Regles malinterpretades

2011-12

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

El desconeixement del reglament juntament amb una srie de llegendes urbanes que planegen sobre ell, fan que sovint algunes regles siguin malinterpretades per gran part dels membres del mn del basquetbol. Aquest document ofereix respostes davant dalgunes daquestes qestions, a partir de la correcta interpretaci del reglament. Desitgem resoldre molts daquests dubtes, que moltes vegades fan que les decisions dels rbitres no siguin enteses.

Les diferents llegendes urbanes que es comenten en aquest article sn:

Botar per sobre lespatlla sn dobles.

de

Fer un tap pel darrere s falta. Baixar la m en fer un tap s falta. Caure a terra amb la pilota sn passes. Aturar-se amb la pilota agafada amb un peu a cada camp s camp enrere. Tocar la pilota amb el peu s violaci. En atac no hi ha peus. Les vores del tauler sn fora. A Minibsquet no es poden fer bloquejos. A Minibsquet noms s permesa la zona-press a tota la pista. Defensar amb lavantbra s legal. Els rbitres no poden rectificar una decisi. El traspies jugada legal. s una

Versi 02: novembre 2011

1

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

1. Botar per sobre de lespatlla sn dobles.

En cap lloc del reglament parla de lalada a la que un bot s o deixa de ser legal. El fet que determina que es produeixi o no una violaci de dobles s que el jugador toqui la pilota amb les dues mans o faci que la pilota descansi sobre una o dues mans. Un jugador pot botar la pilota per sobre de lalada de lespatlla. nicament far una violaci de dobles si en algun moment del bot la pilota descansa sobre la m, en aquest moment finalitza un regat, i si el jugador torna a botar la pilota cometr doble regat, ja que ha finalitzat un regat i ha iniciat un altre. Un jugador no pot llanar la pilota en un bot i tocar-la amb la m abans de que toqui el terra. Aquesta jugada s una violaci de dobles. No hem de confondre els consells tcnics dels entrenadors sobre el driblatge, que aconsellen botar baix per no oferir tantes possibilitats de robar la pilota al defensa, amb una violaci del reglament. Habitualment la gent confon aquesta situaci amb lacci de palming, que s una violaci consistent a deixar descansar la pilota a la palma de la m entre bot i bot, tal i com es pot veure en aquests talls de vdeo: (1) (2) (3) (4)
Article 24.1.1. del Reglament Fiba: Un driblatge comena quan un jugador desprs dobtenir el control duna pilota viva al terreny de joc, la llana, la colpeja, la fa rodar per terra, la bota o deliberadament la llana contra el tauler i la torna a tocar abans no sigui tocada per un altre jugador. El driblatge acaba en linstant en qu el jugador toca la pilota simultniament amb totes dues mans o permet que la pilota resti en una o les dues mans.

Acci legal.
La pilota no descansa a la m encara que el bot sigui alt.

Acci illegal.
El jugador sost la pilota, no pot tornar a botar.

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

2. Fer un tap per darrera s falta.

Aquesta afirmaci sescolta molt sovint. Molta gent dna per fet que realitzar un tap per darrera a un jugador que realitza un tir a cistella s falta.
Article 34.1.1. del Reglament Fiba: Una falta personal s una falta de jugador que implica un contacte illegal amb l'adversari, ja sigui la pilota viva o morta.

La primera condici per sancionar una falta s que es produeixi contacte. Per aquest motiu si no es produeix un contacte s impossible sancionar una falta, tant si el tap es produeix per davant, per darrera o per un costat. Realment s difcil defensar per lesquena a un jugador sense que es produeixi contacte, per si algunes accions les realitza el jugador que fa lajuda defensiva i ho aconsegueix sha de premiar el seu esfor. Com a resum podem dir que fer un tap sense contactar amb el defensor mai pot ser falta, sigui coms per davant o per darrera. Igualment, lleus contactes comesos pel defensor que fa o intenta fer un tap, desprs de que la pilota hagi abandonat les mans del tirador han de ser obviats per lrbitre i no sancionar falta.

Acci legal.
El defensor fa el tap per lesquena de latacant sense produir cap contacte.

