PAC 5.

Iniciativa emprenedora

Jordi Llonch Esteve Prova davaluaci continuada 5.

Presentaci i competncies La PAC 5 tracta de recollir una visi global de lassignatura i vol ser una sntesi de tots els elements que caracteritzen la iniciativa emprenedora. En aquest sentit, lobjectiu de lassignatura s fomentar lesperit emprenedor i acompanyar els passos de la persona emprenedora des que la idea neix fins que es fa realitat en la creaci duna entitat capa de crear ocupaci i riquesa al pas. En aquesta prova d'avaluaci contnua, la cinquena, lestudiant ha de demostrar uns coneixements terics, que acompanyats de les diferents activitats, posin de manifest la suficincia en laprenentatge dels continguts de lassignatura, des del mdul 1 fins al mdul 6 i ltim de lassignatura Factors dxit i de fracs dels nous projectes empresarials. Les competncies generals que cal desenvolupar sn les que es mencionen al pla docent. Quant a les competncies especfiques respecte al desenvolupament daquesta PAC, sn les segents: i. ii. iii. iv. v. vi. vii. viii. ix. Conixer les maneres principals de mesurar lxit o el fracs empresarial. Identificar els elements ms rellevants que expliquen lxit en les noves empreses i entendre les causes ms comunes del fracs empresarial. Analitzar els mites principals que han estat difosos en relaci a lactivitat emprenedora i a la persona emprenedora. Consolidar tots els conceptes estudiats al llarg dels mduls (incls el mdul 6), garantir que shan ents correctament i aprofundir en lanlisi sobre la relaci entre tots ells. Saber buscar informaci en fonts diverses i aprendre a gestionar-la eficientment. Aplicar els resultats de la recerca en una anlisi. Desenvolupar la capacitat de planificaci i dorganitzaci. Aprendre a analitzar i sintetitzar els arguments de forma escrita. Fomentar la capacitat de crtica i autocrtica. Promoure les habilitats de justificaci i argumentaci i saber defensar qualitativament la posici presa davant persones que no la comparteixen o no la coneixen.

Desenvolupament de l'exercici i criteris d'avaluaci Primera part: 40% de la nota final La primera part consta de diverses preguntes relacionades en general amb lemprenedoria (tamb del mdul 6), en les quals shaur d'aprofundir en alguns conceptes del temari de lassignatura i relacionar entre ells els que fins ara s'han estudiat separadament en els mduls. En aquesta primera part de la PAC es valoraran els arguments principals que donin suport a la idea defensada, i tamb els indicadors que sutilitzin per a evidenciar aquests arguments (xifres, dades, exemples, etc.). Tamb es valorar la capacitat danlisi i, especialment, la capacitat de relacionar la informaci dels mduls i altres fonts amb la realitat empresarial. No es considerar cap resposta que shagi extret literalment dels materials ni daltres fonts d'informaci. Aix mateix, tota resposta copiada dun altre company o companya ser valorada com a suspesa (D) i no es podr tenir nota dAC.

Iniciativa emprenedora PAC5_15615

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

1/13

PAC 5. Iniciativa emprenedora Segona part: 60% de la nota final La segona part d'aquesta PAC consta de diverses activitats prctiques relacionades amb diferents conceptes bsics de lemprenedoria a partir dun cas prctic. En aquesta segona part es valorar la capacitat dargumentaci, la qualitat i cura de la redacci, i la naturalitat en introduir els conceptes apresos al llarg del curs en lanlisi del casos.

Format i data de lliurament La resposta final de la PAC s individual, per la qual cosa cada estudiant haur delaborar personalment una proposta de resoluci i lliurar-la dacord amb les instruccions habituals. s a dir, un cop acabada la PAC, cal que poseu el vostre nom a lencapalament, que deseu el treball sense modificar les propietats de larxiu (plantilla), que canvieu el nom de larxiu dacord amb el protocol fixat en el pla docent i que lenvieu al consultor o consultora per mitj de la bstia de lliurament dactivitats que trobareu a laula virtual. El nom del fitxer ha de tenir el format doc o pdf. El termini de lliurament acaba a les 24 hores del dia 28/12/2011. La proposta de soluci de la PAC 5 es publicar el dia 29/12/2011, i les qualificacions, el dia 03/01/2012.

