www.clubemas.

cat

El turisme i la gesti ambiental, un binomi dxit

que aposten per crear destinacions ms sostenibles, innovadores, competitives i, sobretot, respectuoses amb lentorn. En el marc daquest nou espai Smart Destinations Forum, el Club EMAS va fer venir com a ponent David Style, de lInstitut de Prospectiva Tecnolgica de la Comissi Europea. Style va pronunciar la conferncia Environmental performance & benchmarking in the tourism sector: Technologies, best practices and indicators, que va ser una presentaci de lesborrany de la primera guia europea de bones prctiques en gesti ambiental que sest elaborant per al sector turstic. Aquesta futura guia tindr un gran impacte en la millora de la gesti ambiental de les organitzacions turstiques, ja que donar a conixer les tecnologies i les eines necessries perqu el sector turstic a Europa sigui ms sostenible i competitiu. Les dades sn significatives: Europa genera entre el 4 i el 6% de les emissions contaminants del mn i s responsable de l11% del consum anual total denergia (5 milions de MWh). El sector turstic tamb consumeix 10 milions de m3 daigua i produeix cada any 35 milions de tones de residus slids. Entre altres iniciatives, la nova guia aportar idees sostenibles per a diferents tipus dorganitzacions: des de la compra davions o furgonetes ms eficients, fins a consells per als hotels que volen reduir el consum daigua, de llum o de materials o assessorament sobre com millorar lactitud ambiental del turista. Espanya, Catalunya i Barcelona en concret, sn uns destins turstics capdavanters al mn, i aix els representa riquesa, per tamb el convenciment que cal fer-hi una gran tasca perqu la qualitat no minvi. En aquest camp, sest treballant els darrers anys, de manera que Barcelona s la primera ciutat del mn amb certificaci Biosphere de turisme urb sostenible, una distinci que atorga lInstitut de Turisme Responsable (ITR), vinculat a la Unesco. El Club EMAS, en aquest marc i com a impulsor de la correcta gesti ambiental de les organitzacions mitjanant EMAS, va participar (per tercer any consecutiu) en aquest Sal promocionant les tres eines oficials de gesti ambiental a Catalunya: lEMAS, lecoetiqueta de la Uni Europea (Ecolabel) i el Distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya amb un estand ubicat a lAgncia Catalana de Turisme. Entre el 20 i el 22 dabril, el Club EMAS, amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat i la collaboraci de lAgncia Catalana de Turisme de Catalunya, va participar en aquest espai sota el lema A Catalunya, fes turisme sostenible!. Amb un estand obert a la participaci de totes les organitzacions EMAS del sector turstic a Catalunya aix com a les que disposen del Distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat (Dgqa) i de lecoetiqueta de la Uni Europea (Ecolabel), aquesta actuaci s dintre de la lnia de difusi de lEMAS i de les diferents eines ambientals de qu disposa ladministraci, no noms cap a sectors tcnics i empresarials, sin tamb cap al ciutad. Aprofitant aquesta participaci, el Club tamb va organitzar, el primer dia del Sal, la Jornada de Networking

El turisme sostenible s un dels conceptes que estan aconseguint ms adeptes entre els viatgers, ja que la sostenibilitat en aquest sector s la millor garantia de perdurabilitat i qualitat del servei. Lactivitat turstica ha de ser sostenible per principi, ats que la matria primera que ofereix s la seva relaci amb lentorn. s per aix que sostenibilitat i turisme sn dos conceptes que sempre han danar units com un de sol per crear un binomi dxit que sigui la realitat del sector. Les dades ens donen la ra. El turisme s una de les principals indstries mundials i una de les activitats econmiques amb ms creixement sostingut: en sis dcades sha passat de 25 milions de turistes lany al mn a gaireb mil milions. La sostenibilitat del sector cal potenciar-la i daquesta manera crear un model de gesti responsable que permeti posar fre a limpacte negatiu del turisme sobre les diferents destinacions (massificaci, deteriorament del patrimoni, s abusiu dels recursos naturals, etc.). La prioritat s protegir el medi per mitj duna correcta gesti dels impactes ambientals de les organitzacions que fan s de lentorn per tal de poder gaudir de la biodiversitat durant molt de temps i amb qualitat. En aquest sentit, per primera vegada el Sal Internacional del Turisme a Catalunya va acollir, en la seva edici del 2012, un espai anomenat Smart Destinations Forum, un nou mbit dedicat al turisme sostenible que va servir per a reunir experts internacionals, empreses, ciutats i hotels

Imatge de lestand A Catalunya, fes turisme sostenible! del SITC 2012

Turisme+, en la qual van participar diferents entitats i organitzacions amb lobjectiu de fer promoci daquests segells de gesti ambiental i establir possibles sinergies de collaboraci, sempre en lmbit de la correcta gesti ambiental i la sostenibilitat. Des del Club EMAS estem molt satisfets daquesta experincia, iniciada ja fa tres anys amb la nostra participaci al SITC i que a hores dara comena a tenir resultats. I volem escampar-la cap a altres sectors. En aquest sentit, durant el mes de maig daquest any, el Club EMAS va repetir aquesta iniciativa al Sal Hispack, una fira de referncia en el sector de lembalatge on es va comptar amb la presncia destacada dempreses catalanes amb ms de deu anys registrades a EMAS. Podeu trobar ms informaci sobre aquestes actuacions al web www.clubemas.cat

-1-

Entrevista
Pere Duran, director general de Turisme de Barcelona

Barcelona ha estat la primera ciutat que ha obtingut la certificaci Biosphere com a destinaci turstica. Qu significa aix? Efectivament, el 2011, Turisme de Barcelona, amb lAjuntament de Barcelona, va promoure la certificaci de la nostra ciutat com a Biosphere World Class Destination. Amb aquesta certificaci, Barcelona ha esdevingut la primera ciutat del mn que obt una certificaci Biosphere. Es tracta duna certificaci per la qual la ciutat s reconeguda com una destinaci sostenible que gestiona lactivitat turstica duna manera responsable, incloent-hi criteris de gesti sostenible, ambientals, culturals i socioeconmics. Lobtenci de la certificaci significa el comproms de la ciutat i del seu ens de promoci turstica pel turisme sostenible i responsable. Aix ha suposat, duna banda, un procs de mobilitzaci dels agents locals implicats en aquest mbit, i de laltra, un efecte exemplificador davant del sector i daltres destinacions. El fet que la certificaci shagi obtingut en el moment en qu el Global Sustainable Tourism Council celebrava la seva reuni anual a la nostra ciutat ha proporcionat una projecci internacional que ens interessa. Quins van ser els punts forts per a aconseguir la certificaci? Duna banda, ha estat ben valorada lexperincia de la ciutat en la gesti de lactivitat turstica amb un model de partenariat pblic-privat com s el de Turisme de Barcelona, creat el 1993 per lAjuntament i la Cambra de Comer de Barcelona. Daltra banda, hi han tingut un paper clau determinats aspectes de la ciutat, com ara lestalvi i la gesti de laigua a la ciutat o el transport pblic i laccessibilitat de Barcelona. s important anotar la feina feta per la ciutat en aquest mbit, que ens ajuda molt. I les febleses? Un dels elements amb possibilitats de millora per a la ciutat de Barcelona amb relaci al turisme sostenible s el nombre dempreses i establiments del sector turstic amb certificaci ambiental. En aquest sentit, em sembla important destacar les empreses del sector que han apostat per a aquesta lnia, algunes de les quals des de fa molts anys, que sn referents en lmbit del turisme sostenible a la ciutat.

