DOCENTS

A
per la
LICcatalana
REPÚaBl’escola
Per a assolir la normalitat lingüística

PER A ASSOLIR
LA NORMALITAT LINGÜÍSTICA
A L’ESCOLA CATALANA

Premisses marc:
a. Cal denunciar que, en no establir-se per a la llengua catalana en el text
constitucional un estatut equiparable a aquell que s’hi estableix per a
la llengua castellana, es consagra que els drets lingüístics dels
catalanoparlants siguin sempre discutibles i sotmesos als atzars de la
política. És més: el fet que les lleis estatals tinguin un rang superior a
les autonòmiques, fa que siguin els no parlants de català (àmplia
majoria entre els ciutadans de l’estat) aquells sobre els quals recaigui
el dret legal de decidir els drets lingüístics dels catalanoparlants, amb
la qual cosa es ratifica la desigualtat entre ciutadans.

b. Cal que el país reivindiqui la seua llengua i que no se la deixi prendre.

La llengua catalana identifica tots els catalans i és part fonamental del
patrimoni col·lectiu del país. El català és de tots els catalans i per a tots
els catalans, i no sols d’aquells que el tenen com a llengua inicial. El
suprematisme lingüístic de l’estat Espanyol ha dificultat la normal
relació dels catalans amb la seua llengua, i sovint ha impedit que
aquells que s’incorporaven al país poguessin incorporar-se també a la
catalanofonia, com hagués passat en una situació de normalitat
lingüística i d’absència d’imposició exterior. Cal, per tant, denunciar
aquesta situació que afecta tothom (els catalanoparlants inicials, els
neoparlants de català, i també aquells que encara no ha pogut
incorporar-se a la catalanofonia i que, d’aquesta manera, han vist
coartat el seu dret a ser a la integració plena i normal al país que han
triat per viure-hi). Cal posar-hi solució de manera decidida i facilitar
que mai més la possessió i el gaudi ple del patrimoni lingüístic del país
sigui vetat a cap dels membres de la comunitat.

c. Cal fer notar que el bilingüisme que actualment es dóna a Catalunya és

de caràcter asimètric i que afecta de manera generalitzada només als
catalanoparlants inicials, cap ni un dels quals desconeix el castellà, cosa
que, a l’inrevés, no es produeix en la mateixa mesura.

Fet i fet, ens trobem, en el si de l’estat, amb d’un fenomen de

bilingüització legalment imperativa en castellà de les comunitats
lingüístiques diferents del castellà, cosa que dibuixa un mapa amb un
grup lingüístic hegemònic i un seguit de grups lingüístics subordinats
(en definitiva, no tots els pobles de l’estat són reconeguts en la
mateixa mesura per aquest).

d. Cal tenir ben present que l’escola és una institució que juga un paper
fonamental a l’hora de garantir el desenvolupament ple i lliure de la
cultura i la llengua de la comunitat a la qual serveix, i que Catalunya, el
País Valencià, les Illes Balears i les comarques de llengua catalana de
l’Aragó tenen dret a tenir una escola catalana i en català, com les

@DocentsxRep [Link]
 Per a assolir la normalitat lingüística a l’escola catalana

comunitats del domini lingüístic del castellà tenen dret a disposar-ne

d’una en llengua castellana, com la que efectivament ja tenen i que
ningú no els qüestiona (com la que tenen les comarques
castellanoparlants de l’interior i de l’extrem sud del País Valencià, en
contrast amb el que passa amb l’escola de les comarques
catalanoparlants del nord, el centre i la costa de la mateixa comunitat).

e. Cal declarar que tot català té dret a rebre educació, dintre del domini
lingüístic català, exclusivament en llengua catalana en tots els nivells
del sistema educatiu (infantil, primari, secundari obligatori, secundari
postobligatori i superior) i que les famílies amb infants en edat de ser
escolaritzats que arriben a una comunitat de llengua catalana, tenen
dret a què els seus fills gaudeixin de mesures necessàries i suficients
per a la integració escolat plena i efectiva en aquesta llengua.

Considerar, per contra, que amb els individus es desplaça un dret

general a rebre una escolarització en la seua llengua d’origen, implica
partir del supòsit que existeix el dret genèric a no integrar-se
lingüísticament i a alterar, d’aquesta manera, els usos lingüístics de la
comunitat d’acollida. Que l’exercici d’aquest inexistent dret dugui
associada l’obligació del escolars de la societat d’acollida a canviar
(totalment o parcialment) la llengua vehicular de la seua escola,
constitueix un acte de violència moral que degrada qui el rep i qui
l’exerceix.

f. L’escola és un agent de socialització que no pot sostreure’s dels valors

socials que li donen sentit i en què socialitza. Demanar a l’escola que
sigui apolítica és incórrer en contradicció lògica. L’escola no pot ser
apolítica, a l’escola ha de promoure la justícia política.

g. Cal denunciar que la Generalitat de Catalunya, que no ha arribat mai a

implantar de manera efectiva, a l’escola catalana, el sistema de
conjunció lingüística, i que hi ha implantat només de manera parcial la
metodologia d’aprenentatge immersiu, ara, en comptes de reconèixer
els seus errors i indecisions, pretén fer de la necessitat virtut i
promoure un nou paradigma lingüístic per a l’escola que admeti la
reculada del català com a llengua vehicular i que, a més, obri la porta
que aquesta reculada sigui encara més gran, amagant tal pretensió
sota l’etiqueta ambigua i altisonant de “plurilingüisme”.

PROPOSTES

PUNT DE PARTIDA

Cal tenir en compte que, per a assolir la plena competència lingüística en

català i ampliar el seu ús social, així com per a canviar l’actitud i la
percepció dels parlants cap a aquesta llengua, l’escola constitueix un
factor necessari, però insuficient.

Sense un discurs i una acció polítics transversals que propiciïn la realització

d’un projecte comunitari que tingui en la llengua catalana i la integració

@DocentsxRep [Link]
 Per a assolir la normalitat lingüística a l’escola catalana

lingüística efectiva en la catalanofonia un dels seus elements principal,

l’escola, tota sola, fracassarà en l’assoliment dels objectius lingüístics
normalitzadors que encara es proposa i acabarà esdevenint, en la mesura
que hi perseveri, una institució conflictiva.

