REDACCIÓ IMPRESSIÓ

Marc Aloy Impremta Querol, SL

Naomi Arasa Tel. 977 597 100
Marina Bermejo
Nabila Bouzrouddah PORTADA I CONTRAPORTADA
Leyre Caballero Disseny: Josep Soler
Paula Cabrera
Andrea Díaz Dibuixos portada:
Pau Forés Agata Mola
Maria Garcia Ariadna Ramos
Pepe Grau Judit Alacreu
Daniela Gil Keyla Almeida
Evelyn Jaramillo Lina Chen
Inés Llasat Nora Rossi
Clàudia Luis Pau Forés
Marc Príncep Simba Pillai
Emil Radu Itaty Jaramillo
Óscar Sáez
Josué Subirats Dibuixos contraportada:
Raquel Tomàs
Steven Aguirre Alexia Ferrando
Anthony Andrade Corina Lavric
Amanda Antonio Domènica Zambrano
Ariadna Aymerich Ionut Richea
Guillem Carbó Khadija Lakhdar
Laura Fornós Laia Homedes
Maria Josep Gavaldà Lina Chen
SUMARI Jean Jaramillo Marc Príncep
MATEMÀGIQUES 14 Daniel Lafont Nawal Azeem
EDITORIALS 3
IN ENGLISH 15 Federico Lamotta Samantha Giménez
L’ENTREVISTA: Xavi Forné
PROFESSOR MOTXILLA , MP3 15 Carlos Lavanda Yana Chen
REPORTATGE: Josep Gombau 5
CONVIVÈNCIA I MEDIACIÓ 16 Marc López
BREUS 6
INTRANSCENTDENT 16 Lorena Ramírez LOGOTIP
REPORTATGE: Tecnificació esportiva 8
DIADA CONVIVÈNCIA 17 Ariadna Ramos Karolina Levanaite
EXALUMNES.:Mònica Fabregat 9
HAMILTON’10 18 Paula Vaca
EL PONT PENJANT 10
JUVENTUD 19 DIPÒSIT LEGAL
GRÀCIES PER LA PROPINA 12
CAPERUCITA ROJA 13 CONSELL EDITORIAL DL: T-1604-2009
Milagros Frade
Teresa Ortiga ISSN
Carmina Sancho 2013-6366
Josep Soler
EDICIÓ DIGITAL
EDITA http://www.scribd.com/iesmontsia
IES Montsià ISSN-2013-6722
C. Madrid 35-49
43870 Amposta PUBLICITAT
Tel. 977 70 00 43 (Alumnes del CFGM Comerç, co-
http://www.iesmontsia.org ordinats pels professors Juan José
Tomàs i Valldepérez i Joan Antoni
COL·LABORA Ferreres)
AMPA institut Montsià
COORDINACIÓ I MAQUETACIÓ
Miquel Àngel Llorenç i Oltra

2
 Editorial Quart Creixent
M
’hagués
agradat fer-
li d’espill,

E
n aquest segon
numero de l’ac-
tual curs acadè-
mic parlaré de dos con-
ceptes molt importants
com són ensenyament i
educació. L’ensenyament
són els coneixements
tècnics (continguts) que
aprenen els/les nostres
alumnes dels estudis que estan cursant. L’educació són els valors imprescindibles
pel mateix coneixement i per fer avançar la societat en la qual els tocarà viure.
Es diu que dels coneixements tècnics del nostre alumnat se n’han d’encarregar
l’escola i la universitat i que això és l’ensenyament. Dels valors se n’han d’ocupar
en part els pares i això és l’educació.
En la societat actual l’escola no pot defugir la seua responsabilitat en l’educació i
és per això que el nostre centre dintre del seu Pla Estratègic de millora de l’ense-
nyament/aprenentatge dóna una importància cabdal a l’educació, tot portant-ho
a la pràctica en diferents projectes i experiències, entre els quals voldria tornar a
recordar i destacar l’Orquestra de l’Institut Montsià, com a element aglutinador
i eix del projecte integrador; el Pla experimental de llengües estrangeres, que té
com objectiu millorar-ne la competència lingüística general, incidint de manera
especial en la llengua oral; les pràctiques en empreses o institucions ubicades en
altres països, amb la finalitat que els alumnes coneguin la realitat sociolaboral i
puguin practicar l'idioma del país d'acollida i també que guanyin en experiències
en la seua especialització; l’Educació ambiental per a un desenvolupament sos-
tenible; l’Institut Verd pel que fa al respecte al medi ambient, l’estalvi d’energia
i el reciclatge o el Servei de convivència i mediació per resoldre conflictes i on
participen alumnes i professors.
I així a més a més d’ensenyar també eduquem formant ciutadans i ciutadanes
amb criteri propi capaços d’inserir-se i participar positivament en una societat
democràtica.
Tots aquest reptes i altres que en el futur puguem emprendre ens fan treballar
amb il·lusió i portar-ne de nous endavant per a la millora de l’educació del nostre
alumnat.
Gabriel Perles
De la formació a l’experiència
ni que hagués estat el
de la bruixa, i que ella
s’hagués pogut veure
com era: alta, ampla,
prima i una mica atlè-
tica; que apropant-se
més a la lluna de mà
que jo volia ser, hagués
descobert la lluentor
inquieta dels seus ulls
verds, canviants, tre-
molosos, interrogants.
M’hagués agradat retornar-li la xiqueta de pell blanca una mica torrada pel sol
d’aquell agost, encara tan proper. Primer dia de classe i els seu malestar continua-
va bellugant entre els rínxols clars de la seva cabellera i un escot que encara no era.
Començava segon i tenia el mateix neguit que al final del curs passat: no podia
veure la seva imatge a través de cap espill. Als matins, entre el raspalladents i la
paret del bany, on havia de trobar la seva cara trobava la de la Laia; acudia sense
que la cridés i des del mig del rogle de les seves amigues la mirava amb compassió
mentre llampant rebia i retornava somriures de complicitat a les companyes, a
les amigues, als nois, a les notes, als professors. Odiava l’espill, l’odiava perquè
quan es volia passar el fil dental i s’havia d’apropar més i aprofitava per veure, si
furtivament podia trobar-se, apareixien les altres. La Magda, la preferida, l’íntima
de la Laia, decidida, capaç d’acostar-se al grup de nois i fer broma i fer-los riure i
ajudar-los amb les Mates i passar d’ells; la Cloe; la Cloe tenia estil, no es canviava
cada dia com les altres, però portava una roba divertida comprada qui sap on i
compartida amb la colla diguessin els que diguessin les mares. La Sara era, però,
la que tenia més sort, havia nascut cosina de la Laia, ho tenia tot fet; era més que
grassoneta clarament grassa, però tenia un do, dibuixava rebé. Laia la deixava fer,
li reia les caricatures dels professors, dels amics i fins i tot li reia les d’ella la posés
com la posés; consentia que entrés i sortís, que jugués a handbol, que tingués més
amics que amigues i que portes una esportiva de cada color.
—És que jo no vull ser jo. Jo vull ser Laia!
A punt vaig estar d’esclafir a riure, sort que ella no es va adonar, estava molt ocu-
pada eixugant un llagrimot que havia caigut sobre la taula. No vaig poder evitat,
per uns instants, fer cara de quatre mentre deia:
—Però si tu ets més ...Vaig interrompre’m. La vaig mirar i de sobte vaig sentir
que el seu plor m’estava portant onades de la meva adolescència. La soledat, el no
saber que sóc, la temor a no ser estimada, la necessitat de les amigues, les odioses
comparacions, les envegetes, les lleialtats. Vaig callar, vaig mirar per la finestra els

C omençava el curs 08/09 i ens tocava xiprers que tapen la tanca que separa els dos instituts, ella va tranquil·litzar-se.
escollir els crèdits variables del nou Quan vaig girar-me i vaig somriure-li em va semblar que se sentia acompanyada.
curs. Curiosament, el de mediació ens va —Continua així – vaig dir. Continua esforçant-te en els estudis, continua amb
cridar l’atenció. Era diferent a tots els al- les dos amigues que també s’esforcen i estudien, riu amb elles, llegeix, aprofita el
tres però sabíem molt poc sobre què era, temps i quan et sentis sola o poqueta cosa busca els teus pares que encara que no
de què anava, per què es feia? Al final el t’entenen t’estimen així, tal com ets. A mi sempre em trobaràs aquí.
vam escollir. Caterina Zaragoza Senís
Admetem, que al principi el trobàvem un
poc pesat i sense sentit, però al llarg del
curs vam descobrir que no era així. Ens
van ensenyar valors, normes de convivèn-
cia, a mirar les coses des de diferents pers-
pectives i a resoldre conflictes; una sèrie de
coses vitals a la vida.
En acabar el crèdit, la Cati ens va propo-
sar una cosa interessant que ens va cridar
l’atenció: ser mediadors. Ho vam accepar.
La nostra feina consistia a ajudar els nos-
tres companys alumnes, a resoldre els seus
conflictes al centre amb altres companys. VALENCIANA DE
Recordem la nostra primera mediació al centre. Va ser entre dos companys que COPIAS
s’havien barallat a l’hora del pati perquè un li havia xutat la pilota fora del centre. Fotocopiadores Color
Un professor els va veure i els va portar a mediació. Nosaltres estàvem de guàrdia i bn
quan ens els van portar. Estàvem nerviosos ja que era la primera mediació. Per
sort estava Cati amb nosaltres. Vam començar la mediació i ens van explicar el
Valenciana de Copias,
seu problema, ens vam ficar a la seua pell per entendre la situació i vam arribar s.l.
a una conclusió. La nostra funció no era ni és castigar-los, sinó que s’arribi a un Camí del fus, s/n
acord. I això és el que vam aconseguir. Massanassa (València)
No ens en penedim gens de la decisió de ser mediadors; tot al contrari: estem
molt orgullosos de ser-ho i cada dia més.
Tf. 9612519828-
Així que, ja sabeu, si teniu algun problema aquí estarem els mediadors per aju- 961251811
dar-vos! Fax 961252459
Raquel Plazas i Àlex Rodríguez

