Composici IV

Wassily Kandinsky

Documentaci general
Catalogaci:

Composici IV
Anlisi material: Dimensions: 1,59 m x 2,5 m Suport: tela Tcnica: oli

Autor: Wasily Kandinsky (1866 1944) Ttol: Composici IV (o Batalla) Cronologia: 1911 Localitzaci: Kunstammlung Nordrhein-Westfalen, a Dsseldorf Estil: art abstracte

Wasily Kandinsky (Moscou,

1866 Neully-sur-Seine, 1944)

Fou el pintor precursor de l'abstracci pictrica i un teric de lart, amb el qual es considera comena labstracci lrica. Estudi lleis a Moscou, i el 1896 marx a Munic a estudiar art. Hi obr una escola i fund un grup davantguarda. Les pintures dels primers anys del segle sn fetes amb esptula i passen de ser apagades a colors molt vius. Pint temes fantstics, basats en les tradicions russes o lEdat Mitjana alemanya. Fou una poca dexperimentaci i comenaren a ser pintures abstractes. El 1902 expos amb el grup Secessi de Berln i viatj a Itlia, Holanda, frica i torna a Rssia. El 1904 expos al Sal de Tardor de Pars.

1902. Old town II

1908. Tardor a Bavira

Sinteress per les icones medievals i lart popular rus. Entre 1903 i 1907 viatj per Europa i el nord dfrica. Pinta paisatges i escenes urbanes, i quadres que exalten el folklore rus. Lany 1907 inicia un gran canvi pictric i coneix els membres del Die Brcke. Lany 1907 inicia un gran canvi pictric i coneix els membres del Die Brcke (EXPRESSIONISTES)

Paisatge dhivern (1909)

Ernst Ludwig Kirchner

Kandinsky, Primera aquarella abstracta (1910?) Llapis, tinta xinesa i aquarella sobre paper. Muse National dArt Moderne, Centre Georges Pompidou, Pars. Obra sense tema que noms mostra taques multicolors. Marca linici dobres fetes amb lnies, colors i formes, per sense cap relaci amb la realitat exterior.

Context histric
Eren els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial, la primera dcada del segle XX, una de les poques ms complexes de la histria de la pintura. Anys de calma tensa a Europa: els conflictes bllics havien quedat relegats a la perifria de les colnies. Anys davenos tecnolgics espectaculars lelectricitat, els antibitics, la rdio i el telgraf, lautombil - per tamb de conscincia de crisi . Crisi en el sentit de canvi, de transformaci: un mn nou havia de sorgir a partir de lesfondrament del que hi havia. Des del punt de vista cientfic, en aquests anys es trasbals la visi del mn que shavia anat construint des del Renaixement : lunivers estable, fix i immbil definit per les lleis de Newton desaparegu com a sistema de referncia . Amb la teoria de la relativitat dEinstein (1905) i la teoria de ltom de Rutherford (1912), matria, espai i temps passen a ser magnituds variables, lunivers, s un flux constant en el qual no es poden establir referncies objectives. En la fsica clssica, la massa dun cos constitua una magnitud fixa i invariable, per segons la teoria de la relativitat, la massa dun cos en moviment no es constant, sin que augmenta a mesura que augmenta la velocitat a la que aquest cos es mou. Daltra banda, aquesta mateixa massa no era el tot compacte que percebem a travs dels sentits, sin un conjunt de partcules unides per relacions de fora... Vegeu pgina indicada

http://www.edu365.cat/batxillerat/art/expressio/el_quadre_exp.htm

El 1911 public De lo espiritual en el arte, on exposa totes les seves teories sobre lart. El 1912 fa la seva primera exposici individual a Berln. Pinta temes violents i apocalptics originats en les imatges religioses populars alemanyes i russes. Judici Final (1912)

Composici IV (1911)

Descripci

Descripci: Conjunt de lnies i colors, independents, formant un entortolligat de lnies que expressen amb els colors un violent moviment a lesquerra del quadre, i a la dreta trobem una suavitat de formes amb una gamma de colors ms harmnica, sensaci de tranquillitat. Al centre dues lnies negres, verticals i gruixudes, que travessen el quadre de dalt a baix.

