You are on page 1of 192

TAMAZIT TURA

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

IMEBBER N TESUNT Youcef MERAHI AGRAW N TIRA Hamid BILEK Abdenour HADJ-SAID Said CHEMAKH Samir ARKAM Ramdane ABDENBI URAN DEG WUUN-AGI : Said ZANOUN, Ferhat BALOULI, Hocine AMAZIGH, Ramdane LASHEB, TANALIT, Kania RABDI, Cherifa BILEK-BENLAMARA, Djaafar MESSAOUDI, Inelmaden n tmazit (Bgayet), Youcef ACHOURI, Koussaila ALIK, Ramdane ABDENBI, Mohamed Arab AIT KACI, Djamel HAMRI, Fatima AIT HAMLAT, Habib-Allah MANSOURI, Inelmaden n tmazit (TO), Ahcene MARICHE, Boudjema AZIRI, Djamel BENAOUF, Hacene HALOUANE, Malek HOUD, Mohamed Zakaria BENRAMDANE, Youcef MERAHI, Said CHEMAKH

19, avenue Mustapha El Ouali (ex Debussy) Alger Tl : 021-64-29-10/11 - Fax : 021-63-59-16 B.P. 400, 16070, El Mouradia - Alger

TAGDUDA TAZZAYRIT TAMAGDAYT TAERFANT TASELWIT N TEGDUDA ASQAMU UNNIG N TIMMUZA

TAMAZIT
TURA

tamazi$t tura

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza


Tamazit tura Un 4 / yennayer 2010

ISSN : 1112-9417 Dprt lgal : 4832-2008

Tamazit, imira, tewa kan ad tt-naru ad tt-ner.

I kenwi akked wayla-nwen, ay anda tebum tilim, d aseggas ara d-ibibben ayen ur d-wwin wid i t-yezwaren, n wayen iden, d wayen iceben, d wayen ief ara cfun medden.
Wigi d kra n yibuddan sur Mass Halouane i yimeriyen akken ma llan

AGBUR
I unaur Louns Matoub
Said ZANOUN

TAJMILT
11

Tamuli deg udlis : Idurar Ireqmanen (Sophonisbe) Tissulya n tmara Tudert n umdan Tamda n me
Ferhat BALOULI Hocine AMAZIGH Ramdane LASHEB TANALIT 17 23 27 30

ARIS

Tasekka n uglam
Kania RABDI

TAZRAWT
35

Tafeggact Yir taggara Taqbaylit


Djaafar MESSAOUDI

TULLIST
49 54 65 77 81 88

Cherifa BILEK-BENLAMARA

Taccuyt n yemma Dada Ugade ay imru ...adret ccfaya


Koussaila ALIK

Inelmaden n lmajister n tmazit - Bgayet Jean-Pierre CHABOL - Tasuqelt : Youcef ACHOURI

Ramdane ABDENBI

Tislit
Mohamed Arab AIT KACI 95

Au n tirga - 2 Aar aneggaru - 3


Djamel HAMRI Fatima AIT HAMLAT

TUKKIST
107 117 121 128

Lezib n yiersiwen - 2 Arranku - 2

George ORWELL - Tasuqelt : Habib-Allah MANSOURI Paulo COELHO - Tasuqelt : Inelmaden n tmazit - (T O)

Skud Nizar Qabbani s teqbaylit Lbael war tilas


Boudjemaa AZIRI Djamel BENAOUF Ahcene MARICHE

TAMEDYAZT
141 147 150 162 166 171 173

Tamettant n umedyaz Asmekti

Louis ARAGON - Tasuqelt : Hacene HALOUANE Alphonse DE LAMARTINE - Tasuqelt : Malek HOUD Mohamed Zakaria BENRAMDANE Youcef MERAHI Tasuqelt : Abdennour ABDESSELAM

Lekdeb yebna ef ddel Abrid n ubrid-iw

Tayri si lbed - 1

TAMEZGUNT
179

Amine MAALOUF - Tasuqelt : Said CHEMAKH

TIGEJDIT
Yezzi-d useggas ef Tesunt Tamazit tura. Di Yennayer yezrin i d-yeffe wuun amezwaru n tesunt-nwen, imira aql-a newwe er wuun wis 4. Aseggas di tudert n tesunt mai aas, maca mi ara tmuqle er wuguren yellan deg uric-agi n usireg s tmazit, ama d tasunt ne d adlis, ad tafe d akken yewer ad tessiwe aseggas. Nwala acal d tasunt i d-yeffen maca ur ddirent ara nnig n sin ne kra wuunen, tikwal ad dyeffe wuun amezwaru da teqqunne ! Ihi, ma ifat Tamazit tura tessawe aseggas, ayagi ur-ne d aas imi asmi nebda, ur numin ara ad nessiwe s uun wis 4. Annect-a mai kan d ugur n uurdi, maca d ugur n wid la yettarun s tmazit, imi yewer ad d-tleqe wid ara d-yarun akken ad tidir tesunt. Nekni, ma tkemmel akka, as akken ad yili ciu n lexa, d acu llan yimeddukal i -d-yettaken afud imi ddan-d yid-ne di yal uun. Tajmilt tameqqrant i yal win i d-yefkan kra n uris i Tamazit Tura seg wasmi tebda ar ass-a. Lxir-nsen d ameqqran !

Deg wuun-agi wis 4, am yal tikkelt, llant tejmilin, tullisin, isefra, tizrawin atg. Nessaram d ayen ara wen-ieben. Imi d Yennayer, ad nfares tagnit i wakken ad d-nini aseggas ameggaz i yal amazi yellan di ddunit, nessaram aseggas-agi amaynut ad yili d aseggas n tmazit.
Agraw n tira

TAJMILT

I unaur Louns Matoub


Said ZANOUN

usirem, ad nemawan lwaid i wakken ad nawe er wayen imenna Lwennas ! Ass-agi d ass n tlalit-is, mai d ass n lmut-is ! Fket-as i yemma abecki ad tewwet lbarud fell-as ! Nna eliya, yemma-s

iwen unaur gar yinauren imeqqranen i d-tea tarwa n teqbaylit, Dda Lmulud, yea-d awal yellan d ttbut aqdim n leyal ieddan n at zik yessnen ayen ara d-yeggrin d timektit n ttjarib n usduqqes n leyal i d-iteddun. Dda Lmulud yenna-d : Yella yiwen yella ulac-it, yella yiwen ulac-it yella. Lmena n lemtel-agi d wagi : tirain tijehliyin i yewwten acennay : Louns Matoub ass n 9 tuber 1988 jerent xemsa tikkal, zeglent, ur yemmut ara. Ass n 25 ctember 1994, yettwalqec di Taxuxt, s ler n ugdud amazi n tmurt n Leqbayel ibedden ef yiwen-is ceren ad as-d-brun ne ma ulac ad d-yeru kra ! Tadukli i ibedden ef leqq tewwi-d leqq-is, imi ass n 10 tuber, wid i tyecleqfen bran-as-d di lqahwa umi qaren Roi de Coeur n Tewrirt Mimoun deg At Yanni. Ass n lexmis 25 yunyu 1998, deg usawen n Tala Bunan, lmut, tikkelt nnien terna tegzem-as-d abrid, tella tettrau-t. Lexbar aqesan yendeh : Yemmut Louns Matoub, ddunit akk tenxerwa. Ass-nni ideg ara t-melen, laci ihubb-d si yal amiq, si yal taddart, si yal tamdint, si yal tamurt ! ass-nni ma yewwet-d ugeffur, lqaa ur tellexs ara seg uuqqet n yimdanen i tt-iummen. Akken ur ten-iteffe ara leqel seg wurfan, Malika Matoub, ultma-s, teneq tenna : Ass-agi mai d ass n lezen ! ass-agi d ass

tewwet lbarud berdayen. Louns Matoub ilul-d ! Louns yella yella.


Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 11 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Ma yella Matoub iru d yiwen, yual yeqqel-d ef wacal d wacal i d-yefruri, lmut tezgel-it ! Lmut tettwakellex ! Louns Matoub d amahed n tidet, n tjaddit, n tnalit, n tmazit, lesla-is d isefra, isuan-is d snitra, lfenn-is d leqraya.

Louns Matoub

Akka s zzer u ferr, ad d-nesmekti cwi seg usri n tmeddurt-is. Temi-ines seg useggas 1971 ar 1977, yesedda-tt deg Yesser, iemmel ad ianed acennay n Ccebi Dahmane El
- 12 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Harrachi, d amek i d-isenned ur-s, yerna-d El Hasnaoui akked Slimane Azem. Di 1978, iru er Fransa, ur warraw n lemum-is yellan di La Haute Savoie, s uiwen n Idir, yessufe-d di Studio n Paris ccna-ines amezwaru umi yeqqar Ya lfer-iw s wayes tece yemma-s. Seg wass-nni, simmal lweqt ileu, tauri n Matoub tettnerni. Akk imusnawen n turi an, ran, fehmen belli anauragi i d-iubben seg udrar n tmurt n Leqbayel yewwi-d yid-s ayen yesduqqusen ddhen n wid yellan d iruren yettnadin ad d-banen d acu-ten. Lfenn n Matoub yeccece ! yebrare ! Yefka taftilt-is akin n tlisa ! Iru yettmecberriq amzun d anejmu n teslit n unar, i ikesben acal d wacal d ini yemxallafen di zzin mefquden, emmlent wallen, irennun lezza deg wulawen. Isefra-s, lmusiqa-s, ccna-s, taect-is tawedanit qqlen d tiddukla yecban iij n tussna i d-yessakayen kra n wid teder tnafa n tatut tarurt. Ass n temelt-ines yesban-d temer-is akked uemmel-is er wid ifehmen, yessnen lmena n lfenn ! Ggumman ad amnen belli yeli ireqraq usalas n turi n tmazit. Argaz tameut, amecu ameqqran, d luluf n yilulufen yeddan ad rren tajmilt i umerum, eznen akk, ttrun akk ! Ussan leun, ttnejmaen d agguren, ttnernin d iseggasen, tijmilin ttefrurint di yal amiq n tmurt n Leqbayel, Leqbayel ssyin d kra imeqan n tmurt n Lezzayer, llan wid yefkan isem n Louns i dderya-nsen, inauren, wa s isefra, wa s tira, wa s taect-is, cennun akk mmi-s n Tewrirt Musa. S tussna n tawer, s telwiin n lmeri, s uea n yal lirfa ttusqedcent ilmend n tlalit tis snat n Louns Matoub. Ula d anqac deg uru, sbedden lqedd-is di tuddar n lejdud. Deg unebdu n useggas 1998, aas n tuddsiwin tigralanin i s-yerran tajmilt s ddqiqa n tsusmi, tajmilt n wid irefden ssenaq n tmazit. Aas n tmura di ddunit, abada Fransa, anda isem-is yura s unqac s ufella n telwiin n rrxem, i ssentan ef leyu n kra n yizenqan umi fkan isem n Louns Matoub. Di temdint n Lyon, yiwen ugni semman-as Esplanade Louns Matoub 1956-1998, pote Algrien dexpression berbre, victime de lintolrance. Ilmend n usmekti n useggas wis 10 n lmut n unaur azzayri, ass n 3 juillet 2008, Mass Bertrand Delano, lmir n Paris, yefka i yiwen ubrid di le 19me arrondissement, isem n Louns Matoub.
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 13 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Am akka la nettwali, Louns Matoub ur yemmut ara, mazal-it yella, i lebda ad yili, amkan-is yemer, aba, ixulaf i tyecban la d-rennun si lil er lil, ulac win ara yettun amahed n leqq, n tidet, iurben ef tnalit akked tjaddit s lesla n lfenn akked turi. Tauri yesdukulen, mai d tauri iferqen.

Louns Matoub

- 14 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

AVRIS

Idurar ireqmanen (Sophonisbe)


Ferhat BALOULI

Tamuli deg udlis :

d d-nemmeslay deg uris-agi ef yiwen seg yidlisen i d-yessereg Usqamu Unnig n Timmuza deg useggas n 2004, wagi d tamedyazt i yura mass Hocine Arbaoui, da ad d-nesqerdec deg-s amek tga tmedyazt n umedyaz-agi, maca daen ahat ad d-nemmeslay ssya u ssya ef tmedyazt tamazit tatrart. Mass Hocine Arbaoui d yiwen seg yimedyazen i yegren aas isurifen di ccel-is, imi deg umezruy-is ad d-naf d akken yewwi yiwen warraz aseggas 1989 deg Tfaska taelnawt si Mu U Mend i d-yeran di Micli (in lemmam) di Tizi Wezzu, ssyin akin yetture-d d inebgi er Tfaska n tmedyazt di Bgayet, yetture daen er rradyu taelnawt (tis snat), ad d-nernu er waya d akken mass Hocine Arbaoui d yiwen yellan i waas yiseggasen di leqdic n imusuten akked tdukliwin, da yella d aselway n yiwen ugraw adelsan umi qqaren Tajaddit d amezruy-agi yeuren d tazzla ef yidles akked tsekla tamazit i -yean nefren-d tikkelt-a adlisagi i wakken ad d-nemmeslay fell-as. ef Sophonisbe : Am akka d-yettban deg uzwel n udlis, ameslay deg yisefra yella-d ef Sophonisbe, tagi d yiwet gar temayin i dyeggran deg yiles d yidles amazi, as akken yea-tt cwi wakud

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 17 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

almi tual ur tettwassen ara mli ur yilemiyen-nne, maca tira-agi ahat ad as-d-terr cwi n tudert. Sophonisbe akken la d-ekkun1 d yiwet gar tlawin yelhan u yeran nezzeh, tedder gar yiseggasen 235 (Send Sidna isa) d 203 (S.S..), di tudert-is ad d-qqaren d akken d yelli-s n ugellid aqeraji Hasdrubal win yedduklen akked Sifaks (agellid n yinumidiyen di tallit-nni) mgal irumaniyen akked Masnsen, da di tdukli-nni yellan gar yigelliden, yu Sifaks Sophonisbe, maca amezruy yefka rrbe i Masnsen akked yirumaniyen, ma d Sifaks akked yiqerajiyen rren, deg uzfuf-nni Sophonisbe teggra-d gar yifassen n Masnsen, i ttyuen i kra n wakud kan2 acku Sipion lAfricain imqeddem n yirumaniyen yessuter-as-tt-id i wakken ad tt-yawi er Rome d taklit, din lerma n Sophonisbe tekker-d, da tugi ayenni, ssyin tena iman-is s rraj wala ad tt-awin er Rome akken d taklit*. Ayen akka yezrin d ayen d-nufa deg umezruy, ma di tira n Hocine Arbaoui tamacahut tebda s Masnsen, di lberj wed-s yewwi-d yiwen usefru ef tereg n tudert imi yella wed-s, ulac er tama-s tin iemmel, si tama nnien, yessken-d umedyaz (s usefru nnien i d-tenna Sophonisbe) d akken ula d Sophosnisbe tella di lxiq-nni, abeda imi d tamebust ur Sipion*, ssyin akin yebda Masnsen akked Sophonisbe ttawin ttarran ameslay (yal mi ara yeef yiwen nnuba umeslay yettawi-tt-id umedyaz d asefru), da din i d-mmeslayen (yal yiwen s nnuba-s) ef yisental-nni imeca i d-nebder dagi, mmeslayen ef telneri, lif di tudert, tuggdi akked lqella n yizerfan, ef rrwa, ef usmekti, er taggara, tessuter Sophonisbe deg Masnsen ad tt-yen ne ad tt-ya awi-d kan ur ttyettawi ara Sipion er Rome, maca Masnsen yugi ad tt-ya acku iwala d akken lerma-s ur s-tesmi ara segmi Sophonisbe tu yakan sifaks adaw-is yera ussan-nni, dayenni i yean Sophonisbe ad tne iman-is s tissit n rraj mi la tettmettat yeef-itt Masnsen deg yirebbi-s tedda testaqsa-t-id ma iemmel-itt, netta ur as-d-yerri ara

1 2

www. wekipidia.fr (sophonisbe). La d-qqaren daen am akken Masensen yella (send ad ya Sifaks Sophonisbe) yesa kra n wasaen n tayri akked Sophonisbe, .(wali Wekipidia).

- 18 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

srid ef usteqsi-ines, maca yewi-d asefru ezzif amek i t-sgugem degmi d-tban di tudert-is, ssyin yestaqsa-tt ula d netta ma temmelit, da tenna-as-d er ke, din temmut Sophonisbe, yeggra-d Masnsen wed-s maca amedyaz-nne Hocine Arbaoui yerra-t-id s aekka n Sophonisbe kra n yiseggasen segmi temmut, yenna-d ef uekka n tin iemmel yiwen usefru n tayri. Isental : Di tazwara umeslay, isefra yellan deg udlis-agi ief dnettmeslay mai d ammud n yisefra ur yesin kra gar-asen, maca d yiwet tmacahut anda d-yemlal umezruy n yimazien akked tugniwin n Hocine Arbaoui, da nezmer ad nger adlis-a di enf n tmedyazt i wumi qqaren yifransisen lpope3 ef waya tamuli er yisental-is d wamek cudden d ayen ara d-yawin kra i turi-ines. Isental ief d-yemmeslay udlis-a d Tayri gar Masnsen akked Sophonisbe, da taqsit n udlis irkel tekku-d d acu imeslayen yellan akked wayen yeran di teswiin tineggura n tudert n Sophonisbe (send ad ten iman-is) d wayen d-yea wayenni deg wul n Masnsen, sin ef yidisan n usentel-agi agejdan llan aas n yisental imeca, nezmer ad d-nini neen-d er teqsit tagejdant, isental-agi imeca yella wayen ief d-yemeslay Masensen, yella wayen i d-tenna Sophonisbe, maca llan yimdanen nnien i dineqen deg udlis-a, amezwaru deg-sen, d win i wumi isemma umedyaz Amar azemni, ma d wis sin, d tarbat n yimdanen, wid i wumi isemma umedyaz Hocine Arbaoui ihellalen. Ayen yerzan lebni n yisefra wa zdat waye di tmacahut-agi, da tebda s umeslay n umar azemni ef wazal n tmedyazt asmi s-yenna :

Macahu ! Tellem cahu ! Irgazen yekkaten awal Yetturaren tamedyazt

enf-agi n tmedyazt yella seg wakud aqbur ur yirumaniyen... Di tarabt qqaren-as Al malama ur ufi ara isem-is yakan di tmazit, si tama nnien ur bi ara ad s-semmi acku yezmer yella ur tufi ara kan, maca ad d-ssutre deg wigad d-yelhan d waya ad d-rren tamuli-nsen er-s.
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 19 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

At tmedyazt d amawal N ddunit tebi snat


Ula d taggara n tmacahut tella-d s usefru n umar azemni i d-yemmeslayen daen ef wazal i yesa wawal akked tmedyazt, yenna-as :

Macahu ! Tellem cahu ! Taqbaylit ayen i k-nnan Iwaezniwen usefru Lmena anda ur tt-walan Lebd yettas-d yettruu Ar awal yettas-d kan
Ma yella er daxel n tmacahut, ameslay yettruu yettual gar Masnsen akked Sophonisbe, maca kan akka ini gren-d ihellallen s kra n yisefra (04 iberdan i d-banen s yisefra-nsen) am usefru send aneggaru anda d-ssefran ef wayen d-iteddun er yimazien, da nnan-d :

Ataya ataya wau Ataya yekka-d tizi La yetteffir icennu Wexret-as ad ieddi Ataya ataya wau Ixa tamurt irkelli
Ma d anag seg usefru er waye yella-d tikwal s usefru akken daen i d-yella s yirisen n tira kan, ahat, aya d ayen ara yeen win yearen tamedyazt-a ur ieyyu ara deg uris s umata. Tugniwin : tugna d yiwet seg tgejda timeqqranin n tmedyazt yelhan, da di tmedyazt n Hocine Arbaoui ad d-naf aas n lenaf n tugniwin, nefren-d snat ahat ad d-nbeggen yis-sent amek tga tugna ur umedyaz-agi, tamezwarut deg-sent d tin ideg d-yenna Masnsen:
- 20 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Tusi-d kan Isseni lfer-iw Ufi iman-iw Kkren iudan D tiray bdan Tru- kan Ualen la ettben ussan
Deg umedya-agi n usefru i d-nefren yettmeslay-d Masnsen amek i yella send ad d-tekcem Sophonisbe er tudert-is, d wamek i yual seg wasmi tru, da tugna-agi tebna ef wahil n yiudan, mi tella Sophonisbe iudan ttarun (d ahil yelhan imi tira tettawi-d tamusni) mi tru ualen iudan er lesab n wussan ayen dyessebganen acal yuer rrwa n Sophonisbe ef Masnsen. Deg umedya-agi wis sin ad ner yiwen enf nnien n tugniwin, da walit d acu d-yenna Masnsen :

Tiwwura begent axxam Asemmi la yettcali Ccer yetturar ef yideknan Asirem yeddaddac tikli Mi akken yettnerni yettimur Yettazzal yeli yuggas Mi yeli yerre deg uzagur Nual nettazzal fell-as
Deg umedya-agi, Masensen (di tidet d amedyaz i d-yennan awal) ur a-d-yeskin ara snat tugniwin yemgaraden yiwet gal taye am umedya yezrin, maca yettmeslay-d ef tudert mebla asirem, tin ideg d-yeggra, da deg-s yessekcem ayen yettidir deg yiman-is di tugna n yiwen uxxam yenafen aas anda tiwwura ldint, anda asemmi yettcali, anda asirem yerre deg uzagur kan akken mei, da s tugna n usirem-agi yerren deg uzagur i -d-yessawe Hocine Arbaoui tigawt n Masensen.
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 21 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Awal n taggara : er taggara n umeslay-nne ad d-nini d akken taslet-agi merra tesskan-a-d anda tewwe tmedyazt tamazit tartart, ur teqqim ara kan di timawit ass-a tekcem di tira, ur teqqim ara deg usefru-nni kan amecu tekcem deg usefru aezfan, ass-a tamedyazt-nne tessekfel-d tilufa umezruy s tmuli tamaynut, ef waya ad d-sseggri s teri i wid d-yelhan s tmeslayt-agi-nne akken ad d-zin er tmedyazt akked tira tartart acku aas i d-yeffen tura, asqerdec mazal itezzi di tmedyazt taqburt (as akken ula d tinna s wazal-is maca ur ilaq ara ad neqqim kan deg umezruy), tiri-agi nerfed-itt-id acku numen d akken tasekla s umata tettidir s usqerdec ma d tutlayt tettidir s useqdec, aseqdec atan yella, i dyeggran kan d asqerdec (a win yufan daen ad yili s tmazit mai s tefransist ne s tarabt).

- 22 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tissulya n tmara
Hocine AMAZIGH

amaskalt, aqili wis sin i yerev ad d-yaf yis-s ahat tifrat bab n uxxam, d allal n tsujjayt tatrart ideg s-dyeggra usirem ameqqran. Amejjay n tlawin amezwaru i s-yezzakknen wid i$ef kkant tlufa irewsen $er ta ideg yella, yessuter-as ad as-d-yawi tama$ant tummidt akked usadrar, ssyin akin, yera kra n wussan, amejjay yefka-as-d igmav ur ngerrez ara mavi, yewwi-d $ef tmuvint ad tevfer ifuras i s-d-yefka $ef te$zi n krav wayyuren sakin ad iwali ayen ilaqen, mi yu$al tikkelt tis snat, yenna-as-d umejjay : Ur telli ula d tamhazt $ef wakken ssne$ deg ta$ult-a, maca wali amejjay nniven ma triv, ur gezzem ara asirem, ahat yewer, yugar-iyi, wi yezran ? Akka ihi, ali tadrev, awi terrev seg umazzag $er wayev ur yelli win d-yellan d amaynut, $as akka ur yuyis ara yerna tikli $er zdat, aneggaru deg-sen yenna-as-d : - Addad ideg tella tmercult-ik ass-a ur tezmir ad ak-d-tefk tarwa maca, ssya $er wakka ntedu, yezmer lal war asurdu, ad d-yili wayen yesmendayen deg tussna-ya tasujjayt ad tizmir ad tili d tayemmat am tiyav, acu kan, ssya s assen, ma teriv alamma tesiv 70 d aseggas deg utemmun-ik akken ara tiliv d ababat, ma tu$ev awal-iw anef akin i waya.

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 23 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Ayen yean, i yessawven argaz-a ad yeef iman-is akk annect-a, d allu$ ameqqran ur nettwattu i yexdem baba-s i twacult n umercul n yelli-s. Atan wayen i t-yurzen, ma nezmer ad d-nini akka, yugi ad yefk afus, ad yili d anabal deg udem n uveggal i yullen tawacult-is deg wussan iberkanen, yesmenyaf ad yesaser ur iweu d win i ten-irefden asmi temek fell-asen tegnit n la d usemmiv. D ta i d tirrugza akked yise$ n wid iceffun $ef wid i asenyellan d axxam n tullu$t (bienfaisance). Asmi ikad ubrid belli tameut, dayen d takubit, temiqqert, yewa, iru yid-s s axxam n tedhelt tamettit anda tewcan, ttmuddun imuuven s u$rud i wid iran ad sinnen igurdan ur nla imawlan. Wwin-d ssyinna yiwet tegrudt akken wayes ara tetwannes lalt n uxxam ad s-tekkes a$ilif u ad s-teswattu kra timanest, d acu kan i$tel-as, ieggen-as urgaz-is : - ur-m ad am-tekcem ul, ad trebbiv fell-as tasa, yezmer lal yiwen wass ahat ad d-iflilen, ad d-ewsen fell-as yimawlan-is, u-kem-id belli aql-akem d tamvift kan i telliv ur yelli d tayemmat i tt-id yurwen seg tadist-is ! Yezri wakud a$ezfan, yiwen ur d-yesteqsa fell-as, yiwen wass mi d-yusa bab n uxxam seg umahil-is yaf-d zwaren-t-id yinebgawen werin yessin s axxam-is, yessenef yis-sen akken yella di temyart, tannumi-nne$, d imawlan n tmeut-nni ayen. Usan-d ad awin yelli-tsen, d azref-nsen. Sakin mi d-msukkasen tamusni, yessumer-asen ad asen-en taqcict-a ad tt-issinen, nitni tawwurtnsen teldi, zemren ad d-rnun wiyav n tarwa ma d netni tu$al tadimt i ukufi-nsen, yelli-twen-a zik tla yiwet twacult tura $ur-s snat, nekni d imazzan kan, d lwens ara netwennes yis-s kan daya, wamma d yelli-twen. Temmeslay-d yemma-s n tidet, tegzem-itt-id s tewzel, tenna-d : - Skud ddre$ ur ttanfe$ i yiwen ad d-yelhu s yelli nekk di tmeddurt, ad rehne$ fell-as anaden ucebbub, ucekku-iw ma ilaq ! Dayen, teddez tebrez, akken neqqar, d aavuf n ugama, akka i tella tmeddurt, yal ta$awsa mi ara d-nadin begsen-d $ur-s wat-is d
- 24 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

tammunt ayen, yiwen wass ad asen-tu$al, ad awven $ur-s d acu kan, s ucemmer n yi$allen melum, ur yelli s tlemmit-nni qqaren akken. Ma d tamessinent-nni tame$bunt, yeqqim yimi-s yeldi, yebren umenxas gar wallen-is, teggugem, azekka-nni ur tufi amek ara teg i yiman-is, tekcem-as ul tmeut-nni, tewwev armi d-tenna i urgaz-is : - Ma teffe$ teqcict-a ad rnu$ deffir-nnes ! Yemlami, yerev urgaz-is ad tt-yesserked, ad tt-id-yerr $er tilawt ur yessawev ara, iwala-d baba-s ahat ad tt-id-yerr s abrid, ad ttyesseb$es maca terra aqerru-s i tqabact, argaz-is $as akken yettwages deg userhu d nnif-is ur yelli s $ur-s i d-yekka wayenni, iulfa belli zi$ akk annect-n n tzivert (patience) i yesker $ef wudem n baba-s, taggara yeggra-d am usaber n tewwurt ! Ihi, imi akka i yura di twenza-nne$, ur yelli d kemm ara yeff$en, d nekk, ad awi$ kan ayen yellan $ef uglim-iw ma d tamezdu$t ideg nessezra tudert-nne$ akken 14 yiseggasen-aya attan, i$-am-tt d tarzeft, d tamuli n tnaga (signe de reconnaissance) s $ur-i. D akacaf, acam $ef urgaz ad yeef axxam tameut ad tettmelwa deg yiberdan akked yizenqan, ad yili kan usnuruf garane$. Ad a$-yebvu Yakuc war abekkav u ad yeldi fell-a$ tiwwura n wallu$ yal wa deg-ne$ ad yaf iman-is akken yessarem. Seg tama n urgaz, lewhi n useggas akin mi msebvan akked temyeqqent-is, yules tissulya tikkelt-a yewwi-d tamsedrart am netta. Da i qqaren akken : Msel si tallext-ik ma ur d-wwiv taqdirt ad dtawiv aseksut. Yerna-d $ur-sen llufan amezwaru, sakin yal aseggas s ugrud, yu$al yeggar izilaten : sin, krav yiseggasen gar tlalit akked tayev alarmi yessawev 7 warraw-is d imudduren merra, yerra-d akk agellel-nni yessezra. Ssyin di$, yekker ad yeg talast i tlaliyin-a yeggten $ur-s netta i yellan yectaq-iten.

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 25 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Yeddem imedles-is n twacult, yewa, iru $er umelu adeblan anda gezzmen tilaliyin yeggten, yesteqsa-t umejjay n wezday-nni : - Ma yella armi d tura i d-tukiv a mass, annect-a merra n warraw-ik ad ak-ten-yere Yakuc ? - Tamayt i Yakuc imi aql-i meqqar ndekwale$-d tura wanag acal msakit, i yezgan ar ass-a d uzekka deg tedremt n yives-nsen ! Timetti-nne$ d taqburt nezzeh, tegma, tedder kan deg timawit, ur neqqar ur nettaru tameslayt-nne$ acal n tevmiwin aya tura, armi d-nufa iman-nne$ imira anda akken anzi yeqqar : Wa yuder (iunn) wa yuli, wa yees wa yuki, wa yebri wayev yewwi-t uberi.