Metodològicament, això significa que és imprescindible i urgent arribar a un

pacte nacional per la llengua, un pacte en què participi el sistema educatiu
públic i concertat preuniversitari, l’ensenyament privat preuniversitari, les
universitats, públiques i privades, l’Institut d’Estudis Catalans, els col·legis
professionals, el sector sanitari (també tant públic com privat), els
empresaris grans, petits i mitjans, les empreses de capital estranger i les
catalanes, els sindicats i les agrupacions de treballadors assalariats i de
treballadors autònoms, l’Administració i els funcionaris, les entitats
financeres, el sector de l’ensenyament no reglat i les acadèmies privades,
les llars d’infants, les escoles d’art i els conservatoris, els mitjans de
comunicació, les plataformes de distribució de productes audiovisuals que
operen al país, els treballadors autònoms, la gent de la cultura i els
distribuïdors culturals, les organitzacions no governamentals, els llibreters,
els comerciants detallistes i els grans distribuïdors comercials, les
autoescoles, els clubs esportius, les associacions culturals, musicals i de
lleure, els col·lectius d’immigrants, les esglésies... un congrés nacional per la
cultura catalana on es posi sobre la taula, sense eufemismes, la situació
actual de discriminació, de conculcació de drets i de minorització, un espai
on es parli clar, sense paternalismes ni mitges veritats, sense amagar res,
renunciant als silencis astuts, un fòrum on s’exposi l’actual situació i les
perspectives terribles a què ens enfrontem, ja a curt i mitjà termini, si no
fem res per impedir-les. Un pacte en el qual, finalment, acabi participant
aquell qui realment vulgui i, per tant, on s’acabi prioritzant que hi siguin els
qui de debò manifesten una preocupació i un compromís reals, honestos i
sincers amb el país i amb la normalització de la seua llengua, amb la
plenitud d’una cultura catalana que pugui mirar-se des de la horitzontalitat,
d’igual a igual, amb la resta de cultures del món. Un pacte que, en
definitiva, faci del català una llengua necessària al seu domini lingüístic,
una llengua no prescindible i, per tant, una llengua el coneixement de la
qual esdevingui una reivindicació del comú de la població. Una llengua l’ús
de la qual passi a ser, no sols aproblemàtic, sinó veritable norma espontània
de conducta expressiva i comunicativa en tots els àmbits (laborals, de
lleure, acadèmics, periodístics, d’intercanvi comercial...)

De ben segur que en hi compareixerà gent que negarà les evidències i

voldrà aigualir les propostes, quan no boicotejar qualsevol iniciativa o pla
d’acció. Amb aquests no s’hi podrà comptar, i pactar-hi en nom del consens
general fóra suïcida. Però amb aquells altres sectors i grups i individus de
bona voluntat que entenguin quina és la situació i que estiguin disposats a
treballar per una llengua i una cultura catalanes plenes, lliures, no
condicionades i equiparables amb les altres llengües i cultures
normalitzades en llurs respectius territoris, amb aquests caldrà arribar a un
pla global per a la normalització (dotat d’un pla detallat, amb terminis i
avaluable, d’implementació), un pacte nacional per la dignitat, que
contemplarà iniciatives per a difondre, des del primer dia, l’ús de la llengua
a tots nivells, per a formar i conscienciar les persones dels seus respectius
entorns, per a canviar, dels del minut zero l’actual deriva d’abdicació, de
renúncia, de substitució, d’extinció.

@DocentsxRep [Link]
 Per a assolir la normalitat lingüística a l’escola catalana

No cal dir que els mitjans de comunicació jugaran un paper fonamental en

la planificació i l’assoliment dels objectius marcats. D’ells serà la
responsabilitat de difondre, arreu, el coneixement de la situació en què ens
trobem. Ells seran decisius en la conscienciació, la informació i la formació
de la major part de la gent, i seran també decisius a l’hora de facilitar la
tasca dels altres agents.

Cal canviar les mentalitats, difondre i fixar un nou paradigma que rebutgi
l’actualment vigent, que fa bandera d’un bilingüisme social asimètric, i
que promou les renúncies normalitzant-les com a inevitables, quan no
com a actes de cortesia obligada. Cal aconseguir una nova actitud
d’assertivitat lingüística, d’autoestima, de consciència de quins són els
drets dels catalanoparlants al seu territori.

De bon començament caldrà ampliar aquest pacte a tots els territoris de

llengua catalana, i mirar de difondre les iniciatives que s’hi acordin arreu
dels Països Catalans (amb llurs respectius plans d’implementació que
contemplin, si cal, estratègies específiques). En qualsevol cas, però, i volem
subratllar-ho, cal que es tinguin ben clars quins son els objectius mínims
irrenunciables i no rebaixar-los per mor d’ampliar el nombre i el volum dels
grups, sectors i institucions involucrats; val més ser-ne menys però més
decidits, que més però poc compromesos, menys i ambiciosos que pocs i
contemporitzadors amb l’estatus quo que ens condemna a la
residualització.

Si totes les iniciatives i tots els plans proposats no són traslladables

íntegrament fora del Principat, caldrà promoure’n almenys una aplicació
parcial que arribi tan lluny com sigui possible.

Anotem que caldrà valorar la possibilitat i conveniència que les iniciatives,

les metes, els plans i les estratègies acordades no arribin a elevar-se al rang
de normes legals, per tal d’evitar que la militància nacionalista dels
tribunals espanyols no acabi fent que es girin en contra dels objectius que
es volen aconseguir.

En qualsevol cas serà important tenir en compte que la plenitud

lingüisticocultural no implica necessàriament la independència política. Són
possibles els estats plurinacionals (Canadà, Bèlgica, Suïssa...) i aquells que
no vulguin fer el pas d’apostar per una república catalana estan igualment
cridats a fer efectiva la igualtat cultural i lingüística dins de l’estat Espanyol.
D’aquest projecte només poden restar-ne exclosos els partidaris del
suprematisme castellà, en el grau que sigui.

Finalment, caldrà tenir ben en compte que, quan parlem de cultura

catalana, no ens referim a unes formes culturals determinades, sinó a tota
producció cultural de qualsevol mena que es faci als Països Catalans (o a
qualsevol indret del món) vehiculada en català. El nostre país ha rebut de
ple l’impacte de la globalització, i això l’han transformat. I aquesta
transformació no és ni bona ni dolenta, tan sols és, i benvinguda sia si
comporta més vitalitat sense, però, desplaçar allò que li confereix
especificitat a la nostra comunitat i a la cultura que s’hi fa: la llengua. La

@DocentsxRep [Link]
 Per a assolir la normalitat lingüística a l’escola catalana

cultura catalana és i serà mestissa. Doncs que ho sigui! Tampoc no és cap

novetat, de fet, el mestissatge, sempre i arreu, ha estat la norma.

A més, a Catalunya continuaran produint-se manifestacions culturals en

altres llengües, naturalment, i això tampoc no és cap problema, ni cap
disfunció: es propi d’una societat que ha experimentat l’impacte de la
globalització en la mesura que l’ha experimentat la nostra. De l’únic que es
tracta és que la llengua per defecte sigui la catalana, que la llengua
comuna sigui la catalana, que la llengua d’identificació sigui la catalana. El
català ens farà un sol poble, un nou poble, i garantirà que no acabem
reduïts a ser una província d’una altra nacionalitat: ens centrarà i evitarà
la nostra periferització. Ens atorgarà presència al món; farà que siguem un
nosaltres. Nosaltres, els catalans.