3
Xavi Forné
Francisco Javier Forné Castells va estudiar els Estudis Superiors de Música al
Conservatori Superior de Música del Liceu, a Barcelona. És professor des de
fa12 anys (6 anys a l’escola privada i 6 a l’escola pública). Va nàixer a Santa
Bàrbara el dia 9 de juny de 1970. “El meu pare estava treballant a França
per aquells dies i la meua mare va estar acompanyada pel seu germà”.
És casat “La meua dona es diu Eugènia i ens coneixem des de fa 23 anys,
i no és broma. Quan ens vam conèixer ella tan sols tenia 13 anys i jo 17.
Encara continuem junts i esperem entrar als records Ginnes.” Té dos filles
molt maques: Maria i Judit, de 7 i 3 anys respectivament. Aquest curs és el
quart a l’institut Montsià com a professor, “vaig estudiar aquí i al cap del
temps el destí m’hi ha portat un altre cop. Sempre recordaré el primer
dia en què vaig tornar a creuar un altre cop la porta d’entrada. Molts
records i bones sensacions em van venir de sobte. Va ser molt emotiu.
I aquí estic fins que el destí em porte a un altre lloc”. En la seua època
d’estudiant de música va descobrir que la pedagogia era el que més li agra-
dava, era la seua vocació.
El teu hobby?
Tinc diferents aficions que intento practicar sempre que
puc, com ara viatjar amb la meua família, llegir llibres o
l’atletisme. Tinc fitxa federativa amb el Club d’atletisme
AAEET de Valls i competeixo en curses de fons, des de
10 km fins a Maratons. Participar en maratons de diverses
ciutats europees em permet també viatjar i fer turisme.
Què és el que més odies d’una persona?
No m’agrada relacionar-me amb la gent prepotent, amb
els que es creuen superiors als altres. Crec que la humili-
tat és una virtut que diu molt a favor d’una persona.
Quin és el teu lema?
El que em deia sempre la meua àvia: “No hi ha mal pitjor
en aquesta vida, fill meu, que ser dropo”.
On voldries viure?
A tot arreu. Estar sempre viatjant arreu del món.
Què prefereixes platja o muntanya?
Platja de setembre a juny i muntanya a l’estiu.
Quin és el teu somni?
Sempre m’hagués agradat participar en uns Jocs Olím-
pics.
Quins dons naturals voldries tenir?
Molts. M’agradaria poder canviar la forma de pensar de
la gent, de manera que tots els esforços anessen encami-
nats a construir i no pas a destruir. Que tothom se sentís
bé, feliç, tot buscant el bé dels altres. Poder fer que desa-
pareguessen les guerres, les malalties, el patiment. Fer que
tota la humanitat fos tant intel·ligent com per a poder
eradicar el mal del nostre món.
El primer que t’atrau d’una dona?
Els ulls.
Defecte principal?
Segons la meua dona, el perfeccionisme i els canvis d’hu-
mor sobtats.
Quina seria la teua pitjor desgràcia?
No hi penso mai en les desgràcies que puc tenir. Així se-
gur que no en tinc. Sempre intento pensar en positiu. És
així de senzill. “Recorda’t de recordar”. Llegiu “El secret”
i ho entendreu.
Què valores més dels amics?
Que estiguin al teu costat en els bons i els mals mo-
ments.

Josep gombau
Va néixer a Amposta l’any
1938. Inicia els seus estudis
de solfeig i clarinet a la Lira
amb el mestre Julio Panyella
Anguera. Amb dinou anys
se’n va anar a Veneçuela on
va estar a les Bandes de la
Guardia Nacional, Escuela
Naval i darrerament amb la
Policia Metropolitana.
Així comença la ressenya
de Josep Gombau Ma-
tamoros feta per a una
jornada que ell impartia
sobre manteniment d’ins-
truments. Era molt resu-
mida però intuíem una
gran història al darrere.
“Als dotze i tretze anys vaig mar-
xar a França amb els meus pares
a casa d’uns oncles refugiats. El
que més em va impactar va ser
la gran quantitat de formatge i
mantega que hi havia”, recorda
amb malenconia. A França hi va
viure 2 anys, però en no poder ar-
reglar els papers van tornar a casa.
De tota manera el cuquet del que
havia vist al país veí ja el portava
dins. Hem de pensar que l’any 57
hi ha havia dos cotxes a Amposta.
Als divuit o dinou anys va vo-
ler anar a Veneçuela. “Vaig triar
aquest país per
la llengua i per-
què a Amposta
hi venien de tant
en tant uns ve-
neçolans”, reco-
neix. Va demanar
els diners als seus
oncles france-
sos i va agafar el
vaixell. Mentre
navegava es va
afegir amb el cla-
rinet a un grup
d’italians que
animaven tocant
música de Rena-
to Carosone, el
cantant de moda
de l’època i d’ara
Josep Gombau al seu taller del carrer del Jardí
(segons com) Tu vuò fa’ l’americano.
El començament al nou país va ser dur. Va co- nalment amb la música amb un jornal millor
mençar a treballar de peó i després de mecànic. que al taller. Més tard, per millorar, va anar a
“Al taller treballava de xapista un canari que
la banda de música de l’Escuela Naval. “Amb
tocava el trombó a la banda del Ministerio de aquesta va poder viatjar per algun altre país”.
Trabajo, dirigida per José Reina, compositor
La Guardia Nacional i l’Escuela naval estaven
i pianista. Em van deixar un clarinet per co- a la Guaira, que té port de mar, a uns 20 qui-
mençar en aquesta banda perquè el meu no
lòmetres de Caracas, la capital de Veneçuela.
afinava”. Els diumenges a la tarda anava als Mentre estava en aquestes bandes, va comen-
concerts a la plaça Bolívar i allí va conèixer
çar a estudiar saxo per apoder entrar en una
José, un gallec que tocava el clarinet a la banda orquestra a Caracas. Més tard va ingressar a la
de la Guardia Nacional. Va anar a fer una pro-
banda de música de la Policia Metropolitana
va però li van dir que estudiés i que tornés al de Caracas. Corrien els anys 60.
cap de sis mesos. Es va ficar a estudiar amb el
métode Klosé, que era de son pare, que també
Ariadna Aymerich, Marc López, Federi-
era clarinet a la Lira Ampostina. Passat aquell co Lamotta, Dani Lafont, Steven Aguirre,
temps, acabaren acceptant-lo com a clarinet
Guillem Carbó, Anthony Andrade
tercer. Això va suposar començar professio-