Iniciativa emprenedora PAC5_15615

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

2/13

PAC 5. Iniciativa emprenedora Enunciat

PRIMERA PART (40%) Activitat 1 (2 punts): Indiqueu si sn certs o falsos els enunciats segents. Doneu respostes argumentades, en un mxim de 15 lnies per resposta. a) Les empreses que facturen molts diners sn un exemple de bona prctica professional i segur que tenen garantida la seva continutat. Fals. Per comenar, la bona prctica professional no se centra noms en facturar molts diners, hi intervenen altres factors, com poden ser les bones condicions laborals o la responsabilitat social de lempresa. Pel que fa a lingrs de molts diners, no nhi ha prou amb facturar-ne molts, ja que sempre es poden tenir despeses superiors, de tal manera que el balan acaba esdevenint negatiu. Aix doncs, aix no garanteix la continutat duna empresa. b) El fet de traspassar un negoci s sinnim de fracs empresarial. Fals. Depenent de la situaci que comporti realitzar el trasps ser sinnim de fracs o no. Per exemple, en el cas que el trasps es dugui a terme com a conseqncia de malaltia o jubilaci de lempresari, no es tractaria de fracs. Daltra banda, en el suposat cas que el trasps es ports a terme com a conseqncia de la prdua de competitivitat en la utilitzaci dels recursos, es tractaria de fracs econmic. A ms, si el trasps es ports a terme perqu lempresari no ha aconseguit els objectius que shavia proposat, tamb es consideraria un fracs, per, en aquest cas, de caire subjectiu segons lemprenedor. c) La manca de flexibilitat traduda en una manca dadaptaci a lentorn s el tpic cas de tancament dempreses consolidades. Cert. Tot i que les empreses ms perjudicades per aquesta situaci sn les PIMES amb poca fora en el mercat. Un exemple invers s el que porten vivint les entitats de gesti de drets dautor o la indstria de lentreteniment emprant prctiques primitives en el desenvolupament de les seves activitats. Tot i no haver-se adaptat a lentorn actual, amb unes necessitats completament diferents a les que existien abans que la tecnologia entrs a formar part de cadascun dels aspectes de la vida quotidiana, la majoria daquestes grans empreses no ha tancat perqu tenen influncia als governs que mantenen lleis obsoletes per tal de crear un entorn falsejat, permetent que no hagin dadaptar-se a lentorn real. d) Una oportunitat de negoci s qualsevol idea innovadora i creativa. Fals. Una idea innovadora i creativa no constitueix per si mateixa una oportunitat de negoci. Primer sha de realitzar un estudi sobre la viabilitat de la idea analitzant el seu entorn (aspectes legals, tecnolgics, objectius personals, productius, coneixements tcnics, etc.) i desprs, analitzar la viabilitat de loportunitat. El fet de ser innovadora i creativa pot comportar ms probabilitats dxit que una que no ho sigui, per aix no assegura que sigui una bona oportunitat de negoci. Altres aspectes que shan de tenir en compte sn: la vida del producte o servei, el lideratge de mercat, els costos del projecte o els marges comercials. e) Els diners sn el factor dxit ms important a lhora de muntar una nova empresa. Fals. Tot i que per posar en marxa una nova empresa fan falta diners, aquests no en garanteixen lxit. Aquest rau en demostrar que es disposa duna bona idea de negoci i que existeix una gran oportunitat. En cas de no disposar de prou diners, si la idea de negoci i loportunitat sn bones, hi ha persones disposades a invertir el seu capital. A ms, en cas de disposar dexcs de diners, un negoci podria acabar fracassant a causa dun excs de confiana per part de lemprenedor.

