IDEES PRÈVIES

Què és la matèria?

Què és la química?

Canvi físic vs Canvi químic

UD1. La matèria
Química 1r Batxillerat 2023-2024
 1. Lleis ponderals
1. Llei de Conservació de la massa – Lavoisier
2. Llei de les proporcions definides – Proust
3. Llei de les proporcions múltiples – Dalton
4. Llei de les proporcions recíproques – Richter
2. Teoria atòmica de Dalton
índex 3. Teoria cineticomolecular
4. Els canvis d’estat i el diagrama de fases
5. La mesura de la quantitat de substància
1. Els àtoms, isòtops i ions
2. La massa dels àtoms
3. Espectrometria de masses
4. El mol
 1. Lleis ponderals

Marie-Anne Paulze i Antoine-Laurent Lavoisier Què és la teoria del flogist?

(1758-1836) (1743-1794)
Per què van guillotinar a Antoine Lavoisier?
Qui són aquests personatges de
Per què Marie-Anne Paulze no va
la imatge?
publicar mai cap llibre, cap investigació,
ni cap dibuix amb el seu nom?
 1.1. Llei de conservació de la massa - Lavoisier

“La matèria no es crea ni es

destrueix, només es
transforma”

Marie-Anne Paulze i Antoine-Laurent Lavoisier

(1758-1836) (1743-1794)

massa reactius = massa productes

1.1 Llei de conservació de la massa - Lavoisier
“La matèria no es crea ni es destrueix, només es transforma”

Es compleix sempre aquesta llei?

https://www.youtube.com/watch?v=33GDbOtfhSc&t=44s
1.1 Lleis ponderals: Llei de Conservació de la massa
“La matèria no es crea ni es destrueix, només es transforma”

Exemple 13 (p. 28):

Al laboratori es calcina una mostra de 5,432 g d’estany i s’obtenen 6,627 g d’òxid d’estany.
Quants grams d’oxigen han reaccionat?

Estany + oxigen Òxid d’estany

5,432 g 6,627 g – 5,432 g = 1,195 g 6,627 g

1.2 Lleis ponderals: Llei de les proporcions definides
o constants

“L’aigua pura conté sempre 11,2% en massa d’hidrogen i 88,8% en massa d’oxigen.
És a dir, per cada 100 g d’aigua sempre hi ha 11,2 g d’hidrogen i 88,8 g d’oxigen”

“Els elements que formen un compost sempre es combinen en una

Josep Luis Proust
(1754-1826)
proporció de massa constant, independentment de quines siguin
les condicions en què s’ha obtingut o en què s’ha sintetitzat”
 1.2 Lleis ponderals: Llei de les proporcions definides
“Els elements que formen un compost sempre es combinen en una proporció de massa constant,
independentment de quines siguin les condicions en què s’ha obtingut o en què s’ha sintetitzat”

Exemple 14 (p 29) Al laboratori s’observa que 3,20 g de calci es combinen amb 1,28 g d’oxigen per formar
òxid de calci.
a) Quants grams de calci es combinaran amb 3,5 g d’oxigen?
b) Quants grams d’oxigen es combinaran amb 10 g de calci?
c) Quants grams de calci i d’oxigen es combinaran per formar 100 g d’òxid de calci?

NO UTILITZAR REGLES DE 3!!!!

 1.2 Llei de les proporcions definides - Proust
“Els elements que formen un compost sempre es combinen en una proporció de massa constant,
independentment de quines siguin les condicions en què s’ha obtingut o en què s’ha sintetitzat”

vs
Josep Luis Proust (1754-1826) Claude Louis Berthollet (1748-1822)
1.3 Llei de les proporcions múltiples - Dalton
“Quan una quantitat de massa fixa d’un element X es combina amb vàries
masses d’un element A per formar compostos diferents, les masses diferents de
l’element A es combinen amb aquesta quantitat de massa fixa de l’element X en
una proporció de nombres enters senzills ”