Acci illegal.
El jugador fa falta en tocar el bra del llanador

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

3. Baixar la m al fer un tap s falta.

Moltes vegades veiem que un jugador defensor no t els braos rectes i parallels, en defensar una acci de tir, perdent la verticalitat i invaint el cilindre imaginari del contrari. En aquest moment fa un tap i immediatament reconeix que ha fet falta. Igual que en lexemple anterior la condici bsica perqu es produeixi una falta s que el jugador defensor contacti amb latacant. Si no existeix contacte mai es pot sancionar una falta. Igualment, lleus contactes comesos pel defensor que fa o intenta fer un tap, desprs de que la pilota hagi abandonat les mans del tirador han de ser obviats per lrbitre i no sancionats com a falta. En jutjar aquesta acci, sha de tenir molt en compte el moviment de latacant, donat que moltes vegades s el moviment de latacant el que provoca el contacte amb el defensor, i aquest en rebre el contacte de vegades perd la verticalitat provocant que la seva posici defensiva no sigui parallela al jugador atacant. Podeu consultar un exemple daquest tipus de jugada en aquest tall de vdeo.

Acci legal.
El defensor fa el tap baixant la m, per o no es produeix contacte o aquest s mnim

Acci illegal.
El jugador fa falta al tocar el bra del llanador

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

4. Caure a terra amb la pilota sn passes.

Versions ms antigues del reglament establien que si un jugador amb control de pilota queia a terra amb la pilota era una violaci de passes. A la darrera versi del reglament, la FIBA va decidir que en moltes ocasions era injust sancionar a un jugador que es llanava a terra per aconseguir una pilota, ja que no es premiava lesfor defensiu del jugador i se sancionava una bona acci defensiva. Actualment el reglament t una nova redacci en referncia a aquesta acci:
Article 25.2.1. del Reglament Fiba: Jugador estirat, assegut o que cau al terra: Es considera legal quan un jugador que t la pilota agafada, cau i llisca pel terra, o que mentre es troba estirat o assegut al terra obt el control de la pilota. Ser una violaci si el jugador rodola o sintenta aixecar amb la pilota controlada.

Per tant si un jugador cau i llisca no es considera violaci. Igualment el jugador que s a terra noms pot intentar aixecar-se si ho fa botant la pilota. Trobareu un exemple daquesta jugada en aquest vdeo.

Acci legal.
El jugador en un intent de controlar la pilota cau al terra. Pot lliscar per no rodolar.

Acci legal.
Un jugador amb la pilota a terra es pot aixecar si ho fa botant a la vegada que intenta aixecar-se. 5

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

5. Aturar-se amb la pilota agafada amb un peu a cada camp s camp enrere.
Els articles 28 (vuit segons) i 30 (pilota retornada a la pista del darrere) han patit molts canvis durant les dues darreres temporades, tant en la redacci del propi reglament, com en les interpretacions que la FIBA realitza per aclarir situacions de joc. Aquesta regla ha evolucionat per fer el joc ms senzill i estalviar complicacions als jugadors a lhora de realitzar algunes jugades, i als rbitres en jutjar-les. Com a resum podem dir que la majoria de situacions dun jugador sobre la lnia de mig camp que fins ara considervem violacions de camp enrere ara sn jugades legals. Larticle 28 defineix quan est a la pista del davant un jugador que t la pilota. Es poden donar dos casos: Jugador amb la pilota agafada: estar a la pista del davant quan els dos peus estiguin a la pista davantera. Jugador botant la pilota: estar a la pista del davant quan els dos peus i la pilota toquin a la pista davantera.
Article 28.12. del Reglament Fiba: Vuit segons per passar de pista Lequip ha passat la pilota a pista davantera quan: La pilota, que no s controlada per cap jugador, toca la pista davantera. La pilota toca o s legalment tocada per un atacant que t ambds peus en contacte amb la pista davantera. La pilota toca o s legalment tocada per un defensor que t alguna part del seu cos en contacte amb la pista del darrere. La pilota toca a un rbitre que t part del seu cos en contacte amb la pista davantera de lequip amb control de la pilota. Durant un regat des de la pista del darrere ca a pista del davant, ambds peus del jugador que realitza el driblatge i la pilota es troba en contacte amb la pista del davant.

Com a resum podem dir que un jugador que agafa la pilota amb un peu a cada costat de la lnia de mig camp es troba a la pista del darrera. Si la pilota ve de la pista del darrere ser una jugada legal i aquest jugador pot tornar a la seva pista defensiva. A continuaci explicarem els possibles casos que es poden produir: 1. El jugador va botant la pilota de pista del darrere a pista davantera i satura amb un peu a cada pista: jugada legal 2. El jugador va botant la pilota de pista del davant a pista del darrera i satura amb un peu a cada pista: jugada illegal 3. Un jugador aturat amb un peu a cada camp rep una passada: Dun company que es troba a la pista del darrere: jugada legal. Dun company que es troba a la pista del davant: jugada illegal. Dun company que es troba amb un peu a cada camp: jugada legal.

Acci legal.
El jugador pot anar a pista davantera o del darrere.

