REVISTA DE L’ESCOLA PÚBLICA DE SABADELL. NÚM.

26
 PRESENTACIO

-
La Ceba, des dels seus inicis, ha volgut ser el canal de comunicaci—dels alumnes
i dels mestres compromesos en la descoberta del fascinant m—n del que ens Ž s
encara desconegut. Una descoberta feta amb esfor• , amb inter• s i amb moltes
ganes dÕa prendre.

Els treballs que enguany us presentem s—n el resultat de la feina feta pels alumnes
de cicle mitjˆ de primˆ ria dels centres educatius de la ciutat. Aquests alumnes,
amb les seves curiositat i inquietuds han investigat sobre diferents aspectes. I ho
han fet de forma participativa, i sota el guiatge dels seus i les seves mestres.

El treball per projectes, que ha estat el que sÕha emprat majoritˆ riament, no Ž s
nomŽ s una metodologia de treball, sin— que contempla aspectes integradors
des de diversos ˆ mbits del coneixement. Aquests aspectes permeten facilitar
lÕa prenentatge dels alumnes en el seu procŽ s de construcci—de conceptes i de
comprensi—del m—n.

Amb aquesta nova edici—, el Centre de Recursos Pedag˜ gics i la Regidoria

dÕEd ucaci—de lÕAj untament de Sabadell pretenen, un any mŽ s, que els treballs duts
a terme pels centres participants siguin compartits entre tots i esdevinguin, a la
vegada, un instrument de motivaci—per a tota la comunitat educativa que estimuli
a les escoles el seu comprom’s amb la recerca innovadora.
 ELS GOSSOS

Aquest projecte sorgeix dels interessos dels alumnes de 4t A de primˆ ria de lÕe scola Agn• s
Armengol.
DesprŽ s de diverses sessions tractant el tema dels animals, els nens es van mostrar interessats
en el tema dels gossos, sobre el qual hem aprofundit en aquest projecte.
Per con• ixer mŽ s coses del m—n dels gossos, hem consultat revistes i llibres especialitzats
(biblioteca), Internet i hem mirat dos documentals (DVD).
Aquest procŽ s de recerca i investigaci—ens ha ajudat a resoldre moltes qŸe stions que els
infants volien saber com: quines i quantes races de gossos hi ha, com poden menjar ossos,
quina visi—tenen, com es comuniquen entre ells, qu• Ž s el xip, quins i com s—n els gossos
per a cecs, etc.
Vam fer un recull a lÕa ula amb totes les informacions aportades pels alumnes i mestre. Les
sessions de treball es van plantejar de forma individual i en petit grup.
escola AGNÈS ARMENGOL

En aquesta fotografia veiem dos alumnes de 4t A buscant informació per al nostre projecte.
 3

escola AGNÈS ARMENGOL

DÕe ntre els treballs realitzats i la informaci—obtinguda, podem destacar els segŸe nts:

ELS SENTITS
Olfacte
És el sentit més desenvolupat i el que més utilitza per conèixer el seu voltant i identificar les
persones o altres animals.
TambŽ lÕut ilitza per seguir els seus propietaris quan sÕha n perdut i localitzar persones com en
el cas d’ensorrament d’edificis.

O•da
ƒs e l segon sentit en importˆ ncia.
Pot sentir un so que estigui a 25 m de distˆ ncia.

Vista
El gos Ž s capa• de distingir colors i sobretot a la nit tŽ molta visi—. S—n capa• os de percebre
qualsevol moviment a centenars de metres de distˆ ncia, aspecte molt important en els
gossos ca• adors.

Tacte
La pell del gos Ž s molt sensible, per aix˜ Ž s bastant normal que en alguns moments el seu
p• l sÕe spesseeixi o es posi de punta. No Ž s aconsellable que se lÕa faiti si no cal.

Gust
ƒs el menys desenvolupat dels sentits, sÕh a dÕa judar de lÕo lfacte per recon• ixer els sabors. Li
agraden molt els sabors forts (dol• i salat), que s—n els que menys pot menjar.
Quan el gos tŽ calor, sua per la llengua.

Ens ha agradat molt poder aprofundir en lÕe studi dels gossos per tal dÕa mpliar els nostres
coneixements. Tot lÕa lumnat ha participat en el procŽ s dÕa prenentatge i sÕha valorat
positivament.

ESCOLA AGNéS ARMENGOL

Alumnes de 4t A de Primˆ ria
 PROJECTES A L AULA

-
Som els alumnes i les mestres de cicle mitjˆ de lÕe scola Alcalde Marcet i us volem explicar
com ens organitzem a lÕˆ rea de Coneixement del Medi. Aquest curs els nens i nenes de 3r i
4t ens hem ajuntat i dividit en tres grups heterogenis, de manera que cada grup treballa amb
una mestra diferent un projecte que nosaltres hem triat. Cada projecte es programa per a un
trimestre i així, en finalitzar el curs, tots els nens i nenes hem fet els tres treballs.

Els projectes neixen de les nostres curiositats com a petits científics, a partir de la formulació de
preguntes i dÕ hip˜ tesis. Les nostres mestres ens preparen activitats molt divertides, perqu• ob-
servem els canvis i puguem manipular amb diferents materials. DÕ aquesta manera cada sessi—
experimentem noves situacions
i aprenem mŽ s coses del nostre
entorn. A mŽ s, una vegada al
trimestre convidem els nostres
pares i mares a la classe a par-
ticipar en lÕ activitat.

Els blocs de continguts que

es desenvolupen s—n: ÒEls Ž s-
escola ALCALDE MARCET

sers viusÓ,ÒEltempsÓi ÒLÕe s-

paiÓ. Alguns dels moments
treballats s—n aquests:

Amb plastilina hem fet una

maqueta d’un dofí per dins i del
sistema solar

4
 5

escola ALCALDE MARCET

A mŽ s, aquest curs tambŽ hem comen• at a treballar la diversitat a partir de tallers intercultu-
rals on estudiem cada continent i les seves maneres de viure. Aix’ doncs, els continents que
hem treballat fins ara han estat l’Àfrica i Àsia.

Ens ho hem passat

molt bé i hem après
moltes coses sobre
l’Àfrica amb la Carme,
el Kabba i les nostres
mestres!

ESCOLA ALCALDE MARCET

Alumnes de 3r i 4t de Primˆ ria
 EL RODAL DE SABADELL

• A l’escola Andreu Castells vam fer un

projecte sobre el rodal de Sabadell.

• Vam plantejar als nens i nenes de tercer

que far’em una sortida a un lloc interessant
de Sabadell. Es tractava dÕe ndevinar quin
era aquest indret. Cada classe va proposar
diferents llocs bonics de Sabadell. Calia
explicar per qu• valia la pena aquella
sortida.

• Quan es va tenir tota una llista de llocs, es va

revelar quin seria lÕi ndret que visitar’em: alguns
llocs del rodal de Sabadell.

• Uns quants nens i nenes van recollir informació

escola ANDREU CASTELLS

sobre el rodal i la van presentar davant la classe.

• A continuació, amb l’ajuda de Google Earth,

vam veure tot el trajecte que far’em

• Abans de la sortida tots els nens i nenes

de tercer, en grups de 5 o 6 persones, van
contestar uns qŸe stionaris on hi havia for• a
preguntes relacionades amb tot all˜ que
trobar’em durant la sortida pel rodal: el riu
6 Ripoll, el torrent de Colobrers, Can Pag• s,
etc. Cada grup va presentar als altres tot
all˜ que havia esbrinat sobre els llocs que
hav’em de visitar.
 7

escola ANDREU CASTELLS

• Així es va arribar al dia de la sortida. A
mesura que anˆ vem caminant v• iem tots
aquells indrets que hav’em estat treballant
pr• viament .

• Vam veure el riu Ripoll, el torrent de Colobrers,

els Degotalls, la font de Can Moragues (on
vam esmorzar). Davant de cada indret ens
aturàvem i calia identificar-lo i recordar tot
el que hav’em apr• s.

• Després de demanar un desig entorn del

pi de les tres branques, vam anar a dinar
a lÕe rmita de Togores. Abans, per˜ , la vam
dibuixar.

• Uns dies més tard, a la classe vam fer una

valoraci—de tot el projecte. Les coses que
mŽ s van agradar a tothom van ser la sortida
i el treball en grup.

ESCOLA ANDREU CASTELLS

Alumnes de 3r de Primˆ ria
 LES AUS RAPINYAIRES

Els alumnes de 4t van proposar-se treballar les aus rapinyaires perqu• a lÕ inici de curs es va pensar
en una sortida al Cim d’Àligues, a Sant Feliu de Codines. Després de comentar-ho als nens i nenes,
es va considerar que era una sortida prou interessant per treballar-la en profunditat. Per tant, es va
decidir fer un projecte, la qual cosa va ser acollida amb molt dÕ inter• s i ilálusi—per tothom.

Després d’una reflexió prèvia sobre el que ja sabien de les aus, els alumnes es van plantejar
el que volien saber i com volien esbrinar-ho.

A partir dÕ aqu’ i amb lÕ ajuda dels professors, es van organitzar sis grups de treball (de quatre
alumnes) tant a 4t A com a 4t B. Una classe va treballar les rapinyaires DI† RNES i lÕ altra les
NOCTURNES.

Els objectius que es van plantejar van ser els segŸe nts:
• Conèixer les característiques fonamentals de les aus rapinyaires.
• Aprofundir en l’estudi de les aus més representatives: aus nocturnes i diürnes.
• Conèixer les relacions tròfiques que s’estableixen en les piràmides ecològiques.
• Exercitar la recerca d’informació a la biblioteca, a Internet...
• Conèixer les aus que es troben en perill d’extinció i els perills que les amenacen.
• Aconseguir el respecte vers els animals i la natura.
escola CALVET D’ESTRELLA

*** Alumnes de 4t A
elaborant el mural de les
aus rapinyaires diürnes

*** Alumnes de 4t B
elaborant el mural de
les aus rapinyaires
nocturnes
 9

escola CALVET D’ESTRELLA

Els grups de treball van participar activament tant a lÕ aula Ñ on es van fer diferents activitatsÑ ,
com en la recerca d’informació. Finalment, el principal objectiu d’aquesta activitat va ser fomentar
el treball en equip, el diˆ leg i la colálaboraci—entre els propis companys.
Amb tot el treball es va poder muntar un mural per exposar al passad’s de lÕe scola, per tal de
donar a con• ixer el projecte dels nens de 4t als companys de la resta de lÕe scola.

*** Mural de les aus rapinyaires exposat al passadís de l’escola

Durant tot el procŽ s i perqu• poguessin endur-se a casa tota la informaci—que es va tractar
a l’aula, cada nen va elaborar un petit dossier amb el recull de les fitxes treballades.

La valoraci—dels nens respecte a aquest treball va ser positiva. Van recon• ixer haver apr• s
molt sobre les aus rapinyaires i sobretot, i mŽ s important, ni seÕn van adonar ja que van
divertir-se i sÕho van passar dÕa ll˜ mŽ s bŽ .