CO2 3 : 8
C+O Proporció de
nombres enters
senzills ( 8/4 = 2)
CO 3:4

John Dalton (1766-1844) Massa fixa

1.3 Llei de les proporcions múltiples - Dalton
“Quan una quantitat de massa fixa d’un element X es combina amb vàries masses d’un element A
per formar compostos diferents, les masses diferents de l’element A es combinen amb aquesta
quantitat de massa fixa de l’element X en una proporció de nombres enters senzills ”

Exemple 15 (p.30)

El coure i l’oxigen formen dos òxids diferents, A i B. L’òxid A conté un 79,87% en massa de coure i
l’òxid B conté un 88,81% en massa de coure. Comprova que es compleix la llei de les proporcions
múltiples.
1.4 Llei de les proporcions recíproques - Richter
“Les masses de dos elements A i B que es combinen amb la mateixa massa d’un
altre element C estan en la mateixa relació que les masses d’A i B quan es
combinen entre si”

Jeremias Bejamin Richter Calci + clor → clorur de calci 1 g calci → 1,8 g clor
(1762 – 1807)
40 g 70 g

Calci + oxigen → òxid de calci 1 g d’oxigen → 2,5 grams de calci

40 g 16 g 4,4 𝑔 𝑑𝑒 𝑐𝑙𝑜𝑟
= 1,8
2,5 𝑔 𝑑𝑒 𝑐𝑎𝑙𝑐𝑖
Clor + oxigen → òxid de diclor 1 g d’oxigen → 4,4 grams de clor
70 g 16 g
 Jöns Jakob Berzelius
(1779-1848)

Fe K Cu
ferrum kalium cuprum

S Au Hg
sulphur aurum hidrargirium

Na P Sn
natrium phosphorus stannum
2. Teoria atòmica de Dalton
John Dalton (1766-1844) al 1803:

❖ Els elements estan formats per àtoms, que són unes partícules molt petites,
discretes i indivisibles.
❖ Els àtoms no es poden crear ni destruir en els processos químics.
❖ Tots els àtoms del mateix element són iguals entre si, és a dir, tenen la
mateixa massa, la mateixa mida i les mateixes propietats físiques i químiques.
Els àtoms dels diferents elements tenen propietats diferents
❖ Els compostos químics estan formats per “àtoms de compost”, que són iguals
entre si.
3. Teoria cineticomolecular
3. Teoria cineticomolecular

❖ Tota la matèria està formada per partícules que estan sotmeses a unes forces
d’atracció mútues d’intensitat i naturalesa molt variada.

❖ Qualsevol partícula es troba sempre en moviment, tot i que la seva velocitat

depèn tant de la temperatura com de l’estat d’agregació en què es troba.

❖ Les partícules xoquen elàsticament entre elles, de manera que l’energia total
es conserva.

Phet Colorado
3. Teoria cineticomolecular

Estat sòlid Estat líquid Estat gasós

3. Teoria cineticomolecular: Els gasos
• Constituïts per un gran nombre de molècules
• Moviment molt ràpid en totes direccions i aleatori
(disposició molt desordenada)
• Ocupen tot el volum disponible
• Partícules individuals molt separades entre elles –>
Molt comprimibles
• Forces d’atracció entre molècules bastant febles
• L’energia total es conserva

Estat gasós • Difusió molecular

3. Teoria cineticomolecular: Els gasos
DIFUSIÓ MOLECULAR

Estat gasós
3.Teoria cineticomolecular: Els líquids

• Partícules més o menys pròximes que es mouen

Estat líquid aleatòriament (disposició desordenada)
• Forces de cohesió entre partícules inferiors a la dels
sòlids i molt superior a la dels gasos
• Densitat dels líquids molt superior a la dels gasos
• No tenen una forma fixa, s’adapten a la forma del
recipient que el conté
• Difusió molecular, més lenta
 3.Teoria cineticomolecular: Els líquids

