Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
2Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
aposta 5 pdf ISSN: 2013-6722

aposta 5 pdf ISSN: 2013-6722

Ratings: (0)|Views: 339|Likes:
Published by iesmontsia
Número 5 d'APOSTA, la revista de l'Institut Montsià.
Número 5 d'APOSTA, la revista de l'Institut Montsià.

More info:

Published by: iesmontsia on Mar 29, 2011
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

05/07/2012

pdf

text

original

 
 
2
MAEMÀGIQUES 14IN ENGLISH 15PROFESSOR MOXILLA , MP3 15CONVIVÈNCIA I MEDIACIÓ 16INRANSCENDEN 16DIADA CONVIVÈNCIA 17HAMILON’10 18JUVENUD 19
 REDACCIÓ
Marc AloyNaomi ArasaMarina BermejoNabila BouzrouddahLeyre CaballeroPaula CabreraAndrea DíazPau ForésMaria GarciaPepe GrauDaniela GilEvelyn JaramilloInés LlasatClàudia LuisMarc PríncepEmil RaduÓscar SáezJosué SubiratsRaquel TomàsSteven AguirreAnthony AndradeAmanda AntonioAriadna AymerichGuillem CarbóLaura FornósMaria Josep GavaldàJean JaramilloDaniel LaontFederico LamottaCarlos LavandaMarc LópezLorena RamírezAriadna RamosPaula Vaca
CONSELL EDITORIAL
Milagros FradeTeresa OrtigaCarmina SanchoJosep Soler
EDITA
IES MontsiàC. Madrid 35-4943870 AmpostaTel. 977 70 00 43http://www.iesmontsia.org
COL·LABORA
AMPA institut Montsià
IMPRESSIÓ
Impremta Querol, SLTel. 977 597 100
PORTADA I CONTRAPORTADADisseny:
Josep Soler
Dibuixos portada:
 Agata MolaAriadna RamosJudit AlacreuKeyla AlmeidaLina ChenNora RossiPau ForésSimba PillaiItaty Jaramillo
Dibuixos contraportada:
Alexia FerrandoCorina LavricDomènica ZambranoIonut RicheaKhadija LakhdarLaia HomedesLina ChenMarc PríncepNawal AzeemSamantha GiménezYana Chen
LOGOTIP
Karolina Levanaite
DIPÒSIT LEGAL
DL: T-1604-2009
ISSN
2013-6366
EDICIÓ DIGITAL
http://www.scribd.com/iesmontsiaISSN-2013-6722
PUBLICITAT
(Alumnes del CFGM Comerç, co-ordinats pels proessors Juan JoséTomàs i Valldepérez i Joan AntoniFerreres)
COORDINACIÓ I MAQUETACIÓ
Miquel Àngel Llorenç i Oltra
SUMARI
EDIORIALS 3L’ENREVISA: Xavi FornéREPORAGE: Josep Gombau 5BREUS 6REPORAGE: ecnicació esportiva 8EXALUMNES.:Mònica Fabregat 9EL PON PENJAN 10GRÀCIES PER LA PROPINA 12CAPERUCIA ROJA 13
 