En el marc de la certificaci, com es planteja la relaci entre la ciutat i les empreses turstiques que hi operen? Des de Turisme de Barcelona, ens de promoci de la ciutat, hem engegat recentment el programa Barcelona Sustainable Tourism, amb lobjectiu de posicionar la ciutat com a destinaci de turisme sostenible. De la mateixa manera que els altres programes de Turisme de Barcelona, aquest est obert a la participaci dempreses del sector interessades en aquest segment especfic de la promoci turstica de la ciutat. LAjuntament de Barcelona treballa a hores dara en aspectes relacionats amb el turisme sostenible a la ciutat que reforcen el treball que Turisme de Barcelona est abordant des del punt de vista promocional. Quines actuacions t previst fer Turisme de Barcelona per promoure les activitats turstiques ms respectuoses amb el medi ambient? Duna banda, des de Turisme de Barcelona destaquem aspectes com ara el clcul de la petjada de carboni de la nostra activitat, que hem realitzat ja fa un any. Entre altres coses, perqu entenem que actuacions daquesta mena poden ser exemplificadores per al sector. Daltra banda, Turisme de Barcelona ja utilitza la identificaci destabliment amb certificaci ambiental i/o de turisme sostenible en publicacions informatives importants sobre loferta

turstica de Barcelona, i tenim previst continuar aprofundint en aquest aspecte. El desenvolupament del programa Barcelona Sustainable Tourism, de Turisme de Barcelona, ens ajudar a anar identificant els segents passos en aquests aspectes. I quines actuacions t previstes per implicar els turistes i fer que siguin ms respectuosos amb el medi ambient i la societat que els acull durant la seva estada a Barcelona? La proximitat de Turisme de Barcelona a les persones que visiten la ciutat, a travs per exemple de la nostra xarxa de punts dinformaci, suposa una bona oportunitat per a evidenciar la sensibilitat pel turisme sostenible i responsable que estem convenuts que compartim amb els nostres visitants. s per aix que identifiquem per al turista les maneres de visitar la ciutat que ho fan amb mitjans de transport sostenible, per exemple, i que incorporem en alguns elements la identificaci de la certificaci de turisme sostenible de la ciutat. Com podem treballar tots plegats perqu la demanda de turisme sostenible i loferta disponible a Barcelona convergeixin i generin un negoci avantatjs per a totes les parts? A Turisme de Barcelona pensem que el programa Barcelona Sustainable Tourism s una bona possibilitat per

a treballar aquesta qesti, des del punt de vista de la promoci turstica. Lexperincia positiva al llarg daquests anys amb els programes com el Barcelona Convention Bureau, el Barcelona Gastronomia etc., ens dna confiana en aquest instrument. s clar que per a aconseguir-ho cal la participaci de les empreses interessades, i s per aix que les animem a participar-hi. Es preveu lambientalitzaci dels serveis gestionats per turisme de Barcelona i lassoliment dalguna certificaci? Turisme de Barcelona ha estat un dels primers organismes de promoci turstica dEuropa que ha calculat la seva petjada de carboni. El clcul conclou que, durant el 2010, les emissions de CO2 de Turisme de Barcelona van arribar a les 547,75 tones, les quals van ser generades, principalment, per les publicacions, en un 54,73%; pels viatges comercials, en un 20,99%; i pel consum elctric de les oficines, en un 14,54%. La resta dactivitats, com ara el desplaament de personal i lenviament de material, no superen en cap cas el 10% de les emissions totals de gasos defecte hivernacle. Ha estat una experincia positiva fins i tot des del punt de vista intern, i caldr continuar duent-la a terme.

-2-

Experincies
LInstitut de Prospectiva Tecnolgica dna a llum el document sectorial del turisme
Text adaptat de la presentaci del document sectorial del Turisme al Sal Internacional del Turisme de Catalunya 2012
http://susproc.jrc.ec.europa.eu/activities/emas/tourism.html

la previsi dadequats serveis per fer front a les demandes en perodes punta de la temporada.

Operadors turstics i agncies de viatges:

Integren la collaboraci amb els gestors de les destinacions turstiques, loptimitzaci del transport per reduir les emissions, la selecci de provedors de serveis ambientalment eficients i la promoci de circuits turstics ms sostenibles.

rncia o benchmark ambiental. A Catalunya, el sector turstic tamb s un dels de referncia, tant des del punt de vista econmic com ambiental. El turisme a Catalunya representa l11% de la riquesa i de locupaci (segons dades de lAgncia de Turisme de Catalunya). Aquesta dada no sorprn si tenim en compte que el pas rep anualment ms de 34 milions de turistes i ms de 178 milions de pernoctacions. Per, a ms, a Catalunya tenim una situaci privilegiada quant a la gesti

Serveis dallotjament:
Descriuen bones prctiques per a la minimitzaci del consum energtic (millores en lallament trmic dels edificis, optimitzaci dels sistemes daire condicionat i calefacci, millores en el sistemes denllumenat i s de fonts denergia renovables), del consum daigua (manteniment i seguiment, installacions de dispositius destalvi daigua, optimitzaci dels processos de bugaderia, sistemes de rec i dintegraci paisatgstica respectuosos amb el medi ambient, sistemes eficients per a la gesti de piscines i la reutilitzaci daiges) i de la minimitzaci dels residus (compra verda, separaci in situ, reciclatge i tractament daiges residuals).

Catalunya t ms de 270 activitats turstiques que estan classificades i oficialment reconegudes com a respectuoses amb el medi ambient
ambiental de les activitats turstiques: Catalunya t ms de 270 activitats turstiques que estan classificades i oficialment reconegudes com a respectuoses amb el medi ambient. Es tracta dactivitats de diferent tipus (hotels, cmpings, cases rurals, albergs juvenils, centres termals, museus o teatres, entre daltres) que estan registrades en EMAS o que disposen de lEtiqueta ecolgica europea o del Distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya. En definitiva, amb aquest document i amb la feina feta fins ara, totes aquestes organitzacions i, en general, totes les que vulguin millorar els seus resultats ambientals, podran comptar amb un document de referncia sectorial, i tots nosaltres, amb un teixit empresarial i una estratgia que han demostrat que poden millorar la gesti ambiental del turisme amb lobjectiu de posar-se al capdavant de les classificacions europees. Ara, tots plegats hem de continuar-hi treballant.