Entenem, per tant, que les que proposarem a continuació, com a mesures
per a avançar de manera ràpida i decidida en la normalització del català a
l’escola (plenament compatible amb l’ensenyament d’altres llengües
diferents de la catalana a partir del desenvolupament de la competència
plurilingüe de l’alumnat), i per a fer de la institució escolar un bastió del
procés de revitalització de la llengua del país, només podran tenir veritables
sentit i utilitat si es desenvolupen com una part ─essencial, això sí─ d’un
projecte i d’una política de normalització més amplis, condició possibilitat
dels quals serà mantenir un discurs paradigmàtic clar sobre el paper que
juga la llengua catalana en la societat catalana i sobre els drets dels
parlants de català inicials, dels neoparlants de català (els nous incorporats
a la catalanofonia) i dels futurs parlants de català (és a dir, els encara-no-
catalanoparlants), perquè el català és cosa de Catalunya, és cosa de tots.

Apuntem, per últim, que les propostes que detallem a continuació només
seran realment efectives si, a més, la inversió educativa és una de les
prioritats dels governs dels Països Catalans i es garanteix una distribució
equitativa dels diferents perfils d’alumnat. Sense la reducció de les ràtios,
la inversió en formació del professorat i el combat contra la segregació no
es donaran els condicions de possibilitat per a implantar, o desenvolupar
de manera eficient, gran part d’aquestes propostes xoc, això com d’altres
que poguessin complementar-les i aprofundir-les, com, de fet, no es
donaran les condicions de possibilitat perquè l’escola compleixi cap de les
funcions socials que la justifiquen com a institució pública.

26 MESURES

1. Caldria garantir que els criteris d’avaluació de la matèria de Català

asseguressin que els estudiants, al final de l’ensenyament obligatori,
haguessin adquirit, veritablement, la competència necessària (molt
especialment l’oral, perquè un idioma és, primer de tot, instrument de
conversa i relació orals) per a servir-se, amb plena naturalitat,
d’aquesta llengua en la vida quotidiana.

Certament, l’avaluació per competències ja focalitza l’atenció sobre els

usos, però segurament el nivell d’exigència real per part del
professorat de Català (contínuament exposat a la tirania de

@DocentsxRep [Link]
 Per a assolir la normalitat lingüística a l’escola catalana

l’estadística, sistemàticament culpabilitzat del fracàs dels seus

alumnes, i impartidor d’una matèria sota sospita d’inutilitat i cada cop
més problematitzada) és massa baix com perquè puguem considerar
que un alumne finalment aprovat sigui realment un alumne
competent.

2. Trobem necessari d’apuntar que l’actual normativa en matèria

d’avaluació i promoció escolars sembla pensada per a disfressar que
els resultats realment obtinguts per l’escola estan força per dessota
de les expectatives i del que s’està disposat a admetre, també en
matèria lingüística.

El recurs a la consideració de si s’han assolit de les competències

bàsiques per part de l’alumne, malgrat l’esforç d’objectivació via les
cèlebres rúbriques, no deixa de ser una porta oberta a la subjectivitat
(una subjectivitat que inevitablement sempre serà present a l’hora
d’avaluar, però a la qual les valoracions qualitatives característiques de
l’avaluació competencial ofereixen una porta d’entrada molt més gran
ja que, a la pràctica, aquestes valoracions, adduïdes al costat de
consideracions complementàries de caràcter psicològic i/o social,
serveixen per a justificar qualsevol cosa). Així mateix, la permissivitat
amb el nombre de matèries suspeses (recordem que, ara, els alumnes
que han suspès —i fins i tot abandonat— diverses matèries acaben
obtenint el certificat en ensenyament secundari obligatori, ESO, com si
en realitat haguessin aprofitat els seus estudis), té l’efecte —costa de
pensar que realment inesperat— de degradar l’ensenyament i de
difondre entre l’alumnat la idea que no hi ha exigència i que no cal
esforçar-se. Això sí: ens permet presumir d’estadístiques.

D’altra banda, la inèrcia de les pràctiques docents tradicionals, poc

orientades a la producció lingüística i centrades més aviat en exercicis
estructuralistes i en el treball de les habilitats receptives, contribueix
també que s’acabin considerant competents i, per tant, s’aprovin,
estudiants de llengua inicial no catalana (que és el cas de la majoria
dels nostres estudiants actuals) que en realitat no estiguin capacitats
per a recórrer al català amb tant facilitat com ho farien a la seua L1,
estudiants que hauran acabat promocionant més que no per la seua
competència real, per haver estat capaços d’haver-se adaptat prou als
mecanismes d’examen i/o com a conseqüència de la pressió ambiental
i de les portes obertes per l’Administració en la normativa d’avaluació.

Sense prestigiar la llengua i, per tant, la matèria de Català (cosa per a la

qual l’escola és un factor necessari però insuficient), sense retornar al
docent l’autoritat que ha vist qüestionada i erosionada, i sense una
normativa d’avaluació exigent i gens contemporitzadora (cosa que sí
depèn de l’autoritat educativa), ens limitarem a disfressar la
incompetència de competència i a confeccionar memòries i informes
autojustificatius.

3. Cal garantir una alta competència lingüística —que actualment no es

dóna— en tot el professorat, i molt especialment en el d’educació
infantil i en el d’educació primària, així com entre el personal de les
llars d’infants.

@DocentsxRep [Link]
 Per a assolir la normalitat lingüística a l’escola catalana

La competència lingüística futura en català dels nostres estudiants, la

seua comoditat en l’ús del codi, la seua fluïdesa i, per tant,
l’espontaneïtat amb què hi recorreran (que depèn en gran mesura
d’aquesta comoditat i d’aquesta fluïdesa) es decideixen sobretot en els
primers anys de l’escolarització. La llengua no pot ser una matèria més
de la formació dels futurs mestres; cal que en sigui un eix central, com
també ho ha de ser la seua formació sociolingüística. Cal incidir en la
qualitat de l’expressió a tots nivells (fonètic, sintàctic, lèxic...) i en les
actituds.

4. Els mestres han de comprendre el sentit dels seus usos lingüístics i la

importància de la seua competència lingüística perquè esdevindran
models de llengua i d’actitud i usos per als seus alumnes. De fet, no
només models, sinó, gairebé sempre, els únics models, perquè
l’entorn dels seus estudiants, o bé no tindrà el català com a llengua
principal, o bé, cas de tenir-lo, tendirà manifestar actituds
diglòssiques i a seguir el principi establert de convergència cap al
castellà, actituds i pràctica en les quals el nen tendirà a socialitzar-se i
que, de no tenir cap contraexemple, acabarà assumint.
El mestre serà, en molt de casos, l’únic referent catalanoparlant per a
l’estudiant, i en uns altres casos, l’únic model de conducta lingüística
assertiva.

5. En qualsevol cas, la competència lingüística en català i la formació

sociolingüística també haurien de ser continguts centrals en els
estudis del postgrau de professor de secundària en totes les seues
especialitats. Perquè és essencial mantenir la continuïtat i la
coherència en els usos lingüístics durant totes les etapes de
l’ensenyament obligatori i en l’ensenyament secundari postobligatori.

6. Pel que fa als mestres i professors de llengua i literatura catalanes,

caldrà promoure la formació contínua en didàctica d’ensenyament del
català a no catalanoparlants inicials, la formació en tècniques
immersives, la formació en sociolingüística i els congressos i trobades
per a l’intercanvi d’experiències d’èxit.

