831191 _ 0130-0135.

qxd 11/1/07 12:36 Página 130

Introducció. La Història,
l’estudi del passat
1. L’historiador, investigador del passat
La paraula Història té dos significats bàsics: el pri-
mer fa referència als fets mateixos del passat, és a dir,
a tot allò que ha succeït. El segon fa referència a l’ex-
plicació dels fets, és a dir, a la Història entesa com
a ciència que reconstrueix, interpreta i explica el pas-
sat de les societats humanes des dels orígens fins als
nostres dies.
Buscar informació i completar fitxes de personatges històrics
La Història estudia els grans processos i esdeveni-
ments que han transformat la humanitat,
però també el paper dels subjectes
individuals o dels individus que formen
part de col·lectius socials. Del primer
cas se n’ocupa la biografia, i del segon,
la història social i la prosopografia.
Escriba
egipci.

Heròdot d’Halicarnàs ha estat considerat el primer Heròdot d’Halicarnàs ha estat

dels grans historiadors de l’època clàssica. considerat el primer dels grans historiadors de
Aquest historiador grec no solament descrivia l’època clàssica. Aquest historiador grec no
els fets que narrava sinó que intentava explicar-ne solament descrivia
les causes i el sentit que tenia l’evolució històrica. els fets que narrava sinó que intentava explicar-ne
És gràcies a les seves Històries, que defugien les causes i el sentit que tenia l’evolució històrica.
les recreacions fantasioses, que ha estat És gràcies a les seves Històries, que defugien
considerat el «pare de la Història». les recreacions novel·lades, que ha estat
A l’obra d’Heròdot no solament s’hi troba
la narració de batalles sinó també molta
informació sobre la geografia i sobre els costums
i les maneres de viure dels diferents pobles que hi
El mòn conegut pels grecs
apareixen. Heròdot va utilitzar un volum molt gran a l’època d’Heròdot.
d’informació, que va obtenir a través dels seus
viatges i gràcies a les lectures i a les llargues
converses que va mantenir amb els escribes 1. ● Busca informació en una enciclopèdia sobre
perses i egipcis que va conèixer. Heròdot d’Halicarnàs.
Heròdot era conscient que les fonts orals
2. ●● Completa la fitxa sobre Heròdot d’Halicarnàs.
plantejaven problemes de fiabilitat. Era per això
que deia que ho havia d’explicar tot, però que
de cap manera s’ho creia tot, i que aquest • Nom:
advertiment era vàlid per a tot el seu • Lloc i any de naixement:
treball. De fet, és aquesta manera • Lloc i any de la mort:
d’entendre la història el que l’ha • Obra més important:
convertit en el pare de la Història. • Aspectes més significatius de la seva vida i de la seva
L’historiador està obligat a cenyir-se obra:
als fets i interpretar-los amb rigor
i esperit científic, sense fabular,
ni inventar. La història no admet la
mentida ni la recreació fantàstica
o intencionada del passat.
Bust que representa Heròdot.

130
831191 _ 0130-0135.qxd 20/12/06 13:41 Página 131

2. Les fonts que utilitzen els historiadors

Per estudiar el passat, cal observar, llegir i interpretar les restes
A la pedra Rosetta
que han deixat els nostres avantpassats. Aquestes restes són les
hi ha el mateix text
fonts que estudien els historiadors i historiadores per recons- gravat en tres alfabets
truir la història. Per això, molta gent compara la investigació diferents: jeroglífic,
històrica amb una indagació policíaca, en què les fonts serien demòtic i grec.
les pistes. Font escrita

Els historiadors i historiadores fan servir diferents tipus de

fonts per investigar el passat i per provar les afirmacions que
fan en els seus escrits.
Pintura rupestre
prehistòrica,
Fonts Fonts cap al 8000 aC.
primàries secundàries Font
Les que són Les que són iconogràfica
contemporànies posteriors
als fets dels als fets dels
quals s’informa. quals s’informa.
Fonts orals Entrevistes als protagonistes i als testimonis
del passat.
Fonts escrites Documents escrits (obres literàries, tractats, Àmfora grega de ceràmica,
discursos, diaris, inscripcions...). del segle VI aC. És una
Fonts iconogràfiques Imatges (pintures, escultures, fotografies...). gerra que servia per
transportar líquids, com
Fonts materials Objectes (roba, eines, armes, joguines, ara vi o oli.
edificis...). Font material