Per concloure, tot els nens de 4t A i 4t B van fer l’esperada visita al Cim de les Àligues. Tot
servint com a est’mul per iniciar el projecte i alhora va servir com a activitat de cloenda i de
motivaci—per als nens i nenes. Van gaudir de les aus rapinyaires en plena natura, com tambŽ
van poder gaudir d’aquestes magnífiques aus en ple vol.
ESCOLA CALVET DÕ ESTRELLA
Alumnes de 4t de Primˆ ria
 CONEGUEM
ELS ARBRES DEL NOSTRE PATI

La nostra escola ja fa uns anys que es va plantejar la participaci—

en projectes de sostenibilitat i cura del medi ambient amb
el programa de lÕ Agenda 21 Escolar de la ciutat. El Cicle
Mitjˆ , seguint la iniciativa del treball del jard’ sostenible de
les nostres companyes dÕ educaci—Infantil i Cicle Inicial, ens
vam animar a treballar en un projecte semblant dÕ interrelaci—
amb el medi al nostre edifici de Primària.

Fa ja dos cursos, el Cicle Mitjà (aula de 3r i 4t) es va proposar de fer un estudi dels arbres del nostre
pati: classificació, tipologia, vegetació autòctona, observació del cicle vital..., amb l’objectiu de
poder aprendre tot el estˆ relacionat amb els nostres arbres, aix’ com de tenir cura i respecte vers
la natura de la qual formen part tots.

Desenvolupament del projecte

D’aquest projecte inicial i a causa de la riquesa que el tema ens proporcionava, vam planificar
un treball interdisciplinari emmarcat dins de lÕˆ rea del coneixement del medi i interrelacionat
a lÕho ra amb les diferents ˆ rees curriculars. Es tracta dÕun treball competencial que es
desenvolupa al llarg dels dos cursos del cicle.

A causa de l’amplitud del projecte destacarem les activitats principals planificades:

• Converses sobre el coneixement dels arbres; exposicions orals de treballs, descripcions,
anˆ lisi dÕi nformacions, opinions....
escola CAN DEU

• Treball dels arbres, observacions directes, dibuixos, anàlisi de les fulles, dels fruits, canvis
que es produeixen....
• Estudi de la interacció dels animals amb els arbres...
• Retolació dels arbres...

Aquest projecte ens permet treballar:

• La recerca d’informació a través de llibres, material multimèdia, Internet...
• La recollida de les informacions amb diferents mitjans: dibuixos, textos, fotos...
• L’ús de les TIC i els mitjans audiovisuals; els alumnes tiren les fotos, les trien, les editen...
10 • Treballar en diferents espais: aula, pati, biblioteca, aula d’audiovisuals, aula d’informàtica i
en diferents tipus dÕa grupacions: en grup i per parelles,
• Treballar problemes matemàtics amb base real: mesurar la distància entre els arbres, les
fulles, comparar, classificar, formular preguntes, plantejar hipòtesis, comprovar-les...
• La relació amb tota la comunitat educativa que ens ajuda: pares, mestres, alumnes, conserge...
• Millorar actituds de respecte i cura vers el medi ambient.
 11

escola CAN DEU

Una de les activitats que hem fet ha estat: Òinvestiguem per qu• cauen les fulles dels arbresÓ

1. Plategem hip˜ tesis: 2. Busquem informaci—:

• ÒÉles fulles cauen perqu• s—n arbres amb

fruits i mentre aquests es formen no poden
tenir fullesÉÓ
• ÒÉals arbres els cauen les fulles perqu• a
lÕhi vern no els toca tant el solÉÓ
• ÒÉpenso que a alguns als arbres els cauen les
fulles perqu• s—n mŽ s feblesÉÓ
• ÒÉamb tota la calor acumulada a lÕe stiu, quan
arriba lÕhi vern no aguanten mŽ s i els cauen
les fullesÉÓ

3. Analitzem i organitzem la informaci—:

4. Contrastem la informació, verifiquem les hipòtesis i traiem-ne conclusions

ESCOLA CAN DEU

Alumnes de 3r i 4t de Primˆ ria
 PROJECTE JOAN BROSSA
escola CATALUNYA

12
 13

escola CATALUNYA
Aquest projecte Ž s fruit de les inquietuds del claustre de professors i professores per tal
dÕa propar els nens i nenes al m—n de lÕa rt. A lÕe scola, aquest curs ens hem proposat donar a
con• ixer artistes catalans.

La proximitat del nostre centre amb el parc de Catalunya, espai molt freqŸe ntat i conegut pels
alumnes, i el fet que hi ha lÕe scultura A de BARCA de Joan Brossa, ens ha decantat alumnes
i mestres de 3r i 4t de primˆ ria a escollir aquest autor.

A partir dÕ aqu’ una tarda assolellada vam anar al parc de Catalunya, ens vam situar davant dÕ A
de BARCA, la vam observar detalladament per desprŽ s dibuixar-la i pintar-la. Comentˆ rem
entre tots el significat que l’autor donava a l’obra i exposàrem els treballs dels nens a les aules.

La biblioteca dels Safareigs ens proporcionˆ una maleta amb un recull de materials de lÕ autor:
llibres, CD, pelál’cules, catˆ legs dÕ exposicions... que ens serv’ per programar diferents activitats.

Paralálelament cada grup classe va confeccionar un qŸe stionari per investigar individualment
la vida i l’obra de Joan Brossa. A l’aula vam posar en comú la informació obtinguda i vam
elaborar la seva biografia.

Una altra activitat va ser mostrar als alumnes imatges de poemes visuals, poemes objecte i
poemes urbans mitjan• ant lˆ mines i utilitzant el can—de projecci—de les aules. Es va fer una
pluja dÕi dees amb el grup classe per veure qu• suggerien aquestes obres.

Vˆ rem fer un buidatge de les idees de Joan Brossa extretes dÕuna entrevista que se li havia
fet poc abans de morir. Les vam imprimir en cartells grans, que vam llegir i comentar. Estan
exposades a la cartellera de la classe.

Vam veure una pelál’cula que mostrava retalls de la seva vida.

DesprŽ s dÕa marar-nos de lÕi deari i lÕo bra de lÕa rtista, va sorgir la necessitat de crear Òa la
manera de BrossaÓ.

Aix’, els nens, per parelles, van inventar un poema visual que desprŽ s van explicar a la resta
del grup. TambŽ van fer un treball de transformaci—de les lletres de lÕa becedari.

Per tal de deixar constˆ ncia dÕa quest projecte farem un recull dels poemes visuals i de les
lletres en forma de llibret per a la biblioteca dÕa ula.

El professorat valora que, tot i ser un projecte for• a singular, ha estat molt ben acollit pels
nens, els ha estimulat la imaginaci—i la creativitat.

Tots hem gaudit del descobriment dÕa quest artista.

ESCOLA CATALUNYA
Alumnes de 3r i 4t de Primˆ ria
 FEM PREGUNTES

Aquest curs, els nens i nenes de 3r, arran dÕun curs que han fet els i les nostres mestres, hem
comen• at a treballar, algunes estones, a partir de preguntes que formulem nosaltres.

De bon principi va quedar pal• s que respondre totes les preguntes que tenim, al llarg dÕun
curs, era una tasca gairebé impossible; per aquest motiu, vam fer una votació per elegir les

?
set que interessaven mŽ s gent, entre les quals van sortir:

1. Quines s—n les causes de la grip A?

2. Per qu• es cremen els boscos?
3. Com les mares tenen fills?
4. Per qu• la terra Ž s rodona ?
5. Com es fa el vidre?
6. Si les fulles s—n verdes, per qu• els fulls s—n blancs ?
7. Com les aranyes fan les teranyines?

El nostre mestre ens va preguntar: com es poden respondre aquestes preguntes? Evidentment,
davant d’aquesta qüestió, tots vam contestar que amb Internet; aspecte pel qual el mestre
ens va explicar que Internet no és l’únic lloc on podem trobar informació; sinó que, també, hi
ha altres possibilitats que haur’em de rumiar.
escola CIFUENTES

En aquest punt, vam decidir que cadascuna dÕa questes preguntes la respondr’em amb
una font dÕi nformaci—diferent i que, a mŽ s, haur’em de decidir nosaltres quina era la mŽ s
adequada per a cada qüestió. Finalment, vam decidir:

?
1. Quines s—n les causes de la grip A? Internet
2. Per qu• es cremen els boscos? Li ho preguntar’em a un
bomber.
3. Com les mares tenen fills? Vídeo.
14
4. Per qu• la terra Ž s rodona ? Llibres.
5. Com es fa el vidre? Visita a una fˆ brica de vidre.
6. Si les fulles s—n verdes, per qu• els fulls s—n blancs?
Recerca a la biblioteca.
7. Com fan les teranyines les aranyes ? Enciclop• dia.
 15

escola CIFUENTES
Una vegada delimitades les preguntes i les fonts amb les quals donar resposta, vam comen• ar
a treballar amb la pregunta número 1, és a dir: quines són les causes de la grip A?

Abans de res, entre tots, vam formular diverses hip˜ tesis:

*
• Estˆ formada per uns ÒbitxetsÓ que no podem veure
• La grip la causen uns virus i bacteris que hi ha al m—n.
• Es contagia per uns microorganismes.
• A Catalunya la grip A Ž s una epid• mia.

A partir dÕa questes hip˜ tesis vam anar a la sala dÕi nformˆ tica a intentar validar o descartar
aquestes hipòtesis; per fer-ho vam utilitzar: el Google, la Wiquipèdia i, fins i tot, el Youtube.
Finalment, després d’uns quants dies de recerca i debat, vam arribar a les conclusions
segŸe nts:

=
• La grip A es produeix per un virus N1H1, tambŽ anome-
nada febre porcina.
• Va sorgir a una granja de porcs dels Estats Units.
• Els s’mptomes de la grip A s—n: febre alta, tos, v˜ mits,
mals de cap, dolors musculars, diarrees, malestar en
general.

Al llarg del curs, anirem buscant la resposta de les altres preguntes. El que ens ha quedat

#
molt clar a tots, mestres i alumnes, Ž s que:

• Molt sovint, no hi ha una sola resposta a les nostres

preguntes.
• No tots els continguts que hi ha a Internet són fiables.

ESCOLA CIFUENTES
Alumnes de 3r de Primˆ ria
 EL RETRAT
DINS L’OBRA DE MODIGLIANI

Als tallers del primer trimestre, els alumnes de Cicle Mitjˆ hem treballat el retrat des de dife-
rents vessants. Un dÕa quests tallers ha estat treballar lÕo bra de Modigliani.

Modigliani? I aix˜ qu • Ž s?
Aquesta va ser la primera pregunta que ens vam fer... Pel nom, pod’em pensar que era un
plat de pasta: “Espagueti a la ModiglianiÓ...TambŽ podia Ž sser el nom dÕun compositor, dÕ un
cuiner, dÕuna ciutat dÕI tˆ lia, dÕun a ctor, dÕun p oeta, dÕun f utbolista...
Per˜ no, resulta que Modigliani, Ž s a dir, Amedeo Clemente Modigliani (Livorno, Itàlia, 1884 -
París, França, 1920) va ser un artista italià que va viure a París, influït per molts artistes del seu
cercle dÕ amistats, pertanyents a un gran ventall de g• neres diferents, aix’ com per lÕ art primitiu.