7. Per suposat no es pot oblidar la necessitat de reciclar o introduir els

actuals docents de tots els nivells i especialitats en coneixements
sociolingüístics, així com de millorar la seua formació i competències
lingüístiques.

8. No són només els mestres i els professors els qui caldrà que facin ús
sistemàtic i assertiu de la llengua i promoguin aquest ús entre els
estudiants. Hi jugaran un paper molt important també la resta de
treballadors que formen part de la comunitat escolar: monitors
d’esport, monitors de menjador, vetlladors, personal d’administració
i serveis... Tots ells han de tenir una formació lingüística i
sociolingüística suficient i adequada, i han de comprendre el sentit que
té que mantinguin una determinada conducta lingüística que afavoreixi
el català. Coherentment, tret de casos específics i justificats, la llengua
de les activitats extraescolars i complementàries cal que sigui la
catalana.

@DocentsxRep [Link]
 Per a assolir la normalitat lingüística a l’escola catalana

9. Cal garantir que els estudiants de secundària obligatòria acabin els

seus estudis amb coneixements suficients de la dinàmica
sociolingüística i havent treballat les actituds lingüístiques
(psicolingüística) de manera explícita. No oblidem que aquesta
formació resultarà necessària per a l’existència de ciutadans crítics que
sàpiguen desenvolupar-se en un entorn lingüístic amb la història del
nostre, tot garantint els drets lingüístics i el progrés cap a la
normalització de l’ús social del català.

10. Cal ser especialment curosos amb els usos lingüístics en el moment
de la transició de primària a secundària i de secundària obligatòria a
secundària postobligatòria, així com en el pas d’aquesta darrera a la
universitat, perquè, en tots tres casos, es tracta de moments canvi i
renovació de les relacions socials especialment propicis als canvis
lingüístics. Incidint en la composició de l’alumnat i en el capteniment
lingüístic adequat per part de professorat podrem aconseguir que el
català s’estableixi com a llengua de comunicació habitual entre
estudiants que, fins aleshores, havien conservat una altra llengua
com la de relació preferent o única.

El contacte amb nous companys contribueix al canvi en les pautes de

comportament lingüístic. Si un percentatge prou significatiu d’aquests
nous companys és de llengua habitual catalana i si els professors
estimulen l‘ús de la llengua i s’hi mantenen amb una actitud assertiva,
facilitarem que els catalanoparlants habituals perseverin i ajudarem
que el català esdevingui llengua habitual d’una bona part dels qui fins
ara no la tenien com a tal, alhora que facilitarem la socialització i la
integració lingüística en català dels estudiants nouvinguts, que
trobaran, almenys en l’escola, un entorn catalanoparlant en què l’ús de
llengua estarà dotat de sentit social.

11. La retolació i la comunicació general amb les famílies i entre centres

d’arreu el domini lingüístic haurien de ser sempre en llengua catalana.

12. Un altra eina imprescindible en el nostre context actual és

l’existència dels materials audiovisuals necessaris en llengua catalana
per tal de poder-los fer servir com a materials didàctics a l’aula i que
fossin, alhora, fàcilment accessibles als estudiants que, ja sigui a
l’aula mateixa o a casa seua, facin recerques a internet.

Cal tenir en compte el fet que, actualment, gran part de les sessions de
classe impartides pel professorat que efectivament usa el català com a
llengua vehicular acaben sent sessions bilingües català-castellà o
monolingües en castellà pel fet que es recorre a materials audiovisuals
fets en aquesta darrera llengua o doblats o subtitulats a ella.

El doblatge de documentaris, films, curtmetratges, serials... la

subtitulació de presentacions de diapositives, de vídeos breus...
hauria de centrar gran part dels esforços i dels recursos d’una
Administració catalana realment amoïnada pel futur de la llengua i
executora d’una política lingüística competent. Igualment, caldria
promoure la producció audiovisual feta directament en català, i
involucrar-hi l’alumnat (sobretot el de secundària). En aquest sentit la

@DocentsxRep [Link]
 Per a assolir la normalitat lingüística a l’escola catalana

introducció de l’educació audiovisual com un eix transversal podria

estimular, a més de la formació de públic amb competència crítica, la
producció, per part dels nostres estudiants, de material audiovisual de
diverses menes, cosa que els podria dur-los a fer-ne també en el seu
temps d’oci. En qualsevol cas cal, de totes totes, incrementar la
presència del català en plataformes com Youtube i xarxes com
Instagram i similars.

13. Altres aspectes sobre els quals caldria tenir cura foren, per exemple, la
llengua dels navegadors dels ordinadors dels centres educatius, que
caldria que estiguessin permanentment configurats en català,
l’actualització i millorament sistemàtics de la versió catalana de
Viquipèdia i d’altres recursos similars en xarxa, la disponibilitat de
materials didàctics en línia en llengua catalana, la quantitat dels quals
caldria incrementar significativament (cosa que es podria estimular
amb recompenses al professorat que els confeccionés i els fes
públics), el fons d’e-books en català, que també caldria incre-mentar
(alhora que caldria millorar la facilitat per a accedir-hi), l’existència
versions catalanes de totes les aplicacions informàtiques i dels
sistemes operatius, el reconeixement del català per part dels
assistents de veu (altaveus intel·ligents) i dels diversos programes
disponibles pera PC, Mac, i telèfons mòbils (tant amb sistema
Android i IOS) que funcionin també mitjançant aquest sistema (de
reconeixement de veu), i molt important: la traducció de textos
divulgatius al català (ara, sovint, les fotocòpies lliurades a l’alumnat en
concepte de material didàctic de suport són en castellà).

14. La traducció al català de manuals, de textos de referència i de

novetats editorials científiques (tant en forma de monografies com
d’articles) hauria de ser part essencial d’una política lingüística
seriosa, que cerqués garantir el prestigi de la llengua i la possibilitat
de cursar estudis superiors, si no exclusivament en català,
essencialment en aquesta llengua.

15. És un objectiu estratègic fonamental aconseguir que plataformes com

HBO, Netflix i similars, emetin tantes produccions en llengua
catalana, o doblades la català, com sigui possible (i en el cas que una
producció estigués disponible en més d’una llengua, que aquella a la
qual accedís l’espectador per defecte fos la catalana). No cal dir,
tampoc, que l’existència d’una més gran oferta de televisió
convencional en català, especialment de canals adreçats al públic
infantil i juvenil resultaria altament beneficiosa.

16. Caldria subscriure tots els centres educatius als webs FIlminCAT i
seriesencatalà.tv i divulgar insistentment entre el professorat la seua
existència tot donant a conèixer, també, els productes que ofereixen.
Podria valorar-se la possibilitat de regalar a tots els joves catalans a
partir del 16 anys, una subscripció de tres anys a aquestes pàgines
web (extensible a qualsevol altra que oferís de difusió en línia o en
streaming en llengua catalana, sempre que aquesta hi ocupés una
lloc exclusiu o preferent). Totes dues possibilitats podrien fer-se
extensives a la resta de territoris del domini lingüístic català.