Editorial
VALENCIANA DECOPIAS
Fotocopiadores Color
 i bnValenciana de Copias,s.l.Camí del us, s/nMassanassa (València). 9612519828-961251811Fax 961252459
Quart Creixent
M
’ h a g u é sagradat er-li d’espill,ni que hagués estat elde la bruixa, i que ellas’hagués pogut veurecom era: alta, ampla,prima i una mica atlè-tica; que apropant-semés a la lluna de màque jo volia ser, haguésdescobert la lluentorinquieta dels seus ullsverds, canviants, tre-molosos, interrogants.M’hagués agradat retornar-li la xiqueta de pell blanca una mica torrada pel sold’aquell agost, encara tan proper. Primer dia de classe i els seu malestar continua-va bellugant entre els rínxols clars de la seva cabellera i un escot que encara no era.Començava segon i tenia el mateix neguit que al nal del curs passat: no podiaveure la seva imatge a través de cap espill. Als matins, entre el raspalladents i laparet del bany, on havia de trobar la seva cara trobava la de la Laia; acudia senseque la cridés i des del mig del rogle de les seves amigues la mirava amb compassiómentre llampant rebia i retornava somriures de complicitat a les companyes, ales amigues, als nois, a les notes, als proessors. Odiava l’espill, l’odiava perquèquan es volia passar el l dental i s’havia d’apropar més i aprotava per veure, siurtivament podia trobar-se, apareixien les altres. La Magda, la preerida, l’íntimade la Laia, decidida, capaç d’acostar-se al grup de nois i er broma i er-los riure iajudar-los amb les Mates i passar d’ells; la Cloe; la Cloe tenia estil, no es canviavacada dia com les altres, però portava una roba divertida comprada qui sap on icompartida amb la colla diguessin els que diguessin les mares. La Sara era, però,la que tenia més sort, havia nascut cosina de la Laia, ho tenia tot et; era més quegrassoneta clarament grassa, però tenia un do, dibuixava rebé. Laia la deixava er,li reia les caricatures dels proessors, dels amics i ns i tot li reia les d’ella la poséscom la posés; consentia que entrés i sortís, que jugués a handbol, que tingués mésamics que amigues i que portes una esportiva de cada color.—És que jo no vull ser jo. Jo vull ser Laia!A punt vaig estar d’esclar a riure, sort que ella no es va adonar, estava molt ocu-pada eixugant un llagrimot que havia caigut sobre la taula. No vaig poder evitat,per uns instants, er cara de quatre mentre deia:—Però si tu ets més ...Vaig interrompre’m. La vaig mirar i de sobte vaig sentirque el seu plor m’estava portant onades de la meva adolescència. La soledat, el nosaber que sóc, la temor a no ser estimada, la necessitat de les amigues, les odiosescomparacions, les envegetes, les lleialtats. Vaig callar, vaig mirar per la nestra elsxiprers que tapen la tanca que separa els dos instituts, ella va tranquil·litzar-se.Quan vaig girar-me i vaig somriure-li em va semblar que se sentia acompanyada.—Continua així – vaig dir. Continua esorçant-te en els estudis, continua ambles dos amigues que també s’esorcen i estudien, riu amb elles, llegeix, aprota eltemps i quan et sentis sola o poqueta cosa busca els teus pares que encara que not’entenen t’estimen així, tal com ets. A mi sempre em trobaràs aquí.
Caterina Zaragoza Senís
C
omençava el curs 08/09 i ens tocavaescollir els crèdits variables del noucurs. Curiosament, el de mediació ens vacridar l’atenció. Era dierent a tots els al-tres però sabíem molt poc sobre què era,de què anava, per què es eia? Al nal elvam escollir.Admetem, que al principi el trobàvem unpoc pesat i sense sentit, però al llarg delcurs vam descobrir que no era així. Ensvan ensenyar valors, normes de convivèn-cia, a mirar les coses des de dierents pers-pectives i a resoldre conictes; una sèrie decoses vitals a la vida.En acabar el crèdit, la Cati ens va propo-sar una cosa interessant que ens va cridarl’atenció: ser mediadors. Ho vam accepar.La nostra eina consistia a ajudar els nos-tres companys alumnes, a resoldre els seusconictes al centre amb altres companys.Recordem la nostra primera mediació al centre. Va ser entre dos companys ques’havien barallat a l’hora del pati perquè un li havia xutat la pilota ora del centre.Un proessor els va veure i els va portar a mediació. Nosaltres estàvem de guàrdiaquan ens els van portar. Estàvem nerviosos ja que era la primera mediació. Persort estava Cati amb nosaltres. Vam començar la mediació i ens van explicar elseu problema, ens vam car a la seua pell per entendre la situació i vam arribara una conclusió. La nostra unció no era ni és castigar-los, sinó que s’arribi a unacord. I això és el que vam aconseguir.No ens en penedim gens de la decisió de ser mediadors; tot al contrari: estemmolt orgullosos de ser-ho i cada dia més.Així que, ja sabeu, si teniu algun problema aquí estarem els mediadors per aju-dar-vos!
Raquel Plazas i Àlex Rodríguez
De la formació a l’experiència
E
n aquest segonnumero de l’ac-tual curs acadè-mic parlaré de dos con-ceptes molt importantscom són ensenyament ieducació. L’ensenyamentsón els coneixementstècnics (continguts) queaprenen els/les nostresalumnes dels estudis que estan cursant. Leducació són els valors imprescindiblespel mateix coneixement i per er avançar la societat en la qual els tocarà viure.Es diu que dels coneixements tècnics del nostre alumnat se n’han d’encarregarl’escola i la universitat i que això és l’ensenyament. Dels valors se n’han d’ocuparen part els pares i això és l’educació.En la societat actual l’escola no pot deugir la seua responsabilitat en l’educació iés per això que el nostre centre dintre del seu Pla Estratègic de millora de l’ense-nyament/aprenentatge dóna una importància cabdal a l’educació, tot portant-hoa la pràctica en dierents projectes i experiències, entre els quals voldria tornar arecordar i destacar l’Orquestra de l’Institut Montsià, com a element aglutinadori eix del projecte integrador; el Pla experimental de llengües estrangeres, que técom objectiu millorar-ne la competència lingüística general, incidint de maneraespecial en la llengua oral; les pràctiques en empreses o institucions ubicades enaltres països, amb la nalitat que els alumnes coneguin la realitat sociolaboral ipuguin practicar l'idioma del país d'acollida i també que guanyin en experiènciesen la seua especialització; l’Educació ambiental per a un desenvolupament sos-tenible; l’Institut Verd pel que a al respecte al medi ambient, l’estalvi d’energiai el reciclatge o el Servei de convivència i mediació per resoldre conictes i onparticipen alumnes i proessors.I així a més a més d’ensenyar també eduquem ormant ciutadans i ciutadanesamb criteri propi capaços d’inserir-se i participar positivament en una societatdemocràtica.ots aquest reptes i altres que en el utur puguem emprendre ens an treballaramb il·lusió i portar-ne de nous endavant per a la millora de l’educació del nostrealumnat.
Gabriel Perles

Activity (2)

You've already reviewed this. Edit your review.
1 thousand reads
1 hundred reads

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->