La viscositat és la resistència
que presenta un líquid a fluir.
 3.Teoria cineticomolecular: Els líquids

S’anomena tensió superficial al fenomen

mitjançant el qual la superfície d’un líquid es
comporta com si fos una membrana elàstica.
3.Teoria cineticomolecular: Els líquids
3.Teoria cineticomolecular: Els líquids

Tensioactius Impermeables
Disminueixen la tensió superficial Augmenten la tensió superficial
 3. Teoria cineticomolecular: Els sòlids Sòlids amorfs (estat vitri)

Sòlids cristal·lins
Estat sòlid

• Partícules molt pròximes

• Disposició més o menys ordenada
• Vibració al voltant d’un punt
• Forces de cohesió entre partícules molt
elevades
 3. Teoria cineticomolecular: Cristalls líquids

Sòlid Cristall líquid Líquid

• Estat intermedi entre sòlid i líquid.

• Substàncies líquides que tenen una
estructura interna ordenada
semblant a la dels sòlids.
3. Teoria cineticomolecular: Plasma

T = 25°C

Hidrogen gas
3. Teoria cineticomolecular: Plasma

T = 5000°C

+ +

Àtoms d’hidrogen
3. Teoria cineticomolecular: Plasma

T = 106°C

+ + +

+ + - + -
-

+ + + + + +
- - -

+ - + + - + + -
+ - - -

- - - - -
-
+ + + + + +

Plasma
3. Teoria cineticomolecular: Plasma

T = 25°C T= 5000 ° C T= 106 °C

- +

+ -

+ +
+ -

+ + -
-

- -
+ +

Hidrogen gas Àtoms d’hidrogen Plasma

3. Teoria cineticomolecular: Plasma
4. Els canvis d’estat i el diagrama de fases

Líquid

Gasós

Sòlid

Sublimació inversa

Sublimació
4. Evaporació vs Ebullició vs. Vaporització

L’evaporació és el pas de L’ebullició és el pas de líquid a gas que es

líquid a gas que es produeix produeix en tots els punts de la massa líquida.
únicament en la superfície i Tot líquid d’una substància pura bull a una
es pot produir a qualsevol temperatura característica anomenada
temperatura. temperatura d’ebullició.
 4. Evaporació vs Ebullició vs. Vaporització
La pressió de vapor d’un líquid a una determinada temperatura i en un recipient
tancat és la pressió que exerceixen les partícules de vapor per sobre de la superfície
del líquid quan s’ha arribat a l’equilibri dinàmic entre el líquid i el seu vapor.
4. Temperatura vs Calor
T= 30°𝐶 T= 10°𝐶
La temperatura és una magnitud fonamental relacionada amb el
nivell d’energia cinètica de les partícules. Quant més ràpid es
mouen les partícules d’un cos, més alta és la seva temperatura.
En el Sistema Internacional, es mesura en graus kelvin (K). També
es pot mesurar en graus Celsius (°C) o graus Fahrenheit (°F).
0 °C = 32 °F = 273,15 K

La calor és l’energia transferida des d’un cos amb una temperatura

més alta fins a un altre cos a menor temperatura. En el Sistema
Internacional es mesura en joules (J). També és molt habitual
utilitzar les calories (Cal).

Una caloria equival a la quantitat de calor necessària per

augmentar 1 grau centígrad la temperatura d’un gram d’aigua
Transferència de calor
1 cal = 4,184 J
4. Els canvis d’estat i el diagrama de fases
Temperatura (℃)

5
4
T ebullició

3
2
T fusió
1 Temps (min)
4. Els canvis d’estat i el diagrama de fases
T
gas
Condensació

gas/líquid líquid
Solidificació

líquid/sòlid
sòlid

Calor alliberada
Al laboratori s’ha dissenyat un experiment que ens permet monitoritzar la calor
subministrada i la temperatura d’un kg d’aigua des de -40°C fins a 140 °C. A partir de les
dades obtingudes en la següent taula, representa la corba d’escalfament.