@DocentsxRep [Link]
 Per a assolir la normalitat lingüística a l’escola catalana

17. Caldria, també, disposar una plataforma en línia de franc i de fàcil

accés amb el contingut de la Filmoteca de Catalunya. Aquesta
plataforma hauria de ser ben coneguda del personal docent.

18. És de gran importància conscienciar la població en general que els

joves catalans són el grup d’edat en què la competència lingüística en
català es troba més estesa (malgrat no ser total, ni tenir sempre el
nivell desitjable). L’objectiu d’aquesta conscienciació ha de ser
garantir que la llengua per defecte a l’hora d’adreçar-se als nostres
joves en les situacions comunicatives privades i públiques de la vida
quotidiana sigui el català. No pot ser que els nois que han estudiat en
català i que, en molts de casos, han esmerçat gran quantitat d’esforços
a conèixer la llengua durant la seua etapa educativa, es trobin que,
fora de l’escola, la llengua en què se’ls adrecen sigui la castellana
perquè el seu interlocutor pressuposi, prejudicialment, que no és
catalanoparlant (sovint per la seua fesomia, color de pell o,
simplement perquè és un desconegut i en castellà s’arrisca que no
l’entenguin, o que li responguin malament).

Sovint es dóna el cas que dos catalanoparlants es comuniquen en

castellà entre ells perquè aquesta ha estat la llengua que un d’ells ha
triat per iniciar la conversa simplement perquè desconeixia l’altre i ha
pressuposat que, com que potser no l’entendria o, cas d’entendre’l,
potser no parlaria en català, fóra millor d’adreçar-se-li en la llengua
que ara mateix és considerada de coneixement inexcusable i de
caràcter neutral en la nostra societat: el castellà. I és encara més
feridor veure com nois i noies que han estat escolaritzats en català
sense tenir aquesta llengua com a inicial, després de formar-s’hi i
d’adquirir-hi competència, s’adonen que els resulta difícil de fer-la
servir perquè ningú o gairebé ningú vol adreçar-se’ls-hi, de manera
que, finalment, opten per renunciar-hi i considerar els esforços
esmerçats en el seu aprenentatge com a inútils.

19. Caldria desenvolupar programes d’intercanvi centrats en la llengua i

el coneixement del territori entre instituts dels diferents territoris del
domini lingüístic català. Cal que ens coneguem millor, que ens
adonem de les potencialitats de la catalanofonia, i de l’existència d’una
comunitat lingüística ara invisible.

20. Caldria que en els centres on es desenvolupessin programes

educatius basats en projectes o es promoguessin les pràctiques
d’ensenyament cooperatiu es vetllés (alhora de formar grups de
treball, de proporcionar materials o de fer les indicacions pertinents
perquè els estudiants efectuïn les recerques necessàries per a la
realització de les tasques proposades) que la llengua de relació entre
els estudiants fos la catalana i s’evités la reproducció, dins de l’aula,
dels hàbits diglòssics que caracteritzen les relacions lingüístiques en
la societat catalana actual.
Així mateix, caldria aprofitar aquesta mena de pràctiques
pedagògiques per a promoure les habilitats productives en llengua
catalana dels estudiants, molt especialment la competència oral,
habilitat en la qual caldria que tots els nostres estudiants arribessin a
sentir-se plenament confiats i segurs.

10

@DocentsxRep [Link]
 Per a assolir la normalitat lingüística a l’escola catalana

21. Caldria que cada centre organitzés, cada curs acadèmic, programes
de parelles lingüístiques que contribuïssin, no sols a l’aprenentatge del
català i a la socialització en aquesta llengua de l’alumnat nouvingut,
sinó també a l’adquisició de l’hàbit d’usar el català com a llengua
d’interacció per part dels alumnes que no el tenen com a L1 i estan
avesats a usar-ne d’altres.

22. Fóra important animar els estudiants a configurar en llengua catalana

els sistemes dels seus dispositius electrònics i les aplicacions que
tinguessin costum d’usar. Avesar-los a produir textos en català per a
aquestes aplicacions hauria de ser també una activitat a tenir en
compte, així com facilitar la seua creativitat lingüística (creació de nous
mots, abreviacions, onomatopeies i d’altres tipus de produccions
lingüístiques informals) en xats, fòrums i espais similars presents en les
aplicacions que formen part de la seua manera habitual de relacionar-
se.

23. Cal garantir que els estudis universitaris, en totes les especialitats
disponibles i en tots els nivells, puguin seguir-se exclusivament en
català en qualsevol universitat pública del domini lingüístic. Això no
té perquè ser incompatible amb l’existència de grups, línies o de cursos
específics en altres llengües. En qualsevol cas, rebre l’educació
superior íntegrament en llengua catalana hauria de ser un dret
plenament garantit en qualsevol centre universitari públic dels Països
Catalans.

24. Fóra convenient que en tots centres d’ensenyament es formés una

COMISSIÓ DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA (CNL) que, convenientment
assessorada i orientada des de l’Administració, estudiés quina és la
situació sociolingüística del centre i del seu entorn i identifiqués
quins són els punts febles que dificulten, interfereixen o fins i tot
bloquegen i impedeixen l’increment i la normalització de l’ús del
català entre l’alumnat. Aquesta comissió, en base a aquesta anàlisi,
hauria de determinar també, altre cop amb l’assessorament
especialitzat necessari i sota direcció de l’Administració, quines
haurien de ser les mesures a dissenyar i a implementar per tal de
corregir els dèficits en la normalització i revertir el procés
d’estancament i substitució lingüístics.

Al capdavant d’aquesta la comissió de normalització caldria que hi

hagués un COORDINADOR DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, que hauria de
ser un càrrec nou de l’organigrama de l’equip directiu dels centres i
tenir la consideració i el reconeixement acadèmics i laborals
consegüents.
La COMISSIÓ DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA (CNL) elaborarà un Pla de
Normalització Lingüística (PNL) i planificarà, amb caràcter anual, i
d'acord amb allò contemplat en el Pla de Normalització Lingüística, un
Pla de Normalització Lingüística Anual (PNLA) en què es contemplin un
seguit d'objectius a assolir en aquell curs, i s'hi estableixin les
actuacions que es duran a terme per tal d'abastar-los, es pressupostin
els recursos que caldrà esmerçar-hi i es determinin els terminis per a la
consecució de cadascun dels objectius prefixats. Així mateix, la

11

@DocentsxRep [Link]
 Per a assolir la normalitat lingüística a l’escola catalana

COMISSIÓ DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA (CNL) avaluarà cada curs el nivell

d'acompliment dels objectius previstos en el pla de normalització
lingüística corresponent a aquell exercici.

