises amb betes fines. Hi ha Pins Blancs i
Xiprers. I ms enll ms Pollancres petits al cant de baix.
A sota, apareix un Roure de repoblaci (n 2). T laspecte

14

de Q. montserratii (amb nervis rosats), per els pls

(actiniformes, de branques de 100 micres) sn de Q.
broteroi var. marocana. A saber qui els haur venut als del
Parc de Collserola. Seguint pel turonet, a lesquerra o
marge superior hi ha uns petits murs que recorden que
aix havia estat una vinya. Hi ha ara algunes Estepes
Blanques, apart els Pins Blancs i els Xipressos. Al marge
de baix apareix una altra herba que podem haver vist a
molts llocs assolellats. s la Ruda Cabruna. Darrere, uns
quants Espantallops. A lesquerra podem fixar-nos que hi
ha tres varietats almenys de Xiprers. Ben b a la corba,
vora el banc (de posici no ben fixada) hi ha el que sembla
un Xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa), de
capada molt ampla i tronc no ben recte a dalt. En
contraposici, hi ha alguns Xipressos de capada molt
espessa i estreta i dun verd molt intens (Cupressus
sempervirens f. stricta). I tamb els Xipressos ms normals
no tan estrets ni eixamplats (Cupressus sempervirens f.
sempervirens / horizontalis).

Mirant amunt es pot veure la Torre del Moro, de secci

circular. Tota una obra dart per ser una caseta dels peons
de camins del 1902 de quan es feia la CDLA. El caminet
que neix sota el banc /mirador du, per la carena de Vilana i
el Tur de Bellesguard, i girant una mica a la dreta al final,
al capdamunt del carrer Pomaret, vora la Ronda de Dalt.
Entre darrere els Escolapis, la pujada al Tur de
Bellesguard i la Torre del Moro feia tot plegat un escenari
ideal per ser afusellades les vctimes de la CNT FAI i
POUM al principi de la guerra civil. I com a reverberaci
daquella feta encara no fa gaire shi podia veure algun
mort de tant en tant. En canvi, el cam del Tur de la Font
del Bou, s a dir, de la Torre del Moro cap enrere, puja cap
a vora la caseta dels Bombers, entre Nova Betlem i lIdeal
Pavillon. Un cop a la carretereta asfaltada es pot seguir
amunt per una drecera que duria a la carretera del
Tibidabo vora el desviament de la Torre Foster i a
laparcament (Coll de Casadet) i dall, per un fort pendent
asfaltat, arribarem al cim del Tibidabo.

http://es.wikipedia.org/wiki/Cupressus_sempervirens

TRAM 6
VALL DE BELLESGUARD
Del Mirador de Vilana al Mirador sota el Tur de Castanyer
Al banc /mirador de la carena de Vilana hi ha una placa
que commemora ens 10 anys (1985-1995) del Club de
Velers de Collserola. Sn els avions de miniatura que
voleien sense motor. Al vessant de baix, ja comenant a
caminar, es veuen Garrics, Ailants i Argelagues Negres. Al
vessant de dalt tamb hi ha Garrics sota els Pins Blancs.
Al de baix apareixen ja Aladerns. Al de dalt, al cap de 50
desprs del banc, apareixen Estepes Blanques sota els
Garrics. Hi ha Lledoners a ambds costats. A la primera
corba a lesquerra segueixen els Pins Blancs, que ja
comencen a fer goig, amb un sotabosc esclarissat
dAladerns. Al vessant de baix hi ha un Garric que t
branques joves de fulles estretes (n 1). Ms enll hi ha
unes roques de pissarra grisa amb betes fines, compactes
que sobresurten del terreny. Passats uns 30 m de la corba
apareix la primera Alzina de Montserrat (n 2) al cant de
baix, i ms Ailants. Arribats a la baga del collet de la font,
front a la primera drecera de ms al Sud) hi ha una Alzina
Crespada (n 3) i ms Aladerns (i alguns Oms) sempre al
cant de baix. Al fons duna mena de passads de fullaraca
trobem una altra Alzina (n 4), baixant una mica i ja enfront
el ramal de ms al Nord (de les dreceres que salven el
collet). Ms endavant els Pins Blancs deixen veure rels
molt llargues i gruixudes per sobre el terreny, al cant de
dalt. Hi ha un indicador dels Blaus indicant 1250 m a
lesquerra i 1750 m a la dreta, per en nmeros vermells hi
ha pintat al pal 2 . La veritat s que quan corres poc thi
pots fixar en aquests nmeros tant petits. Ms endavant
alg ha pintat xifres amb esprai ben grans i visibles a la
roca. Seguint, trobem un Lledoner ms al cant de baix i
una colnia de Pennisetum al de dalt. Encara som al collet
de la font. Ms enll el vessant s cobert per la tpica
formaci de Pins Blancs amb sotabosc dAladerns. Al
cant de dalt de seguida apareix un Llentiscle i darrere seu
un dic daplita descomposta duns 20 m damplada que s
el mateix que aflorava abans de la font. A uns 30 del coll
apareix una clariana a la dreta que ens deixa veure les
Valls de Bellesguard (Almirall, Bellesguard, Sant Maties. La
de Betlem queda amagada ara. Al fons de la vall hi ha una
colnia dAilants. A uns 100 m ja del collet hi ha un

Lledoner al cant de dalt i 2 al de baix. . Uns 50 m abans

darribar al Torrent dAlmirall, apareix algun Pi Pinyer a la
banda de dalt. Al vessant de baix tamb hi ha barreja de Pi
Pinyer i Pi Blanc. Arribats ja a la fondalada, al marge de
baix hi ha molt Aritjol. Al de dalt hi ha alguna colnia de
Parmelia aureola sobre la paret de llicorella. s una
pissarra aqu de betes molt fines per ben compacte. Hi ha
un bon grupet dEucaliptus torrent amunt (E. rostrata / E.
globulus). Tamb hi ha Lledoners i Aladerns. Seguint
amunt a laventura trobarem un rac molt ferstec, amb un
dic de roca metamrfica negrosa (micacita amb
cornubianita) recoberta molses, Gladiols i Dauradella,
darrera els Eucalitpus de ms amunt. Els Eucaliptus tenen
la pela del tronc molt espellofada. Passada ja la fondalada
a la CDLA ms enll trobem al marge de dalt algun
Espantallops i uns 20 m abans de la travessa de
llambordins, un grupet de Hyparrhenia pubescens de fulles
ms fines que el Llist de Bou tpic. Al de baix un Lledoner.
I al de dalt un pany de roca molt gran (pissarra grisa). I una
Olivera per sobre della. Ms enll alguns petits murs
delaten les antigues vinyes. Al marge de baix ms Ailants,
Lledoners i Pins Blancs. Al peu de la roca de dalt sembla
haver-hi dos caus. Alg devia haver extret una mica de
mostres de roca. Poc ms endavant hi ha el pla indicador
baixet que diu 2 KM (AGBAR). Apareix desprs una
clariana que dna vistes al Sud. La vegetaci s
esclarissada per hi ha alguns Pins Pinyers baixets, molt
de Fens de Bou, algunes Figueres de Moro, alguna mata
de Ruda i moltes Esparregueres. Aquesta zona s bona
per a collir esprrecs. A la mateixa corba a lesquerra hi ha
una estaca dels Blaus indicant 1500 m a lesquerra i 1500
m a la dreta. Al marge de dalt la pissarra grisa de betes
fines t alguna beta blanca de quars. A sobre el marge hi
ha les runes del que devia haver estat una caseta deines
de les de les vinyes anteriors a la CDLA. Mirant avall veiem
lembut de recollida daiges de la urbanitzaci de Nez i
Navarro (Torre Vilana, el nou horitz de Barcelona).
Potser algun escapament de la canonada general
dAGBAR (com va passar al final dels 1980s) faci que
lembornal aquest de dalt sigui massa justet per engolir-ho
tot. Seguint, al marge de baix apareixen Esbarzers i al de
dalt una barreja de Pins Blancs i Pins Pinyers. Hem deixat
la Vall dAlmirall i comencem la de Betlem. Al vessant de

15

dalt tot sn Pins Blancs, mentre al de baix domina de

moment el Pi Pinyer. Al cant de dalt domina ja el Cedre
del Lban. A la banda de dalt una altra Alzina Crespa (n
5). A la banda de baix apareixen ms Lledoners i unes
quantes Alzines (n 6 ambigua / n 7 marcetii / n 9
marcetii). A la banda de dalt la paret de pissarra s ben
vertical i duns 4 m dalria. Hi ha ms Alzines de
Montserrat al cant de la dreta. Uns 50 m abans del fondal
de Betlem (Clot dels Lledoners) hi ha una Surol (n 9) i
ms Alzines de Montserrat al cant de baix. Arrapat a mitja
paret podem veure un Cdec menut al cant de dalt. Ms
Pins i Lledoners al cant de baix. Ja arribats al fondal
trobem un gran Pollancre (P. canadensis) duns 110 cm de
dimetre de tronc a 1.5 m de terra. I duns 20 m dalria.
La bardissa est formada per Esbarzers i Clematis vitalba.
Hi ha un bon grupet de Saquers sota el Pollancre. El clot
amunt s molt ombrvol degut a la frondositat dels arbres.
Hi ha Lledoners, Cedres del Lban i algun Teix. A terra
domina la Parietria. Sobre el marge de dalt, a uns 30 m al
Sud de la clotada, hi havia una Alzina (n 10 Q. ilex var.
laurifolia). Al mateix costat de la font natural per molt mal
apariada hi ha un Pittosporum tobira. Els Lledoners
arribem a uns 20 m dalria. Uns 5 m desprs de sota la
font, a la vora de dalt de la CDLA hi ha una Alzina de
Montserrat amb fulles dentades (n 11). Desprs sacaba
lombra dels Lledoners i del Pollancre. Al vessant de dalt
apareixen Garrics i Xiprers. Desprs Oliveres i Cedres de
les dues varietats (libani, dedoara). Desprs sobre una
clariana que ens permet mirar al Sud. Al fons de la vall es
veuen alguns altres Pollancres i fent contrast amb les
cases que ocupen el que era un antic cementiri, el
campanar dels Escolapis amb els seus ngels. Ms lluny
es veu Montjuc (amb el Palau Sant Jordi davant el Jard
Botnic), la Zona Franca i laeroport. A la corba hi ha
Lobularia maritima que fa olor a mel quan floreix i
Rebenterola. Desprs Aladerns i Figueres de Moro, ms
avall,. I alguna Gatosa. Mirant amunt podem veure la Torre
Foster i una mica de lEscola Judicial. En primer terme
molts Xipressos (stricta, sempervirens), Garrics i Estepes
Blanques. Ms amunt el vessant s ple de Cedres de les
dues varietats. Des daquesta corba es pot veure tamb
lObservatori Fabra i des duna mica ms enll ledifici de la
Mentora Alzina. El vessant als seus peus t una clapa
triangular molt atapeda de Xipressos de les dues varietats,
per amb molt de la var. stricta de capada molt estreta i
allargada). Al vessant proper de dalt segueix havent-hi
molts Cedres de les dues varietats. Al marge de baix,
Lobularia i Ruda Cabruna. I una Alzina (n 12 Q. ilex
morisiformis). A la corba, per al cant de dalt, una Alzina
de Montserrat petita (n 13). Carena amunt molts
Xipressos i Cedres de les dues varietats cadascun. Al
marge de baix, Clematis flammula ja ms endavant. Al
cant de dalt, al peu duna roca una estaca dels Blaus
(1750 m a lesquerra i 1250 m cap a la dreta). I pintada en
vermell sobre el pal, el nmero 3. Aix queda a mig trajecte
entre la corba i el fondal. Ms endavant al marge de baix hi
ha una Robnia, un Pi Pinyer, Piracants, Baladres,
Pollancres, un Arbre de lAmor ja vora la corba de la font.
Al marge de dalt, Ginesta. I un tals per dissimular la pista
que baixa de Betlem fins aqu. Si hi pugem veurem molts
Heliotropium europaeum i Solanum miniatum com a males
herbes invasores a la mateixa pista. Ms endavant destaca
ja a la fondalada ombrvola, una Alzina monumental. La
pista tora desprs a la dreta per ja no val la pena, a
menys que vulguem constatar les males maneres de fer la
justcia i les pocs escrpols, si hem de fer cas de lexemple
daqu, o de com han tallat el cam hi ha llenat portes i
cadires velles. Baixem donant una ullada si volem una
mica ms amunt als antics murs de Nova Betlem i a les
colnies de Figueres de Moro. Un cop a la CDLA retrobem
la font que substitueix a la del Cigal. s una font artificial.
Hi ha un Pollancre alt duns 20 m al clot de baix, per
noms fa el tronc uns 45 cm de dimetre. Hi ha un Tiller
(Tilia vulgaris) vora la font i paperera. Una massa dAritjol

senfila per un Cedre mig mort ms amunt. Tamb hi ha

Lledoners, per menys crescuts que al Clot anterior (de
Betlem). Ara som a la vall principal de Bellesguard, al Clot
de la Font del Cigal. Hi ha trossos de roques interessants
seguint la vall que acaba essent de mal passar. Una
pissarra clara amb esgrafiats negres com ideogrames. Una
roca quarstica groga amb bultets com a psols. Hi ha
tamb algun Xiprer de branques molt obertes i una Alzina
de Sant Medir (Q. medinensis, n 14). Deixant la font
continuem per la CDLA. Hi ha un Lledoner al cant de baix
amb tronc de 80 cm de dimetre. Al marge de dalt, un
Xiprer que tamb sembla C. macrocarpa. I poc ms enll
una Alzina de Montserrat (n 15). Al marge dret, en canvi,
uns peus de Bardana, abans de les set pilones que fan de
protecci del barranc. La paret de pissarra del cant de
dalt fa ms de 3 m en vertical. La bardissa del vessant de
baix est formada per Araujia sericifera i Clematis vitalba.
Sentreveu el sender que baixa a la mina abans de lAlzina
de Fulles Oblongues, amb molt dArtjol enfilant-shi. Hi ha
Pins Pinyers desprs a ambds vessants. Hi ha una petita
vall sense nom transversal amb Aladerns al vesant de baix.
Apareix una estaca dAGBAR amb la xifra 1,5 KM. I una
columneta a la banda de dalt del cam, just passada
aquesta petita fondalada, on hi diu Parque Municipal. A la
banda de dalt hi ha algun Lledoner i a la de baix molts Pins
Blancs grans. A dalt i a baix hi ha Pins i Lledoners i
Aladerns. El pinar de baix es fa net del sotabosc, amb
noms pinassa. Hi ha Oliveres disperses i petites a
ambds vessants. Al cant de dalt apareix una estaca dels
Blaus que diu 2000 cap a lesquerra, i 1000, cap a la
dreta. A la corba hi ha ms Pins Pinyers i Blancs de no
ms de 4 m dalt al cant de dalt i al de baix alguns
Romanins, Ruda, Roldor i Pins Blancs alts per espaiats.
Comencem la Vall de Sant Maties. Hi ha Piracants, bosses
per atrapar insectes de les pinedes, penjades (mig negres).
La part de dalt s una capsa prismtica allargada amb un
foradet quadrat al mig, i la bossa que en penja s de
plstic transparent a la meitat de dalt i negra a la meitat de
baix. Serveix per a atrapar la processionria.
http://www.agentesforestales.net/uploaded/Frontal_trampa
_procesionaria116.jpg
Al marge de baix hi ha un Pi Blanc fora alt. Arribem al
fons daquesta valleta. Al cant de dalt hi ha Olivera,
Lledoner i Pi Pinyer, i algun Xiprer de les dues varietats
(tamb al cant de baix). I una Alzina de Montserrat abans
de trobar la pista que baixa al cementiri de Sant Gervasi. Al
mig de la bifurcaci est molt ben indicat que la CDLA s
el itinerari C01 i la baixada s el C03 (etiquetes de plstic
vermell). Al fondal de mitja ala de muntanya, ms
endavant, hi ha Eucalyptus rostrata cap amunt, abundant.
A la banda de dalt apareix una quarsita groga com la del
Tur de Bellesguard, aqu duns 10 m damplada, i per
sobre la pissarra gris compacta de betes fines. Al vessant
de dalt hi ha Pins Pinyers de noms 5 m dalt. Des daqu
podem veure Sant Pere Mrtir, lIdeal Pavillon, la Torre
Foster i Nova Betlem. Tamb el Tibidabo, i la Mentora
Alzina i lObservatori Fabra. Al marge de baix la
Hyparrhenia ha estat podada. Un reglament diu que cal
podar tota la vegetaci fins a 1 m de distncia de la vora
de les carreteres i esclarissar el sotabosc fins a 25. El
Llist de Bou resisteix b les podades i els incendis. A la
CDLA crec que es poda ms per donar sensaci de
seguretat. Tot i que a la prctica s a linrevs, quan hom
es desvia i no sap on acaba el tros pla i on comena el
precipici, com ara aqu. Al vessant de dalt hi ha petits murs
que recorden les antigues vinyes. Apareix una estaca dels
Blaus indicant 2250 a lesquerra i 0750 a la dreta (i una
pintada amb esprai a sota al pal que diu 3 ). Al marge de
baix hi ha Lledoners. Desprs un Pollancre mig mort de set
enmig tanta solellada. Apareixen algunes Rebenteroles i
domina el Llist de Bou. Ve una corba cap a lesquerra. Hi
ha una Gatosa i algun Pi Pinyer baix. Al vessant de baix,
un Lledoner. Des daqu es veu ledifici dels Escolapis i la
urbanitzaci dels Nez i Navarro. Al vessant de dalt hi ha

16

Ruda. Al de baix comena la tanca del Monestir de sant

Maties. Les campanades tenen un so agut i musical. Per
dins la tanca hi ha Xiprers petits i per fora Atzavares de
ratlles blanques, algunes ben grans. Al vessant de dalt hi
ha Figueres de Moro i Pins Pinyers. Al de baix, Pins
Blancs. Ve una corba a lesquerra. Domina el Pi Blanc a
dalt. A baix desapareixen els Pins. Apareix una estaca
dAGBAR dient 1 Km, poc desprs dun pal de bombers
(pal amb franges vermelles i blanques indicant punt
dabastament daigua). Al cant de dalt de la CDLA, en
canvi, vora la tapa rodona, hi ha una xifra pintada en blanc

a la roca, el 7. Cap a baix ja es veu el collegi de Sant

Gregori (pista esportiva pintada de verd). Hi a la banda de
baix ha algun Lledoner i algun Ailant. I una altra estaca
dels Blaus indicant 2500 a lesquerra i 0500 a la dreta. Al
cant de dalt un Pi Pinyer rabassut indica el final de la
drecera (de las raicitas). A terra hi ha unes masses de
quars blanques amb alguna mica daurada (quarcita). Una
fletxa groga i una de vermella inviten a pujar pel corriol.
Vora el banc / mirador hi ha papereres (una a cada costat).
Es domina una bona panormica sobre Barcelona que des
daqu ja sembla ms gran que no pas fins ara.

TRAM 7
L INFERN
Del mirador del tur de Castanyer al funicular del Tibidabo.
El banc del mirador s precedint a ambds costat duna
paperera. La panormica comenant pel Nord va des del
Tibidabo (temple del Sagrat Cor i Torre de les Aiges) i
lObservatori Fabra, a la vall de lInfern (amb dues
clotades), els turons del Carmel (Creueta del Coll, Carmel,
Parc Gell) i ms separat el del Putget. I per sobre dells,
cap el Maresme, el Tur de Galzeran, Cllecs i Sant
Mateu. I al peu daquestes muntanyes, lluny Premi de
Mar, el Masnou, Montgat i Tiana (Mas Ram), i ms a la
vora Badalona i Sant Adri. De Barcelona destaca la torre
AGBAR (o supositori), la Sagrada Famlia, les Torres Ars i
Mapfre, el port i Montjuc i la Zona Franca. De la zona de la
plaa del Dr. Andreu, destaca un edifici modernista
http://www.panoramio.com/photo/676101
la
CASA
EVARIST ARNS (c/ Manuel Arns, 1-31). La torre de la
famlia dels banquers Arns (tamb coneguda amb el nom
El Pinar) va ser construda per larquitecte Enric Sagnier i
Villavecchia el 1903, com daltres dels voltants daltres
amics del Dr. Andreu. Illuminat, a les nits, aquesta mena
de castell apareix com el castell dun conte de fades. Va
passar a diferents mans desprs que els Arns perdessin
llur fortuna. Recentment era dAsepeyo. I ha passat a mans
de lajuntament de Barcelona desprs.
Per la barriada es veuen almenys 5 o 6 torres de castell a
lestil austrac. Al fons de lInfern hi ha els edificis de la
Caixa (poliesportiu i, ms avall de la Ronda, el
Cosmocaixa). Ms cap el Sud, es veu ledifici dels
Escolapis (grogs) bastant junt al dels Jesutes
(vermells). Darrere el Tur de Bellesguard es veu el perfil
del contrafort de Sant Pere Mrtir. A baix, vora la plana, el
repl del dipsit de Finestrelles. Al segon replanet tirant
amunt, el Mirador dels Xipressos. I per sobre el tercer
replanet, ja ledifici de la torre de telecomunicacions
martimes, i a la seva dreta, una mica avall, la torre de
guaita dincendis.