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

Un cop el jugador es troba aturat amb un peu a cada camp de manera legal pot fer tres accions: botar, pivotar o passar (llanar). 1. Botar: el jugador pot botar tant cap a la pista del davant, la del darrera o per sobre de la lnia de mig camp. 2. Pivotar: mentre els dos peus no estiguin a la pista datac el jugador pot pivotar amb un peu a cada pista. a) Un peu a cada pista: pot pivotar amb el que vulgui, jugada legal.. b) Un peu a la pista davantera, i pivota amb el peu de darrera i trepitja a la pista davantera: cap dels dos peus pot tornar a la pista del darrere. c) Un peu a la pista del darrere i pivota amb el peu que es troba a la pista davantera: jugada legal.. Pot pivotar com ho desitgi. 3. Passar: el jugador pot passar la pilota a un company que es trobi a qualsevol lloc de la pista (davantera, del darrera o a sobre (a cavall) de la lnia de mig camp), encara que la pilota boti en qualsevol de les dues pistes. Com diu el dit una imatge val ms que mil paraules. Aquests vdeos editats per lFCBQ intenten aclarir tots els casos possibles relacionats amb aquesta regla: (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10) (11) (12) (13) (14) (15)

6. Tocar la pilota amb el peu s violaci. En atac no hi ha peus.

A les regles de joc de la Fiba no apareix larticle peus com molta gent pensa. Larticle 13 del reglament s el que clarifica com sha de jugar la pilota, i explica que no es pot tocar la pilota amb el peu intencionadament ni tocar-la amb el puny.
Article 13. del Reglament Fiba: Com es juga la pilota: 13.1. Definici Durant el partit, la pilota es jugar noms amb la (les) m (mans) i es podr passar, llanar, donar un cop de dits, fer rodar o botar en qualsevol direcci, mantenint-se dins les restriccions daquestes regles. 13.2. Regla Cap jugador no pot crrer amb la pilota, tocar-la o bloquejar-la intencionadament amb el peu o qualsevol part de la cama, o colpejar-la amb el puny. Daltra banda, contactar o tocar la pilota amb qualsevol part de la cama de manera accidental no constitueix una violaci. Una infracci de lArt. 13.2 s una violaci.

Acci legal.
El jugador defensor no fa intenci de jugar la pilota amb el peu.

Per tant lnic aspecte a tenir en compte a lhora de sancionar una violaci de peus s La intencionalitat, cal jutjar si el peu va a la pilota o la pilota va al peu. El fet que el jugador que toqui la pilota amb el peu sigui atacant o defensor o que obtingui avantatge o no, no pot determinar que uns peus siguin una violaci. En aquests vdeos trobareu exemples de jugades de peus: (1) (2) 7

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

7. Les vores del tauler sn fora.

Moltes vegades un tir toca les vores del tauler desprs de tocar lanella i sortir cap amunt, o en llanaments laterals. Molta est convenuda que aquesta situaci s fora de banda. Larticle 23 defineix quan est fora de banda una pilota:

Article 23. del Reglament Fiba: Jugador fora del terreny de joc i pilota fora del terreny de joc. 23.1.2. Una pilota est fora de la pista de joc quan toca: Un jugador o qualsevol altra persona que sigui fora de la pista de joc. El terra o qualsevol altre objecte situat sobre, per sobre o fora de la lnia que delimita la pista de joc. Els suports o la cara posterior dels taulers, o qualsevol objecte que es trobi situat per sobre de la pista de joc.

Per tant, noms es considera fora la cara posterior del tauler i tots els seus suports. Si una pilota toca la vora del i desprs cau per darrera del taulell s una acci perfectament legal que no sha de sancionar com fora de banda. Podeu mirar un exemple daquest tipus de jugada en aquest vdeo

Acci legal.
La pilota toca el cantell del taulell o passa per sobre.

Parts legals del tauler

Parts illegals del tauler i la cistella

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

8. A Minibsquet no es poden fer bloquejos.

Aquesta frase s verdadera, de fet no es poden fer bloquejos a cap categoria. Bloqueig s un dels tipus de contacte illegal definits al reglament. Lacci legal consistent en no impedir lavanament dun contrari amb el cos sanomena pantalla. Per tant es podria resumir dient que un bloqueig s una pantalla illegal.
Article 33.9. del Reglament Fiba: Bloqueig Un bloqueig s el contacte personal illegal que impedeix lavanament dun adversari amb o sense pilota. Un jugador que intenta efectuar una pantalla comet una falta per bloqueig si el contacte es produeix mentre es desplaa i el seu adversari s esttic o sallunya dell. Article 40 de les Regles de Minibsquet 2. Un jugador no ha de bloquejar, agafar, empentar...