25. Cal conscienciar de la necessitat que els conductors dels programes de

ràdio i de televisió en català i la resta de persones involucrades, així
com els intervinents en les produccions audiovisuals en llengua
catalana, evitin normalitzar pràctiques diglòssiques com la de la
convergència lingüística cap al castellà o el recurs a aquesta llengua
com a procediment per a aconseguir un efecte còmic o d’apropament
a l’audiència. Així mateix, en el cas concret de les produccions de ficció
en català caldria que, sempre que l’efecte dramàtic no ho justifiqués,
s’evités també de naturalitzar-hi la presència habitual del castellà i de
normalitzar-hi les actituds lingüístiques de subordinació del català (de
manera anàloga a com, per exemple, es mira d’evitar de normalitzar
prejudicis sexistes, racistes o d’altres tipus).

26. El coneixement de la llengua i l’hàbit d’usar-la adquirits i promoguts a

l’escola i a l’ensenyament postobligatori cal que tinguin continuïtat
més enllà d’ells, en el món laboral; caldrà, per tant, una campanya
institucional (assistida, si fos necessari, per entitats associatives i en
qualsevol cas planificada conjuntament per totes les institucions
autonòmiques i regionals dels diversos territoris de llengua catalana)
de generalització del bilingüisme en el món laboral i dels negocis i en
la retolació. A cap treballador català se li hauria de dificultar o impedir
treballar en català i tots els consumidors haurien de poder accedir a
qualsevol producte i serveis en llengua catalana als territoris del seu
domini lingüístic històric. Si els actuals ordenaments jurídics espanyol,
francès i italià imposen l’ús del castellà i del francès i de l’italià en el
món dels negocis i del treball, no podrem obviar aquesta obligació,
però sí que podrem, preferiblement recorrent a la persuasió i a
reforços positius, posar el català al mateix nivell que aquestes altres
llengües mitjançant un esforç planificat, sistemàtic i constant. La cada
cop més estesa presència de la llengua anglesa tampoc no hauria de
suposar el desplaçament i la residualització del català.

Afegim, per acabar, una consideració complementària a propòsit de les

aules d’acollida, unes unitats escolars d’especial importància per a la
normalització lingüística dels nostres centres educatius en l’actual context
de globalització i moviment de població en edat escolar són les
anomenades aules d’acollida, que caldrà que estiguin dotades de
professionals convenientment formats i en nombre suficient, i de mitjans
constantment actualitzats que incloguin un ampli catàleg de recursos
audiovisuals. La inversió en aquests aules no pot trobar-se sotmesa a
retallades i la evolució dels estudiants que hi acudeixin ha d’avaluar-se de
manera especialment rigorosa. Un pas fallit o insuficientment satisfactori
per l’aula d’acollida llastrarà l’evolució acadèmica dels estudiants que s’hi
hauran escolaritzat, alhora que repercutirà en l’assoliment dels objectius
normalitzadors del centre. Fóra convenient, per tant, conèixer
detalladament quines són les necessitats d’aquestes aules i subvenir-hi amb
diligència, organitzar trobades d’intercanvi d’experiències entre els
professionals en elles involucrats (a més de tenir cura de la formació i la

12

@DocentsxRep [Link]
 Per a assolir la normalitat lingüística a l’escola catalana

motivació d’aquests ensenyants) i establir uns criteris rigorosos i específics

d’avaluació de les competències adquirides pels estudiants que hi passin.

L’aula d’acollida ha de ser un espai de recepció, formació i socialització

d’uns estudiants que, de bon començament, han de sentir-se membres de
la comunitat i aspirar a plena i normal integració en ella. En conseqüència,
els estudiants de l’aula d’acollida, si bé hauran d’ajornar la seua integració
normal a l’aula ordinària, han poder participar de les activitats
complementàries i extraescolars organitzades pel centre tan aviat com
sigui possible (la qual cosa obliga a pensar aquestes activitats també com
a complementàries de la formació d’acollida i, per tant a tenir cura
especial de la seua dimensió lingüística).

RESUM DE PROPOSTES:

1. Promoure de manera urgent arribar un pacte nacional per la llengua, un

congrés nacional per la cultura catalana on es posi sobre la taula, sense
eufemismes, la situació actual de discriminació, de conculcació de drets i de
minorització, que parli clar, sense paternalismes ni mitges veritats, sense
amagar res, un fòrum on s’exposi l’actual situació i les perspectives a què ens
enfrontem, ja a curt i mitjà termini, si no fem res per impedir-les. Un pacte
que, en definitiva, faci del català una llengua necessària al seu domini
lingüístic, una llengua no prescindible i, per tant, una llengua el coneixement
de la qual esdevingui una reivindicació del comú de la població. Es tracta que
la llengua per defecte sigui la catalana, que la llengua comuna sigui la
catalana, que la llengua d’identificació sigui la catalana. Cal que es tinguin ben
clars quins son els objectius mínims irrenunciables i no rebaixar-los per mor
d’ampliar el nombre i el volum dels grups, sectors i institucions involucrats.
(Des d’un començament caldrà ampliar aquest pacte a tots els territoris de
llengua catalana, i mirar de difondre les iniciatives que s’hi acordin arreu dels
Països Catalans —amb llurs respectius plans d’implementació que contemplin,
si cal, estratègies específiques).

2. Cal difondre i fixar un nou paradigma que rebutgi l’actualment vigent, que fa
bandera d’un bilingüisme social asimètric, i que promou les renúncies
normalitzant-les com a inevitables, quan no com a actes de cortesia obligada.
Cal aconseguir una nova actitud d’assertivitat lingüística, d’autoestima, de
consciència de quins són els drets dels catalanoparlants al seu territori.

3. Cal garantir que els criteris d’avaluació de la matèria de Català assegurin que
els estudiants, al final de l’ensenyament obligatori, hagin adquirit,
veritablement, la competència necessària (molt especialment l’oral, perquè
una llengua és, primer de tot, instrument de conversa i relació orals) per a
servir-se, amb plena naturalitat, del català en la vida quotidiana. L’actual
normativa en matèria d’avaluació i promoció escolars sembla pensada per a
disfressar que els resultats realment obtinguts per l’escola estan força per
dessota de les expectatives i del que s’està disposat a admetre, també en
matèria lingüística.

4. Les pràctiques docents tradicionals, poc orientades a la producció lingüística i

centrades més aviat en l’estructura i les habilitats receptives, contribueixen

13

@DocentsxRep [Link]
 Per a assolir la normalitat lingüística a l’escola catalana

també que s’acabin considerant competents i, per tant, s’aprovin, estudiants

de llengua inicial no catalana (que és el cas de la majoria dels nostres
estudiants actuals) que en realitat no estiguin capacitats per a recórrer al
català amb tant facilitat com ho farien a la seua L1.

5. Cal garantir una alta competència lingüística —que actualment no es dóna—

en tot el professorat, i molt especialment en el d’educació infantil (inclosos els
tècnic en educació infantil, TEI) i en el d’educació primària, així com entre el
personal de les llars d’infants. Els mestres han de comprendre el sentit dels
seus usos lingüístics i la importància de la seua competència lingüística perquè
esdevindran models de llengua i d’actitud i d’ús per als seus alumnes. De fet,
no només models, sinó, gairebé sempre, els únics models, perquè cal tenir en
compte que l’entorn dels estudiants, o bé no tindrà el català com a llengua
principal, o bé, cas de tenir-la, tendirà manifestar actituds diglòssiques i a
seguir el principi establert de convergència cap al castellà, actituds i pràctica
en els quals el nen tendirà a socialitzar-se i que, de no tenir cap
contraexemple, acabarà assumint.