- 26 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tudert n umdan
Ramdane LASHEB

smi bab ixelqen lerwa, yexleq-d amdan iudd-as-d kan ecrin n yiseggasen. Yessedel-it netta akked uzgar, d uqjun, d uyul akked yibki. Akken ruent ad fakkent ecrin-nni n yiseggasen n tudert-is, amdan yufa-d imanis ur yerwi ara ddunit. Alarmi d imiren i yufa iman-is, i as-teeb ddunit.Yessuter i bab n txelqit, ad as-yessezef ddunit-is. Yennaas : - Anam a bab ixelqen lerwa, nekk tesedle-iyi akked uzger, uqjun nutni segmi ara d-kkren d lmerta di ddunit, tudert-nsen d taberkant, ssuturen lmut ur tt-ufin. Ma d nekk alarmi d tura i asufi lbenna, alarmi d tura i wwe ad xedme ! Bab n txelqit yerra-as-d : - Nekk ekme s leqq, sedle-ken akken ma tellam, fki-awen akk ecrin n yiseggasen, wagi ur ttuale ara deg-s. Tura teggra-d kan yiwet, ma yella yiwen i iqublen ad ak-yefk cwi si tudert-is nekkini ur d-qqare ara ala. Amdan yerra srid er uzgar, yufa-t akken kan i d-yennejme seg uzaar si tkerza. Yenna-as : - Amek tettili ay azger ? Waqila tufi iman-ik ! - Berka-k askerer fell-i, ttif lmut wala tudert yecban tagi. - D tidet ur-k leqq ! Si be d takerza deg yizuar, akken yal ass, yerna er taggara ulac lxir. Ad k-zlun, ad en aksum-ik yerna ad

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 27 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

rnun aglim-ik d icifa. Yak tesne awal-a : lemmer yettual lxir ad yual i uzger. Akka ara tettwali ay azger bezzaf fell-ak ecrin yiseggasen n lmerta. D acu tenni lemmer ad nessuter bab n txelqit ad ak-d-yessenqes ecra yiseggasen si tudert-ik, ad ten-rnu i yiman-iw ! Azgar yeqbel. Akka amdan yessawe tlatin yiseggasen di tudert-is. Amdan iea, ixeddem deg yi deg uzal i wakken ad yesbedd axxam. Wwen tlatin-nni yiseggasen, amdan mazal ur yerwi ara ddunit, alarmi d imiren i s-d-banen lecal. Iru yessuter i tikkelt nnien bab n txelqit ad as-yessezef tudert. Am tikkelt tamezwarut, yenna-as-d wali ma yella win ara k-yefken cwi n yiseggasen si tudert-is. Amdan ileu yemlal-d aqjun yenna-as : - Ke ay aqjun Rebbi ur k-yezgil ara, tudert-agi-inek axir fiel. Segmi d-tekkre ke d aseglef i d wass, d tazzla akin akka ad tettnadi ma yella win ara ak-d-ieggren talqimt ad tekkse la-ik ne ad tettnadi deg yiguduyen ma yella kra ieggren ad t-idtjeme ad t-tee. Akka ecrin n yiseggasen bezzaf ! D acu tenni lemmer ad tesneqse azgen si tudert-ik ad iyi-t-ternu i wakken ad ssali lecal-iw ? Aqjun am uzgar yettwaqenne, yeqbel rray n umdan. Amdan yessawe rebin yiseggasen di tudert-is. Lecal wa deffir wa, lweqt yettazzal ur ifaq ara amek i d-yufa iman-is taggara n tudert-is. Lecal mazal ur kfin ara, yeur d amenni, d asirem. Iru daen yettnadi win ara s-d-yefken cwi n yiseggasen si tudert-is. Ileu yemlal-d ayul deg ubrid n tegi yual-d iebba-d isaren, yebes-it da yenna-as : - Leslama ay ayul ula d ke ddunit-a ur ak-tei ara, ur k-tcu ara. Segmi d-tekkre d lmena, rekkben fell-ak, ttebbin fell-ak, xas ur tezmire ara ad telu, teyi, ehen deg-k mebla ccea s umehtaf akken ad telu. Nelen deg-k, ttawin-k d awal : ay ayul. Ula d lmakla-k d tisigar n uejmi akked yikerri. Bezzaf akka fell-ak ecrin n yiseggasen ! Ma tebi ad ebbre fell-ak, akken ad tesneqse cwi si lmena efk-iyi ecra yiseggasen, ke ad tafe iman-ik, ad yenqes fell-ak letab akked ccedda nekk dien kifkif, ad kemmle ayen nwi ad t-xedme di ddunit.
- 28 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Ayul yefre am win i t-id-yekksen si tesraft, yefka-as i umdan ecra yiseggasen si tudert-is. Akka, amdan yezmer ad yessiwe xemsin yiseggasen di tudert-is. Wwen-d xemsin, amdan mazal ur yesteqne ara, mazal ur yerwi ara nnayem n ddunit, iru yettnadi win ara s-d-yernun xerum ecra yiseggasen. Ass-nni yeffe er tegi ad d-yezdem isaren yufa-n ibki yestefa s ufella n useklu. Yettban-d am win yeyan, am win tera lmena, am win yettrajun kan deg wussan-is. Yeneq er-s umdan yenna-as : - Aql-ak-id tettbane-d am win i tewwet ddunit, d acu i k-yuen ay ibki ? - Susem kan ur iyi-tezgil ara, lmena deffir taye - D tidet ! Tudert-ik ur teshil ara di tegi. Seg wasmi d-tekkre d anag seg useklu er waye, ad tettnadi kra ara terre ddaw tumest. Adfel fell-ak, asemmi iuza-k. Aql-ak-id tekni udem-ik yezwi akk si lemani, aas fell-ak n letab akka ecrin yiseggasen. Yya ad ak-ini ! Efk-iyi ecra yiseggasen si tudert-ik, ke ad yenqes fell-ak letab nekk ad ssali akk lecal-iw. Ibki ieznen acal-aya, iuhden tasa, yecmume-d, yeqbel ayen i as-yessuter umdan. S wakka tudert n umdan tedda si ecrin n yiseggasen alammi d settin. ecrin yiseggasen i as-d-iudd bab ixelqen lerwa, amdan ad d-yekker d llufan ad yettimur ad yual d aqcic, d anubi. Di ecrin-a imezwura amdan ad ye ad isew, ad yurar, ad iemmel ad yettu iman-is, ad yedder di lehna. Tudert-is tgerrez imi ulac fell-as uguren. Seg ecrin er tlatin amdan ad ixeddem am uzgar akken ad d-ielli ayen iss ara yessbedd axxam. Si Tlatin er rebin, amdan yessbedd axxam ur-s dderya ad ggten fell-as wuguren. Ad yettazzal ef urum, ad yetteggi ef dderya-s ur-k wa, hemma wa, xdem wa Laun ad yesseglaf am uqjun. Si rebin er xemsin amdan ad t-id-yebdu eggu, ur yettnamer edd, ad iberru kan i yimeuen-is am uyul, ayen i as-nnan ad yini ih. Si Xemsin er settin, amdan ad t-id-tebdu tewser, tuyat-is ad knunt, udem-is ad yezwi am yibki. Akka ihi i d tudert n umdan ara yeddren settin n yiseggasen.

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 29 -

Tamda n me
TANALIT

ella yiwen umar akked tmeut-is, deg tallit tamezwarut, lan yiwet teqcict. Nettat tezwe. Tella ur urgaz-is. Ar deqqal, tru yemma-s ur-s. Teqqim sin wussan ne kra, ar deqqal tual-d armi d axxam-is. Teqqim. Yekker-d umar-nni yenna-as : - Ula d nekk ad rue ur yelli. Iru ur-s, yeqqim ur-s azal n mraw d semmus (15) wussan. Tusad tmeut-is tceyye-as, tenna-as : - Ad d-tase. - Ur n-ttase ara. Amek ! Armi d-lli deg wexxam-iw, tette taga. Tura, ur n-ttruu ara. Am din, am da, tura nekkini ufi-d anda tetten sekksu, aksum akked wudi. Tura, qim, kemmini, dinna. Da imir-nni tekker temart-nni, tru ula d nettat. Tru ur yelli-s. Qqimen dinna i sin. Qqimen ugar n snat tmerwin n wussan. Yekker-d ueggal-nsen, yessers allen-is deg-sen. Tamart-nni tuki s ueggal-nsen yesseta seg-sen, ur yebi ara ad sen-yini : kkret ad truem ssya. Tenna-as temart-nni i ugaz-is kker ad nru. uen-d. Armi d-wwen s axxam-nsen, qqimen acu qqimen. Tekker-d temart-nni, tenna-as nekkini ad uale ur yelli. Tual ur yelli-s, teqqim ur-s. Amar-nni yeqqim deg uxxam-is iman-is. Yelli-s, yeggul deg-s urgaz-is, yenna-as : - S Rebbi ! Ammer ad tuale ad d-tezzi akked yimawlan-im, ad gezme aqerru-m !

- 30 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Tekker-d nettat teweq, tamebunt, amek ara texdem ad tebru deg yimawlan-is ne ad tebru i urgaz-is. Tekker-d ur yemma-s, tenna : - A yemma, kker ad true. Argaz-iw ur yebi ara imi teqqime da. Tekker-d temart-nni, tru-d. Armi d-tzeggen abrid, temugger yiwen urgaz. Yenna-as urgaz-nni a tamart, ur tezwie ara ? - Nekkini s urgaz-iw, la yi-d-teqqare ad tzewe ! - Yerza-kem urgaz-im ! Yya ad tzewe yid-i, ad iyi-tae. Tru temart-nni, tedda akked urgaz-nni. Argaz-is la yettqellib fellas, yuyes-itt umebun n Rebbi - Ad rue ra s axxam n yelli. Ahat ad tt-afe dinna. Yewwe, ur tt-yufi ara, yesteqsa yelli-s, yenna-as : - A yelli, yemma-m ur-d-tewwi ara er da ? - A baba, tella dagi. Armi deqqal, tru-n. Ahat ur n-tewwi ara s axxam ? - A yelli, ur d-tewwi ara. Teereq teqcict-nni d imeawen. - A yelli, ur ttru ara. Ad rue, ad qellbe fell-as alamma ufi-tt. Iru, yetthummu di tmura armi yewwe er yiwet taddart. Yesteqsa, yenna-as-d yiwen uqcic : - A baba amar, yella yiwen dagi yella ur yesi ara tameut, tura ri ur-s tameut. Ahat d tinna. - Ihi, a mmi, ad teddu yid-i, ad iyi-tessekne axxam-is. Ad re s wallen-iw. Ahat, ihi, d tinna. Yedda yid-s uqcic-nni. Armi t-yessawe yessken-as axxam n winna. Ualen-d. Armi d tameddit, yea winna armi yeffe er twuri-s. Yekcem s axxam, yufa-n tameut-is. - Acu i k-id-yewwin er da, ay amar-agi ? - Akka ay telli a ddunit ! Telli d tameut-iw; tura tnekre-iyi ! - Ur k-ssine, ur iyi-tessine. Iru-d umar-nni. Iru yeccetka s winna i s-yewwin tameut-is ar unezzarfu. - Ay anezzarfu, argaz-agi yewwi-yi tameut-iw. Iceyye-as unezzarfu i urgaz-nni, yusa-d. Yenna-as unezzarfu : - Acu n taluft yellan akked urgaz-agi ?
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 31 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- A mass inu, ur t-ssine ara. - A mass anezzarfu, argaz-agi yewwi-yi tameut-iw. - Acu la yettmeslay urgaz-agi ? Yak, la tselle. La k-yeqqar urgazagi tameut-iw i yewwi. Tura, ma d tidet ne uhu ? - Nekkini, a mass anezzarfu, ur as-wwi ara. - Ihi, kenwi akk imeslayen-nwen ur asen-smuzgute ara. Ssiwlet i tmeut ad d-tas. D tin akk ara yessiwlen tidet, akken ad d-iban uzref wi t-ilan. Ssawlen-as. Tusa-d, tenna-as : - Acu tebi, ay ameqqran inezzurfa ? - Anwa i d argaz-im seg wi ? - A mass inu, nekkini, d wagi akked i d-usi i d argaz-iw. Yekker-d unezzarfu, yenna-as i wemar-nni : - Ula i k-ge. Ur zmire ara ad as-tt-kkse imi nettat teba, la yiteqqar d wagi i d argaz-iw. Yekker-d wemar-nni, iru, umebun, yetthummu deg yimuda. Armi d-yewwe er yiwen yideg, yufa tamda tebes, ur tettazzal ara, yenna nekkini, tura, anida ara rue? Ad uale ur yelli ? Ad iy-yezlu urgaz-is. Ad uale s axxam-iw ? Ad qqime iman-iw ? Ur zmire ara ad qqime am userdun. Tura si anida ara rue. Ad bru iman-iw deg temda-agi; ad sgunfu i yinezgumen n tudert ! Yebra iman-is deg temda-nni. Tual tmeut-is, yenker-itt urgaz-nni. Tenna-as : - Nekkini ile ad iyi-tsellke. Armi tugi, tura nekkini ad rue. Rebbi inu yella, ur iyi yettaa ara. - Nekkini ur bi ara win ara yi-yessiwen ur unezzarfu. Tura, ru ef yiman-im ! Tru, ar tetteddu deg ubrid iman-is. Tenna amek ara ge i rray-iw, imi skelli argaz-iw ? Tura, ad rue ur yelli ? Ad tendeh i urgaz-is fell-i, ad iyi-yezlu. Tru ar zdat. Armi tewwe er temda-nni ideg yeli urgaz-is amezwaru, tenna tamda-agi ad iyi-te, yif-itt akka wala ma ran medden ef tin i yi-iga yixf-iw.Tebra iman-is, ula d nettat, er temda-nni ideg yeli urgaz-is. lin dinna deg sin. Tamdanni ar ass-a qqaren-as : Tamda n me.
- 32 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

TAZRAWT

Tasekka n uglam
Kania RABDI

eg umahil-a, nere ad d-nesnekwu taessa d yiferdisen utlayanen wid yezgan deg uris aglaman n tmazit, wid n tjerrumt akked wid n tesnekyest. Taslet-a i nga tbedd ef tesnilest tarisant. Deg wayen yerzan taslet n tessa nefer tarrayt n J.M Adam anda i d-yefka ku yiberdan i usnekwu n tessa n uglam. Ma yella d iferdisen utlayanen yerzan tajerrumt akked tesnekyest ur bedden ara ef tarrayt ibanen, d ayen i nwala kan deg uris aglaman. D ayen ara nwali tura deg umagrad-a, ihi : Asnekwu n uris n uglam, taessa-ines akked yiferdisen utlayanen yettilin deg-s. Azal n uglam Aglam yettili deg waas n tegnatin, yerna yesa tixutert d tameqqrant ama deg tudert-nne n yal ass amma deg wayen yerzan aselmed n tutlayt ne n tussna s umata. Amdan yessemras aglam deg tudert-is mi ara yettmeslay yesseqdac-it i wakken ad d-yessegzi kra ne ad d-yefk ittewlen i tesa tawsa-nni. Da yesseqdac tasekka-ya deg wassaen n tmetti, mi ara d-yales i kra ne mi ara yebu ad d-yefk udem yelhan i wayen ief i d-yettmeslay ama d taawsa ama d amdan ne d adeg. Deg tault tusnalmedant, aglam d yiwet gar tsekkiwin yettwasselmaden s waas, yis-s anelmad yezmer ad yegzu ad yissin, ad yelmed yerna ad yesnerni tutlayt-is. Aglam daen d yiwen wallal

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 35 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

ussnan yis-s i d-nessegzay tiawsiwin tussnanin yuren i tegzi. Ma deg wullis, aglam yesa tawuri nnien imi yessenqas tikli n tedyanin n wullis, yettili-d ustefu ara yeen imeri ad yeqel d akken yellad ubeddel deg turi yerna imeri-nni ad yettwazrer ne ad yettwasteqne s tektiwin ara -d-yawi uneglam-nni. Tagnit-a n ustefu tesa tawuri tasfuklant. Ilmend n tixutert i yesa uglam deg tudert-nne n yal ass ne deg tusnalmedt, yessefk ad tili teslet tussnant i tsekka-ya i wakken ad nessiwe ad d-nesnekwu aris aglaman. Gar tussniwin i d-yelhan s waya ad naf tasnilest tarisant yerzan ayen akk icudden er udris imi tzerrew aris d akemmeli s tala-s d unamek-is i dyettawi. Akken i d-yenna D. Maingueneau deg wawal-is4: Tasnilest tarisant (deg yiseggasen n 1960/1970, llan semman-as tajerrumt n uris, d tanga yesan aris d asentel-is, yeni d tanga yettarran tamawt er tdukli d tenmela5i yettaan aris ur d-yettili ara d asemyiger kan n tefyar . S wudem nnien, tasnilest tarisant tzerrew akk iferdisen utlayanen sdaxel n uris, d wayen akk icudden er ufares n uris aglaman n tmazit. D acu d aglam ? D acu d aris aglaman ? taessa-ines ? Iferdisen utlayanen yettilin deg-s ? Tabadut n uglam Aglam ur yesi ara yiwet tbadut ibanen am tsekkiwin nnien, ef waya i d-yenna Hamon6 belli aglam d agisem kan n teswit, d taawsa n tezrawt yewaen tabadut. Aglam ihi, d aglam n tilawt i d-yettakken akk iferdisen tesa tawsa ne n wudem s wawalen, ma yella deg tsekka, aglam d aric deg uris i d-yesskanayen zziga d tara n tawsa.
4 Maingueneau (D.). 1996. Les termes cls de lanalyse du discours. Paris. Seuil.
p 82. Cohsion et cohrence. 6 Hamon (PH.) ; 1993. Du descriptif. Hachette suprieur. 06.
5

- 36 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Aris aglaman Aris n uglam ur Pimprenelle7 :

Yerza ayen i d-yettwagelmen, yettmeslay-d ef useqnunec, ef wudem (tarudemt) akked yiulfan i yezmren ad yilin er yimsiwel. ef waya i tettili tixutert n useqdec n wawalen i d-yemmalen iulfan am : timeriwt, lbenna, timesliwt, asrii, iles .
Asnekwu n uris aglaman Taessa-ines Taessa, d allal iss nezmer ad d-nesnekwu aris, ad t-nessemgired ef waye, yal tasekka n uris s tessa-s, d aglam, d ullis ne d ayen nnien. Yal aris yesa ief ibedd. Tadukli d tenmela n uris ttbinent-d s tillin n ku yiberdan-a : S uressi d tiin8 : Aressi d tiin d asissen n usentel unnig deg uris n uglam yettili-d s kra n taliwin : - Asissen n tazwara9 : d tiririt ef usteqsi ANWA ? ne D ACU ? Yettas-d deg tazwara n uris. - Asissen n taggara10 : asentel unnig yettas-d er taggara n udris. - Allus n usentel unnig11 : d yiwet tala n tiksrert anda asentel unnig ad d-yettwaksrer s wawal nnien yesan assa yid-s ayen ara yeen imeri ad yere ad d-yefk turdiwin i wakken ad d-yaf d acu ne anwa ief d-yella uglam. GM : D acu kan tala yugten s waas d tin anda ara naf asentel unnig deg tazwara asissen n tazwara.
7 Pimprenelle : le texte descriptif. Document web : http//chez imprenelle.com/ctexte-descriptif. Htm.
La procdure dancrage. Lancrage. 10 Laffectation. 11 La reformulation.
8 9

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 37 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Akken i yella lal deg uris-a iwkser anda asentel unnig yusa-d s tala-ya. Axxam Axxam yeba ef sin n yiricen. Ameqqran d tierert, amectu d addaynin. Addaynin ixendeq cwi ef terert (). Deffir n tewwurt yuan takwayt srusuyen deg-s icmax ar tama-s, yella ur zdat lkanun d yinyen. Tama n ufella n lkanun yella udekkan.
Amaru, G Laonest Chanteraux Abalu : EDB N 12, 1994

Asentel unnig deg uris-a d axxam, d isem amsiher yusa-d d azwel i uris yerna yella deg tazwara n uris. Aressi n usentel yusa-d s tala tamezwarut anda asentel yettwassisen-d seg tazwara. Ihi, d assisen n tazwara. S ubrid n tmeri12 : Timeri, d llsas n uglam imi aglam n kra yellan d taawsa ne d amdan ibedd ef beu n yiricen d yittewlen i -d-yettakken er taggara asentel unnig. ef wakken i d-yenna J.M. Adam deg udlis-is (1992) : ef Littr, d akken aglam d askan, yettili-d s waas n tmera s ways I nezmer ad d-nessken taawsa, xerum s yiwen uric 13. Aglam ibedd ef uric-a n tmeri acku, yal taessa i dyettwaglamen ilaq ad tesu iricen. Iricen-a daen seun ittewlen d aya i wumi neqqar timeri ne asmiwer n yiricen d yittewelen. Amedya :

12 13

Laspectualisation. Adam J.M. 1992. Les textes types et prototypes. Nathan. Paris. p. 89.
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 38 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Deg uris-nni yakan yezrin Axxam, asentel unnig ne ayen yezdin d axxam. Aglam n uxxam-a yella-d s uglam n yiricen yesan daen ittewlen s ttawil n yisummar n uglam ne s tefyar tiglamanin amedya : Aglam yeba ef sin yiricen. Ameqqran d tierert, amectu d addaynin. Addaynin ixendeq cwi ef terert (), atg.. Seg tefyar-a, ad naf Axxam yeba ef sin yiricen Tierert akked Waddaynin. Ittewlen d wid i d-yusan s tala n yirbiben, amezwaru d : ameqqran , wis sin d : amectu. Axxam (Ayen yezdin) Isummar n uglam

Sin n yiricen

Tierert Ittewlen 1- Ameqqran

Addaynin

2- Amecu

S ubrid n ugassa14 : Agassa yettili-d s wallus n usentel unnig (ayen i d-yettwagelmen) ad yettwaserwes er tawsa nnien tettak anzi ur-s. Yeni asentel unnig ad yesu assa d tawsa-nni er wacu yettwaserwes s ttawil n teyisemt ne n userwes. Amedya : Lxuni Lxuni d yiwen n bu lenak, ur ikeem ara deg tewwurt, aebbu-is ad as-tini s tadist. Mi ara icennu yettual d azegga

14

La mise en relation.

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 39 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

amzun d aibu. Tidi ad d-tettcercur, allen-is ad as-tini ad dnegent seg twenza-s, ma d acebbub-is yettembiwil amzun d izerman. Yedel yakk d yizufriyen akken ma llan ulac win ur tnessin. Hemmlent yakk. as yefqe ur as-ttaafen ara tusift. Yernu axir win i t-yesan d abib. Ad yili Rebbi d udaw-is : Di lkantina d netta i asen-iferrqen tagella. Aas i wumi yenna : ad tee ma yugar-d. Win i t-yesserfan, ass-nni ilaq-as ad yuum. Aena d aberi i d-yettagem, ma yehwa-as i Lxuni.
Ungal : I d wass. Amer Mezdad Edt Asalu /Aar, 1990 Alger. Sbt. 38

Deg uris-a n Lxuni, agassa yusa-d s temsertit n userwes. Acku yebder-d asentel unnig Lxuni , ssyin yeksrer-it-id s userwes : yettual d azegga amzun d ajibu . Yeserwes Lxuni i yellan d asentel unnig er ujibu, s tenzet n userwes : amzun; imi yettak anzi er-s, d azegga i yettual mi ara yecennu, d ini n yimi-ya (ajibu).

Allus n usentel unnig (yettual) D aserwes (amzun d aibu)


S ubrid n usfari astalan15 : Asfari yeskanay-d tanmela yellan deg uris. Amek i d-yettili lebni d usfari n usentel deg uris ? Deg uris n uglam nezmer ad naf kra taliwin n usfari arisen :

15

Lxuni

Procdure de progression thmatique.


Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 40 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

A- Asfari s usentel imezgi16 :


Deg uris ad naf yiwen kan n usentel unnig, ad as-d-yettales umeskar yal tikkelt, amma s ttawil n ugdawal, ne s yimeqqimen udmawanen ne s yiwsilen n yisem. Asentel unnig

Allus-ines s : Yimeqqimen Yiwsilen Ugdawal

B-sfari s usentel imzireg ne amhazan17 :


Aris yeba d tifyar akked yisummar, deg-s ad naf : Asentel : d ayen i d-yettwagelmen, ayen ief d-yella wawal. Isalli : d ayen i d-nenna ef usentel, d talut. Asfari s usentel imzireg yettili-d s tala-ya : mi ara yual yisalli n usummer ne n tefyirt tamezwarut d asentel n usammer ne n tugzimt tis snat. Ssyin isalli n usammer ne n tugzimt tis snat ad yual d asentel n tugzimt ne n usummir wis kra, ar taggara. Asummer Asumm.1 : Asumm.2 : Asumm.3 : Asumm.4 : Asentel Asentel 1 Asentel 2 Asentel 3 Asentel 4 + + + + Isalli Isalli 1 Isalli 2 Isalli 3 Isalli 4

C- Asfari s usentel asuddim 18:


Neqqar-as asfari s usentel asuddim acku, yesa yiwen n usentel unnig, deg-s nessudem-d wiyi. Deg uris n uglam ad naf asentel unnig yefruri ef yiricen. Yal aric yezmer ad yili d asummir ne d

Progression en thme constant. Progression en thme volutif. 18 Progression en thme driv.


16 17

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 41 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

tugezimt ilaq ad tili d aric n usentel unnig, mai am usentel imzireg anda yal asentel amaynut ilaq ad tili d aric n usentel amaynut ilaq ad yili yettwabder-d deg tugzimt yellan send-is. Tala s ways i d-yettili usfari n usentel asuddim : Asentel unnig Isuddimen-is

Asentel 1 Asentel 2 Asentel 3 Asentel 4 Asentel x atg.


Tala-ya taneggarut i yeggten s waas deg uris n uglam. Yerna nezmer daen ad naf sin yisfariyin deg yiwen n uris. Amedya, deg uris n Lxuni safari asentalan yella-d s snat n talneiwin : Deg tugzimt-a : Lxuni d yiwen n bu lenak.amzun d izerman . Asentel unnig d Lxuni, yefruri ef kra n yisuddimen-a : aebuis, allen-is, acebub-is. Kra n yisuddimen-a san assa srid er usentel unnig, acku d iricen n tfekka n Lxuni. Lxuni (d asentel unnig)

a- Asfari s usentel asuddim :

Aebu-is

Isuddimen

Allen-is

Acebbub-is

b- Asfari s usentel imezgi : Deg tugzimt-a : Yedel yakk d yizufriyen akken ma llan ulac win ur t-nessinma yehwa-as i Lxuni. D asentel imezgi
acku asentel unnig d Lxuni, yezga deg tugzimt-a, yettbin-d ama : - S umatar udmawan : ..icennu.yedel..i tisserfan.
- 42 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- Ne s umeqqim udmawan : Netta. D aya ara naf deg uzenzi-a : Lxuni (d Asentel unnig)

Icennu

S yimataren udmawanen

Yedel

i Tiserfan

S umeqqim

Netta

4-2- Iferdisen utlayanen A- Iferdisen n tjerrumt19 : Asnekwu n uris aglaman ur ibedd ara kan ef tessa iman-is, yesra i wallalen nnien utlayanen. Gar wallalen-a utlayanen ad naf wid yerzan iferdisen n tjerrumt (arbib, amgucel, amyag n tara, isuraz ama d inemlen n wadeg ne d wid n tenmela). San tawuri d taxatart sdaxel n uris n uglam, ssegzayen-d ugar anamek i d-yettak uris, yerna ssifsusen tigzi-ines. B- Iferdisen n tesnekyest20 : er tama n yiferdisen utlayanen n tjerrumt ad naf daen iferdisen n tesnekyest i yezmren ad d-snekwun aris n uglam. Iferdisen-a n tesnekyest d wid yecban : aserwes, tayeisemt21, tanumnayt22. Yissen, imeri ne amesflid ad yessiwe ad yegzu s telqi aris ad yegzu akk inumak i yezmer ad yesu wawal deg uris. Yerna ad iulfu i thuski n uanib s ways i d-yusa uglam. Ma nual-d er yimedyaten, ad ten-id-nefk seg uris-nni yezrin n Uxxam:

Les lments grammaticaux. Les lments rhtoriques. 21 Mtonymie. 22 Mtaphore.