17

TRAM 8
EL MADUIXER- VALLPAR
Del funicular del Tibidabo al Tur de Collserola
Al creuar el pont sobre la via del funicular passem
ja a territori del districte dHorta-Guinard. Podem
veure la tanca mig coberta de Miraguano. Al
vessant de la vall apareixen Pins Pinyers fora
grans. Al marge de lesquerra, passada la corba, la
finca dAGBAR t una tanca viva de Xiprer baix
(var. stricta). Tamb hi ha una Robnia i podem
veure una imatge de la Moreneta (en sis rajoles de
Valncia) a la faana lateral. A la nostra dreta
comencem a veure la Vall del Maduixer i en
particular la casa gran blanca de ms amunt
daquest barri. (Un temps hi va viure els famosos
cantants David Bisbal i la Xenoa). A la finca
dAGBAR tamb podem veure-hi una Figuera, una
Olivera, al cant de la nostra esquerra. A la dreta
un Garrofer. Arribem vora ja la cadena que tanca el
pas als vehicles per la CDLA. Al marge de dalt hi ha
Senecio macroglossus. A ambds costats domina
el Pi Pinyer. Al de dalt apareixen algunes Canyes
Comunes si un Polygonum aubertii i una altra
Robnia. Darrera la tanca del cant de la vall, es
poden veure alguns Fleixes (Fraxinus ornus) en flor
el mes dabril, i un Llorer. Al marge de dalt apareix
Senecio mycanoides (de fulla prima) amb una
massa duns 10 de Polygonum aubertii, mentre al
de baix hi ha el S. macroglossus (de fulla gruixuda)
sota la Truana. Al cant de baix apareix una altra
Falsa Accia abans de la corba a la dreta. Al marge
de la corba hi ha uns 4 Oms (Ulmus laevis).
Algunes fulles sn grans i aspres per dalt, mentre
daltres als mateixos arbres (especialment al segon
i al quart) sn suaus i menors. Al marge extern de
la cobra (o sigui, de muntanya) hi ha un bon gruix
dargiles quaternries tpiques o de color Siena. El
vessant ja ha estat molt netejat fins dalt
lObservatori Fabra. Els Marfulls i els Brucs han
quedat reduts a la seva soca. Una estassada
potser excessiva. O una alcaldada. A lacabar-se la
tanca de xarxa de rombes de plstic verd, hi ha un
grupet de tres Alzines (n 1) al marge de dalt. Les
argiles estan barrejades amb bocins desquistos. El
marge de dalt en aquesta corba t una Olivera. A la
tanca de la dreta hi ha una mica de Miraguano. Al
peu del marge de dalt, encara a la corba, hi ha
Lavatera cretica i Bidens subalternans i Mercurialis
annua. Abans de la propera corba ja cap a
lesquerra hi ha una massa de prfir grantic duns 2
x 1 m amb molts cristalls lluents de mica. A la corba
llarga a lesquerra trobem un darrer Om per ja
mort, massa fora de la fondalada potser. Desprs,
una Truana i el rtol de Rivisa, lempresa que ha fet
la tanca verda. Desprs, a cada cant hi ha Cercis i
Pinus pinea. A lacabar-se la corba a lesquerra i el
prfir grantic, hi ha unes escales a lesquerra
sense cap indicador. Van, desprs dun allarga
pujada i de creuar la pista a Cal Borni, fins la
Mentora Alzina, una mica ms amunt de
lObservatori Fabra. Ja enfocant la recte final abans
del Pla dels Maduixers, tenim al vessant de dalt una
pineda de Pi Blanc i Pi Pinyer i al de baix una
pineda de Pi Pinyer amb sotabosc dAladern. Uns
20 m abans de la cadena, a la dreta hi ha un Arbre
de lAmor, i a lesquerra, marge amunt, una Servera
(salvada per casualitat de lestassada general). La
neteja la solen fer presos en tercer grau. No sn
treballs forats, sin voluntaris i remunerats.
Desprs, ja al cim del tals sobre el contenidor de
les deixalles, una Alzina. La Plaa dels Maduixers
sol ser punt de partida dels qui van a acrrer a la

CDLA. Hi deixen el cotxe aparcat. Els caps de

setmana hi ha lloc per uns 50 cotxes, ja que obren
la cadena que dna al tram que va cap el funicular
del Tibidabo. Els exercicis destiraments es pot
veure fcilment per aqu com es fan. La plaa ara t
dos nivells, grcies a una mena de circumvallaci
per sobre la illa del Prking (en forma de mitja
lluna). Unes estaques i cadenes barren el pas als
vehicles entre el capdamunt del carrer Arns Gar i
el tram Sud de la CDLA. Al tlveg del bra de pista
per fora el prking, hi ha Parietaria, Mercurialis
annua, Lavatera cretica, Bidenssubalternans. I
penjat a dalt, algun Aladern i desprs mates de
Roman. El fondal del torrent amunt s de mal
passar. Shi veu algun Eucalyptus rostrata i Ailants.
Al marge NW de la petita rotonda de terra hi ha un
rtol que explica que aquesta Plaa dels Maduixers
s Porta de Parc. Per ams informaci, trucar al
telfon 93 280 35 52. O dirigir-se a la Diputaci de
Barcelona, a la Xarxa de Municipis, rea
Metropolitana de Barcelona, Mancomunitat de
Municipis o al Consorci del Parc de Collserola. Al
relleix entre la zona de Prking i la rotonda
perifrica comena a haver-hi Artemisia annua. A
partir daqu ser ms o menys abundant al marge
sobre tot de baix de la CDLA. Al relleix aquest en
mitja lluna hi ha a ms Solanum miniatum,
Amaranthus
blitoides,
Xanthium
spinosum,
Amaranthus retroflexus, entre altres males
herbes. Comenant ja el tram passada ja la porta
de parc, trobem molta Artemisia annua al marge
dret, i ms ensota Canyes Comunes i Ailants i
Miraguano. Desprs una franja dAladerns. Al
marge de dalt una pineda de Pi Pinyer i Pi Blanc.
Abans dacabar la primera corba a lesquerra, al
marge de dalt hi ha el tub de PVC groc o Font den
Gomis. Dit duna altra manera, uns 4 m desprs de
la primera corba cncava a la dreta. Sobre la corba
cncava anterior, una Alzina (n 2). Desprs, a la
segona valleta de les tres en que es divideix el
vessant Nord de la capalera del Torrent del
Maduixer, al marge de baix, Cercis i a peu de pista
(ara amb grava i poc asfalt) ms Bidens
subalternans. Al marge de dalt, ms Pi Blanc i al
fondo de la corba un marge amb argila i bocins de
pissarra. Se senten molts ocellets per aquesta
zona. Al comenar la propera vall hi ha Kochia
scoparia al marge de baix i ms Artemisia annua. Al
marge de dalt de la corba convexa, lAlzina n 3. Hi
ha un Pi Blanc alt i tortus just al fondo de la corba
(cant de muntanya). Desprs un Xiprer. Passada
la corba cncava, hi ha un marge d Hyparrhenia al
cant de baix i Aladerns al de dalt. El vessant de
dalt s ple d Hyparrhenia pubescens, i per sobre
della, Pi Pinyer i Estepa Blanca. A la corba
convexa a dalt ms Pi Pinyer. Comena ja el
guarda rail, a la dreta.
Al marge de baix,
Hyparrhenia i al de dalt Phagnalon saxatile i
Lobularia maritima. Hi ha un Lledoner a la dreta. Al
marge de lesquerra, a lacabar la corba hi ha un dic
daplita duns 40 cm de potncia. Som ja molt a la
vora la casa del capdamunt del carrer dels
Maduixers. Es veu una piscina avall, per s del
carrer de sota (dAugust Font). Al marge de baix hi
ha Aladerns. Hi ha lAlzina n 4 al marge de dalt just
al fondal quan sacaba el guarda rail. Al de baix
apareix un Lledoner. A lacabar-se la corba hi ha un
dic daplita duns 40 cm de potncia al marge de
dalt. Desprs de la corba, hi ha lAlzina n 5, mentre
al marge de baix apareix ms Artemisia annua.
Arribem a la clotada just abans la desviaci del

12

carrer dels Maduixers. Al marge de dalt hi ha

Ginesta i unes Alzines. s un tram molt assolellat.
Hi ha Pins Pinyers a dalt. Al vessant de dalt de la
clotada hi ha Xiprers de les tres varietats (capada
estreta, normal i ampla. El sl est format per una
barreja dargila del color del rovell i bocins de
pissarra de color similar. Hi ha ms Pins Pinyers a
dalt i Kochia scoparia a baix. A la crulla hi ha un
mirall i diversos rtols prohibint circular, i a la
vegada avisant del doble sentit de circulaci i de la
prohibici de circular a ms de 20 Km/hora. Aix
sexplica perqu noms poden circular vens i
serveis. Al marge de dalt apareix un pany de roca
duns 4 m de potncia, desquists de color gris clar,
alternativament, de color de rovell grogs, i tamb
un dic daplita. Hi ha Ruda vora els rtols de
prohibit circular o fer-ho ams de 20. Al vessant de
dalt hi ha Xiprers. Desprs de la corba a lesquerra
comena laltra a lesquerra. Hi ha uns Aladerns,
Lledoners i Pins Pinyers. I per uns moment no es
veuen ms Xiprers a dalt. Al marge de baix es veu
la tanca de Bruc de ledifici blanc (i fora esttic).
Des de dins, les sales tenen una espectacular visi
panormica sobre el mar en gaireb 180 . El
marge de dalt de darrere la casa, a la CDLA s de
color de rovell (prfir grantic?) Hi ha Fonoll?. Al
marge, hi ha un 5 pintat (de vermell clar), just
abans del Prking de la dreta. Hi ha all, al cant de
la dreta, un Schinus molle (Fals Pebrer) que
custodia lentrada. Al marge de dalt hi a Xiprers i
Atzavares. I per sobre, Pins Pinyers i Pins Blancs.
A la dreta la cas s el n 370. Hi ha una mata de
Teucrium fruticans i darrere una de Lavandula
dentata. Les dues tenen flors de color lila clar.
Desprs una molt ms gran de Viburnum tinus var.
canariensis. Desprs ve una mena de cobert on
semparra un delicis Partenocissus tricuspidata.
s una enredadera de fullam vermells. Al marge
de dalt hi ha uns Agave ferox joves. A continuaci,
al marge i per uns 50 m hi ha ms plantes crasses:
Atzavares, Figueres de Moro (poques) i ms
Atzavares. En canvi, al costat de mar hi ha alguns
Xiprers, vora les cases i Canya de Bamb
(Phyllostachys aurea). LAlzina n 6 i la n 7 (var.
revoluta) sn darrera la Pita. A la dreta, la casa n
376. I ms Canya de Bamb. Al marge de
muntanya, Senecio macroglossus. Hi ha Aptenia
cordifolia penjant per entre les Pites. Una tercera
Alzina (difcil dabastar) s de la varietat oleifolia.
Venen ms Pites i ms Aptenia. I el n 380 a la
dreta. Al marge de dalt, desprs, un Surol (n 8).
Sha acabat aqu la Vall del Maduixer i comena la
Vall de Vallpar. Hi ha Aladerns al vessant de mar i
alguns Oms tamb. Just passada la corba de canvi
de vall, al terra, hi ha un doble travesser per
fastiguejar els conductors. O per recordar-los que
vagin a poc a poc. Sn dos barres de ferro
separades uns 60 cm de banda a banda de
carretera. El vessant de dalt est ple de Pins
Pinyers. Al marge es veuen esquists de color de
rovell. Hi ha tamb un dic daplita descomposta
duns 60 cm de potncia. I una franja de prfir
grantic blanc molt dur daproximadament 1 m de
potncia. Darrera el Carmel es veu b el Tur de la
Rovira i les seves antenes. I vora el mar, les tres
xemeneies de la central trmica del Bess. I el
supositori i les dues torres bessones del Poble Nou
(o Barceloneta). A marge de dalt aqu hi ha Una
Alzina (inaccessible), Aladerns i Pins Pinyers.
Clematis vitalba i Bidens bipinnata a les vores. Al
marge de dalt esquists en blocs de color de rovell.
Al vessant de mar, Aladerns i un Llorer una mica
avall. Ms a al vora, Xanthium spinosum. Al
vessant de muntanya un Pinus pinastre. Al de mar,
Artemisia annua. Al de muntanya un 30 pintat de

blanc a la roca sota la pineda de Pi Pinyer amb

sotabosc dAladerns. Desprs la xifra 70 tamb
pintada de blanc. Al vessant de mar, Artemisia
annua i Atriplex hortensis i ms Aladerns. A
lesquerra un indicador blanc i vermell de captaci
daigua pels bombers. A lesquerra una primera
torre elctrica estreta, amb cables vermells que
sendinsen a terra. Als cables es veuen argolles
espirals dissuasries pels ocells, per evitar que es
quedin parats al cables i es puguin electrocutar. A
la dreta, baixa un caminet cap a la Font de Vallpar
(ara desapareguda sota les cases noves). El final
del caminet s una mica accidentat: un tals
artificial perills. Al fons de la corba hi ha un s
contenidors de deixalles: verd, groc, blau i gris. Al
vessant de muntanya uns Eucalyptus rostrata. Pel
fondal senfila un caminet envers en NW que deu
anar a parar al capdamunt del carrer de Garriguella.
Passada la torrentada apareix una segona torre
elctrica estreta. Aquesta t el n D1139. o PT
1139 de FECSA ENDESA. La base s de formig.
El marge de la CDLA de dalt s un esquist
descompost, del color del rovell amb un petit dic de
quars. A continuaci apareix una srie de pals de
telfon/electricitat al marge esquerra. Al vessant de
la dreta, sota el primer pal veiem una colnia de
Gomphocarpus fruticosus, vorejada dAladerns. Al
marge de dalt hi ha algun Aladern que t les fulles
ms petites del normal, la qual cosa s normal per
aquesta zona, potser per la presncia dalgun Fals
Aladern en les proximitats. El tram s fora
assolellat. Al vessant de baix desprs del segon pal
hi ha molts Ailants i alguns Aladerns. Al mateix
cant, desprs del tercer pal hi ha una massa de
Senecio macroglossus, rodejada dAladerns. Al
vessant de muntanya, molts Ailants i alguns
Aladerns. Al marge de baix pels voltants del quart
pal hi ha Ginesta i Aladerns i ms Senecio
macroglossus. Al marge de dalt ms Ailants i
Ginesta. Arribats al cinqu pal trobem una Bignonia
capensis a la cantonada del n 390. I Heura.
Desprs, Pites, Opuntia i Ginesta al cant de dalt.
La casa 392 ja s la darrera abans la placeta.
Enrere amunt es va direcci a Cal Borni. Endavant
avall i una mica a la dreta es va al carrer Comte de
Noroa. Al vessant dret de la placeta hi ha Senecio
macroglossus i Aladerns i Ailants. En front, la
muntanya acaba sobre la CDLA en un pany de roca
una mica espectacular. s una mena de mur amb
base de prfir grantic duns 2 m, amb una franja
duns 3 m a sobre, de esquist de color del rovell, i al
cim una franja de prfir de color de rovell
blanquins. s un mur tricolor. Al marge de dalt hi
ha ms Xiprers, continuant la CDLA endavant
sense perdre ni guanyar altura. Al de baix, Aladern,
Ginesta, ms Aladern i Xiprer. A la primer corba a
la dreta Pinus halepensis i Aladern. Desprs ms Pi
Blanc, Xiprer. Al marge de muntanya, a mig marge,
una colnia de Kalanchoe cf. daigremontiana. El
proper tram s molt ombrvol, degut als Pins
(Blancs i Pinyers) del vessant de la vall. Hi ha a la
propera corba ja Agave americana albomarginata i
Senecio macroglossus davant la casa n 398.
Aquesta i la n 398 bis sn destil ultra-modern. Al
marge de dalt hi ha ms Senecio macroglossus.
Darrere la tanca de Bruc de la dreta, Eucalyptus
rostrata i Pinus pinea. A lesquerra el n 381.
Comena la rampa cimentada vorejada de Xiprers
cap el cim del Tur de Collserola. A lesquerra de la
CDLA a la corba suau tamb hi ha Xipressos. Hi ha
Pins blancs (duns 8 m dalt) a lesquerra i Lavatera
arborea al marge de baix. Apareix la darrera casa
de lesquerra (n 399) A la tanca de la dreta hi ha
una preciosa Ipomoea tricolor. s a la casa n 404,
la darrera de la dreta. Al final sobra un vista

13

panormica des dels Turons dels Agudells a Torre

Bar, La Vallensana i el Corredor. I ms a la vora,
els turons del Carmel i de la Rovira. Hi va haver un
temps en que molts vens del fams esvoranc del
Carmel pujaven fins aqu per contemplar dessolats
la desgrcia del seu barri. Va ser una imprudncia
temerria excavar una galeria ample al bell mig
duna falla que tots els gelegs deien que era molt
insegura. Deixem lasfalt de la dreta que ens duria
al carrer de Navata i pugem pel de lesquerra on
tamb trobem una cadena. La Hyparrhenia ha
crescut b aqu desprs dels incendis. Tamb hi ha
Lobularia maritima. El tur t una pineda raqutica
de Pi Pinyer de no ms de 4 m dalt. Alguns joves
desttica hippy han pintat anelles de colors als
troncs (grogues, carbasses, vermelles). Al cim hi ha
una sota base de saul o pegmatita blanca
descomposta. I la corona apical de esquists tamb
bastant descompost. No es veu la gasolinera de
lArrabassada des daqu per s Can Bellsol. El
que ms es veu sn les pistes de tenis del
poliesportiu de Vallparc. Lasfalt sacabava a la
cadena per baixant ms enll el cam de terra
desprs del collet t dues continuacions. Un sender
que baixa cap el poliesportiu i la carretera de
lArrabassada. I el que puja amunt cap el carrer de
Garriguella. Tamb es veu ledifici del Llars Mundet.
Ara ja no s un hospici sin una facultat
universitria (Les Heures). Al coll hi ha dues torres
elctriques i desvien els 7 cables de lWNW cap el
N. Podem baixar per la rampa dels Xipressos, que
est en millor estat que el sender que fa drecera.
Veurem Crassula multicava, una planta crassa de
fulles oposades ovals-ellptiques, i amb flors
blanques amb 4 ptals aguts.

14

LA VEGETACI A COLLSEROLA
La vegetaci clmax dominant al masss de Collserola seria lalzinar de Quercus ilex amb Viburnum tinus. A les bagues subculminals i a les valls molt ombrvoles, hi hauria una roureda de Quercus elisae amb Doronicum pardalianches. Als vessants
amb sl humit, per asolellats, hi hauria una mescla dalzinar i roureda (Quercus ilex var. ambigua, Quercus viverioides, Q.
desmotricha) amb Erica arborea i Arbutus unedo. La vegetaci de ribera humida i freda estaria formada por un bosc de salzes
(Salix cinerea) i verns (Alnus glutinosa) prop del cabals abundants. Als cabals intermitents, en zones fredes, hi hauria vegetaci
formada per Corylus avellana i Polystichum setiferum. Per, als racons ms clids i secs, una bosquina d Ulmus minor i Vinca
media.
Com a vegetaci secundria general, hom creu que hi hauria la garriga amb Quercus coccifera i Lavandula stoechas. En
afloraments cids incorporaria Calluna vulgaris o Cistus ladaniferus. I als ms calcaris, Rosmarinus officinalis i Globularia
alypum. La brolla de Cistus salviifolius i Ulex parviflorus domina als vessants assolellats i secs. Els prats dominants a la solana
sn de Hyparrhenia hirta i Brachypodium ramosum. Als replans de la baga, o als humits dels solells, shi fa el prat de
Brachypodium phoenicoides, amb Hypericum perforatum i Origanum vulgare.
La vegetaci ruderal i arvense presenta algunes variants segons el microclima. Chenopodium album i Diplotaxis erucoides
dominen als camps secs. Galactites tomentosa i Asphodelus fistulosus dominen als marges de camins assolellats i clids. Inula
viscosa i Oryzopsis milliacea dominen als camps abandonats (guarets) una mica humits per assolellats. Urtica dioca i Arctium
minus dominen als marges molt humits i ombrvols. Altres tipus de vegetaci sn la bardissa amb Rubus ulmifolius i Prunus
spinosa; la vegetaci aqutica amb Veronica beccabunga i Helosciadium nodiflorum; i finalment la vegetaci de roques amb
moltes falgueres (Polypodium interjectum, Ceterach officinarum).

************************************************************************************************************************************************

FLORA: CLEMATIS & RUBUS

CLMATIS A COLLSEROLA
(CDLA = carretera de les aiges)
Les Vidalbes (Clematis vitalba) i les Vidielles (Clematis flammula) floreixen pel juliol tot atapissant alguns vessants amb clapes
blanques visibles des de ben lluny. Una llegenda recorda que una nit un rossinyol es va quedar cantant sobre una branca
festejada per una Ridorta (Clematis vitalba / flammula) i, quan es va fer de dia, ja no va poder aixecar el vol perqu els circells
de la liana li havien embolicat les potes. El que s ms fcil de comprovar s agafar una rama de la liana ben florida i veure
que, un cop tallada, lendem (a casa) ja est fructificant. La Vidiella (Clematis flammula) mostra moltes ms flors que no pas
fulles i la Vidalba (Clematis vitalba) a linrevs. Els Esbarzers (Rubus), lEnredadera del Miraguano (Araujia sericiefera) i daltres
lianes tamb floreixen pel juliol. Poster aquesta fenologia (poca de floraci) rememora els climes ms clids don en sn
tpiques. C. vitalba pot crixer fins la capada dels arbres (20 m com a mxim, i sovint entre 4 i 10 m), en canvi C. flammula no
sol enfilar-se gaire (4 m com a mxim, per normalment noms 1 m) i preferiex els llocs ms assolellats arran del terra.
El nom del gnere Clmatis (que sovint pronunciem errniament Clemtis) recorda el de la parra en grec (clmatis). Vitalba
voldria dir vinya blanca i flammula petita flama (ja sigui pels efectes vessicants, ja sigui per laspecte de les flors en plena
floraci). En temps clssics, es coneixia aquesta espcia com a Flammula Jovis (s a dir, petita flama de Jpiter). Vallvidrera,
o, encara millor, com diuen alguns, Vallvidirera, significaria Vall amb Clematis, ja que Vidriera s el nom, almenys a Valncia i
Sud de Catalunya, que rep aquesta liana. Potser ms que de vidre, podria derivar aquest nom de vitis i de riera, ms adient
per a Clematis vitalba que no pas per a C. flammula, ms amant del sol. En tot cas, la dita que, com a rplica als escrafalls dels
de Vallvidrera contra les suposades prctqiues sexuals aberrants dels sarrianencs,
feien aquesta darrers tot mofant-sen: S, i a Vallvidrera hi neva a rotllanes!, deu venir
de laspecte de clapes de neu enmig del solell que presenta el mes de juliol un vessant
ple de Clematis flammula. Almenys per a alg que no hi vegi gaire b.
Segons Frre Sennen, Clematis vitalba podria presentar tres varietats a Collserola
(Tibidabo)
- var. crenata Jord.: de folols crennats.
- var. integrata DC: de folols molt enters
- var. taurica Bess.: de folols incisos-lobulats.
Les fulles dividides en 5 folols molt
separats no s una caracterstica
molt clara, ja que a la var. fragrans
de C. flammula tamb sn aix,
cordiformes i de 5 cm dample, (tot
i que dun verd ms clar, en
general, i amb el pecol ms llarg; i
sense pls llargs i amb el limbe una
mica menys acuminat a lpex).

15

Apart les fulles ms fosques, C. vitalba t les flors dun blanc trencat de crema (groc). Amb spals peludets a ambdues cares,
obtusos, de poc ms de 2 cops ms llargs que amples. I els filaments de les anteres sn peculiars. Progressivament eixamplats
cap el cim, de secci aplanada, i amb un estrangulament molt clar just per sota les anteres, que en realitat estan molt
integrades al filament, formant noms dues bandes laterals que deixen al bell mig el filament tal com s ms avall. A vegades,
el filament s netament ms ample a lpex que a la base, i a vegades no hi ha gaire diferncia, i aleshores hi ha un refor
central longitudinal del filament que fa que deixi de ser plana la seva secci transversal. Lpex s agut. La tigeta que soporta la
flor s ampleta i netament peluda i blanquinosa, amb canalons molt poc marcats. La var. crenata pot considerar-se com una
hibridaci entre les var. taurica i integrata. Les arestes dels fruits sn molt llargues (3-4 cm cm), fora ondulades (trencant la
ordenaci parallela) amb plomall blanc amb filets duns 5 mm de llarg i ondulades. Els fruits sn fora botits, duns 5 cm,
ellptics-aguts.

La segona espcie, Clematis flammula, segons Frre Sennen, presenta sis varietats:
- var. acutisepala Kze.: spals acuminats.
- var. canaliculata Lag.: folols estrets i canaliculats per sobre.
- var. cyclocarpa Sennen & Teodoro: abundant a lArrabassada.
- var. fragrans Ten.: folols amples
- var. maritima L.: folols estrets. Citada del Valls.
- var. stenophylla Kze. Folols superiors estretament linears.
L hbrid entre ambdues especies (vitalba x flammula) sanomenaria Clematis x
secondaireana Sennen.
La primera cosa que sobte al mirar les flors blanqussimes de Clematis flammula s
que els estams, contrriament al que diuen les claus, no tenen pas en general totes
les anteres tan llargues com la resta de filament, sin que noms sn aix als estams
centrals. Els perifrics tenen les anteres en general de 3 a 7 vegades ms curtes. Una
soluci seria pensar que tot s C. x secondaireana, per no shi veuen altres
caracterstiques de C. vitalba. A la CDLA, Clematis flammula presenta 3 varietats
netes, i un nombre indefinit dhibridacions entre elles.
Imatge dels estams centrals i
perifrics

La var. flammula t les

anteres dels estams perifrics 7
vegades ms curtes que la resta
del filament. Lantera s molt poc ms ampla que el filament, i s aguda a
lpex. Els folols sn estrets (oblongs) i abundants (gaireb sempre 7 per
fulla). Els splas sn emarginats, o gaireb, i unes 3.5 vegades ms llargs
que amples. Es troba vora Villa Paula.

