Professional Documents
Culture Documents
2
Editorial Quart Creixent
M
’hagués
agradat fer-
li d’espill,
E
ni que hagués estat el
n aquest segon de la bruixa, i que ella
numero de l’ac- s’hagués pogut veure
tual curs acadè- com era: alta, ampla,
mic parlaré de dos con- prima i una mica atlè-
ceptes molt importants tica; que apropant-se
com són ensenyament i més a la lluna de mà
educació. L’ensenyament que jo volia ser, hagués
són els coneixements descobert la lluentor
tècnics (continguts) que inquieta dels seus ulls
aprenen els/les nostres verds, canviants, tre-
alumnes dels estudis que estan cursant. L’educació són els valors imprescindibles molosos, interrogants.
pel mateix coneixement i per fer avançar la societat en la qual els tocarà viure. M’hagués agradat retornar-li la xiqueta de pell blanca una mica torrada pel sol
Es diu que dels coneixements tècnics del nostre alumnat se n’han d’encarregar d’aquell agost, encara tan proper. Primer dia de classe i els seu malestar continua-
l’escola i la universitat i que això és l’ensenyament. Dels valors se n’han d’ocupar va bellugant entre els rínxols clars de la seva cabellera i un escot que encara no era.
en part els pares i això és l’educació. Començava segon i tenia el mateix neguit que al final del curs passat: no podia
En la societat actual l’escola no pot defugir la seua responsabilitat en l’educació i veure la seva imatge a través de cap espill. Als matins, entre el raspalladents i la
és per això que el nostre centre dintre del seu Pla Estratègic de millora de l’ense- paret del bany, on havia de trobar la seva cara trobava la de la Laia; acudia sense
nyament/aprenentatge dóna una importància cabdal a l’educació, tot portant-ho que la cridés i des del mig del rogle de les seves amigues la mirava amb compassió
a la pràctica en diferents projectes i experiències, entre els quals voldria tornar a mentre llampant rebia i retornava somriures de complicitat a les companyes, a
recordar i destacar l’Orquestra de l’Institut Montsià, com a element aglutinador les amigues, als nois, a les notes, als professors. Odiava l’espill, l’odiava perquè
i eix del projecte integrador; el Pla experimental de llengües estrangeres, que té quan es volia passar el fil dental i s’havia d’apropar més i aprofitava per veure, si
com objectiu millorar-ne la competència lingüística general, incidint de manera furtivament podia trobar-se, apareixien les altres. La Magda, la preferida, l’íntima
especial en la llengua oral; les pràctiques en empreses o institucions ubicades en de la Laia, decidida, capaç d’acostar-se al grup de nois i fer broma i fer-los riure i
altres països, amb la finalitat que els alumnes coneguin la realitat sociolaboral i ajudar-los amb les Mates i passar d’ells; la Cloe; la Cloe tenia estil, no es canviava
puguin practicar l'idioma del país d'acollida i també que guanyin en experiències cada dia com les altres, però portava una roba divertida comprada qui sap on i
en la seua especialització; l’Educació ambiental per a un desenvolupament sos- compartida amb la colla diguessin els que diguessin les mares. La Sara era, però,
tenible; l’Institut Verd pel que fa al respecte al medi ambient, l’estalvi d’energia la que tenia més sort, havia nascut cosina de la Laia, ho tenia tot fet; era més que
i el reciclatge o el Servei de convivència i mediació per resoldre conflictes i on grassoneta clarament grassa, però tenia un do, dibuixava rebé. Laia la deixava fer,
participen alumnes i professors. li reia les caricatures dels professors, dels amics i fins i tot li reia les d’ella la posés
I així a més a més d’ensenyar també eduquem formant ciutadans i ciutadanes com la posés; consentia que entrés i sortís, que jugués a handbol, que tingués més
amb criteri propi capaços d’inserir-se i participar positivament en una societat amics que amigues i que portes una esportiva de cada color.
democràtica. —És que jo no vull ser jo. Jo vull ser Laia!
Tots aquest reptes i altres que en el futur puguem emprendre ens fan treballar A punt vaig estar d’esclafir a riure, sort que ella no es va adonar, estava molt ocu-
amb il·lusió i portar-ne de nous endavant per a la millora de l’educació del nostre pada eixugant un llagrimot que havia caigut sobre la taula. No vaig poder evitat,
alumnat. per uns instants, fer cara de quatre mentre deia:
Gabriel Perles —Però si tu ets més ...Vaig interrompre’m. La vaig mirar i de sobte vaig sentir
que el seu plor m’estava portant onades de la meva adolescència. La soledat, el no
De la formació a l’experiència saber que sóc, la temor a no ser estimada, la necessitat de les amigues, les odioses
comparacions, les envegetes, les lleialtats. Vaig callar, vaig mirar per la finestra els
C omençava el curs 08/09 i ens tocava xiprers que tapen la tanca que separa els dos instituts, ella va tranquil·litzar-se.
escollir els crèdits variables del nou Quan vaig girar-me i vaig somriure-li em va semblar que se sentia acompanyada.
curs. Curiosament, el de mediació ens va —Continua així – vaig dir. Continua esforçant-te en els estudis, continua amb
cridar l’atenció. Era diferent a tots els al- les dos amigues que també s’esforcen i estudien, riu amb elles, llegeix, aprofita el
tres però sabíem molt poc sobre què era, temps i quan et sentis sola o poqueta cosa busca els teus pares que encara que no
de què anava, per què es feia? Al final el t’entenen t’estimen així, tal com ets. A mi sempre em trobaràs aquí.
vam escollir. Caterina Zaragoza Senís
Admetem, que al principi el trobàvem un
poc pesat i sense sentit, però al llarg del
curs vam descobrir que no era així. Ens
van ensenyar valors, normes de convivèn-
cia, a mirar les coses des de diferents pers-
pectives i a resoldre conflictes; una sèrie de
coses vitals a la vida.