19 20

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 43 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Irbiben : ameqqran, amecu, Amyag n tara: ixendeq; Inemlen n wadeg : deffir, tama-s, zdat, tama n ufella Isuraz nnien : ef sin, ef, etc. Nezmer ad d-nekkes imedyaten nnien seg uris n Lxuni: Irbiben : azagga; Imgucal : bu-lenak; Isuraz : mi ara, as, ass-nni, ma, akken, yernu, amzun Ma d ayen yerzan imedyaten ef yiferdisen n tesnekyest, ad dnesken wid i d-yettwakksen seg uris n Lxuni. Mi ara icennu yettual d azegga amzun d aibu . D aserwes acku, yesserwes Lxuni er yimi imi ttemcabin deg yini. Mi ara icennu yettual d azegga, tezwe-nni tettak anzi er tezwe n uibu. Yurez-iten s tzela n userwes amzun. Tanumnayt : Aena d aberi i d-yettagem . D tanumnayt acku yesserwes ulac-nni yettagem d-t-yettagem uena n Lxuni er uberi, imi aberi ur yezmir ara ad t-idnemmer i wakken ad d-yini d akken ur d-yettemmir kra deg uena-nni , yettawi-d ilem. Tayeisemt : Tidi ad d-tettcercur . Ameskar yesserwes tidi-nni i d-yettmarayen seg Lxuni am wakken d asif n waman yettcercuren. Da, yebder-d kan amyag tettcercur i wakken ad d-yessken d akken aas n tidi i t-id-yeccfen. Aserwes :

- 44 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Taggrayt er taggara, ayen i yettwaxdmen ef tsekka-ya n uglam s wudem ussnan mai d ayen yellan s waas ama s tutlayin nnien ama s tutlayt n tmazit. Seg wayen yettwaxedmen s tutlayin nnien ad naf ayen yuran s tefransist : - ADAM J.-M. & PETITJEAN A. ; 1989. Le texte descriptif. Paris, Nathan. - ADAM J.M. 1992. Cadre thorique dune typologie squentielle. In E.L.A. n 83. - ADAM J.M. 1992. Les textes : types et prototypes. Rcit. Description. Argumentation. Explication et dialogue. Paris. Nathan. - ADAM. J-M.; 1992. La description. Paris, PUF. - HAMON PH. 1993. Du descriptif. Paris. Hachette. - REUTER Y. 2000. Limportance de la description. Enjeux. N 47/48. Juin 2000. - REUTER Y. 2000. La description : des thories lenseignement-apprentissage. ESF, Paris. Points / seuil. - REVAZ Fr. 1997. Lire et crire la description, survol historique des pratiques descriptives et analyse critique de quelques manuels. Pp.70/75. Universit de Lausanne. SR. Ma yella d imahilen yettwaxedmen ef uris aglaman n tmazit ad naf, akken i d-newwi lexbar- ala yiwen umahil n taggara n turagt : - RABDI Kania & RABHI Naima. 20004/2005. Le texte descriptif amazigh : description et analyse de quelques lments linguistiques. Mmoire de licence. Universit de Bejaa.

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 45 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Inumak n wawalen Aserwes d aserwes n tawsa er taye, i yellan tettak anzi er-s. Tayedisemt mi ara yebu uneglam ad d-yesken attwel n wayen i dyettwagelmen, maca ad t-id-yini s wawal nnien yesa assa d wayen i d-yettwagelmen, d tikesrert n wawalen. Tanumnayt d aglam n uttwel n tawsa ne n umdan maca s wudem uffir. Ad dyeglem ayen yellan d akmam ne d tanmegla n waya.

- 46 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

TULLIST

Tafeggact
Cherifa BILEK-BENLAMARA

Arraz amezwaru Concours de la meilleure nouvelle en tamazight Etablissement Art et Culture Alger - 2009

semmid la igezzem. Igenni terkeb-it tawla. Laci la ttawalen i wakken ad d-ualen si lexlawi-nsen; ur tetteil ara ad tered, asedi d win yeqqimen yedduri. Mira akked yemma-s Luher, kecment-d si Tactiwin anda llant leqqent azemmur. Mazal rrint tawwurt, armi yettereq yigenni, tewwet rrada, tetbe-itt-id lehwa. Di teswiin yecban tigi, timarin qqarent : Ad tt-yeg Rebbi d tasedit, d tin ara d-yawin lehna akked lxir. Nna Luher, am temarin nnien, tettaggad ayen ur tefhim akked wayen yugaren tamusni-ines. Mira, s lemawla terra imensi ad yemu tea yemma-s la testemtum, ur s-d-iban ara d acu i la d-teqqar. Cwit akka, tru trisiti. Imi nnument annect-a, Luher tru s asenduq-nni ideg teffer leqrar. Tesferfed, temme yef lmesba teddem-it-id, tessa-it. Tafat-is tedhen leyud n texxamt-nni ideg tella. Luher tenze. Allen-is berrant ur walant, imi-s yeldi, tafekka-s tesbek. Leqel-is ierreq si leyu yelan s ssbia er widen yelan s tumlilt. Tual er tallit n lgirra. Tallit-nni n lqifar, la akked lehlak i d-yelin ef tudrin asmi kecmen yiserdasen n Fransa er-sent, ran lermaTamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 49 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

nsent. Amecwar tedduqqes-d Luher, yerra-tt-id usiwel n Mira er tilawt. Tuki-d s nnhati. Ccfawat-nni i til nelent i lebda, ufrarent-d. Tuki-d deg yir liala. Asiwel-nni n Mira yeggten s imensi iheggan, yesserfa-tt. Mira tewhem deg wayen yesserfan yemma-s. Ur tefhim ara d acu i tt-yuen : - Acu-t akka a yemma ? D acu i kem-yuen ? - Anef-iyi a yelli... Ubdir ma cci-t... Yuli-d wabba-iw... as akken Mira la tettawat yemma-s, Luher teggul, tugi ad tenet da tedda s usu. Mira tesseble talqimt-nni s tmara da tedda ula d nettat s usu. Azekka-nni, tefa tegnawt, as akal yewwa seg waman, Mira akked yemma-s ualent er Tactiwin. Deg ubrid-nsent er lexla, walant ayen i d-tessekfel lehwa yewwten i-nni yezrin. Ticitwin akked kra n yifurkan yerkan uzzaren di lqaa, akin, keflen-d kra n yiekwan iqdimen, agadir yellan nnig umdun iseyyex-d. Lexla yual d alu... macci d ass n ulqa n uzemmur. as akken, Luher ur tezmir ara ad d-tuyal s axxam, terra-tt tmara ad tesseqed ayen yessexreb ugeffur. Mi tebda ccel-is, Mira tettnadi-d icua n Tactiwin ma yella wayen ier ara teswelleh yemma-s. Yewwi-tt uar-is armi d amdun, tufat-in deg yir ala, aman-is luen, lerfuf-is hudden. Tekker ad d-tuyal s anda tella yemma-s i wakken ad tt-txebber, da tezga-d ti-is ef yiwet teslent annect-ilatt. Ledra-s ur zmiren ara ad tt-ebbin yiallen n tlata yirgazen. Izuran-is yuen ddaw tmurt an-tt tebded as yera-ten usyax. Mira, i tikkelt tamezwarut, tedda talast n umdun i wakken ad tekker leeb-nni i twala. Simmal tettqerrib, simmal tettban-as-d tesraft yettimuren skud tetta. Din din tebes mi tesla i teri n yemma-s mi d-tendeh s yisem-is. - Aql-i dagi a yi !... D tama n teslent... ddaw umdun... Mi tesla Luher i wawal-agi, terfa ef yelli-s, ur tuki d yiman-is armi temqabal nettat akked Mira. - D acu i kem-id-yewwin er da ? D acu i kem-id-yewwin ? Ur kem-iqadd ara wannect-a alamma tennesre akin i talast n umdun ! D acu i m-nni ? Ur la tettae ara awal... Ayen ikecmen seg
- 50 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

umeu yeffe-d seg wayed... Akka d dderya n tura... Ayya, jme-d iman-im ssyinna... Da ma nawed-as-tt dagi... Axxam... Zwir zdat-i... Mira, di tsusmi, tedda di lebi i yemma-s tezwar s axxam ur ad ineef wass. Deg ubrid, mebbaren yisteqsiyen deg walla-is, ur tefhim ara d acu i yessawen yemma-s er liala-nni. D tidet, geddac n tikkal i s-d-tenna ur zegger ara talast n umdun, d tidet, di lemer it tt-tezgir imi ur tecli ara seg-s, d rrif n umdun kan ideg temmel ad teqqim. Imi yemma-s tcewwel iman-is, tessers-d igenni er lqaa, yuki-d lebi n Mira i wakken ad ter ugar ef umkan-nni, si talast akin. Mi d-wwent s axxam, yal yiwet deg-sent teef timert teqqim. Ters-d tsusmi. Mira tewe iman-is er tkuzint tessew-d lqahwa, tezra belli yemma-s temmel atas ad tsew afenal mi ara d-tual si lexla. Teur-as afenal, tewwi-as-t. - Ax afenal n lqahwa a yi... ad am-d-yerr rru... Luher tjeem lqahwa-nni cwi cwi. Leqel-is ias, iru s ayen akken merra i twala ielli-nni mi tru trisiti. Fsint-d tyemmusin n ccfawat fell-as, snedfent leru-is i til lan seg wassen s ass-a. Ayen tebud tekked-t a bnadem... - A-d er-i a yelli !... Amkan-nni a yelli muhab, yella deg-s wanza, uggade-t... dayen ief yerwi leqel-iw sgelli. Taqsidt-is a yelli qerriet... mazal ler-is yettenfufud deg-i... - D acu-tt teqsidt-agi, d acu-t ler-agi ? ku-yi-d a yi... ini-yi-d ! - Ass-nni i ri Meyan i tikkelt taneggarut... Luher tbeddel tallit, tual er deffr, armi d ass-nni aneggaru... Meyan, amahed-agi ilemzi ikcem-d yer lara netta akked sin yimeddukal-is mi walan lesker la d-iteddu er taddart. Di lara n emmi-s, yufa-tt-id la tessewway tabult n urum ef lkanun di tezqaqt. Da yessuter deg-s tafeggact akked ercaq imi la ten-ttehwiin deg udrar. Tekker tewwi-as-d ayen yessuter terna tekmes-as-d tabult n urum yeman akked sin wurawen n yiniman n ujenjar. Tual-d seg uxxam, tqerreb er-s s leya, ul-is iebbek, udem-is yual d azegga, tessader i wallen-is, teel afus-is tefka-as tayemmust-nni, tesseggra-as-d awal : Ru a gma di laman...
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 51 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

ttadar iman-ik... ual-a-d kan bxir. Meyan akked yimeddukal-is knan di txerrait fen abrid n umdun. Cwit akka atan yennel-d lesker er lara, yebda la yettnadi tiemmar. Nudan isendyaq, ulin er terict, subben s addaynin, allen s ikufan dlan ula ef ddu n mmi-s n gma-s, d Rebbi akked lmalaykat i ten-yessren assen imi llan kra n lekwaed n yimuhad ffren daxel n tattalt-is. Ur elen ara, fen abrid n txerragit deffr Mezyan akked yimeddukal-is. - Nna a yelli... ueqq assen d wass-a ar yella win i ten-yezzenzen... Simi i uli yer terict, alle-d si tewiqt, teereq lbumba, da wala abbu akked ujaji n tmess yettali-d si tama n umdun... Imir-nni, leqel n Luher yunag, ibeddel amkan, yeffe tallit yekcem tayed, yea merra ayen i s-d-yezzin, yeggra-d di terict... - Ur t-wala ara si tedwiqt n terict... Ur zri ara ma tuza-t ne ala... ri belli seg wassen i iru usirem-iw... Da uhdey amkannni... Yeli-as ufenal n lqahwa seg ufus, yerre. Luher terra-d nnehta, temdekwal-d, twala lqahwa tennel, Mira yembaddal wudem-is, tewhem : - D acu i yellan a yelli ? D acu i kem-yuen ? Anwa i inelen lqahwa-agi ? - Nna a yi... Ur yelli kra... aha kan... ur yelli wayen yellan... - Amek akka ur yelli kra ? D acu i teffre fell-i ? Ini-yi-d ! I lqahwa anwa it t-inelen ? Amek armi i tennel ? Mira tugi ad as-tini i yemma-s ayen i tesla seg yimi-s. Ifettiwej-nni n tayri iuzan ul-is ur t-teri seg wassen. Maca Mira tbeddel awal. - D kemm a yi i yeffren fell-i... tugid ad iyi-d-tini... tekkse-iyi abrid n teslent n umdun... la tettahade trennud... la tettgalla fell-i... Imeslayen n Mira ssenquqlen Luher. Tufa belli ayen i s-dtenna yelli-s d tidet ; tekkes-as abrid, teffer fell-as, tugi ad as-tmel ayen i tt-iceben. Luher tulfa belli yessefk ad d-terr ef yisteqsiyen n yelli-s as teggul, as tuhed... as ad tenet axaer d lwaeb fell-as ad as-tmel ayen yeran.
- 52 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- Nna a yelli, i yuen irgazen ur ttrun. Yal yiwen amek i s-tera, wa yenna-as nekk xedme kan lwaeb-iw, wa yerre lxater-is mi yettwali liala n tmurt ass-a, waye yelha-d kan d yiman-is akked warraw-is, akken yella win yeban ad yettu tawait texdem Fransa am wasmi i sterqen yiserdasen ifransiyen labri-nni yellan di lexlanne... Ihi yezmer lal ad yili dinna i yella labri n yimuhad... Mira tenew seg umkan-is : - Kker ihi a yi ad nawe Tactiwin... da ad ner tasraft-nni i wala ma d winna i d labri-nni n yimuhad ief i d-tenni. Tekker Luher teddem-d taqabact, Mira tegla-d s teftilt n ufus, wwint abrid er lexla as akken d tameddit. Zdat teslent, Luher tebes. Tkukra. Mira teef afus n yemma-s, terra-t ddaw terudt-is, ubbent ddac ddac ammer ad ccent ef wannect-n n walu iss dyegla usyax. Beddent amecwar s imi n tesraft ttmesmuqalent. Tedda Mira tebda tekkat s tqabact, tessekfal-d ira armi tessehrew abrid er daxel. Tezzi-d er deffr, twala udem n yemma-s yessawre. Temme yef ufus n yemma-s, tulfa-as yettergigi, temed-it. Tecel tafat, tejbed yemma-s er daxel. Kecment, lant cwit tban-asent-d texxamt. Knant, udfent. Mira tettwellih taftilt n ufus yer temmar n texxamt-nni armi ters ti-is ef taffa n yisan... tlata iqerra n tlata yimdanen. Feqent, suent, myimaent, qqiment akken armi sent-tekkes tugdi, da ualent rrant lwelhansent er taffa-nni n yisan armi teqel Luher tafeggact-nni n talat i s-tefka i Meyan... ass-nni. Da lin-as-d imeawen... - D acu i kem-yuen a yi ? - Wigi d Meyan akked yimeddukal-is...

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 53 -

Yir taggara
Djaafar MESSAOUDI

ekcem Menula er texxamt-is taf argaz-is ibded er yidis n usfaylu. Netta tu la yettmuqul deffir n yegdilen d akessar mettwal axxam n unarag-is, Blannif. Blannif d yiwen urgaz i d-yusan seg tmurt n waraben i wakken ad yexdem deg tebirin i ssekren kra n yinesbauren iqbayliyen tezi n yidisan n wasif n Summam. Da ayla amezwaru ideg yessuter axeddim d win n At Nekkyan i d-yezgan deg temnat n Uqbu, ddaw ubrid aelnaw yettawin er Bgayet. Blannif yettwaqbel ass-nni ilmend n tezmert-is iwatan aas tafellat. Kra n wussan kan, yewwi-d tawacult-is er ugerbi i yessebded deffir uzeddu n umellem-is. as ulamma d tawacult meiyen, nettat la d-tettban d takemt ef uzagur n Blannif ur d-yufin deg ddunit wa ief ara yewret ula d kra. La, ijerbuben d wammus d tunet-nsen n yal ass. Tu Menula er yidis n Nekcaf taf-it iebbes deg wayen la yeskad; ur d-yesli ula i tewwurt mi d-teldi. Tusa-t ef tayet da yuki-d s ufriwes u imuqel-d er tama ideg tella Menula. Mlalent wallen-nsen da twala tneggarut-a snat tregwa n yimeawen la darent seg yiri n urgaz-is. Acimi akka tettru ? I s-tenna s ubel. Yesked deg-s Nekcaf kra n wakud, sakin yea-tt u yeffe-d s tawla seg texxamt.

- 54 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Kra yekka wass Nekcaf la yettxemmim ef tmexluqt-nni i iwala seg usfaylu n texxamt-is er tefragt n ugerbi n Blannif. er uelluy n yiij, ad yali s axxam ad ye imensi, netta yerra er ttberna-nsen i d-yezgan deg uzdir. Dinna, yeef yiwet abla deg tesga, yessuter kra n teqretin n lbirra yebda la yettna akked tedmiwin-is : - Amek akka a ddin rreb, yiwen warab bu telkin am wa ur-s tameut am tjeigt u nekk ggane akked tawrat-nni n Menula ! Maca ccah deg-i, d nekk i yefkan rray i yimawlan-iw deg wayen iceben tameddurt-iw. Yemmekta-d Nekcaf ass-nni ideg s-d-yebder baba-s taluft n zzwa i tikjelt tamezwarut. Qqimen-d deg kra yid-sen, netta, yemma-s akked baba-s, akken ad en imensi, da yeneq umar yenna-as : - Teri a mmi, aql-ak tura tessexdame deg 33 yiseggasen u nekk d yemma-k werad nesi win ara -yeqqaren jeddi akked setti. ef waya, etse ad ak-d-zewe aseggas-a. Ass-nni, Nekcaf yeba ad isu s tezmert n tgerjumt-is Ala ! er wudem n yimawlan-is; yeba ad yewwet ifassen-is ef abla d wad ad ten-ixebber belli ur-s yiwet tmidiwt i d-iger gar wallen-is i zzwa, maca yessusem er taggara, acku yera azaye ara d-yekkren ma ur yeqbil rray n baba-s. Ikemmel umar-nni : - Taqcict i bi ad ak-tt-ae d yelli-s n yiwen umidiw-iw i ssne asmi lli deg Paris. D netta i yi-iawnen deg unadi n umahil usssan imezwura ideg wwe. Netta ilindi kan i d-yual er tmurt. Atan tura yettidir deg Bur-Burire, anida yeldi mennawt n tuna. Maca tcennef-as twenza deg tama nnien, imi ur-s seddis teqcicin er wumi ur d-yeif yiwen seg yebrayiyen, segmi akken ttasmen seg-s u uccen-t. Ilmend n waya a mmi, yessefk fell-a ad as-nessifsus takemt xerum ulamma s yiwet tfesna. Mi yessuli ubabat ameslay-is, ikemmel Nekcaf ui-ines s tsusmi armi ifuk, sakin yekker yerra er texxamt-is s wul iqebren s wurrif. Zrin kra n wussan bdan At Nekkyan la ttheggin i tmera i ban ad tili d tameqqrant u d tanesbaurt am temer d tbaert n
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 55 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

twacult-nsen. Asmi d-yettuhegga akk wayen iwatan, ssensen At Nekkyan er Bur-Burire wwin-d tislit. er yi, yekcem Nekcaf ur tmeut-is yufa-tt-in deg tugna-nni iseg yuggad ad tt-in-yaf : ur yelli deg-s wayen yesferqiqisen ul n umdan. er ttnafa n yi, yusa-d uqeddac n ttberna er Nekcaf yenna-as s ukukru : - Atan d asrag n tririt a mass Nekcaf. Yuki-d unefam amebun seg tedmiwin-is, yexer-d anexdam-is s wallen yettmecruruqen, sakin yekker yessuel s ulewi mettwal tawwurt n tuffa. Mi yewwe er ukunwar anida tqeddec yiwet twehranit -acku ttberna-a am waas n ttbernat n tmurt n Leqbayel ssexdament tullas i d-yettasen seg utaram azzayri- yesseqreb s yiudan-is ilemmasen yenna-as s yiles uttil : - Xai deg yi-a, eh. Mti yewwe er texxamt-is n yies, yufa tameut-is teel am umettin ef wusu; ala ajexxer-is yecban er win n yilef i dyessebganen belli d tamuddirt. Ibded Nekcaf kra n wakud di tlemmast n texxamt, lmendad n wusu, yettmuqul tin i s-d-yuzen warezg-is, sakin yu er-s yebra i yiman-is ef yissaw. Yellezlez wayi, da tenneran Menula, issuqan ajexxer, tezzi-as-d azagur-is. sen akkenni yal wa di tama-s, ur musan, amzun irea urab gar-asen. Azekka-nni, yuki-d Nekcaf ef lewhi n 10 n tebit. Tugna tamezwarut i d-yezrin zdat wallen-is d tinna n Melar, tameut n Blannif, i iwala ielli-nni tfesser iceien ef erb i d-yezzin i ugerbi-nsen. as ulamma d taqendurt timcerregt yellufen i telsa, nettat tettban-d s tala timgerrezt nezzeh : d taurant, d taezzfant, d timizwit n wudem u d tawrat n umzur, d tangellust. Yenneran yixef n Nekcaf lewhi n usfaylu, da yekker yu er-s. Ur igir ula d tamawt belli tu yees s yiselsa d warkasen. Iwexxer acemma asaber s ufus-is azelma yebda yettgani tuffa n Melar. Deg yimir la yettrau, tlul-d deg walla-is yiwet tekti tacianit i d-yesseflalin tumert deg wudem-is.

- 56 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Uqbel ad as-tettunefk tegnit ad iwali tinna izeden alla-is, teldi-d Menula tawwurt tenna-as-d s taect tarawsant : - Ad ak-yeqqar baba-k ader-d er ualun, wae-k. Yenneqlab-d Nekcaf er deffir yerra-as-d s taect yelan s zzaf : - Ini-as aql-iyi-n ! Kra n wakud deffir mi tru Menula, yefer-d Nekcaf itteddun yesxertim. Mi yewwe er ualun, yufa baba-s yeqqim er abla ief yessers akus n temmit n ina. Si-Heffaf, baba-s n Nekcaf, tura d argaz n 66 yiseggasen deg lemer. Yunag er Fransa deg 1968, yiwen umadlas kan deffir n zzwa-is wis uku, acku netta tu yezwe yakan, yal ta iman-is, akked kra tlawin umi yebra, imi ur ttarwent ara ur-s. Ass-nni ur yelli wa ief yettkel ad t-id-yemmager, allalen ukriden ief yettkel d idrimen-is yewret seg baba-s amaras yennuen er tama n Fransa deg umgaru amalan wis sin, d tutlayt tafransist ilmed asmi mei deg uerbaz arumi. S wiyi, yessawe ad yeef taxxamt deg yiwen usensu bu yiwen yitri deg wass amezwaru, u deg wass wis sin yekka akkass yettnadi amahil. er tmeddit, yekka-d si yiwet tama ideg ggten yigafa-friqiyen s usirem ad d-yemlil krayan yessen. Imi ur iwala ula d yiwen imir-nni, da yessuel er tesga, yeef yiwet tdabut u yettrau. Kra n wakud kan, ataya yiwen yilemi lewhi-ines. Ssalam likum !I s-d-yenna, sakin yeqqim udem er wudem yid-s. Yerra-as Heffaf asuzel u yetteddu ad t-yesteqsi d acu yeba, maca winna yezwar-it er umeslay : Ana azayri. Wenta, ma rakc azayri, par hasard ? Yezmumeg-d Heffaf si tumert yenna-as ih s umussu n yixef-is. Rak nouveau hnaya ntaya, rak bark ageb menna wala it tewwes xedma ? I t-id-yessesten urab-nni. it newes lxedma I as-yerra Heffaf s udebbu aqbayli. la sab laccent ttaek nta qbayli I d-yessegme urab-nni. Yessenguga Heffaf aqerru-s belli d tidet. Da yu-d urab armi d udem-is yenna-as s taect tarxayant : Neqder nawnek telga xedma, beccer trandi li service. Heffaf iil d idrimen ief yettnadi, da yefka afus-is er lib-is yesteqsa-t : Cal teb nei lek ? Yecmume urab yerra-as : Lala, maci drahem. Imuqel-it-id
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 57 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Heffaf s wallen d-yessebganen abati ameqqran. Uqbel ad d-yini ameslay, ikemmel urab awal-is : Allah aleb, blani Rebbi u redd li nnefa lellur . Yebda Heffaf la yettergigi, la yettual d azegga. Da yekker urab-nni, yejbed-d iccer n lkae yuran s tefransist, yessers-it-id ef tdabut yenna-as : Haw ladresse ttai fih, ki teleg temma, seqsi la Si-Yae. Lareb tta lkartyi hadak ga yeerfuni bhada lism . Yeqqim Nekcaf er tdabut, udem s udem netta d baba-s. Uqbel ad yebdu umar awal-is, yeddem-d akus-nni n temmit yeswa seg-s tajeimt, sakin yessers-it yerem tasiwelt : Atan etse ad nebnu aseggas-a kra n tnezduin iwulmen i yixeddamenne, acku aas i etben fell-a . Yengetwi wul n Nekcaf seg wayen yesla yenna deg yiman-is s tumert tameqqrant : D tayi i d tagnit ief ttnadi, a ddin rreb ! . Yejem Si-Heffaf kra si temmit-is, sakin ikemmel tasiweltis : ef waya, yessefk ad asen-tini i yixeddamen n terert ad dssiwen angaten ilaqen er tama ideg yezde Blannif, acku seg-s ara nebdu . Yeflali wudem n Nekcaf seg wayen la isell, yera ta d tagnit ideg ara ifares akken ad yessufe tirga-s. Maca anida ara rren s imir ara sen-nebnu axxam amaynut deg umkan n ugerbiihin? I yessesten Nekcaf baba-s s yiwet timmubent tameqqrant, zun d tawait i d-yelin ef Blannif d twacult-is. Di tilawt, netta yeba kan ad d-yesmil baba-s er tinnubga n at ugerbi-nni er uzeddu-is, akken ad d-yesseqreb tinna d-iger deg nnican. Ubea, amar yerrekten tidmi-a aas deg walla-is u yufa-tt teur d ilulan, yeneq yerra-as :Ad asen-nefk kra n wussan n timit ideg zemren ad rzun er yimidisen-nsen deg Bur-Burire . Yexsef wudem n Nekcaf. Nel ddin eddek ! I yenna deg wul-is i baba-s i s-yerwin targit-nni tamelant. Sakin yekker yenna-as s taect tamerut : Aql-i ihi ad rre tura ur-sen akken ad ten-xebbre. Deffir n kra n yimadlasen, ifuk uxxam n Blannif s tiki d usla : deg-s kra texxamin d tefragt ideg tezmer Melar ad tessummer iij ne ad tessired icettien, d ayen yeclewcen allen n yimeban-a asmi d-ualen. Da ailif-nsen amezwaru ief
- 58 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

mmeslayen deg yi-nni d anadi ef wamek ara rren tajmilt i wat Nekkyan i sen-igan lxir ameqqran. Deg tebit n wass n tfaska n yiras, deg wakud yella Nekcaf yebded deffir usaber n usfaylu n texxamt-is, yendeh SiHeffaf, d-yualen si tmesgida, ef temart-is :Awi-d akraren-nni zi ! Tezzuer-d temart kra waxfiwen-nni d-yu urgaz-is deg umadlas yezrin, teqqen-iten merra er yiwet tagest, zdat tewwurt tameqqrant, teqqim ef tdekkant ad tesgunfu. Yefren-d seg-sen SiHeffaf yiwen wufrik ameyan yezla-t i wat uxxam-is, yuzen alemmas i yixeddamen-is imburen izeden d agraw deg uxxam amaynut i sen-yeka deg wussan-a ineggura deg tama n wadda n wayla-s, sakin yeef ameqqran seg wacciwen yewwi-t netta s timmad-is er uxxam n Blannif. Yesqerbeb Heffaf ef tewwurt, da tusa-d Melar teldi-astt-id. Akken kan i mlalent taiwin-nsen, yebda wul n umar amcum yedderdik deg yidmaren-is am tallunt. Blannif rahu fe ddar ? I tt-yessesten amzun ur yelli mai d netta i s-yennan ielli zeryen belli yezmer ad d-yekkes ass n tfaska ayen yewa n yigumma seg tebirt-is. Lala, hada win ra iib cwiyya lxera felbira ltataniya. I s-d-terra Melar s yiwen uzmumeg yeskaken Si-Heffaf ddaw timit. Haw ebt lkum bac tferru lewlad I s-yenna d wallen-is reant am tgusa deg yidmaren n Melar. Iketter xirek, a emmi la ! Iketter xirek ! I s-d-tenna s tumert tameqqrant, sakin tekna-d tessuden aqerru-s, ne ad anyiris. S wakkenni da, tettunefk-as tegnit ad iwali s leqreb iffan n Melar, ad yesri tarit n tfekka-s u ad iulfu s telwe n tcenfurinis timizwiin. Tuzzel Melar ad d-tesker arraw-is i mazal sen taebitnni n tfaska, da yekcem Si-Heffaf s wufrik armi d talemmast n tefragt. Dinna, yekbel aersiw-nni, yeel-it er tmurt, sakin yejbed-d ajenwi seg wammas-is. Imir-nni kan da, ffen-d s tazzla si texxamt warraw n Melar i d-iefren s tumert yettmecruruqen ef wudem-is ideg tzad thuski. Cufu kifac neddebuh yawlad,

