Observació de

l’organització i gestió
educativa del centre CP.
S’Olivera

Nieves Tobaruela Mendoza.

Marta Cabrera Vega.
Iratxe Cabrera Bejarano.
Sonia Cardona Ferrer.
Assignatura: Organització i Gestió Educatives.
Professor: Jaume Oliver Jaume.
UIB extensió d’Eivissa.
Data d’entrega: 13/04/2010.

1
 Índex

1. Introducció:........................................................................................Pàg. 1

2. Identificació, observació i breu anàlisis dels Òrgans de Govern i de

Coordinació Docent:..........................................................................Pàg. 3

3. Anàlisi i comentari de l’entrevista amb la directora sobre les

característiques del centre i la forma d’exercir la funció

directiva:.............................................................................................Pàg. 4

4. Observació i breu anàlisi de l’edifici i de l’ús dels diversos

espais:.................................................................................................Pàg. 7

5. Reconstrucció comentada de la pròpia memòria com a alumnes en

relació a l’organització i gestió del centre on va

assistir:..............................................................................................Pàg. 19

6. Autoavaluació per part de cada alumne de les seves pròpies actituds i

actituds en l’actualitat en relació a l’organització i gestió escolar, i a la

funció directiva:................................................................................Pàg. 20

7. Bibliografia:......................................................................................Pàg. 23

2
 1. Introducció

En aquest treball, pretenem fer una observació al col·legi de s’Olivera el qual es troba
ubicat al poble anomenat Puig d’en Valls. Aquesta institució, és de caràcter públic i es
beneficia del context tranquil on es troba, ja que es tracta d’un poble residencial format
per moltes famílies.

En els seus inicis, aquest centre, es dedicava exclusivament al segon cicle d’Educació
Infantil, és a dir, d’infants de tres a sis anys. No obstant això, a mesura que augmentà la
seva experiència i motivats pels seu èxit decidiren augmentar el nombre d’etapes.
Progressivament, decidiren incrementar les etapes a mesura que nens més grans anaven
ascendint en la seva formació acadèmica. De manera que en l’actualitat aquest col·legi
avarca fins al quart de primària i pretén ampliar-se fins al darrer curs de la primària. Per
tot això, podem afirmar que aquest centre ha anat creixent amb els seus alumnes.

A més a més, podem dir que hem escollit aquest centre degut a la seva línea
metodològica i ideològica que creiem fermament que és la més adient per educar les
nostres futures generacions durant una etapa tant important com és la infància, ja que
com sabem antigament amb els mètodes tradicionalistes l’infant no era considerat com
un ser capaç, potent ni competent en el seu propi aprenentatge. Aquests docents, no
s’adonaven de la necessitat de prestar una atenció més especialitzada a aquesta etapa, ja
que marcarà profundament les seves vides.

Al contrari d’aquesta ideologia, en aquesta institució trobem la línea metodològica que

segueix el centre que hem escollit. Ens referim al constructivisme. Aquest es fonamenta
en un conjunt de teories on totes tenen en comú que l’alumne construeix el seu propi
aprenentatge exercint com a agent actiu d’aquest mentre que, la principal funció del
professor és la de guia i/o acompanyant de l’alumne en la seva adquisició d’un
coneixement significatiu. A més, aquest marc teòric té amb compte la manera com
aprèn l’alumne per tal de poder determinar la millor manera de com ensenyar.

3
A més a més, per tal que es produeixi un aprenentatge significatiu i adaptat a la
diversitat de cada grup-classe anualment i la diversitat individual de cadascú, aquest
centre no empra en cap curs llibres de text com els que coneixem tradicionalment. En
comptes d’això, aquest centre treballa per projectes prèviament elaborats i de manera
global, amb la qual cosa, s’elimina la clàssica divisió del coneixement en assignatures.
Les úniques àrees que es treballen de manera més aïllada degut a la intervenció dels
especialistes i qüestions merament organitzatives són l’anglès, l’educació física i la
religió. A més a més, pretenen que l’espai i el temps es flexibilitzin al màxim per tal de
satisfer les necessitats dels seus alumnes.