En acabar el crèdit, la Cati ens va propo-
sar una cosa interessant que ens va cridar
l’atenció: ser mediadors. Ho vam accepar.
La nostra feina consistia a ajudar els nos-
tres companys alumnes, a resoldre els seus
conflictes al centre amb altres companys. VALENCIANA DE
Recordem la nostra primera mediació al centre. Va ser entre dos companys que COPIAS
s’havien barallat a l’hora del pati perquè un li havia xutat la pilota fora del centre. Fotocopiadores Color
Un professor els va veure i els va portar a mediació. Nosaltres estàvem de guàrdia i bn
quan ens els van portar. Estàvem nerviosos ja que era la primera mediació. Per
sort estava Cati amb nosaltres. Vam començar la mediació i ens van explicar el
Valenciana de Copias,
seu problema, ens vam ficar a la seua pell per entendre la situació i vam arribar s.l.
a una conclusió. La nostra funció no era ni és castigar-los, sinó que s’arribi a un Camí del fus, s/n
acord. I això és el que vam aconseguir. Massanassa (València)
No ens en penedim gens de la decisió de ser mediadors; tot al contrari: estem
molt orgullosos de ser-ho i cada dia més.
Tf. 9612519828-
Així que, ja sabeu, si teniu algun problema aquí estarem els mediadors per aju- 961251811
dar-vos! Fax 961252459
Raquel Plazas i Àlex Rodríguez
3
Xavi Forné
El teu hobby?
Tinc diferents aficions que intento practicar sempre que
puc, com ara viatjar amb la meua família, llegir llibres o
l’atletisme. Tinc fitxa federativa amb el Club d’atletisme
AAEET de Valls i competeixo en curses de fons, des de
10 km fins a Maratons. Participar en maratons de diverses
ciutats europees em permet també viatjar i fer turisme.
Francisco Javier Forné Castells va estudiar els Estudis Superiors de Música al
Conservatori Superior de Música del Liceu, a Barcelona. És professor des de Què és el que més odies d’una persona?
fa12 anys (6 anys a l’escola privada i 6 a l’escola pública). Va nàixer a Santa No m’agrada relacionar-me amb la gent prepotent, amb
Bàrbara el dia 9 de juny de 1970. “El meu pare estava treballant a França els que es creuen superiors als altres. Crec que la humili-
per aquells dies i la meua mare va estar acompanyada pel seu germà”. tat és una virtut que diu molt a favor d’una persona.
És casat “La meua dona es diu Eugènia i ens coneixem des de fa 23 anys,
i no és broma. Quan ens vam conèixer ella tan sols tenia 13 anys i jo 17. Quin és el teu lema?
Encara continuem junts i esperem entrar als records Ginnes.” Té dos filles El que em deia sempre la meua àvia: “No hi ha mal pitjor
molt maques: Maria i Judit, de 7 i 3 anys respectivament. Aquest curs és el en aquesta vida, fill meu, que ser dropo”.
quart a l’institut Montsià com a professor, “vaig estudiar aquí i al cap del
temps el destí m’hi ha portat un altre cop. Sempre recordaré el primer On voldries viure?
dia en què vaig tornar a creuar un altre cop la porta d’entrada. Molts A tot arreu. Estar sempre viatjant arreu del món.
records i bones sensacions em van venir de sobte. Va ser molt emotiu.
I aquí estic fins que el destí em porte a un altre lloc”. En la seua època Què prefereixes platja o muntanya?
d’estudiant de música va descobrir que la pedagogia era el que més li agra- Platja de setembre a juny i muntanya a l’estiu.
dava, era la seua vocació.
Quin és el teu somni?
Sempre m’hagués agradat participar en uns Jocs Olím-
pics.
Defecte principal?
Segons la meua dona, el perfeccionisme i els canvis d’hu-
mor sobtats.
Josep gombau
Va néixer a Amposta l’any
1938. Inicia els seus estudis
de solfeig i clarinet a la Lira
amb el mestre Julio Panyella
la llengua i per-
què a Amposta
hi venien de tant
en tant uns ve-
neçolans”, reco-
Anguera. Amb dinou anys neix. Va demanar
se’n va anar a Veneçuela on els diners als seus
va estar a les Bandes de la oncles france-
Guardia Nacional, Escuela sos i va agafar el
Naval i darrerament amb la vaixell. Mentre
Policia Metropolitana. navegava es va
Així comença la ressenya afegir amb el cla-
rinet a un grup
de Josep Gombau Ma-
d’italians que
tamoros feta per a una animaven tocant
jornada que ell impartia música de Rena-
sobre manteniment d’ins- to Carosone, el
truments. Era molt resu- cantant de moda
mida però intuíem una de l’època i d’ara
Josep Gombau al seu taller del carrer del Jardí
gran història al darrere. (segons com) Tu vuò fa’ l’americano.