En breu
Ritme i expressió
Un grup de noies de diferents cursos de
l’ESO han començat l’activitat extraesco-
lar Expressió i ritme dirigida per Judit Toro.
Estan preparant unes coreografies per a
representar-les el dia de Sant Jordi, cada
dimarts a les tardes (de 5 a 6) al gimnàs
del centre. Aquesta activitat es una més de
les que han començat a organitzar l’alum-
nat del cicle de fisicoesportives. Dins del
seu pla d’estudis han de realitzar 600 hores
de pràctiques. Són activitats gratuïtes de
què l’alumnat de l’institut pot gaudir. N’hi
ha de diferents modalitats: bàdminton,
bàsquet, futbol, ping-pong, volei, lluita...
Laura Fornós
Sense viatge
Els/les alumnes de 4t d’ESO segurament no
faran el viatge de final de curs, ja que no han
recaptat suficients diners i els viatges són mas-
sa cars.
Marc López Fabra
Visita als jutjats de Tortosa
L’alumnat de 2n d’Administració i Finances va
visitar els jutjats de Tortosa per tal d’assistir a dos
judicis; un a la sala del Penal i l’altre a la sala del
Social.
A més, el Sr. Carlos Martorell, que ens va aten-
6
Carlos Perales
Carlos Perales, professor de l’Institut ac-
tualment jubilat, ha començat a impar-
tir classes de repàs a l’alumnat de 3r i 4t
d’ESO. Es tracta de reforçar continguts
curriculars de mates i de català. Aquestes
classes es fan a l’aula 13 de cinc a sis, di-
lluns, dimarts i dijous. Perales actualment
jubilat, ho fa de manera desinteressada i
gratuïta.
D’altra banda, Perales ha donat a la bi-
blioteca del centre les seues col·leccions
MOLC (millors obres de la literatura
catalana), MOLU (millors obres de la
literatura universal), una col·lecció dels
premis Nobel, entre d’altres. En total més
de tres-cents llibres. Els ha donat perquè
a casa seua no tenia molt d’espai i va pen-
sar que era una idea donar-los a la nostra
biblioteca. Gràcies a aquest fet, tot l’alum-
nat podrà gaudir-ne. Des de la revista li
volem agrair tot el seu treball, generositat
i il·lusió.
dre durant l’estada, ens va explicar els orígens de
l’edifici (que fou l’antic Hospital de Tortosa) i la
seua vinculació històrica a la ciutat. En acabat,
molt amablement, va atendre totes les qüestions
que li van plantejar els/les alumnes.
Visita Grup Griñó
El passat novembre dos estudiants
del CFGS d’Administració i Finances,
Clàudia Tapalaga i Pamela Diaz, acom-
panyats pel seu professor Manel España
de l’assignatura Projecte empresarial, van
realitzar una sortida a un polígon indus-
trial de Constantí, ubicat en la carretera
que va de Tarragona a Reus, concreta-
ment a l’empresa del Grup Grinyo que
és una planta de reciclatge.
La idea de visitar-la va sorgir per poder
tenir una guia per al nostre projecte em-
presarial que l’hem anomenat Cock-Full
Aluminium Recycling i que de ben segur
heu esbrinat de què es tracta. Efectiva-
ment de reciclar tot tipus d’alumini so-
bre tot llaunes.
Ens van rebre dos treballadors de la
planta, del departament tècnic i de riscos
laborals, que ens van explicar tot el pro-
cés de selecció i classificació del residus
del contenidor groc.
Ells estan especialitzats en la recolli-
da selectiva dels residus del contenidor
d’envasos, però vam poder veure que la
gent aboca coses que no hi corresponen
que han de posar a part com a rebutjos.
També hi produeixen una mena de com-
bustible que volem homologar per a po-
der utilitzar-lo com a combustible per a
l’ús intern de la maquinària i així reduir
despeses.
Recomanem la sortida per als projectes
relacionats amb el reciclatge.
Porta sense fum
Fa uns quants mesos va sortir la llei antitabac que
prohibia fumar en cap lloc tancat (cafeteries, dis-
coteques) o amb nens (parcs). Com a conseqüència
tampoc es pot fumar fora dels instituts ni col·legis.
Alguns propietaris de locals estan molestos perquè
pensen que perden clients.
Federico Lamotta Suárez
Trobada d’esport
La quarta trobada dels centres de secundària es va
realitzar el dia nou de març a Móra d’Ebre ho va
organitzar el Consell Esportiu. Van anar tres xiquet
i xiquetes de cada activitat extraescolar amb el seu
monitor corresponent. Van tornar de la sortida a les
tres de la tarda del mateix dia.
Lorena Ramírez
Publicitat
Una de les dades desconegudes de la nos-
tra revista és que està finançada parcial-
ment per les aportacions econòmiques que
s’aconsegueixen amb les insercions publi-
citàries. En el número anterior l’alumnat
de comerç va ser l’encarregat de buscar
empreses interessades a col·laborar en el
nostre projecte educatiu. Inserir publicitat
és possible des de cinc euros (una inserció
petita) fins a 149 euros (mitja plana du-
rant 3 números). Totes les empreses col·
laboradores reben un exemplar.
Pepe Grau
Viatge de 4t
Damià Garcia, organitza el viatge de fi
de curs de 4t. Aquest any possiblement es
vaja a Mallorca, un lloc ideal per a l’alum-
nat d’ESO i a més, econòmic, segons
Damià. El cost total és de 450€, però ja
han recollit diners dels polvorons a Nadal
i també en la desfilada. Es pretèn anar a
mitjant juny amb vaixell, una setmana a
un hotel a pensió completa. En aquesta
setmana es pretén que xalen i visiten llocs
com les Coves del Drac o la fàbrica de vi-
dre. Els acompanyaran els tutors de cada
curs, aproximadament aniran 40 alumnes.
Paula Cabrera i Inés Llasat
Visita alumnat de 6è
Els dies 7,8 i 10 de febrer d’aquest 2011
van venir a l’institut els alumnes de sisè
de les escoles de primària Miquel Granell,
Agustí Barberà i Soriano Montagut. Van
venir per a visitar l’institut a les jornades
de portes obertes. Van visitar instal·lacions
de l’institut com els laboratoris, els tallers
de tecnologia i algunes de les diferents au-
les d’informàtica. El que va agradar més va
ser com els alumnes de l’ESO utilitzaven
el llibre digital. També van visitar alguna
aula de l’ESO mentre feien classe.
Mª Josep Gavaldà Gombau
Sense Facebook
Un dijous de gener la direcció va decidir canviar la
contrasenya d’accés a internet des del centre. El mo-
tiu fou que hi havia estudiants que es conectaven a
xarxes socials com Facebook des del WIFI Docent
que és reservat per al professorat, ja que coneixien
la paraula de pas. Ara, però, només podem accedir a
través d’Educat 1x1, que només dóna accés a pàgines
educatives i al correu.
Dani Lafont Sancho
Sortida a Barcelona Grafits
El passat 16 de febrer, amb l’alumnat de 1r
i 2n curs del Cicle formatiu de grau superior
d'administració i finances, acompanyats per
Juventina Figueres i Anna Sanchis van fer una
visita a Barcelona on van visitar, entre altres, la
Borsa de Barcelona i la Sagrada Família.
Ins de tecnificació
Per formar alumnes d’ESO, Batxillerat i Cicles en
l’esport i la tecnificació esportiva. Es pretén donar
una formació acadèmica de qualitat, en un entorn
favorable i agradable per a la formació integral de
l’esportista i garantir la possibilitat de compaginar
els estudis amb els entrenaments i les competicions.
Això és tot el que ens aportarà el nou centre de tec-
nificació que s’està fent aquí al costat del pavelló
d’esgrima.
Les previsions són que estigui a punt d’aquí a
dos anys, per al curs 2013-14. No se sap quina és
l’empresa ni l’encarregat d’obra que porta el tema
del nou centre. El que sí sembla clar és que serà un
centre de 2 línies des d’ESO, Batxillerat, CFGM
(CAFEM) i CFGS (AFE). Sembla que serà un nou
centre ben equipat, amb una bona distribució dels
espais i un aprofitament de l’entorn.
Amanda Antonio González
Visita al Consell Comarcal del Montsià
L’alumnat del departament adminis-
tratiu van visitar el passat 9 de desem-
bre la seu del Consell Comarcal del
Montsià.
Durant la visita van estar acompa-
nyats per Joan Manel Miró, tècnic
d’Educació. L’acollida i recepció va
anar a càrrec del President del Con-
sell que els va explicar la constitució i
funcions del Consell i tots els orga-
nismes que hi són presents, entre els
quals es va destacar l’Oficina comarcal
d’Informació al Consumidor.
Josep Soler Ferragud, professor de
l’assignatura de plàstica dels alumnes de 3r
d’ESO de l’Institut Montsià ha anunciat
que el pròxim treball que es farà a classe
consistirà a decorar les parets i les colum-
nes de l’institut amb pintura de grafifti.
De moment està fent que els alumnes ex-
posen idees, ja que no començaran a pin-
tar fins que faci bon temps.
Guillem Carbó Satorras
“En un principi ho faran els de 1r i 3r
d’ESO, els de 4t de l’optativa de plàstica
i els de 2n, si algú proposa un projecte
molt interessant. Estem adaptant les
idees a l’espai de què disposem (les parets
del pati que queden per pintar); després
de posar-les en comú fem una votació. A
partir d’abril començarem a pintar, si hi
ha diners per a les pintures. Ara ja estem
creant l’esbós. M’ho van proposar alguns
alumnes, trobo interessant que no sem-
pre es dibuixe en un paper. M’interessa
molt el treball en xarxa” , afirma Josep.
Ariadna Aymerich
A més, l’interventor va fer una xerra-
da informativa sobre els aspectes eco-
nòmics i de financiació (pressupostos
generals, finançament, ...)
Per acabar, van fer una visita guiada
pels diferents departaments i secci-
ons, durant la qual es va dedicar espe-
cial atenció a l’arxiu comarcal.
L’activitat va permetre apropar els
alumnes als serveis i a les instal·lacions
que ofereix el Consell Comarcal.
7
TecnIFICACIÓ ESPORTIVA
Amanda Antonio, Lorena Ramírez, Paula Vaca, Maria Josep Gavaldà, Ariadna Ramos, Laura Fornós, Jean Jaramillo, Carlos Lavanda
Judit Toro, Sergi Curto i Richard Dalmau
Al nostre centre hi ha adscrit el Centre
de Tecnificació Esportiva de les Terres de
l’Ebre, al qual pertanyen els alumnes de 3r
i de 4t d’ESO i de Batxillerat, que seguei-
xen els seus estudis amb un horari adaptat
(entrenen de dimarts a divendres d’11 a 1
h) i recuperen les classes a les tardes. Els
esports que s’hi practiquen són rem, esgri-
ma, handbol, natació i atletisme.
Andrea Garcia, de 3r d’ESO, que prac-
tica handbol des de fa 3 anys, afirma que
segons l’assignatura i el dia és difícil com-
binar-ho tot, “De gran m’agradaria dedi-
car-me a una professió com la biologia
marina o l’arqueologia”. Per la seua part,
Àngel Fabregat, de 3r d’ESO, que practica
esgrima des que tenia 5 anys, reconeix que
és difícil combinar l’esport amb l’estudi
perquè entrena 5 hores diàries. Estefania
Alacreu, de 3r d’ESO, practica natació des
que era ben petita. Està d’acord amb els
altres que és difícil combinar l’esport i l’es-
tudi, “De gran vull continuar estudiant
i fer una carrera”. Alba Toscas, de 1r de
Batxillerat, que practica rem, reconeix que
és una mica difícil combinar esports d’alt
nivell amb els estudis. Vol ser arquitecte.
En canvi, Albert Forcadell, de 1r de Batxi- Alba Toscas i Albert Forcadell
llerat, que també practica rem, no ho troba
dicar-m’hi però encara no sé què faré en
complicat en general “només quan tenim
un futur”, afirma. Josep Franch de Torto-
exàmens”, reconeix. “Cada setmana hi
sa i Sergi Curto de Camarles són futbolis-
dedico unes 17 hores. Vull seguir estudi-
tes i volen estudiar magisteri. No troben
ant però sense deixar d’entrenar”.
difícil combinar esport i estudis.
A banda dels esportistes del CTE, tam-
Judit Toro que juga a handbol dels dels 5
bé tenim esportistes dels cicles formatius
anys, hi dedica 7 hores a la setmana. Ritc-
d’esports CAFEM i AAFE (Conducció
hard Dalmau fa atletisme però abans feia
d’activitats fisicoesportives -de grau mitjà-
era remer. “Entreno 3 hores quasi tots els
i Animació d’activitats fisicoesportives-de
dies. Potser em presento a les proves de
grau superior-).
bomber”.
Així, Arantxa Mayordomo, de Vinaròs,
Tots ells, a més, estan realitzant les pràc-
que practica fitness de competició, no tro-
tiques del cicle com a monitors de les ac-
ba difícil combinar-ho amb els estudis, tot
tivitats extraescolars que s’han organitzat
i que entrena tres hores. ”Fa 15 anys que
al nostre centre.
practico aquest esport i m’agradaria de-
Exalumnes:
Mònica Fabregat Biosca
Vius en una residència d’estudiants o en un enxampar i, mira, ens va expulsar.