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 59 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

cufu ! I sen-yenna i sin warrac-nni imeyanen ibedden lmendadis, zdat yemmat-sen yetturaren s yiudan-is s ucebbub-nsen yerwin. Yekna Si-Heffaf er wufrik, iwelleh ixef-is lewhi n usammar, ikebber tikkelt, sakin yezla-t u yekker iwexxer akken ur yettames s yidammen. Xelliweh imut beqlu, ki ii Blannif yesselxu. I iwea wid-nni mazal caxen deg wayen i sen-d-yuzen Rebbi ass-nni n tfaska, sakin yessuel mettwal tewwurt n tuffa. Imir-nni, Nekcaf yella la d-yettmuqul sdeffir n usaber. Maca, ur d-igir mai deg walla-is tikti belli baba-s amar, ameallu, amau, yettnadi ef tefiwin timagdalin n ddaw timit. Iil d awway n wufrik-nni kan i t-iettmen ad yekcem. Awway n wufrik ! Da wa d awal i d-yessasen ur walla-is yiwet tekti taahennamit swayes yezmer ad yawe er Melar : Akka d asawen ad yual d ukrim u yal tikkelt ara d-tezri tugna n tgellust-a zdat wallen-is, ad d-yeddem asefk d wad as-t-yawi. Isefkan-a zemren ad ilin s tala n tmea ne n yiselsa i warrac d yemmatsen, ne ula d baba-tsen. Yezmer ad yekcem yal tikkelt i s-yehwan ula mi yella Blannif deg uxxam. Da s wakkenni ara yizmir ad yessefles medden nwis yenwa kan ad iiwen tawacult-a taawalit. Zerrin wussan rennun d Nekcaf irezzu er Melar yal tikkelt ara tt-id-icihwi wul-is. Mti yufa dinna s ugacul argaz-is, ad yerr iman-is yusa-d ur-s akken ad as-yendeh ef kra n tawsiwin yeqqnen er tebirt, mi yufa Melar iman-is ne d warraw-is imeca, ad yessedhu wiyi s kra n yilellucen u ad yezzuer yemmatsen seg ufus er texxamt ideg yella yissaw-nni d-yuzen yiwen wass Si-Heffaf d-asefk. Akka ihi, ababat d mmi-s keccmen i sin er yiwet tmeut. Maca, wa s tuffra n waye, u yal wa iil d netta kan i d-ittellen tifiwin si terast-nni n Melar. Meccan, yiwet tmeddit n unebdu, mti yebda yeslaf i Melar yelen ef wusu yettwaen yerwi, yennul-d Nekcaf s temert-is akemmus n tsura. Yemme yeddem-itent-id, da yenmeskal wudem n Melar mi d-yezzi ur-s s ubati. Acu i d-yiwwin tida er da ? I tt-id-yesteqsa s teqbaylit i tfehhem ur tettutlay. Nettat
- 60 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

tettmuqul-it-id kan. Hada win xre menna, eh ? Yerna yesteqsatt as ulamma ur d-yeggri ucukku, acku yemmekta-d belli mi dyuder er ubrid yettawin er tebirin, winna d-yezrin ef uxxam n Blannif, yemlal-d baba-s amcum itteddu-d d asawen. Imir-nni, Nekcaf iil seg usefqed i d-yekka baba-s u wayi iil er usefqed i itteddu mmi-s. Yekker Nekcaf, umi tual tefi d taragant, yuzzel-d er uzaar am win i d-yesxerra kra. Yessuel srid er uxxam-nsen s yisuraf iezzfanen, amzun yeba ad yegdel timlilit n yimsebriden merra, wi bun ilin. Yuli tisunan er wanneg ideg yezde. Mi yewwe er texxamt-is, yeldi tawwurt s tawla temmuger-it-id tugna ur yutam : iwala tameut-is Menula tefser am tedkent ddaw n yiwen yilemi inehhten am uydi yessre yiij. Dduqqsen-d am yiwtal n umada mi akken i teldi tewwurt fell-asen, maca werad myewexxaren yejbed-itt-id Nekcaf yefen s sin yifassen aqerru-s deg simmal irekkem walla-is. Ccah deg-i ! Ccah ! I yeqqar irennu deg yiman-is d yiarren-is la ttalin tisunan mettwal airas. D tidet, yeza-as Rebbi ! Acku dayem ittqiri-d deg yiman-is nwis deg ur ilaq la yesserwat, maca werin itis ad yeg asadel i tnefsit-is tuzligt. Aas n yibekkien umi iger irebbi : tissit n yiisem, afar n tullas, akeyyef n lkif d wayen nnien ittcemmiten irgazen, issenkaen deg wazal-nsen as ulamma d inesbauren. Mti yewwe er uiras, yerfed Nekcaf ixef-is u yesked srid er yifula n ufta afellay d-izrin s kra n yiallen kan nnig uzeddunni icuban deg tehri, tezi d tiddi er termin-nni n unebdu deg zedden yemrayen imeqqranen n tmurt. D ifula-a deg treqq tmess n ahennama ara isseren tafekka-s i tjegger tnefsit-is d-itturebban deg tlemmast yumsen deg tuqa tidet d tigdi n Ugellid Ameqqran. Yu Nekcaf armi d iri n uiras istwalan er uxxam n Blannif, sakin yebded dinna, ddaw n yifula iruranen. Mmecrurqent wallen-is kra n wakud, sakin uragent-d am tliwa ef wudem-is. Tekcem-it tugdi. Isk ad isemmet tamettant-is ? D

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 61 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

awezi! Yessefk ad yeg taggara i tmeddurt-is tucmit ass-a. S wakka daen, zun yena akk wid yekkin deg ucemmet n tmeddurt-is. Ikukra Nekcaf kra n yimiren, sakin yerfed asuu issewacen u ineggez akin i yiri n uiras, d asawen er yiwen ufilu aruran i diger ddaw terdin-is. Yuzzel uru di tfekka n Nekcaf seg d-ffen yifeiwjen, sakin seg taeyt-is yeqqrem-d ufilu-nni yedda-d d Nekcaf d akessar. Da imir-nni i d-teffe Melar d-yeslan i tuafin seg texxamt-is. Akken kan i tsu, mti akken twala amdan yeli-d er tama tafellayt n ufrag, yeli-d ef tayet-is ufilu-nni i tu yezger-d ula nnig uxxam n Blannif. Tergagi tfekka taleqqaqt n Melar kra n yimiren, sakin trab am telet n ucei er tmurt. Uzzlen-d warraw-is ur-s wa s yimeawen wa s yisuan, bran i yiman-nsen ef tfekka n yemmat-sen yettfurrun, mi akken teel ef ufilu n ahennama, da yekcem uru tifekkiwin-nsen u icwi-ten yir acway. Seg usfaylu n texxamt-is, temmuqel-d Menula, d-islan daen i yisuan, twala tugna werin twala, tugna n tmettant yesserkaben tawliwin. Teckene deg usaber akken ur telli, da ur tutam armi d-yeli gar yiarren-is warat-nni icuban er uftat n uksum d-ittwakksen imir-nni kan seg tasilt. Amek ara tsellek ixef-is tura ? Ad t-tejme s yifassen-is u ad t-tawi ad as-tebru er uzu n tarda ? Ur ur-s tabest ad t-tasi ula s uad-is. Ad teru ar dawen medden ? Yax ran akk belli Nekcaf d iiqer. Xai, ur as-dteggri ara yiwet tefrat d yir tifrat, maca d tinna i tuklal, acku ula d nettat d tucmitt. Kan akken tneggi d idammen, teldi-d Menula asfaylu ief twexxer asaber-nni ideg teckene llina, tuli ef yiri-s, sakin tneggez akin, nnig n urab, er tefragt n uxxam n Blannif. Teli ged-ged ef tfekka n urgaz-is i mazal yettfurru seg uru-nni la yettazzalen degs segmi d-yegla s ufilu aruran ittlen i yiil-is. Mi musant tfekkiwin-nsen, seten deg-sent wusman, rgagint kra n wakud, sakin rekdent zun akken ad ent timess i tent-izeden ad tnadi yiwen yiwen isan-nsent ixnunsen u iglalzen deg yal ini n yihwah. Kra n dqiqat deqqal, ataya s tazzla Blannif i d-yeslan i tirrakin d yisuan si tebirin ideg tu la yettmahal. Mti d-iwwe er tewwurt
- 62 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

n ufrag-is eren kra n medden, inurag d yimsebriden, ad t-id-rren akken ur yettwali tugna-nni isxerrayen, amalah ! Issenser seg yifassen-nsen yuzzel mentekref mettwal tarcilt-is d warraw-is iwala d tirect deg tmurt, kra n yisurifen zdat n texxamt n yies. Ur yesteqsa yiwen, ula d iman-is, amek mmuten, ur igir tamawt i ufilu aruran ief llan. Yewwe kan iger-asen irebbi, da illezlez kra n tesnatin, sakin inte fell-asen am yidil n plastic i tsumm tmess. Imir-nni, Zeddiga, yemma-s n Nekcaf, tu tedha deg tallit n laer. Yerna daen tasella-ines ayet. ef waya, ur d-tesli mai i tewisin d yihiten ikkren deg uzar. Tessuli kan taallit da yeldi-d yiwen waar tawwurt s tawla yenna-as s yiwet taect terkeb telwawat : Anida-t Dda Heffaf ? Terra-as-d temart belli argazis llina kan i iru er Tezmalt, maca uqbel ad as-tettunefk tegnit ad t-testeqsi acimi, ijbed-d urgaz-nni tawwurt yual-d er terbat i t-idyuznen. Si terbat-a, yella yiwen unarag yessnen aman n tilifun n tanut icrek Si-Heffaf d yiwen di Tezmalt. Da yuzzel urgaz-a er tberna n At-Nekkyan u yessawel. Mi as-d-yerra awal Si-Heffaf s timmad-is, ixebber-it srid s wayen yeran. Yebra umar amcum i tilifun, yerkeb-d takerrust-is mettwal axxam-is. Nezmer ad d-nini asal-nni yeli-d am tegnawt ef uqerru n Si-Heffaf, acku yual am win umi iceqqeq walla, ur iulfa s kra i ttasin yiarren-is d yifassen-is, ur iskid s yiri-s wi illan zdat-s wala wi illan deffir-s. Zun d aradi n Rebbi i d inehren. Kra n 500 lmitrat akin i yerem n Tezmalt, abrid ukerrus tu tezri fell-as rraya n tmacint. Si-Heffaf i tu ieglelli segmi yesla s twait i d-yerzan fell-as, yezerzef-d am teldunt lewhi n umkan-nni ideg yemlal ubrid n ukerrus d win n tmacint. Ur yesli i uklakuni la d-ittaen, ur yeskid tafaragt iqqnen, deffir wanita tu ttraunt tkerrsin d yikamyunen. Izri ef yidis n uzerrarug n wi merra s uzerzef, iwwet tafaragt-nni iqeccem-itt, sakin imseqsaq u Mercedes amcum d uqerru n tmacint d-ikkan seg Bgayet. Celen-d yifeiwjen gar-asen, sakin teereq tkerrust am tbumbit u tekker deg-s tmess.

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 63 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Mti tebes tmacint kra n 20 lmitrat akin i umkan n tyita, uzzlen-d medden seg yal tama ufan-n amar yexnunes seg yidammen-is ireqq gar yiedren n wuzzal n u Mercedes-is. S imir i uzzlen kra n yimeskerrusen wwin-d tisexsayin si tkerrsin-nsen, teef tmess ugar deg u Mercedes-nni deg tella tfekka tar iman n SiHeffaf. Skud la ttbexxiren i tkerrust tamcunt s yikufften isemmaen n tsexsayin-nni, skud la tzehher deg-s tmess, zun d asiwel i d-tessawal i medden i wumi teqqar : et-iyi ad skenfe idisan-is, et-iyi ! Yax dulaqrar d timess ara yeen tafekka-s. er taggara, mi tekfa tmess tawuri-ines, texsa iman-is, da uen medden, maca ur ufin ara ad d-kksen akken ad as-semmin xerum amettin. Deg uxxam, Zeddiga tu tella gar medden i d-yusan ad ttwansen deg twait i d-yerzan er wid ukud tettidir. Ssnen-tt merra deg temnat-nni d tameut zeddigen, d tin ur nessawal tikerkas, ur nteg tixidas. D tin yelen afus-is yeuren er umattar. D tin igan abel i kra yellan d amaar. Nezmer ad d-nini belli Zeddiga d tajeigt i d-yemin deg wammas n ugudi. Teueg teur azwu i d-yezzin s tarit yelhan i d-ijebden medden ass-a. Mti d-yewwe usal n tmettant n urgaz-is, tcehhed Zeddiga, terfed allen-is yesmiiwen mettwal igenni i d-yettbanen seg usfaylu n ualun, tini : A Rebbi a wer iyi-d-tqisse ef wayen ur gi ! sakin tebra i taiwin-is tessusem.

- 64 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Taqbaylit
Inelmaden n lmajister n tmazit - Bgayet

Tamawt Tullizt-a Taqbaylit, deg tazwara yura-tt Said Chemakh s uzwel ecrin duru, tedda-d deg wammud n tullizin Gar zik d tura, i dyessufe Usqamu Unnig n Timmuza, 2007. Inelmaden23 n lmajister n tmazit n Bgayet, gan-as tazrawt deg ulemmud n tenfalit i d-yellan s lmendad n Mass Meksem Z. Deg tazrawt-a i d-yewwin s umata ef wullis, tlul-d tikti n ubeddel n wudem i kra n waddaden-is, am taggara d tmerniwt n kra n yiricen-nnien. Mi yekfa umahil-a nesselem Mass Said Chemakh ef ubeddel i nga i wayen yura yerna nessuter seg-s turagt akken ad tt-nazen er tesunt Tamazit tura. Da, segmi ncawer amaru-s amezwaru nuzen-itt er tesunt n Useqqamu Unig n timuza. Nessaram ad telhu, ad tebe am usaru, i yimeriyen ad tehwu.

23 Ismawen-nsen: Amarouche Khelfia, Bellal Nourdine, Benallaoua Anissa, Boudia A.Rezzak, Ighit Md Ouremtane, Mehdi Nacer, Mehdioui Nabil, Meziani Yassine, Moulai Zoulikha, Sadou Smail, Said Miria.

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 65 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

h! saa deg yemma-s saa . . D wi i d imeslayen i wumi d-yebra Urezqi mi yeqqim er abla di ttberna... Yettkemmil ihedder ud-s. - Ru tura ke amen-iten !... Am win yettrebbin azrem s iri-s !.. Arezqi ur nennum ara ttbernat, d tikkelt taxeayt mi ara yerr ad d-isew tabyirt ne snat netta akked yimeddukal-is, as ad bun ad qqimen, netta yettaf-d amek ara yenser mebla ma yella win ara inadin ad tyeef din, s uiwet ne s wawal. Netta d tissit mlalen deg tesdawit anda i d-yewwi agerdas n uzref yual d abugau. Deg tesdawit yedder aas n termitin, zzhu, tayri, tasertit. D tudert-a n tasdawant d wudem i d-fkant kra n tnelmadin i t-yean ad yesu yir tamuli ef tid yeran. as akken tasdwit d annar n tmusni d tlelli d unadi d umgired n tektiwin, er Urezqi tleddi-d tawwurt i wayen-nnien. Maca, d acu i t-id-yewwin ass-a, hatan yekcem-d am uzger ihajen. Yerra-d nnehta, yessawel-as i ucqcic-nni yesserbayen, yessuter-as taqret n ccrab. Da akken i s-d-yenna uqcic-nni : - Ur nesserbay ara ccrab mebla lmakla... Arezqi iru am win izefen yenna-as : - Awi-d, ma yella ad swe s wui ne mebla ui, mai di cene... Simi yettrau, simi yettayes, iar. Qqlent ddqayeq d sswaye... Iru di ttexmam Yettmektay-d asmi yella d ameyan, akken tekfa lgirra, la iuza akk imdanen yal yiwen amek i d-yessasay arum-is. Arezqi as akken mei, leqel yefka-as-t Rebbi. Lemer iger afus-is er wayla n medden. Yemmekta-d amedakkel-is Meyan, yemmekta-d asmi yemmut gar yifassen-is mi xedmen laksida s umubil d netta i yessutren deg win i ten-id-yewten ad yerwel er yimsulta, acku axxam n Meyan ur yebid ara, yugad atmaten-is ad t-nen. Seg wass-nni, ualen netta d winna d imdukal. - Uuk !... Hatan yewwe-d uqcic s teqret n uzegga, yekkes-as-d aummu-nni uqeccuc, yerra ad d-yesmir, yemme Urezqi ef tqeret-nni yekkesas-tt-id seg ufus yenna-as : - Hhe ! D nekk ara d-yesmiren iman-iw, awi-yi-d acu ara e, ternu-d taqeret- nnien...
- 66 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Aqcic yezzi s tawalt, Arezqi la yesmaray, itess... Yebda yettmekti-d, yettwali kra yedder, udmawen i d-yettasan, isell i imeslayen n wid yettwali... Arezqi mai akka i yettwassen ur medden d acu i t-yewwin ad yual akka ? Ad ibeddel deg cwi n lweqt? Amek i yuyal d asekran netta yellan d amedya n yirgazen ? Hata wakken tera yid-s... D ayen yettwali deg temdint n Lezzayer i yewwin Arezqi ad iru ad d-yesli (ney ad d-yezwe) si taddart-nni iseg d-rewlen yimawlan-is deg lgirra-nni er da, er La Kasba. Fea, akka i d isem n teqcict-nni i yu. Akken qqaren d isem-is i d awal-is. Taglimt-is d tacebant am lfea, tekkat deg-s ticci. Taqeddiwt-is d asaru, udem-is yessefra, ti d aeqqa n uzemmur, tanzarin d tirqaqin d timeyanin, rnant tihuski i wudem-is. Taqemmuct d taxatemt, taenqiqt tbedd am lkis, tidmert trebbe am tin n tezalt, tammast d tameqyas , amzur yettrus-d fell-as, tablult d taurant d tagrurzant. Fea ur teri ara, ur tessin ara d acu i d lakul. Imawlan-is ur tt-fkin ara ad ter acku deg tallit-nni urad fhimen medden acu i teswa leqraya n tullas. D arrac kan i yeqqaren, ma d tullas messakit ttimint deg uxxam qeddcent, ttxiint... Ulamma d cel n berra ur tent-yezgil ara, takessawt, azdam n yisaren, tibirin maca ayen smenyifent akk d tugmin seg tala acku sensarent-d iman-nsent seg cel n uxxam, ttafent lebi-nsent, smarayent-d ulawen-nsent, ttekksent fad ur ttekksen waman, ttawint izlan, yal ta tekku i taye ef win i izeden ul-is. Ula d ilmeyen ad ten-tafe ttrajun deg ubrid n tala melmi ara d- leqent tezalin-nsen, ttarran iman-nsen d abrid kan i ten-id yewwin. Yal yiwen d acu yettargu, wa yeqqar :

A wi yualen d attriku Gar yifassen n zuzzu Ad iride A wi yeqqlen d asagem Yal ass ad teddu yid-m A tin zizen fell-i.
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Waye ad as-yerr :

- 67 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Ma d tid ur nesi ara wid i izeden ulawen-nsent ttimint, akken qqarent "...Ttrajunt lmektub-nsent !". Lmektub- a d alba n yilmeyen ne ahat d alba n yimaren i wumi ara tt-fken yimawlan-is. Lmektub n Fea d Arezqi. Arezqi yenna-as deg wul-is : "ad ae tin ur neri ara, tin ur nessin ticmatin-a i ssnent temserrin yeran...". Iyil umebun d leqraya i d-yeslalen kra n leyub yellan deg tmetti tazzayrit. Mbad anadi d tifin n Fea, tellad tnefkit di taddart, tedda-d teslit. Sakin, usan-d yislan er Lezzayer anda ara zeden. Axxam ideg llan yezga-d di lbaimat yebnan d timaynutin, deg wannag wis ukuz. Arezqi ixeddem deg lbiru, segmi ara yeffe tifawt ef sseba d uzgen armi d lxemsa n tmeddit i d-itezzi. Itett imekli anda ixeddem. Si laman yellan gar-as d tin yellan d tacrikt n ddunit-is, Arezqi iulfa i yiman-is seg wid uur i d-yerza lfer. Ussan ideg ur ixeddem ara, Arezqi yesedday-iten d Fetta deg ttemri, d tirza er yimeddukal ne er yiulan. Tameut ur yelli kra i txuss ad tlum fell-as : - Kra teba yella ma ur yelli ad d-yili ! Maca tettxiqi deg timit iman-is deg uxxam kra yekka wass. Tessedhuy iman-is s lecal, kkes-d acu ur d-tesnulfuy akken kan ad teseddi lweqt. Maca cel ad yekfu, akud ur ikeffu, tameddit ur d-tettawe, amwanes-is urad d-yekcim. Terru yid-s am tfirellest ne am tin yettawin takurt, ur tessemuy amkan-is; i tt-yattawin er ubalku, i tt-yettarran er uxxam; itett-itt wadif-is am ugrud yebdan tikli. Tettir deg yiman-is, tekcem s axxam ttqabalen-tt-id leyu isemmaen, tettulfu s yiman-is am ufrux yettwaebsen. Ma tbedd deg ubalku, tesmegliz s wallen. Tikwal tsell i medden ttmeslayen, maca kra ur t-tfehhem, d tameslayt yemgaraden ef teqbaylit-is. Tera ad tsell i wawal n teqbaylit, ulac. Yettawi-as-d Rebbi am wakken deg tmurt taberranit i tella, Iaq wul! Yiwen n wass mi teffe d urgaz-is yesken-as-d taanut iqerben er uxxam-nsen, tikelt tikelt tetteffe tqeu dina. Yiwet n tikelt tsubb-d Fea er tanut, i yellan ddaw n lbaima i diqublen tin ideg tezde, ad tequ : - ba lxir likum, i tenna Fea s tarabt n teqbaylit. - ba lxir xti, i as-d-yerra bab n tanut.
- 68 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- ili sker rnu-yi-d lqahwa, lemqefa - Wacnu wacnu, ? semi li ya xti, ma fhemtc wacnu lemqefa . Netta ur nefhim d acu i as-d-teqqar Fea iar, nettat ur nezmir ad t-id-tessefhem. Tewel amek ara as-tini. Seg wakken ur msefhamen, iger-d iman-is yiwen n yilemi, i yellan deffir n Fea yettraju ad teffe akken ad yequ, yessefhem bab n tanut. Syin yezzi er Fea, yenna-as : - D acu daen i tebi ad ternu ? Feta teddem-d idrimen tezzi er bab n tanut txelles ayen tewwi, ssyin tezzi er yilemi-nni tenna-as : - Tanemmirt a gma ad k-isellek Rebbi deg yir tiswiin. Azekka-nni Fea teffe er ubalku ad tefser iceien, twala ileminni am win i tt-yettrajun ad d-teffe, da terfed afus-is twehha-as, netta yerra-as-d s ucmume. Yual yal tasebit yettgani Fea ad dteffe, nettat daen am wakken tu tanumi yid-s, mena tikwal testeqsay iman-is ayer i t-tettaf din yal ass. Tulfa am wakken yella kra i itezzin deg walla n uqcic-nni, nettat daen seg wasmi ttiawen mai tikelt ne snat i d-yekcem gar wallen-is, yerna thulfa am wakken ixus-itt umwanes deg uxxam imi Arezqi segmi ara yeffe tafejrit alma yeli-d lam ara d-yekcem, tuss i yiman-is am wakken simmal yettzad deg-s lxiq. Yiwen n wass tezzi er ubalku tufa ilemi-nni mazal-it din kan deg ubalku, terfed afus-is twehha-as am win ara yinin i waye as-d s axxam. Kra kan ilemi-nni yekkat-d ef tewwurt, nettat tuzzel teldi-tt, ammer wi t-id-yettafen zdat n tewwurt. Ilemi yekcem am win yessetan yeqqim deg tmesrit nettat tru tewwi-d lgazuz d lgau terna teqqim zdat-s bdan ttmeslayen awal yettawi-waye ur iulfa almi tt-id-yufa gar yifassen-is. Tameddit-nni n wass, yekcem-d urgaz si lxedma, aqrab ddaw ufus, yesla i uan, aessas n tewwurt n lbaima yessawel-as-d. Yenna-as : - Mselxir ay Arezqi, ass-a yusa-d ur-k yiwen n uqcic s axxam, ur tssiney ara iqder d gma-s n tmettut-ik. Yenna-as Urezqi : - aa a Dda uan !
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 69 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Arezqi yettali tirekkabin yettxemim ef teswit amek tella : limmer i d-yusa mmi-s n ueggal-is,hatan ad yerr yur-s er lxedma akken i iwulef seg zik... Amek ur t-yessin ara uessas n tewwurt mi yi-dyenna "iqder d gma-s"...? Mi yewwe s axxam, Arezqi yerra s lfer yessuden tameut-is, ssyin akin yea imensi. Maca ur yesteqsa ara Fea ef win d-yusan. Nettat ur s-d-tenni acemma, amek ara ttyesteqsi ? Azekka-nni, iru er lxedma, yekkes akk kra yesa d ccek, iil ahat d araq kan i yereq uessas-nni n tewwurt. Ulac uilif errqen akk medden, tikwal. Maca, tameddit mi d-yekcem, yennaas-d uessas-nni : - Mselxir ay Arezqi ! Ula ass-a yusa-d uqcic-nni ief ik-dmmeslaye ielli... Arezqi yerra am win iwehmen, yeqqel am win ffen yidammen, maca yugad yella kra yettikki ukunsyirj-nni dya yenna-as : - Ah! ttu ur ak-d-nni ara, d mmi-s n ueggal-iw maca ur ttessine ara acku urin d-yusi er da armi d tallit-a... Yenna-as ukunsyirj : - Semmeh-iyi ay Arezqi di lenaya n tebbut-nni i k-id-yefkan, ur tssine uqcic-nni d mmi-s ueggal-ik acku yennezruref yekcem ula d awal ulac-it, ula d udem-is yeffer-it fell-i amzun d amakar. maca ttwali yettarra er wannag wis reba, uggade ad yili d albad ur tessinem ara, ad yili kra ideg ara ken-iur... Yeqqim din er Uessas qessren cwi, awal yettawi-d waye armi yessawe yera amek iga uqcic-a i d-yettasen, d acu yelsa, amek ileu... ayagi mebla ma icukk ukunsyirj yella kra yellan. Imir Arezqi yuli s axxam. Temmugger-it-id Fea s tesa maca, mi qqimen akken ur tufi acu i s-d-tenna. Aqcic-nni ief s-dyemmesslay ukunsyirj sin yiberdan ur t-id-yewwi ara akk wawal. Ur tufi acu i d-tesban n li ne n wayen-nnien ief ara ttyesteqsi. Yerra iman-is amzun ur yesli kra s yimezzuen-is, yea-t wul-is ad ier ma yeskiddib uessas ne d tameut-is i yeffren kra fell-as. Yees deg lir... Azekka-nni, akken yu tannumi, yeffe iru... maca mai er lxedma i yerra, yerra er yiwen n umkan iqubel lbatima-nni ideg
- 70 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

yezde. D kra ubedada ideg rsen yiqudas n waman. Amkannni iwea s axxam-is. Yeqqim din yessikid deg wid ikemen teffyen, deg warrac yetturaren ; yettasa imi netta yezmer ad diwali medden nutni ur t--ttwalin ara acku yedduri deffir n yiqudas. Tikkelt-nni, iwala Fea teffe-d s abalku, iwala-tt tesweday er yiwen n uxxam di lbaima-nnien anda i d-yettban yiwen n yilemi i s-dyettarran... Cwi akka iwala ilemzi-nni yerra er lbaima-nni anda yezde, yekcem... Arezqi yera azal n mraw n ddqayeq, yekker yefer-it. Yuli tirekkabin, yewwe zdat tewwurt yesmesis da yesla i tasa tekka-d si daxel n uxxam-is. Yemme er lib n lbista yeddem-d tasarut tis snat n tewwurt, tin akken i d-iheyya i-nni yezrin. Yeldi tawwurt, yekcem, yesla i tasa tekka-d seg texxamt n tguni, yerra er din. Yekcem, yeqqur s yibeddi mi iwala tameut-is eryan gar yifassen n uqcic-nni i d-yefer Aqcic akken i d-iwala Arezqi iserre i Fea ef umetre, yebda la yettergigi. Ttmesmuqalen, amzun mraw n yiseggasen i ieddan deg ddunit-nsen... Allen n Urezqi urwent-d aldun yeran mi d-mlalent d tmuyli n Fea, dya akken i t-twala la tt-yettxeir tserre d imetti acku til ad tt-ine ad yernu aqcic-nni. Arezqi yezzi s ilemzi-nni yenna-as : - Els iceien-ik ! Aqcic am win ara d-tekksed seg yimi n lmut, iuref yelsa aserwal, yerna atriku mbad yekkes-it-id acku yetti-t, ad as-iawed timelsiwt... Arezqi yenna-as : - Awi-d ecrin duru... Yemme uqcic er lib-is yeddem-d ecrin duru, yefka-as-tent-id. Arezqi yenna-as : - Tura, nnejli, acu tettraud ? Geffel ! Yeffey uqcic-nni seg texxamt ; ddeqs-zzalla, teerdeq tewwurt n berra hala tiri n warkasen ef trekkabin i wumi ara tesle tama n usmicrew n Fea. Ahat tera yid-s am win ara d-tessuksed seg tizi n lmut, ahat ad ibeddel tanezdut werin ad d- yezzi s akartyi-ya. Arezqi yettmuqul deg tmettut-is, yesteqsay ma d nettat i d nettat

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 71 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

ne mai d nettat i d nettat. Ma d Fetta tettru tugi ad tesusem. Yenna-as: - Aha ! tura dayen ! Susem ! Yya-d ur-i !... Terra ur-s s urgagi, yenna-as : - Serre tura i tmeleft-nni swayes tumme tafekka-m ! Aha bruas ! ne tesseta-iyi ? Tebra i tmeleft er tmurt, allen-is ttazzalent d imei. Arezqi la tt-yettmuqul, yettxemmim : ayen akk i yella yid-s seg wasmi zewen, d tikkelt tamezwarut i as-d-tban tecmet. Amzun akken sser-nni i tt-yedlen yenser, yerwel, yennejla, yenfa deg yiwet n tikkelt. Yenna-as : - Els iceien-im ! ad iyi-d-tafed deg usalu. Yeffe seg texxamt n tguni. Ci akka tekcem-d er tmesrit, targagit ur tekkis ara. Iwehha-as-d akersi yenna-as : - Qqim ! rfed-d allen-im, muqel-iyi-d, tini-iyi-d d acu i kemixussen ? ur-m ad tru... Terra ad tsu, ad tru, tual tessusem, tenna-as : - Ulac ! Semme-iyi ay Arezqi ! deg lenaya-k... - Xai ! ini-yi-d acu i kem-ixussen ? Limer ur kem-ixuss wacemma, yili ur txeddme ara akka. - Ulac acu i xussey, di lenaya-k, semme-iyi... Yenna-as : - Ana seg wasmi i kem-ue, kra ur kem-ixuss... Tfere mai d kra ahat di lemer-im ur tefrie am wasmi i telli yid-i, ur tellue, ur kem-yeni usemmi ; ayen akk i tebi s tawant i kem-id-yettawe ; kra i d-tesutre xedme-am-t-id. Ur am-kkise ara imawlan-im, yal tikkelt i tebi ttawi-kem er tmurt. Yal ass ur-m i ggane, ur afare ara sut iberdan, ur am-d-sekkre ara s axxam, ur kemttaa ara iman-im ad txiqe : anda i rriy ad kem-awi... Ayen i yitxede ?... Tebbejneq d imetti, teli er yiarren-is, teqqar-as s usnexfet Semme-iyi.... Netta yekker amzun mai d netta i wumi tettmeslay ne uur teckene. Yeldi leqjer n texzant, yeddem-d lesqa Scotch, yebbi-d yiwen umur s lemqes, yenne-it i ecrin duru-nni, yenna-as :