Iniciativa emprenedora PAC5_15615

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

3/13

PAC 5. Iniciativa emprenedora f) La complementarietat en els coneixements dels socis s un factor bsic a tenir en compte a lhora de ser emprenedors. Cert. Perqu lequip emprenedor tingui ms possibilitats dxit, els seus membres han de ser complementaris. La combinaci daptituds i coneixements diferents, com ara formaci complementria o punts de vista diferents, ajuden a solucionar problemes i prendre decisions que serien ms difcils si noms hi hagus un empresari o si els membres de lequip tinguessin les mateixes habilitats i mancances. g) Fomentar les competncies emprenedores ser un aspecte clau per a sortir de la crisi actual. Cert. Lesperit empresarial genera ocupaci, competitivitat, desenvolupament personal i benestar social. Tot aix sn mancances que existeixen en el context de la crisi actual, aix que fomentant lemprenedoria saconseguiria sortir-hi. Els estudis sobre ocupaci realitzats per la Comissi Europea manifesten que la creaci de llocs de treball es concentra cada vegada ms en les empreses noves i que els pasos amb un augment ms gran diniciativa empresarial tenen una tendncia a reduir les seves taxes de desocupaci. A ms a ms, lemprenedoria ajuda a la integraci de collectius desfavorits i persones aturades, augmentant la productivitat que es genera en existir un nombre elevat dempreses. Activitat 2 (1 punt): Pensa en una possible idea de negoci i respon a les segents qestions: Fes un breu resum de la idea explicant de qu es tracta i a quina/quines necessitat respon (quines necessitats soluciona potencialment). La meva idea de negoci deriva de la proposta que vaig fer a lactivitat 1 de la primera PAC daquesta assignatura. En ella proposava una aplicaci multiplataforma per a dispositius mbils que proporcions informaci sobre on es troben una srie de serveis relacionats amb lenviament i recollida de cartes i paquets postals. Ampliant el concepte original, la meva idea de negoci actual s crear una empresa de desenvolupament daplicacions senzilles o de complexitat mitjana per a dispositius mbils, com ara lexplicada anteriorment o una altra que permeti la comunicaci amb persones que no parlin el teu idioma mitjanant imatges i gestos (aquest estiu vaig desenvolupar una versi funcional en 3 setmanes sense tenir gaire coneixement sobre la matria: https://market.android.com/details?id=air.Travelcards). La tecnologia necessria per a desenvolupar les aplicacions s mitjanant ls deines informtiques de programaci. En concret, lopci ms viable a llarg termini s la programaci mitjanant HTML5, una tecnologia que no depn del sistema operatiu per al que es programa. Aix vol dir que cada aplicaci shaur descriure noms un cop i funcionar en Android, iOS, BlackBerry, Windows Phone, Symbian, Bada i futurs sistemes operatius encara no inventats. El mercat al qual em dirigeixo s global, tot i que els clients potencials seran aquells que disposin dun telfon mbil de nova generaci que, a ms, tinguin una edat dentre 15 i 50 anys, rang que inclou les persones que saben fer servir un telfon mbil per a alguna cosa ms que trucar i les quals sn prou independents per poder necessitar aplicacions que els facin la vida ms fcil. Les necessitats a les que respon i que soluciona potencialment sn molt variades, ja que molts problemes de la vida quotidiana encara no disposen duna soluci senzilla que els resolgui. A ms, cada dia sorgeixen necessitats noves que cobrir. A part de les aplicacions esmentades anteriorment, una altra seria una aplicaci que ajuds a obtenir direccions quan una persona estigus perduda mitjanant ls de pictogrames simples.
Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

Iniciativa emprenedora PAC5_15615

4/13

PAC 5. Iniciativa emprenedora Quins requisits hauria de complir la idea de negoci proposada per a ser oportunitat de negoci. Justifica la teva resposta. La idea proposada hauria de complir els requisits segents: Necessitat El grau de satisfacci de la necessitat que es pretn cobrir hauria de ser prou elevat per tal que els potencials clients hi veiessin una millora de les seves vides en adquirir el producte. En el meu cas, les meves aplicacions haurien de cobrir necessitats no cobertes o mal resoltes fins al moment. Clients Sha destudiar el perfil de client potencial per aportar-li un producte que satisfaci les seves inquietuds i es mantingui fidel al producte ofert. Shauria de fer un estudi de quines persones descarreguen les aplicacions i veure quines sn les seves necessitats, per a poder crear noves aplicacions que els ajudessin a tenir una vida ms cmode. Innovaci Quant ms elevada sigui la innovaci del producte, ms gran ser lavantatge competitiu amb respecte amb altres productes, per tant, hi haur ms probabilitats dxit. A ms a ms, el nivell dimplementaci i usabilitat de la innovaci en les noves tecnologies, cada cop ms, s ms important que la innovaci en s mateixa. Valor afegit Sha de dotar dalgun valor extra al producte amb comparaci amb la resta dopcions disponibles al mercat, daquesta manera estarem davant del millor producte. En el cas de les meves aplicacions, el valor afegit seria la facilitat ds i ls dinterfcies optimitzades per a dispositius mbils. Vida del producte Quan ms llarga sigui la vida del producte, ms atractiu ser pels compradors. En el cas de les aplicacions mbils, lactualitzaci peridica gratuta daquestes ser el punt diferenciador amb respecte amb altres aplicacions que deixen dactualitzar-se i perden el seu objectiu amb el pas del temps. Creixement del mercat Entrar a competir en un mercat en creixement sol ser una bona opci, ja que aix implica una alta taxa de creixement per a lempresa que hi entra. El mercat de les aplicacions mbils s un mercat en plena expansi. Cada cop ms, les persones estan disposades a pagar per a tenir aplicacions tils als seus telfons mbils o tauletes. Marges comercials El benefici ms elevat en una empresa se sol aconseguir durant la seva etapa inicial, per aix aquest s el moment amb ms potencial dun negoci. Per aix, hauria daconseguir un nmero molt elevat de cada aplicaci, enlloc de desenvolupar-ne moltes. Lideratge de mercat Sha danalitzar quines possibilitats existeixen desdevenir lders del mercat en qu des desenvolupar loportunitat de negoci. En el cas de les aplicacions mbils s difcil determinar qui s el lder, ja que hi ha molts sectors. El meu seria un que fes la vida ms fcil a les persones. Costos Les despeses shan de mantenir baixes per a poder arribar a un potencial doportunitat alt. Pel que fa al desenvolupament daplicacions, aquest s fcil de mantenir baix, ja que la no cal disposar dactius tangibles, la majoria sn virtuals (programaci, disseny, etc.)
Iniciativa emprenedora PAC5_15615