A continuació, reflectirem l’observació i anàlisi que hem realitzat sobre els òrgans de
govern i coordinació docent, l’entrevista a la directora, l’edifici i ús dels espais (per
aquests punt, hem recollit imatges per tal d’il·lustrar les nostres reflexions) al centre
educatiu s’Olivera. Finalment, realitzarem una reconstrucció comentada de la pròpia
memòria com alumnes en relació a la organització i gestió del centre on va assistir una
de les integrants del grup i per concloure el nostre treball d’investigació farem una
autoavaluació individualitzada de les aptituds i les qualitats per organitzar, planificar,
gestionar i dirigir un centre tenint amb compte els aspectes positius i negatius de la
pròpia personalitat per tal de ser conscients de les nostres capacitats com a líders.

4
2. Identificació, observació i breu anàlisi dels òrgans de
govern i coordinació docent.

 Òrgans de govern:

- Equip directiu: l’equip directiu està format per tres persones (la directora, la cap
d’estudis i la secretària).
- Consell Escolar: el consell escolar està format per quinze persones (l’equip directiu,
els representats dels professors, els representats dels pares, els representants del PAS
i el representant de l’Ajuntament). El consell escolar s’encarrega del govern general
del centre.
- Claustre: el claustre el forma tot el professorat, és a dir, vint-i-dos persones (vint-i-
un més una mestra compartida amb un altre centre). El claustre s’encarrega dels
aspectes curriculars generals. A més, el claustre s’encarrega d’organitzar i realitzar
els racons del centre (sempre són els mateixos vuit encara que si un no ha funcionat
bé un any es canvia).

 Òrgans de coordinació docent:

- Comissió de coordinació pedagògica: la comissió de coordinació pedagògica està

formada per sis persones (la directora, la cap d’estudis, tres coordinadors i una PT).
Aquesta comissió es reuneix quan tenen un tema concret que tractar o debatre (que
és molt freqüentment). La comissió de coordinació pedagògica s’encarrega de la
coordinació i dinamització dels projectes curriculars, tant en l’elaboració com en
l’execució.
- Cicles: el centre no està organitzat per cicles sinó per etapes (infantil i primària). Es
reuneixen un dia setmanal. A les reunions d’etapes s’encarreguen d’organitzar i de
desenvolupar els ensenyaments propis de cada etapa.
- Tutories: al centre hi ha catorze tutors. Els tutors s’encarreguen d’executar el Pla
d’Acció Tutorial (orientació i seguiment de l’alumnat).
- Equip de suport: l’equip de suport l’integren deu persones. L’equip de suport
s’encarrega de l’orientació, suport, diagnòstic i seguiment de les NESE (Necessitats
Educatives de Suport Específic).
- Coordinació de serveis i d’activitats complementàries i extraescolar: la coordinació
de serveis és funció de la directora. La directora gestiona, coordina i dinamitza els

5
 serveis del centre, com l’escola matinera, el menjador i el transport, i les activitats
complementàries i extraescolars.
- Comissió de menjador: la comissió de menjador està formada per cinc persones.

 Documents del centre:

Els documents del centre surten de la comissió pedagògica i van cap al claustre.
Finalment, els aprova el Consell Escolar (que no tots els documents necessàriament els
aprova el consell però si la majoria).

Actualment s’estan renovant i modificant els documents del centre perquè varen
començar amb un centre només d’infantil i han anat ampliant fins 4t de primària (i
volen arribar fins al 6è curs de primària). Per aquest motiu, cada any modifiquen un o
dos.

3. Anàlisi i comentari de l’entrevista amb la directora

sobre les característiques del centre i la forma
d’exercir la funció directiva.

 Característiques del centre:

1. Què creu sens dubte que caracteritza el centre?

La metodologia que s’empra és allò més característic el centre. És una metodologia que
parteix del constructivisme (sense llibres tant a infantil com a primària) a base de
projectes, tallers i racons.