El començament al nou país va ser dur. Va co- nalment amb la música amb un jornal millor
mençar a treballar de peó i després de mecànic. que al taller. Més tard, per millorar, va anar a
“Als dotze i tretze anys vaig mar- “Al taller treballava de xapista un canari que
xar a França amb els meus pares la banda de música de l’Escuela Naval. “Amb
tocava el trombó a la banda del Ministerio de aquesta va poder viatjar per algun altre país”.
a casa d’uns oncles refugiats. El Trabajo, dirigida per José Reina, compositor
que més em va impactar va ser La Guardia Nacional i l’Escuela naval estaven
i pianista. Em van deixar un clarinet per co- a la Guaira, que té port de mar, a uns 20 qui-
la gran quantitat de formatge i mençar en aquesta banda perquè el meu no
mantega que hi havia”, recorda lòmetres de Caracas, la capital de Veneçuela.
afinava”. Els diumenges a la tarda anava als Mentre estava en aquestes bandes, va comen-
amb malenconia. A França hi va concerts a la plaça Bolívar i allí va conèixer
viure 2 anys, però en no poder ar- çar a estudiar saxo per apoder entrar en una
José, un gallec que tocava el clarinet a la banda orquestra a Caracas. Més tard va ingressar a la
reglar els papers van tornar a casa. de la Guardia Nacional. Va anar a fer una pro-
De tota manera el cuquet del que banda de música de la Policia Metropolitana
va però li van dir que estudiés i que tornés al de Caracas. Corrien els anys 60.
havia vist al país veí ja el portava cap de sis mesos. Es va ficar a estudiar amb el
dins. Hem de pensar que l’any 57 métode Klosé, que era de son pare, que també
hi ha havia dos cotxes a Amposta. Ariadna Aymerich, Marc López, Federi-
era clarinet a la Lira Ampostina. Passat aquell co Lamotta, Dani Lafont, Steven Aguirre,
Als divuit o dinou anys va vo- temps, acabaren acceptant-lo com a clarinet
ler anar a Veneçuela. “Vaig triar Guillem Carbó, Anthony Andrade
tercer. Això va suposar començar professio-
Carlos Perales
En breu Visita Grup Griñó
El passat novembre dos estudiants
del CFGS d’Administració i Finances,
Trobada d’esport
La quarta trobada dels centres de secundària es va
L’alumnat de 2n d’Administració i Finances va dre durant l’estada, ens va explicar els orígens de realitzar el dia nou de març a Móra d’Ebre ho va
visitar els jutjats de Tortosa per tal d’assistir a dos l’edifici (que fou l’antic Hospital de Tortosa) i la organitzar el Consell Esportiu. Van anar tres xiquet
judicis; un a la sala del Penal i l’altre a la sala del seua vinculació històrica a la ciutat. En acabat, i xiquetes de cada activitat extraescolar amb el seu
Social. molt amablement, va atendre totes les qüestions monitor corresponent. Van tornar de la sortida a les
A més, el Sr. Carlos Martorell, que ens va aten- que li van plantejar els/les alumnes. tres de la tarda del mateix dia.
Lorena Ramírez
6
Publicitat Sortida a Barcelona Grafits
Una de les dades desconegudes de la nos- Josep Soler Ferragud, professor de
tra revista és que està finançada parcial- l’assignatura de plàstica dels alumnes de 3r
ment per les aportacions econòmiques que d’ESO de l’Institut Montsià ha anunciat
s’aconsegueixen amb les insercions publi- que el pròxim treball que es farà a classe
citàries. En el número anterior l’alumnat consistirà a decorar les parets i les colum-
de comerç va ser l’encarregat de buscar nes de l’institut amb pintura de grafifti.
empreses interessades a col·laborar en el De moment està fent que els alumnes ex-
nostre projecte educatiu. Inserir publicitat posen idees, ja que no començaran a pin-
és possible des de cinc euros (una inserció tar fins que faci bon temps.
El passat 16 de febrer, amb l’alumnat de 1r
petita) fins a 149 euros (mitja plana du- i 2n curs del Cicle formatiu de grau superior Guillem Carbó Satorras
rant 3 números). Totes les empreses col· d'administració i finances, acompanyats per
laboradores reben un exemplar. Juventina Figueres i Anna Sanchis van fer una
“En un principi ho faran els de 1r i 3r
Pepe Grau visita a Barcelona on van visitar, entre altres, la
d’ESO, els de 4t de l’optativa de plàstica
Borsa de Barcelona i la Sagrada Família.
