Breu història de la Societat Amics de la Muntanya – SAM

La SAM va néixer oficialment, com a entitat excursionista, el dia 19 de febrer de 1964. Com la
majoria d’entitats excursionistes de l’època, des dels seus inicis la seva vocació va ser molt més
àmplia. La situació del moment (final del franquisme) i la necessitat de fer valdre la llengua i la
cultura del país van anar de costat i, en molts moments, per davant de l’afany merament
excursionista.

No cal dir que les ganes de conèixer i ensenyar la comarca van ser la seva primera meta i així es
pot veure en els “Butlletins de informació per al socis” que es van editar des del primer
moment; al principi, amb periodicitat trimestral. Aquest butlletins, durant anys, van ser l’única
publicació periòdica editada al Pallars.

En aquells butlletins podem veure també com, al començament, l’entitat organitzava cada
diumenge i/o festiu ballades de sardanes, activitats per Nadal, revetlles, sortides socials amb
autocar per conèixer el país i un llarg etcètera, mentre el nombre de socis creixia fins a superar
el miler en menys de deu anys.

D’aquesta primera època, dues coses voldríem destacar sense desmerèixer cap de les
anteriors. Una primera seria l’edició durant dinou anys d’un “Concurs Exposició de Nadales”,
que va esdevenir el més gran i important de les terres de Lleida, amb participació de nadales
rebudes de tot arreu, fins i tot de fora de les terres lleidatanes. La segona seria la participació i
la consolidació de la Fira de Primavera Tremp, en la seva part de megafonia i publicitat, a
càrrec de la SAM durant deu anys, així com en el muntatge d’un estand i les carrosses.

Però va ser a partir de 1976 (un cop mort el dictador) quan la necessitat de crear un país nou
va potenciar el sentit cultural de l’entitat, passant en molts moments per damunt del caire
excursionista. Aquell mateix any, sorgí la campanya “Salvem els monuments de la Conca de
Tremp”, encaminada a demanar als estaments oficials la restauració dels dos monuments del
nostre patrimoni comarcal: el conjunt de Mur i l’església de Covet, declarats monument
nacional des de principi de segle, però totalment oblidats per l’administració anterior.
Enquestes, recollides de signatures, peticions de suport a tots els centres excursionistes de
Catalunya, jornades de neteja, organització d’aplecs i entrevistes amb el Ministeri de Cultura i
el Departament de Cultura de la Generalitat Provisional, van aconseguir fer forat i avui podem
gaudir de la important rehabilitació, sobretot en el conjunt de Mur, que d’altra manera
s’hauria vist condemnat a l’abandó i l’oblit.

Es procedí també a la localització, l’excavació i el desenrunament d’altres enclavaments

(església de Sant Serni de Puigfalconer -que donaria origen l’actual Suterranya-, església de
Sant Joan d’Orcau, ermita de Sant Andreu de Llimiana, etc.)

En un altre ordre de coses, va iniciar-se la recollida sistemàtica de material de tota mena sobre
els monuments pallaresos: bibliografia, goigs, testimonis orals, fotografies, etc.

El 1979 es va portar a terme l’”Exposició Bibliogràfica del Pallars”, conjuntament amb la revista
Escudella de la Pobla de Segur, amb un cicle de conferències sobre la història del Pallars.
El 1981 la SAM es va encarregar de la coordinació al Pallars Jussà de l”’Exposició del Patrimoni
Arquitectònic Català”, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Aquest mateix any, s’organitzà l’exposició “Els Goigs de la Conca de Tremp”, amb exemplars de
principis del segle XVII (en total, se’n recolliren més de 170 de diverses advocacions i llocs de la
Conca )

Anualment, s’organitzaven les Diades de Sant Jordi amb la corresponent venda de llibres i
roses i la presentació i, fins i tot l’edició, de llibres d’autors pallaresos.

Un altre aspecte insòlit és la dinamització de festes populars, amb la recuperació de revetlles i

aplecs i la participació destacada en la construcció de carrosses per animar la Fira de Tremp,
guanyant nombrosos premis.

Els anys 80 significaran un punt d’inflexió. La Generalitat ja està plenament constituïda i la

necessitat de fer país de les entitats excursionistes passa a un segon terme, reprenent els seus
objectius d’origen. En el cas de la SAM, també cal fer constar, que el cansament dels socis, que
havien portat una activitat frenètica l’etapa anterior, va fer que l’activitat de l’entitat
disminuís.

A començament dels 90, l’entitat torna a reactivar-se i en poc temps superen de nou el
nombre de socis, més de 800. El món excursionista col·labora en tots els actes socials, fa
pedagogia, organitza i participa en festes populars, aplecs, organitza projeccions setmanals
d’audiovisuals que són un referent a la ciutat, s’apropa al món infantil i torna a editar el famós
Butlletí, font d’informació de primera mà de la realitat del moment.

Després vingué una època menys visible, però igualment important, on les activitats
excursionistes foren pràcticament l’única activitat de la SAM. En aquesta època, el nombre de
llicències federatives que cada any aportava l’entitat, superaven la setantena de promig.

Fa aproximadament dos anys, apareix una nova junta que, amb molt dinamisme i moltes ganes
de treballar, aconsegueix captar més de quatre-cents socis i porta un munt d’activitats a la
motxilla, tal i com es pot veure en les memòries d’activitats.

En aquest resum hem palesat la importància de l’organització de les activitats culturals de

l’entitat, tant o més que el seu vessant esportiu per destacar el paper que ha representat la
SAM en la vida social i cultural de Tremp i la comarca. Podríem dir, sense por a equivocar-nos,
que no podem entendre la vida social i cultural d’aquests darrers anys al Pallars Jussà sense
conèixer la història de la SAM.

Tremp, abril 2014