2. Ens podria dir la línia metodològica y de gestió que segueix el centre?

La línia metodològica que segueix el centre és el constructivisme, on els nens participen
activament i la creativitat és un dels trets més valorats i premiats del centre. La gestió
del centre és totalment participativa: els pares, els alumnes etc. tots participen en al
gestió del centre. Els pares col·laboren bastant a activitats concretes si se’ls demana
ajuda però els nens sempre treballen molt i molt motivats, donant importància a la
plàstica i al treball manual, la manipulació d’objectes i l’experimentació. De fet, segons
la directora, cap nen es nega a fer les activitats o a participar i col·laborar als projectes.

6
3. Sol variar el personal docent d’un any cap a un altre?
El personal docent del centre sol variar cada any ja que és un centre nou i com
s’amplien els cursos, es creen noves places que s’han de cobrir amb interins fins que
surt l’oposició. Per altra banda, la plantilla del professorat d’educació infantil ja és fixa
perquè és la primera que va començar a funcionar.

4. Com és la gestió del temps?

La gestió del temps és molt flexible ja que el matí no es divideix per àrees perquè no es
treballa per àrees separades sinó que, al treballar per projectes, tot està relacionat. Cada
professor gestiona el temps i els horaris a la seva aula, sempre dins d’uns límits i d’unes
normes. Però hi ha tres àrees separades ja que requereixen un especialista per dur-les a
terme i han de tenir les seves hores fixes. Aquestes àrees són l’anglès, l’educació física i
la religió.

5. Quins tipus de projectes teniu i com funcionen? Segueixen algun tipus de criteri
selectiu els projectes que oferiu als vostres alumnes o els proposa-ho vosaltres?
Els alumnes elegeixen els projectes que volen fer o sorgeixen de la seva curiositat. De
fet, el primer mini projecte és l’elecció del nom de la classe. A més, el centre duu a
terme una política de treball en vertical, on els alumnes de cursos superiors ajuden als
alumnes més petits. L’únic projecte a nivell de centre que es realitza és el projecte
d’Escoles Ecoambientals per tal de conscienciar als alumnes de la importància del
reciclatge.

Segons la nostra opinió una vegada hem visitat el centre, podem dir amb fermesa que
aquest col·legi treballa activament en la línea metodològica constructivista, ja que el
nen és subjecte actiu del seu propi aprenentatge i la relació entre igual, és a dir, infant-
infant cobra una gran importància en la mesura que els nens de primària visiten als
d’infantil per ensenyar-los coneixements i alhora reafirmar el seu propi aprenentatge. A
més a més, els pares col·laboren estretament i de manera conjunta amb el centre
organitzant activitats lúdiques als infants com ara visites per ensenyar-los la seva
professió.

7
 Forma d’exercir la funció directiva:

1. Quines funcions realitza la directora al centre? Imparteix classes com a docent?

La directora del centre realitza les funcions pròpies de la direcció escolar (direcció
general, acadèmica personal i recursos), comissió de coordinació pedagògica, la
coordinació de serveis i d’activitats complementàries i extraescolars i la gestió del
menjador. A més, la directora imparteix classes com a docent de suport d’Educació
Infantil i al racó d’experimentació dues tardes per setmana.

2. Què és el que més l’agrada del seu treball com a directora?

Allò que més agrada a la directora d’aquest centre és tenir una visió global del centre
(saber allò que es fa a totes bandes, poder connectar-ho tot i veure el resultat global), i
ajudar a compartir entre els diferents docents i alumnes. A més a més, com a
professional de l’educació li agrada la docència i els nens.

Segons la nostra opinió una vegada hem visitat el centre, hem pogut corroborar la gran
importància del director en un centre escolar, ja que es el motor bàsic de direcció,
organització i gestió del mateix. En el cas de la directora del centre que hem escollit, és
una persona molt involucrada en la seva tasca educativa, ja que s’encarrega de
connectar els petits òrgans que componen l’escola per tal de dotar-los de sentit pel seu
correcte funcionament.