Elaborar la biografia d’Alexandre el Gran

dades sobre la seva família, formació, fets polítics,
La reconstrucció escrita dels fets relatius a la vida campanyes militars, data i lloc de la mort.
d’una persona rep el nom de biografia.
La biografia d’un personatge històric ha de fer 6. ●●● Anota en la taula la informació obtinguda,
referència als esdeveniments més importants tot indicant el tipus de font.
i significatius de la seva vida, especialment a tots
aquells que tenen una rellevància pública Els esdeveniments més importants de la vida
(política, econòmica, socials, cultural, religiosa, d’Alexandre el Gran
etc.). Quan és un mateix qui escriu la biografia Descripció del tipus
pròpia, el text rep el nom d’autobiografia. Esdeveniments Data
de font
Cal que tinguis en compte, però, que la història
• Naixement
la protagonitza tothom, els homes i les dones,
i que no pot quedar reduïda al coneixement
de la biografia dels grans personatges.

4. ● Busca informació escrita i gràfica

sobre Alexandre el Gran.
7. ●●● Amb la informació obtinguda, elabora
5. ● Anota i ordena cronològicament els un petit treball biogràfic sobre el personatge.
esdeveniments més importants de la vida Redacta una biografia resumida i utilitza les fonts
d’Alexandre el Gran: data i lloc de naixement, escrites i gràfiques per il·lustrar-lo.

131
831191 _ 0130-0135.qxd 20/12/06 13:41 Página 132

3. Posar dates i ordenar en el temps Usar nocions temporals

8. ● Quins anys pertanyen a cada
Comptar anys segle? Llegeix el quadre, copia’l
Els historiadors han de datar tan exactament com puguin els i completa els segles que falten
fets i objectes que estudien. Les dates ens permeten: fins al segle XXI.

• Agrupar els fets i objectes que són de la mateixa època, és a Segles Anys
dir, que són simultanis. I De l’any 1 a l’any 100.
• Ordenar-los en el temps, dels més antics als més moderns, II De l’any 101 a l’any 200.
és a dir, establir una successió correcta. III De l’any 201 a l’any 300.
Els historiadors agrupen els anys d’aquesta manera:

10 anys = una dècada. SABIES QUE... 9. ● Pensa i respon.

100 anys = un segle.
• Els segles s’escriuen amb • En quin any som?
1.000 anys = un mil·lenni. xifres romanes. • En quin mil·lenni? En quin
• L’any 0 no existeix. segle?
• En quina dècada dins d’aquest
Com diferenciem unes dècades d’unes altres dins del mateix segle?
segle? Per anomenar-les, utilitzem la xifra de les desenes. Per • En quin segle vas néixer?
exemple, si parlem del segle XX, anomenem dècada dels 20 el En quin segle vius?
període comprès entre 1920 i 1929; la dècada dels 30 corres- • Quantes dècades hi ha
pon al període entre 1930 i 1939, i així successivament. en un segle?
• Quants segles hi ha
Les eres
en un mil·lenni?
El sistema de mesura vigent en la major part del món actual-
ment és l’era cristiana. Segons aquest sistema, l’any 1 coinci- 10. ●● Ordena de la més antiga
deix amb el naixement de Jesucrist. Tot el que va passar abans a la més moderna les dates
d’aquest fet diem que va passar abans de Crist (aC) i el que següents.
UTILITZA
va passar després diem que va passar després de Crist (dC). • 1000 aC. AQUEST TRUC
Si una data no va seguida de cap d’aquestes dues expressions, • 700 dC. QUAN ORDENIS LES DATES
QUE VAN PASSAR ABANS
vol dir que va passar després de Crist. • 500 aC. DE CRIST (AC) FES-HO «AL
REVÉS»: L’ANY 343 AC VA
A quin segle pertany un any? • 525 aC. PASSAR ABANS QUE L’ANY
342 AC, QUE ÉS ANTERIOR A
• 1 dC. L’ANY 341 AC, I AIXÍ
El segle 1 comença l’any 1 dC i dura fins a l’any 100 dC. A SUCCESSIVAMENT.
• 1000 dC.
partir d’aquí la resta de segles són consecutius:
• 1025 dC.
Segle XI De l’any 1001 a l’any 1100. • 600 aC.
Segle XX De l’any 1901 a l’any 2000.
11. ● Indica a quin
Per saber a quin segle correspon una data determinada, s’ob- segle pertanyen
serva la xifra que correspon a les centenes i s’hi suma 1. els anys 1235,
345, 1945, 43,
Any 405 Segle V 112, 827,
1200, 2005.
La xifra de les S’hi suma 1
Total: 5
centenes és 4 (4 + 1)
12. ● Posa exemples d’anys
Aquesta tàctica no serveix per als anys acabats en 00. En que corresponguin als segles
aquests anys, la xifra o xifres que precedeixen els dos zeros in- següents: I, VII, X, XIII, XX.
diquen el segle. Per exemple, l’any 100 pertany al segle 1.