Va fer escultures inspirades en les mˆ scares africanes.

• Per començar a conèixer la seva obra vàrem veure unes presentacions dels seus retrats al
Youtube. Ens van agradar molt i, a més, anaven acompanyades d’una música molt relaxant.

Alguns dÕa quests retrats els vˆ rem anar examinant i, tot i que eren diferents, tenien unes ca-
racter’stiques comunes:

• Els colors eren cˆ lids.

• Les cares, ovalades, allargades.
escola CREU ALTA

• Els ulls i la boca, molt petits.

• El nas, el coll i els dits, molt llargs...
Qu• ens recordaven? Ens sonaven, per˜ no ho v• iem gaire clar. DesprŽ s (amb una mica dÕ ajut), hi
vˆ rem caure: eren molt semblants a les mˆ scares africanes! (ara entenem aix˜ de la Òinspiraci—Ó.)

Si us hi fixeu ho podreu
comprovar:

En aquesta sessi— vˆ rem

triar el nostre retrat prefe-
16
rit (dibuixat sense colors) i
el vˆ rem acolorir intentant
copiar els tons que utilitzava
Modiggliani.
 17

escola CREU ALTA

• La setmana següent, ja ens va tocar fer d’artistes de veritat i vàrem haver de copiar un altre
dels retrats. No sab’em gaire com comen• ar, per˜ tenint en compte les caracter’stiques abans
esmentades: cara llarga, ulls petits... no va ser tan complicat. Aqu’ teniu alguns dels resultats:

• I l’última sessió, la prova final: el nostre autoretrat inspirant-nos en tot el que hav’em vist!

Els resultats van ser sorprenents! ƒ rem nosaltres mateixos, per˜ Ž s com si ens haguŽ ssim
aprimat una mica, o com si ens estiguŽ ssim emmirallant al TIBIDABO.

Ara, quan sentim la paraula MODIGLIANI

ja sabem de qu• ens estan parlant.

Hem apr• s moltes coses dÕ aquest artista i

ens ha agradat molt fer aquest taller.

ESCOLA CREU ALTA

Alumnes de 3r i 4t de Primˆ ria
 -
FEM UN BON US DEL PAPER?

A l’escola, com cada curs, s’ha fet un monogràfic i aquest any hem treballat
ÒLamat• ria, dia a dia amb els materialsÓ.A Cicle Mitjˆ hem investigat el se-
gŸe nt: Fem un bon œ s del paper?
Per comen• ar, els nens i les nenes de tercer, hem dit el que sab’em del paper,
qu• ens agradaria saber i hem fet una llista de preguntes.

Per saber mŽ s coses hem anat al Mol’ Paperer de Capellades, i allˆ ens han explicat com es
feia antigament el paper.
DÕa ltra banda, per respondre les preguntes que ens hav’em plantejat, ens hem dividit en
grups i hem triat un tema per investigar-lo. Cada grup de treball ha desenvolupat el seu tema.

Aquests s—n els grups de treball cooperatiu i els aspectes estudiats:

3r. Grup 1 3r. Grup 3

Cicle del paper: A partir dÕun joc sÕa pr• n
aparellant el text amb els dibuixos.
escola ENRIC CASASSAS

3r. Grup 4

Comptes: Quants arbres caldria tallar per fer

el paper que gastem en un any a lÕe scola?

3r. Grup 2

Maqueta: Representació gràfica dels comp-

tatge dÕa rbres.
18

4t. Grup 1
Publicitat: Cartells per conscienciar sobre la Hist˜r ia del paper: Tira cronol˜ gica de
necessitat del reciclatge del paper. lÕe voluci—del paper.
 19

escola ENRIC CASASSAS

4t. Grup 2 4t. Grup 4
Utilitats del paper: Mural amb la representa-
ci—dÕu na casa i quins tipus de paper es fan
servir a la llar.

4t. Grup 5

Com es fa el paper: Murals representant el ci-

cle de fabricació del paper, des de l’arbre fins a
lÕ abocador quan no es recicla i a la fˆ brica per
reciclar quan es segueix el procŽ s correcte.

4t. Grup 3
Reciclatge del paper: Mural informatiu so-
bre com sÕha de reciclar el paper i la impor-
tˆ ncia de les tres R: reduir, reutilitzar i reciclar.

Tipus de paper: Joc dÕa parellar sobre les di-

ferents varietats de papers.

A part del treball dels diferents grups, hem fet experiments ci-
entífics amb el paper, tallers de papiroflèxia, tallers per fer pa-
per reciclat, activitats plˆ stiques amb els tipus de paper, inves-
tigacions matemˆ tiques, textos... i moltes altres coses!

El mŽ s important de tot ha estat la comunicaci—del nostre

projecte a totes les companyes i companys de lÕe scola. Cada
grup ha preparat un gui—del que havia treballat per explicar
oralment a l’exposició del monogràfic. Els altres nivells de
Primˆ ria ens han vingut a escoltar i a fer-nos preguntes.
Ens ha semblat molt, molt interessant i ÒsuperemocionantÓ,perqu• desprŽ s dÕa quest projec-
te hem sentit que hem apr• s molt’ssim sobre el paper i sobretot com tenir cura del medi
ambient.
ESCOLA ENRIC CASASSAS
Alumnes de 3r i 4t de Primˆ ria
 -
ELS NENS I NENES DEL MON

Som els alumnes de l’escola Francesc Bella-

part i aquest curs treballem el projecte ÒEls XINA
nens i nenes del món”. Farem un viatge per
diferents països i el primer trimestre hem vol- MARROC
gut con• ixer com viu una nena del Marroc, la
Búxara. El segon trimestre anirem a la Xina i É i el Marroc amb els
sentits: toquem la sorra
ens acompanyarà la Xiufèn i, per últim, viatja-
del Sˆ hara, prenem el te
rem a Guatemala per conèixer al Selvin.
i tastem la mel.
Aquest primer trimestre hem viatjat al Marroc
i hem descobert:
escola FRANCESC BELLAPART

Quines s—n les seves costums:

resar, pintar-se amb henna, ...

Com viu la fam’lia de la

Búxara: haima.

Com jugen: joc de xapes

20

Quines músiques, instru-

Qu• mengen diferent de nosaltres: Com es vesteixen: gelálaba, ments i danses els agra-
cuscús, sharab de taronja, … babutxes, nikab, ... den. Hem tocat el darbuka.

Qu• hem apr• s?
En aquest espai es presenten algunes
de les activitats de s’ntesi que han
anat realitzant les diverses aules de
lÕ etapa i en les quals els alumnes s—n
capa• os dÕ evocar els seus aprenen-
tatges sobre el Marroc, grˆ cies a les
experi• ncies i activitats realitzades al
llarg dels tallers.
Els alumnes de lÕ aula 16 fan un
mural sobre all˜ que han apr• s.
Els alumnes de lÕ aula 13
tambŽ expressen all˜ que
han apr• s emprant el SPC.
21
Com treballem a la nostra escola?
escola FRANCESC BELLAPART
El projecte sÕa borda des dÕun enfocament globalit-
zador, vertebrant el treball de diverses ˆ rees dÕa pre-
nentatge i convertint-se en un espai dÕi nteracci—en-
tre els diversos alumnes de lÕe tapa de primˆ ria que
afavoreix el procŽ s de socialitzaci—. ƒs per aix˜ que
les 12 aules de primˆ ria sÕa grupen de dues en dues
per afavorir la interacci—i lÕa juda entre iguals.
El projecte es treballa a partir de sis tallers temˆ -
tics que es realitzen en una franja horˆ ria comuna
a tota lÕe tapa i sÕa dapten als diferents ritmes i estils
dÕa prenentatge dels alumnes, tenint en compte les
seves caracter’stiques. Cada trimestre es treballaran
aquests sis tallers en relaci—amb el pa’s i/o conti-
nent que ens ocuparˆ . A mŽ s, la introducci—a cada
pa’s i la connexi—amb els coneixements previs dels
alumnes es farˆ mitjan• ant un conte dÕun infant de
cada pa’s explicant la seva quotidianitat. Aquests
personatges serviran de fil conductor durant tot el
projecte i afavoriran la identificació del país i/o conti-
nent treballat per part dels alumnes.
JO
un
Els alumnes de lÕ aula 16 fan
r• s.
mural sobre all˜ que han ap
ESCOLA FRANCESC BELLAPART
Alumnes de Primˆ ria
 DANSA AMB EL MUS-E

LÕe scola Joan Maragall participa en el programa MUS-E que inclou activitats de circ, dansa i
teatre. Aquestes activitats es duen a terme amb un artista de cada disciplina.

El Cicle Mitjˆ porta a terme les activitats de dansa .

Els principis fonamentals dÕ aquest programa per-

meten establir lligams entre els nens i les nenes
mitjan• ant les arts i contribueixen al desenvolupa-
ment intelálectual, est• tic i social de la persona .

Aquest programa té el suport de la fundació Ye-

hudi Menuhin .

nts
Mus-e és diversió i molts movime
Santi

Mus-e és moure
el cos
Mohamed
ÒReconciliar al mundo es
demasiado ambicioso pero
escola JOAN MARAGALL

al menos podemos formar

a los ni– os para ser
respetuosos hacia las
diferencias ......Ó

Yehudi Menuhin.

22
 23

escola JOAN MARAGALL

I ballem junts...
I treballem en grup.
Samir.
Heriberto.

re.
Ballar, gaudir, riu
Valentina

Per mi el MUS-E és aprendre a ball

ar i estar
amb els demés.
Mouhssine

El MUS-E és una classe molt divertida i fem molts jocs.