Temperatura (°C) Calor subministrada (kJ)

Un cop elaborada la -40 0
gràfica, indica: -18,23 45,5
0 89,4
a) En quin estat es troba 0 239,8
l’aigua en cada tram 0 415,6
b) La temperatura de 20,45 503,1
fusió i d’ebullició 68,44 703,7
c) La calor latent de fusió 100 841,6
d) La calor latent de 100 1000
vaporització 100 1694
e) La calor total 100 2364,6
subministrada 100 3091,7
118,92 3129,3
140 3170,2
T 𝑞1 = 𝑚 · 𝐶𝑒 (𝑔𝑒𝑙) · ∆𝑇

5 𝑞2 = 𝑚 · 𝐿𝑓𝑢𝑠𝑖ó
4
𝑞3 = 𝑚 · 𝐶𝑒 (𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎) · ∆𝑇
2 3 UNITATS
𝑞4 = 𝑚 · 𝐿𝑣𝑎𝑝𝑜𝑟𝑖𝑡𝑧𝑎𝑐𝑖ó
1 𝑞5 = 𝑚 · 𝐶𝑒 (𝑣𝑎𝑝𝑜𝑟 𝑑′𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎) · ∆𝑇

𝑞𝑇 = 𝑞1 + 𝑞2 + 𝑞3 + 𝑞4 + 𝑞5
Calor

𝐽
𝑚 = 𝑚𝑎𝑠𝑠𝑎 𝐾𝑔 ∆𝑇= Variació de temperatura (K) 𝐶𝑒 = 𝐶𝑎𝑙𝑜𝑟 𝑒𝑠𝑝𝑒𝑐í𝑓𝑖𝑐𝑎 ( )
𝐾𝑔 · 𝑘
𝐽 𝐽
𝐿𝑓𝑢𝑠𝑖ó = 𝐶𝑎𝑙𝑜𝑟 𝑙𝑎𝑡𝑒𝑛𝑡 𝑑𝑒 𝑓𝑢𝑠𝑖ó ( ) 𝐿𝑣𝑎𝑝𝑜𝑟𝑖𝑡𝑧𝑎𝑐𝑖ó = 𝐶𝑎𝑙𝑜𝑟 𝑙𝑎𝑡𝑒𝑛𝑡 𝑑𝑒 𝑣𝑎𝑝𝑜𝑟𝑖𝑡𝑧𝑎𝑐𝑖ó ( )
𝐾𝑔 𝐾𝑔
 4. Els canvis d’estat i el diagrama de fases
Exemple 1 (p 14) Quanta calor cap aportar per vaporitzar 1,5 kg d’aigua líquida a 25℃ i una pressió d’una
atmosfera?
𝑐𝑎𝑙 𝑐𝑎𝑙
Dades: 𝐶𝑒 (𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎 𝑙í𝑞𝑢𝑖𝑑𝑎) = 1 ; 𝐿𝑣 (𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎 𝑙í𝑞𝑢𝑖𝑑𝑎) = 540
𝑔·𝐾 𝑔·𝐾
 4. Problema resolt p.15
El plom, Pb, és un metall tòxic, però fins no fa gaires anys es feia servir
per fabricar tota mena d’objectes perquè es tou, fon a una temperatura
baixa i es treballa molt bé. Molts aficionats el fonien en petits gresols i
l’abocaven en motlles per fer-ne figuretes de plom. Tens 150 g de plom i
en vols fer una figureta.
𝑘𝐽 𝑐𝑎𝑙 𝐽
Dades: 𝐿𝑓 (𝑃𝑏) = 22,5 ; 𝐿𝑣 (𝑔𝑒𝑙) = 80 ; 𝐶𝑒 (𝑃𝑏 𝑠ò𝑙𝑖𝑑) = 130 ;
𝑘𝑔 𝑔 𝑘𝑔·𝐾