El problema que pot que ens trobem s de nomenclatura, ja que estem acostumats a escoltar parlar dels termes bloc directe, bloc indirecte, bloc cec... Totes aquestes accions sn accions tcniques correctes i legals, el problema s la forma danomenar-les, ja que el reglament defineix el bloc com una acci illegal, i ens haurem dacostumar a fer servir el terme correcte que s pantalla en comptes de bloc o bloqueig. Hem de deixar ben clar que un bloc per definici es falta, per en canvi lacci tcnica a la que ens referim quan en parlem habitualment s una acci legal El reglament de mini diu que no es pot bloquejar. Quan el reglament mini parla del fet de bloquejar es refereix a les pantalles illegals. Independentment de que per filosofia lFCBQ creu que no es positiu realitzar pantalles, blocs legals, en categories mini, en cap lloc del reglament resten prohibides. Tamb hem de diferenciar entre dos tipus daccions: el bloqueig pantalla i bloquejar el rebot.

PANTALLA: Acci legal.

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

Bloquejar el rebot fa referncia al fet dintentar que el rival no pugui agafar el rebot interposant el cos del jugador defensor.

Bloquejar rebot: Acci legal

Podeu consultar alguns exemples de bloquejos a: (1) (2) (3) (4)

PANTALLA: Acci legal.

BLOQUEIG: Acci illegal.

10

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

9. A Minibsquet noms es permesa la zona-press a tota la pista.

Els reglaments de Minibsquet i Passarella estableixen que qualsevol tipus de defensa en zona s illegal. Arrel del Congrs de Minibsquet que va organitzar lFCBQ al 2007, es va redacta un nou Reglament on restava totalment prohibida qualsevol tipus de defensa zonal de forma clara per a totes les categories, que es disputen sota aquest reglament. A linici de la temporada 2011-12 es va definir un nou reglament Passarella que igualment prohibia les defenses zonal.

REGLAMENT MINI (Pre-mini, mini)

REGLAMENT PASARELLE

Noms s permesa la defensa individual. Quan es detecti que un equip est fent defensa en zona, es xiular defensa illegal i es sancionar amb 1 llanament lliure i possessi per lequip que tenia la pilota. No es pot fer zona-press a tota la pista.

5
DEFENSA ILLEGAL

20

4 Z 21 5 10 6 7 9

En lacta shaur de posar una Z en la casella del minut, tal i com sindica a la imatge. La senyal que ha de fer lrbitre per aquesta sanci s la mateixa que la de 24 per ambds braos.

La filosofia del minibsquet i passarella, s afavorir el desenvolupament tcnic i els valors dels participants. Les defenses en zona en aquestes categories sovint fan que els nens es trobin amb estructures defensives organitzades de tal forma que els hi s difcil atacar-les, ja que encara no han desenvolupat habilitats (ni fsiques ni tcniques ni tctiques)que els hi permetin fer-ho (passades interiors, joc de pivot, tir lluny...)

DEFENSA EN ZONA Acci illegal (mini i passarelle)

11

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

Quan lrbitre detecti que un equip defensa en zona, en primer lloc avisar a lentrenador daquell equip per tal que canvi la defensa. En cas de continuar amb la defensa en zona, es sancionar amb un (1) tir lliure i banda.
Article 34 de les Regles de Minibsquet: Defenses illegals 1. Sentendr per defensa illegal qualsevol defensa en zona. 2. La decisi sobre el tipus de defensa utilitzada s nicament de lrbitre. 3. La defensa illegal es sancionar amb un (1) tir lliure i possessi de pilota a mig camp per lequip contrari al que ha coms la infracci de la regla. 4. Lrbitre sancionar aquesta infracci amb el mateix senyal que es fa servir a les Regles Oficials de la FIBA per les violacions de 24 de possessi, per fent el gest amb les dues mans a la vegada. 5. Aquesta infracci sanotar a lacta del partit amb una Z a la casella dels minuts a larrossegament dels punts. Disposici addicional tercera: Regles de joc de passarelle. 9. Saplicar la regla de la defensa il:legal de les Regles de Joc de Minibsquet.

El fet que no es pugui defensar en zona no vol dir que no es pugin treballar altres conceptes defensius que sovint la gent confon amb defenses zonals, com per exemple:

2C1(trap): els dos contra un estan permesos, tant al jugador que porta la pilota com al que no la t.

2x1: Acci legal.

Flotar: el fet de defensar a un jugador a una certa distncia no implica que lequip defensi zona.

Defensa flotant: Acci legal.

12

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

Ajudes: un defensor pot ajudar a un company a defensar a un rival si aquest lha superat.

Ajudes defensives:
Acci legal.