8
 4. Observació i breu anàlisi de l’edifici.

Entrada

Aquestes imatges corresponen a l’entrada principal del centre s’Olivera donant una imatge global del
mateix. Com podem observar, és un edifici molt gran i de color blanc que, fins i tot, dona una visió
molt poc acolorida del centre. No obstant això, com mostrarem a continuació l’interior del centre és tot
el contrari, ja que està molt decorat i hi ha molts colors. A més a més, podem observar que el centre es
manté molt net i cuidat, i ofereix espais verds.

9
 Acollida de les famílies i sala d’espera

En aquestes imatges, podem observar que l’entrada principal al centre està decorada amb dos murals,
com són el de la presentació del centre i el de les mans de tots els alumnes, realitzats pels mateixos
alumnes per tal de sentir-se partícips d’ell. D’aquesta manera, ja a l’entrada podem veure com els
alumnes s’impliquen en les activitats i decoració del centre com part seva. D’altra banda, podem dir
que el racó de les famílies i la sala d’espera són uns espais per impulsar les relacions familiars.

10
 Passadissos

Com podem veure, els passadissos de l’escola són molt llargs i estan organitzats per carrers que tenen
noms d’arbrers i que, alhora, són molt significatius perquè estan relacionats amb el nom del centre. A
més a més, aquesta distribució ajuda a l’orientació dels nens, ja que recrea l’organització per carrers
d’una ciutat, i a l’aprenentatge de la flora. D’altra banda, els passadissos estan molt ben decorats per
diversos projectes que comentarem més endavant, i tenen grans finestrals la qual cosa permet una
il·luminació i ventilació excel·lent. Per últim, als passadissos també es recorda al nens algunes de les
normes de convivència del centre com per exemple parlar fluixet i no córrer.

11
 Aules

Aquestes imatges, mostren una clara visió de l’amplitud de les aules del centre. Com podem veure, són
classes molt espaioses amb grans finestres i per tant té una gran il·luminació. Cada aula, disposa de
cortines de diferents colors per donar vida a la classe amb la qual cosa, cada aula té un color. A més a
més, ens ha cridat especialment l’atenció el fet que una de les parets de les aules és de vidre la qual
cosa, dóna una sensació d’amplitud i permet l’observació dels nens des de fora. A més a més, la
disposició i organització de l’aula en forma d’U, facilita la participació i col·laboració de tots els nens
en l’elaboració de tasques i en els debats en grup. Finalment, cal esmentar la gran decoració de l’aula
amb els projectes que realitzen i que explicarem a continuació.

12
Projectes

13
Com he esmentat en alguna ocasió al llarg d’aquest treball, els alumnes d’aquest centre treballen per
projectes prèviament elaborats i de manera global, amb la qual cosa, s’elimina la clàssica divisió del
coneixement en assignatures. Les úniques àrees que es treballen de manera més aïllada degut a la
intervenció dels especialistes i qüestions merament organitzatives són l’anglès, l’educació física i la
religió. Aquest fet, ens va cridar molt l’atenció i per aquest motiu vam indagar-hi especialment.

Com podem veure, aquestes imatges donen una visió prou aclaridora sobre el tipus de projectes tan
interessants que fan els alumnes. La primera imatge, dóna una visió global dels projectes que solen fer
organitzats per edats. Així per exemple, realitzen projectes en relació amb els animals, la música, els
idiomes, l’aigua, les plantes, el cos humà i el sistema solar entre d’altres. Cal destacar, que un dels
primer projectes que realitzen els alumnes d’Infantil és l’elecció del nom de la classe. Segons la nostra
opinió, aquest fet cobra una gran rellevància pel fet que fa sentir als nens partícips del seu aprenentatge
i d’un grup, la qual cosa és molt important a aquestes edats. Així per exemple, com podem veure a les
imatges, tenen noms tan diversos com ara la classe des unicorns, la classe de les morses o dels taurons,
entre d’altres.