La var. acutisepala t en canvi les

anteres molt amples i romes a lpex, i
noms 3 cops ms curtes que la resta del
filament. Per altra banda, aquesta var.
destaca ja de lluny per les flors molt
blanques amb splas molt grans de 3.5 a 4
vegades
ms
llargs
que
amples.
Evidentment, fent honor al nom, t lpex
dels spals ben agut, i sovint recaragoltat
avall, normalment uns 130 . Les fulles sn
cordiformes, mitjanes o ms petites que en la var. segent. Ambdues varietats sn molt
comunes.

La var. fragrans t les anteres perifriques 3.5-4

vegades ms curtes que la resta del filament,
estretes i agudes, per una mica arrodonides a
lpex. Les centrals arriben a ser ms llargues que la base del filament que les
suporta. Aquesta varietat destaca pels folols poc abundants (5) molt grans,
cordiformes, amb sinus basal pregon, similats als de C. vitalba, per dun verd ms
clar i ms llisa la superfcie o ms consistent. El nom li ve de lolor intensa (a la
vora les flors) una mica com dametlles amargues. Els splas poden ser de 2 a 3
vegades ms llargs que amples. Destaca una forma de flors petites, de la mida de
les de C. vitalba (7 mm), de moment innominada. (f. parviflora?), amb anteres ms

16

llargues que el filament que les sost. Els spals, amb tres nervis, no sn acuminats (llevat a algunes flors a les hibridacions
amb la var. acutisepala)
En sntesis, Clematis flammula presenta les tiges, sota les flors, canaliculades
i noms molt lleugerament peludetes, i primes, o almenys ms primes que a
laltra espcie. El splas noms sn peluts a la banda de sota, per els pls es
deixen veure millor a la punta (que pot ser aguda, emarginada o mucronada).
La flor s molt blanca. A vegades es veuen uns pls molt menuts tot al voltant
de les anteres (pollen eclosionat). Laresta del fruit s fora curta (2.5 cm),
conservant fora una certa regularitat o pseudoparallelisme divergent, i fent
un plomall blanc amb filets laterals de 3 mm com a mxim. Els fruits sn fora
aplanats, duns 3 mm, amplament ovals i una mica aguts als extrems.
Lhbrid entre les tres varietats de Clematis flammula (acutisepala, flammula,
fragrans) es caracteritza perqu t anteres perifriques de les tres classes
(dibuixades a dalt), en una mateixa flor.
Les varietats de fulla estreta (maritima, canaliculata, stenophylla), a la solana
de Collserola, almenys per CDLA, sembla que no hi siguin. Les conec de la
part ms meridional de Tarragona. Queda per re-descorbir la var. cyclocarpa
tpica de lArrabassada i que no he pogut distingir.
Un intent daproximaci de C. flammula envers C. vitalba seria la forma
parviflora de la varietat fragrans (de C. flammula). Per aqu noms la mida i
forma dels spals s el que coincideix (a ms de la forma dalguns filaments
estaminals). Potser tamb hom podria dir que les fulles de C. flammula var.
fragrans sn un altre intent daproximaci cap a C. vitalba. Ambdues plantes,
sense flors, costaria de distingir-les, almenys amb les claus dalguns llibres
que dnen com a 3 cm lamplada mxima dels folols per a C. flammula.
Potser noms pels pls llargs esparsos de la tigeta de C. vitalba. s ben
curis que lanomalia de tenir 5 spals enlloc de 4 es dongui al Torrent de Can Roviralta (la ms meridional de les branques del
Torrent de la Font del Lle), tant pel que fa a Clematis vitalba com pel que fa a Clematis flammula.

Tant Clematis cirrhosa (tpica de les illes Balears) com Clematis recta (tpica del prepirineu olot) han de ser absents de
Collserola.

El poder vessicant de les Ridortes els ve duns ranunculsids (lactones de

poc pes molecular, voltils, tpiques de la famlia de les Ranunculcies), molt
biodegradables amb lescalfor (bullint o assecant la planta). La srie de
degradaci (per dessecament) s la segent: ranunculsid (=ranoculina)
ranunculina (+ glucosa) protoanemonina anemonina cid anemnic
(no medicinal).
Llevat el darrer, els altres compostos sn vessicants, poden produr ampolles
a la pell i irritaci estomacal i diarrea (amb sang) en alguns casos.
Per un cop degradades les substncies vessicants, pot fe refecte el
vitalbsid (C-glicosil-flavona) = 4-O-cumaroil-isovitexina. s un potent
antinflamatori (a 75 mg/Kg, per boca) i analgsic i antidiarreic.
Clematis vitalba cont una di-vinil-ter-sintasa que acta sobre els
hidroperxids produts per la 9-lipo-oxigenasa. Per tant, t acci antiallrgica.
Lextracte de Clematis vitalba
fet amb metanol t efecte
antimoctic contra llevats. Els
responsables
sn
els
vitalbsids B, D, G, H. Per
altra banda, el Ceratopycnis clematidis Hhn., s un fong que pot parassitar la
planta.

Legalment, ls dels Clematis sp. va quedar restringit a Espanya per lordre

SCO/190/2004, de 29 de gener, per la qual sestableix la llista de plantes la
venta al pblic de les quals queda prohibida o restringida degut a llur toxicitat.
La va singar la ministra popular de sanitat Ana Pastor Julin. Ls dels Clematis
queda, doncs restringit a les especialitats farmacutiques, frmules magistrals,
perparats oficinals, cepes homeoptiques, i a la recerca. A la llista hi posen el
nom popular de Hierba del Pordiosero. I s que els pidolaires que volien rebre ms almoines es produen nafres aplicant-se la
fulla picolada de les Ridortes. Daquesta manera inspiraven ms compassi. Tot plegat eren altres temps.

17

Ls ms ests ara dels Clematis s com a preparat o flor de Bach. El destillat preparat recullint sobre una ampolla de vidre
posada al sol i plena de flors, es recull i es conserva amb una mica de brandy desprs. Unes gotetes van b per evitar el
mareig anant en cotxe, o per a les xacres de les persones que somnien despertes, que no toquen de peus a terra, que no sn
prctics perqu estan dominats per fantasies, que volen evadir-se perqu no els ve la inspiraci, que somnien desperts.
En homeopatia, dilucions de la tintura mare (o alcoholatur pare) sempren contra les pstules, lceres a les cames, erupcions
(s extern) o (s intern) dolors reumtics, neurlgies, artritis, prostratitis, metrorrgia.
En s extern la planta semprava, en banys de peus, per a descongestionar el cap o tamb la columna vertebral, en casos de
neuritis, congesti cerebral per insolaci altres causes, mal de cap, sinusitis, mareig, hipertensi, citica, lumbago. Els banys
de peus actuen com un derivatiu. En cataplasmes reduts de fulles escaldades, semprava contra la cellulitis (inflamaci de les
cicatrius de talls recents), taques a la pell o pigues. Un preparat antic s el fet amb fulles tendres deixades macerar un estiu a
sol i serena dins oli rosat (preparat deixant roses en maceraci 40 dies a sol i serena). Aquest oli es feia servir per untar les
parts dolorides (costat, columna, articulacions, ronyonada). Olorar daprop les fructificacions matxacades amb els dits pot fer
estornudar. Daquesta manera alguns maldecaps sen van, segons deien els antics. De tota manera, ls ms conegut per la
gent gran s el de fer servir les tiges de Clematis vitalba per fumar petits cigarrets improvisats, o almenys recorden que ho feien
de petits. Lescriptor Josep Pla en parlava daix.
En s intern sempravaen noms els brotets com si fossin picants, en casos de tuberculosi, estrenyiment, sinusitis, reuma,
cncer. Si hom la troba massa picant, es pot prendre (noms els circells i brotets ms fins) bullida, sempre presa amb molta
moderaci. Un altre preparat antic era la decocci al bany maria de la planta fins a reduir-se laigua a 1/3. Es donava a beure
contra les febres quartanes, prostatisme, mastitis, glndules botides, picors, neurlgies, reuma. Dolors, retenci de lquids.
Un s veterinari tpic i actual dels Pallars s lligar darrera el braguer una liana fent-hi un nus per fixar-la, a fi i efecte que la vaca
acceleri el part i tregui la placenta del tot.
Contraindicacions. Un abs ja sigui extern o intern pot desencadenar laparici duna irritaci forta de les mucoses. Diuen que
aplicar (o prendre) fulles de Bleda (bullides) va b per contrarrestar la irritaci.
Altres usos etnobotnics sn el fer-ne cordes (especialment amb les tiges de C. vitalba) untades amb greix de porc perqu
llisquin ms. Als nens amb una mica dimaginaci ens agradava imitar Tarzan al veure les lianes de C. vitalba que penjaven
dels arbres. Les tiges poden aribar a tenir (Serra de Prades) 19 cm de gruix, si b el corrent s que en tinguin entre 1 i 2 cm.
Sha emprat les tiges de C. flammula per fer cistellets.
La liana es pot fer assecar i hom la dona com a herba als cavalls. Un cop seca perd la seva cremor.
Hi ha moltes espcies ms decoratives als jardins que no pas les Ridortes, per alguns cultiven Clematis flammula var.
acutisepala als jardins i Clematis flammula var. maritima a les platges (per intentar protegir les dunes).

************************************************************************************************************************************************

RUBUS A COLLSEROLA
(Sennen)
R. tomentosus Sorchkh (=R. canescens DC): freqent
var. tomentosifrons Sudre: Tibidabo, des de Santa Creu a Sant Medir i Can Ferrer.
var. lloydianus (Genev.): Can Ferrer
var. subparilis Sudre: entre Can Ferrer i la Trinitat.
R. thyrsoideus Wimm: Valls, al pla
R. ulmifolius Schott.: molt com. Al Tibidabo, Sudre trob:
var. anisodon Sudre
var. cuneatus Boul. & Bouv.
var. dilatatifolius Sudre,
var. heteromorphus Rip.
var. insignitus Timb, & Mll.
R. caesius L. : Tibidabo (umbra): var. mitissimus (Rip.) Sudre
R. arduennensis Libert.: Vallvidrera, lArrabassada, Can Ferrer, Can Rius, Plaa del Transwaal, Coto dAduana
var. collicolius Sudre: cap a Can Rius (turions poc pilosos)
var. subvillosus Sudre: LArrabassada, Sant Medir, Can Ferrer (turions molt pilosos)
R. multifidus Senn. (p.p. R. menkei Wh.): Tibidabo
R. bofilli Senn.: Tibidabo
R. tomentosus x ulmifolius (=R. x tomentellifolius Sudr.= R. x collinus DC.): Can Rius, Can Ferrer
R. tomentosifrons x ulmifolius (=R. x senneni Sudr.): Can Ferrer, entre Cistus

18

R. caesius x ulmifolius (=R. x assurgens Boul. & Bouv.): Vallvidrera, no lluny de lestaci.
R. caesius x tomentosus (=R.x divergens Mll.)
R. caesius x ulmifolius x tomentosus (=R. x trigenes Sudr. & Senn.): cap a Horta.
R. ulmifoius x arduennensis subvillosus (=R- x pseudosubvillosus Sudr.): pantano i Riera de Vallvidrera

Jo he trobat, a ms:
R. caesius: plaa del Transwaal.
R. ulmifolius ssp anisodon var. anisodon: Sant Pere Mrtir, cam de lermita (runes) al Pi de la carretera.
R. ulmifolius ssp. heteromorphus var. heteromorphus: com a la CDLA pels voltants de la FMS (finca del marqus de
Sentmenat).
R. tomentosus ssp. lloydianus var. subparilis (flors roses) : Tur den Segarra.
R. tomentosus ssp. tomentosifrons: Can Ferrer.
R. tomentosus x arduenensis: solana sobre F. de les Aubarces

CLAU (ADAPTADA) DE LA FLORA PASOS CATALANS

Tiges poc gruixudes, cilndriques, ajagudes. Estpules lanceolades. Agullons desiguals, poc corbats, alternant amb pls
glandulars. Fulles ternades. Folols una mica pilosos a lenvs per no a la cara de dalt,
ovats...............................................R. caesius
Tiges robustes, ascendents, arcuades. Mres amb ms de 20 drupes (no prunoses)
*agullons homomorfes (sense glndules ni aculeols). Fulles grises o glauques a lenvs; spals molt tomentosos
(i reflexos)
Turions prunosos, angulososR. ulmifolius
Turions no pruinosos
Folols basals subssils. Turi robust, glabrescent. Fulles grises per lenvs. Inflorescncia
estreta.................R. thyrsoideus
Folols basals subsils. Turi prim, pelut. Fulles tomentosas arrugadetes per lenvs.
Inflorescncia oblonga, poc espinosa..........R. arduennensis
Folols basals peciolulats, turi pils, anguls (cares planes), agullons robustos, fulless verdes a
dalt molt blanques i molt tomentoses a baix. Aclis de la inflorescncia corbats...............................R.
bifrons ssp. cuspidifer
*agullonsa heteromorfs (amb aculeols i glndules estipitades, almenys a la inflorescncia)
Fulles grises i tomentoses a baix (les joves tamb a dalt).........................R. canescens
Fulles totes tomentoses a dalt i a baix ..ssp. canescens (=tomentosus)
Fulles verdoses a dalt, turi glabrescent ssp. lloydianus var. lloydinaus
Fulles verdoses a dalt, turi molt pils ssp. lloydianus var. subparilis
-

CLAU (SUDRE) per A Rubus ulmifolius

*Eix de la inflorescncia llans, amb pls llargs patents
Fulles pubescents (almenys sobre els nervis) a lenvs. Ptals rosats.
ssp. heteromorphus
-folol central en torreta var. heteromorphus a Collserola
-folol central progresivament acuminat var. lamaitrei a la Val dAran 1400 m
*Eix de la inflorescncia toments, amb pls curts
Folol central de les fulles centrals del turi suborbicular o quasi, i ptals rosats
Folol central truncat cuspidat i una mica cordat a la base
ssp. subtruncatus Val dAran 1200 m
Folol central cuspidat, de base arrrodonida
ssp. dilatatifolius Val dAran 900-1500 m; Collserola
Folol central ellptic o ovato-oblong
Folol central oblong, agut o acuminat ssp. insignitus
Ptals rosats, folol central acuminat var. insignitus Val dAran 900 m, Collserola
Ptals blancs, folol central agut, cuspidat var. rusticus Val dAran 1000 m
Folol central ovat o obovat, i flors rosades
Folol central obovat, en torreta i arrodonit a la base.......ssp. vulgatus Val dAran (molt com),
Collserola

19

Folol central irregularment dentat, progresivament acuminat, ovat o obovat

...ssp. anisodon
Ptals rosats var. anisodon . Val dAran 1400, Collserola
Ptals blancs var. albidiflorus Val dAran 1000

20

PLANTES MEDICINALS
Itinerari per la CDLA entre el Funicular de Vallvidrera i la Costa Petita dAls (Vall de Margenat), essent
laproximaci des de Sarri (plaa Borrs). * = FLORS DE BACH (o posteriors similars)

1.

ACANTHUS MOLLIS Acant. Planta herbcia (sense branques) de fulles fosques i grans (fins a 1 m per 1/3
dample) coneguda especialment pels artistes i arquitectes. Eren el patr per a la base dels capitells corintis.
Les fulles sn tendres, s a dir, poc resistents, lobades i dentades. Es cria en terres sobreposades. s molt
abundant, per exemple, al terrapl ms amunt de la confluncia dels carrers de la Santssima Trinitat del Mont i
el de Sant Pere Claver. En dies molt calorosos, els fruits peten i surten disparats fins a ms de 10 m. Al Marroc
les fulles sempren com a base decorativa de les masses de fruita. Planta, en s intern (20 g/l): antidiarreica,
antdot de picadures daranya, aperitiva, astringent, depurativa, emollient, estimulant, estomacal, expectorant,
hemosttica, laxant, nervina, tnica. Contra disenteria, disppsies, esclerosis de la melsa, espasmes de bufeta
de lorina (tintura de fruits), hemoptisis, hemorrgies internes, hemorroides, irregularitat de les regles (tintura de
fruits), uretritis. Planta en s extern: apendicitis (sempre aplicacions fredes), contusions, dolor de cremades,
erisipela, herpes, inflamaci visceral, psoriasis. La decocci del suc de les fulles: par a calmar el dolor de:
contusions, cremades, erisipela, ferides, herpes, i psoriasis. nemes de decocci del suc de les fulles: contra
apendicitis o inflamaci intestinal. La rel s astringent. La flor pot emprar-se com les fulles. La tintura dels fruits
es prepara amb 2 cullerades en L dalcohol de boca rebaixat. Sen prenen 10 gotes dos vegades al dia.

2.

AGAVE AMERICANA. Atzavara. Gran planta crassa de fulles de fins 2 m, blavoses, mates, acabades en punta
lacerant de color marr fosc brillant. Fulles de secci cncava, amb dents laterals afilades. Quan floreix (tija de
4 m o ms), la planta principal ja no viu ms anys. Per els rizomes donen lloc a nombroses plantes filles. Hi ha
la creena que el que lAtzavara floreixi s senyal de guerres que involucraran al pas. Hi ha una varietat de
fulles variegades (verd clar amb ribets longitudinals blancs). Una espcie molt similar (A. sisalana), de fulla de
noms 10 cm dample, s la font farmacutica de la cortisona. Amb la saba (aguamiel) fermentada de la Pita es
prepara un vi suau (pulque) que, un cop destillat, es coneix com a tequila o mescal a Mxic. En s intern, 100
mg de fulla tendra es donen com a depuratiu de lestmac, i fetge. Tamb com laxant, depuratiu i dirtic en
escorbut, leucmia o sfilis. La decocci de la fulla en petites proporcions amb Aloe vera es dna contra
lapendicitis. La decocci de la base de la planta (lluc) es dna contra febres, malria, i sfilis. El rizoma es dna
per a desintoxicar de laddicci a la cocana o per combatre la sfilis. El preparat ms com s el melat (fulla
polvoritzada o suc de fulla fresca, barrejada amb mel). Es recomana contra la leucmia mieloide aguda. El seu
sapogenin-teraglucsid a 4,3 micrograms per mL s efica contra les cllules HL-60. Tamb es dna contra
faringitis, disenteria, escrfules, hepatitis. La saba s astringent contra diarrees i disenteries; i dirtica i
heptica (contra ictercia). La gelea de la saba amb mel es dna contra gonorrea, cncer, nefritis, reuma,i
tuberculosis. En general, la planta es dna contra hipertensi, edemes, retenci de lquids, inflamacions,
reuma, infeccions (Gram positius i Gram negatius), febres, indigestions, pltora, impureses a la sang,
estrenyiment, manca de regla. En s extern, saplica la Pita fregida (sense la pell verda) per a tractar
carnesqueixats, tumors, congesti pulmonar, angina de pit, lceres, masegades, tumors. I, fresca, contra
berrugues. Laigua en la qual sha deixat la fulla triturada durant un dia sencer, sempra per a rentar el cap quan
cau el cabell. La matria gomosa de la rel sempra contra el mal de queixal. Les rels xafades es fan bullir i shi
afegeix farina i saplica en hrnies o dislocacions. Les rels xafades sempren com a xamp. O contra el mal de
cap. La saba sempra per tractar lceres i la hidrofbia. La infusi de les fulles, afegint-hi mel, sempra contra la
conjuntivitis. Els fums de cremar la tija sempren per alleugir el catarro. Loli essencial foragita els trmits (del
guix i del paper de les parets). Loli essencial mata insectes, larves, cargols, mosquits, i peixos. s perills
aplicar la fulla tendra a la pell, ja que produeix dermatitis. En s intern pot produir diarrees o gastritis. Altres
usos (no medicinals): les fibres sempren per a fer cordills (i guants) de crin. La tija es buida i serveix com a
dijerid (espcie de trompeta australiana).

3.

AILANTHUS GLOBULUS. Ailant. Arbre del Cel. Arbre despullat a lhivern. Brota a les primeres calors de la
primavera amb fulles vermelloses. Lescora de les tiges, molt dretes, s tamb rogenca (o grisa). Les flors fan
olor a esperma. Els arbrets sempren per a mantenir ferms els talussos i evitar esllavissades. FULLES:
creixement del cabell, picors, parasits a la pell. ESCORA: astringent, antisptica, anticancerosa (intestinal, de
mama), antitumoral, desobstruint, catrtica, emtica suau, febrfuga, pulmonar, depressora cardaca (contra
taquicrdia i hipertensi), dessecant, estomacal, tenfuga. Alenteix el peristaltisme intestinal (en aquelles
persones amb la digesti massa rpida). Contra asma, cncer, diarrea, disenteria, disppsia, disria, ejaculaci
preco, epilpsia, gonorrea, leucorrea, malria, metrorrgia, nafres, espasmes, tnia, tos, tumors intestinals
cancerosos, femtes sanguinolentes i gasoses, hipertensi. FLORS: contra desitjos sexuals excessius en
addictes al sexe. FRUITS: contra irritaci als ulls.

4.

ALLIUM NEAPOLITANUM. Llgrimes de la Verge. La planta repelleix talps i insectes (en particular les arnes).
Sempren totes les seves parts en amanides (com a condiment).

5.

ALLIUM ROSEUM. All de Moro. Cuita (la planta) amb fulles de Lavatera, es menja contra reuma, tos o grip.

6.

ALLIUM TRIQUETRUM. Vitrac. De flors blanques i tija petita (20 cm), es distingeix sobre tot per la secci
transversal triangular de la tija que du les flors. Sempren els bulbs xafats per a tractar tumors, per exemple de
tiroides. Pot provocar mal de cap. Viu en marges de camins amb sl una mica profund a la zona mediterrnia,
tot i ser dorigen asitic. Alguns cuiners la fan servir (amb molta prudncia) per donar gust als arrossos.

21

7.

ALOE SAPONARIA. Blsam de Can. Planta crassa comuna pels volts de Sarri, de fulles de 20 cm, amb
dents laterals, i la terminal, de color verd torrat o ataronjat. Flors ataronjades, tubuloses. El suc sempra per
ferides, tendrums i, en banys, per a prevenir la grip. Internament, contra la tnia (les fulles superiors deixen una
marca en les inferiors similars a la silueta de la tnia). Amb sucre, contra la tos. Les flors sempren per, en oli,
tractar cremades.

8.

*ALOE VERA Vitalitat, creativitat i emotivitat esgotades per haver exigit massa dun mateix. Plantat pel carrer
de Palafolls (al capdamunt).

9.

ANTIRRHINUM MAJUS. Mama-Conillets. Hemorroides, tumors. *ANTIRRHINUM MAJUS Timidesa.