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

5/13

PAC 5. Iniciativa emprenedora Termini de recuperaci de la inversi Quan abans saconsegueixi recuperar la inversi inicial, ms atractiu ser un negoci. Aix dependr del grau de satisfacci de necessitats de les aplicacions desenvolupades, ja que una aplicaci til, ser descarregada milions de vegades i saconseguir un retorn de la inversi en poc temps. Activitat 3 (1 punt): Explica quin seria el rol actual de ladministraci pblica local i autonmica en el foment de lemprenedoria, quines activitats poden realitzar i quina utilitat tenen. Posa exemples concrets de cada tipus dactivitat. Tant les administracions pbliques locals com les autonmiques disposen doficines per fomentar lemprenedoria i donar suport a la creaci de noves empreses. Aquestes solen trobar-se organitzades en parcs tecnolgics i incubadores dempreses. Les activitats que es desenvolupen en aquests centres sn variades i inclouen tots els passos a seguir per posar en marxa una empresa, comenant per lassessorament a futurs emprenedors sobre si una idea s viable o no avaluant les seves possibilitats dxit per persones expertes. El segent pas s el descriure el pla dempresa, el qual inclou el mrqueting, la fiscalitat, la gesti empresarial i la ubicaci del local. Tot aix s explicat detingudament per als professionals dels vivers dempreses o oficines demprenedoria. A ms, aquests centres sencarreguen de donar tot el suport necessari per a fer crixer una empresa i obtenir ms garanties i possibilitats dxit mitjanant assessorament sobre innovaci, cooperaci i internacionalitzaci, obtenci de finanament i subvencions i gesti empresarial. Alguns exemples daquests vivers dempreses sn el Barcelona Activa i el portal de creaci dempreses Inicia. A part dels passos esmentats anteriorment, ladministraci pblica local i autonmica tamb proporciona ajuts econmics i subvencions. Cada administraci posa les seves condicions per retornar els ajuts econmics. En canvi, lavantatge de les subvencions s que no shan de retornar ni a curt ni a llarg termini.

Iniciativa emprenedora PAC5_15615

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

6/13

PAC 5. Iniciativa emprenedora SEGONA PART (60%)

Cas prctic 1 Pau Garcia Mil s un exemple de jove emprenedor dxit, reconegut i premiat molts cops a nivell nacional. Nascut a Olesa de Montserrat, Barcelona, i amb 24 anys dedat, actualment dirigeix lempresa que ell mateix va fundar. El seu projecte EyeOS- va consistir en crear un sistema operatiu de software lliure , basat en les claus del cloud computing, per lliurar informaci a la xarxa i accedir-hi des de qualsevol terminal a travs dun escriptori virtual lliure i gratut. -EyeOS- s un nou concepte d'emmagatzematge virtual, el qual est considerat com un producte / servei revolucionari. La prova d'aix s que als pocs mesos desprs d'iniciar el projecte sinscrigueren en el servei milers d'usuaris de diferents pasos de tot el mn i es converts en un gran xit a nivell internacional. Actualment EyeOS s tota una realitat, la qual ens permet tenir un sistema operatiu dins el navegador i accessible des de qualsevol ordinador connectat a la xarxa. L'usuari pot emmagatzemar informaci i utilitzar les aplicacions disponibles com si fos qualsevol altre sistema operatiu independent, amb lavantatge que es pot fer des de qualsevol part del mn i sense necessitat dinstallar programari addicional. Actualment EyeOS t 30 treballadors, una gran cartera de clients a nivell nacional i tamb internacional i preveu una facturaci de 20 milions deuros al 2015. A partir de la informaci que us faciliten a continuaci en els segents enllaos web (entrevistes + vdeo), i conjuntament amb tota la informaci que trobareu a la xarxa sobre aquest meditic emprenedor catal , responeu a les segents qestions: Enllaos Web: http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=786569 http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2011/05/01/pagina64/86337566/pdf.html?search=Pau%20garcia http://pau.garcia-mila.com/ http://www.emprendedores.es/empresa/empresas_de_exito/eyeos