Altres projectes que ens han cridat l’atenció pel fet de reflectir totalment la línea metodològica que
segueix el centre, són els projectes on venen els pares o algun familiar d’un nin de la classe per tal
d’explicar alguna cosa que sàpiga sobre el seu treball o fer un pastís entre d’altres. D’aquesta manera,
es pot observar la bona participació i col·laboració dels pares amb el centre. Altres projectes, com
podem observar és treballar amb la flora, la recreació del cor humà amb materials reciclats,
l’aprenentatge dels número romans, entre d’altres.

Finalment, cal esmentar que la avaluació duta a terme pels docents cap als alumnes no és per mitjà de
l’examen tradicional sinó que els mestres tenen amb compte el procés més que no pas el resultat. És
per això, que fan un seguiment processual on avaluen els projectes del infants.

14
 Escola ecoambiental

Com podem veure a les imatges, aquesta escola està plena de zones verdes no només als diferents
patis, sinó que també hi ha espais verds a l’interior de l’edifici la qual cosa dóna una agradable
sensació a natura i tranquil·litat mitjançant la qual s’oxigena, alhora, el centre. A més a més, aquesta
escola disposa d’un ampli projecte ecoambiental amb el qual conscienciar als alumnes de la
importància del reciclatge per al planeta. D’aquesta manera, disposen de diferents contenidors per
reciclar tant a dins de les aules com fora del centre. A més a més, aprenen a trobar utilitats pràctiques a
allò que, de manera comuna coneixem com a fems, ja que ells amb aquests realitzen alguns projectes.
De manera que, alhora, donen una oportunitat a la creativitat tot i impulsant-la.

15
 Serveis

Com podem veure a les imatges, aquest centre disposa de molts serveis complementaris que faciliten la
convivència, ja que té un ascensor propi i banys preparats especials. Aquests fets, afavoreixen molt
l’entrada al centre d’infants amb algun tipus de discapacitat mòbil o minusvalidesa, ja que permeten
que puguin pujar al pis de dalt sense ajuda o poder anar al bany sense el suport d’un professor. A més a
més, el centre disposa d’un menjador molt gran que pot acollir a tot el centre en cas que algun pare
hagi de treballar i no pugui anar a recollir al seu fill. Cal destacar, a més a més, que el centre disposa
d’alarma antiincendis, d’un modern mecanisme mitjançant el qual es pot comunicar tot el centre per
megafonia i de calefacció centralitzada per tal d’afavorir les condicions de convivència del centre.

16
 Hort

Com podem veure a les imatges, el centre disposa d’un hort on els nens planten tomàtigues, cebes i
altres hortalisses. A més a més, gracies a la línea metodologia globalitzada que segueix el centre,
aprofiten l’hort per ampliar el seu vocabulari d’altres idiomes com per exemple escriure el nom de les
hortalisses en angles la qual cosa, a més a més, cobra una gran significativitat pel fet que els nens estan
manipulant-ho realment en lloc de veure-ho per fotografies a un llibre de text. Altres activitats que
realitzen en torn a l’hort, és aprendre sobre la flora, i aprendre a plantar i cultivar les hortalisses així
com la temporada més idònies de cadascuna per dur-ho a terme. També aprenen a tenir-ne cura d’un
ésser viu des de que neix per veure les diferents etapes per les que passa. I, per últim, la creació
d’espantapardals impulsa la seva creativitat alhora que els fan de manera ecològica i reciclada.

17
Aules especialitzades

18
Com podem veure a les imatges, aquest centre disposa d’un seguit d’aules totalment especialitzades en
una funció educativa. Així per exemple, el centre disposa d’una aula d’art o plàstica molt bé equipada
mitjançant llenços en miniatura a l’altura dels nens d’infantil, moltes cartolines de diferents colors,
llibres de manualitats, radio per escoltar música i afavorir la inspiració etc. També disposen d’una
biblioteca amb molts de llibres i ens ha cridat l’atenció que hi ha zones de l’aula amb moqueta per que
els nens puguin tombar-se i gaudir de la lectura. Cal destacar el bon aprofitament dels espais, ja que el
buit de l’escalera l’han convertit en una zona de jocs. En quant a l’aula de psicomotricitat o gimnàs,
podem dir que és molt ample i que està equipat amb moltes pilotes, cordes etc com podem veure a les
imatges. A més a més, disposen d’una aula de música també molt bé equipada mitjançant un piano i
altres instruments, i té molta il·luminació. Finalment, hi ha altres aules, com podem veure a les imatges,
destinades a l’experimentació, als jocs compartits, al traga contes, a la música, a la llum, al teatre, al joc
simbòlic, als jocs de pati, a l’escola matinera entre d’altres.