10. ANTIRRHINUM (=Misopates) ORONTIUM. Caps de Mort. De flors diminutes, de color rosa fosc, tubuloses,
una mica inflades, de 4 mm. Es cria en relleixos argilosos. Es fa servir com a astringent i detersiu, dirtic,
heptic, i contra lescorbut i tumors.
11. APTENIA CORDIFOLIA. Cabellera de la Reina. Planta crassa de jard amb fulles oposades en cor i flors
petites de radis (estams) rosats.
12. ARAUJIA SERICIFERA. Miraguano. Liana de fulles coricies verdes/grises, oposades, duns 10 cm, ovals, i
fruits com a pinyes llises o longitudinalment arrugades, de color verd clar. Tota la planta segrega ltex blanc
pels talls. El papus de les llavors es fa servir per fer coixins (se lin diu miraguano). Les flors i els fruits amb
ltex diuen que augmenten la llet de les mares. El ltex saplica a berrugues.
13. ASPARAGUS ACUTIFOLIUS. Esparraguera. De fulles molt abundants i curtes (4 mm) i en forma dagulletes
curtes, de color verd molt fosc, fasciculades, i tiges tendres llargues i estretes (3 mm). Les tiges tendres sn
molt buscades per a menjar en truita, tot i que sn bones tamb crues (una mica aspres a la gola, que ajuden a
desinfectar). Deuen de ser tniques, antidepressives i potser afrodisaques, aix com dirtiques. La rel sempra
per a combatre la urea i la retenci de lquids, especialment en malalts cardacs. Cal fer-la servir en profusi
(15-30 g /dia) per a que faci efecte.
14. ASPHODELUS FISTULOSUS. Porrass. Planta herbcia molt ramificada, de fulles molt dretes tendres i ms
estretes que les de la ceba. Flors blanques petites, amb ratlles de color marr clar, radials. Es cria a replans
argilosos. Sempra com a astringent, cosmtic, dirtic i antitumoral. Especialment contra tumors en bufeta de
lorina i contra les hemorroides (rels). Pot resultar una mica txica.
15. ASPLENIUM ADIANTUM-NIGRUM. Falzia Negra. Amenorrea, cabell, cistitis (bufeta de lorina), conjuntivitis.
Amarg, contraceptiu, dirtic, expectorant, laxant.
16. ASTRAGALUS MONSPESSULANUS. Herba de Sant Lloren. Mateta perenne, de fulles formant una roseta
atapeda duns 30 cm de dimetre, verd blavosa. Cada fulla (composta) t un raquis amb ms de 20 folols
laterals i un de terminal, ellptics -lanceolats. Es troba al marge superior de la CDLA, al turonet de la Font del
Bou. Les flors sn de color crema tenyides de violeta o morat. Com a daltres espcies similars per anuals, de
menor tamany (A. epiglotis, A. hamosus, A. pentaglotis, A. sesameus, A. stella.) presents tamb en aquesta
zona (per sota la carretera), deu ser astringent, carminativa, vomitiva; i deu actuar contra les cremades i
tumors.
17. AVENA BARBATA. Zitznia. De las tres espcies presents a la zona, aquesta es distingeix por tenir lespiga
quasi unilateral; per ser els pls que recobreixen les glumelles quasi blancs; i per acabar la glumella en dos
setes llargues. Les llavors es molen i de la farina sen poden fer galetes o pastissos plans. Les de pls de color
ros fosc i glumella sols bidentada poden ser o b de pancula unilateral (A. sterilis) o b de pancula dirigida en
tots els sentits (A. fatua). Deuen de tenir les tres propietats similars, per shan descrit ms en A. fatua:
anticancergena, tnica uterina. Per a que el part vagi b i sexpulsi la placenta del tot, i contra tumors a les
partides (=glndules salivals). s dirtica, emollient i refrigerant.
18. BIDENS SUBALTERNANS. Madrastres. Fulles molt bipinnaticompostes. L extracte de la planta sempra
contra infeccions bacterianes. El suc de les fulles es fa servir contra otitis. La infusi de les fulles com a te
aromtic, contra diarrees i cucs intestinals i contra la faringitis i per a fer venir la regla. Les llavors o la rel
sempren contra la laringitis.
19. BISERRULA PELECINOS. Serradella. Planta farratgera.
20. BORAGO OFFICINALIS. Borraina. En plena floraci a labril. Molt poques mates donen flors blanquinoses. La
planta s, llavors, ms estillitzada que les de flors blaves. Sn comestibles les fulles tendres que sarrebossen i
fregeixen i samaneixen amb ans i mel. Els tronxos tamb es mengen, pelats i bullits, o b tallats en fines
capes, crus, en ensalada. El caldo de les tiges es pren contra la febre, el refredat i el reuma. Les flors, crues o
en vi. Loli de borraina sextrau de las summitats florides. La planta sempra contra: abscessos, angina de pit,
anorxia, aftes, bronquitis, cncer, durcies, clics, cor cansat, crostes, decament, diabetis, edemes,
enterocolitis, envelliment, escarlatina, escorbut, estrs, febre, furncols, espasmes, gola inflamada, gota, grip,
herpes, fetge inflamat, hipocondria, ictercia, infeccions urogenitals, inflamaci, intoxicacions, llet escassa,
nafres, nerviosisme, ulls inflamats, orina escassa, peritonitis, picadures dinsectes, picors, pleuresia,
pielonefritis, cremades, refredat, reuma agut, rosa, sang espessa, xarampi, sndrome premenstrual, suor
escassa, tinya, tristesa i tumors. Rejoveneix, evita trombosis i atura les smptomes de la vellesa, menopausa, i
a vegades de lesclerosi mltiple i de les malalties sistmiques crniques. La tisana de la planta, en general, es

22

recomana com a antiespasmdica, antidiabtica, dirtica (clorurs), sudorfica, depurativa, emollient, febrfuga,
laxant, sedant, sudorfica, pectoral.*BORAGO OFFICINALIS Tristesa.
21. BOUGAINVILLEA GLABRA. Santa-Rita. Parra densa, abundant a les parets de les finques del costat de dalt
del carrer Martorell i Pea. De flors de color morat ms o menys intens, tot i que nhi ha de 7 colores distints.
Les flors es donen en tisana per a reforar els pulmons, contra lasma i la bronquitis. Tamb com a dirtiques i
laxants i contra la ictercia i la leucorrea.
22. BRYONIA DIOICA. Carabassina. Liana de tiges molt poc fermes, de 3 mm, amb fulles deltoides cordades
sinuades. La rel es molt voluminosa y t forma humana (i fins a 5 Kg). Els circells es poden menjar frescos
(tuques), com a esprrecs. En marges inclinats ombrvols de boscos prop de antigues poblacions
prehistriques. s extern: reuma, artritis. Saplica externament la rel triturada en cataplasmes. s intern:
inflamaci dels tiroides, febres, tumors al fetge, epilpsia, tuberculosis, gota, esclerosis de melsa. s planta
txica (i abortiva), especialment quan s tendra. En homeopatia, sempra molt per a terrenys tuberculnics
(asma, pulmonia, etc.). Per, dona molt abatiment mental, a dosis ms concentrades que a la 9 CH. s molt til
per a rebaixar estats psictics agressius (a la 5 CH). Sha donat com a purgant i dirtica, derivativa en casos
de cirrosis heptica. Contra inflamaci de la melsa, del tiroides, i contra reuma en general (citica, dolors
musculars, mal desquena). Sha donat per a combatre el cncer, la tuberculosis, la pleuresia i els cucs
intestinals.
23. CALAMINTHA ASCENDENS (= C. NEPETA). Rebenterola. Mateta molt olorosa semblant al Marduix, per
amb fulles majors, peludes i grises, en cor, cocleariformes, molt ms disperses. Laroma recorda al de les
Mentes, i una mica a lasfalt. T fama de digestiva, sobre tot per als intestins i lestmac. Sempra contra gasos
digestius, distensi abdominal, espasmes, dismenorrea, depressi. I per a alleugerir les smptomes com ara
nusees, clics, ressaca, mal de cap. Tamb com a emmenagoga. [La subespcie tpica, o Nauta, de fulles
majors i quasi totalment verdes, diuen que s fins i tot abortiva]. s sudorfica, emmenagoga, carminativa,
vulneraria, expectorant, resolutiva, ecblica, estomacal, estimulant. Emprada en dietes daprimament.
Externament, sempra contra dolors reumtics (en fumigacions o refregant un manat de planta sobre la pell). I
per a fer que encaixin millor les busques de les btes de vi. Sembla que reestructura la distribuci de les
cargues elctriques en el sistema nervis central.
24. CALENDULA ARVENSIS. Boixac Menut. De flors primerenques ja fructificades a labril. Abunda a la zona de
la Hyparrhenia, potser perqu abans era tot una vinya. Sempra contra mal destmac, mal de queixal,
afeccions oculars, talls, picades descorpins, mossegades de serps. s anticancergena, cicatritzant i
vulnerria; heptica, emmenagoga, depurativa. Es dna contra el cncer de mama o destmac o de bufeta de
lorina; tuberculosis, acne (en s extern), cremades (ue), grip, impetigen (ue), leucmia (molt bons resultats),
sfilis, i en moltes altres afeccions inflamatries externes (dolor dodes, conjuntivitis, voltadits, etc.). Es pren la
infusi dun grapat de la planta per L, deixada macerar una hora en aigua recent bullida. Externament, saplica
el cataplasma de flors xafades en cncer de pell, malalties nervioses (aplicada als polsos), cremades, furncols
o abscessos.
25. *CALENDULA OFFICINALIS Comunicaci, dileg i sinceritat escassos, manca de tacte en les relacions inter
- personals, excs de criticisme. Promou la clemncia aliena.
26. CALICOTOME SPINOSA. Argelaga. El xarop de les flors va b contra la tos. Les fulles pilades UE: ferides,
abscessos.
27. CAPSELLA BURSA-PASTORIS. Borsa de Pastor. Serveix per a combatre les hemorrgies (de tota mena) i
com a dirtica desinfectant i contra clculs (especialment quan causen hematria). Per a la regla excessiva o
dolorosa en excs, trastorns uterins, parlisis intestinal, hemorroides, espasmes de la bufeta o de la uretra,
varius, tensi descompensada, tensi baixa. Sen pren la infusi dun grapat de planta deixada macerar una
hora en 1 L daigua recent bullida. Sen pren 3 vegades al dia, durant una setmana. Antisptica, astringent,
anticancergena, antidiarreica, cardiotnica, contraceptiva, dirtica, emmenagoga, estomacal, expectorant
refrescant, repellent dinsectes, vasodilatadora. Sempra contra: afonia, conjuntivitis, disenteria, dismenorrea,
disria, edema, epistaxis, escorbut, febre, ferides, hidropesia, hematmesi, hematria, hemorrgies,
hemorroides, nefritis, puerperi, quilria, tuberculosi, visi defectuosa.
28. CARDUUS TENUIFLORUS. Cardet Estret. UE varices, fstules.
29. CARLINA CORYMBOSA. Card Cigrell. Fulles y rel sudorfiques i purgants. Les flors assenyalen el temps
anticipadament.
30. CEDRUS DEODARA. Cedre de lHimalaia. Es caracteritza per les puntes pndules de las rames, i les fulles
verdes (no blavoses). Se nusava la resina o qualsevulla part de larbre contra nerviosisme, epilpsia, mal de
cap, febre, hemorroides, lceres a la pell, infeccions gnito - urinries. Els banys generals amb la decocci de
las rames resulten molt reconfortants. Per a infeccions venries s millor prendre lhidrolat.
31. CELTIS AUSTRALIS. Lledoner. Arbre que comena a treure fulles a labril. Sen donen les fulles contra lexcs
de colesterol, els clics i la falta de regla. Els fruits madurs (no grocs, sin ja negres) es donen per a combatre
la disenteria o les diarrees. La fusta sempra per a fabricar forques i altres estris agrcoles o casolans.
32. CENTAUREA ASPERA. Travalera. Abundant prop de murs o en terrenys argilosos de fondo de valls. s molt
til contra la diabetis, la planta que ms sempra (hipoglicemiant). Tamb per a altres afeccions del pncrees i,

23

en banys, contra las hemorroides. Lhidrolat de les summitats florides sempren per a tractar la conjuntivitis. La
planta amarga s tamb dirtica, tnica i febrfuga (especial per a nens) i estomacal.
33. CENTRANTHUS RUBER. Milamors. Abundant als marges del final del carrer de la Santssima Trinitat del
Mont, al creuar la valleta del fondo. Les flors sn estimulants i afrodisaques. La rel fa ms pudor que la de la
Valeriana, les virtuts de les quals comparteix. Es poden usar contra lasma seca, el cncer, convulsions,
espasmes, hipersensibilitat, insolaci, insomni, menopausa, neurastnia, neurosis histrica, taquicrdies i
tumors.
34. CERATONIA SILIQUA. Garrofer. Les garrofes sanes, sense fongs parsits (blanquinosos), i ben madures, fan
molt de b als pulmons i convenen als qui tenen malalties pulmonars crniques, ja sigui tuberculosi, asma o
bronquitis. Dna molta energia als pulmons. Verdes, sn purgants, per, seques de temps, ms aviat
astringents, per les llavors (la farina o saprofita com a espessant). La farina de garrofes s til en hepatitis i
mononucleosis. La farina molt diluda va b en compreses per als ulls inflamats i llagrimalls embossats. En s
intern, es dna contra el mal de cap tamb. En s extern, el suc de les garrofes tendres diuen que combat les
berrugues. Loli on shagin bullit les garrofes madures serveix com a ungent per a les hemorroides. Lescora
de larbre susa com a astringent, ja sigui en banys, ja sigui internament. La infusi de trossos de garrofa
deixats macerar 20 minuts en aigua recent bullida es pren 3 vegades al dia durant una setmana contra les
lceres gastro - duodenals. Deixant macerar hora i afegint-hi mel, es pren contra afecciones del fetge i
mononucleosis o com a remineralizant o contra diarrees. La xocolata porta una quantitat de farina de garrofa
tant ms elevada com ms barat s. Algunes mascaretes de bellesa duen farina de garrofa com a espessant.
35. CERCIS SILIQUASTRUM. Arbre de lAmor. Est en plena floraci a finals dabril, mentre les fulles sols
comencen a sortir. Tota la capada somple de color rosa molt bonic. Les flors i les fulles susen contra el mal
de cap o la sinusitis, i contra el catarro.
36. CETERACH OFFICINARUM. Dauradella. Cistitis, pedres als ronyons, cncer de gola, hipertensi, tos seca,
falta de regla. s extern: Ferides, dolors musculars, cabell (+ cendres), varius.

37. CHENOPODIUM MURALE. Blet de Paret. Parsits intestinals.

38. CHONDRILLA JUNCEA. Mstecs. Les fulles basilars ensolcades (amb fulles seques o terra), sn comestibles.
Sn depuratives, heptiques, estomacals, aperitives i dirtiques.
39. CHRYSANTHEMUM CORONARIUM. Bolitx. En plena floraci a primers de maig. A vegades, t flors
blanquinoses, a vegades, completament grogues o mixtes. Una mica txica, anticancerosa, contra melanomes,
SIDA; digestiva, laxant, sedant, contra esclerosis, gonorrea, disppsia, picors, cucs intestinals. Contra mal
destmac sen pren infusi (deixant unes quantes flors tendres durant 20 minuts en aigua recent bullida) amb
mel, 3 cops al dia durant 3 dies.
40. CISTUS ALBIDUS. Estepa Blanca. lceres UE, detergent de la pell.
41. CLEMATIS FLAMMULA & CLEMATIS VITALBA. Vidriera. Liana de fulles compostes amb peciluls molt llargs,
i segmentats deltoides dentats, a vegades trilobats; o enters (a C. flammula). Susen les fulles tendres per va
fer banys calents derivatius de peus, en congesti cerebral, citica i altres inflamacions. La planta s til en
cncer, cellulitis, citica, ferides i talls, mal de cap, dolors reumtics, nafres, lumbago, neurlgies,
estrenyiment, sinusitis, tuberculosis, ja sigui usada fresca i crua, o bullida en s extern o intern. El poder
vessicant de les Ridortes els ve duns ranunculsids (lactones de poc pes molecular, voltils, tpiques de la
famlia de les Ranunculcies), molt biodegradables amb lescalfor (bullint o assecant la planta). La srie de
degradaci (per dessecament) s la segent: ranunculsid (=ranoculina) ranunculunia (+ glucosa)
protoanemonina anemonina cid anemnic (no medicinal). Llevat el darrer, els altres compostos sn
vessicants, poden produr ampolles a la pell i irritaci estomcal i diarrea (amb sang) en alguns casos. Per un
cop degradades les substncies vessicants, pot fer efecte el vitalbsid (C-glicosil-flavona) = 4-O-cumaroilisovitexina. s un potent antinflamatori (a 75 mg/Kg, per boca) i analgsic i antidiarreic. Clematis vitalba cont
una divinil-ter-sintasa que acta sobre els hidroperxids produts per la 9-lipo-oxigenasa. Per tant, t acci
anti-allrgica. Lextracte de Clematis vitalba fet amb metanol t efecte antimoctic contra llevats. Els
responsables sn els vitalbsids B, D, G, H. Per altra banda, Ceratopycnis clematidis Hhn., s un fong que pot
parassitar la planta. Legalment, ls dels Clematis sp. va quedar restringit per lordre SCO/190/2004, de 29 de
gener, per la qual sestableix la llista de plantes la venta al pblic de les quals queda prohibida o restringida
degut a llur toxicitat. La va singar la ministra popular de sanitat Ana Pastor Julin. Ls dels Clematis queda,
doncs, restringit a Espanya a les especialitats farmacutiques, frmules magistrals, perparats oficinals, cepes
homeoptiques, i a la recerca. A la llista hi posen el nom popular de Hierba del Pordiosero. I s que els
pidolaires que volien rebre ms almoines es produen nafres aplicant-se la fulla matxacada de les Ridortes.
Daquesta manera inspiraven ms compassi. Tot plegat eren altres temps. Ls ms ests ara dels Clematis
s com a preparat o flor de Bach. El destillat preparat recullint sobre una ampolla de vidre posada al sol i plena
de flors, es recull i es conserva amb una mica de brandy desprs. Unes gotetes van b per evitar el mareig
anant en cotxe, o per a les xacres de les persones que somnien despertes, que no toquen de peus a terra, que
no sn prctics perqu estan dominats per fantasies, que volen evadir-se perqu no els ve la inspiraci, que
somnien desperts. En homeopatia, dilucions de la tintura mare (o alacoholatur pare) sempren contra les
pstules, lceres a les cames, erupcions (s extern) o (s intern) dolors reumtics, neurlgies, artritis,
prostratitis, metrorrgia. En s extern, la planta semprava, en banys de peus, per a descongestionar el cap o
tamb la columna vertebral, en casos de neuritis, congesti cerebral per insolaci o altres causes, mal de cap,
sinusitis, mareig, hipertensi, citica, lumbago. Els banys de peus actuen com un derivatiu. En cataplasmes

24

reduts de fulles escaldades, semprava contra la cellulitis (inflamaci de les cicatrius de talls recents), taques a
la pell o pigues. Un preparat antic s el fet amb fulles tendres deixades macerar un estiu a sol i serena dins oli
rosat (preparat deixant roses en maceraci 40 dies a sol i serena). Aquest oli es feia servir per untar les parts
dolorides (costat, columna, articulacions, ronyonada). Olorar daprop les fructificacions matxacades amb els dits
pot fer estornudar. Daquesta manera alguns maldecaps sen van. O aix ho deien els antics. De tota manera,
ls ms conegut per la gent gran s el de fer servir les tiges de Clematis vitalba per fumar petits cigarrets
improvisats, o almenys recorden que ho feien de petits. Lescriptor Josep Pla en parlava daix. En s intern,
sempravaen noms els brotets com si fossin picants, en casos de tuberculosi, estrenyiment, sinusitis, reuma,
cncer. Si hom la troba massa picant, es pot prendre (noms els circells i brotets ms fins) bullida, sempre
presa amb molta moderaci. Un altre preparat antic era la decocci al bany-Maria de la planta fins a reduir-se
laigua a 1/3. Es donava a beure contra les febres quartanes, prostatisme, mastitis, glndules botides, picors,
neurlgies, reuma; dolors i retenci de lquids. Un s veterinari tpic i actual dels Pallars s lligar, darrera el
braguer, una liana fent-hi un nus per fixar-la, a fi i efecte que la vaca acceleri el part i tregui la placenta del tot.
Contraindicacions. Un abs ja sigui extern o intern pot desencadenar laparici duna irritaci forta de les
mucoses. Diuen que aplicar (o prendre) fulles de Bleda (bullides) va b per contrarrestar la irritaci. Altres
usos etnobotnics sn el fer-ne cordes (especialment amb les tiges de C. vitalba) untades amb greix de porc
perqu llisquin ms. Als nens, amb una mica dimaginaci, ens agradava imitar al Tarzan al veure les lianes de
C. vitalba que penjaven dels arbres. Les tiges poden aribar a tenir 19 cm de gruix, si b el corrent s que en
tinguin entre 1 i 2 cm. Sha emprat les tiges de C. flammula per fer cistellets. La liana es pot fer assecar i hom
la dna com a herba als cavalls. Un cop seca, perd la seva cremor. Hi ha moltes espcies ms decoratives
als jardins que no pas les Ridortes, per alguns cultiven Clematis flammula var. acutisepala als jardins i
Clematis flammula var. maritima a les platges (per intentar protegir les dunes). A Collserola hi ha Clematis
vitalba var. integrata, var. taurica. Var. crenata; i Clematis flammula var. fragrans, var. acutisepala, var.
flammula,
*CLEMATIS VITALBA CLEMATIS Somniadors. Els manca liters pel present. Sn inconscients. Absents,
despreocupats per llur salut. Mai estan del tot desperts. No mostren gran inters per la vida. Viuen en un futur
hipottic, ms que en el present. Sescapoleixen de les dificultats. Tenen poc instint de conservaci i poca capacitat
de concentraci.
42. COLUTEA ARBORESCENS. Espantallops. Arbust autcton amb les llegums ja desgastades pel temps a
finals dabril (grises, amb les parets en reixeta). Les llegums susen com a catrtiques, emtiques i purgants.
43. CONVOLVULUS ALTHAEOIDES. Corretjola de Serp. Estrenyiment: infusi de fulles tendres en aigua (recent
bullida) durant hora. Afeccions heptiques i refredats: preparat de les rels en aigua recent bullida (reposant
hora).
44. CORONILLA VALENTINA. Carolines. En plena floraci a finals dabril. s planta ornamental txica. Noms a
dosis nfimes es pot donar per a donar energia al pulm, cor i ronyons. s purgant. Susen preferentment els
fruits.
45. CRATAEGUS MONOGYNA Ar Blanc. Sempra en general les flors i algunes fulles. Tnic cardac excellent.
Estimula la circulaci cerebral, ms aviat puja la pressi arterial quan est massa baixa. Est indicat en
insomni, nerviosisme, angina de pit, desequilibris neurovegetatius, palpitacions, defectes (lleus) de vlvules,
disppsia, angoixa, vertigen, mareig, arteriosclerosis, fatiga (esport), espasmes (regla, tos) i per a contrarestar
lefecte noniceptiu excessiu dalguns sedants. Els fruits sn comestibles i es donen contra la disenteria.
46. CREPIS BURSIFOLIA. Herba Falconera. Cncer.
47. CREPIS TARAXACIFOLIA. Cap Roig. Composta Liguliflora en plena floraci a labril. Fulles runcinades una
mica llanoses, blanquinoses a la base. Inflorescncia molt ramificada ja des de la base, amb lgules grogues
una mica tenyides de marr. Es fa als marges dels prats dHyparrhenia. Utilitzable contra el cncer.
48. CUPRESSUS ARIZONICA. Xiprer Blau. Les fumigacions susaven per a abreujar el part. Les fulles o las
pinyes (glbuls), contra la tnia, tumors, malalties de la pell, cremades, ampolles, inflamacions; i, en s interno,
com a carminatives i dirtiques. Deuen de tenir les mateixes propietats que el Xiprer tpic.
49. CUPRESSUS SEMPERVIRENS. Xiprer. s el Xiprer Com tpic. El trobem a la perifria dalguns jardins de la
zona de la CDLA. Les pinyes sn molt tils contra les gangrenes. Es netegen, s aixafen una mica (amb un
martell o una pedra), es posen en aigua i alcohol, i sescalfen bastant tapades, al bany Maria. Amb les fulles es
fan coixinets per a descansar les cames quan hi ha varius. til contra infeccions pulmonars i dorina,
hemorrgies, tos, diabetis, retenci dorina, prostatisme, grip, inflamaci de ronyons, metrorrgia, miofibromes,
tuberculosis, hemorroides, sinusitis, plips nasals, embarassos de dies no desitjats, prolapse anal,
hemorroides, prolapse uter, insectes, reuma, esclerosis uterina, cucs intestinals, ferides, gangrenes. s
vasoconstrictor perifric, sudorfic i vulnerari. Es pot preparar la infusi de pinyetes tendres i algunes fulles
durant una hora (en aigua recent bullida) per a prendren un got un cop al dia, contra: diarrees, febre,
hemorrgies, menorrgia, retenci dorina.
50. CYDONIA OBLONGA. Codonyer. Astringent, antiinflamatori, cardac, carminatiu, emollient, digestiu, dirtic,
expectorant, hipotensor, refrigerant, restauratiu, tnic. Codonyat, contra: aftes de la boca, catarros, diarrees,
dipsomania, disenteries, mal de cap, mal de coll, gastritis, esclerosis destmac, gingivitis, leucorrea, memria
escassa (els nens haurien de menjar-ne amb melassa dOrdi, i Pltan i Taronja), cremades (incls de
radioactivitat), sialorrea, traquetis, tumors al fetge, vmits de sang (tuberculosis). Licor: mal de panxa. Les
fulles, contra: diarrees. Escora de tiges, contra: lceres. Llavors: laxant suau, antiinflamatori, tos en nens
(faringitis, bronquitis), fissures anals UE/UI, esquerdes als mugrons, oftalmies UE, prolapse rectal, prolapse