- 72 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- Nekk hatan semme-am maca wissen kan alla-im d wul-im ma ad am-semmen, kem ixedmen tagi acemma ur t-tectaqe... Azal n ssmana i ieddan, Arezqi ur yeggan ara er tmeut-is, ur itett ara imensi wala tiremt n tifawt deg uxxam. Yal ass d ssekran, si ttberna er taye, hala tissit. Itess am win ifuden aman deg unezruf. Maca fad yeggumma ad yekkes, yezga yettnerni... Ass-nni yenna-as Urezqi i Fea : - Heyyi-d imekli i uzekka, ad d-asen imawlan-im... Awal ur t-id-yerni ara, yeffe, iru er ttberna. Azekka-nni mi dussan yimawlan n Fea, yefre yes-sen mai d kra, am zik ne ugar. Tu d netta i iceyen yiwen uqcic ur-sen er taddart yennaas: Ini-yasen ad d-asen, ere-ten-id s imekli... Iulan n Urezqi usan-d s axxam, ur yelli kra i cukken yella-d gar yellitsen d urgaz-is. Qqimen mmeslayen ef tmurt, ef lxedma, ef at uxxam... Ualen an imekli s tasa d uqesser. Mi fukken, qqimen deg usalu, yemme Urezqi er lib-is yeddem-d ecrin duru-nni i wumi yenne llesqa yenna-yasen i inebgawen-is : - Anwa seg-wen ara yi-d-yinin ansi iyi-d-kkant ecrin duru-ya ad asfke ayen i das-yehwan ? Tekker Fea tenna-yasen : - Ad ruey ad awen-d-ssewwey llatay... Teffe seg usalu, terra er tenwalt (takuzint), yiwen ur d-yelhi yid-s imi caxen akk di tteqsir akked Urezqi. Maca teqqim tesmesis-d i wawal d-yellan gar-asen. Yezwar-d umar (baba-s n Fea) yenna-as i Urezqi : - ecrin duru-nni, iban d tid i k-d-iqqimen seg wayen i k-yefka baba-k, ad yettwarem, asmi yedder... Arezqi yenna-as : - Xai. Da yeneq-d gma-s ameqqran n Fea yenna-as : - Ihi iban tufi-tent asmi telli mezziye, teffre-tent almi d tura... Arezqi yenna-as : - Xai. Da teneq-d yemma-s n Fea tenna-as :

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 73 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- A mmi zizen, ihi, ecrin duru-nni d tid i k-d-yeqqimen seg wayen i k-d-tea yemma-k zizen uqbel ad tsahel s anda akken ara nawe, ad tettwarem... Yenna-as Urezqi : - Xai ! Da yeneq-d gma-s wis sin n Fea yenna-as: - Dayen isehlen ihi, ecrin duru-nni d tid i k-d-yeqqimen seg lexlas amezwaru i d-tefed, teffre-tent acku d ayen i d-tella s tidi n yiallen-ik... Yenna-as Urezqi : Xai. Da slan i usebeb deg tewwurt, ubbnen yimeuen-nsen akken ma llan deg uxxam. Akken d-yeldi gma-s n Fea tawwurt, kecmen-d sin n warrac ttcercuren d tidi, lehhten, zzin er Urezqi nnan-as : - Azzel ! azzel ! iwel ! a Dda Arezqi ! tameut-ik teli-d seg ubalku, temmut... Da kkren-d s tawla, d tazzla er ubrid anda yu lal at ukarti nnejmaen-d Mi wwen, afen tameut teel ef uritwar deg tlemmast n ubella n yidammen. Allen ldint am win ara yettennin er bab igenwan; udem-is yessenfalay-d ndama. Taqendurt-is d tin s wayes d-tban asmi iru Urezqi d yimawlan-is ad ssersen fell-as. Annect-a d izen, anagar Arezqi i t-yegzan. Idammen uen-d akk leyu n tanut-nni n wure... Asuu n yemma-s n Fea, rnu er-s tananayt n yimsulta d lambilans i d-yewwen. ecrin n dqayeq-aya mi sen-yessawl win akken yesan abla n ddexxan din. Wahruu akk yekkren, Arezqi isell-as-d seg tiilt er taye; yettmuqqul deg tegnit ideg tella tin akken yellan d anamek n tudert-is, am win yettmuqqulen asebter deg ungal n ddunit-is Ma d allen n Baba-s n Fea urent-d d imei, serrin-d ef lenak-is, war ma yerra-d tamawt. Awen-d yimsulta-nni, wexxren wid i d-yezzin i tfekka tea tudert. Cef-nsen yu-d er Urezqi yenna-as: - D ke i d argaz-is ? - D nekk. i as-yenna Urezqi.
- 74 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- Ad yi-tessurfe, maca ilaq ad-d-terre ef kra n yisteqsiyen, i asyenna umsaltu-nni. Yenna-as Urezqi: d rrbe. Arezqi leqel-is yunag, yettmektay-d asmi sulyen netta d Fea. Yewwi-as-d Rebbi am wakken hattan din gar n laci-nni; tettmuqqul-d deg-s. Da yettnadi fell-as s wallen-is. - Isem-is? i as-yenna umsaltu-nni. - Oudert Fea. i as-yerra Urezqi. Mi d-yebder isem-is, iulfa i ujenwi yewwet deg wul-is da yerna yemmekti-d aqcic-nni i d-yufa deg uxxam-is lemmer ttarwent-d wallen times tili yesser-it. Amsaltu-nni yessuter deg Urezqi ad yennejma, s axxam akken ad mmeslayen di talwit ulin. Zrin wussan, Arezqi si ttberna er taye, imsulta yal taswit ad as-dssiwlen, ad as-ren aqerru-s s yisteqsiyen iwimi yesla mya tikkal. Alla-is i t-iceben anagar yiwet n temsalt: ttar, ttar, ad ine win akken i yellan d sebba n lexla n uxxam-is. Yiwen wass, mi d-yual Urezqi s axxam, yebes-it-id uan : - Ay Arezqi, ri ad mmeslaye yid-k cwi ma tesi kra n lweqt. - D win akk, i as -yerra Urezqi. Mmeslayen ef teqdimin d tmaynutin, ef wayen i ten-yerzan d wayen ur ten-nerzi armi d-wwen er twait iuzan Arezqi. yenna-as uan : - Ay Arezqi, nekk mai d aessas kan n lbaima. Mai s reba duru-ya i ddre. Asmi i k-d-mmeslaye ef uqcic-nni i d-yettasen s axxam-ik, ur ak-d-nni ara armi ri acu yellan. Nnig n sdis n wayyuren d netta yettas-d yall ass ur tuklale ayen. Ma yella kra i tebi, as ma nekk ur zmire, yea-yi ugecrir, sne medden. - Nekk d aqbayli a uan, Leqbayel deg tegnatin-a yiwet n tawsa kan i yellan. Maca, seg tama-nnien, ur que ara rray-iw, ma ad kemmle ussan-iw deg tallast ef wucmit. - Ha, ha, ha ! ur ak-d-ssawle armi meyze annect-a. Ad tzemre ad txelse ecra imelyan i wakken ad yirid dell ef yiri-k ? - ecra imelyan d ecrin duru. I as-yerra Urezqi.

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 75 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Kemmlen tameslayt deg texxamt-nni n uan armi d ttnasfa n yi Tezzi-d ddurt, hatna yimsula zzin-d er ukarti, Arezqi imir kan i d-isub seg uxxam akken ad isew lqahwa, ad tili d lacra d uzgen n tsebit. Yenwa ur-s ay d-teddun; ma yella kra i d-ufan ad kemmlen i wayen d-yeqqimen deg walla-is Rran er lbaima i diqublen tin ideg yezde. Yekcem er lqahwa, yeqqim ef ukersi, afus isenned ef tgida; yessuter lqahwa. Cwi akka agarsun yessawe-d tafenalt-nni tamcumt. Hata bu abla-nni n ddexxan yeqqim-d er Urezqi melba ma yessuter-it. Yesres-as-d amis i Urezqi yerna yenna-as lqahwa-k texles ay argaz, yekker iru. Yeddem-d Urezqi amis-nni, afus-nnien ireggi tacrift-nni. Yemmuqqel asebter amezwaru yufa seddan-d tugna n win i asyerwin ddunit-is, yemzel deg yizer ef twenza-s ecrin duru.

- 76 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Taccuyt n yemma Dada


Jean-Pierre CHABOL

La soupe de la Mame. Tasuqelt :Youcef ACHOURI


emma Dada d yiwet temart tedda deg wesmud, di lqedd d tawezzlant annect n tdebbuzt udem-is merra wwten-t yierfan, seg wakken tekmec, acekku-ines am yilis n tadut, ccib ur yezgil anad seg uqqeruines. Tettcuddu-t s yiwen umendil annect ilat annect ugertil, Ma yella d tazmert-ines Llah ibarek werin tessin amejjay. D nettat i yettlawin iman-is s yiman-is s kra n yiman i d tettekkes nettat seg lexla, yecban marnuyet, amagraman, mejjir rnu-as er zzit uzemmur. ur-s zzit i tuit d wedhan, xas ulamma tura aql-a di tallit tatrat anda ggten ttawilat yessishilen tudert ef umdan, lamena nettat ur d-teclig deg wacemma teef kan di tidak n ziknni. Arraw-ines di geddac yid-sen, labas akk fell-asen ran, san akk imeqan n lxedma. Akken ma llan zeden di temdint, ma yella d nettat tesmenyaf taddart ef temdint. Arraw-is werin semmen di yemma-tsen. Deg wussan n yimuras d wussan n westafu n ddurt, di tsekmutin, d lewacer rezzun-d fell-as merra kra ttixuen ad as-t-id-heggin. Yal mi ara d-arzun fell-as, nettat ur-s d tamera, tettuqqim-asen-d imensi, imensi d seksu tikwal s uyazi tikwal s uwtul tikwal tzellu-asen izimer amectu, wicqa temlal tasa

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 77 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

d wayen turew. Nnwal n yemma Dada d azian yesa lbenna, win i t-ieren ad yecfu fell-as am wakken qqaren ad tee iudan-ik. Deffir yimensi d tamayt. Timucuha n yemma Dada emmle ad asent-sle. Nekni s warrac imeca arraw n warraw-is, nettrau-tent s ccuq. Tikwal llant tmucuha ur d-tettfakk ara deg yiwen yi mi -twala s warrac nennuddem teqqar-a-d ruet ad tesem ad awen-tt-id-kemmle azekka. Baba d yemma tessewhemiten tgella n yemma Dada. - Anda bu i seksu werin id am wagi d-tettnawal yemma. - Wissen ahat d aksum d tiyuad n trisiti nekni netta-it-id ur ugezzar, ma d nettat d ayla-s d nettat i ten-yettrebbin. Mi nekker ad d-nual er temdint fukken wussan n yimuras, yemma Dada ad temme ad a-d-tefk tayazit ad d-neglu yis-s. Sellazekka-nni tekker yemma ad d-tniwel seksu s uyazi-nni i -dtefka yemma Dada. Iraggen-is ssefraen si lbad win i ten-idyesraen ad yesqe. Mi d-yewwe lawan n yimensi ters-d teccuytnni. Yere-itt baba. - Mm waqila, waqila, yeher-iyi ihuzz aqerru-ines zelme yeffus, yelha lamena mai am win d-nawel yemma Dada. - Ahat d lxera n yemma Dada, nekni netta-itt-id si ssuq tesswen-tt s yieqqaren n tekrura, ma d lxera n yemma Dada tettekkes-itt-id si tebirt-ines. Yezzi-d umalas waye nual nezzi ur yemma Dada. Daen tesseww-a-d seksu d aidan ack-it. - Amek i d-yeffe seksu-nni ? - Yelha igerrez lamena mai am win i d-tnawle kemm a yemma Dada. Ahat d lxera-nne i diri ! Qbel ad d-nual temme teur-a-d aella n lxera i d-tekkes si tebirt-ines. Sellazekka-nni tekker yemma tnawel-d seksu s lxera n tebirt n yemma Dada iraggen-is ssefraen si lbad win iten-idyesraen ad yesqe mi d-yewwe lawan n yimensi ters-d teccuytnni. Yekker baba yere-itt. - Mm waqila, waqila, yeher-iyi ihuzz aqerru-ines zelme yeffus, yelha lamena mai am win i d-tnawel yemma Dada.
- 78 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- Ahat d aman nekni d aman n usari ur neri ansi i ten-id-wwin, ma yella d aman n yemma Dada d aman n tala zeddigen yefan. Yezzi-d umalas waye nual ur yemma Dada. - Amek i d-yeffe seksu-nni ? - Yelha lamena mai am win i d-tettnawale kemm a yemma Dada. - Ahat d aman, aman n tala ur dilen ara akked waman usari. Qbel ad d-nru negla-d s ugdur n waman. Sellazekka-nni tekker yemma tnawel-d seksu s waman-nni i d-newwi ur yemma Dada. Iraggen-is ssefraen si lbad win i ten-id-yesraen ad yesqe, mi dyewwe lawan n yimensi ters-d teccuyt-nni. Yere-itt baba. - Mm waqila, waqil, yeher-iyi ihuzz aqerru-ines zelme yeffus, yelha, lamena mai am win i d-tettnawal yemma Dada. Yezzi-d umalas waye nual s axxam n yemma Dada di taddart. Amek i d- yeffe seksu-nni ? - Yelha lamena mai am win i d-tnawle kemmini. - Aha d seksu, kemm tfetle seksu s yiffasen-im, ma d nekni netta-it-id si tanut. Ur yedil ara seksu n uftal d seksu n tmacint. Mi nekker ad as-nbeqqi sslam temme teur-a-d aella n seksu teftel s ufus-is. Sellazekka-nni tekker yemma tnawel-d seksu, s seksu-nni i -d-tefka yemma Dada. Iragen-is lhan ssefraen, si lbad win i ten-yesraen ad yesqe. Ters-d teccuyt-nni yere-itt baba. - Mm waqila, waqila, yeher-iyi ihuzz aqerru-ines zelme yeffus, yelha, lamena mai am winna i d-tettnawal yemma Dada. Yezzi-d umalas waye nual s axxam n yemma Dada. - Amek i d-yeffe seksu-nni ? - Yelha lamena mai am win i d-tettnawale kemm. - Ahat d times, kemm tessewwaye s yisaren deg lkanun ma d nekni nessewway s lgaz ur d-tedil ara lbenna n tgella ara yewwen s yisaren d tin ara yewwen s lgaz. Mi nekker ad d-nru negla-d s tqucit n yisaren. Sellazekka-nni tekker yemma tnawel-d seksu s yisaren i d-newwi ur yemma Dada, iraggen-is lhan ssefraen, si lbad win i ten-idTamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 79 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

yesraen ad yesqe. Yiwwe-d lawan n yimensi ters-d teccuyt-nni, yekker baba yere-itt. - Mm waqila, waqila, yeher-iyi ihuzz aqarru-ines zelme yeffus, yelha, lamena mai am win i d-tettnawal yemma Dada. Yezzi-d umalas waye nual er taddart s axxam n yemma Dada. - Yelha kra seksu-nni ? - Yelha lamena mai am winna i d-tettnawale kemm. Nil d aksum tewwim aksum, nil d lxera tewwim lxera, nil d aman tewwim aman, nil d isaren tewwim isaren anda-t wugur tura ? Teri a yemma Dada tura ihi d kemm ara nawi yid-ne ad a-dtniwle seksu. Teqbel mi nekker ad d-nru tegla-d akk s wayen i s-ilaqen aksum, abiar, lxera, seksu, aman isaren...atg. Tameddit-nni kan tekker s timmad-is tnawel-a-d seksu s yisufar nni i d-tewwi yid-s. Mi dyewwe lawan n yimensi, ters-d teccuyt-nni, iraggen-is ssefraen si lbad win i ten-id yesraen ad yesqe. Yekker baba yere-itt. - Mm waqila, waqila, yeher-iyi ihuzz aqerru-ines yeffus zelme, yelha lamena mai am winna i d-tettnawale deg uxxam n taddart a yemma Dada. Teneq-d yemma Dada : - Win yeban seksu iden, bninen ad n-yali s axxam ur-i di taddart.

- 80 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Ugade ay imru
Koussaila ALIK

agrest simmal tettiqsi, asemmiv yeeggir-d ssem-is seg udrar. Deg yiwen yiv, adfel yu$-d akk tamurt, isudd ti$altin, yerra-tent d ticebanin. L$aci d ayen kan i ttafen ad kksen lxiq, ad walin ne$ ad wefen agama. Ssa$ayen timess deg yixxamen iqdimen, ttawazen $er yiri n lkanun, sellen i tmucuha n zik. Ilemiyen, deg-sen wid yett$imin di tejmat, ttemlilin-d $er yiwet te$mert, ad neden asafu. Akken ma llan s yibernyas, qqimen-d i teqsivin yessevayen akken ad d-awin lweqt, ur ttfiqen ara i yiv d usemmiv. Arrac teff$en-d ad uraren tikurin deg yisurag. Ttruun $er Tefga ttandin tixeftin d tqellain, ttaafen-d yis-sent imerga d yierar. Iberdan yessufu$en $er TiziUzzu regglen akken ma llan. Ifurguten, iaksiyen yettawin l$aci ebsen ur xdimen ara. Ur yelli wansi ara tekkev, ala ma yella tecrekvev lexlawi d tegwa. Anelmad, yeggra wed-s di texxamt n tesdawit. Imeddukal-is, ttwaebsen di taddart. Inelmaden yeqqimen ur u$alen ara s axxam di taggara n ddurt, ufan-d imannsen welen ur zmiren ara ad alin ula i tin i d-iteddun. Taxxamt texla ala netta i yellan. Tafat ulac, lamu ur ssa$en ara isemuyen-nsen, ad as-tiniv d ifrijidiren, d tasmuvi i drennun. Imekli ne$ imensi iban d acu i yellan; tabaaat deg waman, wissen teqcer ne$ ala, wissen tewwa ne$ werad. Ayaziv-nni i dttaken abrid i ddurt, winna ur nriyyec ara, i mazal ineqqed $ef

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 81 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

abla, ula d netta ass-nni ulac-it. A$rum ur d-wwin ara da$en. Anelmad ur as-yeoib wara, yea s lem$awla, yeef abrid-is ad dya$ tisi$et. Yeffe$ $er berra, ageffur akken kan i d-iserre. Mi dyu$al $er texxamt, yessa$ tisi$et, yeqqim yettxemmim acu ara yexdem. - Ad kecme$ s iceiven, ad dle$, asemmiv d asemmiv. Yu$al yufa-d tikti nniven. Yekcem s usu, yessers-d kra n yi$misen iqdimen ad ten-i$er. Yebda la yeqqar, akken kan yusa-as-d usefru, ilaq-as ad t-yaru. Yu$al yeddem-d imru d tezmamt-nni i$ef yettaru isefra. Acu i d-yemmekta ? D tinna i iemmel. Lemmer d tin, ad as-yaf ixef-is ahat. Akken yeb$u yili ur as-yufi ara lweqt ad iemmel, ne$ ad yeceq. Mai d yiwet tikkelt i yebel tamugelt. Leqraya ddu ma ad tedduv. Tagnit di tesdawit, yal ass d amennu$ d yimvebbren $ef yimekli d yimensi, $ef tje$lin d tfercivin. Lhan kan d yiman-nsen, ur d-cligen ara deg unelmad ma yea ne$ ala, ma yees i ugris d usemmiv, ula ma ye$ra ne$ yeqqim. ezzif-it yifassen-nsen. ussen kan ansi ara d-rnun tadrimt ad emmren icekkaren. Acu i d-yemmekta ? D axxam-is, d taddart-is ne$ d imawlan-is. Yemma-s d baba-s kkren-d d igujilen, ibabaten-nsen $lin di rad n Lezzayer, ooan-ten-id akken meiyit. Yettxemmim kan acu n tunvict ara sen-yerr, imi t-id-ssekren, s cwi-nni i san, ssawven sse$ren-t alarmi yekcem $er tesdawit. Anebdu ur t-id-ia ara i usgunfu, ilaq fell-as ad yexdem akken ad yerr ti$rit i ddunit tamcumt. Acu i d-yemmekta ? D yiwen wass deg wussan n unebdu. Yekker-d tanzit yufa-d ayen i$ef ur yebni. Tessawel-as weltma-s tamecut $er texxamt, netta yu$-it lal mazal-it yees, tessaki-t-id ad yekker s lem$awla. - Acu akka i yellan a yemma ? - Temmut Dihya di temdint n Lezzayer. Gma-s ivelli deg yiv iru yewwev alarmi d din. - Acu i d ssebba-s ?
- 82 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- Nnan-d mai wed-s. D afurgu i yegrarben mmuten wid yeddan deg-s. Yasin i$awel yessared udem-is. Yeffe$ akken ur yeswi lqahwa, iru srid s axxam n Dihya. Yufa at taddart qqimen din, ttemsawalen l$aci anwa ara yeddun ad tt-id-awin. Deg uqerru-s mai d yiwet tirebt i d-ye$lin, lad$a mi ten-yufa akk ttmesteqsayen, ttmeslayen, wa yeqqar d afurgu, wa yeqqar ten$a iman-is anda akken tettili. Yeqqim akken, ivac si ttexmam, yu$al yeneq $er-sen : - Ur heddret ara kan. Tagi te$ra deg usuddu n umezruy. Mi tfukk leqraya-s, tu$al txeddem deg wayen yenan tiftarin n umezruy. Yezmer ahat d ayen nniven. Yasin s akken kan i d-yemmekta awal-agi i sen-yenna, yebda asefru-s : Ugade$ ay imru ! Deg yirebbi-k u$e$-d isegmi I wala$ temliv lif Di ddu-ik wulfe$ taguni Tettawi lewhi si rrif U$ale$ i$ d acu I d-yeqqar umacahu Ugade$ ay imru. Uri$ lka$ev s yidammen N widak-nni ye$lin Wwi$-d $ef wayen erren D kra b$an ad t-inin Yal wa akken t-ifettu Azal-is fkan-t i wavu Ugade$ ay imru. U$alen-d wid iruen ur sen-tt-id-fkin ara. Laqen lekwa$ev nniven ad ten-id-xedmen. Alarmi d azekka-nni i asen-tt-id-fkan, wwin-tt-id tameddit n wass. Di taddart yu$ d tame$ra n yiwen yezweo, drus kan i yellan. Ula d isli-nni deg unezgum i tt-yesedda.

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 83 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Taddart akk tembawel, tawez deg uxxam n tlemit alarmi d azekka-nni. Si tuddar nniven, aas i d-yusan. Inelmaden, ama d wid ukud te$ra di tesnawit, ama d wid i ttyessnen di tesdawit, aas deg-sen i d-iwujhen. Yasin tameddit-nni yeqqim netta d yiwen meqqer. Winna yejbed-as-d awal $ef wayen i asen-d-yenna uqbel. Argaz d ayen i yeb$a ula d netta ad t-yini i yimdanen-nni i iheddren. - Akka ula d nekk i wala$ tamsalt a Yasin. - Ulac i yeffren a Dda Salem. Neb$a ad nerr di ccekk ayen nettidir d wayen i d-iverrun, i nettkellix d iman-nne$. Akka nugi ad neu timsal. - D acu ara ak-ini$ a mmi $ef wid ye$ran. Gar-asen win yettnadin amek ara yali d asawen, ad yekcem deg unnar, zemren ad t-awin, ad yurar tiddas. Gar-asen win yettnadin $ef kra n taluft, ur asyettserri ara, ur t-yettqara udrim, ur t-id-tettwexxir tugdi. Wagi seg wid yettbeddilen tilufa. Yumen s wayen ye$ra, yeb$a ad yaf ayen yettnadi, akken yeb$u yili, ama di teglel, ama fkan-as amkan, netta axemmem-is ur yettbeddil ara. Yebes Yasin asefru s tira, amzun akken ur yufi acu ara dyernu. Yu$al yettmektay-d sin wussan-nni, yebda yettarra-d tugniwin $er deffir, alarmi i d-yemmekta awal-nni i as-yenna Dda Salem $ef wid ye$ran. Din kan ikemmel asefru, la s-yeqqar : Acal d iles t$urr Ula d lhedra n tsusmi-s Afus mi yenveq, yeqqur Asif gersen waman-is Yufa-d ttar d agu Mi ggulen yis-s ad teglu Ugade$ ay imru. Iij yewwven s amalu I ccetwa ur yekkis amkan ef usammer d anebdu Reglen-as s adekkan !

- 84 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Aclim d amezwaru Yezwar taffa s aqerru Amek ay imru ? Yeqqim kan amzun yettraou tiririt seg yimru, am wakken d netta ara s-tt-id-yefrun. Ula akken di tqerrabt mi dayen temvel, rran akal i uekka. L$aci seg wakken qebren $er daxel; ttraoun anwa ara d-yinin ayen b$an ad t-ren, anwa ara sen-d-yessefrun tadyant. Hata yekker-d yiwen um$ar yenna-asen : - Akka i tverru yal tikkelt. Mi d-iban kra n yiwen iqefzen, ad yenser gar wallen-nne$, yal wa amek. Ma d dawessu ta ne$ ala ? Akken kan, yeneq yiwen uselmad-is, belli tilemit-a d netta i ttiawnen tewwi agur $er tesdawit n Fransa. Teqfez, tumen s wayen i txeddem. Thegga iman-is ad tu$al $er din ad tkemmel leqraya-s. D wa i d asirem-is. er tama-s yeqqim-d yiwen, ula d netta yewwev-it wawal. Yenna-d kra n wawalen, yu$al yettru, ur yezmir ara ad ikemmel. Acu i asen-yenna : - D wa i d amezruy, kkert ad teddum deg ubrid n tira. Mai d kra ara-d-yemmekti Yasin, yecfa fell-as asmi tella di tesnawit. Temmel ad temmeslay $ef yizerfan, temmel idles, yal mi yella kra n urmud d nettat ara naf tettikki deg-s. Tezga d anecre, ula yiwwas ur d-tban terfa ne$ tennu$na. Deg yimi-s ala awal iden i tmesliwt, temmel ad tlai akk medden. Udem-is d amellal, allen-is d tiwinna$in. Ma d tikli ad as-tiniv d tad$a$at deg wakken i xfifet, fessuset. Yemmekta-d mi kkren ad d-ff$en si tmeqbert, timeddukal-is bdant cennunt, ttawint-d icewwiqen. Ad teccirwev, d tab$est kan i ilaqen din. Mi ara t-waliv imawlan-is amek i tar yid-sen ! Yemma-s tu$al amzun tehrec, weltma-s seg tedyant-nni, teffe$-d anda akken ttilint nniqal. Ma d gma-s ameqqran d a$rib di Fransa, d iseggasen ur yesi lekwa$ev, ur yezmir ara ad d-yekcem ad tt-iwali. Yeb$a ad dyas, maca d imeddukal-is i t-yefen dihin, elyen-t, wansen-t, uginas ad d-iru.
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 85 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Yasin am yilemiyen n taddart, t$av-it ula d netta. Acal d iv ur igin ara, yereq-as naddam. Yeb$a ad tt-iwali ula di targit ur yufi. D ccama ara yeqqimen i lebda, acku i tikkelt tis snat i yedder taluft-a. Asmi iru ad yeseddi akayad n lbak, ur yeri d acu ara yexdem, akken ula d inelmaden d tnelmadin n taddart-is; mi slan temmut Louhar. Ula d nettat yal wa amek i d-yeqqar. Teqqim akken taluft. Tikkelt-a d Dihya ! Ageffur mazal yekkat, tafat ur d-tu$al ara, tacemmat tebda tfessi, iv yela, qrib tadawcact. Yasin mazal ur yeis ara, tugi ad teffe$ gar wallen-is Dihya, yugi ad yekfu usefru, yesteqsay imru acu n tifrat. Yu$al yenna-as di taggara : Tugdi-w b$i$-tt d asirem I win ijerrben ur yecfi Akken tura ad tweqqem Tlaq-a$ tault n yidwi Ula ma deg-ne$ tettsummu D nettat kan i d ellu Tecqiv-a$ ay imru. Ad yemdel Yasin tura allen mi ara i$er avris yura, ad igen cwi amzun akken d acewwiq umi yesla. Tafat tu$al-d tafejrit, imir ad d-yaki da$en. Ad isel i yeqjan yettmenvaren mi skiiwen am wuccanen. D ass amezwaru n ssmana, yekker zik ad yeffe$. Werad ifuoo $er berra iwala ieskriwen $er zdat n lkazirna. Yu$al yenna-as deg wul-is : I nesla mazal ad nsel, i nera mazal ad ner !. Akken kan yewwev $er temdint n Tizi-Wezzu, yessawel-as-d yiwen yilemi n taddart-is. Yeqleb $ur-s. - Acu akka ? Waqila ur tuliv ara s axxam. - Uli$, maca ubbe$-d uqbel ad yessa$ udfel. Kki$-d s wadda, li$-d aas $ef uvar. - Ke d wumi ? - Nekk d Meqqran. Ke dagi ay telliv.
- 86 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- Dagi. Amek taddart ? - Sli$ tameut n Farid wwin-tt deg utraktur $er sbiar. Yerna deg yiv. - Amek akka ? - D taddart i iruen tettekkes adfel, akken ad tt-awin ad d-terbu. D atraktur s wayes i ldin abrid. Ilemiyen d yirgazen ff$en-d akk deg yiv, wwin-d iqubac d lemsai, bdan la ttruun asalu. Azekka-nni wwin da$en tametut n Dda Muend. Yak tuven. - Ula dagi kifkif. Ad as-tiniv d nnger n ddunit i d-ye$lin ; trisiti tekkes, imensi teriv amek. i$ i usawen ad texnez, ur whime$ ara. Rran-a$ di rrif, acemma ur t-nesi. Wigi-nne$, ssnen kan ayen i yeff$en fell-asen. - Twalav ! Ula d laburs-nni kksen-a$-tt, aseggas-aya ur d-tekcim ara. - Mai d yiwet i yellan ad tt-id-neku. Ur nettfakka ara awal lukan ad tent-id-nebdu. Acal d anelmad i uzan s lmus $er tama n tesdawit. ur-sen acemma ur yevri, cetki ne$ qqim yiwen ubrid-is. - Anda akka tettedduv ? - er zdat-ina kan. Ttraou$ tameddakelt-iw, ur neqqar ara i sin alamma d tameddit. - Amek ke yid-s ? - Aql-a$ akken am zik. D$a la d-teddu. Ihi ar tufat a Yidir.