Viatge de 4t i els de 2n, si algú proposa un projecte
molt interessant. Estem adaptant les
Damià Garcia, organitza el viatge de fi
de curs de 4t. Aquest any possiblement es
Ins de tecnificació idees a l’espai de què disposem (les parets
del pati que queden per pintar); després
vaja a Mallorca, un lloc ideal per a l’alum- Per formar alumnes d’ESO, Batxillerat i Cicles en de posar-les en comú fem una votació. A
l’esport i la tecnificació esportiva. Es pretén donar partir d’abril començarem a pintar, si hi
nat d’ESO i a més, econòmic, segons una formació acadèmica de qualitat, en un entorn
Damià. El cost total és de 450€, però ja favorable i agradable per a la formació integral de
ha diners per a les pintures. Ara ja estem
han recollit diners dels polvorons a Nadal l’esportista i garantir la possibilitat de compaginar creant l’esbós. M’ho van proposar alguns
i també en la desfilada. Es pretèn anar a els estudis amb els entrenaments i les competicions. alumnes, trobo interessant que no sem-
Això és tot el que ens aportarà el nou centre de tec- pre es dibuixe en un paper. M’interessa
mitjant juny amb vaixell, una setmana a nificació que s’està fent aquí al costat del pavelló
un hotel a pensió completa. En aquesta d’esgrima.
molt el treball en xarxa” , afirma Josep.
setmana es pretén que xalen i visiten llocs Les previsions són que estigui a punt d’aquí a Ariadna Aymerich
com les Coves del Drac o la fàbrica de vi- dos anys, per al curs 2013-14. No se sap quina és
l’empresa ni l’encarregat d’obra que porta el tema
dre. Els acompanyaran els tutors de cada del nou centre. El que sí sembla clar és que serà un
curs, aproximadament aniran 40 alumnes. centre de 2 línies des d’ESO, Batxillerat, CFGM
Paula Cabrera i Inés Llasat (CAFEM) i CFGS (AFE). Sembla que serà un nou
centre ben equipat, amb una bona distribució dels
Visita alumnat de 6è
espais i un aprofitament de l’entorn.
Amanda Antonio González
Sense Facebook L’alumnat del departament adminis- A més, l’interventor va fer una xerra-
Un dijous de gener la direcció va decidir canviar la tratiu van visitar el passat 9 de desem-
contrasenya d’accés a internet des del centre. El mo-
da informativa sobre els aspectes eco-
tiu fou que hi havia estudiants que es conectaven a
bre la seu del Consell Comarcal del nòmics i de financiació (pressupostos
xarxes socials com Facebook des del WIFI Docent Montsià. generals, finançament, ...)
que és reservat per al professorat, ja que coneixien Durant la visita van estar acompa- Per acabar, van fer una visita guiada
la paraula de pas. Ara, però, només podem accedir a nyats per Joan Manel Miró, tècnic
través d’Educat 1x1, que només dóna accés a pàgines
pels diferents departaments i secci-
educatives i al correu.
d’Educació. L’acollida i recepció va ons, durant la qual es va dedicar espe-
Dani Lafont Sancho anar a càrrec del President del Con- cial atenció a l’arxiu comarcal.
sell que els va explicar la constitució i L’activitat va permetre apropar els
funcions del Consell i tots els orga- alumnes als serveis i a les instal·lacions
nismes que hi són presents, entre els que ofereix el Consell Comarcal.
quals es va destacar l’Oficina comarcal
d’Informació al Consumidor.
7
TecnIFICACIÓ ESPORTIVA
Amanda Antonio, Lorena Ramírez, Paula Vaca, Maria Josep Gavaldà, Ariadna Ramos, Laura Fornós, Jean Jaramillo, Carlos Lavanda
esgrima des que tenia 5 anys, reconeix que
és difícil combinar l’esport amb l’estudi
perquè entrena 5 hores diàries. Estefania
Alacreu, de 3r d’ESO, practica natació des
que era ben petita. Està d’acord amb els
altres que és difícil combinar l’esport i l’es-
tudi, “De gran vull continuar estudiant
i fer una carrera”. Alba Toscas, de 1r de
Batxillerat, que practica rem, reconeix que
és una mica difícil combinar esports d’alt
nivell amb els estudis. Vol ser arquitecte.
Judit Toro, Sergi Curto i Richard Dalmau En canvi, Albert Forcadell, de 1r de Batxi- Alba Toscas i Albert Forcadell
llerat, que també practica rem, no ho troba
Al nostre centre hi ha adscrit el Centre dicar-m’hi però encara no sé què faré en
complicat en general “només quan tenim
de Tecnificació Esportiva de les Terres de un futur”, afirma. Josep Franch de Torto-
exàmens”, reconeix. “Cada setmana hi
l’Ebre, al qual pertanyen els alumnes de 3r sa i Sergi Curto de Camarles són futbolis-
dedico unes 17 hores. Vull seguir estudi-
i de 4t d’ESO i de Batxillerat, que seguei- tes i volen estudiar magisteri. No troben
ant però sense deixar d’entrenar”.
xen els seus estudis amb un horari adaptat difícil combinar esport i estudis.
A banda dels esportistes del CTE, tam-
(entrenen de dimarts a divendres d’11 a 1 Judit Toro que juga a handbol dels dels 5
bé tenim esportistes dels cicles formatius
h) i recuperen les classes a les tardes. Els anys, hi dedica 7 hores a la setmana. Ritc-
d’esports CAFEM i AAFE (Conducció
esports que s’hi practiquen són rem, esgri- hard Dalmau fa atletisme però abans feia
d’activitats fisicoesportives -de grau mitjà-
ma, handbol, natació i atletisme. era remer. “Entreno 3 hores quasi tots els
i Animació d’activitats fisicoesportives-de
Andrea Garcia, de 3r d’ESO, que prac- dies. Potser em presento a les proves de
grau superior-).
tica handbol des de fa 3 anys, afirma que bomber”.
segons l’assignatura i el dia és difícil com- Així, Arantxa Mayordomo, de Vinaròs,
Tots ells, a més, estan realitzant les pràc-
binar-ho tot, “De gran m’agradaria dedi- que practica fitness de competició, no tro-
tiques del cicle com a monitors de les ac-
car-me a una professió com la biologia ba difícil combinar-ho amb els estudis, tot
tivitats extraescolars que s’han organitzat
marina o l’arqueologia”. Per la seua part, i que entrena tres hores. ”Fa 15 anys que
al nostre centre.