Saltar i recuperar: molts equips utilitzen defenses pressionants consistents en que sempre sintenta fer un dos contra un al jugador que t la pilota. Un cop aquest la deixa anar el defensor recupera la defensa sobre el seu par. Situacions on un equip deixa un jugador defensant, generalment el ms alt, al mig de la zona per fer ajudes i la resta de jugadors defensen en individual als seus oponents. Encara que per filosofia a lFCBQ, no estem dacord amb aquest tipus de defensa en edat mini, no es pot considerar una defensa en zona, ja que la majoria dels jugadors defensen en individual.

Per tal de considerar que una defensa s zonal, com a mnim tres dels jugadors defensius hauran de defensar en forma estructurada, defensant els espais que ocupen en comptes de defensar a jugadors rivals.

Els defensors/defensores envolten la cistella per la prpia inrcia del joc.

Acci legal.
13

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

Les defenses en zona que trobem ms sovint sn: 1-3-1 1-2-2

2-1-2

3-2

Capsa i 1

Triangle i 2

14

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

DEFENSA EN ZONA Acci illegal (mini i passarelle)

Una bona de forma de detectar si un equip defensa en zona s mirant si els jugadors defensors segueixen el tall i canvien de costat quan el jugador al que defensen fa un tall i canvia del costat fort al costat dbil. El principi bsic de les defenses zonals s defensar lespai en comptes del jugador, en aquests casos en produir-se un tall el defensor no canviar de banda i continuar defensant el seu espai de responsabilitat.

15

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

10. Defensar amb lavantbra s legal.

El Reglament del Basquetbol s molt complex i sovint pot ser interpretat de diferents formes. Per evitar aquestes diferents formes daplicar el Reglament, la Fiba i les diferents Federacions editen interpretacions a les Regles de Joc i estableixen quins sn els criteris que shan daplicar a cada competici. El Reglament descriu una srie daccions com a contactes que poden ser considerats falta.
Article 34.1.1 de les Reglament Fiba: Falta personal Una falta personal s una falta de jugador que implica un contacte illegal amb un adversari, ja sigui la pilota viva o morta. Un jugador no ha dagafar, blocar, retenir, empentar, fer la traveta, carregar a un adversari ni impedir-li que avanci estenent la m(mans), els braos, colzes, espatlles, els malucs, les cames, els genolls, els peus o b doblegant el cos de forma anormal (fora del seu cilindre) ni realitzar accions brusques o violentes.

A la vegada el Reglament dins de lapartat dobligacions de lrbitre deixa obert a criteri de lrbitre el determinar si un contacte s o no falta, en funci del criteri avantatge desavantatge, de la fludesa del joc...
Article 47.3. de les Reglament Fiba: rbitres, deures i obligacions Per determinar si un contacte o violaci han de ser sancionats , per cada cas, els rbitres hauran de tenir en consideraci els segents principis fonamentals: Lesperit i la intenci de les regles i la necessitat de mantenir la integritat del joc. Consistncia en laplicaci del concepte avantatge - desavantatge. Els rbitres no han dinterrompre intilment la fludesa del joc amb la finalitat de sancionar un contacte personal incidental que no comporta un avantatge per al jugador responsable o que no posa ladversari que ha sofert el contacte en una posici de desavantatge. Consistncia a aplicar el sentit com en cada partit, fixant-se les capacitats dels jugadors implicats, la seva actitud i la seva conducta durant el joc. Consistncia en el manteniment dun equilibri entre el control del joc i la fludesa del joc i sentir all que els jugadors intenten desenvolupar i sancionat all que el joc requereix.

El basquetbol s un esport que es juga en espais reduts, on moltes vegades el contacte entre els jugadors s inevitable. El fet de contactar amb les mans no implica necessriament que aquest contacte sigui falta excepte si es realitza amb ambdues mans. Alguns contactes com tactar amb els dits, amb la part estesa de la palma de la m o amb lavantbra, o impedir el desplaament, o aturar el ritme del joc del contrari poden ser considerats com falta per s illegal de mans. Quan el moviment de latacant es parallel a la lnia de mig camp i no t intenci danar a cistella es pot permetre el contacte. En canvi quan el moviment de latacant es dirigeix cap a cistella, si el contacte realitzat per el defensor amb els braos o les mans restringeix o impedeix la trajectria de latacant haur de ser sancionat com a falta personal. Aquesta filosofia no sha daplicar en el joc de pivots, on es permet collocar lavantbra sobre latacant que es troba desquenes, sempre que estigui enganxat al cos del defensor. Si en aquesta jugada el defensor estn lavantbra es considerar una acci illegal, ja que pot interferir el moviment de latacant quan aquest intenta girar-se per encarar-la cistella.