El sector turstic s un dels ms actius a escala mundial i actualment s un dels pocs en creixement. Europa, com a uni destats, la podem considerar com la destinaci turstica ms important del mn, ja que rep el 53% del turisme internacional. Cinc pasos europeus se situen entre els deu primers del mn en nombre darribades per any: Frana, Espanya, Itlia, Regne Unit i Alemanya sn els pasos europeus amb el sector turstic ms desenvolupat. En aquest sentit, cal tenir en compte una dada: la taxa de creixement del turisme a llarg termini en Europa s del 2,8%. Segons les dades recollides per lIPTS (Institut de Prospectiva Tecnolgica Centre Com dInvestigaci de la Comissi Europea), a lEuropa dels Vint-i-set hi han 1,7 milions dempreses turstiques, entre hotels i restaurants. Aquestes empreses donen ocupaci a ms de 9 milions de persones i generen un volum de negoci de 430 bilions deuros lany. Aquestes dades fan pals que el sector turstic t una gran rellevncia en lmbit econmic

La taxa de creixement del turisme a llarg termini en Europa s del 2,8%

local. Per tamb cal dir que, ats limpacte ambiental que suposa per al territori, el mateix sector tamb t la capacitat de ser part de la soluci: gestionant de manera eficient les activitats, orientant el comportament dels clients i dels usuaris finals del servei, donant impuls a daltres activitats auxiliars que ajudin a preservar lentorn, i impulsant la millora i leficincia de les infraestructures. El turisme, per tant, tamb pot ser un gran motor de millora ambiental, si es gestiona de manera correcta. En el document de lIPTS, el sector turstic ha estat identificat com un dels que t un bon marge per a la millora ambiental. s per aquest motiu que la Comissi Europea el va identificar com a sector prioritari per a lelaboraci dels documents de referncia sectorial, s a dir, els documents que posen a labast dun determinat sector un recull de bones prctiques ambientals, dindicadors i de tecnologies. El turisme comprn una mplia varietat dactivitats i serveis, tant dallotjament com doci, impossibles dabastar en un nic document. Per aix, el document de referncia sectorial del turisme desenvolupat per lIPTS est orientat a donar resposta a un primer grup dactors, com sn els operadors turstics, les empreses dallotjament, els establiments lligats a lhostaleria i els gestors de destinacions turstiques com sn les administracions pbliques. Desprs dintroduir els principals aspectes i impactes ambientals de cadascuna de les activitats considerades, el document presenta les millors prctiques de gesti ambiental per:

El turisme a Catalunya representa l11% de la riquesa i de locupaci (segons dades de lAgncia de Turisme de Catalunya)
Serveis dhostaleria:
Inclouen diferents tipologies dactuacions, des de la compra verda, la gesti dels productes alimentaris, loptimitzaci en la gesti dels residus, leficincia en les activitats de neteja i rentat, fins a processos de cocci eficients.

Europa, com a uni destats, la podem considerar com la destinaci turstica ms important del mn, ja que rep el 53% del turisme internacional
dels seus respectius pasos, per tamb hem de comptar el seu impacte des del punt de vista mediambiental. El creixement dinmic daquest sector ha de saber congeniar, amb lescassesa de recursos i amb la necessitat de protegir lentorn, que s precisament el principal element que fa possible la viabilitat del mateix negoci i/o activitat turstica. En aquest terreny, hem de dir que els turistes tenen una petjada ambiental molt superior a la dels residents, fan desplaaments de llargues distncies i es concentren majoritriament en zones concretes, de manera que exerceixen una gran pressi sobre els recursos naturals i sobre la poblaci

Serveis dallotjament en cmpings:

Presenta actuacions tant des del punt de vista de gesti de lemplaament, grups de serveis eficients i utilitzaci de fonts denergies renovables, fins a la gesti dels residus. A lhora de descriure les bones prctiques, tamb es consideren els aspectes econmics de la implantaci, tot aportant, per exemple, dades sobre els estalvis obtinguts, el temps de recuperaci de la inversi, etc. A ms, el document inclou els indicadors bsics de comportament ambiental i els nivells de referncia que permeten una comparaci i el posicionament de la mateixa empresa a escala sectorial, el que sanomena test de refe-

Gestors de destinacions turstiques:

Inclouen el desenvolupament de mesures de planificaci i conservaci i

-3-

La cultura verda. Els museus i teatres EMAS a Catalunya

El turisme s un dels sectors ms potents de leconomia catalana. El nostre pas rep anualment de mitjana uns 34 milions de turistes de tot el mn, la qual cosa suposa que les empreses turstiques catalanes se situen entre les ms conegudes internacionalment a causa de la seva sobreexposici al visitant. Aprofitant aquest posicionament immillorable que el sector turstic catal t entre els visitants, Catalunya t loportunitat, en aquest moments econmics difcils, de ser reconeguda internacionalment com una destinaci punta en turisme sostenible, i daquesta manera posicionar-se en el sector com una destinaci que es relaciona correctament amb el seu entorn. En aquest sentit, ja fa anys que es treballa per aconseguir-ho, i algunes dades aix ho fan pals. Comentem-ne unes quantes: Catalunya disposa de la ms gran concentraci dactivitats turstiques registrades en EMAS dEspanya i de la Uni Europea, aix com moltes altres amb lEtiqueta ecolgica europea (Ecolabel) i el Distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya (Dgqa). Ms de 270 organitzacions catalanes lligades al sector turstic gestionen els seus impactes ambientals amb algunes daquestes eines. Pel que respecta a la capital de Catalunya, Barcelona, aquesta ciutat s la primera destinaci turstica del mn que ha rebut la certificaci de turisme responsable Biosphere i sha treballat per crear un programa especfic anomenat per tal destar en les primeres posicions com a destinaci turstica sostenible. Aix mateix, aquesta ciutat ha revisat el seu Pla estratgic de turisme per incloure-hi el desenvolupament dun nou model de turisme respectus amb el medi ambient i, amb la implicaci de la comunitat local, optar daquesta manera per la qualitat dels visitants ms que per la quantitat. Sha obtingut la certificaci de la Carta europea del turisme sostenible en la xarxa de parcs de la Diputaci de Barcelona. Aquesta tasca i el reconeixement rebut fins ara fan que el visitant pugui visitar el nostre pas i allotjar-se en molts dels nostres hotels, cmpings, albergs juvenils o cases rurals amb el convenciment que aquests establiments sn respectuosos amb el medi ambient i tenen cura del seu entorn ms proper. Per, a ms daquesta rica oferta destabliments turstics sostenibles, aquests mateixos visitants tenen al nostre territori un plus pel que fa a la gesti mediambiental que pocs pasos al mn els poden oferir: la cultura a Catalunya tamb s sostenible! Catalunya s pionera en aquest aspecte, ja que t sis dels seus grans museus i dos dels seus grans teatres registrats en EMAS. Aquesta aposta fa que pugui donar una de les ofertes culturals ms sostenibles de tot el mn. Expliquem quins sn aquests equipaments culturals:1

Museu de Montserrat

Montserrat
Terrassa Sabadell

Matar Fundaci Gran Teatre del Liceu

Barcelona
ra Tar a gon

Museu Nacional dArt de Catalunya (MNAC)

Fundaci Joan Mir

El Vendrell
Fundaci Privada Pau Casals - Museu Pau Casals

Consorci del Palau de la Msica Catalana Fundaci La Caixa Cosmocaixa Barcelona

Arts Santa Mnica

EMAS va ser el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, lany 2004. Una instituci que s referncia en gesti ambiental per a molts grans teatres dpera europeus que volen aplicar la gesti ambiental en els seus processos diaris. Aquest equipament cultural, a ms de fer una oferta cultural i operstica a laltura dels millors teatres dpera del mn, tamb ho fa minimitzant el seu impacte ambiental. La seva gesti energtica i lestalvi de consums ha rebut diferents premis aquests darrers anys.