Àngel Fabregat, de 3r d’ESO, que practica practico aquest esport i m’agradaria de-
Exalumnes:
Mònica Fabregat Biosca
Vius en una residència d’estudiants o en un enxampar i, mira, ens va expulsar.
Prenent com a punt base l’àmbit de les tecnologies, he orientat el meu treball cap a
la l’estudi i la comprensió dels càlculs estructurals. La idea de poder fer una recerca
sobre els càlculs d’una de les obres mes representatives de la meua ciutat, em va
motivar molt per a realitzar aquest treball d’una manera especial i amb moltes ganes
d’indagar, investigar i arribar a conèixer coses noves sobre aquest patrimoni nostre.
He tingut la sort que a Amposta encara viu gent que va veure la majoria de coses que
van passar antigament sobre el pont. Gent que va coincidir en el bombardeig que va
destruir el pont penjant o fins i tot persones que van arribar a conèixer l’alcalde que
hi havia en aquells temps, el senyor Palau.
Vaig preguntar a algunes d’aquestes tot el que sabien sobre el pont i la seua histò-
ria. També he fet un treball de recerca important a la biblioteca municipal d’Ampos-
ta buscant llibres i revistes d’aquella època. La que més m’ha servit va ser la revista
d’Amposta d’aquells temps, on hi havia tots els processos que es varen dur a terme
per a l’autorització i construcció del pont penjant
PENJ ANT
El passat 2 de febrer l’alumnat de 2n de batxillerat van exposar els
seus treballs de recerca, que han dut a terme que duen a terme amb
l’assessorament d’un/a professor/a-tutor/a. Enguany n’hi ha hagut ELS TRES PROJECTES
de temes tan variats com ara la natació, la cultura de l’oli, el bàsquet,
la indústria discogràfica, les bandes de música o Ernesto Che Gueva-
ra. Aquí us presentem el de Joan Vidal sobre els càlculs de construc-
ció del Pont penjant que ha estat tutelat per J.J.Vicente.
Després d’analitzar detingudament i de forma global el treball de recerca,
he arribat a una sèrie de conclusions que es podrien classificar en històri-
ques, tècniques i personals.
1. Històriques:
Del treball es desprèn l’esforç d’una generació que va tenir la valentia d’im-
pulsar una obra d’aquestes característiques quan els mitjans eren molt re-
duïts.
És a la Guerra civil quan allò que construeix l’home, s’acaba destruint, mai no
hi ha una guerra bona, i a causa de la necessitat de comunicació de les dues
ribes, en acabar el conflicte es torna a fer l’esforç de reconstruir-lo.
El temps, però, acaba fent que l’estructura s’hagi de mantenir i per tant se li
fan dos treballs importants de manteniment.
2. Tècniques:
Una cosa que s’obté després d’analitzar els càlculs és la seua senzillesa plas-
mada en 13 pàgines a mà. Avui en dia un projecte d’aquestes característiques
necessitaria d’uns recursos tècnics i materials d’una extensió molt superior.
La valentia d’emprendre una solució per E. Ribera, pioner en el seu temps. És
dels primers a utilitzar el formigó armat i fer un pont d’aquestes característi-
ques sense pilastres intermèdies.
Treballar amb coeficients de seguretat entre 4 i 5, ha permès a la infraestruc-
tura a adaptar-se al pas del temps. Es va dissenyar per a carros i va acabar
passant la N-340.
Sorprèn també el disseny arquitectònic que fa d’aquesta infraestructura un
monument.
Analitzant els càlculs de resistència de materials podem dir que tot i ser del
principis del segle XX, són extrapolables totalment a principis dels segle XXI,
és a dir, durant un segle els càlculs bàsics de resistència de materials no han
variat.
3. Personals:
He après coneixements de resistència de materials que no sabia. He pogut
aplicar molts dels coneixements obtinguts durant el batxillerat. He conegut
diferents fonts d’informació a la meva ciutat que desconeixia. M’ha ajudat
a comprendre que ara fa 100 anys, la vida era molt més complexa que en
l’actualitat, i ens acabem preguntant: com podien fer amb els mitjans que
disposaven obres d’aquestes característiques? M’ha ajudat a conèixer la his-
tòria recent del meu municipi.
El temps demostra que amb esforç i tenacitat es poden assolir objectius que
algunes vegades pareixen impossibles, com per exemple unir dos ribes d’un
riu precisament a un punt on el seu calat és el mes elevat.
Joan Vidal Also
C I E S El protagonista considera totes les experiències de
À
la seua infantesa i joventut com una autèntica propi-
R
na. Malgrat les situacions tan complicades a l’escola,
G
el poc èxit amb les dones –en comparació amb el
A
seu germà-, la situació familiar, el franquisme etc,
L
n’està agraït del tot el que ha viscut i après. La seua
familia, els amics el van ajudar a seguir endavant i
R
per això en dóna les gràcies.