M ònica Fabregat, de 30 anys, pis compartit?

Estic vivint a casa meua, perquè estudio a dis- Eres bona estudiant?
exalumna del nostre institut,
tància. Bé, els dos primers anys, no em van anar molt
va acabar d’estudiar administratiu bé, cosa de l’adolescència. Per passar de segon
l’any 1999. Ara compagina els estudis a tercer ho havies de tenir tot aprovat i a mi
Quans anys dura aquesta carrera?
d’Educació Social per la UOC amb el Són 4 anys si agafes totes les assignatures quan me’n van quedar unes quantes per al setembre.
treball al Centre d’Acollida Terres de toca. Jo, per exemple, només m’he agafat qua- Llavors les vaig recuperar. Per tant vaig passar
l’Ebre, “m’agrada treballar amb gent tre assignatures però en realitat en toquen cinc. a tercer, i a partir d’aleshores, vaig escarmentar
que té dificultats”. Quan va comen- Per tant, potser em costarà una mica més de i em vaig ficar les piles. M’ho treia tot a la pri-
çar a estudiar no treia bones notes quatre anys. mera sense anar a cap recuperació.
“però a tercer em vaig posar les piles”,
Quines sortides professionals té la teua car- Te’n recordes d’algun professor/a en especi-
aclareix. Alguna vegada la van haver
rera? al?
d’expulsar de classe ”per xerrar amb Sí, de l’Armonia Gil. Era una mestra que es va
Doncs, en aquesta carrera pots treballar amb
el company”, reconeix. jubilar l’any que vaig acabar cinquè d’FP. Tinc
infants i adolescents amb alguna problemàti-
ca social, amb gent adulta molts records d’ella; va vindre al viatge de final
de curs amb nosaltres, amb el seu marit; vam
Quina carrera estudies i
anar a Tenerife. La veri-
per què?
tat és que vam tenir un
Ara estic estudiant Edu-
viatge amb molts bons
cació Social, perquè
records, i l’Armonia ens
m’agrada el món de l’edu-
deixava molta llibertat.
cació. Treballar amb gent
Vam llogar cotxes i anà-
que necessita ajuda em
vem bastant a la nostra.
motiva molt, és la meua
Una altra mestra de qui
il·lusió.
guardo molt bon record
és la Joana, no recordo
T’agrada, la trobes fà-
el cognom. És una mes-
cil?
tra valenciana, que encara
He començat en-
avui en dia està treballant
guany i sí, de moment
a l’INS Montsià. Del seu
m’agrada molt. Jo crec
marit, Alfonso, també guar-
que una carrera no és
do bon record, també va ser
ni fàcil ni difícil. Sim-
professor meu i crec que avui
plement t’ha d’agra-
en dia ja no està treballant a
dar. Si t’agrada no la
l’INS Montsià.
trobes difícil.
Quina diferència hi ha entre
Com et va anar l’institut? Com et va anar la
amb alguna depen- l´institut d´ara i el d´abans?
selectivitat?
dència i amb persones discapacitades. Quan jo estudiava, comença-
Jo vaig estudiar a l’Institut Montsià ja fa uns
va a haver internet i, clar, molta gent no tenia
quants anys. Vaig acabar el curs 98-99. En
Què és el que més et va agradar de l’ institut ni ordinador ni internet, per suposat. Per a fer
aquella època es feia FP; jo vaig fer Adminis-
i el que menys? treballs havies de buscar per les enciclopèdies
tratiu i, sí, van ser 5 anys que recordo molt bé.
El que més em va agradar va ser la relació que o anar a la biblioteca. Avui en dia, està tot més
De selectivitat no en vaig fer, ja que quan feies
vaig fer amb dos professores amb qui encara informatitzat; els estudiants ja van amb el seu
FP no feia falta fer-la; podies entrar en una
avui en dia tinc contacte. També els amics i portàtil; no tenen llibres, a les aules hi ha pis-
carrera sense fer aquesta prova.
amigues que vaig fer, dels quals tinc molt bons sarres digitals, hi ha canons digitals.
Quina diferència hi ha entre estudiar a l’ins- records.
Mantens algun contacte amb aquest insti-
titut i a la universitat?
Et van expulsar moltes vegades? tut?
La diferència és molta, sobretot pel temari. A
Sí, alguna vegada que altra, no moltes, però. L’última vegada que vaig entrar va ser fa 3 anys
l’institut el temari per als exàmens no és tant, i
Per exemple, una de les vegades va ser perquè perquè necessitava el certificat de notes perquè
a més fèiem un examen per tema. A la univer-
no parava de xarrar amb el meu company de me’l demanaven per cursar el cicle superior
sitat fas els exàmens a final del semestre amb
taula. El mestre ens va avisar diverses vegades, d’educació infantil al Ramón Berenguer IV.
tot el que s’ha donat; evidentment són exàmens
però no fèiem cas i al final ens va expulsar. Una Amb l’institut directament no tinc cap con-
més durs. A l’institut el professorat està més
altra vegada va ser perquè el company de taula tacte, però si amb persones que estudien aquí.
damunt teu i es preocupa per l’alumnat. No dic
i jo no paràvem de fer ganyotes a classe quan En aquests moments estic treballant al centre
que a la universitat no passe, però és diferent.
el mestre es girava i una vegada de totes ens va d’acollida i hi ha nens que hi estudien.
 EL PO NT