132
831191 _ 0130-0135.qxd 11/1/07 12:36 Página 133

Elaborar una línia del temps

La línia del temps o eix cronològic és una imatge
que representa el temps (els fets i els períodes
del passat). En una línia del temps, els anys,
les dècades, els segles, etc., han de mesurar
el mateix. Per exemple, podem decidir que cada
dècada mesuri 2 centímetres.
Per fer una línia del temps hem de seguir aquests
passos:
1. Agafa un full quadriculat o un paper
mil·limetrat.
4. Divideix proporcionalment la línia i marca-hi
algunes dates que et serveixin de guia. Si vols
elaborar la línia del temps d’un període curt (per
exemple, la vida d’una persona) pots dividir la
línia de dècada en dècada. Si el període és llarg,
divideix-la en segles o, fins i tot, en mil·lennis.
384 aC 322 aC
Vida d’Aristòtil (384 aC-322 aC)

2. Traça-hi un rectangle. El rectangle indica

390 380 370 360 350 340 330 320
el període de temps que representaràs. A dins,
escriu-hi el títol del que vols reprentar i les dates
d’inici i de finalització.
5. Anota els esdeveniments en el lloc que els toqui
d’acord amb la data en què van succeir.

És tutor Funda
Vida d’Aristòtil (384 aC-322 aC) d’Alexandre el Gran el Liceu Mort
384 aC 342 aC 335 aC 322 aC

Vida d’Aristòtil (384 aC-322 aC)

390 380 370 360 350 340 330 320

3. Marca a l’extrem esquerre la data més antiga

que representaràs i a l’extrem dret la més
moderna. Allarga una mica l’espai entre els dos 6. Si cal distingir diverses etapes en l’època
extrems, per tal que la línia pugui començar que has representat, pots pintar cada etapa
i finalitzar en un any rodó, acabat en 0 o en 5. d’un color. Així la lectura serà més clara.
És tutor Funda
d’Alexandre el Gran el Liceu Mort
384 aC 342 aC 335 aC 322 aC
384 aC 322 aC

Vida d’Aristòtil (384 aC-322 aC)

Vida d’Aristòtil (384 aC-322 aC)

390 380 370 360 350 340 330 320

390 320
Abans de fundar Després de fundar
el Liceu el Liceu

13. ●● Elabora una línia del temps de la vida de Juli
Cèsar.
• Busca informació sobre Juli Cèsar.
• Per elaborar la línia del temps, recorda que
has d’arrodonir els anys de començament
i d’acabament de la línia. La data de naixement
de Juli Cèsar serà la data de començament
de la informació, i la data de la mort,
la d’acabament de la informació.
• Tria la informació més significativa: L’any de
naixement de Juli Cèsar, els fets de la seva vida
pública, l’any de la mort, etc.
• Anota els fets més importants de la seva vida en
els llocs corresponents amb la indicació de l’any.
• Pots distingir diferents etapes de la seva vida.
14. ●●● Busca informació sobre Pèricles i elabora
una línia del temps amb les dades recollides.

133
831191 _ 0130-0135.qxd 20/12/06 13:41 Página 134

4. Les etapes de la història

Els historiadors han dividit la història en períodes cinc: prehistòria, edat antiga, edat mitjana, edat
per poder estudiar millor l’evolució de l’ésser humà moderna i edat contemporània. L’edat contem-
des que va aparèixer fins a l’actualitat. Aquests pe- porània és l’època en què vivim avui dia.
ríodes s’anomenen les edats de la història, i són

Inici de l’agricultura i la ramaderia Invenció de la roda

(cap al 9000 aC) (cap al 3000 aC)