Al final de la sessió ens estirem a terra, Virginia
tanquem els ulls, ens posen una pedra, que tŽ
forma de caramel, al front i música per estar
tranquils. Quan acaba la música ens aixequem a poc a poc i
ens posem les sabates.
A tots ens agrada FER LA PEDRA. ESCOLA JOAN MARAGALL
Brahim, Jenny, Douaa, Brayan. Alumnes de 3r i 4t de Primˆ ria
 -
CONEIXER -
EL PASSAT HISTORIC DE CATALUNYA

Som els nens i nenes de quart de lÕe scola Joan Montllor, una escola
situada al barri de Torre-romeu a la ciutat de Sabadell.
Hem comen• at el projecte de les diferents etapes de la hist˜ ria i ara
ens proposem investigar i con• ixer les diferents etapes de la hist˜ ria
a travŽ s del passat hist˜ ric de Catalunya.
El primer que hem fet ha estat anar a lÕ aula dÕ informˆ tica on el nostre
mestre ens ha posat a la pissarra alguns llocs web on poder buscar informaci—
sobre els monuments, els llocs hist˜ rics i les obres dÕ art mŽ s importants de
Catalunya. Cadascun de nosaltres va buscar informaci—dels monuments que
ens semblaven mŽ s interessants i els anˆ vem apuntant en un full. Un cop a la
classe, entre tots vam fer una llista dels monuments trobats. El nostre professor
els apuntava a la pissarra i desprŽ s els ordenˆ vem de mŽ s antic al mŽ s modern.
Aprofitant una sortida a Barcelona dins de la setmana cultural de l’escola, vam fer tot un recorregut
pel barri g˜ tic de Barcelona on vam visitar alguns dÕ aquests monuments hist˜ rics de Catalunya:
Palau de la Generalitat, Ajuntament de Barcelona, catedral de Barcelona, plaça Reial, Teatre Liceu,
Drassanes, monument a Crist˜ fol Colon i Santa Maria del Mar. Vam veure i vam observar com s—n
aquests monuments en la realitat. La sortida va ser tot un • xit, ens ho vam passar molt bŽ .
Un cop a lÕe scola, ens vam repartir el treball en quatre grups. Cada
grup hav’em de triar quatre monuments de la llista que vam fer entre
escola JOAN MONTLLOR

tots i omplir-ne unes fitxes on constaven: el nom del monument, la

funció per a la qual va ser construït, l’època a què pertany, una des-
cripció breu i les fotografies dWel monument.
Vˆ rem baixar tots junts a la sala dÕ informˆ tica. Ens vam dividir per grups
i vam buscar informaci—a Internet a travŽ s dÕ uns webs on pod’em es-
brinar tot all˜ que vol’em saber. A continuaci—, un cop a la classe vam
agafar unes cartolines de colors DIN-4 i començàrem a omplir les fitxes.
DesprŽ s, tot el que hem apr• s ho hem recollit en uns murals on
hem enganxat les fitxes de colors amb les seves fotografies.
Finalment, vam exposar els murals a l’aula amb una breu explica-
ci—de cada grup sobre els monuments treballats.
La nostra valoració final dels nens i nenes de quart ha estat molt positiva; ens ho vam passar
molt bŽ . Ens ha agradat molt treballar en grup buscant informaci—a Internet i visitant mo-
24 numents molt bonics, fent fotos i veient-los en persona.
Hem conegut alguns dels monuments mŽ s importants de Catalu-
nya i a quina • poca de la hist˜ ria pertanyen, aprenent moltes coses
noves. Ha estat una gran experi• ncia.

ESCOLA JOAN MOTLLOR

Alumnes de 4t de Primˆ ria
 L’AIGUA, FONT DE VIDA 25

escola JOAN MONTLLOR

Benvolguts lectors, som els nens i nenes de tercer de lÕe scola
Joan Montllor de Sabadell, situada al barri de Torre-romeu.
Aprofitant el tema de la Setmana Cultural, el MAR, vam endinsar-
nos en el PROJECTE DE L’AIGUA, en el qual hem treballat amb
molt d’esforç i il·lusió. Gràcies a això hem pogut aprendre coses
com el cicle de lÕ aigua, els diferents estats en qu• la podem trobar,
per qu• lÕa igua del mar Ž s salada, entre dÕa ltres.
Per comen• ar el projecte vam decidir fer una pluja dÕ idees, que mŽ s tard
anomenar’em QUé SABEM?, per tal de fer-nos una idea dels coneixe-
ments que ja ten’em sobre el tema. Un cop feta, vam pensar de plantejar-nos qu• era
all˜ que realment vol’em descobrir parlant dÕ aquest tema. DÕ aquesta manera
va sorgir la pancarta QUé VOLEM SABER?, en la qual es van enregistrar totes
les preguntes que, de moment, no tenien resposta.
Fet aix˜ , ens vam dividir en petits grups i cada grup va triar una de les pre-
guntes que sÕ havien formulat a lÕ apartat QUé VOLEM SABER? DÕ aquesta
manera es va evitar que tothom busquŽ s el mateix. Aix’ doncs, per grups,
comencem la recerca dÕ informaci—a la biblioteca i, mŽ s tard, lÕ ampliem
buscant en llocs web pr• viament treballats amb el mestre dÕ Informˆ tica.
Un cop recollida tota la informaci—, cada grup va anar extraient les idees
mŽ s importants de tota la informaci—trobada i es va comen• ar amb
l’elaboració de les pancartes finals del projecte.
Un cop acabades, cada grup va preparar una petita exposici—sobre la
informaci—amb la qual havia treballat per tal que tots els companys i
companyes tinguessin respostes a les seves preguntes.
A partir de la informaci—aconseguida, treballem amb els quaderns de
Medi per comprovar si realment hem ent• s i apr• s tot all˜ que hem anat
veient al llarg de tot el projecte.
Realment hi hem dedicat moltes hores de feina, recerca, esfor• i col-
laboraci—, per˜ ens ho hem passat molt bŽ . Hem gaudit aprenent,
amb la feina en equip, hem descobert coses que ni ens imaginˆ -
vem i hem apr• s que hi ha moltes maneres de treballar diferents.
Ha estat una de les millors experiències, però no l’última, ja que ja
estem plantejant-nos el proper projecte.
ESCOLA JOAN MOTLLOR
Alumnes de 3r de Primˆ ria
 L’ASTRONOMIA

LA SETMANA DE LA CIéNCIA CIéNCIA. Ja Ž s el

quart curs que a lÕe scola preparem acti-
vitats per a tots els alumnes per realitzar
la Setmana de la Ci• ncia amb un tema
monogràfic. Aquest any l’hem dedicat a
lÕa stronomia.

El tema de lÕa stronomia ens ha entusi-

asmat molt a tots i de mica en mica ens
hem convertit en petits experts. Tots els
grups de lÕe scola han intercanviat infor-
maci—a travŽ s dÕuna cartellera situada al passad’s
de la primera planta. En un full doblegat pel mig hem escrit la pregunta al davant i la resposta
a dintre. DÕa questa manera tothom podia llegir-les i consultar les respostes.

A lÕAul a de Ci• ncies, els alumnes

de Cicle Mitjˆ hem estudiat com
ha evolucionat la idea del funciona-
ment del sistema solar des de lÕa n-
escola JOANOT ALISANDA

tiguitat fins a l’aportació dels astrò-

noms i matemàtics dels s. XV i XVI.
Hem vist com els descobriments
científics de Copèrnic, Galileu i Ke-
pler van canviar la concepci— de
lÕuni vers.

Per fer una activitat prˆ ctica, els

grups de tercer han fet un qua-
drant per mesurar lÕa ltura dels es-
tels i intentar veure que lÕe stel polar estˆ a 90¼ sobre lÕho ritz—. Han fet
prˆ ctiques amb diferents elements de lÕa ula i del pati.

26
Els grups de quart hem confeccionat un rellotge de sol i hem reflexionat sobre les ombres i la
difer• ncia horˆ ria de lÕe stiu i lÕhi vern. TambŽ hem parlat de lÕe stalvi dÕe nergia que representa
lÕa cord social dÕa van• ar una hora el rellotge a lÕh ivern i dues a lÕe stiu.

El procŽ s de recerca dÕi nformaci—sobre lÕ Univers lÕhe m fet a travŽ s del bloc ÒJa som els de
QuartÓ. DÕaquesta manera hem pogut trobar informaci—adequada a la nostra edat.
 27

escola JOANOT ALISANDA

El treball de recerca i lÕe laboraci—de cartells explicatius ha estat realitzat per equips segons
els temes escollits:

1. LÕo rigen de lÕU nivers

2. El Sol
3. Les constelálacions
4. Els planetes
5. La Terra
6. Els sat• lálits

Per ajudar a entendre millor les fases de la Lluna hem

fet una maqueta. Aix’ hem demostrat que la Lluna
gira fixa al voltant de la Terra, és a dir, no té movi-
ment de rotaci—, i per tant sempre presenta la mateixa cara a la Terra. Un alumne, amb una
llanterna en posició fixa, simulava els raigs que emet el Sol. La Lluna, agafada amb un suport
fet de filferro, girava al voltant de la Terra. L’efecte visible eren les diferents fases lunars i la
impossibilitat de veure la cara oposada de la Lluna.

TambŽ van rebre la visita dÕun astr˜ nom de lÕAg rupaci—Astron˜ mica de Sabadell. Aquest
astr˜ nom va venir a lÕe scola amb un telescopi i vam poder observar el Sol.

Com que vam aprendre moltes coses sobre as-

tronomia i com que les classes de P4 de lÕ escola
es diuen els Sols, les Llunes i les Estrelles, vam
anar a compartir els nostres treballs.

ƒs tot un repte explicar els nostres coneixe-

ments als mŽ s petits!

Tots els alumnes hem gaudit molt experimentant

i treballant en equip per resoldre les seves
preguntes. ƒ s interessant anar descobrint els ESCOLA JOANOT ALISANDA
secrets de la ci• ncia! Alumnes de 3r i 4t de Primˆ ria
 -
SI AMB LA HISTORIA -
ET -VOLS DIVERTIR,
A L’ESCOLA JUAN RAMON JIMENEZ HAS DE VENIR!

Aquest any ens han encarregat a nosaltres, als nens i nenes de quart, que us expliquem una
activitat que fem a lÕe scola. I hem decidit explicar-vos la nostra setmana cultural.

El tema general de tota lÕ escola va ser la hist˜ ria. Aix’ que, per classes, vam pensar un esl˜ gan
i vam votar el que ens va agradar mŽ s. Va guanyar el nostre! I Ž s el que d—na nom a lÕ article.

Un cop vam con• ixer el tema general vam escollir treballar la PREHISTñRI A perqu• aix’ po-
d’em saber coses sobre els primers humans.

Ara que ja sab’em el tema, ja ens pod’em posar a treballar! Primer de tot vam fer una llista del
que sab’em i el que vol’em saber. Tot seguit vam escollir els grups de treball en funci—dels
temes que vam decidir investigar i vam repartir els cˆ rrecs dins del grup. Els cˆ rrecs eren
els segŸe nts: un era el responsable del grup, un altre feia de secretari, tambŽ hi havia el de
material i, per últim, el portaveu. Amb els càrrecs repartits vam començar a buscar informació
sobre els temes que ens interessaven i a portar el material necessari. Vam cercar la informa-
ci—a Internet, en v’deos i en llibres de casa, de la biblioteca de lÕe scola i de les municipals.

Ens vam adonar que ten’em molt’ssima informaci—i per aix˜ calia seleccionar la informaci—
escola JUAN RAMÓN JIMÉNEZ

mŽ s important subratllant-la. A partir dÕa qu’ ja vam anar escrivint tota la informaci—dÕi nter• s
a lÕo rdinador. Per decorar els fulls, vam pensar i dibuixar un logotip de la prehist˜ ria.

Per aprendre mŽ s coses, vam anar a visitar el Museu dÕAr queologia de Catalunya, a Bar-
celona. Allˆ vam visitar la sala dedicada a la prehist˜ ria i desprŽ s vam fer dos tallers: en
un vam fer pintures
rupestres i en lÕa ltre
vam intentar fer foc,
per˜ nomŽ s vam
aconseguir fer fum.
Realment deuria
ser molt dif’cil fer
foc a la prehist˜ ria!

28
 29

escola JUAN RAMÓN JIMÉNEZ

A mŽ s, vam fer murals explicant totes les coses apreses. Aquests murals i una presentaci—

audiovisual ens ajudaran a explicar als altres companys de la classe i a un altre grup de lÕe s-
cola tot all˜ que hem apr• s. A part de decorar el nostre espai tambŽ hem ajudat a decorar
lÕe scola perqu• quedŽ s ben bonica.