19
 Pati

Com podem veure a les imatges, els patis o zones exterior de l’edifici són molt amples, estan molt netes,
hi ha moltes zones verdes i disposen d’un camp de basquet i un altre de futbol. Cal destacar que, a
diferència del mati dels més grans, els d’Infantil disposen d’un pati molt colorit, ja que les casetes i les
columnes són de diferents colors. A més a més, disposen de quatre o cinc casetes amb les que els nens
poden donar renda solta a la imaginació per mitjà del joc simbòlic. També tenen rodes de cotxe de
colors amb les quals jugar i el sòl no és de pedra sinó de terra amb la qual cosa els nens gaudeixen molt
sense por a embrutar-se. Finalment, mencionar que aquest espais garanteix la relació entre iguals tan
necessària als nens per tal de complementar el seu procés educatiu.

20
5. Reconstrucció comentada de la pròpia memòria com
a alumnes en relació a l’organització i gestió del
centre on va assistir.

Quan jo anava a l'escola CP. Can Cantó l’any 1993, era bastant semblant a com podem
provar-la a l’actualitat. Jo vaig cursar per primera vegada just quan va començar P3 en
infantil. Record que l'edifici era blanc i molt gran, ja que el pati donava la volta al
col·legi. El pati, disposava de dues pistes per jugar: de futbol i de bàsquet. A més a més,
els nens d'Infantil, teníem el nostre propi pati particular separat dels nens de primària.
D’altra banda, teníem finestres molt grans la qual cosa garantia una gran lluminositat a
banda de la llum artificial que també era molt potent per als dies més obscurs. Altres
servis complementaris dels que disposava el centre, era radiadors per encendre'ls en cas
de necessitat a l'hivern la qual cosa, millorava la convivència a l’aula i la predisposició
cap a l’aprenentatge gràcies a les bones condicions en que ens trobàvem.

En quant a l’interior de l’edifici, record que sempre estava molt ben decorat amb els
treballs manuals i murals que fèiem a classe. A més a més, a part de les moltes activitats
extraescolars que realitzàvem, sempre organitzaven balls, festivals com ara: cant per
Nadal, Halloween, Carnaval, funcions de teatre, entre d’altres. D’aquesta manera, ens
disfressàvem i això ens motiva molt perquè ho passaven molt bé la qual cosa, feia de
l'escola un lloc divertit i lúdic.

D'altra banda, quan estàvem en 4t de primària, ens feien responsables d'un petit hort del
col·legi on, a final de curs, ens portàvem a casa el que havíem conreat. Amb aquest hort,
ho passàvem molt bé alhora que apreníem, ja que ens van ensenyar com s’havien de
plantar les hortalisses i quina era la temporada de cadascuna. A més a més, cal
mencionar que en els darrers anys, ens van anar introduint: en les TIC, ja que el meu
col·legi tenia i continua tenint molts projectes enfocats amb les noves tecnologies de la
informació i la comunicació; en la cura del medi ambient, mitjançant projectes
ecoambientals com ara de reciclatge; i en l’educació viària, entre d'altres.

Finalment, cal destacar que al meu col·legi, tothom coneixia a la directora i a l'equip
directiu. En realitat, coneixíem a tot el claustre. La directora, tenia molts càrrecs
directius, entre d’altres era la responsable de la correcta organització, gestió i

21
coordinació educativa del centre. A més a més, era l'encarregada de les classes
d'informàtica i de les TIC, així que teníem una relació molt estreta amb ella. El delegat
elegit prèviament de manera consensuada, és a dir, per mitjà del vot tenia més relació
amb l'equip directiu, ja que es reunia amb ells durant les avaluacions o altres reunions
en relació al grup-classe.