16

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

En funci daquests articles el Comit drbitres de lFCBQ ha establert una srie de principis generals, com criteris per establir quins contactes han de ser sancionats com a faltes. Aquests criteris es podrien resumir en: Posar les dues mans o un bra ests sobre l'adversari s falta.

Acci illegal: falta per s de mans

L's de les mans o de l'avantbra sobre un jugador que penetra cap a cistella s falta.

Acci illegal: falta per s de mans

L'atacant no pot utilitzar les mans per apartar, bloquejar (hooking) o impedir el moviment del defensor.

Acci illegal: falta per s de mans

17

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

Quan el jugador atacant bota la pilota desplaant-se en parallel a la lnia de mig camp (lluny de cistella) o t la pilota agafada, es permetr el tacteig per part del defensor. Tan bon punt el jugador atacant inici un moviment cap a cistella el defensor haur de retirar les mans.

Acci legal: el defensor contacta per no empenta

Empnyer amb cames, braos, cos o genolls s falta. Recordeu els lmits del cilindre. Es pot collocar el bra sobre lesquena de latacant, per si estn el bra i latacant inicia el moviment cap a cistella no pot fer-lo servir per aturar o modificar el moviment de latacant.

Acci illegal:
el defensor empenta o agafa

El contacte entre dos jugadors grans s normal, per si excedeix all exposat anteriorment cal sancionar immediatament.

Sancionar
No permetre que el joc sendureixi

18

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

Com a resum es podria dir que en molts casos defensar amb lavantbra pot ser legal, per sempre que no interfereixi el moviment del jugador atacant. Es pot acceptar que un jugador posi lavantbra per mesurar distncia, per protegir-se... per mai per intentar limitar el moviment del jugador atacant. Al joc de pivot, on el contacte s ms freqent, es pot permetre posar lavantbra, per en el moment en que el defensor faci servir-lo per empentar a latacant, aturar el seu moviment o canviar la seva trajectria ha de ser sancionat immediatament amb falta personal. Altrament, posar les dues mans sobre latacant ha de ser sancionat amb falta de forma immediata segons el criteri establert per les competicions de lFCBQ. Trobareu alguns exemples daquest tipus de jugades a: (1) (2) (3) (4)

11. Els rbitres no poden rectificar la seva decisi.

Larticle 44 de les Regles Oficials de joc de la FIBA parla sobre lerror rectificable. Aquest article descriu quins sn aquests errors i quin s el protocol per corregir-los.
Article 44 de les Regles de joc de la Fiba: ERROR RECTIFICABLE Els rbitres poden rectificar un error si, per distracci, una regla no ha estat aplicada com a resultat solament de les segents situacions: Concedir un o diversos llanament(s) lliure(s) no merescut(s). No concedir un llanament(s) lliure(s) merescut(s). Concedir o anullar punts per error. Permetre a un jugador, a qui no correspon, d'intentar un(s) llanament(s)lliure(s).

Els articles 44.2.6 i 7 tamb recullen la possibilitat desmenar possibles errades a lacta del partit, fins i tot en el cas que la correcci pogus afectar al resultat del partit. La nica limitaci que planteja el reglament a lhora de realitzar les correccions s que lacta no estigus signada per lrbitre principal.
Article 44 de les Regles de joc de la Fiba: ERROR RECTIFICABLE 44.2.6. Els errors rectificables no poden ser corregits un cop lrbitre hagi signat lacta del partit. 44.2.7. Tot error u omissi d'enregistrament per part de l'anotador i que impliqui el resultat,el nombre de faltes o el nombre de temps morts poden ser corregits en qualsevol moment pels rbitres abans de la signatura de l'acta del partit per l'rbitre principal.

De tota manera no hem de confondre lerror rectificable amb la rectificaci de decisions preses pels rbitres durant el partit. Per una banda est lerror rectificable, que es tracta duna errada administrativa, recollida pel reglament i clarament delimitada, descoberta durant el joc i que pot ser corregida durant un perode concret de temps.