P R E H I S T Ò R I A

Fa 5.000.000 d’anys 3500 aC

Aparició dels primers Invenció
éssers humans de l’escriptura

Invenció del paper Primeres monedes

(105 aC) (segle VIII aC)

E D A T A N T I G A

Arribada
Màquina de l’home Ordinador
Paper moneda Microscopi de vapor a la Lluna personal
(1294) (1590) (1769) (1969) (1975)

E D A T EDAT
E D A T M I T J A N A M O D E R N A CONTEMPORÀNIA
476 1492 1789 Actualitat
Acabament Descobriment Revolució
de l’Imperi romà d’Amèrica Francesa

Interpretar la línia del temps de les edats de la història

• Calcula la durada de cada etapa.
Les línies del temps ens permeten copsar
d’una ullada la durada de les diferents etapes, a) Prehistòria: …………………
l’ordre en què es van succeir els fets i les etapes b) Edat antiga: Uns 3.500 anys.
a les quals pertanyen. c) Edat mitjana: …………………
d) Edat moderna: …………………
15. ●●● Observa la línia del temps de les edats e) Edat contemporània: …………………
de la història que encapçala aquesta pàgina. • Quina ha estat l’etapa més llarga de la història?
• Quan comença i quan acaba cada etapa? I la més curta?
Completa la taula. • Anota fets importants que van passar en cada
etapa. Si en coneixes algun més, anota-ho
Fet que en en l’etapa corresponent.
Data
Data d’inici va marcar
d’acabament
l’origen Fets importants
Prehistòria Prehistòria

134
831191 _ 0130-0135.qxd 20/12/06 13:41 Página 135
5. Què estudiaràs?
En aquest curs estudiaràs les dues etapes més anti-
gues del nostre passat, la prehistòria i l’edat antiga.
Per tant, estudiarem com van viure els nostres avant-
passats durant cinc milions d’anys.
1. Situar el que s’estudia.
• Quan va passar?
• On va passar?
2. Els fets.
• Què va passar?
• Qui ho va protagonitzar?
• Per què va passar?
• Quines conseqüències va tenir?
Al llarg del curs estudiaràs aquests aspectes de les diverses èpoques
i aniràs coneixent com els historiadors investiguen el passat.
Fer una entrevista sobre un fet històric
Les persones som testimonis i també
protagonistes dels esdeveniments de l’època
en què vivim. Alguns d’aquests fets són tan
importants, que passaran a la història i seran
estudiats pels historiadors i els alumnes
del futur.
16. ●●● Entrevista un dels teus avis o una altra
persona gran.
• Demana-li que respongui aquestes preguntes.
a) Quins fets que han passat al llarg de la seva
vida creu que «passaran a la història»?
b) Per què creu que són importants? Anota-ho.
Fet És important perquè...
• Demana-li que triï un dels fets que t’ha dit
i que te l’expliqui. Pren-ne nota.
a) De quin fet es tracta?
b) On i quan va passar?
Quan estudien el passat, els historiadors analitzen
un seguit d’aspectes i intenten respondre un conjunt
de preguntes sobre aquests aspectes.
3. La manera de viure.
• Com es governaven les persones en aquella
època?
• Quins grups formaven la població? Quina era
la situació de cada grup?
• Mitjançant quines activitats econòmiques
subsistien?
• Quins objectes feien servir (eines, habitatges,
vestits, aliments, mitjans de transport...)?
• Com es divertien?
4. Les mentalitats i l’art.
• Tenien creences religioses?
• Quines altres creences tenien?
• Feien manifestacions artístiques? Quines?
• Com influïen les creences en el seu
comportament i en l’art?
c) Què va passar?
d) Qui el va protagonitzar?
e) Algun avantpassat teu hi va estar implicat?
f) Per què va passar?
g) Quines conseqüències va tenir?
h) Què va sentir ell o ella?
• Fes una redacció sobre aquest fet amb
les dades que t’ha aportat aquesta persona.
17. ●●● Demana-li també que t’expliqui com era
la seva vida quan tenia la teva edat.
• Fes una llista amb les preguntes que li faries.
No oblidis les qüestions que ha de plantejar-se
un bon historiador.
• Fes una redacció titulada «Un dia en la vida
del meu avi, o de tal persona, quan era
adolescent».
• Acompanya la redacció amb fotocòpies
de fotografies seves quan tenia la teva edat
i amb altres fonts que et semblin interessants.
135