6. Autoavaluació per part de cada alumne de les seves

pròpies actituds i actituds en l’actualitat en relació a
l’organització i gestió escolar, i a la funció directiva.

 Autoavaluació de Nieves Tobaruela Mendoza:

Segons la meva opinió, sóc una persona amb unes grans actituds i aptituds en relació a
l’organització, gestió, direcció, organització i planificació, ja que m’agrada tenir les
coses ven organitzades i planificades per poder anticipar-me a possibles contratemps,
tinc una gran capacitat per motivar als altres, em deixo aconsellar per tenir amb compte
a tothom però alhora tinc criteri propi, m’agrada innovar i fer coses noves, tinc
confiança i seguretat amb allò que faig, tinc una bona capacitat per organitzar a un grup,
accepto les crítiques com a propostes per millorar, sé reconèixer l’esforç de les persones
en relació a les tasques i motivar-les quan es poden millorar, entre d’altres.

No obstant això, com tot ésser humà, també tinc els meus punts dèbils com ara que sóc
un poc nerviosa encara que estic aprenent a reconduir la meva energia per fer coses
útils, sóc molt prudent la qual cosa de vegades es confon amb la timidesa però en
realitat sóc molt extravertida i, per últim, em dóna un poc de respecte parlar en públic,
però penso que allò realment important és conèixer els nostres errors per poder canviar-
los. És més, crec fermament que la vida és tot un camí d’aprenentatge en que sempre es
pot millorar.

Finalment, he de destacar la gran importància que li concedeixo al fet d’exercir un

càrrec directiu. És per això que, com a persona conscienciada de la importància de
l’educació com a motor principal de funcionament d’una ciutat i futura mestra
d’Educació Infantil, treballaré i m’esforçaré perquè, malgrat les diferències sobre els
diferents punts de vista entre el claustre, soc conscient que tots treballem de manera
conjunta per un objectiu comú que és l’educació.

22
 Autoavaluació de Marta Cabrera Vega:

Personalment, jo em considero una persona bastant organitzadora. M’agrada planificar-

me, organitzar-me, preveure les coses (encara que sempre tinc un marge per
l’espontaneïtat). De fet, si no m’organitzo, començo a posar-me nerviosa perquè no sé
que passarà. Per una banda, tinc experiència en motivar, incentivar i influenciar en
grups, ja que he hagut de dirigir dos coreografies de ball a la vegada (un amb un grup de
nenes petites y un altre amb un grup de joves) que a més he hagut de motivar molt
perquè requeria esforç, temps i dedicació per a què sortís bé, m’he encarregat moltes
vegades de dirigir reunions per cantar, organitzar i planificar activitats, he xerrat molt en
públic (per poder fer-ho he hagut de superar la timidesa i vergonya que tenia, que era
molt gran), etc. A més a més, m’agrada molt intentar crear coses noves, donar idees,
incentivar la creativitat perquè així em sento millor, essent original i no fent allò més
còmode i sense cap mèrit. Totes aquestes coses, no sempre sorgeixen de mi mateixa
sinó que molta gent em demana que dirigeixi un poc, que organitzi, que planifiqui,... ja
que és una tasca que m’agrada fer i, normalment, la faig amb ganes perquè és una
responsabilitat, una confiança que han posat sobre la meva persona. Per altra banda, em
poso una mica nerviosa quan he de xerrar en públic (encara que ha disminuït molt la
quantitat de nervis), m’angoixo i pateixo si les coses no surten bé, es retarden o
qualsevol altra cosa (encara que sempre intent llevar importància a allò que està
malament i pensar més en allò que està bé). Per últim, com a anècdota, he de dir que la
meva padrina (madrina) sempre em diu que des de petita, em veu com a organitzadora
(de bodes, esdeveniments, etc.).