Iniciativa emprenedora PAC5_15615

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

7/13

PAC 5. Iniciativa emprenedora a) Quins sn els factors competencials (conjunt de coneixements, habilitats, aptituds i actituds que t cada persona) ms destacats que el caracteritzen com a emprenedor i que per tant han pogut tenir una incidncia positiva en la consecuci del seu xit? Justifica la teva resposta en base al cas plantejat. (1 punt). (extensi recomanada mnima 1 pgina) A continuaci exposo els factors competencials den Pau Garcia Mil, classificant-los entre: actituds i habilitats personals, capacitats o aptituds personals i conjunt de coneixements o experincia adquirida. Actituds i habilitats personals Iniciativa En Pau Garcia denota iniciativa, ja que a part de crear el sistema operatiu EyeOS durant la setmana laboral, els caps de setmana es dedicava a realitzar altres projectes junt amb el seu amic Marc Cercs. Decisi En Pau Garcia s una persona molt enrgica, aptitud que li va servir per a no abandonar el seu projecte abans dhora, s a dir, estava decidit a continuar-lo fins que caigus pel seu propi pes. Assumpci de riscos EyeOS va ser el primer sistema operatiu al nvol, per, al comenament, ning li va donar el reconeixement que es mereixia. Ms endavant, quant Google va fer un estudi sobre la viabilitat daquests sistemes, va sorgir una srie dalternatives amb bastants avantatges respecte lEyeOS (major finanament, millor equip tcnic, recolzament dempreses reconegudes...). Tot i aix, el Pau va decidir assumir el risc de seguir oferint el seu producte acceptant un risc fora elevat. Creativitat No hi ha cap mena de dubte que per esbossar una idea tan original com s crear el primer sistema operatiu basat en el nvol, requereix disposar doriginalitat i singularitat. Aquests sn aspectes resultants dun bon s de la imaginaci, la qual ha servit al Pau Garcia per enfrontar-se a tot tipus de problemes, com ara resoldre el fet de no haver de tornar a casa seva cada cop que soblidava algun document. Confiana El fet de confiar en la seva idea desprs de descobrir que hi havia grans corporacions que estaven desenvolupant projectes molt similars al seu, denota el grau de confiana en si mateix del cofundador dEyeOS que, segons el meu parer, s el tret ms important dun emprenedor dxit. Ell creu en les seves capacitats per afrontar les dificultats que se li van presentant i disposa dun elevat autocontrol intern.

Capacitats o aptituds personals Habilitats socials Les persones som ssers socials per naturalesa i ens caracteritzem per mantenir relacions complexes entre nosaltres. En Pau denota una personalitat extravertida i plena denergia, un parell daptituds molt positives en un empresari com ell, que li han servit a lhora de comunicar les seves idees a altres persones, tant de lmbit professional, com del personal.

Iniciativa emprenedora PAC5_15615

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

8/13

PAC 5. Iniciativa emprenedora Adaptaci als canvis EyeOS va nixer per resoldre el problema de poder accedir a documents presents en un ordinador des de qualsevol dispositiu amb connexi a Internet, per en cap moment lobjectiu inicial va ser desenvolupar tot un sistema operatiu. Tot i aix, es va arribar a aquest punt a causa dels canvis que anaven tenint lloc a la seva vida i en descobrir que aquesta seria una bona oportunitat de negoci. Aptituds negociadores i de lideratge Per a ser un bon lder i poder influir i motivar a altres persones es necessiten certes condicions inicials, les quals trobem en Pau Garcia: Dedicaci: es va comprometre amb la seva idea de negoci i amb lempresa. Aptituds estratgiques: va ser visionari respecte al futur de la computaci al nvol i va comprometre a llarg termini les persones implicades en EyeOS. Passi: s capa de prioritzar les seves metes empresarials a altres coses. Credibilitat: s coherent entre el que diu i el que fa. Flexibilitat: sadapta rpidament als canvis de lentorn. Competitivitat Com es comenta al llibre verd Lesperit empresarial a Europa, publicat el 2003 per la Comissi Europea, una de les capacitats que repercuteixen positivament a millorar lesperit empresarial s la competitivitat, la qual trobem en la personalitat den Pau Garcia quan ens fixem que no va desistir quan altres empreses amb ms recursos que la seva van entrar al mercat per fer-li la competncia directa. Capacitat laboral En Pau Garcia s una persona treballadora, la qual ha anteposat la seva empresa davant daltres prioritats i ha aconseguit que sigui una organitzaci rentable i un lloc agradable on treballar. El seu objectiu inicial no va ser obtenir un sou alt, sino que volia que la seva empresa fos til. Resistncia fsica Quan va comenar tenia 16 anys, una edat en la qual s difcil tenir resistncia fsica, ja que encara no era conscient del treball necessari per gestionar i portar el pes duna empresa. Tot i aix, va adquirir-la rpidament i ha demostrat ser una persona treballadora per davant de tot.