Fundaci Privada Pau Casals Museu Pau Casals

Museu dedicat a preservar i difondre activitats sobre el msic Pau Casals es troba ubicat al Vendrell (Baix Peneds) i es va registrar en EMAS al 2011. Aquest equipament es va comenar a gestionar amb EMAS amb lobjectiu de fer difusi de temes ambientals a travs de la seva tasca diria com a entitat cultural, amb la idea inicial bsica que el sector de la cultura disposa dautoritat i credibilitat sobre els seus visitants i sobre la poblaci a la que pertany, i que aquest fet el podria convertir en un bon prescriptor de qestions ambientals. Una de les actuacions de sensibilitzaci que han portat a terme amb ms xit ha estat la fabricaci dinstruments amb materials reciclats (Taller Reciclem amb la msica), tot fent-ne difusi al seu centre i en escoles i altres equipaments.

comenant a donar fruit. Destaca limportant estalvi en el consum daigua: 27% destalvi en el consum daigua respecte a les dades del 2009, entre altres aspectes.

Arts Santa Mnica

Aquest equipament, ubicat en un singular edifici de la Rambla de Barcelona, al cor mateix de la ciutat, s un museu que aglutina diverses disciplines de lart contemporani en lmbit de la cincia, el pensament i la comunicaci. Aquest Museu va aconseguir tenir ms de 195.000 visitants lany 2010, cosa que suposa ja un important impacte en el seu entorn, i, per tant, li cal posar en valor la decisi de registrar-se en EMAS, que ha tingut lloc tamb aquest any 2012. La seva gesti, fins ara, tamb ha comenat a donar resultats i han redut, entre altres aspectes, el consum daigua en ms dun 33% respecte al de lany 2009.

Consorci del Palau de la Msica Catalana

Equipament musical ubicat a Barcelona que sha sumat a aquest grup dexcellncia ambiental implantant un EMAS lany 2010. Sota aquest registre, els responsables ambientals del Palau gestionen el Consorci del Palau de la Msica Catalana, la Fundaci Orfe Catal - Palau de la Msica Catalana, lAssociaci Cor de Cambra del Palau de la Msica Catalana i lOrfe Catal. Els resultats de la seva gesti ambiental des de la seva implantaci fins ara sn esperanadors; algunes dades aix ho demostren: estalvi daigua dun 11,4%; estalvi denergia elctrica dun 7%, estalvi de paper doficina dun 14%, entre altres aspectes.

Museu Nacional dArt de Catalunya (MNAC)

Museu ubicat a Barcelona (Palau Nacional, parc de Montjuc), s un dels equipaments de referncia mundials en art romnic, entre altres continguts. Amb ms de 800.000 visitants, lany va aconseguir el seu registre EMAS aquest any 2012. Des de la responsabilitat que aquest Museu t en la conservaci i difusi del patrimoni cultural i artstic catal i el seu comproms de fer-ho arribar al ciutad, van creure i decidir que una correcta gesti ambiental del seu equipament era part fonamental daquesta tasca. Volem destacar noms una dada important en la seva gesti energtica que fa pals el seu encert: el consum delectricitat activa durant lany 2010 es va reduir en un 3,9% respecte al de lany anterior, i el denergia reactiva va disminuir en un 70% respecte al de lany 2009 grcies a la installaci de bateries de condensadors.

Museu de Montserrat
Museu declarat dinters nacional pel Parlament de Catalunya lany 2006, s ubicat a Monistrol de Montserrat dins de labadia de Montserrat. Sha registrat en EMAS aquest any 2012. A ligual de la resta de museus i, encara ms per la seva ubicaci, la seva gesti ambiental i la difusi daquesta entre els seus visitants sn peces clau per a la seva relaci amb lentorn, la qual cosa li ha fet aconseguir, en la seva curta experincia en EMAS, diferents tipus destalvis tant en els consums de materials com en la gesti dels recursos naturals. Cal destacar una fita important: lestalvi dun 38,29% en el consum daigua. Aquesta oferta cultural del nostre pas, que ja era molt important per la seva qualitat, ara, com hem dit, t un plus afegit: la seva gesti, la seva gesti verda. Aquest valor afegit ens fa ser pioners respecte a la resta de pasos i referents en la gesti daquests equipaments. La feina inicial est feta; ara el que cal s mantenir-la i ampliarla i que el concepte cultura verdano sigui una cosa especial, sin el dia a dia de la gesti daquests equipaments.
1. Les dades destalvi dels diferents museus i teatres aportades en aquest article es basen en les presentades en les declaracions ambientals de lany 2010 dels diferents equipaments.

Fundaci La Caixa Cosmocaixa Barcelona

El Museu de la Cincia de lObra Social La Caixa, ubicat a Barcelona, a la falda de la serralada de Collserola, va ser inaugurat lany 2004 i es va registrar en EMAS lany 2009. El Museu, reformat i ampliat a partir de les installacions originries, va passar dels 8.100 m2 inicials a un total de 33.700 m2 en lactualitat i est valorat com un dels museus interactius ms importants del pas. Aquest Museu es caracteritza per portar a terme moltes accions de difusi ambiental al llarg del temps, sent aquesta una de les lnies caracterstiques dimplicaci dels visitants i de les seves parts interessades. Tamb destaquen els seus estalvis daigua en diferents sectors del Museu: una disminuci del 38,5% en el consum daigua del seu jard mediterrani.

Fundaci Joan Mir

Espai de referncia en lobra del pintor Joan Mir, aquest museu s situat a Barcelona (muntanya de Montjuc) i sha registrat EMAS aquest any 2012. Aquest museu ha estat declarat dinters nacional per la rellevncia del seu patrimoni. T una mitjana de ms de 500.000 visitants lany. La seva gesti ambiental est

Fundaci Gran Teatre del Liceu

El primer teatre al mn a rebre el registre

-4-

Saposta per valoritzar el producte o servei en clau mediambiental?

Per a donar valor ambiental als productes i serveis, les organitzacions disposen de diferents opcions, i les etiquetes o distintius ecolgics sn una de les vies ms recurrents i reconegudes, ja que faciliten una certa visibilitat en el mercat. Per, en el context econmic actual, les empreses aposten per les ecoetiquetes? Per fer una anlisi de levoluci i les tendncies a Catalunya, fixem-nos en la situaci que ens ofereixen les dades del 2011. Entre el Distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya i lEtiqueta ecolgica europea (Ecolabel), van haver-hi 36 nous atorgaments, 11dels quals per al Distintiu de garantia de qualitat ambiental i 25 per a lEtiqueta ecolgica europea. Dels 11 atorgaments del distintiu, destaquen els 5 relacionats amb el sector del turisme (3 allotjaments de turisme rural, 1 hotel i 1 cmping) i els 4 de productes de matries primeres i productes drids reciclats. Daltra banda, dels 25 atorgaments detiqueta ecolgica europea, 14 corresponen a productes relacionats amb la netedat de la llar (7 productes de neteja, 3 detergents rentavaixelles i 4 detergents per rentar vaixelles a m), una categoria que continua creixent i que, a ms, s molt propera al consumidor. Altres 2 atorgaments corresponen a serveis turstics, i la resta es distribueixen entre categories relacionades amb la higiene personal (2 xamps i sabons i 3 paper tiss), altres productes de manteniment de la llar (3 pintures i dissolvents) i productes txtils (1). Amb relaci a la permanncia en els dos sistemes detiquetatge i a la seva evoluci global, tot i que el 2011 el nombre datorgaments del Distintiu de garantia de qualitat ambiental va tenir un lleuger descens respecte a lany anterior (el 2,5%), aquest descens queda ms que compensat amb el notable creixement del darrer any que ha tingut lEtiqueta ecolgica europea (el 30%). Aix doncs, el 2011 lEtiqueta ecolgica ha tingut 70 atorgaments, i el Distintiu, 236. Veure grfic 4 i 5 Segons les dades de lltim any, sembla que les empreses confien en els segells i donen una certa preferncia, en aquest moment, a la marca amb abast europeu. Des que es va crear lEcoetiqueta europea shan atorgat ms de 6.000 llicncies ds a les empreses, i actualment hi han al mercat ms de 17.000 productes amb la Flor europea. Veure grfic 1 Amb relaci als productes ms representats, la categoria amb ms productes s la de revestiments per a terres, que comprn el 33% de tots els productes amb la Flor europea, seguida pel paper tiss i els netejadors multis, que junts representen el 10% dels productes amb Ecoetiqueta europea, i per les pintures dinterior i els vernissos, que representen prop del 14%. Veure grfic 2 La major quantitat datorgament de lecoetiqueta ecolgica europea per pasos sha fet a Itlia, pas que t ms del 50% dels atorgaments dEcoetiqueta. El segueixen Frana, amb el 22%, i el Regne Unit, amb el 9%. Catalunya se situa en cin-

