Un poblat neolític

Hi havia dos tipus de poblacions, les poblacions nòmades i les

sedentàries.

Poblacions nòmades

Eren les poblacions que no vivien en un lloc fics, a causa de que els
aliments s’esgotaven, perquè ja havien caçat tots el animals que hi
havia a la zona.

Les cases eren de materials poc pesants, ja que es desplaçaven molt i

els materials havien de ser còmodes per transportar-lo. Normalment
eren materials com la palla, la fusta, la pell....

Poblacions sedentàries

Eren les poblacions que estaven sempre en un lloc fics, ja que

treballaven l’agricultura i la ramaderia. Si algun dia no podien caçar
menjaven el que havien conreat.

Les cases eren de tova, es un material que es deixa assecar al sol i es

com el ciment. No hi tenien ni portes ni finestres, entraven per el terrat
amb unes escales. Dins tenien un magatzem que estava sota la casa a
tres metres de profunditat, perquè aquella temperatura hi havia suficient
humitat i la temperatura era sempre la mateixa, era on guardaven els
aliments que cultivaven, com per exemple la cervesa. També hi tenien
com uns recipients que els posaven per quan plovia, per agafar l’aigua
de la pluja i emmagatzemar-la. Totes les cases eren mes o menys iguals
però hi havia una casa que era més gran tres o quatre vegades més
gran que les normals, que servia per fer rituals. Ells eren politeistes, que
creien en molts déus, en el de l’aigua, el de l’amor, el del sol, el de
l’infern...

Hi havia un cap, que era el que manava, quan se’ls acabava el menjar
s’anaven a atacar a un altre poblat, i guanyaven aquelles terres, llavors
van començar les gerres i així és com es va formar un imperi, i el cap
deixaria de ser cap per a convertir-se en rei.
Eva Pereña Ruiz