6. La llengua no pot ser una matèria més de la formació dels futurs mestres; cal
que en sigui un eix central, com també ho ha de ser la seua formació
sociolingüística. Cal incidir en la qualitat de la seua expressió a tots nivells
(fonètic, sintàctic, lèxic...) i en les actituds. Pensem que el període de més gran
receptivitat lingüística i, per tant, de més gran eficàcia en l’assimilació del codi
en totes les seues dimensions és el que va dels pocs mesos fins als 6-7 anys.
L’expressió lingüística mereixeria ponderar de manera especial en la formació
dels futurs mestres i tècnics i trobar-se sotmesa a un sistema d’avaluació
singularitzada respecte a la resta de continguts de la seua formació.

7. Caldria que en els centres on es desenvolupessin programes educatius basats

en projectes o es promoguessin les pràctiques d’ensenyament cooperatiu es
vetllés (a l’hora de formar grups de treball, de proporcionar materials o de fer
les indicacions pertinents perquè els estudiants efectuïn les recerques
necessàries per a la realització de les tasques proposades) perquè la llengua
de relació entre els estudiants fos la catalana i s’evités la reproducció, dins de
l’aula, dels hàbits diglòssics que caracteritzen les relacions lingüístiques en la
societat catalana actual.

8. La competència lingüística en català i la formació sociolingüística també

haurien de ser continguts centrals del postgrau de professorat de secundària
per a totes les especialitats docents. És essencial mantenir la continuïtat i la
coherència en els usos lingüístics durant totes les etapes de l’ensenyament
obligatori i en l’ensenyament secundari postobligatori.
Novament, l’expressió lingüística mereixeria ponderar de manera especial en
la formació dels futurs mestres i tècnics i trobar-se sotmesa a un sistema
d’avaluació singularitzada respecte a la resta de continguts de la seua
formació.

9. Cal una promoció constant dels estudis de filologia catalana (o de romanística

amb especialitat de llengua catalana) limitant l’accés a la formació pública
docent de llengua i literatura catalanes als titulats en aquests estudis.

10. Caldrà promoure la formació contínua dels mestres i dels professors de

llengua i literatura catalanes en didàctica d’ensenyament del català a no
catalanoparlants inicials, la formació en tècniques immersives, la formació en
sociolingüística i els congressos i trobades per a l’intercanvi d’experièn-cies
d’èxit.

14

@DocentsxRep [Link]
 Per a assolir la normalitat lingüística a l’escola catalana

11. Cal garantir el reciclatge dels actuals docents de tots els nivells i especialitats
en coneixements sociolingüístics, així com millorar la seua formació i
competències lingüístiques.

12. Cal tenir en compte i garantir que no són només els mestres i els professors
els qui caldrà que facin ús sistemàtic i assertiu de la llengua i promoguin
aquest ús entre els estudiant, sinó també la resta de treballadors que formen
part de la comunitat escolar: monitors d’esport, monitors de menjador,
vetlladors, personal d’administració i serveis... Tots ells han de tenir una
formació lingüística i sociolingüística suficient i adequada, i han de
comprendre el sentit que té que mantinguin una determinada conducta
lingüística que afavoreixi el català.

13. Tret de casos específics i justificats, la llengua de les activitats extraescolars i

complementàries cal que sigui la catalana. Caldrà, a més a més, promoure
activitats extraescolars centrades en la llengua, en el seu perfeccionament i
ús, tal com es fa amb llengües com l’anglès (al cap i al fi per a gran part de
l’alumnat actual a Catalunya el català s’assembla molt a una llengua
estrangera).

14. Cal garantir que els estudiants de secundària obligatòria acabin els seus
estudis amb coneixements suficients de la dinàmica sociolingüística i havent
treballat les actituds lingüístiques (psicolingüística) de manera explícita.

15. Cal ser especialment curosos amb els usos lingüístics en el moment de la
transició de primària a secundària i de secundària obligatòria a secundària
postobligatòria, així com en el pas d’aquesta darrera a la universitat, perquè,
en tots tres casos, es tracta de moments canvi i renovació de les relacions
socials especialment propicis als canvis lingüístics. Incidint en la composició de
l’alumnat i en el capteniment lingüístic adequat per part de professorat
podrem aconseguir que el català s’estableixi com a llengua de comunicació
habitual entre estudiants que, fins aleshores, havien conservat una altra
llengua com la de relació preferent o única.

16. Cal tenir ben present que les identificacions i les fidelitats lingüístiques es
forgen molt principalment en l’etapa de l’ensenyament secundari, justament
aquell els usos lingüístics del qual més descurats han estat per l’Administració
catalana. Si els ensenyaments infantil i primari han de garantir un domini
suficient del codi, el secundari l’ha de perfeccionar i ha de contribuir a formar
una joventut que s’identifiqui amb la llengua. No pot ser que el català hi
esdevingui residual, minoritari o perifèric. Potser no fóra mala idea acollir-se a
les sentències que, amb tota una altra voluntat han estat dictades pel Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i ratificades del Tribunal Suprem (TS) i,
recolzant-s’hi, garantir que la vehicularitat del castellà no superi, en cap cas, el
25% de les hores lectives en els centres en què ara té una presència més gran.

17. Cal promoure decididament i amb caràcter d’urgència l’existència dels

materials audiovisuals necessaris en llengua catalana per tal de poder-los fer
servir com a materials didàctics a l’aula i que siguin, alhora, fàcilment
accessibles als estudiants que, ja sigui a l’aula mateixa o a casa seua, facin
recerques a internet. Cal tenir en compte el fet que, actualment, gran part de
les sessions de classe impartides pel professorat que efectivament usa el
català com a llengua vehicular acaben sent sessions bilingües català-castellà o
monolingües en castellà pel fet que es recorre a materials audiovisuals fets en
aquesta darrera llengua o doblats o subtitulats a ella. El doblatge de
documentaris, films, curtmetratges, serials,... la subtitulació de presentacions
de diapositives, de vídeos breus... hauria de centrar gran part dels esforços i
dels recursos d’una Administració catalana realment amoïnada pel futur de la
llengua.

15

@DocentsxRep [Link]
 Per a assolir la normalitat lingüística a l’escola catalana

18. Cal promoure la creació i l’aplicació de projectes educatius i de producció

audiovisual fets directament en català per part de l’alumnat. En aquest sentit,
caldria introduir l’educació audiovisual com un eix transversal que podria
estimular, a més de la formació de públic amb competència crítica, la
producció, per part dels nostres estudiants, de material audiovisual de
diverses menes, cosa que els podria dur-los a fer-ne també en el seu temps
d’oci.