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 87 -

... adret ccfaya


Ramdane ABDENBI

Arraz wis sin Concours de la meilleure nouvelle en tamazight Etablissement Art et Culture Alger - 2009
faraqen di tsusmi. Allen-nsen nudant-d merra ayen i sent-d-yezzin. Asekkud n yal yiwen degsen yers ef tfekka yeknan n waye. La ttmesmuqalen. Tamuli n lezen akked wurfan. Am akken yal yiwen yettrau kra seg wiya, seg yimeddukal, seg watmaten. Kra seg wayen i ten-yeccerken, seg wayen i ten-yessemlalen acal aya di tallit-nni asmi llan d ilemiyen s tezmert-nsen akked wawalnsen. Di teswiin am tigi, ttewiin yimdanen imeslayen izianen ara sen-yernun kra n tebest, ttnadin afus n tegmat ara d-yersen ef tayet maca di taggara, tamuli s wallen yeuren d imeawen temla i yal yiwen deg-sen ayen yeba ad t-id-yini waye ur dyeqqim umeslay azian ur d-teqqim tegmat Udmawen-nsen kksen nnuba i wawal. Ur yelli wayen ara d-yerren tabest akked usirem s ulawen-nsen yettwajeren yakan, yean tirit seg wayen yeran ass-nni. Ass-nni, wwin ameddakel-nsen sanda akken ur d-yettual. Wwin-t sanda akken ara ten-awin yiwwas ula d nitni. Ssawen-t sanda ara n-yaf widen i t-yezwaren, imeddukal nnien, atmaten nnien ukud

- 88 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

yewwet akaruc asmi la ttmettaten yizzayriyen di tegwa akked yieran n tmurt n Lezzayer, asmi ttwanan warrac akked tlawin deg yixxamen-nsen imi ssutren tudert akked telwit di tmurt-nsen asmi i d-sersen yiserdasen ifransiyen lam deg uzal Cwi n lacinni i d-iruen ad edren, ur bdiden s aekka-s ad t-walin i tikkelt taneggarut. Yal yiwen deg-sen yennser er tili i wakken ad yerwel i uaruq-nni n yiij yessewwen ddunit, ad yessenser aqerru-s seg ujaji n uzal qayli. Am akken mai d amahed i yemmuten. Am akken mai d win yefkan sin warraw-is i timmunent n Lezzayer. Iru d menwala, ssawen-t yimeddukal akked watmaten, widen akken yellan yid-s am akken kra ur yeri Di teswit-nni, Mennac yuggad. Ikukra ayen i la d-iteddun. La tezzint deg uqerru-s. Akken iru ef umeddakel-is i iru ef yiman-is. Akken yezen fell-as i yezen ef yimal-is. Amzun akken iwala ayen i la t-yettraun netta s timmad-is, iwala ayen ara yerun yid-s. Anwa ara d-yelhin yid-s asmi ara d-tawe nnuba-s ? D tidet, yuggad tatut lehlak n ccfaya lehlak yessganen lehdur i lebda. Ifadden kkawen, tafekka teya, tidiwin ccercurent, fad yesskew tiyersi-s, Mennac yual-d si tenelt d acei, teffe-it tezmert. Yerra srid er lqahwa n sidi Mu, yeqqim amecwar, yual yeffe-d war ma yeswa kra. Yezzi yenne s wayen i s-d-yeggran n tezmert yual isenned ef yiwen useklu i tili. Ur ieel ara dinna, yual-d armi d lqahwa-nni n sidi Mu, yessuter lkas n waman. Qbel ad t-id-yawe wayen yessuter, yea lqahwa deffir-s, yeef-d abrid s axxam. Taekkazt deg ufus, iteddu yettxemmim, tikwal yettmeslay i yimanis. erqent-as tektiwin akken i s-yereq ubrid n uxxam, lemmer mai d mmi-s n lar-nsen i t-ieqlen, yessawe-it-id s amkan, yili wissen anda ara d-yeggri tameddit n wass. Yiwet yiwet i d-yuli tiseddarin armi d axxam. Yebded zdat tewwurt, yewwet er lib-is yeddem-d tasarut, imuqel-itt, yerra-d nnehta, amecwar, yezzi yual yeqqim ef tseddart, yeef taekkazt s yiwen ufus, ef waye yessers aqerru-s. Ikukra ad yekcem s axxam... maca di taggara, yekker-d, yeldi tawwurt, yekcem. Yu lal iqan n uxxam ldin merra, yella uberi, yehed, yettuu. Simi i d-yekkes tasarut si
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 89 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

tewwurt, aberi-nni ihubb-d am wau, yerra tawwurt-nni qrib i ttid-yeqle, less-is yesduqqes-d Mennac. Amzun si tnafa i d-yuki, yerfed-d aqerru-s da teli ti-is ef yiwet tfelwit ielqen ef li ideg yella netta akked umeddakel-nni-ines yessawe s aekka tasaet uqbel. Tafekka n Mennac tesbek, allen berrant, imi yeldi, leqel-is iru sanda akken i t-tewwi tfelwit ielqen ef li ut n rra icerreg tasusmi i d-yersen ef uxxam, teereq lbumba, da isu : - Aaaaay ! Aar-iw idammen cuddet aar-iw yegzem ifelleq iwlet aar-iw... Aaaaay ! Mennac yeli, yeef aar-is la yettmelulud di lqaa. Gar waqraennni akked yisuan-nni, yesla i ut yeqqar : - A jeddi ! A jeddi ! D acu i k-yuen ? Kker ! Kker a jeddi ! Aqcic yetthuccu tafekka n jeddi-s yualen d acei. Ur iwala idammen di lqaa, ur yegzim uar n jeddi-s. Ur yefhim ara d acu i t-yuen, yeffe-it leqel, ulac win ara iciwer, ulac win ara s-d-yefken afus n lemawna, imawlan-is ulac-iten, yera amecwar ahat ad tennefsusi fell-as liala-nni ideg yella, da yenna : - Tura ara d-uale a jeddi ad siwle i liran a jeddi ! ad k-nawi ur bib Ur ad yembawel uqcic seg umkan-is, yeef-it-id Mennac seg ufus : - Aru a Yuba a mmi anef i liran di ccel-nsen awi-yi-d a mmi cwi n waman ad swe tekkaw tyersi iwen-iyi ad qqime Yeffe-d Mennac seg yifri-nni ideg yekcem, yual-d si rad er talwit, leqel-is yettnefsusi cwi cwi. Yeef-as afus Yuba, yessawe-it er texxamt-is, yeel-it ef usu da yuzzel ad as-d-yawi aman isemmaen. Mi d-yual s tqeret n waman yufa-d jeddi-s yeqqim ef wusu, yeef aqerru-s gar yifassen-is la yettru. Yeur lkas n waman yefka-as-t. Yerfed-d Mennac aqerru-s, iwala mmi-s n mmi-s, s tnexsas akked yimeawen, yecmume da yemme fell-as iebba-t. Yezme-it akken amecwar s idmaren-is da iserre-as. - Di lemer ur k-wala tettru a jeddi ! Acuer i la tettuu sgelli ? Idammen aar-iw ifelleq atan ur k-yu wara ! Ahat d iij ?
- 90 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- Nna a mmi !... A wi k-yekan ad tere ayen yettmeran - Ur yelli wayen i k-yuen a jeddi, ayagi la ierru i medden merra, d imdanen i nella mai d timacinin... ttlejlijen akk medden, shetrifen merra, maca d tilawt i d e, deg-s i telli imira, ur ttaggad ara a jeddi, aql-i da s idis-ik. Uma nekk, teri-iyi, ilaq ad re ayen yettmeran akked wayen ur nettmera ara, ad ten-re di sin yidsen a jeddi, ini-yi-ten-id ! Aha kan. Dduklent-d aas n tawsiwin ef yiwen ubrid, maca Mennac ur sent-yezmir ara. D yiwet liala i t-yerran kra n yiseggasen er deffir, asmi tessenger Fransa taddart ideg ttidiren, tena-as tameut-is, tena-as mmi-s amecu, ma d netta qrib i s-gzimen aar. Maca di taggara, ters-d talwit. Mennac yerra-d nnehta, imuqel Yuba, yecmume. Teeb-it tierci n mmi-s n mmi-s imi la yettnadi ad ier, yeba ad yefhem, ad yessin. Ifure tagnit i wakken ad d-yerr ef kra n yisteqsiyen n Yuba uric. Yules-as-d tadyant yeran segmi yeffe be i wakken ad iezzi tawacult n umeddakel-is armi d rra akked lbumba-nni umi yesla mi d-yekcem s axxam. - Lli tturare deg uselkim-iw a jeddi D lgirra D Half Life Wwet ad wwte ! Licarat, iyyarat akked lbumbat D wagi i d urar n tura a jeddi ! Mel-iyi-d, amek akka ur tfaqe ara belli deg uselkim i tella lgirra ? Uma teri ayagi ! Nna a jeddi ! Mennac ur s-d-yerri ara. Qqimen akken amecwar di tsusmi, Yuba yeef amag-is ma d jeddi-s yeef aqerru-s. Yuba yesteqsa, yettrau tiririt, jeddi-s ikukra awal yuggad-it. Yuba ilemi yere Mennac amar, yeba ad ier ayen yessawen jeddi-s er yir liala-nni ideg werin t-yeri. - Ur bire ara a Yuba a mmi ur bire ara tafelwit inna ielqen ef li tsumm-iyi am tnifift tewwi-iyi si tallit-agi ideg nella er tin n tmettant i d-sersen yiserdasen n Fransa ef yizzayriyen... d yir taswit - Tamettant akked yidammen ddre-ten ula d nekk a jeddi, ni teri ! Maca ur ttlejlije ara deg uzal qayli ! Yella wayen nnien Ini-yi-d a jeddi Ini-yi-d... Ur ttaggad ara !

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 91 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Yessers Mennac tidikal n yifassen-is ef wallen-is am win yeban ad tent-id-yemi i wakken ad kfun yimeawen fell-as ef yiwet tikkelt. Yidir yessers afus-is ef tuyat n jeddi-s, yesself i ucebbub-is, yellef-as azagur-is, amecwar, Mennac yerfed-d aqerru-s, yerra-d nnehta : - Ur zmire ara ad as-t-ini... d iseggasen aya, ur ufi amek ara s-tini ne melmi ara s-t-ini... d ameddakel-iw... am gma... lemer i ti, lemer i yi-yea... maca tura mi yemmut ahat zemre ad tid-ini i ke mmi-s n mmi d ayen, ur zmire ara... - Aql-i la k-ttessise a jeddi... kfu-d ul-ik ini-d... Snefsusi takemt ef yiman-ik - Ass-nni neqqim nettassa iserdasen yennumen alluy er taddart seg ubrid n Usammer... Tarbat nnien, ideg yella umeddakel-iw, teqqim deg Ugni i wakken ad tefru kra n temsal akked kra n twaculin n udrum-nne maca ass-nni ur nessuli ara lesab i eyyarat ssenzen-a eddant-d nnig-ne, da bdant la delliqent i tfeqlujin n tmettant ef yijufar n taddart Simi nesfezwi, simi neen ayen i la ierrun, tamettant tekcem taddart Win irewlen yerwel, win yemmuten yemmut, win yettwajeren yeqqim yettrau nnuba-s mi ara d-teddi tmettant ad t-teglu yis-s i imeddukal-iw, uzzle s axxam Mi wwe, sawle seg uanu i yaya-k, sawle i baba-k, sawle i emmi-k Ulac win i yi-d-yerran awal. Nni-as ahat rewlen, ssarme ad yili tezgel-iten tin yettawin d tirni... da kkre ad d-ffe... da teereq lbumba zdat tewwurt... Ihubb-d fell-i ujaji n tmess iu-d felli... iegger-iyi er deffir... Zgi-d di tlemmast n lara... Seg yimirnni ur ri d acu i yeran... le dina armi i yi-d-yessaki baba-k akked waqraen n leru yuzzaren ef tfekka-w yessebraqen, yettneifen... lada arekkal n tewwurt yentan deg uar-iw... wali, attan ccama... mazal-itt ar ass-a. Yessuli Mennac aar n userwal-is armi d nnig tgecrirt, yezzaken i Yuba aglim-is yeuren d ccwami, ijedder merra ad s-tini yella win i s-yefen lmus. Yesslef-as, iukk-it, yual yeme-it gar yifassenis... Anyir yekres, allen qemcent, imi izemmem... yual-d uqra- 92 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

nni... tual-d ccfaya. Imir-nni Yuba yeef-as ifassen-is di sin, yenna: - Ur cukke ara ad yili wayen yugaren ayagi a jeddi ! Ler n tfekka, ur yeshil ara... - Mai ala baba-k i yellan deg uxxam ass-nni... Yaya-k akked emmi-k, am akken teri, ass-nni i mmuten, nettat di tebirt ddaw lara ma d emmi-k yella netta akked baba-k di texxamt... - D tidet a jeddi, maca di lemer i teri yid-k am wass-agi... Yaya akked emmi zgan deg wulawen-nne merra... Maca tikkelt-agi... - Mmi-s n umeddakel-nni i nenel ass-agi yella dinna di texxamt... D tizya n baba-k, ahat akken i llan tturaren mi teereq lbumbanni tamcucmt ! Ur ri ara... - I netta d acu i t-yuen ? D acu i yeran yid-s ? Yemmut ula d netta am emmi ? - Wehme di baba-k mi yi-d-yessaki... tafekka-s tesbek, udem-is werra ad s-tini iwala aefrit... ala... d tifekkiwin n gma-s akked umeddakel-is i iwala lent di texxamt... wehme amek yedder !... uale babbe-d baba-k... s uar-nni ameqqeru... srejdile... ttnadi yaya-k... Nuda-d merra tixxamin ur tt-ufi ara. Imi tawwurt n ufrag akked uanu hudden, skerkre iman-iw i wakken ad d-ffe si txerrait er tebirt. Dinna i d-ufi yaya-k teel... Mennac yesxenfer, tinexsas akked uxlul geznem-as awal. Am win yessusmen i wakken ad d-yebbezaq ef yiwet tikkelt. Yuba iulfa i wayagi, ifaq belli mai d lmut n yaya-s akked emmi-s i d abel, yella wayen nnien... - D acu i tebi ad iyi-t-id-tini i nekk ur s-t-tenni ara i umeddakel-ik a jeddi ? Ini-yi-d d acu-t ? - i-n mmi-s dinna... - Tei-n yaya, tei-n emmi... mmuten di sin... s uar-nni-inek yettwaen, baba ef uzagur-ik... ur cukke ara yella wayen ilaqen ad as-t-txedme i mmi-s n umeddakel-ik ! Yemmut akken mmuten wiya... mai d ke i ten-yenan i wakken ad d-tesserse lehmum texdem Fransa ef tuyat-ik... Akka i yella lal a jeddi !

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 93 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- D tidet a mmi... d tidet... llhem d Fransa, d nettat i t-ixedmen... maca... mmi-s n umeddakel-iw d nekk i t-in-yean dinna... - Tsellke-d iman-ik, terni-d mmi-k, leru deg uar-ik... - Sli-as la yettnaza... ur yemmut ara... lemmer i t-id-babbe... yili ahat... ula d baba-s ur s-nni ara... - Ur tezmire ara a jeddi, ur tezmire ara... ulac win izemren ad yexdem tagi ! - D tidet a mmi ur zmire ara !... Ur uale ara ur-s... ur zmire ara... aqcic ef tuyat-iw, aar yettujedder, qqle d anaybu... ur uale ara, ur zmire ara... i-t-in wed-s ur s-nni i baba-s... Yuba iwala jeddi-s am win yeshetrifen, yettawad-d i wayen i dyenna yakan, yettlummu iman-is ef wayen ur yexdim. Yual ula d netta yesberber-d fell-as ccek, yesteqsay deg yiman-is, ahat anazenni n emmi-s, ahat d alba nnien, ahat jeddi-s ur yesli ara mai i unaze. Maca anwa i izemren ad d-yini ayen yeran ? ala jeddi-s akked baba-s, lemmer i llin di teswit-nni s tezmert-nsen akked leqel-nsen. Yiwen yella s uzgen n tfekka, yettwa seg wayen i s-dtessegra lbumba, waye, d aqcic, yeffe-it leqel, kfan seg-s yidammen, tafekka-s tesbek, tekkaw, werraet seg wayen yedder akked wayen iwala. Ccek akked yisteqsiyen tezzin tennen deg walla n Yuba, maca di taggara yesfezwi, yugi ad yual am jeddi-s, yuggad ad yeshetref, da yemme ef tuyat n jeddi-s : - A jeddi ! Di liala-nni akked teswit-nni, ur tezmire ara ad tesle i kra n unaze di tlemmast n less n lbumbat... d awezi... - D tidet a mmi d amdan i lli... tazmert-iw tesa tilas... Akken i s-yehwu yili lal, mmi-s n umeddakel-iw yemmut deg uxxam-iw. Tura netta yemmut, ma d nekk... waqila yethedden wul-iw, yennefsusi, yebra i tekemt i ibubb d iseggasen-aya, tanemmirt a mmi ! Ihi tura attan ur-wen, keini akked tezyiwin-ik adret ccfaya !...

- 94 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Tislit
Mohamed Arab AIT KACI

iri umendayer, ttarrant-tt-id temmar n uxxam. Tekker tmera di sin yixxamen yemqaraben aas ; d liran. Yeggul Awmer n Awmer ar d nettat ara ya u lemmer ad tenger tejmat u ad ternu yides ddunit. Seba yiseggasen i la yettrau ad teqbel Feua. Ulac ansi ur as-yekki yara, ulac tamayt ur yessexdem ara . Nnan-as medden txu di leqel ; netta mazal-it yeef deg-s am yiwe. Yugi ad as-iserre ; yedda deffir-s s wawal aidan akked trezzaf i s-yessawa s axxam yal mi ara d-teli ssebba. Ualen armi i la s-ssawalen s tuffra yimezda n taddart, akken ad tmesxren fell-as, Awmer n Ferrua. Taddart merra testeqsay-itt ayer tugi Awmer n Awmer. Ula d imawlan-is eyren amek ara s-xedmen. Teqqar-asen-d : Ulac acu i t-ixuen, zemre ad t-emmle, acu kan Ehh. Werin i d-tenna d acu-t ehh. Yiwwas tenna-d ih. Awmer n Awmer ineggez s igenni, yessuden-d itran. Yecmume i yideralen, yefka lwada i yimarkantiyen, ur yumin ara ! Yeserer deg yimawlan n teqcict er tmera. Yefka-asen ula d adrim i wakken ur tteilen ara deg uheggi n lecal. Tewwe-d tmera. Tu tmess n yifurnuyen di sin yixxamen yemqaraben aas. Taddart tettware irkelli ad tefre yid-sen. as akken meiyet taddart, gar sin yixxamen, zlan 10 wakraren mebla azgen uqenar n uksum i d-uen. Yea win yeban ad ye. Tilawin efent tasga n uxxam. Gant annar i wurar, lsant-d merra tiqendyar tijdidin yedan s zagzag n yal nnul. Yekker gar-asent umyezwar er cce, ta teqqar-as wwtemt afus ad cee. Llant kra seg-sent ttbehhirent yessi-tsent er tqaet i wakken ad ceent. Yernu ad as-rnunt acekker-nsent. Ad as-tini din ara nelent tirint
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 95 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

n lemayen akked lezen i d-babbent seg wasmi llant d tiqrar. Ttcabint er yimeslab yettruun er zzawiya ad d-dawin tarwitnsen. Tidi tesselxes idmaren-nsent, ulac nnefs deg uxxam merra. Tamera mai kan n tlawin, imi ula d ilemiyen d ayla-nsen. Kra efen ccukat akked temmar, kra nnien enncen er tyemmatinnsen akken ad walin tullas, u ad eren ad qeren yid-sent as s unecra kan, lebi-nsen iban amek-it, ban ad tent-issinen. Tislit teqqim er lemri. zzint-as-d yessi-s n xalti-s akked yessi-s n nanna-s; yal yiwet d acu i s-txeddem, ta d aberkan i wallen, taye d azegga i tqemmuct, taye nnien d ssbia i wudem, yal yiwet amek. Ulac rria ur nemmir ara di texxamt-nni. Tekker Ferrua er aq, telli-t-id, iudan-is yeran kecmen daxel ucebbub-is, tenna-d s laqel : dayen. Wehment tullas-nni deg-s. Ldint allen-nsent mi ttwalant la tessenal di lewaye-is ticebanin. Teqqim gar-asent i usemmi-nni n tmera am wasmi i tt-id-tesa yemma-s. Uzzlent s lefqa er yemma-s n teslit ad as-inint acu i yuen yelli-s. Tuzzel-d temart tageswat er texxamt. Teereq ef yimi n tewwurt d imeawen mi twala yelli-s d taeryant er aq, aqerru-s ur iban s anda isewweq. Ssyin temdel tawwurt, tsenned ur-s, teldi allen-is, tebda asbecbec s iciwi-s. Tullas la d-ttmuqulent deg-s, teef-itent tergagit. Tugget seg-sent ad fkent azgen n tudert-nsent i wakken ur ttilint ara din di teswit-nni. Tekker temart-nni er yelli-s tumm-itt s umendil-is, ssyin tenna-yas : - A yelli acu i kem-yuen ? Ahat d tawla i kem-yefen, mulac ad nceyye er bib ad d-yas. Aha ini-yi-d ma yella kra ur kem-neib ara ? Ahat d llebsa i m-iqemmen nnefs. Mulac beddel-itent. A yelli tanint ma ur iyi-d-temli d acu i kem-yerwin ? Ahat d ssut n umendayer akked tiyita n ufus. Mulac ad asent-ini ad ebsent. Tkemmel temart aettet akked usteqsi, tettara ma yella kra ara d-tefhem deg wayen i izeden yelli-s. Da teneq-d s ucmume Ferrua : dayen ur teddu ara.Kemm a yemma, ri ur tezmire ara. Xfifet tasa-m. Ini-as i baba ad d-iru ad as-sfehme. Tessawel-as tmeut i urgaz-is er tejmat. Teef-it di ccuka tekaas acu yeran. Netta, segmi i tetta deg umeslay, yettual d azegga am tumaict, lemmer ad d-isu uberi ad yeli. Yessers afus ef yimi-s, teccef-it-id tidi di ddqiqa. Yekcem ur yelli-s. Yufa-tt-in mazal-itt deg umendil, teqqim er aq la tettmuqul er yifrax yellan tturaren di tneqlin-nni n lara.

- 96 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Yeneq-d : ur tera ara acal weren warraw n Awmer !? Ad anen ! Akken i t-id-twala tecmume-as-d, tumm iman-is s umenddil akken iwulem. Tessea mi tt-id-yufa baba-s akkenni. Tenna-asent imiren i tullas-nni ad as-d-awint lewaye-nni i tu tannumi tettlusu deg uxxam. Wwint-as-d taqendurt-is tacenneltat s wacu tqeddec deg uxxam. Yessers baba-s aqerru-s er tqaet mi la tttettlusu. Yera yelli-s d yiwet si tidak i yerwin allaen n yilemiyen n taddart, Lemmer mai d Awmer n Awmer i la iheddren fell-as belli d aylas, tili acal d aterras ara d-ibedden ur-sen. Ixemmem gar-as d yiman-is ef tagin n yelli-s, acu n twait ara d-tawi. Mai d idrimen n At Awmer ara yettwasxesren, san ayen ara ten-yeen, d yelli-s kan ara ellqen seg yicekkaben-is am taadt. Yemmuqel ur-s s lenana : - A Ferrua, teri acal i errfen di tmera-agi !? Mraw wakraren i zlan, sfurren iqenyar n seksu, eren-d laci si yal taddart, amek tebi ad xedme nekk tura !? Terra-as-d yelli-s : - A baba zizen, teef aqerru n baba-s gar yifassen-is, ur t-bi ara, ur t-yehwa ara wul-iw. Yerra-as-d : - Ni d kemm i d-yennan ih, ulac win i m-ieyyren afus ! Terra-as-d : - D kenwi akked laci i yi-d-yeqqaren acu i ixuen Awmer n Awmer, a yelli tzemre ad t-temmle Tkellxem-iyi. Yemmuqel er-s baba-s s ddel. Yeef-d taqerruct-is gar yifassen-is ant tegwa. Yezzuer-itt ur-s am yizem mi ara yemme ef lefrisa, yessuden-itt seg unyir, iennec-itt er yidmaren-is da yebda-as lehdur s ameu : a yelli uggade ad a-nen, ad nru am yiqjan. Teri lukuma yakk nsen. Zemren ad a-nen deg yi am yierdayen, ur nettaf ula d yiwen unagi di taddart-agi n ccum. Awmer n Awmer d aqcic n lali. id yiles-is, iserre ufus-is, aas n tullas i t-yessaramen. Yernu, netta, ala kemm i yeba. Tekkes-ed iman-is seg-s. Tenna-yas : - Ini-as ad d-iru ad as-sfehme. Yemma-s, yessi-s n xwali-s d yessi-s n nanna-s qqiment la ttmuqulent deg-s am akken d leeb. Wehment amek i tezmer ad texdem akken, acu i izemren ad yessiwe Ferrua er tisselbi-agi
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 97 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

as ma si zik i tban ur ters ara deg walla-is, si zik temmel itran akked umuqel s igenni. Yejbed-d baba-s n teslit isli si tejmat. Iru-d ur-s s lfer. Yewwi-t er yiwet temert, yeka-as d acu yeran. Yeka-as belli Ferrua tugi ad teddu. Ibehher-it er deffir, yuzzel-d imiren Awmer n Awmer qbala s axxam. Awmer n Awmer yegzem s zzaf igelfan n laci yellan uren axxam. Idegger s kra yakk yufa zdat-s. Baba-s n teslit yellan yuggad ef yelli-s lemmer kra i s-ixeddem, yedda-d deffir-s s tazzla, la yettellil deg-s am uear. Mi yewwe er texxamt, yewwet tawwurt s rrkel. Yettsuu anida-tt Ferrua. Tullas-nni yellan din uzzlent er Ferrua ammar kra i sixeddem. Qqiment ur-s. Akken i tt-iwala yessusem, yebded-d am ujebbad, ut ulac-it deg-s. Teneq-d Ferrua : - Awmer n Awmer ur k-ttae ara. Mai d tidirin i diri-k, emmle yiwen nnien. Skud mazal ur iyi-yea ara, ur zmire ara ad k-ae. emmle-t aas. Yemdekwal er deffir am win ara iruen ad yexsef. Yesxertem-d sin wawalen : - Anwa wagi ? - Amiruc. - Anwa Amiruc ? - Amiruc n Mudarab n med - Amiruc ehh ! - Ah, d netta. *** Yuzzel-d Mudarab n med s axxam s targagit. Yufa-d tameut-is di tecciwt yellan di lara la tettak lqe i tyuza. Yenna-yas s yiles izelgen : A tamart anida-t Amiuc ! Terra-as-d belli hatan deg uxxam la yettnezzih i tilibizyu. Ikcem s axxam yufa-t-in yeel deg usu, yettnezzih i yimikiyen, imi yetti si tasa, ief ibediyen-is. Iwwet-it s uqeddam s aebbu, yewwi-t-id di tqaett. Yenna-yas : D tigi ara txeddme a yarru, ur tettsei ara ad tawde tilawin n yergazen. Muqel tura acu i -d-wwint lexddayem-ik. Imuqel-it-id Amiruc si tqaet s wallen yebraren, ur yeri d acu i d-yeqsed babas. Iwhem deg-s. D tinna i d tikkelt tamezwarut ara t-iwali yettergigi akkenni.
- 98 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Inna-as-d Muarab, s waleddayen deg imi-s : - Acu ara k-yawin er Ferrua ? Yerra-as-d weqcic : - Anta Ferrua !? - Ferrua. Tameut n Awmer. - Anwa Awmer ? - Awmer n Awmer, ay ayul. Win ara -yezlun tameddit-a. - Acu i t-yuen cekka ? Yerna-as tiyta s arkel. Iglalez Amiruc di tqaet ef yiman-is da iwala er tilibizyu amcic iafar aerda, icmume. Yenna-as-d baba-s : mazal-ik d ayul. Nutni at Awmer elsen, beggsen. Ggulen ass-agi ad d-awin lqe-ik. A ke i yekkren i wezrem bu meyya iqerra. Ikker-ed weqcic, afus-is ef ibedi-s i yuen tiyta. Iqqim ef usu inna-yas: bon, ini-yi-d d acu akka yeran ? Iddem-ed baba-s taqejmut. Iqqim s iaren n mmi-s : - Teri Feua, tin akken yeba Awmer n Awmer. Ass-agi d tamera-nsen, yak teri !? - Ah! Tin akken i yettmuqulen am bururu di laci. Acu-tt yuen daen ? - Ihi, tinna ass-agi tugi ad teddu d tislit. Ulac amek ur as-xdimen ara, ellelen-tt, ssaggden-tt, tugi ad teddu. Mi tt-steqsan tennayasen-d temmel yiwen nnien, d wimi i tleu yid-s acal-aya. - I nekk wac dexli, d acu i d i-uen !? - Win akken ukkud tleu, akken i d-tenna, d keini ! Ineggez Amiuc, inew seg usu am ubi, inna-d am win ara i iberrin: - Ayer d nek, illa kra i s-xedma ? Ulac anwa ef ara teskiddeb ala ma d nekkini. Tera ala nek i wumi zemren, wiya ad as-dseffin allen-is, ad as-gezmen iles-nni-ines n tddarwict. Inal ddin n tullas-agi, ugint ad iyi-hennint. tant quil yaura des femmes il yaura des problmes. - Qim tura. Acemma ur t-tefhime ara. Mai d les publimes, At Awmer haten-in ddmen-ed timeggal-nsen. Lemmer mai d ccix n lama i ten-in-yefen tili, a ten-in da. Ufan-iyi-d di tejmayt mi deddan, qeccuc meccuc, nnan-iyi-d as a-ed lekfen. Ass-a d awaz ur-wen. Wellah teef-iyi tcallawt lemmer mai d ccix i d-yegran ar deffir, yenna-iyi-d: iwel sserwel mmi-k, lewuc-in-a ggullen ar tnen. Nni-as tura ad true er nanna-k ad tefre dinna. ran
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 99 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