Tot aix˜ ho f• iem al mat’ perqu• a les tardes, amb lÕa juda de les fam’lies, f• iem tallers de
manualitats. Tots vam triar el que mŽ s ens va agradar. Hi havia el taller de cuina, el dels
castells, el dels grecs i els romans i el de fer un escut. Després de l’últim dia de tallers vam
fer un berenar amb les famílies que ens havien ajudat en els tallers. La penúltima tarda vam
celebrar el Carnestoltes, tots ens vam disfressar i vam ballar can• ons seleccionades per la
nostra mestra de música.

Finalment vam fer les portes obertes per tal que les famílies i altra gent del barri veiessin tota
la feina feta a lÕe scola.

Aquesta, doncs, ha estat la nostra setmana, en la qual ens ho hem passat molt bŽ i hem
apr• s moltes coses interessants.

ESCOLA JUAN RAMî N JIMENEZ

Alumnes de 4t de Primˆ ria
 SENSE GRAPES: EL DIARI

Som els nens i les nenes de 4t de lÕe scola

Conc˜ rdia. Durant aquest curs estem treba-
llant diferents projectes dÕe xpressi—escrita i
un dels projectes Ž s el diari.

observant el diari
Treballant per parelles

Als alumnes de quart seÕns va acudir

la idea de treballar el diari un dia quan
lÕut ilitzˆ vem per tapar les taules de lÕa ula Treballant en grup analitzant una
notícia
per fer plˆ stica. Per què no tenen grapes
els diaris?, vam preguntar. Quan anˆ vem repartint les ceres per treballar el color, ens vam
fixar en els passatemps, els anuncis, els esports.... Per què té tanta informació diferent el
escola LA CONCÒRDIA

diari? ...i a partir dÕa qu’ va nŽ ixer la idea de treballar el diari, amb tot el que comporta tenir i
fullejar diferents diaris a lÕa ula.
El primer que vam fer va ser portar molts diaris a lÕa ula i observar-los. La primera ullada al
diari va durar una bona estona, era for• a complicat observar, mirar, llegir... aquells fulls de
paper tan grossos. Com els col·loquem a sobre de la taula? Es necessita molt espai..., Vam
veure la quantitat dÕi nformaci—que contŽ un diari i ens vam plantejar moltes preguntes: com
estan classificades les diferents notícies?, com es llegeixen les notícies?, qui les escriu?, qui
fa les fotos?, quant val posar un anunci al diari?...
I fruit dÕ aquesta necessitat de saber mŽ s coses sobre els diaris, vam investigar les diferents sec-
cions, els titulars, les entrevistes, les not’cies, llegint-les i interpretant la informaci—que contenien
30
i les paraules que no coneix’em, un l• xic mŽ s pr˜ xim a nosaltres del que ens pensem, ja que ens
apropa a la realitat del m—n en qu• vivim perqu• ens expliquen coses que han passat de veritat.
De les diferents seccions del diari vam treballar tambŽ la secci—dedicada a la cartellera dels
cinemes, el temps, la recerca de restaurants, els menús, la programació de la televisió...
Vam aprofitar l’ocasió per recordar la geometria treballada, les línies corbes, rectes, paral-
leles, perpendiculars i fins i tot el càlcul. També vam donar una ullada a una notícia en anglès
 31

escola LA CONCÒRDIA
i així vam aprofitar per treballar el vocabulari
que tenia que veure amb el ÒnewspaperÓ.A
mŽ s, vam fer un estudi molt acurat dels dife-
rents tipus de lletres.
Per última vam fer de periodistes cercant ti-
tulars per algunes not’cies, preparant entre-
vistes a personatges coneguts i escrivint una
primera not’cia. Aquesta havia de ser dÕa lgun
fet real de la mateixa escola, del barri, del
parc, del carrer, del cap de setmana... i van
sortir alguns escrits for• a interessants.
Treballant individualment l’anàlisi
d’un anunci i
els %, ja que era sobre les rebaixe
s
Ens queda per fer una activitat per acabar
aquest projecte i que ens fa molta ilálusi—des-
prŽ s de tot el que hem treballat: la visita al diari local de la nostra ciutat. Tot i que no acostu-
men a rebre visites de nois i noies de quart, ens han vist tan interessats que ens han ofert la
possibilitat dÕa nar a visitar la redacci—del diari. Com serà? Hi treballen moltes persones? Hi
haurà alguna persona coneguda? Mai no acabem les preguntes.
Estem impacients esperant el dia i sobretot per veure si algú ens pot contestar a la pregunta:
Per què no tenen grapes els diaris?

Mural sobre els difere

nts tipus de lletres que
vàrem penjar a la class
e

ESCOLA LA CONCñ RDIA

ta Alumnes de 4t de Primˆ ria
vis
Preparació d’una entre
 L’HORT DE L’ESCOLA FLORESTA

A l’escola Floresta estem treballant el projecte de l’hort com a eix transversal.

Els alumnes de cicle mitjˆ vam fer tallers i activitats a lÕho rt, a la masia de Can Deu, i ens va
agradar molt. Durant el curs passat vam iniciar la tasca fent un estudi i una plantaci—de les
plantes aromˆ tiques
Aquest curs tota l’escola treballem a l’hort, ens hem distribuït un espai per a cada nivell.
Els alumnes de cicle mitjˆ hem plantat cebes, alls, faves, enciams, cols... i hem fet un planter
a lÕa ula amb tomˆ quets, pebrots, albergines... per trasplantar a lÕho rt quan arribi la primavera.
TambŽ hem relacionat els treballs de lÕho rt amb activitats de classe (dietari, treballs
observacions, vocabulari...).
Hem apr• s a fangar la terra, a plantar amb planter i amb llavors...
Els alumnes es van proposar estudiar el creixement de diferents plantes.
Estem molt contents amb el creixement de les nostres plantes i el canvi que ha fet el nostre hort.
escola LA FLORESTA

Preparem les parcel·les de l’hort Plantem les plantes aromàtiques

32

Les nostres plantes creixen i es fan grans

 33

escola LA FLORESTA
Ja hem collit els primers fruits

Fem els planters a classe per

trasplantar a la primavera

Exposem els nostres treballs

Els pagesos de Cicle Mitjà

ESCOLA LA FLORESTA
Alumnes de 3r i 4t de Primˆ ria
 UN GRAN INVENT: ELS ROBOTS

Hola!
Som la classe de 3r B de lÕe scola La Romˆ -
nica i hem escollit ser LA CLASSE DELS
ROBOTS. A partir dÕa questa idea farem un
projecte de treball per aprendre moltes co-
ses sobre aquest tema.

Per triar ser robots vam comen• ar a pen-

sar coses sobre els invents. DesprŽ s
dÕa nar parlant van sortir invents diferents
com: els globus aerostˆ tics, els jocs, la bi-
cicleta, personatges com en Frankenstein
i els robots. Al final havíem de triar entre ser frankensteins i robots. Com ho
vam decidir? Doncs vam fer votacions i per dos vots va sortir escollit que ser’em robots

A la classe ja sabiem moltes coses dels

-
robots i cadascú va anar dient tot el que en
sabia. DesprŽ s vam estar parlant de les co-
ses que vol’em saber i amb aix˜ vam elabo-
rar entre tots i totes un gui—per fer el treball.
escola LA ROMÀNICA

Llavors ens va tocar comen• ar la feina! El

primer que vam fer va ser buscar infor-
macio per satisfer les nostres curiositats.
-

Hem descobert que a Barcelona sÕ or-

ganitzarˆ una Fira de Robotica i
-

escriurem una carta per demanar que

ens enviïn informació de la fira.

TambŽ hem apr• s que en els robots

dom• stics hi apareixen paraules escri-
tes en angl• s que desxifrem amb la
34 nostra professora de llengua estrange-
ra.

Ara ja tenim un munt dÕi nformaci— de

llibres, revistes, de pˆ gines dÕI nternet...
i ens toca elaborar el treball. Per fer-ho
ens hem dividit en grups que hem tri-
 35

escola LA ROMÀNICA
at nosaltres mateixos amb el comprom’s que tots i totes
hem de treballar, ja que la nostra mestra valorarˆ tant el que
anem fent al treball com la manera que cada un de nosal-
tres intervŽ en el grup.

Ens satisfˆ treballar amb els nens i nenes que hem triat i
poder-nos reunir a casa per acabar la feina. Formar part
dÕun p etit grup i saber-nos organitzar ens fa molta ilálusi—.

Quan va arribar en Carnestoltes ho vam tenir molt clar: la nostra disfressa seria la de robots
i la construir’em a partir de material de rebuig.

Quan tinguem tota la feina feta farem una exposicio a lÕe scola del tema que hem estudiat i
-

aix’ tothom sabrˆ un munt de coses dels ROBOTS!

ESCOLA LA ROMËNI CA
Alumnes de 3r de Primˆ ria
 ELABOREM JOIERS!

Els alumnes de 3r de lÕ escola Miquel Carreras hem fet un treball de reutilitzaci—, tema relacionat
amb el projecte de lÕ Agenda 21 que realitza tot el centre. Amb tota la nostra ilálusi—hem creat
un joier a partir de materials que tenim a casa i que normalment llen• ar’em a les escombraries.
Estem molt mentalitzats sobre coses que podem fer per millorar el medi ambient i hem
treballat molt sobre les petites accions que cada dia ajuden el nostre planeta. Des de lÕe scola
cada any es fan projectes relacionats amb el tema de ÒLes tres erresÓ (reciclar, reutilitzar
i reduir). Aquest any en concret, treballem la ÒReducci—del consum dÕa iguaÓ de manera
transversal, des dels petits fins als més grans. A part d’això, hem volgut anar més enllà i des
de lÕˆ rea dÕE ducaci—Plˆ stica van sorgir diferents propostes. El primer trimestre, per exemple,
vam crear un moneder a partir dÕun bric de llet! Com que som uns artistes ens he plantejat
aquest nou repte!
Els materials usats han sigut: una capsa de cartr—de formatgets, cola, paper de vˆ ter, pintura i
elements diversos per decorar com botons, taps de col˜ nia, collarets, plastilina, purpurina, etc.

El procŽ s ha estat el segŸe nt. Mireu amb atenci—!

escola MIQUEL CARRERAS

36
 37

escola MIQUEL CARRERAS

1. em empaperat la capsa de formatgets
amb cola i paper de vˆ ter.

2. Hem dissenyat com decorarem la

capsa tenint en compte el material de
reutilitzar que hem portat de casa.

3. Pintem la capsa amb un o dos colors.

4. Finalment a decorem amb el material

de reutilitzar.