-5-

Grfic 7

qu lloc, desprs dels Pasos Baixos. Cal subratllar que aquestes dades sobre latorgament per pasos indiquen la quantitat datorgaments fets a les empreses, per els productes ecoetiquetats es poden trobar en els mercats dels diferents estats membres de la UE. Veure grfic 3 Amb relaci a les diverses categories de productes i serveis, la ms nombrosa en el distintiu s la destabliments de turisme rural (121), seguida pels tallers de vehicles (24) i pels productes i sistemes que afavoreixen lestalvi daigua (17). Veure grfic 6 Quant a letiqueta ecolgica europea, a Catalunya la categoria ms nombrosa s la de productes de neteja ds general, cuines i banys (17) seguida per la de detergents per a rentar vaixelles a m (11) i la de pintures i vernissos (10). Veure grfic 7 Es constata que hi han determinades categories per a les quals encara no hi ha cap producte o servei que lhagi obtingut, com ara les de Calderes i escalfadors domstics de gas, Estacions de servei i unitats de subministrament, Tintoreries, Primeres matries i productes de vidre reciclat o Xarxes destabliments del comer alimentari. Caldr estimular amb accions concretes aquest sectors, sobretot perqu alguns daquests sn molt propers al consumidor i, per tant, tenen un gran potencial per a la difusi del distintiu. Les diferents administracions competents continuen treballant per ampliar les categories existents. Actualment, la Comissi Europea, en el marc de lEtiqueta ecolgica de la Uni Europea, est treballant en la creaci de les categories relacionades amb: Equipaments diversos com ara faxos, impressores, fotocopiadores, escners, etc. Aixetes i ruixadors de dutxa (ja existent per al distintiu catal) Vters i urinaris Paper imprs Edificis Impressi de diaris Lavabos i orinals Productes sanitaris Detergents industrials de bugaderia Detergents industrials per a rentavaixelles. Per la seva banda, la Direcci General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat va aprovar, el desembre del 2011, els criteris per al Distintiu de garantia de qualitat ambiental per a centres esportius i, el mes dabril, el dels Equipaments culturals: biblioteques i museus, i a hores dara treballa en la creaci dels criteris per a la categoria Flotes de vehicles. La Generalitat, per tal de reconixer el valor afegit dels productes ecoetiquetats, s la primera que hi apostar promovent-los mitjanant la compra verda. De fet, en el marc dun acord de govern es recull que la mateixa Generalitat ha de donar impuls a lambientalitzaci de la contractaci i es crea una Comissi de seguiment per garantir-ne el desplegament. A ms, sha contribut a la realitzaci de materials sobre la compra verda, com ara guies, les fitxes de compra verda que es publiquen en aquesta mateixa revista, la participaci en fires o les jornades i tallers en els quals sintenta acostar la demanda i loferta.

1.600 1.200 800

Nombre total de llicncies emeses de 1992 a 2011

1357 1064 1015 756 516 249 166 224 95 128 386

400 0

Font: www.ecolabel.eu

Nombre de Productes amb EU Ecolabel per categories de producte (Gener 2012)

372 407 676 724 1367 356 264 754 6250 Recobriments per a sls Pintures i vernissos d'interior Tot tipus de netejadors d's general i per cuines i banys Paper tiss Productes txtils Paper copiatiu i grfic Televisions Sabons i xamps Detergents rentavaixelles a m Allotjament turstic Detergents per a roba

2115

2469

Font: www.ecolabel.eu

Nombre de llicncies UE Ecolabel que es van emetre per pas (gener 2012)
317 285 635 291 635 9067 Itlia Frana Regne Unit Pasos Baixos 1616 Espanya (Catalunya) Sucia Alemanya Finlndia Hongria 3839 Altres Dinamarca

322 441 663

Font: www.ecolabel.eu

Nombre d'atorgaments 1994-2011 - Distintiu de garantia de qualitat ambiental

300 250 200 150 100 50 0
1994 1995
0 0 3 5 6 16 24 44 74 112 180 153 196 235 246 242 236

Nombre d'empreses amb atorgament 1998-2011 - Etiqueta ecolgica europea

80 60 40 20 0
0 3 8 8 8 9 9 16 16 21 31 51 49 70

Empreses amb atorgament per categoria. Any 2011. Distintiu de garantia de qualitat ambiental
140 120 100 80 60 40 20 0
17 4 1 2 2 1 1 2 11 4 Tallers de vehicles Productes de material compostable 24 0 Productes de pell 9 Installacions juvenils Establiments hotelers 16 0 Establiments de turisme rural Calderes i escalfadors domstics de gas 0 1 1 0 Tintoreries 3 5 0 2 3 1 3 1 0 0 1 Pneumtics recautxutats 121

Nombre d'atorgaments per categoria. Any 2011 - Etiqueta ecolgica europea

18 16 14 12 10 8 6 4 2 0
17

10

11

Grfic 6

Grfic 5
Mobles de fusta Recobriments de fusta per a terres

2004

2005

2007

2008

2003

2006

2009

1998

1999

2000

2001

2002

2010

2011

Grfic 4

2009

2007

2001

2003

1999

2000

2002

2004

1996

1998

2005

2006

2008

2010

2011

Grfic 3

Grfic 2

2000

Grfic 1

53 0 0 0 0 6 11 33 39 921993 1994 1995 996 1997 998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 006 007 008 2009 2010 2011 19 2 1 2 2 1

Bosses d'escombraries Primeres matries i producte de plstic reciclat

Cmpings Pantalles acstiques per al trnsit Olis base regenerats i productes que els incorporen Productes i transformats de suro Productes de cartr i cartronet reciclats Productes i sistemes que afavoreixen l'estalvi d'aigua Productes de paper

Productes de fusta Establiments d'acabat fotogrfic Estacions de servei i unitats de subministrament

Xarxes d'oficines amb atenci al pblic Primeres matries i productes de vidre reciclat Primeres matries i productes d'rid reciclat Primeres matries i productes de cautx reciclat

Joguines elctriques i electrniques Xarxa d'establiments del comer alimentari Parcs de vehicles Productes allants acstics i trmics amb material reciclat Productes prefabricats de formig amb material reciclat Edificis d's d'oficines