E
P PINEANT
Clàudia Pujol
R O
PDE FERRAN TO RR
iLLE
RAT
ATX
1 r de B
de
/es
tors
Lec
Pepín i Ferran senten molt la mort del seu avi i més Crec que la frase més significa-
tard la del seu estimat oncle Tomàs. Des de menuts tiva del llibre i que fa més re-
han viscut unes vides dures però demostren que ferència al títol és una dita per
sempre hi ha hagut molta felicitat per a compartir. Tomàs quan va entrar a un club
Ariadna Gil de senyoretes per a iniciar els
seus nebots. Quan els dos nois
Deixant de banda les limitacions econòmi- intenten pagar, el seu oncle els
ques de la família, l'escola i altres coses, Ferran va dir que la propina del vici ja
i Pepín viuen feliçment. Així, el que el títol del la donava ell, perquè el vici és
llibre ens vol expressar és com un agraïment l'únic que queda i s'ha aprofitat
als seus familiars que prenen el paper de pares. durant la vida. Recordo espe-
Se senten orgullosos d' ells i d'haver viscut de cialment una anècdota amb el
tal manera. La propina significa la felicitat per mossèn quan, després de morir
a ells, els moments que els han fet passar. el seu avi, els oncles i els dos ne-
Josep Moreno La idea que l’autor ens mostra en un primer bots s’hi van venjar per no haver
moment és que el sexe és la propina de la vida, deixat enterrar l'avi al costat de
però, un cop llegida tota la novel·la, tenim una l'àvia: van anar a casa seua, li van
Quan se n’adonen que el seu tiet Ramon és
visió més global per trobar-li un altre significat al robar el pernil i se'l van menjar
homosexual i porta molts anys amagant-se’n,
títol. Podríem entendre que l’ambient en què el quan passava la processó per da-
Ferran, Pepín i Tomàs ho accepten sense pro-
protagonista va viure amb els seus oncles contrasta vant de casa. Del pernil, només
blemes i fins i tot volen proposar-li que, si vol
amb la societat del franquisme, quan predominava en va quedar l'os i tota la gent
portar el seu amic a casa, que ho pot fer. Tot i
la repressió i l’església exercia el seu poder sobre la va quedar escandalitzada pel
això, tarden molt de temps a dir-li-ho, pensant
ciutadania. Ells, en canvi, eren tolerants i liberals. que havien fet aquell dia.
com se sentiria Ramonet en saber que el seu
Seguien la filosofia de “viu i deixa viure”. Paula Pla
secret havia estat descobert.
Alba Toscas
Victòria Also
L’autor dóna les gràcies per ha- Gràcies per la propina es refereix al fet que, tot i
Als dos germans no els va agradar gens que sa mare els enviés a un col·legi
ver-se endut bons i mals moments estar en una dictadura en què poca cosa estava
de frares on havien de resar cada dia i havien de parlar en castellà. Però
del passat, de quan era un nen i permesa, Ferran i Pepín van poder tenir molta
quan eixien a les 5 prenien l’autobús i els encantava ajudar a pujar-hi a les
un adolescent: records de família, llibertat en quasi tot. Crec que això és la propi-
noies dels altres col·legis.
la mort de sa mare, la de Tomàs, na i el protagonista dóna les gràcies al seu oncle
Maryam Azeez
l’amistat amb el Gamenyo... Tomàs, ja que va ser ell qui ho va fer possible.
Albert Forcadell Raquel Palacios
Interpreto el títol del llibre com una ironia de cara a la història dels protagonistes ja que, en
cap moment, han tingut res regalat, però tampoc no han fet res per a merèixer-se una vida
amb més volum econòmic, per què la seua filosofia era la de treballar poc i viure bé. Així
doncs, la propina seria un agraïment i una queixa alhora, perquè van tenir una bona vida,
però amb molts alts i baixos emocionals. La peculiaritat de les seues historietes també fan
pensar en el títol de l’obra, com quan li deixen l’os del pernil al mossèn o quan a en Ferran li
entra la vena de ser boxejador per a obtenir dones i finalment només aconsegueix el somriure
d’una desconeguda. Resumint vull dir que tots els intents de triomf per part d’en Ferran, en
lloc de ser recompensats amb un premi,han sigut recompensats amb una mena de propina
pel seu esforç, un “premi de consolació”.
Andreu Puente
Caperucita Roja
MAITE FERRÉ. Este trimestre en la asignatura de lengua castellana y literatura hemos estudiado el cuento. La
unidad didàctica del tema se ha hecho a partir de la lectura y análisis de diversas versiones de la Caperucita Roja. El
objetivo final era la redacción de una nueva versión por parte del alumnado. Aquí os dejo una pequeña muestra, inten-
taré hacer una exposición de todos los cuentos escritos para que todos podamos gozar y disfrutar de las nuevas versiones
de un clásico. En el próximo número de APOSTA, una nueva entrega.