19. Cal garantir l’existència de versions catalanes de totes les aplicacions

informàtiques i dels sistemes operatius, el reconeixement del català per part
dels programes que funcionen per reconeixement de veu (tant en ordinadors
com en dispositius de telefonia mòbil o tablets), la inclusió del català entre les
llengües disponibles per a la interacció amb assistents de veu, i molt
important: la traducció de textos divulgatius al català (ara, sovint, les
fotocòpies lliurades a l’alumnat en concepte de material didàctic de suport
són en castellà).

20. Caldria tenir cura que els sistemes operatius i els navegadors dels ordinadors
dels centres educatius estiguessin permanentment configurats en català.
Aquesta hauria de ser una exigència que l’Administració hauria de traslladar,
no sols als centres i als coordinadors TIC (als quals caldria fer arribar
instruccions clares), sinó també als proveïdors de material informàtic.

21. És necessari, també, l’increment de la presència de materials didàctics en línia

en llengua catalana (cosa que es podria estimular amb recompenses al
professorat que els confeccionés i els fes públics), a més de l’increment del
fons d’e-books en català, (que caldria que s’acompanyés d’una més gran
facilitat per va localitzar-los i accedir-hi).

22. Cal posar en marxa programes anuals de traducció de manuals, de textos de

referència i de novetats editorial científiques (tant en forma de monografies
com d’articles), l’existència dels quals és condició de possibilitat per a poder
cursar estudis superiors, si no exclusivament en català, si almenys
essencialment en aquesta llengua.

23. És un objectiu estratègic fonamental aconseguir que plataformes com HBO,

Netflix i similars, emetin tantes produccions en llengua catalana, o doblades la
català, com sigui possible (i en el cas que una producció estigués disponible en
més d’una llengua, que aquella a la qual accedís l’espectador per defecte fos
la catalana). No cal dir, tampoc, que l’existència d’una més gran oferta de
televisió convencional en català, especialment de canals adreçats al públic
infantil i juvenil resultaria altament beneficiosa.

24. Paral•lelament, caldria subscriure tots els centres educatius als webs
FIlminCAT i seriesencatalà.tv i divulgar insistentment entre el professorat la
seua existència tot donant a conèixer, també, els productes que ofereixen.
Podria valorar-se la possibilitat de regalar a tots els joves catalans a partir del
16 anys, una subscripció de tres anys a aquestes pàgines web (extensible a
qualsevol altra que oferís de difusió en línia o en streaming en llengua
catalana (sempre que aquesta hi ocupés una lloc exclusiu o preferent). Totes
dues possibilitats podrien fer-se extensives a la resta de territoris del domini
lingüístic català.

25. Caldria, també, disposar una plataforma en línia de franc i de fàcil accés amb
el contingut de la Filmoteca de Catalunya. Aquesta plataforma hauria de ser
ben coneguda del personal docent.

26. És de gran importància conscienciar la població en general que els joves

catalans són el grup d’edat en què la competència lingüística en català es
troba més estesa (malgrat no ser total, ni tenir sempre el nivell desitjable).
L’objectiu d’aquesta conscienciació ha de ser garantir que la llengua per

16

@DocentsxRep [Link]
 Per a assolir la normalitat lingüística a l’escola catalana

defecte a l’hora d’adreçar-se als nostres joves en les situacions comunicatives

privades i públiques de la vida quotidiana sigui el català.
(És feridor veure com nois i noies que han estat escolaritzats en català sense
tenir aquesta llengua com inicial, després de formar-s’hi i d’adquirir-hi
competència, s’adonen que els resulta difícil de fer-la servir perquè ningú o
gairebé ningú vol adreçar-se’ls-hi, de manera que, finalment, opten per
renunciar-hi i considerar els esforços esmerçats en el seu aprenentatge com a
inútils.)

27. Cal desenvolupar programes d’intercanvi centrats en la llengua i el

coneixement del territori entre instituts dels diferents territoris del domini
lingüístic català.

28. Cal promoure a tots els centres, l’organització, cada curs acadèmic, programes
de parelles lingüístiques que contribueixin, no sols a l’aprenentatge del català
i a la socialització en aquesta llengua de l’alumat nouvingut, sinó també a
l’adquisició de l’hàbit d’usar el català com a llengua d’interacció per part dels
alumnes que no el tenen com a L1 i estan avesats a usar-ne d’altres.
29. Cal garantir que els estudis universitaris, en totes les especialitats disponibles,
i en tots els nivells, puguin seguir-se exclusivament en català en qualsevol
universitat pública del domini lingüístic. Això no té perquè ser incompatible
amb l’existència de grups, línies o de cursos específics en altres llengües.

30. Cal la formació, en tots centres d’ensenyament, d’una COMISSIÓ DE

NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA (CNL) que, convenientment assessorada i orientada
des de l’Administració, estudiï quina és la situació sociolingüística del centre i
del seu entorn i que identifiqui quins són els punts febles que dificulten,
interfereixen, o fins i tot bloquegen i impedeixen l’increment i la normalització
de l’ús del català entre l’alumnat. Aquesta COMISSIÓ DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
(CNL) caldria que elaborés un Pla de Normalització Lingüística (PNL) de centre
i que planifiqués, amb caràcter anual, i d'acord amb allò contemplat en el Pla
de Normalització Lingüística, un Pla de Normalització Lingüística Anual (PNLA)
en què es contemplessin un seguit d'objectius a assolir en aquell curs, i s'hi
establissin les actuacions que caldria dur a terme per tal d'abastar-los, es
pressupostessin els recursos que caldria esmerçar-hi i es determinessin els
terminis per a la consecució de cadascun dels objectius prefixats. La COMISSIÓ
DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA (CNL) hauria d’avaluar cada curs el nivell
d'acompliment dels objectius previstos en el pla de normalització lingüística
corresponent a aquell exercici.
Al capdavant de la comissió de normalització caldria que hi hagués un
COORDINADOR DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA , que hauria de ser un càrrec nou de
l’organigrama de l’equip directiu dels centres i tenir la consideració i el
reconeixement acadèmics i laborals consegüents.

31. Cal conscienciar de la necessitat que els conductors dels programes de ràdio i
de televisió en català i la resta de persones involucrades, així com els
intervinents en les produccions audiovisuals en llengua catalana, evitin
normalitzar pràctiques diglòssiques com la de la convergència lingüística cap
al castellà o el recurs a aquesta llengua com a procediment per a aconseguir
un efecte còmic o d’apropament a l’audiència. Així mateix, en el cas concret
de les produccions de ficció en català caldria que, sempre que l’efecte
dramàtic no ho justifiqués, s’evités també de naturalitzar-hi la presència
habitual del castellà i de normalitzar-hi les actituds lingüístiques de
subordinació del català (de manera anàloga a com, per exemple, es mira
d’evitar de normalitzar prejudicis sexistes, racistes o d’altres tipus).

32. Cal una campanya institucional (assistida, si fos necessari, per entitats
associatives i en qualsevol cas planificada conjuntament per totes les

17

@DocentsxRep [Link]
 Per a assolir la normalitat lingüística a l’escola catalana

institucions autonòmiques i regionals dels diversos territoris de llengua

catalana) de generalització del bilingüisme en el món laboral i dels negocis i en
la retolació.

18

@DocentsxRep [Link]