25

uter, cremades UE. Fulles: diarrea, mala circulaci, hipertensi.*CYDONIA OBLONGA Manca dintegraci
de la feminitat.
51. CYMBALARIA MURALIS. Picardia. Diabetis, hemorroides, ferides sagnants, escorbut.
52. DAPHNE GNIDIUM. Matapoll. Arbust de fulles linears patents molt abundants, sense flores ni fruits qa labril.
Abortiu, purgant, anticancers, insecticida, piscicida, antitumoral (tumors de pitutria), febrfug, vulnerari, anti sida. Contra mal de queixal (escora fina de les tiges aplicada a la geniva), taques a la pell, sarna, polls. Laxant
aplicable externament en massatge sobre la panxa amb el suc de la planta. El suc de les tiges aplicat al front
cura la hepatitis vrica. Tamb serveixen les fumigacions.
53. DELPHINIUM STAPHISAGRIA. Caparrs. De flors blaves abundants i fulles palmatipartides tamb abundants.
En el llenguatge simblic significa un cor obert. Txica i vomitiva. A dosis homeoptiques s til contra
espasmes, asma, gota, dolors, retenci dorina. En s extern, pot aplicar-se contra parsits (polls, puces,
xinxes).
54. DIPLOTAXIS ERUCOIDES. Ravenissa Blanca. Als terrenys argilosos secs i assolellats i no molt inclinats.
Sen fa un xarop contra la bronquitis, o la tos, amb sucre i les summitats florides de la planta. Tamb s til
contra tumors.
55. *ECHIUM PLANTAGINEUM. Llengua de Serp. Manca dacceptaci dun mateix, manca dapropament envers
els altres.
56. ECHIUM VULGARE. Cues de Porc. Comenant a florir o en plena floraci al mes dabril. De flors variables en
tamany, blaves, tubulars, molt obertes i asimtriques. Les llavors blanques tenen forma de cap descur i
contenen curare, un txic paralitzant, no perills a tan petites dosis com ho est en relaci a tota la planta. Les
fulles tendres es mengen com les de Borraina. No conv abusar-ne. La planta s dirtica i sudorfica. Va molt
b per a glopejar en cas de mal de queixal. Es dna tamb contra la tos, nerviosisme, febre, i dolors.
57. ERICA ARBOREA. Bruc. Sen pren en infusi (deixant macerar les summitats florides durant 20 minuts en
aigua recent bullida) en dej per a combatre la fosfatria. Beguda en grans quantitats diuen que pot
contrarestar el ver de lescur. Sel considera dirtic, depuratiu i astringent. Semprava contra: albuminria,
colibacilosis, cistitis, cuperosis, fosfats (clculs), gota, leucorrea, neurlgies UE, parlisi UE, pielonefritis,
piria, reuma.
58. ERIGERON CANADENSE. Folquet. Dirtica y astringent. cid ric, urea, reuma, gota, lcera destmac,
obesitat, cistitis, pielonefritis, diarrees, leucorrea, part, hemorrgies genitals (tumors), mal de coll, bronquitis,
sarna, czemes, hemorroides. s ideal per a posar dins la sauna.
59. ERODIUM CICUTARIUM. Agulletes de Bruixa. Hemorrgies uterines disenteria retenci de lquids falta
de regla gonorrea part lent mal de coll estomatitis reuma mossegades de serps falta de llet. Tota
la planta s comestible. Molt apreciada pels ibers. Planta indicadora de pluja (estils). *ERODIUM CICUTARIUM
Detallisme, preocupaci exagerada, manca de perspectiva ms enll dels fets quotidians, manca
dintelligncia.
60. ERODIUM MOSCHATUM. Herba de la Forquilla. Emprada molt en bruixeria com a protectora. Alguns
herbolaris la recomanen per a la prstata. Altres, com a anticancergena, diafortica, dirtica, febrfuga, o
estimulant.
61. ERUCASTRUM NASTURTIIFOLIUM. Ravegalls. Comestible, dirtica, laxant, pectoral.
62. ERYNGIUM CAMPESTRE. Panical. De fulles fermes i punxants, dividides, blavoses. En marges argilosos o
sorrencs secs. La rel es dirtica i antdot de verins de serps. Susa en excs de clorurs, panxa inflada, dolors,
mal dorella, edemes, ferides infectades, lceres (com a preventiu o com a amulet), metritis, nefritis, oligria,
refredat, tumors, urmia. Tocs amb les punxes de las fulles serveixen per a millorar la circulaci de la sang, en
reuma i artrosis.
63. EUCALIPTUS GLOBULUS. Eucaliptus. Glopejar la infusi de lescora va b contra el mal de queixal per
cries. Bafs amb fruits van b contra el refredat en nens petits. La infusi de las fulles va b contra la bronquitis
o tamb contra la hepatitis. Apart de ser respiratori per a refredats i congesti pulmonar, bronquitis i asma, va
b contra la diabetis i el fetge congestionat. s febrfug, carminatiu, estimulant, expectorant, sudorfic,
antisptic, anti - malria, aperitiu, sialagog. Contra bradicrdia, hipertensi, bradipnea. Pot ser irritant del tub
digestiu (sobredosis), narctic (sobredosis), paralitzant del centre respiratori medullar (sobredosis), irritant dels
alvols pulmonars (fellandr). Sempra contra tos ferina, bronco - pneumnia, diftria, gonorrea, lceres, en
ferides quirrgiques, genives sagnants, halitosis, gangrena pulmonar (i daltres), cistitis, hematria, dermatosis,
erisipela.
64. EUPHORBIA CHARACIAS. Lletrera Vesquera. Berrugues, ulls de poll, barbs.
65. EUPHORBIA HELIOSCOPIA. Llet de Santa Teresa. Las fulles sota les umbelles sn ellptiques, grans de 3 x
1 cm, molt fosques. Tiges roges poc ramificades. Planta baixa de 30 cm. Indicada amb molta cura (per la seva
toxicitat i pels efectes catrtics, vesicants o irritants) contra: Anasarca, cncer, clera, hidropesia, febre,
leucmia, leucorrea, limfoma, malria, neurlgies, reuma, cucs intestinals, berrugues. Se nusa la llet en UE. s
piscicida (mata els peixos).

26

66. EUPHORBIA PEPLUS. Lletarins. Cncer de matriu, berrugues, ulls de poll.

67. EUPHORBIA (=Chamaecyse) PROSTRATA. Lleterina Ajaguda. De fulles diminutes una mica fistonejades i
fruits una mica hirsuts. Abscessos, ulls de poll, barbs, diarrea, enteritis, picadures descorpins, tumors a
laixella.
68. EUPHORBIA SERPENS. Lleterina Ajaguda. Planta petita, reptant a ras de terra, de fulles ovals molt enteres,
dun verd molt fosc, atapedes, oposades, amb marge clar, de 4-6 mm, asimtriques a la base. Planta totalment
glabra. Sha usat contra ulls de poll, diarrea, i com a dirtica, emmenagoga, en malalties de la pell i tumors.
Com a tota Lleterassa, no deixa de ser irritant.
69. EUPHORBIA SERRATA. Cagamoix. De fulles oblanceolades dentades, de color clar, una mica groguenques
les superiors. Com les altres espcies, pot ser custica. Les altres Euhporbia presents a la zona sn: E.
biumbellata, E. exigua, E. peploides, E. segetalis, E. sulcata, E. terracina.
70. FICUS CARICA. Figuera. Les figues sn restauratives, maturatives, resolutives, una mica laxants, digestives,
desinfectants, dirtiques, emollients. Cal menjar-les amb la pell pigmentada externa perqu no causin estries
als llavis. La mescla de figues, dtils i oli doliva es menja per a combatre les hemorroides, la debilitat
(especialment la deguda a afecciones pulmonars) o lanmia. La llet de figa cont lupeol, un potent inhibidor de
la FPTasa, lo que predisposa a un alentiment de lavan dels tumors cancerosos pancretics. S empren els
fruits en abscessos, asma, cncer, ulls de poll, tos, grip, gingivitis, galteres, tuberculosis, ampolles, escrfules,
gola adolorida, estomatitis, tumors (abdominals, dter, de pncrees), berrugues, cucs intestinals. Las fulles
sempren per a banys de cap, contra la caspa. *FICUS CARICA Manca de control sobre la vida.
71. FOENICULUM VULGARE. Fonoll. A labril sols t les fulles joves, que formen alguns pompons ms tendres i
drets. S empra tota la planta, tot i que es venen ms les llavors. Diuen que allarga la vida. Calma la irritaci
dels ulls, el ventre, la pell, lestmac. s aperitiu, emmenagog, abortiu, heptic, carminatiu, afrodisac, anod,
balsmic, diafortic, digestiu, dirtic, galactogog, expectorant, vulnerari, estomacal, vermfug. Sempra contra
dermatosis, dolors abdominals, mal de cap, mal destmac, mal desquena, mal de queixal, mala visi,
conjuntivitis, hepatitis, reuma, aerofgia, meteorisme, mossegades de serps, ferides, nafres, cncer (de matriu),
clera, clics, enteritis, gastritis, gonorrea, hrnia hiatus, nusees, nerviosisme, part difcil, espasmes, melsa
inflamada, tenesme, tumors.
72. FUMANA LAEVIPES. Fumana Prima. Dirtica.
73. FUMANA THYMIFOLIA. Piticlillo. Paregut al Tim, sense fer olor, amb flors com les dEstepa, grogues, d1
cm. (a labril encara no shan obert). Dirtic contra clculs, amb fama poc estesa per molt intensa.
74. FUMARIA CAPREOLATA. Fadristerns. De flors blanques, una mica purpries, ms o menys grans. Contra la
tristor. Tisana de un grapat per Litre (una tassa desprs de menjar i una desprs de sopar). Tamb contra la
neurastnia, malalties del fetge, y palpitacions. Contrriament a lo que es divulga, s una planta sana, no
txica, si b, molt concentrada pot provocar nusees.
75. FUMARIA OFFICINALIS. Fumria Vera. De flors petites, totes prpura, ms o menys fosc. s depurativa,
amarga, heptica, anticancergena, elastificant de les arteries, vermfuga. Usada contra tabaquisme,
abscessos, psoriasis, aterosclerosis, bradicrdia, capillars frgils, coupe-rose, escaldadures, hemorrgies
oculars, herpes, hipertensi, tuberculosis, vista cansada, colesterol excessiu. Les fulles xafades sapliquen a la
cara per a combatre fongs de la pell.
76. GALACTITES TOMENTOSA. Calcida. De flors rosa i prpura blavs, i tiges i fulles blavoses, amb ribets
blancs. Segurament serveix per a varius i hemorroides.
77. GALIUM APARINE. Apegals. Fulles decusades (6), amb dents retrorses com als bordes de les tiges. El suc
de la tija lleva les tanques de la pell, especialment quan sn perilloses per tenir un creixement alarmant. Tamb
cura ferides. s lleugerament laxant, molt dirtic (contra albuminria), aperitiu, astringent, anticancerigen,
febrfug, hemosttic, hepatoprotector, hipotensor, intestinal, anti-ictric, antileucmic, aprimant, antiparasitari,
refrescant, adient per a quallar la llet, antiescorbtic, sudorfic, tnic, antitumoral (mama). Alguns cientfics
diuen que cal tenir molta cura ja que la planta absorbeix molts txics, lo que la desaconsella si ha crescut
enmig de camps molt ruixats amb pesticides. Alteratiu, laxant suau, aperitiu, astringent, depuratiu, dirtic,
febrfug, hemosttic, refrescant, tnic. Contra hepatoma, hipertensi, ictercia, leucmia, obesitat, tumor de
mama, cncer destmac.
78. GALIUM LUCIDUM. Espunyidella Blanca. Es troba als prats de Brachypodium retusum amb Hyparrhenia
hirta. De flors blanques (a labril noms hi ha poncelles). Molt ramificada, amb limbe de les fulles lanceolatlinears pla, i tija de secci poligonal. Sol vendres en lloc de Galium verum (de flors grogues, tiges rodones,
fulles filiformes cilndriques). Almenys es pot dir que G. lucidum sol contenir 200 ppm de Zn, lo que s bastant
(20 veces lo normal). A Mrcia, es dna com a digestiu i estomacal. Prstata, clculs de la bufeta de l orina.
79. GALIUM MARITIMUM. Llgrimes dAse. Prstata, bufeta de lorina (clculs), czemes.
80. GERANIUM MOLLE. Suassana. Dolors, astringent, vulnerria, cncer.

27

81. GERANIUM ROBERTIANUM. Herba de Sant Robert. Cncer destmac, o de matriu, diabetis, faringitis, talls,
pits adolorits, repellent de mosquits, ictercia, reuma articular, infeccions urinries, diabetis, hemorrgies,
ferides.
82. GERANIUM ROTUNDIFOLIUM. Suassana. Astringent, dirtic. lcera destmac.
83. GLADIOLUS ILLYRICUS. Lliri de Sant Joan. Es bulbs capolats sapliquen a la pell per a combatre la infestaci
de fongs, esquerdes anals, tumors al recte. Menjats, sn afrodisacs.
84. GLOBULARIA ALYPUM. Foixarda. Contra el cncer o la leucmia sen beu la infusi de les summitats florides
(deixades reposar una hora en aigua recent bullida), 3 vegades al dia durant 2 setmanes. En UE es trituren les
fulles i es tiren a laigua recent bullida, deixant macerar hora, i sapliquen compreses en ferides, nafres,
furncols, czemes, caspa, psoriasis. Es prepara un alcoholatur amb les summitats florides que saplica en
locions a zones afectades per lacne o petites lceres. Desintoxicant de protenes gota - reuma - pressi alta hiperacidesa estomacal. Febre purgant afrodisaca- cid ric citica reuma artrosis artritis cucs
intestinals estrenyiment bulmia. Cont els famosos glicsids iridodes similars als de lHarpagofit.

85. HEDERA HELIX. Heura. Tos de coll, disppsia, lcera gastro-duodenal, retenci dorina. s hemoltica i
vasoconstrictora. El cataplasma resol nduls de cellulitis i nafres de difcil curaci, aix com carnesqueixats i
dolors artrtics, citica, lumbago, etc. El cataplasma de fulles bullides en vinagre calma el dolor i redueix els ulls
de poll. Bronquitis crnica, laringitis, gota, refredats, clculs biliars, regles insuficients, leucorrea, hipertensi,
cremades, plips a las fosses nassals, mal de queixal. Els fruits sn vomitius (ms de 2) i purgants. Llur tintura
s emprava per a debilitar el pl moix. En s intern cal ser molt caut i no prendre ms dunes cullerades de la
infusi diluda. Ms quantitat podria resultar psicodlica.
86. HETEROPOGON CONTORTUS. Mal de queixal, atrfia, caquxia, milgies, reuma, rbia, hematria, febre,
disenteria, mossegades de gossos, picadures descorpins.
87. HIRSCHFELDIA INCANA. Ravenissa Borda. Abunda als terrenys argilosos assolellats. A labril t les fulles
basals lirades amb segment terminal molt gran. Conviu i sapropa molt a la autntica Herba dels Cantaires
(Sysimbrium officinale), tot i que aquesta prefereix llocs mes ombrvols i frescos. La Hirschfeldia es distingeix
pel color de las fulles ms clar i brillant, pels fruits amb algunes estrangulacions i per les rames divaricades de
les inflorescncies. Comercialment, s usa com a succednia de lHerba dels Cantaires. Les fulles basals es
mengen crues (+ suc de Llimona).
88. HORDEUM MURINUM. Blat de Sant Joan. Gra comestible i farinable per a fer pa. Planta dirtica. Ritual
contra epistaxis (Sant Toms, para la sang del nas). Mecnicament es perillosa, ja que pot obrir-se pas fins
als racons ms insospitats (pulmons, per exemple) on arriba a germinar.
89. HYOSCYAMUS ALBUS. Jusquiam Blanc. En plena floraci al capdamunt de la Via Augusta a mitjans dabril.
Ms suau que el Jusquiam Negre, incls es pren com a caf, a Mah, on abunda molt als murs per sobre el
port. Sutilitza en mgia negra. Almenys, per a esbrinar desgrcies que han de passar a alg. A petites dosis,
podria prendres com revulsiva del vi, contra deliris, depressi, mal de queixal, mal dodes, dolors reumtics,
espasmes esofgics, espasmes uterins, espasmes en general, gota, hernia hiatus, intoxicaci per Plom,
Parkinson, psicosis, reuma, dolors de vescula biliar. Y, en s extern, en hemorroides, neurlgies, mastitis,
magolaments, cops, psoriasis (oli de fulles).
90. HYPARRHENIA HIRTA. Fens de Bou. s la Gramnia dominant a la zona de la CDLA. T les fulles una mica
vermelloses o dun verd molt clar quan sn joves, i dun groc ocre en tempos mig secs. La part de las fulles pot
arribar a 1 m i, amb les flors, a 1.5 m. Sutilitza a les Illes Canries contra bronquitis, tuberculosis i afecciones
del pit, seques. Aqu sempra per cobrir les gbies dels ocells de cant perqu canvin millor la ploma.
91. HYPARRHENIA PUBESCENS. Fens de Bou Fi. Es distingeix per ses fulles molt ms estretes que a lespcie
anterior. I per saresta ms llarga (3,5 cm).
92. HYPERICUM PERFORATUM. Peric. Asma, arteritis obliterans, lcera destmac, cremades, ansietat,
depressi, falta de regla, infeccions, arteriosclerosis, bronquitis, caiguda de cabell, cncer destmac, ferides
infectades, gangrenes, catarro, cistitis, bilirubina alta, clculs biliars, diarrea, retenci de lquids, gastroenteritis,
parsits intestinals, hemorroides, hiperacidesa estomacal, insolaci, nafres, lumbago, afeccions de la medulla
espinal, neurlgies, bufeta de lorina indiscreta (que no tanca b), cames o braos inflats, reuma, sida, tos,
tumors, ter infantil, varius, berrugues, virus. *HYPERICUM PERFORATUM Por a la foscor, malsons.

93. INULA (=DITTRICHIA) VISCOSA. Olivarda. A la primavera no t flors normalment, noms fulles i no gaire
grans. Fa olor a asfalt. En tota la zona, amb Oryzopsis miliacea i Psoralea bituminosa (Ruda Cabruna).
Sempra molt per a malalties de fetge en UI, a Valncia. Tamb per a curar voltadits, ferides, tumors, grans,
hemorroides. Les cataplasmes de fulles tendres sapliquen en hemorroides, abscessos, furncols, nafres,
contusions, inflamaci de mugrons o febre (front), sarna (rel bullida en vi). I en s intern (pot resultar vomitiva),
contra paludisme (rel), leucmia, atacs dhemiplegia, afeccions renals. Bullida la rel en vinagre, es pren contra
la gota i lcid ric. Bullida la planta en vi, es pren contra retortillons de ventre, ictercia, i per accelerar el part o
la regla i per a fer orinar ms. Un massatge de loli preparat con la planta se aplica a las parts afectades per
tremolors.

28

94. IRIS GERMANICA. Lliris de Sant Josep. De fulles de color verd blau clar, cintades, lanceolades, de 30-40 cm.
Flors de color blau molt fosc o, a vegades, blanques. A labril estan en plena floraci. El rizoma es dna als
nadons com a masticatori perqu els surtin abans les dents. Se li atribueixen les mateixes propietats, en menor
grau, que al Lliri de Florncia (de rizoma molt aromtic). Antiinflamatori, balsmic, expectorant. Contra asma,
problemes biliars, bronquitis, aprimament, esclerosis, migranyes pre-menstruals, plips nasals, cremades,
refredats, tnia, plips.

