Text1

Allà és on l’havia començat a llegir, un bon mati de juliol, enmig de la

tranquil.litat que aquella cala li donava. Aquella sensació tan relaxant, i que
l’allunyava dels seus problemes i tots els seus pensaments per una estona.
Aquell llibre que a aquella noia li marcà a la vida.

Text 2

Bé, la veritat el que em ve al cap és calma, descans la sorra aspra, amb el sol
escalfant-la i aquell racó on seus es mostra cada cop més fred.
Un llibre i la mar, què més podia demanar?
Amor potser?
No tranquil·litat una brisa d' estiu.

Text 3

Un matí triomfant, aparegué aquell surfista majestuos que després de cercar

les millors onades saseia a l'ombra i llegia sense parar. Aquest llibre és un
record però jo encara veig la seva esplendor sens dubte era el millor, O quina
emoció. Hi ha qui diu què només existia a la meva imaginació.

Text 4

Un cert dia d'hivern, però calorós, ella va anar a la platja. Es deia Carme i li
agradava molt anar a la platja i allà començà a llegir un llibre i no parà fins
acabar-lo... El llibre es titulava "Mai no estaràs sola" i tractava sobre la vida
d'una dona.

Text 5

Li estranyà molt veure aquell llibre enmig de la sorra en una platja deserta, o
sigui que l'agafà i el contemplà, en veure'l es va donar compte que ja se
l'havia llegit. Era un llibre que tractava de la vida d'un grup de persones (quina
ironia...), així que el tornà a deixar on era.

Text 6

Des del seu llit podia notar la fina sorra d'una platja fictícia. Quan posava els
peus al terra confonia la freda superfície amb l'aigua cristal·lina. La llum de la
làmpada brillava com el sol enmig del cel.
Un nou món se li va obrir a través de cada una de les pàgines d'aquell llibre.

Text 7

Quan la primavera es començava a acostar, la Núria cada matí optava per

passar-lo a la platja. Deia que la platja era el millor lloc per llegir. Això sí, havia
de ser una platja tranquil·la; on el mar estigués en calma i pogués llegir
mentre escoltava la remor suau del mar. La Núria s'hi passava hores i hores...

Text 8

En aquell estiu tan càlid no hi havia cap dia que anés a la platja sense aquell
llibre, tan majestuós que feia passar-li el temps tan ràpid que ni se'n podia
adonar.Ell mai s'havia imaginat llegint un llibre i encara menys d'aquell
gènere.

Text 9

Aquell paisatge... Com oblidar-lo? Si a cada pas que feia tornava a visualitzar
totes aquelles motivadores imatges al costat del mar. Semblava que encara
pogués sentir l'enrenou dels nens jugant a la riba mentre, com en un altre
món, s'endinsava en les meravelloses aventures d'aquell llibre."

Text 10

Era allà, aquell home estirat a la sorra fina i blanca que no podia deixar de
pensar en la seva estimada. De sobte va trobar un llibre, i per aillar- se una
mica del món exterior, va decidir llegir-se'l. Era un llibre ple d'amors i
sentiments.

Text 11

Un matí aparegué aquell surfista majestuós que després de cercar les millors
onades s’asseia a l'ombra i llegia apassionadament. Aquest llibre és un
record, però jo encara veig la seva esplendor, sens dubte era el millor, quina
emoció. Hi ha qui diu que només existia a la meva imaginació.

Text 12
Encara recordo aquell dia que vaig passar a la platja on em vaig portar un
gran disgust. Estava llegint el meu llibre i la meva xicota estava a punt de fer-
me una foto, quan de sobte, una onada s’ho va emportar tot. La meva
estimada s'havia...

Text 13

Era un dia de finals d' estiu, quan la gent ja no anava a la platja.

Ella hi anava a llegir el seu llibre amb aquella relaxació i calma que cap altre
lloc li podia donar. Un lloc que li permetía deixar anar tots els seus problemes.

Text 14

Era un dia calorós. Aquella noia estava llegint el llibre, quan la seva mare la
va trucar, el pare estava molt malalt. Ella va sortir corrent per anar a l'hospital,
va marxar amb tanta presa que no es va recordar del llibre, que per cert,
encara segueix allà mateix.
Text 15

Era un matí de juny i no sabia què fer, pensant en alguna cosa en què
distreure’m em va venir al cap que podia anar a la platja. Vaig agafar el meu
llibre preferit, la tovallola i vaig anar a la platja de Roses. Vaig passar la tarda
tranquil.lament.

Text 16

Cada tarda anava a caminar per la platja , era dels pocs llocs on podia tenir
aquella sensació de calma. Ja s'acostava el final de l'estiu i allò ja s'acabava.
Tenia la mania de fer el mateix camí, quan arribava al final d'aquella platja
tenia el costum de llegir un llibre.

Text 17

Un dia d'estiu, que estava avorrit, vaig decidir anar-me'n a llegir a la platja al
cap d'una estona em vaig adormir. Vaig despertar-me l'endemà i el més
preocupant era que m'havia tocat tant el sol que estava més vermell que una
gamba.

Text 18

A fora feia calor. La Mireia va agafar un llibre i va sortir de casa seva a fora..
Va seure al costat del mar on no hi havia cap persona. Va començar a llegir.
Al voltant hi havia tranquil.litat... Les ones del mar feien un soroll silenciós,
però encara les podies sentir...

Text 19

Em recorda un diumenge de juny molt avorrit en què em va passar pel cap

anar a llegir un llibre a la platja, com que feia un sol radiant vaig decidir que
aniria a la platja a banyar-me, però allà vaig trobar un llibre que semblava mol
interessant i que vaig llegir.

Text 20

Era un dia d'estiu, aquell dia feia molta calor.Vaig agafar el meu llibre preferit i
me’l vaig començar a llegir,de sobte va venir un noi, i em va preguntar d´on
havia tret aquest llibre,perquè era el seu preferit i jo li vaig dir que també era
el meu preferit. I des d`aquell dia estem junts gràcies a aquell libre.