𝑐𝑎𝑙
𝐶𝑒 (𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎) = 1 ;
𝑔·𝐾

a) A quina temperatura es fon el plom?

b) Quina quantitat de calor alliberen els 150 g de plom quan experimenten el canvi d’estat i el refredament posterior que mostra el
gràfic?
c) Quina massa de gel es podria fondre amb aquesta calor cedida?
d) Si, quan és a 250℃, submergeixes la figura de plom en un barril de 50 L d’aigua líquida a 0℃, quina temperatura final assoliran
les dues substàncies?
El diagrama de fases del CO2
 4. El diagrama de fases
p
Fluid
supercrític
Què és?
Líquid
És una representació de l’estat físic i dels
Sòlid
canvis d’estat d’una substància pura en funció
de les condicions de pressió i temperatura

Vapor

T
4. El diagrama de fases del CO2

Fluid
Sòlid Líquid
supercrític

73.1
p (atm)

Punt crític
5.1
Vapor

1.0

Punt triple
-78 -57 31 T (℃)
 4. El diagrama de fases del CO2

Com estarà el CO2 a...

C Fluid
supercrític
73.1 Líquid A) 0℃ i 1 atm
D
p (atm)

B) -100 ℃ i 5 atm
Sòlid Punt triple
E C) 40 ℃ i 80 atm
5.1 B
Vapor D) 25 ℃ i 10 atm
1.0 A E) -57 ℃ i 5,1 atm

-78 -57 31 T (℃)

4. El diagrama de fases del CO2 : Estat supercrític

CAFEÏNA

El CO2 supercrític presenta propietats del CO2 gas

(gran difusió) i CO2 líquid (bon dissolvent).
Permet obtenir cafè 97-99% descafeïnat, deixant
intactes els compostos que donen l’aroma i el
sabor característic del cafè.
 4. El diagrama de fases. Exercicis
p

a) Què passa quan escalfem aquesta

Sòlid Líquid substància mantenint constant la
M A pressió?
B
x x x

b) Què passa quan disminuïm la pressió

mantenint constant la temperatura?

Cx Vapor

T
4. El diagrama de fases de l’aigua

Punt triple

374 (℃)
218 atm
4. El diagrama de fases de l’aigua

Aigua
Gel Aigua supercrítica
líquida
218
p (atm)

1.0 Punt crític

0,006
Vapor
d’aigua

Punt triple
0,0 100 374 T (℃)
0,01
 4. El diagrama de fases de l’aigua: Liofilització

Aplicacions

És un procés que té com a objectiu

separar l’aigua (o altre solvent) d’una
dissolució mitjançant congelació i
posterior sublimació del gel a pressió
reduïda
4. El diagrama de fases de l’aigua

Si un dia vaig amb

els meus amics
d’excursió i decidim
pujar una muntanya,
com podria saber
fins a quina alçada
he arribat?
 4. El diagrama de fases de l’aigua A quina temperatura
bull l’aigua...

PISTA:
Aproximadament, la
temperatura
d’ebullició baixa un
℃ cada 300 m

Barceloneta 100℃ Olla exprés 120℃

Núvols (19.000 m) 36,67℃ Everest (8848 m) 70,5℃ Pica d’Estats (3143,5 m) 89,5℃
 4. El diagrama de fases. Exercicis
p

E x Aigua
Dins un recipient amb èmbol hi ha una
determinada massa de vapor d’aigua en
les condicions definides pel punt N.
Gel Raona què succeeix en augmentar la
pressió.
Dx
Vapor

N
x

T
 4. El diagrama de fases. Exercicis
p

Una quantitat determinada d’una

substància pura es troba en les
condicions definides pel punt N del
diagrama de fases. Analitza que succeeix
quan:

a) En refredar, mantenint constant la

pressió
b) En augmentar la pressió, mantenint
Nx constant la temperatura