Matalassos

Rentavaixelles Paper per a cpies i paper grfic Detergents per a la bugada

Calat Detergents per a rentavaixelles

Bombetes elctriques

Pintures i vernissos

Esmenes per al sls Recobriments txtils per a terres

Productes txtils

Paper tiss

Alllotjament turstic Rajoles rgides per a terres Productes de neteja d's general, cuines i banys Detergents per a rentar vaixelles a m

Cmpings

Lubricants

Televisors

Substrats de cultiu

Ordinadors porttils

Ordinadors personals

Bombes de calor

Sabons i xamps

Els texans de tota la vida, amb tecnologia ambiental catalana

Albert Llort,
responsable de mrqueting de Clariant

Ning no posa en dubte que no hi ha 150 de texans! cap pea de vestir que superi els texans 119 quant a popularitat. Es calcula que al 100 96 mn es produeixen ms de dos mil milions de texans lany. 50 Aquests pantalons, que es caracteritzen per ser fets amb teixit tex, tamb ano0 menat denim, tramat amb fil blanc, ja fa Convencional (tintatge + Denim-OX+Oz Pad/Sizing-OX+Oz molt de temps que sn entre nosaltres. descoloraci) Ideats a les darreries del 1800, van tenir un s ms difs entre els joves a partir del 1950 amb el disseny utilitzat pels mateixos nivells de qualitat, de 60.000 dexportaci dels productes fabricats cow-boys americans. Amb el temps, litres daigua per lot de producci del per Clariant a Castellbisbal (ms del aquesta pea de roba juvenil va evoluprocs tradicional, podem arribar a 95%) ja deixa percebre linters descionar en forma, colors, confecci, etc. i noms 5.000 litres. pertat per les empreses estrangeres. va comenar a conquistar usuaris dalParallelament, sobt una important Un cop tenim el pantal, hi ha una fase tres edats. Avui en dia ens podem atrevir reducci en el consum energtic, ja de tractament per donar-li el look final a afirmar que cada ciutad del mn occique, en reduir-se el nombre de banys, de desgastat. Per aqu tamb sestan dental (independentment del sexe i lees redueix tamb la demanda energti- difonent tcniques menys impactants dat) posseeix un parell de texans. ca per a la recirculaci de laigua. amb el medi que substitueixen el clor El que s menys conegut s limpacte A ms, redueix la crrega contaminant en les per tractaments amb lser o loz. En el ambiental que t aquest producte tan aiges residuals, ats que la nova tecnologia cas de la tecnologia Advanced Denim, prxim a nosaltres. Si considerem tot el no fa servir com a agent reductor lhidrosul- tamb es poden fer servir agents oxiprocs des de la fase de producci de fit, sin un producte a base de sucres, i, per dants ms inofensius, com ara el percot, que s la principal matria primetant, evita les conseqncies prejudicials xid dhidrogen. ra implicada fins a la producci del teiper lecosistema aqutic de la descomposi- El que s clar s que el mercat ja est en xit denim (filatura, tintatge i teixidura) ci de lhidrosulfit en sulfits i sulfats. condicions doferir-nos uns texans ms i la de la pea de roba per si mateixa i el Aquestes millores, sumades a la versa- respectuosos amb el medi ambient; de transport i la distribuci daquesta, tilitat del procs, ja que es poden fer fet, uns pantalons fets amb lAdvanced podem veure que hi intervenen activiservir les mquines ja existents, i el Denim de Clariant poden assolir els tats que impacten en el nostre entorn rpid i eficient canvi de llot que com- requisits destndards ambientals, com de diferents maneres. Sabeu, per porta una mnima prdua de minves de ara letiqueta ecolgica europea exemple, que la producci dun parell cot, estan fent que fbriques txtils (Ecolabel), lOeko-Tex Standard 100, el de texans implica el consum de ms de darreu del mn ja hagin comenat a Bluesign Standard o el Japanese Law cinc mil litres daigua? aplicar la nova tecnologia. La quota 112-1973 Per, a ms a ms, els texans tamb tenen un impacte Aquest esquema simplifica la complexa relaci que hi ha entre els texans i el nostre entorn: ambiental al llarg del seu s mentre ens ofereixen el servei dabrigar-nos i alhora destar a la moda. Aix pot sorprendre, per s del tot cert: gaireb la meitat dels impactes ambientals dun tex corresponen a la fase ds. Laltra meitat es deriva de tot el procs de fabricaci (incloent-hi Ocupaci de sl Reducci en la Producci de cot la producci del cot). I encara hi disponibilitat de recursos ha ms: qu passa quan la pea naturals Consum de matria arriba al final de la seva vida til? Producci del denim primera A hores dara el sector intenta (filatura, tintatge i teixidura) donar resposta als reptes que Contribuci al canvi plantegen leconomia i la necesclimtic Consum daigua sitat de preservar el medi Tall i confecci de la pea ambient. Una novetat interesDanys a la capa doz sant s la manera de tenyir el fil. Consum denergia Tradicionalment, per produir els Producci del denim tan populars blue jeans, el fil de Contaminaci de laigua (filatura, tintatge i teixidura) cot es tenyeix amb anyil en Consum de productes lnies de producci que consuqumics meixen molta aigua i energia en Impacte sobre el medi Tractaments dacabat aqutic i la biodiversitat els processos de rentatge, aix Generaci daiges com grans quantitats de producresiduals tes qumics, uns quants dels Transport i distribuci Eutrofitzaci quals sn problemtics per a les Emissions de gasos aiges residuals, com ara els defecte dhivernacle hidrosulfits i, en tractaments Impactes sobre la salut s humana posteriors, el clor. Emissions de gasos halogenats A les mquines de tintatge el fil se sotmet a diversos banys amb Final de vida til Contaminaci del sl colorant fins a arribar a la intenGeneraci de residus sitat de color desitjada. Per lanyil no t gaire afinitat amb el

cot, i lnica manera dobtenir-ne intensitats mig elevades s afegir a la roba capes successives de colorant. Per facilitar la fixaci del color, el fil, en la primera fase, es prehumecta amb una soluci amb un tensioactiu i un agent dispersant, i desprs es renta en diferents caixes fins que arriba a la fase de tintatge. Aquestes caixes que es fan servir per al rentatge i el tintatge contenen entre quatre-cents i dos mil litres daigua. Un cop obtinguda la fixaci del color, les restes de colorant que no shan fixat i els agents reductors i auxiliars seliminen en les caixes de rentatge segents. Globalment, en el gaireb un quilmetre de recorregut que fa el fil a traves dels dotze banys, es consumeixen de vint a trenta litres daigua per quilogram de fil tintat. Per tant, en un lot tpic de producci (10.000 metres) sarriben a consumir fcilment 60.000 litres (lequivalent a vint-i-quatre piscines olmpiques). La novetat en el sector s la tecnologia Advanced Denim de Clariant, que es basa en el desenvolupament de nous colorants sulfurosos amb un efecte similar a lanyil, per amb una afinitat amb el cot ms gran. Aquesta tecnologia, desenvolupada ntegrament al centre de Clariant de Castellbisbal, far que els universals texans ara incorporin un saber fer o know-how catal. En conjunt, lAdvanced Denim permet estalviar fins al 92% daigua i el 30% denergia pel simple fet que es redueixen els banys. Com veurem, aix tamb suposa un benefici per a les aiges residuals que es generen. El punt de partida daquesta nova tecnologia s el procs Denim-OX+Oz, per mitj del qual el colorant es fixa gaireb totalment en la impregnaci i, per tant, requereix un sol bany de rentatge. Leficincia i la competitivitat del procs sn indiscutibles: amb els