95. KOELREUTERIA PANICULATA (=Sapindus chinensis). Arbre dels Farolets. Les llavors susen com a grans
de rosaris o collarets. Les flors donen un tint groc i les fulles negre. Les fulles, brots i fruits tendres es mengen
brasejats. Les flors sn oftlmiques a emprar contra conjuntivitis o epfora (ulls plorosos).
96. LATHYRUS CLYMENUM. Ve. Lleguminosa molt abundant al prat dHyparrhenia, amb flors de color morat i
lila. Contra les puces, en banys.
97. LAURUS NOBILIS. Llaurer. Comena a florir a labril. Es fa al fondo de torrents i en alguna baga. Planta
mgica usada als oracles de Delfos. Diuen que rebutja els llamps. Susa molt a la cuina. s digestiva i
antiinflamatria. Va b, bullit en vinagre, en compreses, contra dolors de la grip o dolors reumtics, o picadures
danimals (mosquits, etc.), en sinusitis, dolor als ronyons. Internament, a ms de millorar la digesti y tallar els
dolors destmac aguts, estaria indicat en cas de grip, hepatitis o paludisme. Pot beures la infusi (de 2 minuts)
3 vegades al dia durant 3 dies. Amb la polpa dels fruits es prepara una pomada contra el mal desquena. Les
bafs van b contra la bronquitis i el mal de coll o de cap, grip, hepatitis o paludisme. Loli essencial est indicat
en cas de lumbago o dolors musculars (torticolis, etc.). Grans, furncols. Aftes, amigdalitis, blefaritis. Angina de
pit, coronaritis. Calvcie. Lleva lexcs de YIN a lintest (budell prim), o a la bufeta del fel o al pncrees. Dolors
de la grip (ulls, pit, cap, costelles). Enterocolitis vrica. Hepatitis vrica. Hipertensi, histria. Reuma deformador.
Cellulitis, fongs, contusions. Hodgkin, adenitis. Distonia neuro-circulatria.
98. LAVANDULA STOECHAS. Caps dAse. La infusi prolongada (deixant un grapat de summitats florides
reposar 1 hora en 1 L daigua recent bullida) es beu contra la febre, mal de cap, lcera destmac, insomni,
nerviosisme. Els bafs van molt b contra la sinusitis, per no sn tant efectius contra lasma o la grip. Loli de
haver macerat la planta saplica en czemes o contra dolors reumtics. Lalcoholatur de la planta fresca va molt
b per a cicatritzar talls, o curar cremades. Qualsevol preparat de Caps dAse va b contra el mareig
Alzheimer gasos o memria defectuosa. Per s millor emprar plantes que hagin rebut aigua de pluja
durant uns dies i esperar a collir-les un dia ms desprs dacabades les pluges.
99. LAVATERA ARBOREA. Malva Fogassa. En plena floraci a labril. Alta y robusta (de 2 m). Calcul amb peces
quasi tan amples com llargues (al menys algunes). Emollient, com totes les Malves, i contra esclerosis (en
general).
100. LAVATERA CRETICA. Malva de Penellets. Viu als marges de camins i en altres llocs argilosos secs. Les
peces del calcul sn quasi tan amples com llargues (al menys algunes). La Malva tindria aquestes peces
estretes, com 3 o 4 vegades ms llargues que amples, i les fulles ms feses, i la corolla de color ms rosat viu
o fosc, no tan blavs. Va b contra el dolor destmac el menjar els brots tendres o les fulles cuites. Com
emollient, es pot donar igual que la Malva. Els muclags tenen propietats immunostimulants. Sen recomana
beure la infusi prolongada (deixant reposar 1 hora un grapat de la planta per 1 L daigua recent bullida) contra:
bronquitis, lcera gastro-duodenal, asma, estrenyiment, inflamaci de les vies urinries. En UE sapliquen
compreses de la infusi contra czemes, o sen glopeja laigua contra glossitis o gingivitis. El suc de les fulles
calma el dolor de les picadures dinsectes.
101. LEPIDIUM (=Cardaria) DRABA. Bbols. Viu als marges de camins. Comena a florir a labril. s una dirtica
molt bona, contra infecciones dorina, clculs, inflamaci de prstata, hipertensi. A pesar dalguna fama
immerescuda com o txica, pot donar-se sense temor, en dosis normals.
102. LEPIDIUM GRAMINIFOLIUM. Estiravelles. De fulles molt estretes, i amb moltes rames fermes dretes formant
una mateta alta i estreta. Flors similars a les de lHerba de Santa Teresa (Lobularia maritima). Viu als replans
argillosos. Dirtica i contra limpetigen, com lespcie af L. ruderale.
103. LINARIA SIMPLEX. Linria Groga. Pot trobar-se a marges de camins de la zona baixa. De flors grogues.
104. LOBULARIA MARITIMA. Herba de Santa Teresa. Mateta atapeda plena de flors blanques reunides en
inflorescncies cilndriques (les inferiors ja ms fructificades). Contra hematria, clculs urinaris i biliars, cncer
de vies urinries o genitals (ter, prstata), infeccions gnito-urinaries, infeccions venries, singlot, talls a la
llengua, febre.
105. LOLIUM RIGIDUM. Margall. En marges de camins plans. Planta una mica narctica i psicodlica, til contra
dolors del cncer.
106. *LONICERA ETRUSCA (=caprifolium). Lligabosc Etrusc Enyorana, manca de llibertat emocional en el
present, aferrissament al passat, nostlgia. No sespera la felicitat del passat. Es recorden molt els difunts
amics.
107. LONICERA IMPLEXA. Lligabosc Mediterrani. De flors rosades i groguenques, i fulles oblongues amb marge
transparent. Liana sense florir encara a labril. Pot donar-se contra amigdalitis, asma, cncer, catarro,

29

espasmes, tos, febre. Per, pot resultar, a la llarga, una mica txica. El nctar del fondo del tub de la flor s
dol. Pot xuclar-se un cop seccionat el cul.
108. LONICERA JAPONICA. Lligabosc Japons. Sol viure entre els Esbarzers. Les flors groguegen desprs de
dos dies desprs que shan obert, de manera que en un grupet unes sn blanques i altres dun groc molt clar i
mat. Les fulles poden ser ellptiques i enteres o lobulades. Les summitats florides s empren al Jap com a
antdot, bquic, astringent, bactericida, en abscessos, cncer (de mama, de coll de matriu, esfag), disenteria,
diarrea, com a dirtica, per a augmentar els limfcits, en mal de coll, febre, enteritis, grip, com a fungicida,
com a antiinflamatria, per a promoure la longevitat, en limfadenitis, com a refrescant, contra reuma, sarna,
malalties de la pel, com a estomacal, i contra tumors.
109. LOTUS ORNITHOPODIOIDES. Peu de Pardal. Nerviosisme, insomni, palpitacions, taquicrdia, gasos, febre,
set excessiva.
110. LYGOS (=Retama) MONOSPERMA. Ginestera Blanca. Ginesta florida a labril totalment de blanc. Als marges
de la glorieta de la Ronda de Dalt / Via Augusta i en alguns carrers sota la CDLA. Les fulles i brots masegats
sapliquen a nafres i punts infectats, una vegada al dia.
111. MAGNOLIA GRANDIFLORA. Magnlia. Les flors es poden menjar arrebossades. Lescora i les fulles sn
hipotensores, diafortiques, anti-tabac, tniques i estimulants. Les llavors vermelles sn txiques, per, 1-3
poden menjar-se contra la parlisis, asma, tos, disenteria, o esputs excessius. *MAGNOLIA Sentit trgic.
112. MELILOTUS SP. PL. Melilot. Aromatitzant, carminatiu, dirtic, anticoagulant, sudorfic, oftlmic. Problemes
anals, intoxicaci per antibitics, espasmes, asma, bronquitis, cncer (ronyons, pell), conjuntivitis, depressi,
desodorant, mal de ventre, mal destmac, mal de queixal, reuma, emblies, esclerosis, tos, febre, flebitis,
furncols, ganglis inflats, grip, hemorrgies oculars (homeopatia), hemorroides, hipertensi, infeccions
urinries, insomni, menopausa, nafres, fibromilgia, pltora, plips nasals, cremades, refredat, tumors limftics,
variu, vegetacions, vista cansada, vitiligo.
113. MERCURIALIS ANNUA. Melcoratge. Mala herba dels marges dhorts, carrers i camins. s planta dioica.
Colagoga, sedant, dirtica, emtica, emmenagoga, hidragoga, laxant, txica, purgant, antitumoral, vermfuga,
tint (blau), sordesa (suc instillat a loda, segons Hipcrates).
114. MICROMERIA GRAECA = SATUREJA GRAECA. Colicosa. En terrenys rocosos assolellats. De tiges
rogenques, i fulles estretes, rombodals, petites (mxim 1 x 0.4 cm). Olorosa. Digestiva, contra mal de ventre o
destmac.
115. MORUS ALBA. Morera. Viu a la perifria de jardins, assilvestrada, o b cultivada als jardins. A punt de florir al
mes dabril. Apart ser la pitana dels cucs de seda, les fulles, i altres parts de la planta sn molt medicinals. Es
distingeix de la Morera Negre perqu t fulles de color clar, poc fermes; i perqu t les mres menys sucoses,
moltes vegades de color vermell clar o blanquinoses. Ambdues espcies tenen les mateixes virtuts. Contra
nafres a la boca, anmia (fruits), asma (escora), cabell que cau (brea). Humitegen i donen calor i netegen els
pulmons. Contra cncer desfag, diabetis, dolors reumtics que canvien de lloc, mal de queixal (alcoholatur de
lescora tendra), epilpsia (escora), febre de refredat, furncols (brea), ulls irritats, palpitacions, rampes a les
cames, tuberculosis, traumatismes (escora), vertigen (fruits), visi escassa (fruits), zumzeig a les odes (fruits).
116. MUSCARI COMOSUM.Calabruixa. Erupcions cutnies, tumors lacrimals, pectoral (xarampi/ pulmonia).
117. NERIUM OLEANDER. Baladre. Abscessos, ateroma, carcinoma, cardiotnica, ulls de poll, sedant, dirtica,
epitelioma, erupcions, txica mortal, insecticida, psoriasis, raticida, repellent dinsectes, nafres, tumors,
berrugues, cncer de pulm. Tnica cardaca forta (noms 100 mg de fulla o el doble de flor, al dia). s
defectes similars als de la Digital, per ms eliminable. Susa par a banyar gossos i desparassitar-los. En s
intern moderadssim, pot resultar til, apart de quan hi ha debilitat cardaca, en bronquitis, asma, sinusitis. En
banys de peus i mans, la infusi combat els penellons i les inflors. El suc de les fulles saplica a les zones
afectades per la sarna. El suc de les tiges saplica a les berrugues o ulls de poll (3 vegades al dia). Laigua
destillada de les flors sempra per a rentar el cap quan hi ha molta caspa (2 vegades per setmana).
118. OLEA EUROPAEA. Olivera. A principis dabril encara sense flors. Les fulles sn dirtiques, hipotensores,
antireumtiques, antidiabtiques, antisptiques, laxants suaus, anticanceroses, colagogues, febrfugues,
antitumorals, sedants, vulnerries. I sn usades contra cncer, febre, reuma, cabell que cau, hipertensi,
tumors. Lextracte prolongat de las fulles sanes i sense pesticides s empra com a antibitic natural contra virus
i bacteries. O b sen prenen comprimits amb oleopeurina o b es fa una decocci de lescora de les rametes
durant 10 minuts i sen beu a ra de 3 gots al dia durant 3 dies. Les olives curades van b contra la depressi i
els penellons. Loli s usa contra la caiguda del cabell, com a tnic, contra dolor dodes, mal de queixal, tumors
als dits (amb All), com a laxant, en cosmtica, insolaci (amb suc de llimona, vinagre i aigua), per a ferides, i
nafres. La mescla doli i suc de Llimona va b contra la tos, colesterol, clculs biliars, i en UE contra les
cataractes. *OLEA EUROPAEA OLIVE Esgotament fsic i mental, estrs. Persones que no es senten
capaces de realitzar cap mena desfor, desprs de llur darrera tasca.
119. OPUNTIA FICUS-INDICA. Figuera de Moro. Sense flors a primer dabril. Els cladodis (pales) tendres es
mengen cuits, a Mxic, a tiretes, com a fideus directament o en truita, sopa o amanides. Els japonesos en fan
el narazyke i el saboran. Sn tnics, i fins i tot psicotizants. Les flors daquesta espcie, o similars, sn
dirtiques, emollients, analgsiques (contra el dolor de la regla), i contra lenuresis, clculs biliars, o renals,
diarrees, i contra tos rebel. Es preparen bullint 1 hora un grapat de flors per 1 L, i sen beu 1 cullerada 3

30

vegades al dia. Les pales es parteixen per la meitat i sajunten altra vegada amb sucre moreno al bell mig. (Nhi
ha que hi posen caragols al mig tamb). El xarop s contra la tos, tuberculosis i pulmonia. La pala directa
(partida per la meitat) pot usar-se externament en abscessos, apendicitis, fractures, dolor de costelles, nafres,
dolors reumtics, insolaci, cremades de radiocativitat, impetigen, erisipela, peques, tumors petits a la pell, mal
de cap, ferides, escaldadures, galteres, pleuresia, febre, hemorroides, lepra, dolor de ronyons, i contra el
tabaquisme i el colesterol alt. Laigua de macerar les pales tota una nit es pren contra diarrees i hidrofbia
(rbia). I saplica contra conjuntivitis, dermatitis, i petits grans o furncols. Les pales cuites sapliquen a la zona
del fetge quan hi ha heptatitis o en altres llocs on hi hagin tumors. El muclag de les pales saplica al mal de
queixal o es pren quan hi ha tos, erisipela, herpes zoster o pulmonia. Els fruits madurs sn comestibles. Es
cullen abans que surti el sol i, abans de menjar-los, sescombren pel terra sorrenc perque alliberin les punxes, o
b es remullen en agua abundant mitja hora. Sempren en pastissos, begudes, gelats, melmelades, licors
(sabra) i mostaccioli. Convenen als diabtics, i com a refrescants. Si sen mengen molts sorina vermell i es va
restret. Sn analgsics, antiagregants, anticonvulsius, antiinflamatoris, antioxidants, antiplaquetaris, antisptics,
antitussius, antiulcerosos, antivrics, astringents, descongestionants, dirtics (Sodi, Potasi), emollients,
antifngics, gastroprotectors, hipocolesterolemiants, lipoltics, IMAOB, neuroprotectors, pectorals, sedants, i
inhibidors de la xantina oxidasa (anticancerosos). Diuen a Mallorca que els porcs que han menjar moltes
Figues de Moro donen un pernil molt bo. La fibra es recomana en s intern com a saciant, en cures
daprimament. Altres components del Nopal, psicoactius, s empren com a dopatge en esport. La rel serveix per
a fer aigua contra les diarrees o disenteries.
120. *ORNITHOGALUM UMBELLATUM STAR OF BETHLEHEM. Estrelleta de Monja. Persones afectades per
qualsevulla mena de xoc (fsic o psquic) o per les conseqncies, desprs dun accident o duna notcia
horrible.
121. ORYZOPSIS MILIACEA. Ripoll. Les fulles sn vomitives per als gossos i gats almenys, ja que les mengen per
a rentar-se lestmac. La inflorescncia de rames fines, monopdiques, patents i verticillades, susa per a
posar a les gbies i fer nius els ocells.
122. OSTEOSPERMUM JUCUNDUM. Margarites de jard grana, blaves fosques i blanquinoses. Han de tenir alguna
utilitat medicinal.
123. PALLENIS SPINOSA. Ull de Bou. A labril moms hi ha les fulles basals i algunes ms, per encara no t flors.
Les fulles sn lanceolades, romes, una miqueta peludes i en quilla. Tota la planta susa com a succednia de
lrnica, per a cops, dolors reumtics, ferides, contusions.
124. PARIETARIA OFFICINALIS. Morella Roquera. De les esquerdes dels murs i de terres abandonades properes
als murs. Fulles rombodals, amb nervis pllids o vermellosos. Tiges, i tota la planta, amb una vellositat llarga
per molt dispersa. s comestible tendra, en truita. Les flors poden causar allrgies greus. s dirtica,
anafrodisaca, resolutiva, antiinflamatria, astringent, emollient, refrescant, sedant. Usada contra abscessos
interns, petits clculs urinaris, nadons retardats mentalment (en banys), cncer, lepra, cistitis, mala circulaci,
clics nefrtics, gota, grip intestinal amb febre, hemorroides, hepatitis, ferides, masegadures, mal de ventre, mal
de coll, nefritis, oligria, clculs, esquerdes anals, esquerdes als mugrons, ferides, furncols. Es pot usar la
planta com a neteja vidres, directament. Tamb sempra per a aigualir o allargar la llet.
125. PARONYCHIA ARGENTEA. Sanguinria Menor. Marges arenosos de les roques. Astringent, dirtica,
digestiva, colagoga. Contra arenilles, clculs, diarrea, prolapse rectal o uter, hemorroides. Entra com ingredient
de la mescla de Flors Astringents. Afrodisaca, dirtica.
126. PHAGNALON SAXATILE. Herba Morenera. Mateta de fulles linears, ondulades, blanques, tomentoses, i
captols en forma de olleta, d1 cm dalto, de color groc/ gris. En terrenys argilosos. Dirtic i digestiu.
Astringent. Hemorroides.
127. PHILLYREA ANGUSTIFOLIA. Olivastre. Decocci de 15 minuts de lescora de les rames, amb mel, a ra d1
got 2 vegades al dia, durant 2 setmanes, per a curar lceres gastro-duodenals i alleugir dolors intestinals.
Tamb atura les hemorrgies uterines. Cncer dirtica - afeccions boca - emmenagoga.
128. PINUS HALEPENSIS. Pi Blanc. Les pinyes sempren contra la bronquitis i el refredat. I contra la cistitis,
bullides 10 minuts. Sen beu laigua. Lescora mlta (seca i polvoritzada fina) saplica a la ferida de la
circumcisi i a altres nafres o ferides. Contra la debilitat general sen menja la pasta dels pinyons mesclada
amb mel i polpa de dtils. La infusi de les fulles i borrons (deixant reposar les parts en laigua recent bullida
durant 1 hora) sen beu a ra d1 got 3 vegades al dia contra asma, tos ferina, gota, debilitat nerviosa. Les fulles
fresques picades sapliquen com a cataplasma en ferides o nafres, 1 vegada al dia, fins que es curin.
129. PINUS PINEA. Pi Pinyer. Els pinyons estan indicats en esclerosis del sistema nervis. Sn estimulants de la
immunitat, ajuden a coagular la sang, i convenen contra latxia i les malaties pulmonars i contra tumors de la
bufeta de lorina. La mescla de pinyons, mel i polpa de dtils est indicada contra lanmia i la debilitat o
caquxia. Loli dels pinyons saplica a la pell afectada en massatge contra caspa, czemes, tinya o caiguda de
cabell.
130. PLANTAGO CYNOPS (= P. SEMPERVIRENS). Matafocs. Sempra per a curar ferides gangrenades o
infectades (planta fresca en banys). Las llavors sn laxants.

31

131. PLANTAGO AFRA (= P. PSYLLIUM). Saragatona. Diarrea, tos, cncer de matriu, emollient, antiinflamatori,
reuma.
132. PLANTAGO ALBICANS. Herba-Fam. La decocci durant 20 minuts de les fulles sempra contra el ventre botit,
diarrees alternant amb estrenyiment, tos ferina i afeccions respiratries. Sen beu 1 got 3 vegades al dia, durant
2 setmanes. La infusi (durant 1 hora) de les fulles tendres serveix per a tractar els ulls afectats per conjuntivitis
o blefaritis. El cataplasma de las fulles tendres picades serveix per a tractar ferides (1 vegada al dia, durant 1
setmana) o nafres petites.
133. PLANTAGO LANCEOLATA. Plantatge de Fulla Estreta. De fulles estretes, de color verd fosc, de fins a 20 x 2
cm, lanceolades, amb 5 nervis molt marcats, especialment pel revers. Rels fasciculades. s extern: picadures
dinsectes, talls, mal de queixal, mal dorella, conjuntivitis. Les rels sn un remei anestesiant (una rel neta, es
posa en el conducte auditiu). Posada com amulet al pit van curant les hemorroides. En general, sempra
directament contra hemorroides, escaldadures, nafres, grans, ferides, conjuntivitis, cabell que cau, picadures
de bestioletes, berrugues, fstules, cremades. s intern: tos, asma, tuberculosis, leucmia, cncer, clculs
urinaris, pielonefritis, prostatisme, erupcions a la pell, disenteria, hemorrgies. La inflorescncia (oblonga), s lo
ms dirtic. La planta s alterativa, aperitiva, dirtica, astringent, antiinflamatria, bquica, litotrptica,
anticancerosa, hemosttica, desobstruent, depurativa, vermfuga, vulnerria. Contra leucmia, tos, clculs
urinaris, enteritis, bronquitis, mal de coll, cncer destmac, infeccions genitourinries, hepatitis, tuberculosis,
aprimament.
134. POLYGALA RUPESTRIS. Polgala de Roca. Sen fa a les roques amb vegetaci dispersa. Les flors i tota la
planta tenen coloraci morada. Tos. Clculs urinaris.
135. POLYPODIUM VULGARE SSP. INTERJECTUM. Herba Pigotera. Contra colesterol, clculs biliars o renals,
retenci dorina, xarampi, urticries. Tos, sfilis.
136. POPULUS CANADENSIS. Pollancre. cid ric psoriasis- hemorroides - (propolis) refredats tumors - tnic
capillar bufeta de lorina - cncer de prstata febre - sudorfic vulnerari - anod.
137. PRUNUS DULCIS. Ametller. La goma susa com a emollient per a tractar diarrees, irritaci dela gola o dels
bronquis. Les fulles de la varietat amarga, contra cucs intestinals, i llur infusi, mesclada amb mel, contra la tos
i la febre i el mal de coll (fins durant una setmana). La closca seca de les ametlles, contra lafonia, tos, i
nerviosisme. La pell blanca de las ametlles tendres, contra taques a la pell i cncer de pell. Les closques
tendres, deixades hora en aigua recent bullida, proporcionen una aigua contra la tos (3 vegades al dia durant
3 dies). Les ametlles crues duen molt Potassi i tamb sn anticancergenes i ajuden a superar la impotncia
sexual i la debilitat general. La llet elaborada batent ametlles i fulles de Menta, amb mel, es pren contra la
bronquitis i la tos (fins durant una setmana). Loli d ametlles dolces s emollient per a la pell i una mica
anestsic (ms, si t oli de premsada, que no essencial, d ametlles amargues). Lolor a ametlles amargues es
deu al benzaldehid, ms que a petites quantitats dhetersids ciangens. Loli sempra contra la caspa i la
debilitat dels cabells.
*PRUNUS CERASIFERA CHERRY PLUM. Prunera del Dimoni. Desesperaci, profunda depressi. Por a
perdre el control. Pensen amb facilitat en el sucidi. Por per lesdevenidor. Si reaccionen sobtadament, desprs els
costa aturarse. Neurosi obsessiva. *PRUNUS PISSARDII.(= P. cerasifera). Prunera del Dimoni. Collapse mental
o emocional, desconfiana del poder superior, desesperaci, sucidi, impulsos destructius, por a perdre el control,
falta despiritualitat.
138.
139. PRUNUS INSITITIA (spinosa x domestica). Prunyoner. Mal de queixal, aperitiva, ossos, masegades,
colagoga, sedant, emollient, febre, fluxes, histria, laxant, licor, fetge, txica (llavors), refrescant,
carnesqueixats, tumors. Aperitiu, astringent, sedant, digestiu. La decocci de les fulles seques durant 20
minuts, colada, i presa a ra d1 gotet 3 vegades al dia, combat la retenci dorina. La confitura alleuja
afeccions heptiques (amb cossos cetnics), estrenyiment o debilitat.

140. PRUNUS PERSICA. Presseguer. Decocci de fulles durant 15 minuts, colada, presa (1 got 2 vegades al dia)
amb mel, contra: estrenyiment, afeccions renals o respiratries. Els prssecs madurs alleugen la debilitat de
cor. Es recomanen per a alleugerir la febre, la fatiga del cor, la gota, hematria, clculs urinaris, angiocolitis,
estrenyiment crnic, pielonefritis, mal de cap, tos, pulmonia, estrenyiment, apendicitis, disppsia, bronquitis,
cncer (esfag), hidropesia, dismenorrea, disppsia, halitosis, hemorrgies, herpes, mal de coll. Els prssecs
donen energia, sn estomacals, dirtics, laxants suaus. Les fulles donen una tisana bona contra els cucs
intestinals, ferides, i el mal dorella. Els pinyols bullits donen una tisana efica contra la tos cardaca. Les flors
sn aconsellables per al fetge.
141. PRUNUS SPINOSA. Aranyoner. Les flors shan emprat com a laxant suau, contra el mal destmac i com a
tniques. Els fruits, per a elaborar el licor anomenat pacharn, com a astringents, contra diarrees, febre, cucs
intestinals. Les fulles, contra la diabetis i la nefritis.
142. PSORALEA BITUMINOSA. Ruda Cabruna. De fulles ternades, de segments ellptics aguts, i grups de flors de
color blau fosc i blau clar. La herba fa olor a asfalt. S empra collocant una rameta sobre lorella, per a
combatre la hiperacidesa estomacal. Externament, per a nafres, ferides, grans. *PSORALEA BITUMINOSA
Manca damor patern, buidor interior, tristesa, enyorana, infern dels nens abandonats.