Prenent com a punt base l’àmbit de les tecnologies, he orientat el meu treball cap a
la l’estudi i la comprensió dels càlculs estructurals. La idea de poder fer una recerca
sobre els càlculs d’una de les obres mes representatives de la meua ciutat, em va
motivar molt per a realitzar aquest treball d’una manera especial i amb moltes ganes
d’indagar, investigar i arribar a conèixer coses noves sobre aquest patrimoni nostre.
He tingut la sort que a Amposta encara viu gent que va veure la majoria de coses que
van passar antigament sobre el pont. Gent que va coincidir en el bombardeig que va
destruir el pont penjant o fins i tot persones que van arribar a conèixer l’alcalde que
hi havia en aquells temps, el senyor Palau.
Vaig preguntar a algunes d’aquestes tot el que sabien sobre el pont i la seua histò-
ria. També he fet un treball de recerca important a la biblioteca municipal d’Ampos-
ta buscant llibres i revistes d’aquella època. La que més m’ha servit va ser la revista
d’Amposta d’aquells temps, on hi havia tots els processos que es varen dur a terme
per a l’autorització i construcció del pont penjant
PENJ ANT
El passat 2 de febrer l’alumnat de 2n de batxillerat van exposar els
seus treballs de recerca, que han dut a terme que duen a terme amb
l’assessorament d’un/a professor/a-tutor/a. Enguany n’hi ha hagut ELS TRES PROJECTES
de temes tan variats com ara la natació, la cultura de l’oli, el bàsquet,
la indústria discogràfica, les bandes de música o Ernesto Che Gueva-
ra. Aquí us presentem el de Joan Vidal sobre els càlculs de construc-
ció del Pont penjant que ha estat tutelat per J.J.Vicente.
Després d’analitzar detingudament i de forma global el treball de recerca,
he arribat a una sèrie de conclusions que es podrien classificar en històri-
ques, tècniques i personals.
1. Històriques:
Del treball es desprèn l’esforç d’una generació que va tenir la valentia d’im-
pulsar una obra d’aquestes característiques quan els mitjans eren molt re-
duïts.
És a la Guerra civil quan allò que construeix l’home, s’acaba destruint, mai no
hi ha una guerra bona, i a causa de la necessitat de comunicació de les dues
ribes, en acabar el conflicte es torna a fer l’esforç de reconstruir-lo.
El temps, però, acaba fent que l’estructura s’hagi de mantenir i per tant se li
fan dos treballs importants de manteniment.
2. Tècniques:
Una cosa que s’obté després d’analitzar els càlculs és la seua senzillesa plas-
mada en 13 pàgines a mà. Avui en dia un projecte d’aquestes característiques
necessitaria d’uns recursos tècnics i materials d’una extensió molt superior.
La valentia d’emprendre una solució per E. Ribera, pioner en el seu temps. És
dels primers a utilitzar el formigó armat i fer un pont d’aquestes característi-
ques sense pilastres intermèdies.
Treballar amb coeficients de seguretat entre 4 i 5, ha permès a la infraestruc-
tura a adaptar-se al pas del temps. Es va dissenyar per a carros i va acabar
passant la N-340.
Sorprèn també el disseny arquitectònic que fa d’aquesta infraestructura un
monument.
Analitzant els càlculs de resistència de materials podem dir que tot i ser del
principis del segle XX, són extrapolables totalment a principis dels segle XXI,
és a dir, durant un segle els càlculs bàsics de resistència de materials no han
variat.
3. Personals:
He après coneixements de resistència de materials que no sabia. He pogut
aplicar molts dels coneixements obtinguts durant el batxillerat. He conegut
diferents fonts d’informació a la meva ciutat que desconeixia. M’ha ajudat
a comprendre que ara fa 100 anys, la vida era molt més complexa que en
l’actualitat, i ens acabem preguntant: com podien fer amb els mitjans que
disposaven obres d’aquestes característiques? M’ha ajudat a conèixer la his-
tòria recent del meu municipi.
El temps demostra que amb esforç i tenacitat es poden assolir objectius que
algunes vegades pareixen impossibles, com per exemple unir dos ribes d’un
riu precisament a un punt on el seu calat és el mes elevat.
Joan Vidal Also
 C I E S El protagonista considera totes les experiències de

À
la seua infantesa i joventut com una autèntica propi-

R
na. Malgrat les situacions tan complicades a l’escola,

G
el poc èxit amb les dones –en comparació amb el

A
seu germà-, la situació familiar, el franquisme etc,

L
n’està agraït del tot el que ha viscut i après. La seua
familia, els amics el van ajudar a seguir endavant i

R
per això en dóna les gràcies.

E
P PINEANT
Clàudia Pujol

R O
PDE FERRAN TO RR
iLLE
RAT
ATX
1 r de B
de
/es
tors
Lec

Pepín i Ferran senten molt la mort del seu avi i més Crec que la frase més significa-
tard la del seu estimat oncle Tomàs. Des de menuts tiva del llibre i que fa més re-
han viscut unes vides dures però demostren que ferència al títol és una dita per
sempre hi ha hagut molta felicitat per a compartir. Tomàs quan va entrar a un club
Ariadna Gil de senyoretes per a iniciar els
seus nebots. Quan els dos nois
Deixant de banda les limitacions econòmi- intenten pagar, el seu oncle els
ques de la família, l'escola i altres coses, Ferran va dir que la propina del vici ja
i Pepín viuen feliçment. Així, el que el títol del la donava ell, perquè el vici és
llibre ens vol expressar és com un agraïment l'únic que queda i s'ha aprofitat
als seus familiars que prenen el paper de pares. durant la vida. Recordo espe-
Se senten orgullosos d' ells i d'haver viscut de cialment una anècdota amb el
tal manera. La propina significa la felicitat per mossèn quan, després de morir
a ells, els moments que els han fet passar. el seu avi, els oncles i els dos ne-
Josep Moreno La idea que l’autor ens mostra en un primer bots s’hi van venjar per no haver
moment és que el sexe és la propina de la vida, deixat enterrar l'avi al costat de
però, un cop llegida tota la novel·la, tenim una l'àvia: van anar a casa seua, li van
Quan se n’adonen que el seu tiet Ramon és
visió més global per trobar-li un altre significat al robar el pernil i se'l van menjar
homosexual i porta molts anys amagant-se’n,
títol. Podríem entendre que l’ambient en què el quan passava la processó per da-
Ferran, Pepín i Tomàs ho accepten sense pro-
protagonista va viure amb els seus oncles contrasta vant de casa. Del pernil, només
blemes i fins i tot volen proposar-li que, si vol
amb la societat del franquisme, quan predominava en va quedar l'os i tota la gent
portar el seu amic a casa, que ho pot fer. Tot i
la repressió i l’església exercia el seu poder sobre la va quedar escandalitzada pel
això, tarden molt de temps a dir-li-ho, pensant
ciutadania. Ells, en canvi, eren tolerants i liberals. que havien fet aquell dia.
com se sentiria Ramonet en saber que el seu
Seguien la filosofia de “viu i deixa viure”. Paula Pla
secret havia estat descobert.
Alba Toscas
Victòria Also

L’autor dóna les gràcies per ha- Gràcies per la propina es refereix al fet que, tot i
Als dos germans no els va agradar gens que sa mare els enviés a un col·legi
ver-se endut bons i mals moments estar en una dictadura en què poca cosa estava
de frares on havien de resar cada dia i havien de parlar en castellà. Però
del passat, de quan era un nen i permesa, Ferran i Pepín van poder tenir molta
quan eixien a les 5 prenien l’autobús i els encantava ajudar a pujar-hi a les
un adolescent: records de família, llibertat en quasi tot. Crec que això és la propi-
noies dels altres col·legis.
la mort de sa mare, la de Tomàs, na i el protagonista dóna les gràcies al seu oncle
Maryam Azeez
l’amistat amb el Gamenyo... Tomàs, ja que va ser ell qui ho va fer possible.
Albert Forcadell Raquel Palacios

La família Torres és diferent a la resta de la

gent d’aquella època: tenien una vida sense
normes, a casa tot era de tots i entre ells es res-
pectaven. Un dels oncles era gai i l’altre feia la
vida sense fer-se’n càrrec de cap responsabilitat
ni mesurar les conseqüències dels seus actes.
Maria Garcia
Quan es mor la mare, els dos germans Torres, que ja
eren orfes de pare, se’n van a viure a casa dels oncles.
Allí tenen molta llibertat però la família no pensava
gaire en el futur; no tenien plans. Al poble estaven
mal mirats per estar en contra de l’església i del règim
franquista.
Ester Añó