Conjunt de coneixements o experincia adquirida En aquest cas, en Pau no disposava de cap tipus dexperincia empresarial directa o propera, tampoc tenia cap coneixement global duna empresa o acompliment de tasques en rees diferents, tampoc tenia formaci especfica per a la gesti o posada en marxa duna empresa i tampoc disposava de formaci tcnica, directiva o al sector dactivitat propi de lempresa que havia de constituir. Tot i ser aspectes negatius per a posar en marxa un negoci, va aprendre tot el necessari rpidament i no li va comportar cap dificultat afegida a lhora de tirar endavant el seu projecte.

Tots aquests factors han tingut una incidncia positiva en la consecuci del seu xit i la majoria formen part de la personalitat de les persones amb actitud emprenedora.

Iniciativa emprenedora PAC5_15615

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

9/13

PAC 5. Iniciativa emprenedora b) Estadsticament i en funci de les fons dinformaci consultades, aquestes ofereixen un gran embull de dades i informaci, (no excloents), sobre lorigen, edat, nivell socioeconmic, sexe, etc, les quals ens permeten entreveure una gran heterogenetat entre els emprenedors. No obstant aix, les caracterstiques sociodemogrfiques davui de la majoria de les persones emprenedores dibuixen un estereotip amb uns trets socioeconmics molts freqents. (els ms freqents) Representa Pau Garcia Mil el perfil sociodemogrfic que caracteritza actualment a lempresari de lestat espanyol? (0,5 punts). (extensi recomanada mnima 1/2 pgina). A lestat espanyol, segons lltim informe GEM (Global Entrepreneurship Monitor), ledat mitjana dun emprenedor s de 38 anys, el seu nivell destudis s universitari i el seu nivell dingressos, elevat. A ms, lempresari no t experincia empresarial prvia, per s tcnica en lactivitat que desenvolupa actualment i la inversi mitjana per posar en marxa una microempresa s de prop de 79.000 euros. En Pau va comenar la seva aventura empresarial amb 17 anys quan encara cursava el batxillerat. Aquest s el tret ms distintiu pel que fa al perfil sociodemogrfic de lempresari, ja que es distancia ms de vint anys amb lemprenedor mitj espanyol. Als 18 el van expulsar de la universitat perqu era mal estudiant. Tot i no haver acabat lenginyeria en informtica que va comenar, poc desprs dhaver ser expulsat del seu centre universitari, va dur a terme cursos dempresarials a ESADE i Cambridge. Aix doncs, el seu nivell destudis quan va fundar EyeOS no complia amb lestereotip espanyol (una persona amb estudis universitaris), per a mesura que el seu projecte anava agafant forma, es va anar instruint en lmbit de lemprenedoria. Pel que fa al seu nivell dingressos, cal dir que en Pau no disposava de gaire capital, per no dir gens. Els primers 700 euros que va necessitar per registrar lempresa els va aconseguir dissenyant pgines web i cobrant sense declarar-ho, ja que si no, hauria hagut de pagar ms impostos que els ingressos que hauria rebut. A ms, cal destacar que la inversi inicial per posar en marxa el seu negoci va ser de noms 700 euros i cada cop que necessitava nous ingressos, aquests provenien daltres feines no relacionades amb el projecte eyeOS, com ara el disseny de pgines web per a familiars o amics. Dades ben allunyades dels 79.000 euros que calcula linforme GEM. Per tot aix, en Pau Garcia Mil trenca tots els esquemes i no representa de cap manera el perfil sociodemogrfic de lemprenedor mitj espanyol. c) En el mdul 3 i en la pac 2 es va desenvolupar la importncia de la creativitat i de la innovaci en el fenomen de lemprenedoria. Aquest cas prctic no s pas una excepci. Argumenta i respon a les segents preguntes. s en Pau Mil una persona creativa i/o innovadora? Assenyala la diferncia entre els dos termes i explica-ho en base a aquest cas prctic. Comenta si som davant una innovaci radical o incremental. (1 punt). (extensi recomanada mnima 1/4 pgina). La creativitat es diferencia de la innovaci en qu la primera s lingredient necessari perqu la segona tingui lloc. Mitjanant la creativitat sestimula ls de tcniques que estimulen la imaginaci per a generar solucions. Daltra banda, la innovaci s el resultat de laplicaci daquestes tcniques, idees i conceptes per a augmentar la productivitat. Com comento a lapartat a daquesta activitat, crec que en Pau s una persona creativa, ja que per crear eyeOS i la tecnologia que li aporta valor afegit, va haver de trobar solucions a problemes que, fins llavors, no tenien soluci. Per a trobar soluci a aquests problemes va dur a terme un gran procs creatiu, resultat dun bon s de la imaginaci.
Iniciativa emprenedora PAC5_15615