yark medden belli nekkni yid-es ur nettemlai yara. Mi tedda tezfuft n wussan-agi ad true er xwal-ek di Lezayer. Amiuc, makken i s-d-ittmeslay baba-s, tkecmit tagdi. Ifaq imiren d acu i yeran. Da, yeddem-ed ilsa asebba-is mezleg. Qbel ad iccud tinelwa-s, ikker ad iffe seg uxxam almi i yesla i dderz n meyya iterrasen di lara akked umema n yiwen si twacult n Awmer n Awmer: Ass-a d lmut-ik Amiuc a bu tfextin. Yezzid Amiuc udem-is tikkelt taneggarut er zdaxel n wexxam, snat tmeqwa ibecan lint-ed deg userwal-is. Yuzzel qbala er texxamtnni yettakken s agudu ineggez-ed si aq, iffer ger leznug d yesaren usii teffer yemma-s i tegrest. Yexmet din am tyazi, iess-ed yark i ssuat d reggmat n At Awmer mi la ttnadin fell-as; ttgalan din ar da t-yawe ufus-nsen u lukkan ad irwel er tabbu n yemma-s. Inser Amiuc syin s lexmata ger txauay yellan ger yexxamen. Idda li li armi d axxam n nanna-s i d-yezgan di tama ufella n taddart. Ihemmel-as er zdaxel n tesga am yilef, iqqar-as : ffer-iyi, effer-iyi, a nanna. Tmuqel-it-id temart s ddaw ti am tin i wimi yenta usennan, tenna-yas-ed: - Kenwi s warraw n gma, makken kan a ken-id-terr tmara, tettruum-ed er nannat-nwen. ader, ur-ek seksu-nni fesra ef dekkan ! Cwi ur ikcim di cci n ebbi. Tagdi tzemm-as allen. - A nanna ilaq ad iyi-tefre. A ten-in At Awmer ad ttnadin fell-i ad iyi-nnen. Ttxilem muqel ma yella kra ucbayli d ilem ad kecme ur-es. - Daen, acu akka i d-tukre!? Terna-d, ur si ara lqut ara k-fka ad tee, aqli ussan-agi am teart, d tisigert n liran i da tetta. - Ur ttximem ara a nanna. Ma yella ulac ur tette ara. - Ma yehwa-yak, hatt-an tarict. Ali ur-es, teffre ger ucbayli n zzit d win iniman yeuren d lqec. illa daen uxican ma tebi ad tumme yess. Ikker Amiuc ad yali er tarict, mi d-tsu fellas : ur-ek seksu n At Awmer, i nitni i t-fetla. Lemmer ad yames ad iyi-zzuren deg iberdan n taddart seg iaren. Axxam n nanna-s n Amiuc d axxam nat zik, ibna s wakal d tumlilt. Isa aanu ameqran akked snat n taricin anda ur yezmir ad yebdded wargaz, imi aqerru-yis ad yawe er isulas. Iedda ger yecbayliyen, issers azagur-is er li. Iddem-ed axican ielleq-it ger-asen akken ad yeffer.
- 100 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Kra n wussan ur d-yeffi! Yettxemim ef acu i s-yexdem i Feua-nni taddarwict akken ad tebu ad d-terr ttar seg-s. Yare ad d-yemkti ma yella kra n wawal i s-yessexsa netta ur ifaq, ne d ssebba kan i t-id-tufa akken ur tetta ara Awmer n Awmer. Imiren yemekta-d belli yettware ad d-ye si tmera-nsen. Inna ger-as d yiman-is: acu i yuen Awmer, ulac i t-ixuen, lemmer ad t-ta tezmer ad t-temmel. Nanna-s n Amiuc, deg-i yexle cwi n nniya d cwi n timmuhbelt, tebda la tettfaq i wacu i iarrun imiren di taddart, da tefka tameut i wayen ttawin imezda-is deg ilsawen-nsen am akken anect-en ur tt-yeni yara. Twala medden di lehdu-nsen mxallafen. Llan kra i s-yefkan laq i Awmer n Awmer; Qqaren-as: ne-it ad d-neched ulac-ik di taddart. Ma d kra nnien, as ma drus-iten, yernu s tufra, ttmeslayen ef Feua am akken tettua. Ta-iten imi ur-sen d aettem i tettuettem deg uxxam sur imawlan-is akken ad t-teqbel. Acu kan taddart merra myufan deg tiyta di Amiuc n Mudarab n med; Ur as-in acemma. ur-sen d netta i d ssebba n twait akked zhir-agi yefen taddart. Iban mebla ccek d netta I s-yerwin alla-is i teqcict. Llan widak i syeqqaren ad t-newwet alamma da yettfuu umbad ad t-nessufe si taddart akken xeddmen At zik-nni. Llan wiya ad s-yeqqaren ad tnezzuer si tfednin alamma d tawwurt n kumiar, din ad as-nini ad t-iegge er ssillul am uqjun. Kra n wussan ur d-yers si tarict. Yettagad ad d-iffe ula s agudu. Mkul ma isel i less ad iel d nutni i d-yewween, syin ad yebdu asbecbec s snat-nni n turtin yessen d azgen kan, iqqar-as xerum ad tent-nawi yid-nne, ad a-kksent lwac. Mi iedda ut n dderz-nni ad d-isil taqerruct-is si tewwurt n tarict, u ad isiwel i nanna-s s ut arqaq am tmeut tafermact, ad tt-isteqsi ma yella tual Feua-nni deg wawal-is; ma yella dayen teqbel ad teddu. Da as-ed-terr nana-s : - D ke i -yean mebla aksum, lemmer teqbil tili aqla d iftaten i la nteffe tura mai d seksu aarfi s tebelt. Ru a mmi ad ak-dyefk ebbi lfal-ik. Ula d seksu-inu tekfi-iyi-t s wui. Lemmer mai d tasa i yugade ad teqda, tili d nek ara k-yessiwen er-sen; Ad iyi-d-fken xerum tamea ikerri s wacu ara henni tafa-agiinu yeqquren.

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 101 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Da ad d-imuqel ers s lenana, imi yera-tt s nea-is i la thedde akkenni, imi nniya-s tessawe-itt tettmeslay ef lebi-ines as d lib ad t-id-yini yiwen. Kra n wussan ur d-yeffi si terict. Yual a ietteb acal n lenwal i s-ttwaseben leyu n tarict, yettmeyyiz ef tmuli n at zik yettakken azal ameqqran i cbaa, amek i ieqmen ixxamen-nni n wakal akken ad alfun s tize n tudert, ad izmiren i la di sser d liser. Inuda anda ara yaf iccer n lkae akked ukaryun. Ur yufa yara. Ikkes-ed yiwen uqecca si sqef-nni n yesaren. Syin yebda yessefruy ef lejdud-is yekkaten uzzal deg wakal. Yeur leyu-nni n tarict d ijerrien ur nettwafahem-ara; Ad as-t-ini d tira imariyen ef uru n ferun. Amiuc, s laqel-is, imettel deg isekkilen am tmeut ma tezzer deg uzea-s. Acu kan si teswit ar taye ad d-yessiwel i nanna-s s ut-nni rqiqen ma yella mai d bel i yekkren di taddart. Issaram s wayen yark yezmer wul-is ad teqbel Feua ad teddu ass-a d tislit. Isutur di ebbi amazuz ad as-edyazen laqel i teqcict akken ad tru s axxam-is amaynut. Kra n wussan ur d-yeffi ara si tarict-nni igan am tbbewa n ssardin, ur nesi la aq la cqayeq. Da ass wis kuz (4), tafejrit isla i dderz akk d usebeb ef tewwurt, ixea am lmal mara walin uccen. Tekker-ed nanna-s s lir, tefka tameut er tewwurt, testeqsa anwa. Telli-d imiren tawwurt s uiwel mi teqel belli d tawacult n At Awmer i tt-id-iqesden. Akken kan i d-telli tawwurt, edmen-d deg yiwen ubrid er tlemmast n tesga. Rekken yark seksu-nni-nsen. Bdan rregmat d ulaqeb di temart taggeswat. Qqaren-as, ad tt-seddun d mmi-s n leram n gma-s. Yal yiwen degsen sani yerra. Sin seg-sen, ulin er tarict-nni i deg-i yella Amiuc. Akken kecmen di tewwurt tewet-iten-id yiwet n lfua tazefrant s allen d wanzaren. Sersen ifasen-nsen ef imawen-nsen, neggzen-d si tarict-nni armi qrib aren. Mi ten-id-walan wiya uen-d s ddaw tarict, muqlen er daxel. Walan axican-nni yellan ittuelleq ger sin yecbayliyen la yettembbiwil. Nnan i sin seg-sen : Allit. Syin umbad, mi ummen imawen-nsen s tmacwain, gan lkua i yiman-nsen, ulin iwsawen. Akken sersen iaren-nsen ef tqaett n tarict walan er ger yecbayliyen, kksen-ed axican yellan ger-asen. Ufan-en Amiuc ikbel iman-is am ufux, tigecrar er yedmaren, aqerru ger ifassen. Jebden-t-id ar bea am ixinew. Issare imiren i ibeccan deg userwal-is. Makken i iqeben ur-es slan-as la yesbecbic tisurtin n leqran. Faqen-as d win yugaden aas.
- 102 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Mi d-yewwe er tqaett, iel ef seksu i ifesren ef ddekkan. Nutni bedden fell-as am tunam, wehmen acu i t-yuen. Da yeereq Awmer n Awmer d tasa. endent wiya. Ineq ur-es Awmer: - D ke tura i d ssebba. ala acu-t yizem-agi, zi d aerda kan yettfuun. Yelli-d Amiuc allen-is, u s tergagit d usqewqew akked imeawen yenna-yas-ed: - Ddin yemma-s n tullas, je ne lai jamais remarqu. Teskaddeb nekkini ela et puis tinna d taddarwict. - Dayen fehma ! I s-yenna Awmer an-t-in, ualen-d s axxam. *** Axxam n teslit, teli-d deg-s yiwet n tsusmi yettcabin ar tin n wewaz ef llufan. Kecmen-d At Awmer ur-es s gga deg-i temlal tasa d unecra; yal yiwen amek i d-ittawad ayen i iwala. as ma yella tadyant yiwet, yal yiwen d acu i issenqed deg-s s wallan-is. Wa iekku-d ef lfua-nni i iqebben, waye ef seksu i illexsen d ibeccan, waye nnien ef umama n Amiuc nat med makken la yettggala s wayen i t-id-ixelqen belli ur yeri yara d acu-tt tbauct yeqsen tislit. Akken i ten-iwala baba-s n teslit, yuzzel-ed er-sen ad ten-yesteqsi ef amek i sen-d-yerra weqcic n At med. an-as s udem. Syin kan-as tamacahutt yecban tin n ea. Ssawlen-as i Feua. Teffe-ed s umenddil n yemma-s ef tuyat-is, ifeiwjen yeran deg taucin-is. Mi tt-walan akken, ebsen lehdu ger-asen. Qemen tasa-nni i ssekkren. Da, s laqel, kan-as yark acu yeran. Taggara kkren selmen ef bab n wexxam. At Awmer fen-d qeccuc meccuc ala Awmer i n-yeqqimen la yettmuqul di texibt-is s ukukru. Ixdem cwi n wafud i yiman-is ineq-ed: - ri kem, si zik ur d iyi-tebi ara. Imuqel er baba-s n Feua, syin ikkemel: - Acu kan ema umbad zwa-nne, xerum ad d-ters cwiya n lenana deg ul-im. Isusem cwiya : - Izmer daen ahat d tagdi-nni n teslatin makken ad d-yawe wass n tufa seg uxxam imawlan-nsent i kem-ikecmen. D ayen tura fehme belli Amiuc nat med illa d ssebba kan i trewla-m fell-i.
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 103 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Isusem daen cwi. Ikkemel lehdu is: - Ad am-arnu ma yehwa-yam alamma d asseggas, ma yella mazalikem tqeble-iyi, ula d nek si tura i kem-qeble. Imuqel er-sen, inna-yasen: - i-awen lehna. Yeffe Awmer n Awmer, yeqqim baba-s d yelli-s ad ttmesmuqalen. Ineq baba-s: - A yelli ayen yark n lbael i xedma di yemma-m, kem tessufeet-id deg-i. Ttxilem ad k-em-steqsi, ayer tqeble, ayer tugi. Acu i d-trebe s uskiddeb ef wiya? Tua er baba-s, yellan yeqqim ef umera, tessers taqerruct-is ef yedmaren-is. Tenna-yas s imei di taect-is: - A baba azizen, lemmer ur ttae ara Amiuc at med ur qqeble ara ula d yiwen nnien ad t-ae. Ime-itt imiren baba-s ur-es s imeawen deg wallen.

- 104 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

TUKKIST

Au n tirga
Djamel HAMRI

Tukkist seg wungal : Au n tirga Aric wis sin


acid yerfed tabrat-nni yeffe$ yerra $er lewhi n uxxam n Dehbiya, anida i tt-iger ddaw lejqaq n tewwurt, $as lam yers-d $ef tmurt, imdanen kecmen tirga mazal yezzuzun-iten yives, yu$al-d $er uxxam anida i d-yettarra $er deffir asaru n temi-s ur nerkid, seg lweqt $er wayev yettawad tamu$li deg leyuv n uxxam, amzun ad sen-yeqqar ur mazal ara ad yi-terem $as gar-awen i d-kkre$. Ihedder i yiman-is am umeslub yetteggiv yettu$u : - A baba ! A yemma ! Ass-agi aqliyi-n $er yidisan-nwen, ur telli tewwurt yeldin fell-i, d ayen tewwev $er ujmam. Lefjer yebda la d-yessalay deg yinedan n tafat-is, Racid iewwel ala lmut ara yen$ iman-is, ur yufi tifrat i wayen i d-ye$lin fell-as, siwa avegger ara ivegger iman-is $er leber, d ayen ara yerren talast i twa$it i d-ye$lin fell-as, yekfa usirem yerra ledd i layas, yufa tafat teffe$ allen-is, tesmundel-it tcalwawt n lam, yeldi tawwurt yettu ur tt-yerri, yebda yettektili deg ubrid, deg wul-is ur yelli kra nniven ala timernit $er yidisan n yimawlan-is i t-id yeooan i lmena d wavu aqessan. Deg berra tasusmi teooa amviq i ut n yivan, maca netta ur d-yecli deg-sen yessekna aqerru-s, iteddu alarmi yesla i kra n ut amzun seg ddaw tmurt i la d-ineeq seg

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 107 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

wakken yemeq ut-is. Yebda yetta, simmal yettzad unaze mi yewwev $er umviq-nni ideg d-yeffe$ ut, imuqel deg lxelq yennev deg ule$le$ ddaw terga, deg loetta n umdan, yewhem amek ara yexdem ad ikemmel i ubrid-is $ef wayen yeggul ad t-yexdem, ne$ ad iiwen lxelq-nni, maca seg wakken nin wul-is yerfed-d lxelqnni yufa-tt d tam$art yuan aas deg lemer. Te$req deg yidammen, yeffe$-d $er ubrid, anwa ara d-ieddin, iban-as-d yiwen uaksi, yekcem-as $er tlemmast n ubrid, aaksi ujjaqent rrwavi-is, yers-d bab n uaksi. ilua-t s tin n zzaf : - D acu i teb$iv deg lweqt am wagi ? Wexxer seg ubrid ! - Uh ! S tin n ttawil, b$i$ kan ma tella rrema deg-k ad iyi-tawiv tam$art-agi $er ssbiar. Bab n uaksi, seg yimeslayen ninen yennu$nan i d-yeff$en imi n Racid, iqerreb-d, iawen-it deg tuddma n tem$art-nni, wwintt. Dehbiya akken tu$ tannumi, ad d-tekker ad tekcem $er texxamt n ucucef, ad tbeddel llebsa n wass, ad d-tkeel, maca seg wasmi i tt-yefka baba-s beddlen fell-as wussan, xerben-as akk lec$al, tettxemmim $ef Racid amek i s-gan wussan, amek yefhem taluft, ma ad tt-yessevlem d nettat i yefkan afus deg-s, ne$ wis d acu-tt tmu$li iss ara d-iwali, tar deg yisteqsiyen-is icebblen alla$-is, tu$al mai d nettat. Attaya tqeddact yeffe$-itt-id leqel tettsu$u deg lara : - Tamsiwt ! Tamsiwt ! - D acu ! D acu yevran ? - Tabrat $ef yisem-im i d-tura. - D acu-tt tebrat i d-yewwven deg lweqt am wagi ? Dehbiya teef tabrat-nni s tazzla $er texxamt-is, teldi-tt, tewwet-itt lefqe imi tera isem n Racid yettwaru deg-s, tar ad ttteldi, ad ter isalen fell-as. Tebda la d-te$$ar, imeawen serren-d am wasif seg wallen-is, te$li tefsex deg t$er$ert n texxamt, taqeddact seg wakken teel deg texxamt-is, tefhem yella kra, tru ad tessefqed $ef kra yellan, alarmi i d-temmuger loetta teel deg t$er$ert n uxxam terfed ti$wist, s wayen yellan deg ugerjum-is. Yemma-s n Dehbiya tella tessucuf deg lemmam, seg usu$u-nni,
- 108 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

teffe$-d tettu ur d-telsi ula d iceiven, terfed asawal tessawel $er sbiar, usan-d wwin-tt. Dehbiya tuki-d deg umere di sbiar, imeawen $ellin-d seg wallen-is, tebda la tettezzem deg yiman-is teqqar-as : Ayen ur mmute$ ara ? Ayen i d-lule$ ? D ayen kerhe$ iman-iw, kerhe$ tiliniw $ef tmurt, maca ayen ur fhime$ ara amek zure$-d akk wid yemmuten, ala ke a Racid, ulac-ik gar-asen ! Tettru tettnaji nettat deg yirebbi n yemma-s, yemma-s tettawat deg-s i wakken ad tebes imeawen, teqqar : - Ayen a yelli ulac kra deg ufus-iw, d baba-m i yeb$an annect-a. - Ala a yemma, ula d kemm ur teb$iv ara zzwao-iw si Racid, annect-a seg wasmi i m-d-nni$. - Ur ttlummu yiwen a yelli d wa i d lmektub-im. - Lmektub d ayen i tmeyyzev, maca d tameqranit iss tettwalim, degmi d aawali. Tameddit mi d-yusa baba-s, ifaq s kra yevra deg uxxam-is, isu$ s tin n wurrif $ef tqeddact. - D acu yevran, anida-tt Dehbiya ? - Attan deg texxamt-is a mass, tuven cwi. - Amek tuven ! Tera-d amejjay ? Yekcem taxxamt n Dehbiya, yebda yettawat deg-s s ut ninen yeqqar-as : - Tejjiv kra ? D acu i kem-iqeren a yelli ? Dehbiya tdewwer aqerru-s am wakken ur teri, thedder deg ul-is : Ah ! lemmer yeksib ifeiwej n lenana ma ad yeqbel ad yefk yelli-s i um$ar am winna. Terra-as i baba-s : - D eggu kan i yi$. - Ayen a yelli, atan ibeddel akk wudem-im ! Ibda yetta $ur-s, yeqqim $er yidis-is, yekcem-as deg wawal n zzwao-is : ahat d zzwao-im i d sebba ? - Ih a baba ! D netta i d ssebba n waya, ur yelli d lmetl-iw, ama deg lemer ne$ deg tmu$li $er ddunit, akken teriv ur zmire$ ara ad idire$ yid-s. - Annect-a akk ri$-t a yelli, maca d amdan i umi uren leoyub,
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 109 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

ayen teb$iv ad kem-id-yawev, d akken teriv nekni d imawalen-im ayen i m-neb$a ala tudert yelhan. - ri$ yekseb adrim maca ur yezmir ara ad d-ya$ tayri, ur yezmir ad ya$ lenana, idrimen zemren ad a$en aklan, ur zmiren ad a$en abib, zemren ad a$en tavsa ur d-tta$en lfer, zemren ad a$en ddwawi ur d-tta$en ara tazmert, zemren ad d-a$en tasusmi ur dtta$en ara talwit. - Ur d-qqar ara annect-a i baba-m ! ri$ kullci zware$-kem-id $er ddunit. Idewwer aqerru-s yeffe$. Teqqim-d Dehbiya wed-s tettru xerum widen sehlen $ur-s, tefhem baba-s ur yesi ul $er yell-is, ul-is yeqqur am uru seg wakken yessexdam idrimen s wul-is mai s yifassen-is, ma d yemma-s teqqur amzun yewwet fell-as ugris, ayen akk ieddan ur dteniq, tettlummu deg yiman-is $ef wayen texdem, yal asteqsi ur stufi tiririt, ayen ur s-teddi deg leb$i ala nettat i san akked Rebbi. Dehbiya ayen i tt-ice$ben aas, d akken Racid ad yefhem d nettat i yefkan afus di tayri-s, temmed i wayen yevran, maca nettat tekka-d nnig leb$i-s, degmi amdan iteddu akken yufa mai akken yeb$a. Tam$art tkessel $ef umere deg sbiar, tebda tafat la tt-idtettu$al s allen, tuki-d testeqsay anida tella ? Anwa i tt-id-yewwin ? Melmi i d-tekcem amkan-nni ? Amzun assen i d-tlul. - Yewwi-kem-id yiwen yilemi, deg udem-is iban-d wurrif, ahat d mmi-m ne$... I s-d-terra tmejjayt. - Ur si$ la yelli la mmi, wagi ad yili d bab n lxir, yella kra i d-yeooa, tansa-s ne$ isem-is ? - Ala a yemma ur d-yeooi kra, ula d udem-is yettu-t walla$-iw. - Ilaq ad iyi-d-tnadim $ef yisem-is. (nettat s tin n wurrif). - S tin n talwit, ahat ad d-yu$al ad kem-ier. Tessusem tmejjayt-nni teffe$, teqqim-d tem$art testewtiw wed-s, ellqen yimeslayen deg yiles-is, seg wayen i s-yevran. Racid yu$al s axxam, deg udem-is tban-d eyya n nndama, yebda itezzem deg yiman-is $ef wayen yeb$a ad t-yexdem, seg wakken iwala lmut zdat-s, maca seg tama nniven iulfa amzun imiren i d-ilul i tikkelt tis snat, alarmi i d-yufa iman-is zdat n tewwurt n uxxam-is, tinna
- 110 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

yeooa teldi, amzun tettraou deg-s ad d-yu$al, yettavsa am win iselben, yekker yesferfud d acu ara ye, segmi i d-yerra leqel-is $ur-s, iulfa i uebbuv-is yexwa, yeddem-d kra n tremt deg ufus-is yu $er aq yettmuqul yettweid deg ddunit amek tettbeddil, itett ideu $er Rebbi ad as-isemme $ef wayen yexdem, yendem d ayen kan ! Yefhem nndama tettas-d d taneggarut. Yerra-d nnehta yeffe$d, tikkelt-agi ur yettu ara tawwurt yerra-tt-id, yerfed aqerru-s s igenni yea-d yiij allen-is, imdanen deg berra wa yettru wa yettu$al, netta yewhem deg-sen, iban-as-d amzun seg tkurt nniven i d-yusa, fell-as ibeddel kullci deg rremca n ti, iteddu yettarra-d aktayen akked tlufa i t-yegren deg tirga yessan d asennan, i ixeddem Rebbi deg ccan-is ! be iewwel $er tmegra yufa-d iman-is deg userwet, din din yesla i ut la s-d-yessawal, idewwer yera yiwen yilemi amzun deg tudert-is ur t-iwala, winna s tin n leyav : - Racid ! Racid ! - D nekk i umi i d-tessawalev ? - Ihuh a Racid, d acu i k-yu$en ? Nekk d Yidir d acu yevran yid-k, ni deg l$erba i telliv ? - Ah ! Yidir d ke, ur tesiv i yi-yu$en. Yidir iru yeooa-t, Racid ikemmel abrid-is iteddu yettmal yeffus zelmev amzun yesker, iban-as-d yiwen uaksi $er lebid yetteggiv : - aksi ! aksi ! Aaksi yebes-d. - Siwev-iyi $er sbiar. - Mai d ke ? Mazal i d-yessuli awal, Racid iyegzem-as-t : - D nekk a gma. - Maca tettuv ur yi-txellsev ara ass-nni. - Ulac a$ilif, ad k-xelle$ akken teb$iv, semme fell-i ! Ass-nni lli$ deg yir liala. Racid allen-is $er berra yettmuqul deg ddunit, fell-as tbeddel ne$ aas aya ur yeri ayen ierr imir-nni, tbeddel fell-as ddunit. - Atan newwev-d. - Ih ! Newwev-d. acal i d azal n rrekba ? S tagi s tinna ieddan. - Azal-nsent miyya n yidinaren.
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 111 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Ixelle Racid bab n uaksi, yekcem sbiar akken ad yesteqsi $ef tem$art-nni. Yendeh yettnadi deg texxamin n yimuvan, ur yufi leqrar-is, yettu ula d udem-is ur yecfi fell-as, tbedd-d zdat-s yiwet tnaragt allen-is ant deg Racid, testeqsa-t : - Yella kra i$ef tettnadiv ur t-tufiv ara ? Racid wed-s (D acu i yi-yewwin ad nadi$ $ef tem$art am tinna ur yi-icudd yid-s yined n tmusni), yeneq : - Ttnadi$ $ef yiwet tem$art tekcem-d $er umkan-agi. - Anta tam$art-a ? Isem-is ? - Ur tt-ssine$ ur yi-tettili, ula d udem-is yereq-iyi, yeffe$ alla$-iw, ala lxir i yellan gar-ane$. - Amek testeqsayev $ef wavu, ne$ ke d ameslub ! Ad teff$ev ne$ ad ssiwle$ i yiessasen. - Ttraou$ seg-m ad iyi-tiwnev, ur lli$ d ameslub-agi i d-teqqarev. - Ru $er texxamt-ina ad tafev taqeddact steqsi-tt. - Ayen ur d-tenniv ara seg tazwara ? Yaxi lqum ! Racid ikemmel anadi mi yekcem $er tqeddact-nni yufan atafttar anda ttwarun akk yismawen n wid i d-ikecmen akked wid yeff$en, yesteqsa terra-as-d : - Tin i$ef tettnadiv teffe$ ivelli, teooa-ak-d tansa-agi. - Ugade$ ad d-tiniv temmut. - Nekk ur fhime$ ara taluft-nwen, ke tettnadiv fell-as, ur tessinev isem-is nettat ur k-tessin. - Axir imi ur tefhimev. Maca sel-d ad am-ku$ taluft amek tella. Racid yeka-d tadyant-is segmi i tebda alarmi i d-yekcem axxamnni. Taqeddact tewhem deg wayen umi tesla. Amzun d asru i twala, ul-is ierrek-d seg wakken nin. Racid yeef-d tansa iwehha $er uxxam n tem$art-nni. Dehbiya, mi teffe$ yemma-s teddem-d tasumta tettennic deg-s $er yidmaren-is, i d-tettara lerara i tu$alin n yismektiyen akked ccwami ideg yezde$ usirem n tafat akked tudert zeddigen, ussan i tt-yesduklen akked ubib-is Racid, win i terra seg wid yemmuten. Fell-as ala ber deg wayen i s-dyeqqimen deg tudert, s tidet, ur tezmir ara ad tkellex i yiman-is, degmi i tella d ssebba n tlufa i d-yevran $ef wayen i tezga tettezzem
- 112 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

deg rru-is. D netta i d aan ameqqran. as imeawen ugin ad ebsen seg wallen segmi tezen $ef Racid, d zzher ur tesi, tennu$na ta$ect-is, ibeddel wudem-is yellan ifeooeo am waggur. Zi$ seg wudem i tzemrev ad te$rev tilufa n wul ! Dehbiya tesla i usqerbeb $ef tewwurt, tekker teldi-tt-id, tufa d tameddakelt-is afiya i d-yerzan $ur-s. Mi akken i tt-tera, tennec-itt s tezmert yellan deg-s, tettru. afiya tettawat deg-s ad tessusem tenna : - A nna$ a afiya ultma ! Yexde-iyi baba d win emmle$. Cbi$ tameslubt, ur ri$ d acu ara xedme$. - Susem tura ! Ulac kra ur neksib tifrat, ur tesiv d acu ara myexdem yimei. - Amek ur ttru$ ara, lemmer ad te$rev tabrat i yi-d-yuzen, d netta i yi-i$aven. D nekk i d-ssebba n lmut-is. Dehbiya tefka-as-d tabrat i s-d-yura Racid, afiya te$$ar-itt tettru ula d netta. Tessen-it d taqcict ixulfen tiyiv deg lenana akked tezdeg. Tusa-d ad tebber tameddakelt-is, tu$al tejre ul-is ula d nettat. Tsellem fell-as tru teffe$, tegla s yimeawen deg wallen-is. Tessawel-as-d yemma-s n Dehbiya terra iman-is ur as-tesli, teffe$. Dehbiya wed-s deg texxamt, tunez i wavu i d-ihubben fell-as, ur yelli kra i tezmer ad texdem, siwa ma teqbel ayen yuran. Cwi. tesla i usiwel n yemma-s : - Dehbiya ! Dehbiya ! Mazal-ikem tettruv ? Aha fell-am argaz yewwev-d ad kem-yexveb. - Amek ara t-qeble$ nekk deg yir liala am tagi ! - Aha tura ! Ula d tame$ra deg ussan-agi i d-iteddun. Ur tesiv ayen ara t-iebsen, yekseb ttrika ur yeksib yiwen. - Ini-yi-d d acu ara yexdem yis-i deg lweqt am wagi, ne$ teb$am ad iyi-tessenzem am yir tixsi, Axxi imawlan am kunwi ur neksib ul akked tasa $ef warraw-nsen ! Yemma-s teffe$, $ur-s amzun d lid, tcebbe-as am teslit amzun d nettat ara yeddun. Ma d Dehbiya, tejme-d akk loehd-is, tru tessared, tbedd zdat n lemri tettmuqul iban-as-d acal d asteqsi, temmekta-d tizlit-nni n Si Mu mi s yenna :
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 113 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