Interpreto el títol del llibre com una ironia de cara a la història dels protagonistes ja que, en
cap moment, han tingut res regalat, però tampoc no han fet res per a merèixer-se una vida
amb més volum econòmic, per què la seua filosofia era la de treballar poc i viure bé. Així
doncs, la propina seria un agraïment i una queixa alhora, perquè van tenir una bona vida,
però amb molts alts i baixos emocionals. La peculiaritat de les seues historietes també fan
pensar en el títol de l’obra, com quan li deixen l’os del pernil al mossèn o quan a en Ferran li
entra la vena de ser boxejador per a obtenir dones i finalment només aconsegueix el somriure
d’una desconeguda. Resumint vull dir que tots els intents de triomf per part d’en Ferran, en
lloc de ser recompensats amb un premi,han sigut recompensats amb una mena de propina
pel seu esforç, un “premi de consolació”.
Andreu Puente
Caperucita Roja
MAITE FERRÉ. Este trimestre en la asignatura de lengua castellana y literatura hemos estudiado el cuento. La
unidad didàctica del tema se ha hecho a partir de la lectura y análisis de diversas versiones de la Caperucita Roja. El
objetivo final era la redacción de una nueva versión por parte del alumnado. Aquí os dejo una pequeña muestra, inten-
taré hacer una exposición de todos los cuentos escritos para que todos podamos gozar y disfrutar de las nuevas versiones
de un clásico. En el próximo número de APOSTA, una nueva entrega.
Érase una vez una adolescente lla- Y la abuela salió vomitada por el lobo, y dijo:
mada Caperucita Roja, sus amigos —Dame también las gracias a mí, que soy yo la que he estado todo el rato en las
la llamaban “Cape”, y su madre no tripas asquerosas del lobo.
la soportaba. Siempre que podía le Caperucita entró en razón y les dijo a todos:
decía que fuera a darse una vuelta —Aunque me habéis hecho enfadar mogollón, gracias por el favor, gracias a
con sus amigos. vosotros, creo que me estoy replanteando lo de ser tan pasota y protestona.
Un día, a su madre se le agudizó la Todos se miraron y la madre de Caperucita fue corriendo hacia ella y la abrazó.
inspiración: Al final, aunque continuaron discutiendo, Caperucita aprendió una valiosa lec-
—Oye Caperucita, le puedes llevar ción: tener respeto hacia las personas y hacia su madre, por supuesto.
esta cesta a tu abuela que está muy Laia Homedes Martí ,1º ESO-A
malita.
—¿Es una afirmación o una reco-
mendación?
—Caperucita… Sabes que no hablo en broma… Si no vas, ya sabes lo que va
a pasar.
—¡Jo mama!, ¿Por qué no vas tú?
—Yo ya me ocupo de la casa, ¿Te crees que no tengo trabajo suficiente sopor-
tándote a ti y a tus caprichos?
Y comenzó la discusión de cada día a la misma hora, sólo cambió una cosa, el
tema del que estban discutiendo. Al final, Caperucita se fue a llevar la cesta a
su abuela y su madre pudo disfrutar de otro rato de tranquilidad. Por el bosque,
Caperucita se encontró con un lobo, no un lobo aterrador, más bien un lobo
enfermizo y despistado que le dijo:
—¿Dónde vas solita por el bosque? Es muy peligroso, incluso para un lobo
fuerte como yo.
—En primer lugar: Voy a dar una cesta a mi abuela, que está muy mala y en
segundo lugar: tú no sabes lo que es ser fuerte ni de lejos.
El lobo, se ofendió y le contestó:
— Me has ofendido, tú no tienes sentimientos yo por lo menos los tengo. Te
propongo un trato, si yo consigo llegar primero a casa de tu querida abuelita
me la comeré enterita y si llegas tú primero, no te volveré a molestar. ¿Trato
hecho?
—Trato hecho.
Los dos se dieron la mano y empezaron a correr por diferentes caminos. Cape-
rucita tenía una ventaja, ella sabía dónde estaba la casa de la abuela, en cambio
el lobo, no, pero conocía todo el bosque y no tardaría en encontrarla. Y así fue,
el lobo llegó antes a casa de la abuela y se la comió de un solo bocado.
Cuando llegó Caperucita desde abajo le gritó:
—¡Abuela, puedo pasar! ¡Tengo muchas cosas que contarte!
El lobo gritó des de la cama:
—¡Pasa, pasa, que está abierto!
Caperucita entró a toda prisa.
—Abuela, tengo que decirte una cosa muy importante.
—Dime Cape, te escucho.
—¡Abuela no me llames Cape, que me ralla un montón cuando lo dices tú!
¡No me vuelvas a llamar así!
—De acuerdo, de acuerdo…
—¡Te tienes que esconder, rápido!
—¿Por qué? Yo no corro ningún peligro, pero tú sí, niña incrédula.
—¡Tú! ¿Qué le has hecho a mi abuela lobo estúpido?
—Lo que acordamos. Me la he comido de un solo bocado y estaba riquísima.
Tendrías que apreciar más lo que tienes, solo es un consejo de lobo a Cape-
rucita.
—Eres un monstruo, un insensato y no tienes sentimientos hacia mí familia,
¿Cómo puedes hacerle algo así a mi abuela?
Entonces salió su madre.
—¡Por fin has aprendido la lección!
—¿¿Cómo??
—Lo que escuchas, todo es un montaje para que empieces a valorar a tu fami-
lia, sobre todo a tu madre y ya le puedes dar las gracias al lobo, que es vegeta-
riano. ¡Lobo, ya la puedes escupir!
—¡Ya era hora! ¡No lo soportaba, tiene un gusto asqueroso!, necesito mi col y
mis verduras.
 matemàgiques
"LES MATEMÀTIQUES SÓN LA POESIA DE LES CIÈNCIES" ( L.Sédar Senghor)
Benvinguts al món de les MATEMÀTIQUES MÀGIQUES, CREATIVES, RECREATIVES,
DIVERTIDES...! Aquí trobareu un raconet dedicat als jocs, paradoxes, trenca-
closques, enigmes,.... Xaleu deixant-vos enganyar per les il·lusions òptiques que
us presentem (les coses no sempre són el que semblen) i entrenat-vos per resol-
dre enigmes....!
Marc Príncep, Clàudia Luis, Lorena Ramírez (3r
ESO-B), Estefania Alacreu, Agustí Caballer, Gemma
Domingo, Kevin Fabra, Àngel Fabregat (3r ESO-E)

Il·lusions òptiques

Mira el centre de la imatge.

Són rectes o corbes? Són rectes paral·leles?

Apropa’t i allunyat, veuràs que els punts es fan grans

i petits.
Giren? Mira fixament el punt central durant uns se-
gons; després mou el cap, aproximant-te i allunyan-
te del full. Què veus?
Espiral de Fraser Espirals o circumferències?
RAONAMENT
Quan plou, el nostre gat és al men-
jador o al soterrani. Quan el gat és al
menjador, les rates són al seu cau i el
formatge a la nevera. Quan el format-
ge és a la taula i el gat és al soterrani,
les rates són al menjador. Ara plou i
el formatge és a la taula. Essent així
podem deduir que...
(A) El gat és al menjador
(B) Les rates són al seu cau
(C) O el gat és al menjador o les rates
al seu cau
(D) El gat és al soterrani i les rates són

QUEROL al menjador
(E) L'enunciat és impossible

CLUB DE LA OFICINA
Cervantes, 22 | 43500 - Tortosa |
Teléfono 977 444 700 | Fax 977 441 910

Observa la imatge; no és fàcil treure-se-la del cap.