ESCOLA MIQUEL CARRERAS

Alumnes de 3r de Primˆ ria
 LES ANIMAUX

Hola, escoles de Sabadell, som els alumnes de quart de lÕ escola

Miquel Mart’ i Pol. Nosaltres hem fet un projecte en franc• s
sobre els animals. Fem aquest treball perquè som una escola
que aprenem dos idiomes estrangers, ara ho explicarem.
Treballem les llengŸ es i alguns anys participem en un projecte
Comenius i cada any celebrem el Dia de les LlengŸ es.
El projecte Comenius Ž s una trobada en qu• sÕ ajunten nens, nenes i mestres dÕ escoles de
diversos països, que són: Turquia, Finlàndia, Romania, el Regne Unit i Hongria. El Dia de les Llengües és un dia
en què totes les classes ens preparem una cançó o una obra de teatre en anglès, francès, català o castellà; a
més, els nens de quart, cinquè i sisè porten menjar de diferents països i fem un esmorzar per a tota l’escola.
Sabeu? LÕ escola Miquel Mart’ i Pol tŽ una hist˜ ria ben curiosa. Resulta que fa sis anys, el 2003-2004, es
van ajuntar les escoles Carme Simó i Sant Gregori per construir la nova Miquel Martí i Pol. Carme Simó
feia anglès i Sant Gregori, francès; per no deixar d’estudiar cap llengua, vam decidir treballar amb totes
dues. Per˜ com que no pod’em fer tantes hores dÕ idioma estranger dins de lÕ horari, van decidir que farien
el franc• s dins dÕ una altra assignatura, que els primers anys va ser ci• ncies naturals.
Per˜ aquest any sÕ ha fet diferent: en comptes de treballar el franc• s dins de les ci• ncies naturals, lÕ estem
aprenent quan fem projecte. Amb aquesta mat• ria treballem medi, matemˆ tiques, franc• s, plˆ stica,
informˆ tica i expressi—oral. Ara us explicarem qu• fem a cada assignatura:
• De medi treballem les parts del cos dels animals.
• De franc• s aprenem expressions, vocabulari sobre els animals i a pronunciar.
escola MIQUEL MARTí I POL

• De matemàtiques fem gràfics sobre les quantitats d’animals que tenen els alumnes a casa.
• De plˆ stica creem i dibuixem animals impossibles.
• DÕe xpressi—oral hem fet preguntes sobre els animals a diferents classes, ho explicarem i penjarem la
gravaci—de lÕ explicaci—al lloc web de lÕ escola.
Us sembla que comencem a explicar-vos lÕ activitat? La nostra professora va portar unes fotos dÕ uns
animals i les va ensenyar a la classe. Mentre les ensenyava va dir: ÒMoi, chez-moi, jÕ ai ...Ó. Sabeu qu• vol
dir? Significa “Jo, a casa, tinc...” i el nom de la mascota que té a casa. Després, un per un, sortírem a la
pissarra i amb les imatges vam repetir la frase amb el nom de lÕ animal que tenim a casa. Aix’ vam aprendre
els noms dels animals dom• stics.
DesprŽ s dÕ aprendre els noms, vam portar les fotos dels animals que tenim a casa. Ara, a la classe, tenim
un rac—on les hem colálocat, per˜ abans de penjar-les vam sortir a la pissarra a presentar el nostre animal
en franc• s.
Quan estˆ vem presentant els animals que tenim a casa, un alumne va dir que nÕ havia tingut un, per˜ que
ja no el tenia, i amb aix˜ vam aprendre a parlar en passat. Alguns nens i nenes ens van explicar els animals
que havien tingut. Hem apr• s a dir els noms de tota aquesta varietat dÕ animals: lapin (conill), chat (gat),
38 chien (gos), oiseau (ocell), poisson (peix), tortue (tortuga), souris (ratol’)...
DesprŽ s dÕ haver dit els animals que hem tingut, vam comentar els que ens agradaria tenir. Per fer aix˜ vam
sortir dÕun en un a explicar els animals que voldr’em. Llavors vam dir: ÒMoi, chez-moi, je dŽ sirai avoir...Ó,
que vol dir: “A mi, a casa, m’agradaria tenir...”. Al cap d’uns dies vam portar fotografies dels animals que
desitjar’em, per penjar-les a lÕ aula dÕ idiomes.
Una setmaneta mŽ s tard... la mestra va portar un collage dÕ un animal impossible i ens el va dictar. DesprŽ s
ens el va ensenyar i vam dir: ÒOstres, quin animal mŽ s estramb˜ tic!Ó, tenia les orelles de conill, els ulls de
 39

escola MIQUEL MARTí I POL

gat, el morro de vaca flaca, el cos el tenia de caragol i finalment la cua de dofí. Sabeu què és un animal
impossible? Doncs Ž s un animal que no existeix i cada part Ž s dÕ un animal diferent.
Voleu saber mŽ s informaci—sobre el nostre projecte?, doncs continueu llegint.
A continuaci—vam aprendre les parts dels animals aix’: primer la nostra professora ens va ensenyar com es
deien orelles, cua, coll, cos, etc., per˜ en franc• s! MŽ s tard, nosaltres ho hav’em de repetir i, per saber-ho
millor, ho f• iem amb m’mica. DesprŽ s, quan ja ens sab’em les parts dels animals, ho vam utilitzar per fer
un dictat que us explicarem tot seguit.
Un cop ja sab’em com es deien totes les parts dels animals, sabeu qu• vam fer?... Ens vam inventar,
individualment, un animal impossible, ah! I ara ja sabeu qu• Ž s un animal impossible, eh? Ens ho vam passar
Òxaxi piruliÓ. Continuem. Quan el vam tenir fet, el vam dictar en franc• s a un company, i de tant com lÕ amagˆ vem
prˆ cticament ni el v• iem per dictar-lo. El company lÕ havia de dibuixar tal com lÕ entenia. I quan tota la classe,
amb parelles, ja ho tenia dibuixat i pintat, vam sortir a davant de tots els companys a comparar les difer• ncies i
les semblances. I la veritat Ž s que tots els animals inventats eren mŽ s macos i divertits del que ens pensˆ vem.
El que estem fent ara Ž s: preguntar a tercer, cinqu• i sis• els animals que tenen, els que tenien i els que
els agradaria tenir, però evidentment en francès... Preguntem a aquests tres cursos per què són els únics
que fan franc• s, tot i que es comen• a a estudiar lÕ idioma a segon, per˜ no ho entendrien. Hem tingut pocs
dies per preparar les preguntes, per˜ creiem que ens estˆ sortint bastant bŽ ! Abans dÕ entrar i preguntar,
la nostra professora ens recorda el que hem de dir. Els companys que ho han fet diuen que els ha agradat
molt anar a preguntar, mentre que als nens i les nenes dÕ altres cursos els ha encantat participar.
Aquí us deixem amb l’explicació sobre les gràfiques.
Quan ja hàgim passat per totes les classes, cada grup farà una gràfica amb els resultats. De fet, a medi ja
nÕhe m elaborat una per mesurar el soroll de lÕ escola i aix’ tambŽ practiquem les matemˆ tiques.
Quan ja tinguem els gràfics complets, explicarem les respostes en francès a la nostra classe de quart. La
mestra ens gravarà mentre estiguem explicant la gràfica. Intentarem fer-
ho tan bŽ com sabem, perqu• penjaran el v’deo al lloc web de lÕ escola.
Aquesta activitat segurament ens provocarˆ nervis, vergonya, ilálusi—...,
per˜ ..., ja ho veurem! TambŽ us convidem a visitar el nostre web. Escriviu
“Miquel Martí i Pol” al buscador (Gooble, p. ex.) i veureu que bé que ho
fem explicant els gràfics. Esperem que us ho passeu bé veient el vídeo!
I aix˜ no Ž s tot, encara ens queda molt per acabar el projecte dels
animals. Tenim una curiositat: lÕ altre dia la mestra ens va posar a la
pissarra unes preguntes molt misterioses en franc• s sobre els animals
i les hem de buscar. Tenim aquest misteri per saber qu• en farem dÕ aquestes preguntes sense resposta. El
que sabem Ž s que hem de treballar en grup per aconseguir les respostes i que haurem de fer proves per
comparar-nos amb els animals. Quina bestiesa!
Aqu’ no sÕ acaba la nostra explicaci—. Ens ha agradat molt fer el projecte en franc• s i no penseu que nomŽ s
nÕhe m fet un, sin—que hem fet dos projectes! Qu• , no us ho pensˆ veu, eh!? Els projectes ens han agradat
molt perqu• hem apr• s moltes, moltes coses, com per exemple els noms dels animals i les seves parts.
Del tema de lÕa igua hem apr• s que no nÕ hem de malgastar, lÕ hem dÕ estalviar tanta com sigui possible.
Aix˜ Ž s tot el que hem apr• s..., de moment! Esperem que vosaltres tambŽ gaudiu tant treballant com ho
fem nosaltres!
ESCOLA MIQUEL MARTê POL
Alumnes de 4t de Primˆ ria
 EL NOSTRE PROJECTE:
LA XOCOLATA

Som els alumnes de 4t de Primˆ ria de lÕe scola Pau Casals.

Hem estudiat el tema dels aliments a lÕˆ rea de coneixement
del medi i hem volgut saber mŽ s coses de la xocolata, un
aliment que ens agrada molt, a la majoria de nosaltres. Hem
parlat del que ja sabem i hem decidit buscar informaci—dels
aspectes segŸe nts:

Com Ž s la planta del cacau i com es conrea?

Arbre del cacau
Quins són els països productors de cacau?
Quins països fabriquen la xocolata?
A quina • poca i a quin lloc es va inventar la xocolata?

Hem buscat informaci—en alguns llibres i tambŽ per Internet

i desprŽ s hem fet un mural per ensenyar-ho a tota lÕ escola.
Ara us fem un resum del que hem esbrinat desprŽ s de la
nostra recerca.
en les llavors
Fruit obert on s’observ

LÕAR BRE DEL CACAU

• La planta del cacau Ž s un arbre de talla petita i es diu Theobroma cacao.
• Les seves flors fan raïms al llarg del tronc i són rosades.
escola PAU CASALS

• Els fruits s—n baies amb forma de carbass—allargat i pesen menys de • kg

• Quan madura es torna de color vermell—s o groc.
• Dins hi ha la polpa rosada i viscosa que contŽ de 20 a 40 llavors.
• Les llavors s—n ovoides, aplanades de color xocolata i fan 2 o 3 cm.
• Per plantar un arbre del cacau, les llavors han de ser molt ben seleccionades. SÕha n de
plantar en petits recipients fins que hagin crescut 40 cm.
• Un cop trasplantat, lÕa rbre del cacau triga 4 anys a convertir-se en un arbre productiu.
• Necessita una temperatura cˆ lida, no gaire humitat i molta ombra.
• Les plantacions han dÕe star molt netes: cal tallar les males herbes, recollir els fruits que
cauen i podar sovint les branques per tal dÕo btenir una bona producci—.
40 • Per fer la recolálecci—dels fruits del cacau, aquests han de ser de color groc.
• Passos de recolálecci—: - Tallar els fruits amb el matxet.
- Obrir els fruits i treureÕn l es llavors.
- Deixar fermentar les llavors 2 o 3 dies tapades amb fulles
de bananer.
• Assecar les llavors al sol i ensacar-les per vendre-les.
 41

escola PAU CASALS

PRODUCCIî DEL CACAU:
• Tots els països productors de cacau, estan situats a la franja de l’equador, d’aquesta
manera tenen el clima adient per al cacau.
• Els 9 països productors de cacau són:

ÀFRICA: Camerun, Costa d’Ivori, Ghana i Nigèria.

AMÈRICA: Brasil, Equador i República Dominicana.
ÀSIA: Indonèsia i Malàisia.