Anlisi formal: Elements plstics

Una simfonia de color i formes

El predomini del color s total i absolut i ens obliga a mirar dun costat a laltre del quadre Colors vius i molt contrastats.

Domini de les tonalitats groguenques amb disputa amb els blaus, vermells i verds.

Blau fort al centre

Groc, verd i violat

Es volen crear acords cromtics que produssin en lespectador sentiments dequilibri i dissonncia

La lnia

ocupa un paper bsic, junt amb el punt (el punt en moviment dna lloc a la lnia).

La lnia negra s tamb protagonista, amb el color

Traos forts, segurs, que marquen formes entre reals i abstractes.

Predominen les lnies rectes, verticals i diagonals, les corbes en algunes parts

El color s el mitj per exercir una influncia directa sobre lnima el color s la tecla lull, el martellet lnima s el piano amb moltes cordes lartista s la m que fa vibrar lnima humana

(Wasily Kandinsky)

Senyals pictogrfiques

Composici

Clara conscincia compositiva: dues parts

Costa dret

entortolligament de lnies esmolades i dentades que expressen amb els colors un violent moviment

Centre de la composici

dues lnies negres, verticals i gruixudes que travessen de dalt a baix

Costa esquerra

tranquillitat que ve donada per la suavitat de les formes i per una ms harmnica gamma de color

Tot sura en un espai sense de gravetat Les formes es dilueixen en un mar de colors contrastats de contorns fluids

Clar dinamisme

Colors i lnies sorganitzen com si es tracts duna dansa. Segons disposici de colors i grafismes, sensaci de reps o dinmica

Harmonia de colors, formes i lnies Cada color, un so

Mirar el quadre s igual que escoltar una simfonia musical de colors i formes. Cada nota aqu es converteix en un to, una lnia, una forma.

Difcil fer les lnies estructurals: taques de color

Al ser bsicament abstracte, la perspectiva desapareix. Taques i lnies es troben en la superfcie, disposades segons li sembla al pintor No imita la realitat No focus de llum, s simbologia dels colors (groc: cridaner, blau: intens) Expressivitat: expressa la sensaci del pintor, per exemple al escoltar msica (Wagner) que tradueix les notes i ritmes musicals a colors i lnies. Vol representar un nou mn, de colors i formes, ple dexpressivitat.

Interpretaci
Composici IV mostra una srie de lnies, colors i formes desconnectades de la realitat. Est dominat per colors molt vius, que expressen un estat emocional. Cada color comunica un sentiment i equival a un so. Msica i pintura estan unides, tal com deia Kandinsky en el seu llibre Sobre el qu s espiritual en lart (1911). Els colors i les formes eren per a ell els mitjans ms purs per expressar una emoci. Per aconseguir aquesta essncia de lart es situ, com amb la msica, davant duna srie de formes immaterials. Va buscar un ritme, la construcci abstracta, el dinamisme del color. Les obres daquesta poca, que contrasten amb les posteriors, ms geomtriques, sanomenen perode dramtic, i conserven sovint, com s el cas de Composici IV, ressons figuratius, relacionats amb els seus primers temes de llegendes, genets, muntanyes, batalles i religi. Kandinsky fou liniciador de lart abstracte, el qual sestendr per Europa i EE.UU. desprs de la II Guerra Mundial. La seva pintura eruptiva i lrica prefigura el dibuix informal dels anys 50. Ell allibera del tot el color dels seus lligams amb lobjecte. La seva aportaci a lart abstracte s tant terica com prctica.

Interpretaci
Dos cosacs a cavall lluiten amb els seus sables per sobre larc de Sant Mart

Castell damunt dun tur de color blau

Dues figures vestides

Muntanya de perfil dentat

Barques amb remers Parella damants Arc de Sant Mart entre unes muntanyes Tres cosacs amb barrets vermells i dues llances Dues llances

Kandinsky afirm que no pretenia donar al seu quadre un carcter narratiu, per la majoria delements sn identificables.

Una llegenda medieval ? Una batalla apocalptica ?