14
 IN ENGLISH
What would you do if you could change
the world?
L ast night I dreamt about some-
thing which I had always desired. Just
for a while my greatest wishes became
true. I can’t tell you exactly the rea-
son… Perhaps, it happened because I
had enough power or maybe because
I used my intelligence to change this
mad world in which we all live…
If my dream wasn’t as far fetched as it
was, I would really try to change our
world. I would change so many things
Professor motxilla
En viatges, de poble en poble
com un còctel escrit
de classe en classe
tot barrejat.
Cares, noms
carrers, rius;
mai no sabràs
on despertaràs
Un somni massa de pressa
on no saps ben bé el que passa:
hola, bones, adéu
no parar: maletes
aquí i allí,
llibres, papers, exàmens...
Ara què, on em cridaran?
Per treballar per fi, a la fi del món...
Aní allí on el temps no passa
on el temps no passa ni acaba.
Com enviat aní
i família fiu.
A més bojos
d’espai i temps trobí.
Exòtics aquí i allí.
Ningú no sap qui ets
ni d’on véns.
Som de tot i de res.
Realitat i ficció foses
i demà què? Qui sap?
Un número, 271 destins.
El més prop, lluny.
El més lluny, molt molt lluny.
( i que m’ho perdone tota la gent
que ve de molt més enllà).
Qui sap demà?
Mentrestant vivim avui
that I wouldn’t know how to begin.
I am convinced that, first of all, I would
certainly eradicate poverty and all kinds of
inequalities among the population. I can’t
stand that millions of people lose their
lives because of the terrible life and work
conditions they have to cope with. I would
love if happiness had the same meaning
for everybody. How would I manage to
make this true? In my ideal world, money
wouldn’t exist. I would impose a different
system based on love and peace favors.
sense saber on despertarem.
Una altra classe, corregir.
El sòl torna a sortir.
On sóc?
Cante a la gent proscrita,
gent desterrada,
gent que vam vindre
a la fi del món.
On el temps s’atura
i s’aixeca el sol.
Vinguí d’un poble...
després d’un altre i un altre.
Demà, qui sap?
Potser allà
on el món ja s’ha acabat
i el temps no existeix.
O potser tornada a casa.
Maletes, llibres, viatge.
Clareja.
Surt el sol.
Josep Soler
MP3. Música, pensa,
actua
“Sin ti no soy nada”, Amaral. “Búscate un
hombre que te quiera que te tenga llenita la
nevera”, El Arrebato. “De mayor yo quiero
ser mujer Florero”, Ella baila sola “Tú sa-
bes, mi vida, estoy a tus pies”,Sakira.“Porque
nada valgo, porque nada tengo, si no tengo
lo mejor: tu amor y compañía en mi corazón.
Nada valgo sin tu amor”, Juanes. “Ave María
¿cuándo serás mía? Si me quisieras, todo te
daría”,David Bisbal.
Alguna vegada et pares a pensar en la lletra de
les cançons? S’escolten per tot arreu, van en-
trant dins del nostre cap, sense demanar-nos
People would be richer if they had bet-
ter wishes and good feelings towards
the others. If you were a killer or a thief
you would spend all your life in misery.
To sum up, it’s clear that the world in
which we live is full of dark and awful
realities. Even if we want to close our
eyes; we can’t avoid seeing it. This is
why many other people and I dream
about a huge change.
Clàudia Pujol
permís, les sentim sense pensar allò que diuen.
Són cançons populars, de moda, que cantem
tots, que ens agraden, que estan al nostre cap,
com la publicitat que sentim dia a dia.
Anem a pensar, anem a reflexionar per un mo-
ment en les lletres. De veritat penses que sense
la teua parella no ets ningú, o és que ella no
pot omplir-se sola la nevera? L’amor consisteix
realment a donar-ho tot a quedar-se sense res?
Quin sentit té la meua vida? Què vols ser un
“florero” una flor morta, un objecte?
Què són els mites de l’amor romàntic? Què
és el sexisme interioritzat? Encara creus en la
mitja taronja, en el príncep blau i en l’amor per
sempre? Qui ho va inventar... per a fer-te in-
feliç!?... Això que coneixem com l’amor romàn-
tic, moltíssimes vegades basat en la desigual-
tat i en la submissió, (“sin ti no soy nadie”, “te
pertenezco”, “soy tu tesoro”...) significa que sóc
menys que tu, que et pertany i pots fer de mi
allò que vols.
Una de les causes de la violència entre les
parelles joves és el manteniment d’aquesta
situació de desequilibri del poder i de la re-
producció de models estereotipats sexistes de
masculinitat i feminitat.
Perquè la vida, no és com a les pel·lícules, com
a les cançons; això sí, pot ser intensa, plena
d’amor, d’afectivitat, d’igualtat. Simplement
pots inventar la teua lletra, la teua pròpia can-
çó. A les teues mans està.
“Hoy vas a ser la mujer
que te dé la gana de ser
Hoy te vas a querer
como nadie te ha sabío querer
una mujer valiente, una mujer sonriente”
(Ella, Bebe).
Mónica Soriano IES Veles e Vents de Tor-
rent
Convivència i mediació TREBALLAR
EN EQUIP
Hola ami-
gues i amics
d ’ A P O S TA ,
volia fer una
modesta con-
tribució a la
revista que tan
bona tasca està
duent a terme
al nostre cen-
tre i felicitar l’alumnat que la llegeix i la fan
llegir als seus familiars i amics.
El meu escrit és una reflexió sobre el treball
fet en equip. De vegades els professors us de-
manem que treballeu en grups de tres, quatre o
més alumnes i això no sempre és fàcil, perquè
un/a pensa que és millor una cosa que un altra,
perquè sempre s’ha de fer el que un o una vol
i, llavors, surten friccions i mals rotllos i algú
pot dir: per què el profe ens ha de fer treba-
llar junts? Cada cop més en la societat, i a
les empreses treballar en equip és fonamental
ja que l’aportació de tots a una causa comuna
enriqueix i millora el resultat final... si tots hi
col·laborem, és clar.
Tanmateix, les persones que formem part del
grup som molt importants per tirar endavant
Intranscendent
T u vas veure en els meus ulls que
jo t'havia vist (el que feies d'ama-
gat) i em vas inquirir, sense paraules, al
respecte. Jo vaig fer amb el cap un gest
insignificant i vaig seguir fent el que
estava fent sense donar-li importància
al teu interrogant. I entre nosaltres va
16
un projecte. De fet, treballar en equip compor-
ta grans avantatges, per això diuen que veuen
més quatre ulls que dos. Tots som molt impor-
tants dins d’un equip de treball. Em ve al cap,
per il·lustrar millor el que vull dir, aquell conte
de l’assemblea d’eines on es van reunir per ar-
reglar les seues diferències. Entre elles no hi
havia massa bon rotllo: es queixaven del mar-
tell perquè feia massa soroll, també dels cargols
perquè havia de donar massa voltes perquè po-
gués servir d’alguna cosa; el paper de vidre era
massa aspre i sempre friccionava contra tots
els altres; el metre sempre estava mesurant els
altres segons la seua mida com si només ell fos
el perfecte. I en aquestes estaven quan va entrar
el fuster, es va posar el davantal i va començar
la seua feina. Va emprar el martell, el paper de
vidre, el metre i els cargols. Quan va acabar la
seua tasca, un tros de fusta havia esdevingut
un bonic moble. Quan la fusteria va a tornar
a quedar sense fuster, les eines van continuar
l’assemblea i va prendre la paraula el xerrac i va
dir: “Senyors, ha quedat demostrat que tots
tenim defectes, però el fuster treballa amb les
nostres qualitats. Això és el que ens fa valuo-
sos. Per tant, no pensem en els nostres punts
febles i concentrem-nos en la utilitat dels
nostres punts forts”. Llavors, van decidir que
el martell era fort, els cargols unien i donaven
força, el paper de vidre era especial per afinar i
néixer una aliança.
No hi ha entre tu i jo cap relació
especial, ni ens veiem sovint, ni ens
movem en els mateixos indrets i en
la nostra vida quotidiana no hi ha un
espai a compartir.
I probablement arribarà un dia en
què, jo fent la meva via i tu la teva, en
creuar-nos ni tan sols ens saludarem
llimar aspreses i que el metre era precís i exacte.
Es van sentir, llavors, com un equip capaç de
fer mobles de qualitat.
Sentir-nos equip i saber que tots hi contribu-
ïm a fer millor la nostra tasca ens fa sentir or-
gullosos i contents. És fàcil trobar defectes als
nostres companys però trobar les qualitats que
tenen és per a gent generosa que són capaços
d’anar més enllà d’ells mateixos.
Hem de superar els nostres egoismes i veure
les coses en positiu. Tant les d’un mateix com
les dels altres. Amb els anys us adonareu que
les coses essencials en què no es pot transigir
són molt poques.
No ens ha de fer por anar més enllà i compro-
metre’ns en el treball. Hem de ser optimistes,
amb ganes de treballar plegats fent pinya i fi-
cant un bon ambient -bon rotllo- en les nostres
relacions ara com a estudiants i dintre d’uns
anys com a professionals.
Tant de bo que sapiguem confiar en els que
tenim al nostre costat per tirar endavant els
nostres projectes i sapiguem construir un món
millor, amb més harmonia i concòrdia.
Amb la meua estimació per a tothom, que
tinguem una bona Pasqua!
Manel España Forcadell, professor de tecno-
logia administrativa i membre de la Comissió
de convivència i mediació.
perquè no ens veurem o no ens vol-
drem veure i ens convencerem que no
ens hem vist o hem fet massa tard per
a saludar-nos.
Però tots dos sabem que tu saps el
que jo sé i jo sé que tu saps que ho sé.
Tenim un vincle que no ens lliga.
Yolanda Llambrich
Diada de la Pau i
la Convivència
Com ja sabeu l’última setmana
de gener fou la setmana de la Martin Luther King va néixer a Atlanta el 15 de ge-
pau i la convivència. ner de 1929, va ser un activista en pro dels drets
Tot l’alumnat de l'institut, el di- dels negres. Li va ser atorgat el Premi Nobel de la
vendres dia 28 a les 13,15 h van Pau de 1964. Fou un dels principals líders del mo-
llegir unes frases de Martin Lut- viment per a la defensa dels drets civils dels anys
her King. seixanta. Va emprar sempre mètodes pacifistes.
A 1r d'ESO en la matèria de Morí assassinat el 4 d'abril de 1968.
Tecnologia, tot aprofitant que
estan aprenent a usar el Word Treball de Martí Garcia Llambrich,1r ESO-A
2007, inserien imatges a un do-
cument per a il·lustrar les frases
de Martin Luther King.
L'objectiu va ser saber tractar
les imatges al Word, però per
a fer-ho cal saber el significat
de les paraules de Luther King i
trobar unes imatges que repre-
sentatives del seu significat. A
continuació tractar les imatges
amb la finalitat que s'ajusten al
text i aplicar les bones pràcti-
ques.
Domènec Noguera

I have a dream
Jo he somiat
Jo he somiat també
que els homes, un dia, s’aixecaran i compren-
que un dia els ventres buits es podran omplir,
dran d’una vegada que han estat fets per viure
que la fraternitat serà quelcom més que uns
junts com a germans. mots al final de la pregària, que serà el tema
principal de l’ordre del dia dels governs.
Jo he somiat també
que, un dia, no hi haurà més guerra, que els
Jo he somiat també
homes, de les espases en faran relles i de les
que un dia jauran junts l’anyell i el lleó, que
llances falçs; que les nacions no s’aixecaran més
els homes podran descansar sota la parra i la
l’una contra l’altra i que deixaran de fer-se la
figuera i que ningú no tornarà a tenir mai més
guerra.
por.

Jo he somiat aquest matí Jo he somiat també avui

que, un dia, cada negre d’aquest país, cada
home de color de qualsevol lloc del món, serà
jutjat per la seua vàlua personal i no pel color
de la seua pell i que tots els homes respectaran
la dignitat de la persona humana.
Jo he somiat encara
que un dia la justícia brollarà com l’aigua i
l’honradesa com el gran torrent.
que s’alçaran les fondalades i s’abaixaran les
muntanyes i els turons, i el terreny escabrós
serà una vall, que Déu es deixarà veure, que tots
els homes, aplegats, el veuran.
Jo he somiat també avui
que en totes les altes esferes de l’Estat i en tots
els municipis hi entraran els ciutadans elegits Jo he somiat també
que ens faran justícia, estimaran la pietat i ca- que, gràcies a aquesta fe, vencerem les tempta-
minaran humilment pels camins de llur Déu. cions de la desesperança i encendrem una llum
nova damunt de les tenebres del pessimisme.