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

10/13

PAC 5. Iniciativa emprenedora Aix no vol dir que no sigui una persona innovadora, ja que per a dur a terme el seu sistema operatiu, va aplicar noves idees, conceptes i prctiques per a incrementar la productivitat. En el seu cas, aquest augment de la productivitat sobtenia evitant haver de tornar a casa seva quan estava a casa del seu amic i recordava que shavia deixat algun document. En el seu cas, el tipus dinnovaci deyeOS s incremental, ja que va partir duna invenci existent (sistema operatiu) i el va millorar per a fer-lo accessible a Internet des de qualsevol terminal connectat a la xarxa. d) Explica quina s loportunitat empresarial que desenvolupa el nostre protagonista. T la finestra doportunitat oberta? (0,5 punts) (extensi recomanada mnima 1/4 pgina). Loportunitat de negoci deyeOS s oferir un servei descriptori per accedir a dades, arxius i aplicacions des de qualsevol lloc i amb qualsevol dispositiu o sistema operatiu. Aquest servei s fora durador i adequat actualment i en el futur proper, ja que tot just acaba dimposar-se com a moda a Internet, en part, a causa del seu elevat nombre davantatges. Tot plegat fa que la finestra doportunitat es mantingui oberta durant un perode de temps elevat, ja que la tendncia actual respecte a la tecnologia s disposar de varis dispositius interconnectats que sutilitzen depenent del lloc i moment del dia en el qual ens trobem. Per posar un exemple, un empresari utilitzar lordinador de la feina mentre estigui a la seva oficina, per en tornar a casa far servir lordinador personal. En el cas que vulgui recuperar algun document de la feina, mitjanant eyeOS i la computaci al nvol, tindr accs a tot el que hi hagi al seu ordinador de loficina des de casa, el mbil, la tauleta o qualsevol dispositiu interconnectat encara no inventat. e) Segons ha manifestat lactual director General deyeOS: desprs de 5 anys de creixement lempresa necessita un una nova ronda de finanament de dos milions deuros amb lobjectiu de consolidar la seva expansi internacional i llanar un nou producte tecnolgic orientat a les empreses. Quina seria la millor manera daconseguir el finanament necessari? Proposeu tres fonts de finanament adequades per aquest cas en concret. (1 punt). (extensi recomanada mnima 1/2 pgina). Per a finanar lexpansi deyeOS, una opci viable seria demanar un crdit o obrir una lnia de crdit a una entitat bancria. Daquesta forma saconseguiria prou capital per a posar en marxa lexpansi i llanar el nou producte. Lentitat demanaria un aval per a la concessi del crdit i aquest podria ser lempresa eyeOS. Una altra opci seria demanar ajuts econmics als governs dels pasos on volguessin expandir-se. Podrien oferir-los el nou producte tecnolgic orientat a empreses a canvi dajuts o subvencions i daquesta forma expandir-se i assegurar-se una cartera de clients per al seu nou producte. Tot i aix, la millor opci seria realitzant una ronda de finanament de capital risc dexpansi, ja que lobjectiu s ampliar el seu mercat actual i consolidar la seva expansi internacional, alhora que llanar un nou producte orientat a les empreses. I per dur a terme aquesta operaci, els fons de capital risc sn la millor opci possible.