Estalvi daigua que fa el procs sostenible respecte al convencional

Litres daigua necessaris per a tenyir un parell de texans 300 282 250 200

Sestalvien ms de

186 litres
per cada parell

-6-

Notcies
Empreses EMAS elaboren memries de sostenibilitat
La memria de sostenibilitat s una eina viva que permet mesurar quin comportament tenim des dels punts de vista social, ambiental i econmic. Per no es tracta duna eina noms de mesura, sin tamb de gesti, ja que ens ajuda a millorar de manera contnua. El Global Reporting Initiative estableix unes directrius i uns indicadors que les organitzacions poden aplicar per tal de seguir una sistemtica definida. Les empreses poden trobar en les memries de sostenibilitat un instrument que sintegra perfectament en el seu sistema de gesti ambiental. Lempresa EMAS ja disposa de la sistemtica i la rigorositat en el control dels aspectes ambientals per tal de promoure la millora contnua en aquest mbit. La memria de sostenibilitat permet incloure-hi, tamb, els mbits social i econmic. El Centre Tecnolgic Leitat, que s una organitzaci EMAS i membre del Club EMAS, ha realitzat el projecte Acci i Comunicaci RSE, un projecte per a lelaboraci de memries de sostenibilitat i la definici de plans dacci RSE. En el projecte, hi han participat catorze pimes catalanes, sis de les quals disposen dun sistema de gesti ambiental EMAS. Dues daquestes sn CISVASA i El Tinter, empreses EMAS i membres del Club. Lexperincia ha estat molt satisfactria i ha perms agrupar el comproms de millora del comportament ambiental, social i econmic en un marc com com s la responsabilitat social empresarial.

EMAS al carrer 2012

El passat dia 5 de juny, aprofitant el Dia Mundial del Medi Ambient, va tenir lloc al parc de la Barceloneta de Barcelona la quarta edici de la jornada EMAS al carrer. Aquesta jornada, organitzada pel Club EMAS amb el suport de lAjuntament de Barcelona, va tenir com a objectiu,

com cada any, promoure bones prctiques ambientals, aix com incrementar la visibilitat i el coneixement dels ciutadans del registre europeu EMAS. Mitjanant tota una srie dactivitats i exposicions es va donar a conixer qu s lEMAS amb lobjectiu que els visitants es familiaritzessin amb aquest sistema de gesti. El Club EMAS va explicar lEMAS, i alhora es van fer acti-

vitats relacionades amb aquest i amb la correcta gesti ambiental. Tamb es van poder veure exposicions sobre la gesti dels residus i la sostenibilitat en una llar amb lobjectiu de fer arribar aquests conceptes als visitants duna manera ms entenedora. Ms informaci sobre lacte i sobre les edicions anteriors, a www.clubemas.cat

Agenda ambiental
21 de setembre del 2012 Formaci en projectes europeus per a entitats del tercer sector ambiental de Catalunya Lloc: Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat (Barcelona) Ms informaci: www20.gencat.cat Organitza: Departament de Territori i Sostenibilitat 4 doctubre del 2012 Acte de lliurament dels Premis EMAS Catalunya 2012 Lloc: Cosmocaixa Barcelona Ms informaci: www.clubemas.cat Organitza: Club EMAS, amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat 13-15 de novembre del 2012 Fira Smart City Expo & World Congress Lloc: Recinte de Gran Via de Fira de Barcelona (Barcelona) Ms informaci: www.smartcityexpo.com Organitza: Fira Barcelona 16 de novembre del 2012 Jornada Marketplace ambiental d el projecte Tndem Lloc: Institut Botnic de Barcelona Ms informaci: www.tandem.cat Organitza: Club EMAS, amb la collaboraci del Departament de Territori i Sostenibilitat i el suport de lObra Social dUnnim 21 i 22 de novembre del 2012 10a Jornada de Prevenci de Residus Ms informaci: www.arc.cat/jornades/jornadaprevencio2012 Organitza: Agncia de Residus de Catalunya Activitats de la Fbrica del Sol Ajuntament de Barcelona Lloc: Barcelona Ms informaci: http://www.mcrit.com/crbs/principal/p rincipal.htm Organitza: Ajuntament de Barcelona (Medi Ambient) Mster en economia social i direcci dentitats sense nim de lucre Inscripcions fins al 30 doctubre del 2012 Ms informaci: http://www.grupcies.com/NoticiesCIES.467.0.html?&L=3&tx_ttnews[tt_n ews]=38&tx_ttnews[backPid]=344&cH ash=4e5cd47304 2a edici del Mster Tecnologia i gesti de laigua Lloc: Barcelona Ms informaci: monica.linares@talent.upc.edu Organitza: Universitat Politcnica de Catalunya (UPC) 10a Edici del Mster Arquitectura i Medi Ambient. Integraci dEnergies Renovables a lArquitectura Lloc: Barcelona Ms informaci: www.formaciocontinua.upc.edu/cat/ cursos Organitza: Universitat Politcnica de Catalunya (UPC) Ms informaci sobre cursos, postgraus i msters a www.formaciocontinua.upc.edu

Premis EMAS Catalunya 2012

Aquest any 2012, les candidatures es poden presentar

fins al 7 de setembre
Des de l1 dabril, est oberta la convocatria dels Premis EMAS a Catalunya. Aquests Premis sn un estmul per a millorar el sistema de gesti ambiental de les organitzacions EMAS, una oportunitat per a innovar la comunicaci i la interrelaci amb les parts interessades i per a veure reconegudes accions que shan dut a terme en el marc del sistema de gesti ambiental. Els Premis estan adreats a qualsevol organitzaci registrada EMAS que disposi com a mnim dun centre ubicat a Catalunya cobert pel registre EMAS. Hi han tres categories en les quals es pot participar: Millor declaraci ambiental. Millor acci dimplicaci del personal i/o interacci amb les parts interessades externes. Millor implantaci ambiental. Tota la informaci sobre la manera de presentar candidatures i sobre guanyadors, participants i cerimnies anteriors daquests Premis la trobareu a www.clubemas.cat

Motxilla ecolgica
La revista RQA, est compromesa en estudiar i donar la mxima informaci sobre el seu impacte ecolgic. En aquest nmero, les dades del cost ambiental que t cada exemplar sn: La RQA est feta amb paper reciclat 100% i conforme a la norma RAL-UZ 14 ngel Blau, i t un pes de 47,2 gr. Aquesta revista ha estat dissenyada i maquetada per El Tinter i impressa per Grfiques Ortells, dues organitzacions registrades en EMAS. Limpacte ambiental per cada nmero, inclosa la fabricaci del paper i el procs dimpressi s el segent: Consum total de matries primeres Producci de residus Consum daigua Consum denergia Emissions de CO2: 65,36 gr. 13,48 gr. 0,41 l. 0,19 kwh 99,39 gr.

Les emissions de gasos d'efecte hivernacle relacionades amb la producci del paper i amb la impressi de les edicions 1 a 14 de la RQA, han estat calculades amb aquesta motxilla des de la seva primera impressi i han estat compensades mitjanant un projecte de segrest de carboni a travs de la iniciativa CeroCO2: Els segents nmeros seran compensats properament en projectes similars.