 Autoavaluació d’Iratxe Cabrera Bejarano:

Podem observar en diferents àmbits que el càrrec de direcció és molt important, sobretot
quan treballes amb infants on tot a d’estar organitzat per restar el menor temps possible
a la diversió dels mateixos. La persona encarregada ha de ser activa, amb iniciativa per
dirigir, planificar, informar, proposar activitats, etc...jo personalment crec que reuneix
aquestes qualitats, especialment la de proposar activitats i tenir la iniciativa. Mai he
tingut l’oportunitat de ostentar un càrrec d’aquesta dimensió, per això estic molt
contenta amb la proposta d’agafar la direcció d’una escola d’estiu; crec que serà la
millor ocasió per mostrar les meves qualitats i comprovar si puc dur a terme
correctament l’organització d’un esdeveniment com aquest.

23
 Autoavaluació de Sònia Cardona Ferrer:

Ser cap, un bon cap, es una tasca força complexa, ja que exigeix un alt grau de
responsabilitat i compromís. Exercir com a tal, requereix una sèrie d'habilitats i
d'aprenentatges necessaris, més dels que se li poden exigir a un simple treballador. Un
cap ha de ser emprenedor, amb ganes de treballar, progressar, exigir-se el millor de si
mateix; ser capaç de treure el millor dels seus empleats; tenint en compte les seves
opinions, idees i formes de treballar/actuar respectant-les i valorant-les; recompensar-los
adequadament en funció dels seus actes i incentivar-los periòdicament. a més a més, un
cap ha de ser una persona amb les idees clares, capacitat de sacrifici. El respecte dels
seus empleats ha de provenir del respecte per les seves capacitats i sabiduria, en
comptes de pel temor envers ell, no cal dir que ell ha de sentir el mateix respecte cap als
seus empleats. Un altre qualitat molt important és la capacitat de prendre decisions i
assumir-ne les conseqüències. també opino que s'ha de ser molt realista i adonar-se de la
manera més fidel a la realitat del que succeeix al nostre entorn, deixant-los influenciar el
menys que es pugui per la nostra subjectivitat.

Posseeix aquestes qualitats, les quals penso que són adequades per ocupar la funció de
cap, encara que també posseeix algunes característiques les quals poden influir de
manera negativa com per exemple: nerviosisme, un punt de vista força pessimista i
grans dosis d'exigència. A més a més, em prenc les meves tasques molt sèriament, es a
dir, m'afecten molt, de manera que a vegades em resulta impossible separar els
problemes de la meva feina de la meva vida personal. Penso que tinc qualitats per
exercir com a cap, A més a més, ja en tinc un poc d'experiència com a encarregada
d'una botiga m'agrada l'experiència, sé que tinc molts aspectes que hauria de millorar,
però penso que el més important es adonar-se'n i voler millorar cada dia tan com bona
professional, a més a més de com a persona, ja que crec que si es vol millorar, hem de
saber ser crític amb un mateix i amb les persones del nostre voltant, sempre i quan sigui
de forma constructiva i amb la finalitat de millorar i avançar en el nostre camp.

24
 7. Bibliografia

 Pauta d’observació:

Per a l’elaboració d’aquest treball, hem seguit la guia per a l’observació d’un centre
escolar d’Educació Infantil corresponent al treball no presencial de l’assignatura
Organització i Gestió Educatives (OGE) 22006 de Primer Curs d’Estudis de Grau
d’Educació Infantil 2009-2010.

 Entrevista amb la directora:

L’entrevista es va realitzat personalment gràcies a unes visites concertades a la pròpia

directora del centre de s’Olivera.

 Imatges del centre:

Les imatges del centre també es van realitzar personalment. És per això, que som les
autores de les mateixes.

 Informació complementaria:

Per complimentar certes dades sobre els centre escolar, així com per al propi interès del
professor Jaume Oliver, la pàgina web del centre s’Olivera és la següent:

http://cpsolivera.com/

25