Iniciativa emprenedora PAC5_15615

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

11/13

PAC 5. Iniciativa emprenedora f) Una de les moltes utilitats dun pla dempresa s que ens serveix dajuda a lhora daconseguir el finanament necessari. Per tant, posat en la pell den Pau i desenvolupa un possible resum executiu que serveixi per a la presentaci del seu negoci i que al seu torn desperti el inters dels possibles finanadors. En el segent enlla, podreu trobar un exemple de resum executiu el qual podeu utilitzar com a exemple.: (1 punt) ( extensi recomanada mnima 1/2 pgina i mxima dues pgines). http://www.emprendedores.es/crear_una_empresa/informacion/como_elaborar_un_plan_de _negocio/resumen_ejecutivo_de_un_plan_de_negocio. Oportunitat de negoci Loportunitat de negoci deyeOS s oferir un servei descriptori per accedir a dades, arxius i aplicacions des de qualsevol lloc i amb qualsevol dispositiu o sistema operatiu. Aquest servei s fora durador i adequat actualment i en el futur proper, ja que tot just acaba dimposar-se com a moda a Internet a causa del seu elevat nombre davantatges. Proposta de valor El tret diferenciador deyeOS, si es compara amb la competncia, s la ubicaci dels arxius i documents del client. Grans companyies, com ara Google o Apple, han comenat a oferir serveis similars als deyeOS, per en aquests serveis lusuari ha de carregar els seus documents als servidors daquestes companyies, les quals asseguren que mai tindran accs a aquests, per sempre existeix el dubte. Daltra banda, amb eyeOS, el client sassegura que lempresa mai tindr accs als seus documents, ja que aquests mai es carreguen als servidors deyeOS, sin que es mantenen als servidors del client. Caracterstiques del mercat i pblic objectiu EyeOS est present a empreses com IBM, Telefnica o Orange, per tamb a ladministraci pblica, com ara la diputaci i lajuntament de Barcelona o la Generalitat de Catalunya. Les caracterstiques del mercat al qual es dirigeixen i el seu pblic objectiu sn molt variades, ja que el servei que ofereixen s til en qualsevol situaci. Per exemple, qualsevol empresa que treballi amb informaci o les emergents empreses en xarxa que estan sorgint (o reconvertint) actualment sn clients potencials daquest servei. Equip promotor Un empresari com Pau Garcia Mil necessita poca presentaci, per com he comentat en preguntes anteriors, es tracta duna persona amb iniciativa i decisi, el qual va comenar el projecte deyeOS amb noms 17 anys, que va assumir una srie de riscos (com deixar la universitat i comenar a treballar sense formaci), que el van portar a esdevenir lempresari dxit que s avui dia. A ms la seva idea ha estat motiu de rebre varis premis demprenedoria, un dells per part del prncep dAstries. Inversi La inversi necessria seria per dur a terme una expansi i consolidaci a nivell internacional i per posar en marxa un nou producte destinat a empreses. Per fer-ho es necessitaria 2 milions deuros per als propers 4 anys, els quals sinvertirien en crear nous llocs de treball no noms a lestat espanyol, si no tamb a un grup elevat de pasos, tant de la Uni Europea com altres. g) Assenyala quins podrien ser els principals factors que han pogut contribuir a lxit de EyeOS. (1 punt) (extensi recomanada mnima 1/2 pgina). Per una part, la personalitat den Pau Garcia Mil ha estat un tret indispensable per a lassoliment de lxit deyeOS. Com he comentat anteriorment, en Pau disposa de les aptituds i actituds necessries en una persona emprenedora, com ara un elevat nivell dautoconfiana, el qual lha ajudat a creure en les seves capacitats per afrontar les dificultats que se li han anat presentant.
Iniciativa emprenedora PAC5_15615

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

12/13

PAC 5. Iniciativa emprenedora Un altre tret distintiu de la seva personalitat s lenergia de que disposa, sense ella potser hauria abandonat el seu projecte abans dhora, per el va continuar perqu estava disposat a donar-ho tot per ell. Tamb sha de tenir present la seva competitivitat, ja que si no tingus la competncia i habilitats necessries per a fer el que es proposava, mai hauria aconseguit desenvolupar un servei funcional de la seva idea. Per una altra part, el factor que ms ha contribut a lxit deyeOS s utilitat del servei que ofereix. EyeOS va inventar lescriptori web fa 6 anys i a avui dia s lder mundial del sector descriptoris al nvol. Tot i que una personalitat com la den Pau ajuda molt a tirar endavant una empresa, si el producte o servei que es ven no s til, rarament acabar tenint xit. Aix doncs, es pot dir que la mescla de la seva personalitat amb la utilitat del servei que ofereix ha esdevingut el que ha contribut a lxit deyeOS.

Iniciativa emprenedora PAC5_15615

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

13/13