• Aquests països representen el 90 % de la producció mundial del cacau. La resta de la

producció la completen altres països de la franja de l’equador.
• La majoria dÕ estats productors de cacau no disposen de fˆ briques per elaborar la xocolata,
sinó que venen la producció a altres, especialment al continent europeu (Suïssa i Bèlgica).

HISTñR IA DE LA XOCOLATA
La xocolata es va originar a M• xic, segurament al 1500 aC.
Al segle III, la beguda de la xocolata era consumida per la classe alta dels
maies en les seves cerim˜ nies (es considerava la beguda dels dŽ us).
Crist˜ for Colom va portar grans de cacau als Reis Cat˜ lics, per˜ no
en coneixien la utilitat.
MŽ s tard, Hern‡ n CortŽ s va con• ixer la beguda que feien els asteques
i que per fer-la mŽ s dol• a barrejaven amb sucre de canya i canyella.
Henry Nestlé Aquesta preparaci—va tenir • xit a Espanya i es va estendre per tot
Europa. De totes maneres, de xocolata nomŽ s en consumien les
classes altes de la noblesa.
En veure la importància d’aquest aliment, alguns països europeus
van establir plantacions a territoris del continent africˆ , americˆ i
asiàtic; per tal d’assegurar-ne l’aprovisionament.
Al llarg del segle XIX, persones relacionades amb l’alimentació
van investigar la xocolata. Conrad van Houten va fer possible la
fabricaci—de les rajoles de xocolata, mentre que Henri NestlŽ , un
fabricant dÕa liments per a nadons, va ajudar en Daniel Peter a treure
Rodolphe Lindt
el contingut de lÕa igua de la llet i fer possible la xocolata amb llet. MŽ s
tard, un altre su’s, Rodolphe Lindt, va crear un altre procŽ s per donar a la xocolata un sabor
més delicat i la textura fina que ara coneixem.

ESCOLA PAU CASALS

Alumnes de 4t de Primˆ ria
 VARIACIONS DE VARIACIONS

Els alumnes de 3r i 4t de lÕEsc ola Ribatallada vam anar lÕe xposici—ÒTEMA AMB VARIACI-
ONS” d’ Antoni Marquès a l’Alliance Française (Casa Taulé).
DesprŽ s de mirar, dÕo bservar i deixar-nos impressionar per les peces de lÕe xposici—, vam
estar conversant i fent aportacions i comentaris sobre el que acabˆ vem de veure. Ens pre-
guntàvem què volia dir la paraula “VARIACIONS” i el significat que tenia en l’exposició. Ob-
servant les peces, els materials i els t’tols de les obres, el vam anar trobant.
Les aportacions de les con-
verses ens van orientar els
tallers de plˆ stica per con-
tinuar treballant en el con-
cepte de VARIACIONS.
Per fer els tallers de plˆ sti-
ca ens vam repartir en tres
grups:

“Si ens mirem una peça

Un grup vam treballar a par-
des de tes, també són una
diferents llocs, és una “Totes les peces jun tir de: Ò Una mateixa pe• a,
variació.” que estiguin fetes del
variació perquè encara
diferent forma.” feta amb diferents mate-
mateix material, són de
rials, Ž s una variaci— .”
escola RIBATALLADA

Cadascú de nosaltres va pensar en una peça que li

agradaria fer. La vam dibuixar amb llapis de grafit. Des-
prŽ s vam fer-ne una variaci—utilitzant paper de diari i
cinta adhesiva per representar-la en volum.
Vam tornar a fer-ne una altra variaci—, del primer dibuix, i
la vam elaborar amb fang, fent servir la t• cnica del buidat.
Finalment vam obrir una petita finestreta en un car-
tronet. Aquesta finestreta ens va deixar mirar el nos-
tre primer dibuix a trossets i poder escollir el qu• ens
agradava mŽ s. La vam assenyalar i vam representar la
42 part escollida en un altre paper. Acabˆ vem de fer una abstracci—de la nostra primera feina.
Cadascú va decidir quina part del dibuix veia com un forat, el buit i quina vèiem plena. Vam
pintar la part que v• iem buida de color negre, amb tinta xina i vam deixar la part que v• iem
plena, de color blanc.
Un altre grup vam treballar a partir de: Ò El nostre cos tambŽ Ž s una variaci— . Tots tenim
mans, ulls, peus per˜ no s— n iguals.Ó
 43

Primer vam observar durant una estona

escola RIBATALLADA
les nostres mans, cadascú les seves i
les dels companys, buscant difer• ncies,
curiositats, mirant bŽ totes les parts, els
dits, la pell, les unglesÉ

El primer treball va ser dibuixar amb llapis

una de les nostres mans en posici—oberta
i plana.

Un altre dia, després de mirar uns dibuixos de mans fets per l’Eduardo Chillida, ens vam fixar
en les diferents posicions que podíem fer amb les mans. Cadascú va pensar en una posició
i la va dibuixar amb llapis.

DesprŽ s de ferÉa mb les mans! la pasta de paper, vam modelar una mˆ plana amb aquest
material i vam enganxar un objecte que representŽ s una cosa que podem fer amb les mans.
Finalment, vam modelar una mà en moviment, utilitzant fang blanc.
Un altre grup vam treballar a partir de: Ò Hi ha mœsi cs com en Bach, en Mozart...que tenen
obres que es diuen aix’ , variacionsÓ.
En primer lloc amb instruments de percussi—
ens vam inventar una petita melodia i vam
inventar-nos unes variacions (la velocitat, els
ritmes de la melodia ...)
Ens vam gravar mentre tocˆ vem i hem vist
que la nostra música es pot representar en
forma de gràfica d’ones sonores.
DesprŽ s de tocar el tema i les variacions vam
escriure la partitura del que nosaltres vam composar tal i com ho fan els músics compositors.
Posteriorment ens vam plantejar traduir en llenguatge plˆ stic la nostra obra musical. Vam
veure diferents musicogrames i vam decidir elaborar-ne un. El musicograma Ž s un dibuix que
ens ajuda a entendre i seguir la música que escoltem. A partir del musicograma i la partitura
hem elaborat amb plastilina i desprŽ s en fang una escultura que ens recorda lÕo bra inicial-
ment composada.
Com que ens va agradar molt tot el treball que hav’em fet, vam decidir muntar una exposici—
al vest’bul de lÕe scola i vam convidar-hi a tothom.
ESCOLA RIBATALLADA
Alumnes de 3r i 4t de Primˆ ria
 CONEGUEM ELS ANIMALS

Som els alumnes de 3r i 4t de lÕe scola Samun-

tada, del barri de la Creu Alta. El passat tri-
mestre tots ens vam posar dÕa cord per treba-
llar els animals, ja que ens interessava saber
mŽ s coses dÕa quests Ž ssers vius.

En primer lloc, cada classe es va dedicar a

investigar un tipus dÕi nformaci—concreta so-
bre els animals.

Els alumnes de 3r vam veure que hi havia

molt’ssimes classes dÕa nimals i tots dife-
rents. Vam pensar, doncs, de quina manera
iterrani. 4t
ta del Bosc med
Llibrets de consul els podríem classificar, tenint en compte al-
guns trets diferencials.

DÕa ltra banda, els alumnes de 4t, desprŽ s dÕe studiar els diferents ecosistemes, ens vam inte-
ressar pels animals del nostre clima, el mediterrani.

INVESTIGUEM
escola SAMUNTADA

Per comen• ar la nostra recerca, vam decidir quina metodologia de treball far’em servir. En el
cas de 3r vam fer agrupacions de cinc alumnes; en el cas de 4t, com que som pocs a l’aula,
vam acordar fer-ho tots plegats. DÕa questa manera va comen• ar el treball del nostre projecte.

La classe de 3r, després de classificar els animals en vertebrats i invertebrats i conèixer les
seves caracter’stiques, vam triar els vertebrats com a caracter’stica comuna dels animals
que voldr’em estudiar. Els animals escollits van ser: els tigres, els lleopards, els cavalls, les
girafes, el linx i els equidnes. A continuaci—vam fer un gui—del que vol’em saber, vam fer la
recerca dÕi nformaci—als llibres i Internet. Entre tots vam elaborar uns llibrets de consulta so-
bre els nostres animals on els companys podien informar-se de les caracter’stiques dÕa quell
animal, com també un mural on especificàvem les característiques dels animals vertebrats.
44 Per tancar el projecte vam fer una exposici—a tot el cicle, en qu• vam explicar el nostre pro-
jecte, fent con• ixer caracter’stiques curioses dels animals. Perqu• sabeu queÉ

• Els equidnes, tot sent mam’fers, neixen dÕo us!

• El linx estˆ en perill dÕe xtinci—.

• El lleopard Ž s el fel’ mŽ s inteláligent.

 45

escola SAMUNTADA
DÕa ltra banda, els alumnes de 4t vam escollir una planta i un animal caracter’stics del nostre
clima. A través d’Internet i de llibres vam recollir la informació necessària, la vam classificar i
finalment vam fer una fitxa tècnica de cada espècie.

Entre tots vam fer dos llibrets on es trobaven el recull de totes les fitxes tècniques dels
animals del bosc mediterrani i, dÕa ltra banda, el recull de les plantes.

Vam fer un mural on sortissin tots els Ž ssers vius del nostre bosc , fent servir el can—que
tenim a lÕa ula. Vam projectar una imatge del bosc mediterrani en un paper dÕe mbalar blanc, i
per grups vam dibuixar les figures dels animals i les plantes. Un cop vam haver dibuixat tota
la imatge, la vam pintar amb aquareláles i vam escriure el nom de cada esp• cie. Ja acabat el
mural i els llibrets de consulta, ho vam exposar a tot el cicle.

DesprŽ s de la descoberta, vam anar dÕe xcursi—per posar a prova els nostres coneixements
al bosc de Can Deu. Va ser un dia molt interessant i profitós.

Per tancar el projecte, tots plegats els del cicle mitjˆ vam anar al Zoo de Barcelona a gaudir
dÕun d ia... animal!

Llibrets de consulta
ts. 3r
dels Animals vertebra

ESCOLA SAMUNTADA
Alumnes de 3r i 4t de Primˆ ria
EXPOSICIÓ DE MURALS
 ESCACS

Hola! Som els alumnes de cicle mitjˆ de lÕe scola Sant Juliˆ de Sabadell. Cada any fem un
projecte que tracta dÕun tema en concret. Aquest any hem decidit aprendre coses sobre un
joc de taula que es diu escacs.

QUé VOLêEM AP RENDRE?

Els mestres ens van preguntar qu• vol’em
saber dÕa quest joc. Es van fer moltes pro-
postes que al final van quedar reduïdes a
tres:

• Qui va inventar els escacs.

• Com sÕhi juga.

• Construir un joc dÕe scacs.

ixant les peces

Aquí estem dibu
escola SANT JULIÀ

Qui va inventar els escacs?

Els mestres ens van portar a lÕa ula dÕi nformˆ tica per buscar informaci—dels or’gens dels
escacs. I el resultat va ser aquest:

Els escacs es van originar a la vall de lÕI ndo (ê ndia) durant el segle VI, amb el nom de xaturanga
o joc de l’exercit. Amb el temps es va estendre per tota Àsia.

Com sÕh i juga?