17
 Hamilton’10
ESTADES FCT ESCÒCIA 2010
(cap. 2), by Pol Laguarta

cap al llac Lomond, on vam passar la tarda

Després de la gratificant experiència del
passat any, deu alumnes de cicles forma-
tius de l’IES Montsià viatjaren a Escòcia
per realitzar les pràctiques d’empresa el
passat setembre.
Els/les alumnes viatjaren fins la ciutat
escocesa de Hamilton, on realitzaren
pràctiques en diferents empreses i enti-
tats pùbliques de la ciutat.
Aquest projecte ha estat possible grà-
cies a l’ajut econòmic del Departament
d’Educació i del Fons Europeu, i a l’equip
de professors/es de cicles formatius que
han dedicat el seu temps.
Aposta publica en aquest número la se-
gona part del relat del viatge.
i, després d’una horeta de camí, ja estàvem “La primera setma-
de nou a casa. El dissabte a la nit va ser na de feina ens va ser-
com l’anterior: alguns es van quedar a la
residència i uns altres van aprofitar que vir per adonar-nos de
l’endemà no havíem de fer res i van sor-
tir una estona. El diumenge, de nou cap a
l’enorme dificultat de
Glasgow a passar el dia i a dormir promp- mantenir una conversa
te, que l’endemà ens esperava el primer
dia de valent a les pràctiques. La majoria amb un mínim de sentit
aniríem a l’ajuntament de Hamilton, dos amb la gent d’allà.”
alumnes a una empresa d’un poble proper
anomenat Coatbridge, mentre que Julio, car-se amb nosaltres perquè ens sentís-
el professor, estaria a l’institut com a mes- sim integrats. I així van anar passant els
tre de castellà. dies, aprenent a poc a poc a comprendre
l’idioma i adaptant-nos als costums i ho-

L a setmana va anar passant, i dijous va

arribar un noi de Sagunt (València), Òscar,
que estaria amb nosaltres convivint durant
tres setmanes. Divendres a la tarda, vam
sortir per prendre alguna cosa i a gaudir
una mica de l’ambient, ja que divendres
era el dia més animat de la setmana. El
dissabte a les 9 del mati pujàvem al bus
de Willy i ens dirigirem a veure un dels
llocs històrics d’Escòcia: el castell de Stir-
ling i la torre/monument erigit en honor
a William Wallace. Aquest darrer monu-
ment està situat al lloc on es va desenvo-
lupar una de les batalles més famoses de
la guerra per la independència d’Escòcia,
a les acaballes del segle XIII: la batalla
d’Stirling. En aquesta batalla, William AJUNTAMENT DE GLASGOW
Wallace, amb un exèrcit molt inferior al
dels anglesos tant en nombre com arma-
La veritat és que, per ser el primer dia,
ment, va sortir victoriós.
no ens van fer matinar gaire, i a les 10 i
La torre era un seguit d’escales en cara-
mitja entràvem per la porta de l’ajunta-
gol, i a cada pis hi havia una sala amb re-
ment (cal dir que l’ajuntament el teníem a
producció d’objectes, fotografies, murals i
3 minuts a peu de la residència). Allà vam DESFILADA DE GAITERS A PITLOCHRY
altres objectes relacionades amb la guerra
pujar amb les senyores Jean i Fiona, que
per la independència d’Escòcia i, com no,
van ser les encarregades d’explicar-nos tot
de William Wallace. Fins i tot es troba la
allò relacionat amb la feina, els horaris, se-
seva espasa. Cal remarcar les meravelloses
guretat, etc., que tindríem a l’ajuntament.
vistes que hi ha des del més alt de la torre,
A continuació ja ens vam quedar a fer la
es domina tota la vall i el riu. (fotos mo-
nostra primera jornada laboral completa.
nument).
Els de Coatbridge, Sandro i Manel, van
Tot seguit ens dirigírem al castell d’Stir-
anar cap a la seva destinació també. Cal
ling. Aquest era encara més vistós i hi ha-
destacar que ells dos tenien gairebé una
via més coses per a veure. A més, dispo-
hora de camí, per la qual cosa havien de
sàvem d’una guia auditiva en castellà, que
matinar molt més que la resta de nosaltres.
ens anava explicant la història de cadascun
La primera setmana de feina ens va servir
dels diferents racons dins del castell, fent-
per adonar-nos de l’enorme dificultat de Llac Ness
nos molt més amena la visita. Com sem-
mantenir una conversa amb un mínim de
pre, a l’hora de sortir, vam passar per la
sentit amb la gent d’allà. Tot i això, la gent raris escocesos (molt diferents als nostres).
tenda de regals a donar un cop d’ull, i ens
era molt agradable i intentaven comuni- I una altra vegada ja era divendres, però
vam embarcar de nou amb Willy per anar

18
aquest va ser una mica diferent. El dimarts PONT DEL GRAU
fou l’aniversari de Julio, i donat que durant Llibreria, papereria,
la setmana estàvem tots molt ocupats, ens objectes de regal.
vam esperar aquella tarda per muntar-li una C. Grau, 6
Tf. 977 70 16 94
minifesta d’aniversari, amb cartells, globus i 43870 AMPOSTA
un pica-pica que ens va servir per sopar. La
veritat és que va estar molt bé. MUSIC’S &
CLASSICS
El dissabte ens vam tornar a aixecar d’ho-
Av. Josep Tarrade-
ra per emprendre el viatge cap a Inverness, llas, 129-131
l’excursió més llarga que faríem. Donada la Tf. 977 70 77 22
llargada del viatge, vam fer nit a un “Youth 43870 AMPOSTA
Hostel” d’allà. Després de gairebé 5 hores Juventud
de viatge, que molts vam aprofitar per re- Carme Elías
cuperar les hores de son de dies anteriors, i A ti, juventud, aurora de futuro,
interrompudes per una parada a Pitlochry a la que los buitres, que el mundo hoy Idiomes
Carrer Jaume I, 39
(on vam poder gaudir d’una competició de dominan, ] AMPOSTA
bandes de gaiters corresponent als jocs de quieren hacer ver, aún siendo claro,
les highlands), arribàrem a Inverness. Era ja que tu amanecer por fuerza será oscuro. Plus Woman
la tarda, així que ens vam instal·lar, deixàrem Moda dona des de T40
les coses a l’hostal i vam anar a donar una A ti, siendo la sangre fins a T60
que bombea el corazón del mundo, Major 40 Amposta
volta per la ciutat. La veritat és que vam fer 977 70 09 50-670 235 439
siendo su estructura de futuro, anpas67@yahoo.es
la raíz capaz de hacer brotar, TAMBÉ A LA CAVA!
desde lo más hondo lo más puro…
Llibreria-Papereria
Te están alimentando de sosiegos, ALBA
de cuentos a medida, de proverbios; C. Miquel Granell, 8
nutriéndo de aromas de injusticia, Amposta
Tf. 977 70 64 14
con falsas perspectivas y futuro incierto.

Juventud, heterogénea juventud, Peixateria Manolo

nacida de cunas y linajes diferentes, C. Murillo 49
Tf. 647 466 290
tenéis en común el construir, 977 70 33 71
el nuevo mañana que atisba el horizonte. 43870 AMPOSTA

Misión encomendada a los titanes, Neumàtics

desde siempre, pero hoy mucho más que Amposta
C. Barcelona, 22
nunca. ] Tf. 977 70 16 38
Tendréis que lidiar con nubarrones, 43870 AMPOSTA
cargados de hiel y de codicia. Vicent Ramos
PERRUQUER PER HOME

Tendréis que romper la indiferencia, C/ Mallorca, 17

un passeig per una zona amb molts arbres,
un riu i alguns animalets, que et feien pen-
sar que estaves en un bosc perdut i no en
una ciutat. Després de l’agradable tarda de
passeig vam tornar a l’hostal per descansar i
agafar forces per visitar el lloc possiblement
més conegut a nivell mundial d’Escòcia: el
llac Ness.
Tf. 977 70 45 06
aceptar como hermanos, a los hijos de Edifici Illa Centre
43870 AMPOSTA
otras etnias; ]
abrir mente y corazón a las verdades,
abrazando y uniendo su causa con la vues-
tra. ]
Polígon Industrial
Juventud, aspa de molino de los hechos, Tosses • C/ Zurich, 28 •
forja creadora de lo nuevo, 43870 • Amposta • Tel.
977 705 352 • Mòbil:
escucha el consejo del anciano, 628 123 276 adminis-
mas desóyelo si es perverso. tracion@contrafoc.net
Y no permitas tú, juventud en tu nobleza,
que te ciegue el oro, la prebenda;
yérguete viril ante el tirano Get in touch with us
que quiere imponerte la pobreza. We’d love to know what you think
José Juan Ferré of APOSTA!! so make yourself a
brew and log onto our moodle site:
https://moodle-montsia.dyndns.
org/ Departament Català-assig.
Català-3r ESO Català-MO33 Re-
vista

19