-7-

Espai compra verda

FITXA COMPRA VERDA MATERIALS I EINES DOFICINA

(excepte productes en paper i cartr i consumibles dimpressora) 1. Categoria del producte
Materials doficina: Bolgrafs, llapis, cintes adhesives, tisores, grapadores, calculadores i altres materials que acostumem a tenir sobre la taula. Per a altres materials doficina com ara el paper, consulta la fitxa de lRQA 4, i per als cartutxos dimpressora, lRQA 10. Que no siguin de PVC (optar pel polipropil). Amb canut de cartr reciclat en lloc del canut de plstic. Clips: De ferro, sense tractament superficial (com ara el cromat) i sense recobriment plstic. 2.2 Avantatges de tenir en compte criteris ambientals de compra El fet dadoptar criteris ambientals en la compra de material, a ms daportar beneficis en termes mediambientals, tamb comporta un estalvi econmic i una millora de les condicions del lloc de treball. Aplicar la compra verda als materials doficina que ens envolten serveix per a acostar la gesti ambiental a activitats o rees duna empresa que normalment es consideren alienes als impactes ambientals de lorganitzaci. 2.3 Bones prctiques Implicar els usuaris per trencar les possibles barreres dacceptaci del producte. Informar els usuaris sobre les caracterstiques ambientals de loficina perqu: Coneguin el valor afegit del producte que tenen a les mans i tinguin una ms gran acceptabilitat del producte Facin un s adient del producte i aix estigui assegurada la seva durabilitat Facin una gesti correcta dels residus que genera el producte. Simpliquin en la millora ambiental de loficina. Amb relaci als materials reutilitzables (bolgrafs, retoladors, portamines, marcadors de text, etc.): Cal assegurar-se que el provedor pot proveir les recrregues del producte en tot moment. s important tamb informar els usuaris sobre el fet que es tracta de productes recarregables per tal que no els llencin quan sesgota la tinta/mina i que demanin la recrrega. Si disposeu de calculadores amb piles, podeu corregir en part el seu impacte ambiental fent servir piles recarregables. Si feu servir calculadores de taula que funcionen amb energia elctrica, recordeu-vos dapagarles quan no les feu servir. A vegades el provedor/distribudor no est ben informat sobre les caracterstiques mediambientals del producte. Demaneu-li, doncs, que es posi en contacte amb el fabricant per sollicitar-li ms informaci o una alternativa al producte convencional. 2.4 Gesti del residu o reciclatge i altres elements de gesti s important donar informaci a lusuari sobre com gestionar els residus que puguin generar els diferents productes i aix tancar el cicle dels materials, per exemple: Els materials compostables shan de llenar amb els residus orgnics. Alguns productes compostables tenen parts que no ho sn pas (com ara la mina dun bolgraf); aquestes parts cal separar-les dels residus compostables.

2. Criteris ambientals de compra

2.1 Especificacions tcniques Caracterstiques i composici del producte Amb relaci als materials no fungibles com ara les grapadores, les tisores i les calculadores, s molt important considerar: La durabilitat del producte (com ms llarga sigui la seva vida, menys materials i menys energia es consumeixen i menys residus es generen); La facilitat de reciclar el producte un cop arribat al final de la seva vida til. Tisores, grapadores, desgrapadores, maquineta de fer punta al llapis: De material resistent (s preferible el metall que el plstic) Compostos per un nic tipus de material per facilitar el reciclatge al final de la seva vida til (per exemple, optar per les tisores i les grapadores metlliques i no per les que combinen la part metllica amb el mnec o altres elements de plstic). En cas descollir els que combinen metall i plstic, val ms optar pels que estan compostos per plstic reciclat. Amb una bona mecnica perqu tinguin una llarga vida. Calculadores: Si b avui dia molts usuaris fan servir la calculadora de lordinador, en determinats mbits encara es fa un ampli s de calculadores. Calculadores solars i calculadores que funcionen amb aigua (les dues opcions sn econmicament favorables, ja que eviten la necessitat de comprar piles i, a ms, no generen aquest residu) Safates apilables i portallapis: Cal evitar els que sn de PVC i optar per altres plstics (polipropil, PP) o materials com el cartr reciclat o la fusta certificada. Amb relaci als materials fungibles (bolgrafs, llapis, cintes correctores, etc.), cal optar preferiblement pels que: Es poden reutilitzar (perqu disposen de recrregues); Ofereixen una composici amb materials ms respectuosos amb el medi ambient; Es poden comprar sense embalatge, amb un embalatge mnim o amb embalatge monomaterial, preferiblement el cartr reciclat. Retoladors i bolgrafs: Evitar els que sn dun sol s i optar pels que disposen de sistemes de recrrega. Evitar els bolgrafs i retoladors amb carcassa de PVC i optar pels estan fets daltres tipus de material plstic (per exemple, polipropil) o de plstic reciclat, de paper reciclat, de fusta o de metall, de materials compostables. Llapis: De fusta sense lacar Si s de fusta, conv que disposi duna certificaci que garanteixi que prov dun bosc gestionat amb criteris de sostenibilitat. De plstic reciclat. Optar pels portamines. Marcadors de text: Evitar els que sn dun sol s i optar pels que sn reomplibles. Evitar els marcadors amb carcassa de PVC i optar pels estan fets daltres tipus de materials plstic (per exemple, polipropil) o de plstic reciclat. Amb base aquosa en lloc de marcadors amb dissolvents. Optar pels llapis marcadors (en sec) en lloc dels marcadors lquids. Pegues i barres adhesives: Recarregables. Amb base aquosa en lloc de productes amb dissolvents. Goma desborrar: Lliure de PVC. Feta de molla de pa. Feta de cautx. Sense embolcall individual si s possible. Cintes correctores: Cintes recarregables. Cintes adhesives: Optar per lacetat de cellulosa o les cintes de paper o de paper reciclat.
Pots descarregar aquesta fitxa en format pdf a la web: www.clubemas.cat

3. Sabies que...?
......hi han bolgrafs fets de brics denvasos reciclats i tamb de PET dampolles de begudes reciclades?

4. Xarxa de compra o informaci per a la compra: webs dinters

Catleg de productes reciclats (Xarxa Compra Reciclat): http://xcr.arc.cat/web/guest/catalegdeproductes Oficina verda per a empreses del sector doficines i despatxos (Ajuntament de Barcelona): http://www.bcn.es/agenda21/ajuntamentsostenible/documents.htm Guia de loficina verda (Ajuntament de Barcelona): http://www.bcn.es/agenda21/A21_text/guies/guiaverda.pdf Manual de bones prctiques ambientals a les oficines: http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/El%20Departament/Publicacion s/Col_leccions/Manuals%20dEcogestio/docs/Oficines.pdf Font: Algunes dades i continguts daquesta fitxa shan extret de la guia Oficina Verda per a empreses del sector doficines i despatxos (Guies dEducaci Ambiental, 25) i de les conclusions del Taller de compra verda portat a terme pel Club EMAS el 2011.

Edita: Club EMAS Aquesta revista ha estat dissenyada i maquetada per El Tinter i impressa per Grfiques Ortells, dues organitzacions registrades en EMAS. Dipsit legal.: B-46.367-07
Imprs en paper 100% reciclat:

Collaboradors daquest nmero Gregori Reyes, Maria Passalacqua La fitxa de compra verda daquest nmero ha estat realitzada pel Club EMAS Jordi Abad (disseny i maquetaci) Manuel Reyes (disseny psters)

Amb el suport de

Si no vols rebre RQA, fes-nos-ho saber a ladrea: info@clubemas.cat

-8-