19

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

Per una altre banda, sovint ens trobem amb decisions contradictries per part dels rbitres, o fins i tot decisions errnies, que el mateix rbitre que les ha sancionades descobreix desprs de xiular. Per tant hem de diferenciar clarament entre la correcci derrades administratives (recollides pel reglament en larticle 44) i la correcci derrades dapreciaci. No podem deixar de banda el fet que larbitratge es basa en la presa de decisions de forma immediata. Estem jutjant accions on time, aix provoca que es produeixin errades, per tothom hem dassumir que les errades de lequip arbitral formen part del joc al igual que les que cometen els jugadors o entrenadors. Especialment important s que lrbitre sigui capa de conviure amb aquestes errades, sense deixar que afectin la marxa del partit, i sigui capa daplicar el reglament i el sentit com per solucionar aquelles situacions conflictives que es puguin produir. Al respecte daquest tema, el Reglament en els articles 46.11, 46.12 i 46.13 estipula els poders dels rbitres en aquest sentit, i deixa oberta la porta a actuar de la forma que lrbitre ho cregui convenient en aquells casos no recollits pel reglament. Aix de cap manera s un salvo conducte per actuar com lrbitre vulgui, tot el contrari, s un invitaci a fer servir el sentit com i el reglament per solucionar qualsevol incidncia.
Article 46 de les Regles de joc de la Fiba: LRBITRE PRINCIPAL, DEURES I OBLIGACIONS 46.11. La seva decisi ser definitiva quan sigui necessari o quan els rbitres no estiguin d'acord. Podr consultar lrbitre auxiliar(s), al comissari, si nhi ha, i/o als auxiliars de taula per prendre la decisi final. 46.12. Estar autoritzat per poder aprovar i utilitzar lequipament tcnic, si nhi ha, amb lafinalitat de decidir, abans de signar lacta, si un ltim llanament sha realitzat dinsel temps de joc al final de cada perode o perode extra i/o si aquest llanament compte dos (2) o tres (3) punts. 46.13. Tindr autoritat per prendre decisions sobre qualsevol aspecte que no es contempli expressament en aquesta regla.

s molt ms senzill aclarir aquestes situacions mitjanant una srie dexemples: Situaci 1: Un rbitre xiula falta i laltre passes. Els rbitres han de determinar qui va xiular abans i decidir en conseqncia. Si desprs de parlar persisteix la discrepncia, decideix lrbitre principal. Mai sha de decidir per la sanci ms greu. Situaci 2: Un rbitre dona la pilota a lequip A, laltre rbitre o el mateix es dona compte que la decisi de lrbitre es al revs. Desprs de parlar els rbitres, prenen la decisi de rectificar el sentit del joc. 20

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

Situaci 3: Un rbitre assenyala fora per lequip A, i laltre per lequip B. Com tots dos han assenyalat, han de parlar i prendre la decisi correcta. En cas de mantenir, tots dos les seves decisions, sha dassenyalar salt entre dos i aplicar la regla de lalternana. Situaci 4: El rellotge el partit no sha posat en marxa o sha aturat durant un temps. Desprs de consultar amb el company, i amb la taula dauxiliars si fos necessari, i un cop determinat que sha produt una errada, es decideix rectificar i ajustar al temps de joc, ja sigui sumant o restant els segons que haguessin transcorregut de ms o de menys. Situaci 5: Lrbitre xiula fora de banda (o camp enrere) i en aquell moment sadona que sha equivocat de lnia i que la jugada era legal. En aquest cas s bo, i necessari, corregir la nostra errada, ja que no es tracta duna apreciaci de criteri, sin duna errada tcnica. Lrbitre demanar disculpes als equips i concedir la pilota a lequip que li corresponia. Situaci 6: Lrbitre sanciona una falta personal, i en assenyalar el nmero a la taula indica el dorsal dun jugador que no estava present a la jugada. Els auxiliars de taula reclamaran discretament latenci de lrbitre i lindicaran aquest fet. En cas que el nmero indicat fos erroni, lrbitre corregir el dorsal del jugador al que shavia assenyalat la falta. Situaci 7: En el moment de xiular una falta, lrbitre creu que sha equivocat i que es tractava duna acci legal. Un cop lrbitre pren una decisi, aquesta no pot ser modificada. Una falta sancionada no pot ser anullada, ja que les apreciacions de criteri arbitral no poden ser anullades un cop sancionades

21

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

12. El traspies s una jugada legal.

El bsquet evoluciona molt rpidament, i el reglament tracta dadaptar-se a als canvis per preservar lesperit del joc i laplicaci de les regles. Levoluci en el joc, tant a nivell tcnic, fsic i tctic, ve determinat en una gran part pel treball dels entrenadors i jugadors. El reglament, i per tant larbitratge, sempre van a remolc daquests canvis, intentant adaptar-se lo ms rpid possible a les nova realitat del joc. Una de les jugades que ms polmica desperta darrerament s el que habitualment diem traspies. En aquest apartat intentarem aclarir aquest concepte i donar una srie de claus per tal destablir quan aquest moviment s legal o illegal. En primer lloc sha de definir qu s un traspies. Podrem dir que el traspies s aquella jugada en la que el jugador fa servir un moviment (recolzament) per impulsar-se mentre deixa que la pilota boti a terra, desprs quan es troba enlairat agafa la pilota, i en el moment de caure pot efectuar dos temps per entrar a cistella, ja siguin amb peus alterns, o amb el mateix peu (daqu surt el nom traspies). s important no confondre all que s una entrada normal amb un traspies que pot ser una entrada en tres temps.