32

143. PYRUS COMMUNIS. Perera. A labril les flors ja han perdut els ptals. La fulla s dirtica. A la llarga, resulta
una mica irritant. Astringent, bactericida, calmant. Contra clera, clics, diarrea, nusees, esclerosis de fetge,
espasmes. Les peres ajuden a rebaixar la hipertensi, els trastorns de la menopausa, larteriosclerosi i les
afeccions de la melsa i dels ronyons. Les fulles es recomanen als qui pateixen dhidropesia, inflamaci de la
melsa i esteatosis heptica. La Pera cuita s ms pesada perqu afavoreix els gasos intestinals, en canvi, crua
resulta digestiva. Es recomanen tamb contra el clera, clics, diarrees, nusees, esclerosis heptica,
espasmes, tumors, reuma, gota, artritis, astnia, estrs, tuberculosis, diarrees. Es considera a la Pera dirtica,
antiptrida, depurativa, laxant suau, remineralitzant, estomacal, astringent, sedant, refrescant. Les cues tenien
fama entre els romans dactuar com a antdot dels bolets verinosos. Les Peres sn recomanables per als
diabtics (amb moderaci) i les embarassades.
144. QUERCUS COCCIFERA. Garriga. Les fulles sn laxants, depuratives, adients per a tractar varius. Els
ballarucs vermells tenen un colorant que pot substituir a la cochinilla, i sen han emprat contra els tumors,
disenteria, diarrees i hemorrgies diverses. Amb els aglans torrats i mlts es prepara un succedani de caf.
Lescora de les rels dna una decocci (20 minuts) til contra el mal destmac o de budells.
145. QUERCUS VIVERII/ FONTQUERI... Roures. De fulles quasi sense pls, de color verd groguenc molt clar al
nixer, de contorn bastant regular, amb lbuls triangulars quasi mucronats. Prcticament sempra com lAlzina.
Com a flor de Bach, podria substituir al Quercus robur.
146. *QUERCUS ROBUR OAK Sentit del deure. Grans lluitadors. No accepten estar malalts, si aix interfereix
en llur treball. Sesgoten, al final, desprs dhaver excellit en llurs tasques. Si emmalalteixen, no es queixen als
altres.
147. QUERCUS ILEX. Alzina. Escora astringent tpica, contra diarrees i hemorrgies. Es recomana bullir lescora
de les arrels durant 20 minuts com a mxim, i prendre colada aquesta decocci a ra de 3 gotets al dia, amb
mel, durant 2 setmanes. Contra disppsia, cncer intestinal, clculs d oxalats (fulles), diarrees infantils (flors),
febre, tumors, hemorrgies, malalties de la piel, hemorroides, fstules anals, penellons, lcera destmac,
raquitisme, alcoholisme i mal destmac (agalns), tuberculosis, enuresis, esplenomeglia. Entra en la frmula
de Flors Astringents. Els aglans de les Carrasques sn dolces i astringents. Hom ho recomana als alcohlics,
als qui pateixen diarrees i als deprimits. Per a coure-les es bullen o es posen al forn, tot i que si sn de la
varietat extremenya sn bones fins i tot crues. Podrien fer venir la regla. La pols dels aglans torrats es
recomana per a tallar diarrees agudes o crnicques. Es bull uns minuts abans de beuren. Els aglans dolos es
recomanen contra la gastritis i els dolors gstrics ms rebels.
148. QUERCUS SUBER. Alzina Surera. La infusi de les fulles tendres en aigua durant 2 hores, filtrada, afegint-hi
mel, es beu a ra de 3 gotets al dia, durant 1 setmana, per a combatre el dolor destmac. La decocci de les
tiges fines dels rebrots (2 minuts) sempra com a depuratiu, astringent (contra hemorrgies i diarrees). La
decocci de trossets descora (suro) sempra per a tallar hemorrgies internes.
Per a distingir els Quercus de Collserola, vegis: http://www.quercus-collserola.galeon.com
149. REICHARDIA PICRIOIDES. Cosconilles. Es fa a marges argilosos o rocosos, molt assolellats. Astringent,
contra diarrea i inflamaci als ulls.
150. RESEDA LUTEA. Gualda. Flors de color groc clar, en espiga cilndrica llarga (fins 20 cm x 3). En plena floraci
a labril a la zona de la Font del Bou. Tintria i contra tumors. La fulla (comestible) est dividida en 5 lbuls molt
estrets i roms. (Reseda luteola es troba a la zona de les valls superiors de San Just).
151. RESEDA PHYTEUMA. Pebrots de Ruc. De flors blanques, planta ajaguda, de fins 20 cm o ms. s a la zona
de la Font del Bou.
152. RHAMNUS ALATERNUS. Aladern. Arbre sense flors a labril. Floreix pel febrer i aleshores fa olor a mel. De
fulles fosques alternes, ovals, fistonejades, amb dos protuberncies a la base del limbe prop del nervi.
Galactagog, purgant, vomitiu, contra mal de coll. Si se narrenquen les fulles tirant amunt, diuen que fan
vomitar; si se narrenquen tirant avall, diuen que fan venir diarrea. La var. prostrata sempra per a rebaixar la
sang (la pressi i la pltora). Les summitats florides, contra el mal de coll, en gargarismes. La infusi de
lescora de les rametes (1 hora) sempra, presa 3 vegades al dia, per abaixat lcid ric.
153. RICINUS COMMUNIS. Ric. Les fulles tendres aixafades sapliquen com a cataplasma en articulacions
inflamades, 2 vegades al dia, durant 2 setmanes, al front (contra mal de cap) i en abscessos. Loli refinat de les
llavors s un purgant fams. Externament susa contra la caspa, irritacions de la pell i, amb cmfora natural, per
a tractar tumoracions. Hom diu que la planta foragita mosques, mosquits, i altres insectes nocius i talps.
154. ROSA AGRESTIS. Roser Silvestre. Fulles i flors sn per a millorar la circulaci i abaixar el colesterol.
Externament, per a rentats oculars contra conjuntivitis. Fruits, en s intern, contra clculs biliars, diarrees,
immunodeficincies, falta de vitamina C. Ballarucs, contra tumors.
155. *ROSA CANINA WILD ROSE Resignaci, apatia. No sesforcen per millorar llur qualitat de vida. No
lluiten, no es queixen. Sn persones avorrides, indiferents, que parlen amb to monton.
156. ROSMARINUS OFFICINALIS. Roman. A labril en flor. Amb moltes propietats. Per exemple: abortiu,
afrodisac, antiespasmdic, calorfic, heptic, descongestionant vens, expectorant, repellent de mosquits,
tranquillitzant. Contra amenorrea, anmia, angina de pit, feridura, bartholinitis, cabell que cau, cataractes,

33

cellulitis, rampes, cirrosis, cistitis, conjuntivitis, colesterol alt, contractures, depressi (en obesos), mal de coll,
dolors cardacs, epilpsia, esclerosis en plaques, fissures anals, esquerdes a la pell, grip amb febre, hepatitis,
hepatomeglia, hipertensi cerebral, histerisme, insomni, lceres gangrenoses, metrorrgia, nusees, otitis,
palpitacions, parlisis cerebral, prdua de memria, sinusitis, tifus, tuberculosis, tumors, berrugues, vista
cansada, vertigen. El destillat de las summitats florides en fred sempra en banys oculars contra les cataractes.
En UE contra arrugues de la cara. Tamb semprea en UI contra la bronquitis crnica. *ROSMARINUS
OFFICINALIS Insatisfacci envers el propi cos, carcter desagrads, somnolncia.
157. RUBIA PEREGRINA. Granza. De fulles verticillades (per 4), lanceolades, amb dents introrses fines. Sen dna
als nens que tenen erupcions degudes a que els estan sortint les dents. Abortiva, emmenagoga, afrodisaca,
dirtica, antitumoral. La rel produeix un tint de color vermell. El suc de la rel sinstilla 3 vegades al dia als ulls
per a combatre el glaucoma. La decocci darrels durant 20 minuts es pren 3 vegades al dia (un gotet) per a
combatre la retenci dorina. Loli doliva en el que shan macerat les arrels, afegint-hi una mica de grassa de
gallina, sempra per a massatges contra la inflamaci del nervi citic. La infusi durant 4 hores (desprs de
bullir un moment), de les arrels, es pren per a tallar les diarrees, els dolors renals (per clculs de fosfats o cid
ric) i les afeccions oculars.
158. RUBUS ULMIFOLIUS. Esbarzer. A labril hi ha brots tendres per acabar dobrir-se. T sabor a roses i a
margarina. En donen en apendicitis, hemorroides, clculs urinaris, condilomes, hemorroides, furncols,
amigdalitis, mal de queixal, metrorrgia, hemorrgies internes, disppsia, tos, tuberculosis, enteritis, diabetis,
diarrees. Les mres sn tils en diarrees i diabetis i curen les hemorroides si sen menja en gran quantitat. La
rel es laxant, per sen dna en disenteries o contra afeccions renals, bullida 20 minuts. Les tiges, traient les
punxes, susen en cistelleria.
159. RUMEX PULCHER. Llengua de Bou. Fulles: nafres obertes canceroses, dermatosis, anmia, diarrea (infusi
de 4 hores de fulles grans). Arrels: amulet contra les hemorroides, dermatosis (pomada).
160. RUTA CHALEPENSIS. Ruda. En clars del prat d Hyparrhenia. De fulles tripennatipartides, de segments
ellptics blavosos, molt aromtica (amb olor pesada, com a penediment). Sha usat quasi per a tot. Com
emmenagoga, abortiva, resolutiva, antihelmntica, per a millorar la circulaci, oftlmica, antireumtica. En
lcera destmac, cucs intestinals (nens: amb xocolata desfeta). En bronquitis, citica, vista borrosa o dbil,
conjuntivitis, ferides, bruixeria, espasmes, cars (sarna), tos, dolor de oda, febre, histria, picors, escarlatina,
mal de cap per fred, antdot del Plom, allrgena, bactericida, contra grip, enteritis, epilpsia, disenteria,
malria, artritis, problemes post-part, voltadits.
161. SALVIA VERBENACA. Trrec. Viu al les vores dels camins, a la zona de la Hyparrhenia. Les llavors,
humitejades en aigua, netegen lull i aclareixen les cataractes i alleugen infeccions. Les fulles, en s intern, fan
les mames ms grans, convenen contra la bronquitis cnica seca, el cncer i on falti epiteli. En ferides internes
o externes amb pus i en abscessos a les genives (flemons). La tisana purifica els pulmons i s molt efica
contra la bronquitis crnica.
162. SAMBUCUS NIGRA. Sac. Comena a florir a labril. Depuratiu i dirtic. Contra epilpsia, inflamaci dels ulls,
grans, ferides. Contra afeccions dels ovaris (fruits), hipertensi, hrnia estrangulada, dolors. Els fruits sn
rejovenidors, laxants i fan b als ovaris. Les flors sn sudorfiques, dirtiques, depuratives, hipotensores.
Combaten la inflamaci intestinal (hrnia), ocular, o muscular (carnesqueixats, ferides). Les fulles sn
depuratives, sobre tot en s extern (traumatismes, grans). Lescora s antiepilptica, depurativa i molt
dirtica (hipotensora).
163. SCABIOSA MARITIMA. Escabiosa Martima. Encara sense florir a labril. Viu als marges de camins plans.
Fulles bipinnatisectes amb segments dentats lanceolato-ellptics. Susa per a accelerar els processos eruptius,
i contra la tos seca, sarna.
164. SCHINUS MOLE. Pebrer Bord. No t flors a labril. Susa contra la bronquitis i com a dirtic. La gomo-resina
s molt aromtica. Contra amenorrea, abscessos; com a astringent i balsmica; contra bronquitis, blennorrgia,
dismenorrea; com a emmenagog i expectorant; contra gonorrea, gingivitis, estomatitis, reuma, inflamacions,
tuberculosis, uretritis, berrugues, virus, infecciones genitourinries, uretritis, ferides.
165. *SCLERANTHUS ANNUUS Indecisi, inestabilitat. Persones que pateixen perqu no saben decidirse entre
dues opcions. Sn callades. No comparteixen les problemes. Van dun estat dnim deprimit i amb plors a un
darrauxat amb alegria i rialles. Tenen mareigs i vertgens en viatges per mar o per terra. Tenen neurosis
obsessives.
166. SEDUM SEDIFORME. Crespinell. Encara no est en flor a labril. En clars pedregosos. Les fulles triturades
per a ferides, talls, nafres canceroses, clculs urinaris i per a descontaminar de la radioactivitat, cncer de
estmac, cncer de mama. Afrodisac.
167. SENECIO MACROGLOSSUS. Del grup de S. hederifolius. De fulles quasi orbiculars, grosses, peciolades.
Liana plena de flors en captols petits, grocs; algunes ligulades. Vomitiu.
168. SENECIO VULGARIS. Matafocs Bord. Marges de camins herbosos. En plena floraci a labril, ja amb plomall.
Dirtica, dismenorrea, emtica, emmenagoga, conjuntivitis, hemosttica, hipertensi, purgant, sudorfica. Mal
de ventre, talls, dismenorrea, hemorrgies, mal de queixal, piorrea, escorbut, metritis, cucs intestinals, ferides,
afecciones genitals femenines, cncer, clics, tumors, ferides, hemorroides (fulles tendres piconades UE),

34

infeccions urogenitals, escorbut, mal de ventre, obstrucci mamria UE. Txica (a la llarga). Duu una mica
dalcaloides pirrolicidnics, que poden resultar txics per al fetge. Els encanta als conills.
169. SILENE INFLATA. Colitxos. A labril noms hi ha les fulles inferiors, oblanceolades ciliades a la part distal.
Comestibles, en truita, ms saboroses que els esprrecs. Dirtiques.
170. SILYBUM MARIANUM. Card Mari. Plaquetes baixes, anmia de cncer, cncer, fetge descompensat,
hipotensi. Les llavors sn la part ms efica. Es mengen enteres o moltes, amb oli en fred. Depuren el fetge i
tot lorganisme. Exciten el tiroides, fent pujar la tensi arterial. Combaten el cncer, anmia, asma, cirrosis
heptica, hepatitis, artmia paradoxal, urticries. Les fulles sn antitumorals, baixen la tensi arterial. Es
mengen bullides (1 hora), i sense punxes (cal revisar-ho molt b). Els troncs o millor encara els pecols de les
fulles, tamb sense punxes, es bullen una hora i es mengen com els tronxos dels cards. La rel bullida 20
minuts dna a aquest caldo, pres amb mel, i begut 3 vegades al dia, propietats heptiques molt bones.
Llesquetes de tiges tendres menjades durant una setmana cada dia, combaten la anria i lestrenyiment.
171. SINAPIS ARVENSIS. Mostassa. Les llavors sn irritants, emmenagogues i fins i tot abortives. Serveixen per a
sinapismes o cataplasmes, molt tils per a donar calor a la zona. Cal no escalfar per sobre 45 C, ja que
esdevindria txica. til en sinusitis, reuma, dolor de la regla, pleuresia. Dolor als peus, dolors, anorxia, artritis,
gasos, gastritis, estrenyiment, retenci de lquids, tos, lumbago, neurlgies, citica, reuma. Com a vesicant
derivatiu. I per a fer salses picants. *SINAPIS ARVENSIS MUSTARD Depressi profunda, que apareix i
desapareix, sense causes justificades. Tristor gran, sense motius. Res els pot animar mentre dura la depressi.
172. SISYMBRIUM IRIO. Apagallums. Als quadres de plantaci darbres (escossells) i a marges de camins. Usat
per Maurice Messegu en xarops per a netejar els pulmons. Contra asma, conjuntivitis, tos, febre, esclerosis de
testicle, escorbut.
173. SISYMBRIUM OFFICINALE. Herba dels Cantaires. A labril tot just comena a florir. Sabor a Mostassa. Fruits
sense estrangulaments aparents. Branques noms a la part apical de la mata. Astringent, afrodisac, dirtic,
expectorant, estimulant. cncer, cardiotnic. Contra febre, laringitis, clculs, escorbut, afona, arenilla, asma,
bronquitis crnica, clculs, cncer de laringe, catarro, cor dbil. Com a dirtica i astringent, estimulant,
estomacal, expectorant. Contra faringitis, febre, pit congestionat, refredat, tos, espasmes en vescula biliar.
Diuen que basta un gargarisme per a retornar la veu als cantantes. Es bull uns 2 minuts.
174. SMILAX ASPERA. Aritjol. Rel en infusi de 4 hores: cid ric (gota), reuma, depurativa, anticancergena,
antisifiltica. UE: cremades, talls, picadures dinsectes. Xarop de fruits: refredat, tos.
175. SOLANUM NIGRUM. Morella. Viu com a ruderal a llocs de mitja ombra. Els fruits madurs sn negres. Les
fulles sn ms estretes que llargues. Antiinflamatria semblant a la cortisona. Contra amigdalitis, picors anals,
ntrax, cncer de matriu, cncer de recte, dermatitis, dolor de pit, erupcions, espasmes, fatiga, hemorroides,
masegades, mugrons esquerdats, tuberculosis, vaginitis. Els brots tendres sn afrodisacs. Petits cataplasmes
de fulles picolades sapliquen per a curar ferides, herpes, tumors, hemorroides.
176. SOLANUM VILLOSUM. Morella Roja. De fulles ms clares i amples, de limbe una mica ondulat per quasi
orbicular. Tomaquets ataronjats al madurar (no negres). Susa com a antiinflamatori en amigdalitis, uretritis,
gota, conjuntivitis, i com a antiespasmdic en dolors destmac o dintest.
177. SONCHUS OLERACEUS. Llecs. Molt bo com a verdura. Heptic i astringent. En mal de ventre, abscessos,
contra intoxicaci opicia, en ascitis, mossegades de bestioles (fins i tot serps), abscessos, cncer (de mama,
destmac, de fetge), carboncle, clics, disppsia, febre, hematria, hepatitis, hidrotrax, ictercia. Com a
galactagog, contra addicci a la morfina, en malalties del fetge, hemorroides, calor, nerviosisme, envelliment,
cucs intestinals, tenesme, ferides, berrugues.
178. SONCHUS TENERRIMUS. Llecs de Paret. Desintoxicant. Contra picadures de bestioles, per al fetge, essent
una mica astringent.
179. SPARTIUM JUNCEUM. Ginesta. En flor quasi tot lany, per ms al mes de juny. Antihemorrgica, emtica,
afrodisaca, estimulant. Externament, contra carnesqueixats, masegades, prostatisme, genives sagnants,
mossegades descur (tamb en s intern). En s intern, contra debilitat cardaca (excepte si ja est molt
dbil), ascitis, hemoflia, depressi, pleuresia, gota, estrenyiment, retenci de clorurs. Noms s convenient
prendren una culleradeta de flors al dia, bullida en mig litre daigua, i no immediatament desprs dels menjars,
perqu resultaria vomitiva. Hi ha altres espcies molt ms emtiques (=vomitives). Tampoc conv prendre el
sol quan sen beu la tisana (ja que podria tenir un efecte mutagnic). Com a dirtic, contra les pedres susa
tamb Sarothamnus scoparius, una espcie similar, de muntanya, defectes similars. s tradicional cremar la
rel i emprar la cendra com a dirtica (bullida en aigua). Loli essencial fa molt bona olor. *SPARTIUM
JUNCEUM - (probablement com el Scotch Broom = Cytisus scoparius) Desnim, poca continutat en els
projectes, pessimisme, desaprofitar les oportunitats.
180. STELLARIA MEDIA. Herba Gallinera. Cor: palpitacions, taquicrdia. Pulmons: tuberculosis, tos, bronquitis,
asma, expectorant. Pell: erupcions a la pell, insolaci, czemes, erisipeles, inflamacions. Cncer: mama. Febre,
espasmes, calor, infeccions urogenitals, traumatismes, hemorroides, debilitat, dirtica, conjuntivitis.
Comestible. Les flors es tanquen 2 hores abans de ploure.
181. TARAXACUM OFFICINALE. Dent de Lle. Dirtica, depurativa, heptica. Rel: refora ossos, molt Yang (rel
mlta i torrada). Abscessos alteratiu laxant suau aperitiu bactericida mossegades de serps

35

masegades cncer cncer de mama cncer desfag catarro colagog depuratiu dirtic
disppsia hepatitis anorxia galactagog pirosis tumors tumor de mama berrugues tnic
inflaments melsa (esclerosi) ronyons estomacal artrosis osteoporosis disppsia ictercia.
182. TEUCRIUM FRUTICANS. Teucri Blau. La infusi de les fulles (2 hores) es beu 3 vegades al dia (1 gotet)
durant 1 setmana, contra la tos i la hipertensi. Les fulles mltes i polvoritzades sapliquen a ferides (2 vegades
al dia).
183. THYMUS VULGARIS. Farigola. Escasseja. Prefereix talussos inclinats i herbosos. Comena a florir a labril.
Aromtic, polimorf i qumicament variable segons les zones. Al SW s ms picant (carvacrol). Al centre de
Collserola s ms suau (timol). I al NE (Montcada) duu ms linalol. Contra infeccions i mala circulaci. Contra
afonia, amigdalitis, anmia, feridura (ue), asma, cansament, colesterol excessiu, depressi, refredat,
conjuntivitis, disppsia, rampes, cucs intestinals, ferides, hipotirodisme, tifus, picadures dinsectes, sinusitis,
tuberculosis, vista cansada.
184. ULEX PARVIFLORUS. Gatosa. Pasada ja de floraci a labril. No s Ulex eurpaeus ni Ulex galli, tpics de la
serralada cantbrica. Per a rebaixar el colesterol, la diabetis i contra el mal de cap, inflamaci de la vescula
biliar. Cardiotnica, dirtica, txica (produeix mareig).
185. ULMUS MINOR. Om. Amb smares tendres, encara per caure a labril. Les smares sn comestibles. Les
fulles sempren per a banys en cas de traumatismes. Lescora interna, per a fer oli contra afecciones de la pell.
Cncer. Emollient, astringent, escorbut, infeccions genitourinries. *ULMUS SCABRA (= minor) ELM
Sentiment dincapacitat, preocupaci per lexcs de responsabilitats. Persones que van b a la vida per de
sobte es senten deprimides perqu es senten incapaces dacabar llur tasca, perqu pensen que s massa
difcil per a un sser hum.
186. URGINEA MARITIMA. Ceba Marina. Plantada en alguna casa. A labril noms t fulles, de color verd fosc.
Floreix al setembre. Tnic cordial fort. 15 / L de vi (de polpa de la ceba). Prenent-ne una culleradeta al dia,
seria la dosis adient per a debilitat de cor. Una ceba partida, sota del llit, diuen que alleuja els atacs dasma.
Cordial, catrtica, dirtica, insecticida, raticida, madurativa, vermfuga, vesicant. Contra bronquitis, cncer,
catarro, hidropesia, gota, pulmonia, tumors, reuma, berrugues, ferides.
187. UROSPERMUM DALESCHAMPII. Cuixabarba. Massatge amb la llet de la rel tendra, per a tractar lhepatitis
vrica. La llet saplica a tot al front tres vegades al dia per tres dies consecutius.
188. URTICA URENS. Ortiga Menor. Contra cremades, tumors, ferides, diarrees, grip, hipertensi, insomni,
penellons UE (decocci de 20 minuts), tos, infecci dorina, hemorrgies, galactagoga. Infusi de les rels (1
hora), 1 gotet 3 vegades al dia, contra reuma i retenci de lquids. Infusi de les fulles 2 hores, 3 gotets al dia
durant 1 setmana, contra anmia, diabetis, hidropesia, diarrees. Cataplasma de fulles picolades, contra
hemorrgies i psoriasis.
189. VERBASCUM SINUATUM. Mria. Herba Blenera de fulla sinuada, gris groguenca. Per a fer sab. Contra
apendicitis, penellons, tos seca. Per a pescar peixos adormint-los. Per a penellons, lcera destmac,
gastroenteritis. Mal dorella (oli de flors). Suc de flors instillat als ulls contra glaucoma.
190. VERBASCUM BOHERAVII. Cua de Llop. T els pls de les tigetes dels estams de color violeta. Anteres
inserides obliquament. Flors de ms 2.5 cm. De fulles blanques enteres bastant inclinades cap amunt. Noms
faltaria a la CDLA el Verbascum pulverulentum, de la zona de Santa Creu dOlorda.
191. *VERBASCUM Falta de moral interior, desnim en lequip.
192. VERONICA PERSICA. Herba menuda, arvense, decumbent, en flor. Astringent, contra diarrees i cremades.
193. VIBURNUM TINUS. Marfull. Arbust amb algunes flors blanques agrupades en cimes corimbiformes. Els fruits,
es donaven contra hidropesia, estrenyiment, gota, febre. Les fulles deien que eren febrfugues, com lescora,
en substituci de la Quina. Cataplasma de fulles tendres picolades, 1 vegada al dia, durant 3 dies, contra
irritaci de la pell, ferides o petites nafres.
194. WISTERIA SINENSIS. Glicina. Viu als jardins. Rams violetes en plena floraci. En cncer desfag o dintest,
dirtica, txica, augmenta el nombre de limfcits.*WISTERIA SINENSIS Sexualitat reprimida, masclisme,
histria sexual, depressi sexual o poc gaudi sexual, feminitat poc desenvolupada o reprimida.

