PARRÒQUIA DE SANT HILARI
VILANOVA DEL CAMÍ
2 DE DESEMBRE DEL 2018 PRIMERA SETMANA D’ADVENT
TINC DUBTES
Tens dubtes? Jo també... i molts, per cert!!
Ens referim a dubtes sobre els dogmes, les cre-
ences i fins i tot moltes expressions litúrgiques i
fets d’església.
Qui diu que no té cap dubte, que ho té tot clar,
potser ha rebut el que en diuen “ciència infusa”,
o segurament podem dubtar de la seva afirma-
ció. Què amaga, conscientment o inconscient?
Sense dubtes no hi hauria teologia, ni recerca
del sentit de moltes paraules de l’Escriptura, ni
discerniment espiritual per cercar el que Déu
vol de nosaltres.
Gràcies al fet que algú va dubtar es van escriu-
re els millor llibres, es van intentar expressar
les millors poesies, es va comunicar al millor
possible la fe a diverses cultures i es va anar
als sentiments i al cor de moltes persones per
poder discernir els camins de l’Esperit.
És humà dubtar, és intel·ligent, és humil, és
honrat i és una manera d’anar entrant pels ca-
mins de les veritats per a les quals mai s’aca-
ben de trobar les millors expressions en els
nostres llenguatges. Una obra d’art por aclarir
molts conceptes, el mar pot ser el diccionari
que expliqui millor moltes dimensions de la vi-
da, i l’amor dona certeses o desenganys indefi-
nibles.
La fe en Jesús és el nucli central del cristià.
Crec en Tu, Senyor; ets model, ets guia, ets a
prop, “camí, veritat i vida”, ens comuniques el
teu Esperit, ets esperança i ens mostres el Pa-
re.
Tenim dubtes. Però creiem. La fe no és el re-
sultat d’equacions ni de demostracions metafí-
siques; és un do rebut, que guardem amb molt
d’agraïment en la profunditat del nostre cor, i
que ens mou a viure amb possible plenitud i
joia. Creiem, gràcies a Déu, i tenim dubtes.
Anem caminant, i entenent o dubtant. La fe va
acompanyada de dubtes en algunes o moltes
creences. Precisament això ens porta a pregar,
a estudiar, a recercar, a participar, a créixer. Un
aclariment moltes vegades obre la porta a no-
ves preguntes. És fantàstic!!
“Crec, Senyor, però ajuda la nostra fe.”
Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com
Nº. 3022
INFORMACIÓ PARROQUIAL
CARITAS PARROQUIAL GRAN RECAPTA
La propera setmana Càritas, publicarà els qui-
los recollits en aquest dos dies que s’han reco-
llit aliments. També vol donar les gràcies a
tots /es col·laboradors que han passat hores
en els diferents supermercat de la nostra vila
de Vilanova del Camí. Moltes gràcies
SIGNIFICACIÓ CRISTIANA DE L’ADVENT
L'advent dura de 21 a 28 dies, atès que se celebren
els quatre diumenges més pròxims a Nadal. Marca
l'inici de l'any litúrgic a gairebé totes les confessions
cristianes. Durant aquest període, els feligresos,
terme que es refereix a persones que pertanyen a
una parròquia i hi són fidels, es comencen a prepa-
rar espiritualment per celebrar la commemoració del
naixement de Jesucrist i per renovar l'esperança en
la segona Vinguda de Crist Jesús, al final dels
temps.
SIGNIFICAT CORONA D’ADVENT
la cultura cristiana, hom prepara a cada llar i a l'es-
glésia una corona de flors, anomenada corona d'ad-
vent, amb quatre espelmes, una per a cada diu-
menge d'advent. Hi ha una petita tradició d'advent:
a cada una d'aquestes quatre espelmes s'assigna
una virtut que s'ha de millorar en aquesta setmana,
per exemple: la primera, l'amor; la segona, la pau;
la tercera, la tolerància; i, la quarta, la fe.
MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL
Dissabte 19:30, Diumenge 11h
DIES FEINERS
Dijous i divendres missa a les 19:00h
MISSA DOMINICAL H
Barri St. Pere: església
Verge de la Pau, primer diumenge de mes 12:30h O
RESIDENCIA AMMA R
Tots el dissabtes a les 5 tarda
A
LOCALS PARROQUIALS
R
c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973
Despatx parroquial: dimarts i dimecres I
de les 18:45 a les 20:15h S
Càritas:
Dimecres de 18 a 19:30 h
08788- Barcelona
 Jr 33,14-16
1Te 3,12-4,2
Lc 21,25-28.34-36
INDIGNACIÓ I ESPERANÇA
Una convicció indestructible sosté des dels seus inicis la fe dels seguidors
de Jesús: encoratjada per Déu, la història humana s’encamina cap al seu alli-
berament definitiu. Les contradiccions insuportables de l’ésser humà i els hor-
rors que es cometen en totes les èpoques no han de destruir la nostra espe-
rança.
Aquest món que ens sosté no és definitiu. Un dia la creació sencera dona-
rà «signes» que ha arribat al seu final per donar pas a una vida nova i allibera-
da que cap de nosaltres pot imaginar ni comprendre.
Els evangelis recullen el record d’una reflexió de Jesús sobre aquest final
dels temps. Paradoxalment, la seva atenció no es concentra en els
«esdeveniments còsmics» que es puguin produir en aquell moment. El seu
principal objectiu és proposar als seus seguidors un estil de viure amb lucide-
sa davant d’aquest horitzó.
El final de la història no és el caos, la destruc-
ció de la vida, la mort total. Lentament, enmig de
llums i tenebres, escoltant les crides del nostre
cor o sense fer cas al millor que hi ha en nosal-
tres, anem caminant cap al misteri últim de la re-
alitat que els creients anomenem «Déu».
No hem de viure atrapats per la por o l’ansie-
tat. «L’últim dia» no és un dia d’ira i de venjança,
sinó d’alliberament. Lluc resumeix el pensament
de Jesús amb aquestes paraules admirables:
«Redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alli-
berament s’acosta». Només llavors coneixerem
de veritat com estima Déu al món.
Hem de revifar la nostra confiança, aixecar
l’ànim i despertar l’esperança. Un dia els poders
financers s’enfonsaran. La insensatesa dels po-
derosos s’acabarà. Les víctimes de tantes guer-
res, crims i genocidis coneixeran la vida. Els nos-
tres esforços per un món més humà no es per-
dran per sempre.
Jesús s’esforça per sacsejar les consciències dels seus seguidors.
«Vosaltres estigueu alerta: que no s’afeixugui el vostre cor». No visqueu com
imbècils. No us deixeu arrossegar per la frivolitat i els excessos. Manteniu viva
la indignació. «Estigueu alerta». No us relaxeu. Viviu amb lucidesa i responsa-
bilitat. No us canseu. Manteniu sempre la tensió.
Com estem vivint aquests temps difícils per a gairebé tots, angoixants per
a molts, i cruels per als que s’enfonsen en la impotència? Estem desperts? Vi-
vim adormits? Des de les comunitats cristianes hem d’encoratjar la indignació i
l’esperança. I només hi ha un camí: estar al costat dels que s’estan quedant
sense res, enfonsats en la desesperança, la ràbia i la humiliació.