Entrada a cistella

Traspies

22

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

Per tant podem dir que el trapies s una jugada perfectament legal. Llavors, quin s el problema? Perqu aquesta jugada genera tanta polmica, quan es tracta duna entrada en dos temps? La clau per decidir si es tracta duna jugada legal o illegal radica en el temps previ a lentrada a cistella. Si en el moment de fer aquest temps previ el jugador t agafada la pilota a la vegada que t el peu al terra, aquest primer temps compta com un pas realitzat, i per tant al fer dos temps ms ens trobem amb una entrada en tres temps que ha de ser sancionada com a violaci de passes. Una eina visual que ens pot ajudar a lhora de sancionar correctament aquest tipus de jugades s mirar si el jugador fa el primer recolzament i lltim amb el mateix peu, en aquest cas probablement caldr sancionar passes. En canvi si mentre es realitza aquest primer salt, el jugador no t la pilota agafada, no podem considerar aquest salt com el primer temps duna entrada. El resum s que lrbitre s la persona que ha de decidir si el jugador t o no la pilota agafada mentre fa aquest primer temps, i una vegada ms, la decisi de si la pilota descansa a la m o no a la vegada que el peu est a terra s molt subjectiva, i s aquest fet el que porta a que aquesta jugada en ocasions no sigui ben sancionada. En cas de tenir dubtes a lhora de sancionar o no un traspies per no tenir clar si en el moment dagafar la pilota el jugador tenia o no un peu a terra no hem de sancionar. La velocitat a la que es desenvolupa el joc, els jugadors cada vegada sn ms rpids i hbils tcnicament, tamb complica la presa de decisions en jugades com aquesta, ja que aquesta velocitat no permet moltes vegades tenir una visi clara de la jugada per poder avaluar-la. Un cop explicada la teoria sobre aquesta jugada, una srie de grfics i vdeos poden contribuir a aclarir els conceptes per poder arbitrar correctament aquesta jugada.

23

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

1. Exemples de jugades de traspies realitzades correctament

a) El jugador bota la pilota, i simpulsa per saltar amb el peu esquerre (dret). Amb els dos peus enlaire agafa la pilota. Encara no ha establert el peu de pivot.

b) Posa al terra el peu dret (esquerre) , aquest es considera el primer temps en una entrada a cistella.

c) Posa al terra laltre peu, es tracta del segon temps duna entrada a cistella.

d) Agafant impuls amb el peu esquerre que es troba al terra realitza un llanament a cistella.

24

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

2. Exemples de jugades de traspies realitzades correctament a) El jugador bota la pilota, i simpulsa per saltar amb el peu esquerre (o dret) Amb els dos peus enlaire agafa la pilota. Encara no ha establert el peu de pivot. b) Posa al terra el peu esquerre (o dret), el mateix amb el que sha impulsat. Aquest es considera el primer temps en una entrada a cistella.

c) Posa laltre peu al terra, es considera legal.

d) Agafant impuls amb el peu dret (esquerre) que es troba al terra realitza un llanament a cistella.

25

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

3. Exemples de jugades de traspies realitzades incorrectament

a) El jugador bota la pilota, i la controla mentre t un peu en contacte amb el terra. Es considera que el jugador controla la pilota quan lagafa amb una o dos mans, o deixa que la pilota descansi sobre la palma de la m. El jugador simpulsa sobre aquest peu i realitza un salt

b) Posa al terra laltre peu, aquest es considera el segon temps.

c) El jugador ja ha realitzat dos temps, pot impulsar-se sobre el peu dret per llanar o passar la pilota, per si torna a posar un peu a terra cal sancionar lacci com passes.

26

REGLES MALINTERPRETADES Zona de regles 2011

4. Exemples de jugades de traspies realitzades incorrectament

a) El jugador bota la pilota, i la controla mentre t un peu en contacte amb el terra. Es considera que el jugador controla la pilota quan lagafa amb una o dos mans, o deixa que la pilota descansi sobre la palma de la m. El jugador simpulsa sobre aquest peu i realitza un salt

b) Torna a recolzar-se amb aquest peu al terra. Es considera el segon temps.

c) El jugador ja ha realitzat dos temps, pot impulsar-se sobre aquest peu per llanar o passar la pilota, per si torna a posar un peu a terra cal sancionar lacci com passes. Clicant aqu trobareu un exemple dentrada en traspies ben sancionada: (2)

27