36

QUADRE DE LAS PRINCIPALS AFECCIONS/PROPIETATS

DE LES PLANTES de la CDLA
ABORTIVES

CALAMINTHA DAPHNE FOENICULUM - ROSMARINUS RUBIA RUTA - SINAPIS

ANMIA

MORUS ROSMARINUS SILYBUM - THYMUS

ARTROSIS

BRYONIA CUPRESSUS ERIGERON - ERYNGIUM EUPHORBIA HELIOSCOPIA FOENICULUM

GERANIUM ROBERTIANUM HETEROPOGON HYSOCIAMUS HYPERICUM LONICERA
JAPONICA MELILOTUS OLEA PLANTAGO LANCEOLATA ROSMARINUS SCHINUS SINAPIS
- URGINEA

ASMA

AILANTHUS BOUGAINVILLEA BRYONIA CENTRANTHUS CERATONIA DELPHINIUM FICUS

HEDERA HYPERICUM IRIS LONICERA MAGNOLIA MELILOTUS MORUS NERIUM
PLANTAGO SINAPIS SISYMBRIUM STELLARIA URGINEA VERBASCUM

BARBS

EUPHORBIA

BERRUGUES

BRONQUITIS

BUFETA DE
LORINA

AGAVE ARAUJIA -. CERATONIA EUPHORBIA FICUS HYPERICUM

NERIUM PLANTAGO ROSMARINUS SCHINUS SONCHUS
TARAXACUM URGINEA
AGAVE AILANTHUS BOUGAINVILLEA CERATONIA CUPRESSUS DIPLOTAXIS ERIGERON
HEDERA HYPARRHENIA HYPERICUM IRIS MELILOTUS MORUS
MUSCARI NERIUM PINUS PLANTAGO RUTA SALVIA SCHINUS SISYMBRIUM
STELLARIA URGINEA VERBASCUM
ACANTHUS ASPHODELUS ASPLENIUM CAPSELLA - CETERACH
GALIUM HYPERICUM LEPIDIUM DRABA - PINUS

CABELL

AGAVE- AILANTHUS ALOE - ASPLENIUM HYPERICUM MORUS OLEA PLANTAGO

ROSMARINUS

CALOR

CAPSELLA GALIUM APARINE LONICERA JAPONICA OPUNTIA PARIETARIA PRUNUS

INSITITITA SONCHUS STELLARIA

CNCER

AILANTHUS AVENA BRYONIA CALENDULA CAPSELLA CENTRANTHUS

CHRYSANTHEMUM CLEMATIS CREPIS DAPHNE ERODIUM EUPHROBIA HELIOSCOPIA
PICUS FOENICULUM FUMARIA GALIUM APARINE GERANIUM ROBERTIANUYM
HYPERICUM LOBULARIA LOLIUM LONICERA MELILOTUS MORUS NERIUM OLEA
PARIETARIA PLANTAGO AFRA PLANTAGO LANCEOLATA PRUNUS DULCES QUERCUS
SALVIA SEDUM SENECIO SILYBUM SISYMBRIUM SOLANUM NIGRUM STELLARIA
ULMUS URGINEA WISTERIA

CARNESQUEIXATS

AGAVE HEDERA PRUNUS INSITITIA ROSMARINUS SPARTIUM

CLERA

EUPHORBIA HELIOSCOPIA FOENICULUM PYRUS

COLESTEROL

CELTIS CRATAEGUS - FUMARIA ROSA ROSMARINUS THYMUS ULEX

COR

AILANTHUS ASPARAGUS CAPSELLA CENTRANTHUS CORONILA - CRATAEGUS LOTUS

NERIUM ROSA SISYMBRIUM SPARTIUM STELLARIA ULEX URGINEA

CREMADES

ALOE SAPONARIA ASTRAGALUS CALENDULA CUPRESSUS HEDERA

HYPERICUM IRIS MELILOTUS OPUNTIA PLANTAGO VERNICA

CUCS
INTESTINALS

BIDENS - BRYONIA CHRYSANTHEMUM CUPRESSUS FICUS PRUNUS DULCES PRUNUS

SPINOSA RUTA SENECIO SONCHUS - THYMUS -

DEPRESSI

FLORES DE BACH AILANTHUS ASPARAGUS CALAMINTHA HYOSCYAMUS HYPERICUM

MELILOTUS OLEA ROSMARINUS SPARTIUM THYMUS

DIABETIS

BORAGO CENTAUREA CUPRESSUS CYMBALARIA GERANIUM ROBERTIANUM MORUS

PRUNUS SPINOSA RUBUS ULEX

DIARREES

ACANTHUS AILANTUS BIDENS CAPSELLA CELTIS ERIGERON EUPHROBIA PROSTRATA

EUPHORBIA SERPENS HYPERICUM - LONICERA- PARONYCHIA PLANTAGO AFRA PRUNUS
DULCIS PRUNUS SPINOSA PYRUS QUERCUS REICHARDRIA ROSA RUBUS VERONICA

DIGESTIVES

ACANTHUS AILANTHUS CALAMINTHA CENTAUREA CHONDRILLA CHRYSANTHEMUM

PICUS FOENICULUM GALIUM LAURUS LONICERA AJPONICA PRUNUS INSITITIA
SISYMBRIUM -

DROGUES

FLORES DE BACH SONCHUS AGAVE

EPILPSIA

AILANTHUS BRYONIA CEDROS MORUS ROSMARINUS RUTA SAMBUCUS

ERISIPELA

ACANTHUS OPUNTIA SAMBUCUS SCABIOSA - STELLARIA -

ESCLEROSIS
MLTIPLE

BORAGO IRIS MELILOTUS PINUS PYRUS ROSMRINUS

ESPORT

CRATAEGUS OPUNTIA

FEBRE

BORAGO BRYONIA CAPSELLA CEDROS ECHIUM EUPHORBIA HELIOSCOPIA

HETEROPOGON LOBULARIA LONICERA LOTUS MELILOTUS MORUS OLEA OPUNTIA
PARIETARIA PRUNUS INSITITIA PRUNUS SPINOSA QUERCUS ROSMARINUS RUTA
SISYMBRIUM SONCHUS STELLARIA VIBURNUM

GANGLIS
LIMFTICS

EUPHROBIA HELIOSCOPIA LONICERA JAPONICA MELILOTUS WISTERIA

GANGRENA

CALENDULA CUPRESSUS HYPERICUM PLANTAGO CYNOPS

GLAUCOMA

RUBIA PEREGRINA VERBASCUM

37

GOTA

ACANTHUS BRYONIA DELPHINIUM ERIGERON HEDERA HYOSCYAMUS PARIETARIA

SOLANUM VILLOSUM SPARTIUM URGINEA VIBURNUM

HEMORRGIES

ACANTHUS CAPSELLA CUPRESSUS ERIGERON FUMARIA GERANIUM PLANTAGO

QUERCUS RUBUS SENECIO

HEMORROIDES

ACANTHUS ASPHODELUS CAPSELLA CARDUUS CEDRUS CENTAUREA CERATONIA

CUPRESSUS CYMBALARIA ERIGERON GALACTITES HYOSCYAMUS HYPERICUM INULA
MELILOTUS OPUNTIA PARONYCHIA PLANTAGO QUERCUS RUBUS SOLANUM
SONCHUS - STELLARIA

HEPATITIS ICTERCIA

AGAVE - CERATONIA FOENICULUM GALIUM APARINE LAURUS PARIETARIA PLANTAGO

ROSMARINUS SILYBUM SONCHUSU

HRNIA HIATUS

CALAMINTHA FOENICULUM .- HYSOCYAMUS SAMBUCUS

HIPERTENSI

AILANTHUS FUMARIA GALIUM HEDERA LEPIDIUM MELILOTUS OLEA ROSMARINUS

SAMBUCUS SENECIO

HIPOTENSI

CALAMINTHA CAPSELLA - CRATAEGUS SILYBUM THYMUS

IMPETIGEN

CLANEDULA LEPIDIUM GRAMINIFOLIUM OPUNTIA

INFECCIONS PER
GRAM POSITIUS

CEDROS CUPRESSUS GERANIUM HYPERICUM PLANTAGO SALVIA SCHINUS

STELLARIA THYMUS

INFECCIONS PER
GRAM NEGATIUS

BIDENS BORAGO CEDROS LEPIDIUM LOBULARIA MELILOTUS SENCIO THYMUS

ULMUS

INSOMNI

CENTRANTHUS CRATAEGUS LOTUS MELILOTUS ROSMARINUS

LARINGITIS

BIDENS HEDERA SISYMBRIUM

LAXANTS

ALOE BORAGO CHRYSANTHEMUM DAPHNE EURCASTRUM FICUS GALIUM

MERCURIALIS OLEA PRUNUS DULCIS PRUNUS INSITITIA PRUNUS SPINOSA - QUERCUS
COCCIFERA RUBUS SAMBUCUS NIGRA

LLET ESCASSA

ARAUJIA FOENICULUM RHAMNUS SONCHUS

LEUCMIA

AGAVE CALENDULA EUPHORBIA HELIOSCOPIA GALIUM APARINE INULA VISCOSA

PLANTAGO- GLOBULARIA

LEUCORREA

AILANTHUS CEDROS ERIGERON FOENICULUM HEDERA SCHINUS

MAL DE CAP

CALAMINTHA CEDROS CERCIS CLEMATIS FICUS OPUNTIA RUTA ULEX

MAL DE QUEIXAL

CALENDULA DAPHNE ECHIUM FICUS FOENICULUM HEDERA HETEROPOGON

HYOSCYAMUS IRIS MELILOTUS OLEA PLANTAGO PRUNUS INSITITITA RUBIA
RUBUS SCHINUS SENECIO -

MALRIA

AILANTHUS EUPHORBIA HELIOSCOPIA INULA LAURUS RUTA

MEMRIA

CALAMINTHA - PARIETARIA ROSMARINUS

MENSTRUACI

ACANTHUS BIDENS CALENDULA - CAPSELLA - CELTIS CRATAEGUS HEDERA

HYPERICUM OPUNTIA SENECIO SINAPIS

MONONUCLEOSIS

CERATONIA

MOSQUITS

CAPSELLA CUPRESSUS - GERANIUM LAURUS NERIUM PLANTAGO RICINUS ROSMARINUS THYMUS

OBESITAT

CALAMINTHA - ERIGERON GALIUM - OPUNTIA

OTITIS

BIDENS CALENDULA ERYNGIUM HYOSCYAMUS MERCURIALIS OLEA RUTA

VERBASCUM

PARTIDES

AVENA BARBATA FICUS OPUNTIA

PART

AVENA CALAMINTHA CAPSELLA CUPRESSUS ARIZONICA ERIGERON FOENICULUM

RUTA

PEIXOS
(TXIQUES)

DAPHNE VERBASCUM

PICADURES DE
BESTIOLES

ACANTHUS - CALENDULA ERYNGIUM - EUPHORBIA PROSTRATA FOENICULUM HETEROPOGON - LAURUS SONCHUS - SPARTIUM

POLLS

DAPHNE DELPHINIUM - NERIUM

PLIPS NASALS

CUPRESSUS - HEDERA IRIS - MELILOTUS

PRSTATA

ERODIUM GALIUM LUCIDUM - LEPIDIUM DRABA LOBULARIA -

PSICOSIS

BRYONIA - HYOSCYAMUS

RAMPES
RONYONS

MORUS ROSMARINUS - THYMUS

CAPSELLA - CORONILLA CUPRESSUS DELPHINIUM - ERIGERON GALIUM HEDERA HETEROPOGON HYPERICUM - LAURUS LEPIDIUM DRABA LOBULARIA - MELILOTUS
OPUNTIA PLANTAGO SONCHUS -

SIDA

BORAGO - CHRYSANTHEMUM DAPHNE LAVATERA

SFILIS

AGAVE CALENDULA - POLYPODIUM

SINUSITIS

CERCIS CLEMATIS CUPRESSUS LAURUS NERIUM - ROSMARINUS - SINAPIS THYMUS

TIROIDES

BRYONIA GALIUM QUERCUS - SILYBUM THYMUS (excitant)

38

TROMBOSIS

BORAGO MELILOTUS - THYMUS -

TUBERCULOSIS

BRYONIA CALENDULA CAPSELLA CERATONIA CLEMATIS CUPRESSUS FICUS

FUM,ARIA HYPARRHENIA MORUS PINUS - PLANTAGO QUERCUS ROSMARINUS RUBUS
SCHINUS SOLANUM NIGRUM STELLARIA THYMUS

TUMORS UTERINS

CALENDULA EUPHORBIA PEPLUS - FOENICULUM GERANIUM - LONICERA- PLANTAGO AFRA

SOLANUM NIGRUM

VARIUS

CAPSELLA CARDUUS CUPRESSU S GALACTITES HYPERICUM MELILOTUS QUERCUS

COCCIFERA

LCERA
DESTMAC

CERATONIA - ERIGERON GERANIUM HEDERA - HYPERICUM LAURUS LAVATERAPHYLLIREA - QUERCUS RUTA VERBASCUM

ULLS

AGAVE CALENDULA - CAPSELLA - CENTAUREA - CERATONIA - FOENICULUM MELILOTUS MORUS PLANTAGO - REICHARDRIA ROSA ROSMARINUS - RUTA
SALVIA SAMBUCUS SENECIO SOLANUM VILLOSUM - SISYMBRIUM - STELLARIA -

ULLS DE POLL

BORAGO EUPHORBIA FICUS HEDERA NERIUM

VOMITIVES

AILANTHUS COLUTEA MERCURIALIS ORYZOPSIS - SENECIO SPARTIUM -

MENSTRUACI

ACANTHUS BIDENS CALENDULA - CAPSELLA - CELTIS CRATAEGUS HEDERA

HYPERICUM OPUNTIA SENECIO SINAPIS

MONONUCLEOSIS

CERATONIA

MOSQUITS

CAPSELLA CUPRESSUS - GERANIUM LAURUS NERIUM PLANTAGO RICINUS ROSMARINUS THYMUS

OBESITAT

CALAMINTHA - ERIGERON GALIUM - OPUNTIA

OTITIS

BIDENS CALENDULA ERYNGIUM HYOSCYAMUS MERCURIALIS OLEA RUTA

VERBASCUM

PARTIDES

AVENA BARBATA FICUS OPUNTIA

PART

AVENA CALAMINTHA CAPSELLA CUPRESSUS ARIZONICA ERIGERON FOENICULUM

RUTA

PEIXOS/TXIQUES

DAPHNE VERBASCUM

PICADURES DE
BESTIOLES

ACANTHUS - CALENDULA ERYNGIUM - EUPHORBIA PROSTRATA FOENICULUM HETEROPOGON - LAURUS SONCHUS - SPARTIUM

POLLS

DAPHNE DELPHINIUM - NERIUM

PLIPS NASALS

CUPRESSUS - HEDERA IRIS - MELILOTUS

PRSTATA

ERODIUM GALIUM LUCIDUM - LEPIDIUM DRABA LOBULARIA -

PSICOSIS

BRYONIA - HYOSCYAMUS

RAMPES
RONYONS

MORUS ROSMARINUS - THYMUS

CAPSELLA - CORONILLA CUPRESSUS DELPHINIUM - ERIGERON GALIUM HEDERA HETEROPOGON HYPERICUM - LAURUS LEPIDIUM DRABA LOBULARIA - MELILOTUS
OPUNTIA PLANTAGO SONCHUS -

SIDA

BORAGO - CHRYSANTHEMUM DAPHNE LAVATERA

SFILIS

AGAVE CALENDULA - POLYPODIUM

SINUSITIS

CERCIS CLEMATIS CUPRESSUS LAURUS NERIUM - ROSMARINUS - SINAPIS THYMUS

TIROIDES

BRYONIA GALIUM QUERCUS - SILYBUM THYMUS (excitant)

TROMBOSIS

BORAGO MELILOTUS - THYMUS -

TUBERCULOSIS

BRYONIA CALENDULA CAPSELLA CERATONIA CLEMATIS CUPRESSUS FICUS

FUM,ARIA HYPARRHENIA MORUS PINUS - PLANTAGO QUERCUS ROSMARINUS RUBUS
SCHINUS SOLANUM NIGRUM STELLARIA THYMUS

TUMORS UTERINS

CALENDULA EUPHORBIA PEPLUS - FOENICULUM GERANIUM - LONICERA- PLANTAGO AFRA

SOLANUM NIGRU,M

VARIUS

CAPSELLA CARDUUS CUPRESSU S GALACTITES HYPERICUM MELILOTUS QUERCUS

COCCIFERA

LCERA
DESTMAC

CERATONIA - ERIGERON GERANIUM HEDERA - HYPERICUM LAURUS LAVATERAPHYLLIREA - QUERCUS RUTA VERBASCUM

ULLS

AGAVE CALENDULA - CAPSELLA - CENTAUREA - CERATONIA - FOENICULUM MELILOTUS MORUS PLANTAGO - REICHARDRIA ROSA ROSMARINUS - RUTA
SALVIA SAMBUCUS SENECIO SOLANUM VILLOSUM - SISYMBRIUM - STELLARIA -

ULLS DE POLL

BORAGO EUPHORBIA FICUS HEDERA NERIUM

VOMITIVES

AILANTHUS COLUTEA MERCURIALIS ORYZOPSIS - SENECIO SPARTIUM -

39

IMATGES DE MOSTRES DE PLANTES DE LA CDLA,

ESCANEJADES DIRECTAMENT
(quadrcula del fondo, de quadrets de 2 cm)
(localitzaci als mapes de les pgines 2 i 3 i a la llista de les pgines 4-6)

3f

40

8c

41

0d

42

3d

43

6b

44

8d

45

3a

46

6e

1a

47

0a

48

6a

49

2c

50

3f

51

8f

52

5a

6e

53

5 cd

54

0b

55

3d

56

3d

57

8a

58

3a

59

3g

6c

60

3 a a/b

61

0b

62

6e

63

3b

64

8c

65

5cd

66

3h

67

0d

68

3c

69

3d

70

71

72

73

5d

74

75

5d

76

5a

77

8c

78

8f

79

8f

4d

80

4d

81

8h

82

3e= Bidens subalternans

83

5a

84

0 aN

85

3f

86

5a

87

8d

88

1e/2

89

1aS

90

8f

91

3a

92

4d

93

3h

94

4bc

95

4b

96

5d

97

3g

98

3a

5 ab

99

0a

100

101

5c

102

Carretera a Vallvidrera

103

1a

104

3e

105

8c Est

106

8h

107

0a

108

8i

109

8i

110

1d

111

4d

112

1c

113

3a

114

2a

115

3g

116

Cingle de cornubianita al torrent dAlmirall

117

1cd

118

1d

119

3c

120

3a

121

3f

122

3h

123

0bc

124

0bc

125

4a

126

1c

127

1e

128

4b

129

8d

7c

130

8d

6d

131

var. taurica 3f

var. integrata 8i
132

6e

133

5cd

134

8a

135

1b

ab

1b
136

6g

137

8h

138

8f

139

5d

140

7d

141

8h

142

8hi

2b

143

3c

144

3c

145

5c

146

3e

147

1 a Nord

148

1d

149

150

151

152

153

154

155

156

157

158

159

160

161

162

163

164

165

166

ECHIUM PLANTAGINEUM

167

168

169

var. lacaitae

170

evolucionant cap a Echium

italicum

171

172

173

174

175

176

177

178

179

180

181

182

183

184

185

186

187

188

189

190

191

192

193

194

195

196

197

198

199

200

201

202

203

204

205

206

207

208

209

210

211

212

213

214

215

216

217

218

219

220

221

222

223

224

225

226

227

228

229

230

231

232

233

234

235

236

237

238

239

240

241

242

243

244

245

246

247

248

249

250

251

252

253

254

255

256

257

258

259

260

261

262

263

264

265

266

267

268

269

270

271

272

273

274

275

276

277

278

279

280

281

282

283

284

285

286

287

288

289

290

291

292

293

294

295

296

297

298

299

300

301

302

303

304

305

306

307

308

309

310

311

312

313

314

315

316

317

318

319

320

321

322

323

324

325

326

327

328

329

330

331

332

333

334

335

336

POLYGONUM.AUBERTII

337

338

339

340

341

342

343

344

345

346

347

348

QUERCUS VIVERIOIDES (VIVERII X

CERRIOIDES)

349

350

351

352

353

354

355

356

357

358

359

360

361

362

363

364

365

366

367

368

369

370

371

372

373

374

375

376

377

378

379

380

381

382

383

384

385

386

387

388

389

390

391

392

393

394

395

396

397

398

399

400

401

402

403

404

405

406

407

408

409

410

411

412

413

414

415

416

417

418

419

420

421

422

423

424

425

426

427

428

429

430

431

432

433

434

435

436

437

438

439

440

441

442

443

444

445

446

447

448

449

450

451

452

453

454

455

456

457

458

459

460

461

462

463

464

465

466

467

468

469

470

471

472

473

474

475

476

477

478