Érase una vez una adolescente lla- Y la abuela salió vomitada por el lobo, y dijo:
mada Caperucita Roja, sus amigos —Dame también las gracias a mí, que soy yo la que he estado todo el rato en las
la llamaban “Cape”, y su madre no tripas asquerosas del lobo.
la soportaba. Siempre que podía le Caperucita entró en razón y les dijo a todos:
decía que fuera a darse una vuelta —Aunque me habéis hecho enfadar mogollón, gracias por el favor, gracias a
con sus amigos. vosotros, creo que me estoy replanteando lo de ser tan pasota y protestona.
Un día, a su madre se le agudizó la Todos se miraron y la madre de Caperucita fue corriendo hacia ella y la abrazó.
inspiración: Al final, aunque continuaron discutiendo, Caperucita aprendió una valiosa lec-
—Oye Caperucita, le puedes llevar ción: tener respeto hacia las personas y hacia su madre, por supuesto.
esta cesta a tu abuela que está muy Laia Homedes Martí ,1º ESO-A
malita.
—¿Es una afirmación o una reco-
mendación?
—Caperucita… Sabes que no hablo en broma… Si no vas, ya sabes lo que va
a pasar.
—¡Jo mama!, ¿Por qué no vas tú?
—Yo ya me ocupo de la casa, ¿Te crees que no tengo trabajo suficiente sopor-
tándote a ti y a tus caprichos?
Y comenzó la discusión de cada día a la misma hora, sólo cambió una cosa, el
tema del que estban discutiendo. Al final, Caperucita se fue a llevar la cesta a
su abuela y su madre pudo disfrutar de otro rato de tranquilidad. Por el bosque,
Caperucita se encontró con un lobo, no un lobo aterrador, más bien un lobo
enfermizo y despistado que le dijo:
—¿Dónde vas solita por el bosque? Es muy peligroso, incluso para un lobo
fuerte como yo.
—En primer lugar: Voy a dar una cesta a mi abuela, que está muy mala y en
segundo lugar: tú no sabes lo que es ser fuerte ni de lejos.
El lobo, se ofendió y le contestó:
— Me has ofendido, tú no tienes sentimientos yo por lo menos los tengo. Te
propongo un trato, si yo consigo llegar primero a casa de tu querida abuelita
me la comeré enterita y si llegas tú primero, no te volveré a molestar. ¿Trato
hecho?
—Trato hecho.
Los dos se dieron la mano y empezaron a correr por diferentes caminos. Cape-
rucita tenía una ventaja, ella sabía dónde estaba la casa de la abuela, en cambio
el lobo, no, pero conocía todo el bosque y no tardaría en encontrarla. Y así fue,
el lobo llegó antes a casa de la abuela y se la comió de un solo bocado.
Cuando llegó Caperucita desde abajo le gritó:
—¡Abuela, puedo pasar! ¡Tengo muchas cosas que contarte!
El lobo gritó des de la cama:
—¡Pasa, pasa, que está abierto!
Caperucita entró a toda prisa.
—Abuela, tengo que decirte una cosa muy importante.
—Dime Cape, te escucho.
—¡Abuela no me llames Cape, que me ralla un montón cuando lo dices tú!
¡No me vuelvas a llamar así!
—De acuerdo, de acuerdo…
—¡Te tienes que esconder, rápido!
—¿Por qué? Yo no corro ningún peligro, pero tú sí, niña incrédula.
—¡Tú! ¿Qué le has hecho a mi abuela lobo estúpido?
—Lo que acordamos. Me la he comido de un solo bocado y estaba riquísima.
Tendrías que apreciar más lo que tienes, solo es un consejo de lobo a Cape-
rucita.
—Eres un monstruo, un insensato y no tienes sentimientos hacia mí familia,
¿Cómo puedes hacerle algo así a mi abuela?
Entonces salió su madre.
—¡Por fin has aprendido la lección!
—¿¿Cómo??
—Lo que escuchas, todo es un montaje para que empieces a valorar a tu fami-
lia, sobre todo a tu madre y ya le puedes dar las gracias al lobo, que es vegeta-
riano. ¡Lobo, ya la puedes escupir!
—¡Ya era hora! ¡No lo soportaba, tiene un gusto asqueroso!, necesito mi col y
mis verduras.
matemàgiques
"LES MATEMÀTIQUES SÓN LA POESIA DE LES CIÈNCIES" ( L.Sédar Senghor)
Benvinguts al món de les MATEMÀTIQUES MÀGIQUES, CREATIVES, RECREATIVES,
DIVERTIDES...! Aquí trobareu un raconet dedicat als jocs, paradoxes, trenca-
closques, enigmes,.... Xaleu deixant-vos enganyar per les il·lusions òptiques que
us presentem (les coses no sempre són el que semblen) i entrenat-vos per resol-
dre enigmes....!
Marc Príncep, Clàudia Luis, Lorena Ramírez (3r
ESO-B), Estefania Alacreu, Agustí Caballer, Gemma
Domingo, Kevin Fabra, Àngel Fabregat (3r ESO-E)
Il·lusions òptiques
QUEROL al menjador
(E) L'enunciat és impossible
CLUB DE LA OFICINA
Cervantes, 22 | 43500 - Tortosa |
Teléfono 977 444 700 | Fax 977 441 910
14
IN ENGLISH
What would you do if you could change
the world?
L ast night I dreamt about some- that I wouldn’t know how to begin.