Lobra dart no ha de ser bella sin vertadera

La intenci de Kandinsky era la de provocar en lespectador un impacte emocional a partir de la contemplaci de les taques de colors i les formes

Lobservador ha daprendre a mirar el quadre com a representaci grfica dun estat dnim i no pas com a representaci de certs objectes.
Kandinsky, Rckblicke. Der Sturm, Berln 1913

A partir de 1909 realitza tres extenses sries de quadres que anomena: Impressions, Improvisacions i Composicions.

Impressions
IMPRESSI: Impressi directa a partir de la natura, de lexterior.

Improvisacions
IMPROVISACI: Impressi inconscient que sorgeix espontniament del mn interior de lartista.

Composicions
COMPOSICI: resultat duna elaboraci lenta a partir dimpressions i improvisacions prvies

Impressi Parc - (1911)

1912.Black Spot

Improvisaci XIV (1910)

Improvisaci VII (1910)

Improvisaci 28 (1912)

Composicions
Llenguatge calculat i precs com la msica i les matemtiques

Composici VIII (1923)

COMPOSICI IV . 1911. Kunstammlung NordrheinWestfalen, Dsseldorf.

Tate Gallery. Londres

Dibuix per a Composici IV, 1911, Muse Centre Georges Pompidou, Pars

1913

Composici VI

Composici VII

Fragment per la Composici VII

Franz Marc
La vaca groga (1911)

Lany 1911, conjuntament amb el seu amic Franz Marc fund el grup dartistes anomenat "Der Blaue Reiter" " El Genet Blau . Defensen la possibilitat dun art abstracte sense referncies a la realitat visual.

Der Blau Reiter

almanac publicat l1 de gener de 1911

Franz Marc Cavalls blaus (1911)

De lo espiritual en el arte (1911) s una anlisi dels efectes expressius del color i la seva correspondncia amb les formes abstractes. Els colors sagrupen en grups oposats que corresponen als contrastos de complementaris. Punto y Lnea sobre el plano (1926) s el resultat de les seves reflexions teriques i dels apunts de classe dels anys de treball com a professor. Analitza la correspondncia entre els elements del dibuix i els seus efectes: una lnia vertical s clida i lhoritzontal s freda, la diagonal expressa moviment; si s ascendent s vitalitat; si s descendent, decadncia. L horitzontal s la mort, el principi passiu; la vertical, la vida, el principi actiu.

Kandisnsky estableix relacions entre la msica i la pintura: dels colors diu que el blau clar era la flauta, el fosc el violoncel, i el ms fosc el contrabaix. El groc es torna agut i no pot baixar i fer-se profund, el blau al revs. Lequilibri ideal es troba en el verd... La calma... No es mou en cap direcci, no demana res...

Desprs de la Revoluci de 1917 torn a Moscou, la seva ciutat natal, on collabor amb el govern revolucionari. Fou professor de l'Acadmia de Belles Arts de Moscou. Decebut pel control que aquest exercia sobre els artistes, torn a Alemanya. El 1922 treball com a professor a la Bauhaus (Dessau) de W. Gropius. La seva obra pictrica va fent-se cada cop ms perfeccionista, perdent la vivesa i espontanetat anteriors, per conservant les seves qualitats lriques. Apareixen quadrats, quadrilters, cons, cercles, ovals...

El 1933 sestabl a Pars, on continu la seva feina artstica. Mor als 78 anys, el 1944, a Neully-surSeine.

1919, En gris

1932, Fixed fly

1922.Sense ttol 1923.On white II

1925.In the blue

1925, Yellow, red and blue

1928.The Great Gate of Kiev 1935, Successi 1936, Composici XI

1936.Corba dominant

Models i influncies
Lobra de Kandinsky va estar molt influenciada per la msica, com hem vist, ja que en aquest art hi trob una gran llibertat compositiva, que va voler traslladar a la pintura. Aquesta va ser la ra de que per a Kandinsky el ms important era lharmonia pictrica dels dos elements bsics: color i lnia. El tema (contingut) passava a segon terme o desapareixia. La seva obra ha influt a tots els artistes que han treballat en el camp no figuratiu (sense relaci amb la realitat material o sensorial).

J. Pollock: Nmero 1.

F. Kline: Sense ttol