Un dia a la setmana ens ensenyaven a jugar a escacs. Primerament ens van presentar les
46
peces (8 peons, 2 torres, 2 àlfils, 2 cavalls, 1 dama i 1 rei) i el tauler, que està format per 64
caselles blanques i negres.

Seguidament ens van explicar la colálocaci— de les peces i com es movien mitjan• ant
coordenades.

Finalment, vam aprendre a fer jugades d’atac i de defensa utilitzant diferents estratègies.
 47

escola SANT JULIÀ

Com es construeix un joc dÕe scacs?

Es va decidir que ho far’em a la classe de plˆ stica. Es van fer sis taulers i sis jocs de peces.

Cada nen va fer un model de les peces. De tots els models seÕn van triar sis. Les peces s—n
dibuixades i per darrere tenen enganxat un tros de suro.

Vam fer els taulers amb quadrats de cartr—dur. Els mestres ens van donar els taulers sense
res i nosaltres ens vam encarregar de fer les caselles amb regle i de pintar-les.

QUé HEM APRéS?

• ƒs un j oc que ens ajuda a pensar. ƒs una manera dÕe ntrenar el cervell.

• Estem mŽ s atents i concentrats.

• Ens serveix per solucionar problemes.

• Mitjan• ant els escacs treballem les matemˆ tiques.

• Ens ha ajudat a veure la importˆ ncia de les normes

i regles per a un bon desenvolupament del joc.

• Ens ho hem passat molt bŽ .

Retallant les peces pla

stificades

eres
ulell amb c
Pintant el ta

ESCOLA SANT JULIË

jugant!
Que bé ens ho passem Alumnes de 3r i 4t de Primˆ ria
 - -
VISITA A LA FUNDACIO JOAN MIRO

Cada curs escolar els alumnes de quart visitem la Fundació Joan Miró.

En preparar la visita ens fem una pregunta: ÒQu• sabem de Joan Mir—?Ó.

Tot i que als nens els sona el nom de lÕa rtista perqu• han visitat el museu a cicle infantil, quan
llegeixen la seva biografia i entren en les seves obres veuen que en saben poc. Això fa que
se sentin motivats per descobrir el m—n de lÕa rtista i la seva manera particular de crear un
llenguatge propi i un univers personal.

En aquesta l’nia, doncs, fem un seguit dÕa ctivitats abans dÕa nar al museu, lligades a la manera
de treballar de lÕa rtista. Una vegada feta la visita, es planteja als nens que busquin all˜ que
mŽ s els agrada veure tot cercant tambŽ s’mbols propis que expressin el que volen.
escola TERESA CLARAMUNT

DesprŽ s busquen estris, materials de rebuig i diferents tipus de material per construir una
escultura que tingui a veure amb coses que els agradin i que els portin bons records.

48
 49

ELS ALUMNES EN PROCƒS DE CREACIî DE L ES SEVES ESCULTURES

Relaci— a mb lÕˆ rea de llengua:

escola TERESA CLARAMUNT

DesprŽ s de la visita els nens van explicar per escrit el con-
tingut i les seves impressions, que bˆ sicament s—n:

1. EL TAPê S. Hem vist un quadre molt gran, dÕuns 7 m

dÕa l• ada, que estˆ fet de llana i en diu tap’s. Aquest
tap’s en Mir—el va fer amb lÕa juda del seu amic Royo.
El que mŽ s em va agradar del quadre Ž s que hi havia
colors alegres. Semblava un gos, per˜ en realitat era una noia.

2. FONT DE MERCURI. Era una font que rajava mercuri i que està dedicada al poble d’Almadén.

3. PARELLA DÕEN AMORATS (el Sol i la Lluna). Era la maqueta de lÕe scultura de veritat que
hi ha a Par’s i que fa 12 m.

4. ESCULTURES DE BRONZE. Es trobaven a la terrassa i eren molt boniques.

ELS SEUS QUADRES EREN MOLT DIVERTITS, TENIA MOLTA IMAGINACIî!

ol
El muss
El vaquer sense cap

La dona rica

Aquest treball resulta gratificant per l’alumnat ja que

motiva a crear, con• ixer i saber aspectes molt diferents
del m—n de lÕa rt i del artista.

ESCOLA TERESA CLARAMUNT

Alumnes de 4t de Primˆ ria
 LES CONSTEL.LACIONS

Hola a tots. Som el nens i nenes del Cicle Mitjˆ de lÕe scola Torreguitart.
A la nostra escola cada curs triem un tema per fer treballs de tot tipus i en totes les ˆ rees, i
per aprendreÕn mo ltes coses.
Aquest curs el tema triat ha estat lÕa stronomia. Quan els mestres ens van plantejar el tema,
nosaltres ten’em una lleugera idea: sab’em que tenia a veure amb coses de lÕuni vers. Vam
obrir un torn de paraules per comprovar quantes coses sab’em sobre lÕ astronomia. Sortiren
molts noms i paraules relacionades. De tots, un ens va cridar mŽ s lÕa tenci—perqu• no ten’em
molt clar qu• era: CONSTELáL ACIî .
Per aprendre mŽ s sobre les constelálacions vam decidir fer un projecte sobre el tema.
Primer de tot vam fer una posada en comœ . Tots vam anar dient tot all˜ que coneix’em de
les constelála cions. Sortiren paraules i idees interessants: alguns deien que s—n com plane-
tes, dÕa ltres deien que tenen a veure amb les estrelles, o que s—n galˆ xies petites, i dÕa ltres
van dir noms com îs sa Major. Era evident que calia investigar.
Vam acordar que el primer que havíem de saber era el significat de constel·lació.
LÕe ndemˆ la majoria de la classe ho hav’em trobat. Els uns a Internet, altres buscant en en-
ciclop• dies o, simplement, en el diccionari. Ara ja ho sab’em:
Una constelál aci— Ž s un grup dÕe strelles disposades al cel, que unides entre si amb una
línia imaginària formen una figura coneguda a la qual es posa un nom propi.
escola TORREGUITART

Arribats a aquest punt, ens va picar la curiositat. Vol’em saber mŽ s coses. Per˜ quines? Una
altra posada en comœ : la primera qŸe sti—que vam tractar era molt simple:
Qu• vol’em saber sabre les constelála cions?
Al final de la classe ja teníem les qüestions que serien l’eix del nostre treball:
Quantes constelá lacions hi ha? Com es di-
uen? Quan i com es poden veure? Qui les
va anomenar?
Tots vam comen• ar una cerca dÕ informaci—so-
bre tot el que tenia a veure amb el tema, buscant
respostes a les qŸ estions que vol’em con• ixer.
50 La informaci—la vam obtenir de diferents fonts:
• Internet: Google i Viquipèdia, principalment.
• A la biblioteca de lÕe scola i del barri: en-
ciclop• dies i llibres sobre astronomia. Mitjˆ mirant el v’deo
Els alumnes de Cicle
• Altres fonts: com revistes i un interessant v’- s
sobre les constelálacion
deo que ens van posar els nostres mestres.
 51

escola TORREGUITART
Durant diverses setmanes vam anar posant en
comú tota la informació que trobàvem i vam des-
cobrir moltes coses sobre les constelálacions:
En total nÕhi ha vuitanta-vuit. Cadascuna amb un
nom diferent, relacionat amb la figura que recorda.
La majoria es van descobrir fa molts anys, en
• poca dÕa ntigues civilitzacions com els grecs, els Detall de la localitzaci—
de Polaris
egipcis o els xinesos.
Un savi antic anomenat Ptolomeu en va descobrir moltes i els va posar nom.
N’hi ha que tenen noms de personatges mitològics de l’antiga Grècia: Ori— , Perseu, Cassiopea,
H• rcules... Dotze reben el nom dels signes del zod’ac: Capricorn, Lle— , Cˆ ncer, Ë ries, Balan• a,
Peixos, Taure, Verge, Bessons, Aquari, Escorpi— i Sagitari. DÕ altres tenen noms dÕ animal per-
qu• la seva forma recorda aquests animals: Dof’ , Ë guila, Cigne, Ca Major, Ca Menor...
Segons en quin hemisferi de la Terra ens trobem en podem veure unes o unes altres, ja que
des de cada hemisferi nomŽ s es veu una meitat del cel.
Per veure-les Ž s convenient triar una nit clara i allunyar-se de les zones massa iláluminades.
Algunes són molt útils per orientar-se. Per exemple: si tracem una línia entre les dues últimes
estrelles que formen el carro de lÕîssa Major i lÕa llarguem, arribem a Polaris que es troba a
lÕe xtrem del carro de la îssa menor i assenyala sempre el nord geogràfic de la Terra.
Quan ja vam tenir tota la informaci—que necessitˆ vem, ens calia elaborar un treball.
Ens vam organitzar en grups i cada
un va anar elaborant un treball a par-
tir d’un guió que vam fixar entre tots.
El treball el vam fer amb ordinador a
lÕa ula dÕi nformˆ tica i tots els grups hi
van colálaborar intercanviant-nos in-
formaci—i idees.
TambŽ vam confeccionar un mural
amb la reproducci—en volum dÕa lgu-
nes de les constelálacions que vam
estudiar. Cada una estˆ feta amb bo-
les i pals de fusta fetes i folrats de pa-
El alumnes davant del mural amb per dÕa lumini.
algunes ESCOLA TORREGUITART
de les constelálacions estudiades. Alumnes de 3r i 4t de Primˆ ria
 -
INDEX
escoles participants
4 escola AGNÈS ARMENGOL • Els Gossos
6 escola ALCALDE MARCET • Projectes a l’aula
8 escola ANDREU CASTELLS • El rodal de Sabadell
10 escola CALVET D’ESTRELLA • Les aus rapinyaires
12 escola CAN DEU • Coneguem els arbres del nostre pati
14 escola CATALUNYA • Projecte Joan Brossa
16 escola CIFUENTES • Fem preguntes
18 escola CREU ALTA • El retrat. Dins l’obra de Modigliani
20 escola ENRIC CASASSAS • Fem un bon ús del paper?
22 escola FRANCESC BELLAPART • Els nens i nenes del món
24 escola JOAN MARAGALL • Dansa amb el Mus-e
26 escola JOAN MOTLLOR • Conèixer el passat històric de Catalunya
• Aigua font de vida

28 escola JOANOT ALISANDA • L’astronomia

30 escola JUAN RAMÓN JIMÉNEZ • Sí amb la història et vols divertir,
a l’escola Juam Ramón Jiménez has de venir

32 escola LA CONCÒRDIA • Sense grapes: el diari

34 escola LA FLORESTA • L’hort de l’escola Floresta
36 escola LA ROMÀNICA • Un gran invent: els robots
38 escola MIQUEL CARRERAS • Elaborem joiers!
40 escola MIQUEL MARTÍ I POL • Les Animaux
42 escola PAU CASALS • El nostre projecte: la xocolata
44 escola RIBATALLADA • Variacions de variacions
46 escola SAMUNTADA • Coneixem els animals
48 escola SANT JULIÀ • Escacs
50 escola TERESA CLARAMUNT • Visita a la Fundació Joan Miró
52 escola TORREGUITART • Les constel·lacions
Paper reciclat IMPREMTA MUNICIPAL 2010