I am convinced that, first of all, I would
People would be richer if they had bet-
ter wishes and good feelings towards
thing which I had always desired. Just
for a while my greatest wishes became certainly eradicate poverty and all kinds of the others. If you were a killer or a thief
true. I can’t tell you exactly the rea- inequalities among the population. I can’t you would spend all your life in misery.
son… Perhaps, it happened because I stand that millions of people lose their
had enough power or maybe because lives because of the terrible life and work To sum up, it’s clear that the world in
I used my intelligence to change this conditions they have to cope with. I would which we live is full of dark and awful
mad world in which we all live… love if happiness had the same meaning realities. Even if we want to close our
for everybody. How would I manage to eyes; we can’t avoid seeing it. This is
If my dream wasn’t as far fetched as it make this true? In my ideal world, money why many other people and I dream
was, I would really try to change our wouldn’t exist. I would impose a different about a huge change.
world. I would change so many things system based on love and peace favors. Clàudia Pujol
16
Diada de la Pau i
la Convivència
Com ja sabeu l’última setmana
de gener fou la setmana de la Martin Luther King va néixer a Atlanta el 15 de ge-
pau i la convivència. ner de 1929, va ser un activista en pro dels drets
Tot l’alumnat de l'institut, el di- dels negres. Li va ser atorgat el Premi Nobel de la
vendres dia 28 a les 13,15 h van Pau de 1964. Fou un dels principals líders del mo-
llegir unes frases de Martin Lut- viment per a la defensa dels drets civils dels anys
her King. seixanta. Va emprar sempre mètodes pacifistes.
A 1r d'ESO en la matèria de Morí assassinat el 4 d'abril de 1968.
Tecnologia, tot aprofitant que
estan aprenent a usar el Word Treball de Martí Garcia Llambrich,1r ESO-A
2007, inserien imatges a un do-
cument per a il·lustrar les frases
de Martin Luther King.
L'objectiu va ser saber tractar
les imatges al Word, però per
a fer-ho cal saber el significat
de les paraules de Luther King i
trobar unes imatges que repre-
sentatives del seu significat. A
continuació tractar les imatges
amb la finalitat que s'ajusten al
text i aplicar les bones pràcti-
ques.
Domènec Noguera
I have a dream
Jo he somiat
Jo he somiat també
que els homes, un dia, s’aixecaran i compren-
que un dia els ventres buits es podran omplir,
dran d’una vegada que han estat fets per viure
que la fraternitat serà quelcom més que uns
junts com a germans. mots al final de la pregària, que serà el tema
principal de l’ordre del dia dels governs.
Jo he somiat també
que, un dia, no hi haurà més guerra, que els
Jo he somiat també
homes, de les espases en faran relles i de les
que un dia jauran junts l’anyell i el lleó, que
llances falçs; que les nacions no s’aixecaran més
els homes podran descansar sota la parra i la
l’una contra l’altra i que deixaran de fer-se la
figuera i que ningú no tornarà a tenir mai més
guerra.
por.
17
Hamilton’10
ESTADES FCT ESCÒCIA 2010
(cap. 2), by Pol Laguarta
18
aquest va ser una mica diferent. El dimarts PONT DEL GRAU
fou l’aniversari de Julio, i donat que durant Llibreria, papereria,
la setmana estàvem tots molt ocupats, ens objectes de regal.
vam esperar aquella tarda per muntar-li una C. Grau, 6
Tf. 977 70 16 94
minifesta d’aniversari, amb cartells, globus i 43870 AMPOSTA
un pica-pica que ens va servir per sopar. La
veritat és que va estar molt bé. MUSIC’S &
CLASSICS
El dissabte ens vam tornar a aixecar d’ho-
Av. Josep Tarrade-
ra per emprendre el viatge cap a Inverness, llas, 129-131
l’excursió més llarga que faríem. Donada la Tf. 977 70 77 22
llargada del viatge, vam fer nit a un “Youth 43870 AMPOSTA
Hostel” d’allà. Després de gairebé 5 hores Juventud
de viatge, que molts vam aprofitar per re- Carme Elías
cuperar les hores de son de dies anteriors, i A ti, juventud, aurora de futuro,
interrompudes per una parada a Pitlochry a la que los buitres, que el mundo hoy Idiomes
Carrer Jaume I, 39
(on vam poder gaudir d’una competició de dominan, ] AMPOSTA
bandes de gaiters corresponent als jocs de quieren hacer ver, aún siendo claro,
les highlands), arribàrem a Inverness. Era ja que tu amanecer por fuerza será oscuro. Plus Woman
la tarda, així que ens vam instal·lar, deixàrem Moda dona des de T40
les coses a l’hostal i vam anar a donar una A ti, siendo la sangre fins a T60
que bombea el corazón del mundo, Major 40 Amposta
volta per la ciutat. La veritat és que vam fer 977 70 09 50-670 235 439
siendo su estructura de futuro, anpas67@yahoo.es
la raíz capaz de hacer brotar, TAMBÉ A LA CAVA!
desde lo más hondo lo más puro…
Llibreria-Papereria
Te están alimentando de sosiegos, ALBA
de cuentos a medida, de proverbios; C. Miquel Granell, 8
nutriéndo de aromas de injusticia, Amposta
Tf. 977 70 64 14
con falsas perspectivas y futuro incierto.
19