I wakken ad iyi-terev Assen ideg yi-tkecmev urem ccnu-d tayri er lemri i temmuqlev ef wallen-im ad iyi-tafev Qqle$ d imei Ddem-d aqbuc sfev-it-id Tearev-t-id d imei ara truv Mi yi-tjemev jbed-it-id Ma temmuqlev-t-id ad iyi-tewuv
Teffe$ seg texxamt mazal imeawen deg wallen-is, tesfeviten tekcem $ef yinebgawen, tsellem fell-asen, yiwen ur s-d-yerri, axvib-is yeldi imi-s yedhec deg zzin yera, aggur deg yigenni nettat deg lqaa yenna : - Llah ! Llah ! Yerra $er umeu$ n baba-s n Dehbiya yenna-as : Atan wayen akk i k-ttalase$ n yidrimen $as ttu-ten, fsin am waman n udfel, ssya d asawen ayen tewaoev tawwurt teldi. Baba-s n Dehbiya icuff uqendur-is, yerfed leyav $ef yelli-s : - A-d $er urgaz-im ! Ma d nettat, ru sseneq-d aru, tettmuqul ala s wallen, ula d acmume i$ab seg wudem-is. Racid yerfed-d tansa-nni iru ad d-inadi $ef uxxam n tem$art. Iteddu yesteqsay. Deg ubrid-is, yera agraw n yimdanen dewwren $ef kra. Kra nniven s tazzla $er umkan, yerra ula d netta $er din, amzun mai d amdan ula d netta, yeb$a ad ier lemmer d lmut i snuzun, yekcem gar yimdanen, wexxer wa ternuv wa, mi tejba ti-is yera imejjayen s tqendyar mellulen, deg tazwara yefhem d acu n tedyant n rrebrab, maca yufa d itbir wissen ansi i d-yekka ye$li-d din yemmut. Imejjayen uggaden ammer yehlek s waan-nni ineqqen iyuzav, yeffe$-d ssyin ad yevs ne$ ad yewhem deg tussna yerran amdan ad yedder yal ass deg lxuf. Iteddu alarmi ibedd zdat n yiwen uxxam, icuba deg lbero yebna Maryus deg Rum. Yesteqsay
- 114 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

deg yiman-is, amek tezde$ akk axxam am wagi tem$art am tin nettat ufi$-tt texnunes deg terga ? Yeffe$-d uessas yesteqsa-t : - Anwa i d ke, d acu i teb$iv, d acu i teb$iv deg lweqt am wagi ? - Muqel tansa-agi, ma d axxam agi. Aessas yeef iccer n lka$ev-nni, yekcem yis-s $er daxel. Cwi aka atan yu$al-d, yevsa yenna-as : - Kcem-d ! Tettraou deg-k. Yewhem amek tettraou deg-s, d acu i teb$a, ne$ yella sser gar-ane$. Netta yevfer aessas, yesteqsay ur yufi tiririt, alarmi i bedden zdat n yiwet tewwurt yesqerbeb, teldi-d teffe$-d yiwet tlemit d tafruxt deg ccbaa. Deg tudert-iw ur ri$ ccbaa am tinna, tebded deg tlemmast n t$er$ert n tmesrit yeuren d allalen ikesben azal meqqren. Amzun aql-ak deg usalay, deg yal i$mer s wallalen-is. Ad naf deg yiwet te$mert lewal n ufexxar ireqmen s wudmawen yemxallafen d wunu$en yefen amviq meqqren deg liv. Deg tlemmast tella yiwet tgida tewse am leber, texdem s us$ar azegga$ ifennen win i tt-ixedmen, dewwren-as-d wattagen yettwaxedmen s uglim legga$en akked lerir n yal nnul. Deg leyuv msevfarent telwiin n ssbi$a Picasso i ikesben azal meqqren. Racid iawed asteqsi deg yiman-is, amek ttrika am tagi ufi$-tt deg targa texnunes, maca akken i tettzad ttrika i yettzad lhemm deg tudert ideg nella, yefhem di$en yella sser deg wa. Yesla i ut $er ddruo ad yettrus. Netta yeqqim ur idewwer, seg wakken yettseti aas. Deg kra n wakud tbedd-d tem$art-nni zdat-s tsellem fell-as. Yerfed-d aqerru-s yerra-as sslam, tefre s tisin-is tbeggen-as-t-id s wudem yecmumen, testeqsa : - Wis ma wwin-ak-d kra ara teswev. - Ala ur yi-d-wwin ara maca... Tegzem-as awal, terfa $ef tqeddact-nni, tendeh-as ad d-tawi kra ad t-isew. Taqeddact teffe$ $ef wayen i s-tenna. Tam$art tu-d $er Racid teqqim $er yidis-is, testeqsay deg-s ma d netta i tt-id yessukksen seg waccaren n lmut ass-nni amcum. Tettnehhit tesissif. Racid yewhem amek ara s-d-yerr, yu$al yenna : - Ala mai d nekk, maca...
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 115 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Tam$art yuli-tt-id wurrif, tegzem-as awal. - Anwa i d-ke ? Amek i d-tkecmev ? - Ala ! Ur iyi-d-tefhimev ara, d kemm i yi-d-yessukksen seg lmut ass-nni amcum. Tam$art tewhem deg temsalt, teef deg uqerru-s, teqqar-as deg wul-is : waqila d ameslub i yi-d-ikecmen s axxam : - Amek d nekk ! Ke tufiv-iyi-n deg ule$le$ ddaw n terga mazal ala rru ad yeffe$, ne$ waqila tselbev ? - Ur lli$ d ameslub, maca qbel ad kem-id-ssukkse$, d kemm i d tamezwarut tsefvev seg walla$-iw tikti n lmut. - Ur fhime$ ara d acu i teb$iv ! Tekcem-d tqeddact s ssniwa gar yifassen-is, tessers-itt zdat n Racid teffe$, yerra unfus ad as-d-iekku i tem$art $ef wass-nni amcum ideg yeur abrid ad iru ad ivegger iman-is $er leber seg tlufa i tidemmren ad yeg talast i wussan-is, maca Rebbi ur yeb$i ara, degmi yesla i ut n tem$art-nni yettnajin ddaw tmurt, d nettat i d tasarut n twaff$a seg tmuniqt-nni, ihi lxir yu$al $er tem$art. Tam$art teef lenk-is tewhem deg wayen i tesla, tefhem taluft, tenna : - S tidet a mmi yella lela deg twa$it, maca ula d ke d ssebba deg wayen ara rnu$ n tudert $ef tmurt. Ih ! d acu n ssebba i k-yerran ad tgev talast i tudert-ik ? Racid yerfed lkas deg ufus-is yebda yettergigi, yessers-it, ad as-dyeku tudert-is yessan acal d asennan, seg wasmi i d-ilul alarmi i d-yewwev ibedd zdat wallen n tem$art-ni, s kra n taluft ieddan teooa-d deg-s ccwami, ula d lmut tesed-it yis-s ddunit, asmi i tewwev $er ujmam i tzad ad ten$el. - Akka i d ddunit a mmi, ur yuksan edd i t-yu$en, seg wakken nteddu akken nufa mai akken neb$a, maca ur k-sli$-ara deg ssebba i k- idemmren $er yir tikti

- 116 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Aar aneggaru
Fatima AIT HAMLAT

Tukkist seg wungal : Aar aneggaru Aric wis kra


f$en watmaten am yiwen, ul yejre tasa tuven, yal yiwen yena taxnact-is. Sefven asekkud-nsen, beddlen tikli-nsen ggullen ur awden ad kken taddart-nsen. Yu$al ufus d tafust, tbeddel teswit, armi qqaren, yeqqel uqelmun s ivarren. La nettkellix i yimannne$ tikellax ur nesi sser, ur nesi anamek, tbeddel ddunit ! amek ? eddi ke ssefhem-iyi-d, la neskerkis netturar $ef yiman-nne$ tebra ma d dunnit i ibeddlen ar d imdanen s timmad-nsen i ixeren, ibeddel-iten uurdi ur ukin d yiman-nsen, veggren lael-nsen rnan ula d imawlan-nsen. Anwa ara s-yinin ad yawev mmi-s ad yekker mgal baba-s ? Anwa ara s-yinin aqcic ad yenkerg yemma-s ! Waqil d awez$i ! D awez$i-nni umi neqqar awez$i i d-yewwven, tebra ar d tidet ufi$-t-id. Xelven lexyuv deg uqerru-w dayen ur zmire$ ara tewwev tfidi s i$es, iv n wass-nni s te$zi-s ur sent-nni$ medlent ay allen, am nekk am Sekkura ma sen waman akked yis$aren nekni ccfer ur iris $ef gma-s, neqqim, nru, nes$umben, ula d tavsa nevsa-d ad d-ini$ kan tidet, nemmekta-d irkelli ayen ieddan ama d tirmilin n wendiz ama d tirmilin n lqer, sked ayen ur d-nusi s aqerru almi d-newwev $er taluft n warraw-nne$ amek ruen wa deffir wa. Amek i d-yusa wawal fell-asen ticki d-

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 117 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

nemmekta tame$ra n zzwao-nne$, taluft n gma-s Lusin d wayen yexdem deg-ne$ d$a mi s-nni$ : - Tecfiv a tam$art, asmi, asmi d-yerza fell-ane$ Lusin d gma-m ? - Ih cfi$ asmi i $-d-yeur avelle almi yekka-d deg mi n tewwurt. Sekkura ! d avlle i t-yecqan, d winna kan umi tecfa, alil ! d ayen i s-tefka tmusni-s, tefre s uvelle-nni acku teb$a ad iyi-d-tbeggen ama i nekk ama i loiran-is belli tesa gma-s ur tengir ara mai d ui i nxu, yakk ayen d-yettak wakal ntett-it, ulac ayen i yi-xuen, ma d ayen nniven ur t-ssinne$ ara ni$ balak ttarra$ iman-iw ur ssine$ ara, tiferkiwin ur xuent ara, ma d lluzinat akked tkeryas mazal ur d-tusi nnuba yeqqim lebda tisutwin deffir tiyav. - Tecfiv mi-d-yenna : Suref-iyi a Yidir a gma, nekk $ile$ yal ta$awsa s yidrimen, ula d lehna nekk $ile$-t d idrimen, almi d tura i faqe$ i ri$ belli lehna te$leb le$na. Ma yella ad iyi-tammen, welleh ar s kra si$ ikamyunen, umubilat, tiuna di yal tamdint si$, ulac tamdint i zegle$ maca lemer ulfa$ i lehna, yerna ugade$ akka ara qqime$ skud i yi-mazal m$unza$ nekk akked baba, surfet-iyi akken ad iyi-yessuref baba. ei$ akka icenfiren-iw, sani i la yesseksay umexluq-a, d zzux i yeb$a ad d-izux fell-anne$ d acu ? Yezmer lal d zzux wicqa ! Ala yezmer lal d ayen d ssma n tidet i yeb$a ad asen-isemme, ad ssemme$, cwi i yexdem deg-i, d$a mi yesa tiuna i$il iman-is d igenni, la yessem$ar iman-is, mai ala fell-i, tugget n l$aci akka, maca yeebeb ni$ d acu i t-yu$en. Ieqqa waqila ur yeri ara belli ala agudu i yettim$uren, yal ass d avegger $ur-s mi t-walan iennec ad s-mekknen timess aha kan ! Aha kan ula d tetta akken ara tevru yid-s. Lusin gma-s n Sekkura d ingerri (materialiste) yerna d agenfaw (profiteur) ad yemmet $ef uurdi. Ma nu$al cwi $er wazal n caret ne$ caret sin iseggasen asmi lli$ d ilemi, asmi iru baba ad iyi-d-yexveb Sekkura-agi ultma-s. Ad ner aqlala yevran, baba-s yeqbel netta yugi ! Ay$er yugi ? Yugi acku i$il akk l$aci d inegezriyen d idanfafen am netta, imeyyez akken ur ilaq, yexdem lesab i yiman-is yufa d me i yi-yewwin $ur-s.

- 118 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

D me ad t-yexzu Rebbi ! D nekk ara yawi me $ur-sen ! A wer iyi-yerr Rebbi $er temict uveggal. Lemmer iwala d igellilen si lqaa, yezmer ad d-yini, imi nekni ur tufiv i $-ixuen, d imarkantiyen n tirrugza d wawal, ma d lluzinat d tuna ad iyi-yesselben akkahi ula i sen-nra, nefka-ten i wubdir ! Nefka-ten i win i ten-yeb$an. Lukan mai d leryuy n yirgazen, tebra ma tekka-d axxam-iw $as teoebiyi, $as ters ti-iw fell-as, yezwar nnif-iw d lerma-w. Dda Leq baba-s n Sekkura, d argaz d wawal, yella d amarkanti n cci, d amarkanti n tmusni d tirrugza, maca ayen umi yesassef d akken yesa Lusin d mmi-s. Daymi qqaren argaz bu lhiba d tissas yezmer ad d-yesu ccmata, d tidet Dda Leq bab n cci d tmusni yesa Lusin a$asam (alcolique), Lusin acercuc. Ye$li-d u$anim n rbatac gar-asen, yevra leoeb, ma yemlal igenni d tmurt nitni ur ttemlilin ara. Lemmer i yi-yu$ awal baba, ni uqant teqcicin ? Alamma rue$ ad d-awi$ yiwet s ccwal d u$unzu, alamma kan $li$ d timentellit (cause) n ccwal gar ubabat d mmi-s, Ay$er ni ? Mai d dewessu tagi ! Seg wass-nni lexvubegga almi d talalit n sa warraw-iw meqren. Meyan, emmu, Belid, Bussad, Arezqi d Wakli, ikcem-d deg yimi n tewwurt yefka-a$-d tavsa, nekk s nniyaw $ile$ d tavsa n wul, zi$ d tavsa n wuglan, zi$ d tiila n wuccen i yi-yexdem. Laul, asmi d-iru, iru-d am llufan-nni amecu yelaoen ad yeev $ur yemma-s, iru-d am tmeut, la yettru am lehwa, i$av-iyi, nedhe$-as : - Susem, susem a Lusin, ula d Rebbi yellan deg yigenni yettemmi i libav-is i ivelmen. ulfa$ i wul-is yeoouooeg-d, yefre imi ad nessuref, yerfed-d allenis deg wallen-iw : - Tura ma yella d tidet tessurfem-iyi, akken ad amne$, fket-iyi xerum yiwen seg warrrac inna, ad ye, ad isew, ad i$er ur t-yetxa, ad yeqqim $ur-i almma yu$al-d d argaz. S nniya-w, d tikellax n Lusin, iru Meyan d asfel, yefka leqraya-s d asfel $ef loal n tibbuhleft-inu. Iru Meyan ad i$er ! Llah, llah...! Di temi d leqraya di tmeddit d taanut, ur yesi ara mavi cwi n wakkud i ustafu, akkenni yal ass leqraya d uxeddim almi yeya
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 119 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

yebra i u$erbaz yeggra-d di tanut d ayen umi qqaren a bu snat yiwet ad k-tru. Yeqqim di thanut am tenzit am tmeddit yelmed takkerva n lmizan, d tavsa n wuglan, yeqqel am xali-s ula d netta, d ingeri ad yemmet $ef uurdi. Anwa ara s-yinin di ddunit, Meqran ad yeoo leqraya, anwa ara s-yinin ad i$unzu idlisen d yimawlan, Meqran ! Meqran yellan iemmel leqraya-s am ti-is ne$ ugar, Meqran yellan ijemme-d lka$ev, ma yufa-t deg ubrid, ula deg ugudu ijemme-d i$misen akken ad ten-i$er maca, maca akken qqaren : aurdi yettbeddil udmawen, ineq ula d ulawen. Meskin ! Meskin i$il ur ri$ ara, di yal tikkelt mi ara d-yas yettawi-d tikerkas, lemer i yi-d yejbid awal akken yeooa ne$ i$unza a$erbaz, ur ad i d-ye$li deg wawal, ikukra acku yera ye$lev, yerna yera refde$ aqerruy-iw Ad zuxe$ gar medden, ad zuxe$ he ?! Ulac zzux s tarwa ne$ s yimedukkal, win yeb$an ad izux ad izux kan s yiman-is, mulac ad yeqqim. Asmi i d-yeqqel, yu$al-d d argaz, yaf-d akk atmaten-is d inubiyen (wa deffir wa, aseggas, aseggas kan gar-asen), yusa-d, igerd iman-is di tkerrust n xali-s, yeur-itt-id almi teggumma ad teqfel si yal lxir iger-it-id deg-s yuker-d avar-is yewwev-d. Mai d tujjma ne$ d ccuq i t-id-yewwin a yusu-d, akken ad yeskerker atmaten-is. Amek ? amek (yenna-t-id s te$zi), tella tmentellit i t-id-yewwin, yella xali-s deffir-s. Uqbel ad d-yas, zema yefka-as xali-s yiwet tanut yenna-as : aa z - Hattah tanut-agi fki$-a$-tt maca senyafe$ lemmer ad d-ternuv yiwen ne$ sin watmaten-ik ad temyallem gar-awen. - Yerbe a xali, ad erve$ ad jebde$ Meyan d emmu $ur-i, mena b$i$ ad re$, d tide d$a taanut-agi d yla-w dayen. Yevsa-d wudm-is : - Ah a Meqran ni ur tuminev ara xali-k, yella wasmi i k-skerse$ yella wasmi i k-skaddbe$ atent-in tsura, debber aqerru-k, selwit akken i k-yehwa. - Ahe ? a xali mai tisura i d anza b$i$ lekwa$ev. Attan a baba tyita ! Ur iudd ara ad s-d-yessuter lekwa$ev.d ayen ur yerggi s$ur-s, netta yewhem, yefje, ula d taalt ulfa$-as yeqqur.
- 120 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Lezib n yiersiwen
George ORWELL

La ferme des animaux Tasuqelt : Habib-Allah MANSOURI Tukkist seg wungal : Lezib n yiersiwen Aric wis sin
rav n wuvan umbad, yemmut Um$ar azemni deg yives-ines. Yettwamvel ddaw tejnant. Aql-a$ deg tazwara n waggur n me$res. S lemul n krav n wagguren i d-yusan umbad, i$ersiwen rran-tt kan i uxeddim s tuffra. Inaw n Um$ar azemni yessaki-d deg walla$en n wid iewren kra n tektiwin d yiwet n tmu$li weroin xemmen fellasent. I$ersiwen ur rin ara melmi ad tevru tanekra i s-d-ibeccer umazan, yernu ula d yiwen deg-sen ur yumin belli ad d-tevru deg tudert-nsen, maca $as akken ttwalin d akken yessefk fell-asen ad asbnun lsas. Win yenan aselmed d usuddes ttunefken i yilfan i ttwalin akk i$ersiwen am wakken d enf i ieddqen mli. Gar yilfan, llan sin ufraren-d : Takuret n Udfel d Napolon, sin n yilfan i yettrebbi Mass Jones akken ad ten-yezenz s ssuma $layen. Napolon d yiwen n Berkshire ameqqran, ala netta i yellan deg lezib. Ur yettmeslay ara aas, yettwassen d akken yera mli acu i yeb$a, yessen mli nnfe-is. Takuret n Udfel yif-it deg terci, yettaf-d lebda tifrat i wuguren, $as akken yettbin-d am wakken ur yesi ara lhiba am umeddakel-is. Ilfan n lezib nniven segman-ten s lelf. Win yettwassnen gar-asen, Brille-Babil, d
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 121 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

azuran, d amecu deg lqedd, yettwassen s t$uct-ines taqesant d tmu$li-ines tamcumt. ur-s kra n lenak d imdewren, mi ara ileu, tikli-ines fessuset. Brille-Babil da$en d aeddad n wawal. Deg yiskusa iweren ad d-tettwaliv yettjellib deg umkan-is, taeaines deg yigenni. Tauri-agi tesebgen-d lfayda-ines lad$a deg uwenni. Qqaren-d irkelli belli Brille-Babil yezmer ad ak-iqenne s wayen yeb$a. Seg uselmed n Um$ar Azemni, deg krav yid-sen Napolon, Takuret n Udfel d Brille-Babil suff$en-d yiwen unagraw afiluufi ijehden iwumi semman Ta$ersiwri. Acal n wuvan deg ddurt, akken kan ad yees Mass Jones, ad d-mlilen s tufra deg lezib i wakken ad sfehmen i wiyav imenzayen n T$ersiwri. Deg tazwara mmugren-d aas n wuguren akken ad sensfehmen. Kra n yi$ersiwen nnan-asen-d yessefk fell-asen ad qqimen d imekdiyen i Mass Jones i ttwalin d bab-nsen, ne$ tikwal xeddmen kra n tmiwa yeuren d nniya, amedya mi ad d-inin : D Mass Jones i a$-yesseayen, asmi ara iru ad nemmet seg la, ne$ : Ay$er ad nerre iqerra-nne$ $ef yiwet n t$awsa ara yevrun asmi ur nettili ara ?, ne$ da$en : Imi tanekra-agi ad tevru, nella ne$ ulac-a$ ulac amgared. Ilfan ufan uguren annect ila-ten akken ad asen-seknen belli tamu$li-agi-nsen temgarad mli $ef yiman n T$ersiwri. Iseqsiyen ungifen d wid i d-tettak Lubie, tagmert tamellalt. Teseqsa-d Takuret n Udfel, tenna-as-d : - Asmi ara teddi tnekra-agi, ad yili ssuker ? - Ala, i-s-d-yerra Takuret n Udfel. Deg lezib-agi ur nesi ara allalen akken ad nexdem ssuker. Yernuu ssuker d zziyada ur nesi ara azal meqqren. Maca ad tesuv yakk asa$ur d tekkunt i teb$iv. - Ayen yenan tasfift ara ccude$ $ef tqerruyt-iw, zemre$ ad tt-rre$ ? -A tamdakkelt, i d-yenna Takuret n Udfel, tisfifin-agi i temmlev aas d azamul n tallit asmi telliv d taklit. Ur tezmirev ara ad teskecmev deg walla$-inem belli tilelli i ye$layen $ef t$awsiwin-agi mebla lqima ? Lubie thuzz aqerru-s, maca iban belli ur tettwaqne ara s tririt n Tkuret n Udfel. Ilfan mmugren-d uguren imeqqranen akken ad d-sebsen tikerkas i d-yettawi Musa, agerfiw imrebbi, imfeccec n Mass Jones. Musa d yiwen ugerfiw d alemmas, nezmer ad d-nini d a$ali, ur yezmir ara ad yeef imi-s. Yeqqar-asen tella yiwet n tmurt tudrigt, ssawalen-as-d Adrar n Sucrecandi anda ttidiren i$ersiwen
- 122 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

umbad tamettant-nsen. ef tutlayt n Musa, Adrar n Sucrecandi yezga-d deg yigenni, akin i usigna. Deg umkan-agi yal ass d acer. Iffis imeqqi-d s ul aseggas, tijurin n ssuker ttemeggarent deg tferkiwin. I$ersiwen kerhen Musa $ef lehdurines ur yesin lmena, am wakken kerhen-t acku ur ixeddem ara. Maca $as akken kra yi$ersiwen umnen s tilin n Udrar n Sucrecandi, ilfan ufan aas n wuguren akken ad d-ksen tikti-agi seg yiqerra-nsen. Ilfan-agi ufan-d deg sin yiudiwen Malabar d Douce d imekdiyen ieqqaniyen. Deg sin yid-sen ufan deg tazwara aas n wuguren akken ad gzin tiktiwin-agi timaynutin, maca segwasmi i du$alen yilfan d nitni i d iselmaden-nsen, bdan la fehmen. Seg tamansen, sin yiudiwen-agi, bdan la sselmaden i$ersiwen nniven tiktiwin-agi. Ulac anejmu ara yevrun s tuffra ur teddren ara, deg temlilin-agi selmaden wiyav ad ccnun Azzaylat n tmurt n Lengliz. S yimse$ret-agi i keffunt lebda timliliyin-agi. Maca yebda yettbin-d d akken tanekra-agi ad tevru uqbel lawan, yernu s sshala $ef wayen $ilen deg tazwara. S lemul n yiseggasen, Mass Jones, $as akken yewer d yi$ersiwen, ibedd akken ilaq d lxedma-ines, maca seg kra n lweqt yekcem deg yiwet n tallit taberkant. Aas i yexer segwasmi i s-ssuff$en lkarva, seddan-t deg ccra. Seg wass-nni tru-as lerara n lxedma, yerra-tt kan i tissit. Yesedday ussan-is d ti$imit deg uttag n tenwalt yeqqar a$mis, taqbuct n lbira zdat-s, deg teswit $er tayev itebbe$ deg-s aftat n u$rum i ugerfiw Musa. Am yifellaen, am ixeddamen-ines, d imedazen, tiferkiwin yemme$ fell-asent lecic, lesquf n yixxamen qrib ad $lin, ula d i$ersiwen yen$es ui-nsen. Ikcem-d waggur n yunyu, yewwev-d lweqt n unejruv n usa$ur. Ass uqbel n Saint-Jean ara d-ye$lin d ass n sed, Mass Jones iru $er Willingdon. Din yerra-tt kan i tisit deg tberna n Yizem azegga$ armi yesker. Ur d-yu$al ara s axxam-is armi d seldazekka-nni acer, tameddit mavi. Ifellaen-ines gen tifunasin be zik, sinakin ruen ad eggden iwtal, mebla ma celen ma an yi$ersiwen ne$ xai. Mi d-yu$al Mass Jones iegger iman-is $ef wattag n texxamt n ui, i$umm udem-is s yiwet n tes$unt, sinakin yees, tewwi-t tnafa. Mi d-ye$li yiv i$ersiwen qqimen akken i la, yen$a-ten ccer. Maca deg taggara yen$a-ten mli la, ur zmiren ad ebren nnig waya. Tekker yiwet seg tfunasin tewwet tawwurt n umebel s wacciwen-is, ciu umbad zzaylat irkelli bdant la tettent ivuman
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 123 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

ufant deg ufir. Imiren kan yuk-id Mass Jones. Sinakin iru d wukku n yifellaen-is $er umebel, yal yiwen s ujelkav-ines. Wwven kan, bdan tiyita d tirni. Tewwev tifidi s i$es, dayen i$ersiwen imellua ur zmiren ara ad ebren. Mebla ma msefhamen, imellua mm$en $ef yigezzaren-nsen. Irgazen-nni, deg semmus yid-sen, ufan iman-nsen ger yi$ersiwen tta$en tiyita seg yal tama. Weroin walan deg tudert-nsen i$ersiwen deg liala am tagi. Wigini yu$en tannumi kkaten i$ersiwen, ufan iman-nsen deg yir tagnit, mmuten seg lxuf. Zdat n tnekra-agi, tereq-asen i yimdanen cedd n uyeddid, ur rin ara acu ara xedmen, fen abrid n trewla. Tarewla temne bab-is. fen abrid n lexla, i$ersiwen deffir-nsen. Imi twala Massa Jones seg aq ayen yevran, tejme kra seg lewal-is deg yiwet n tmuit, teffe$ s tuffra seg lezib. Musa ijelleb seg umkan-is, yebda la yekkat deg yifriwen-is uqbel ad ttyevfer. Deg tewit-nni, i$ersiwen i yuzlen deffir n yimdanen mi ten-walan qrib ad d-awven $er ubrid, rran tise$lit n zzerb. Akka uqbel ad faqen s wayen yevran, tanekra tevra : Jones yettwaqce, Lezib n Umanwar yu$al d ayla-nsen. I$ersiwen qqimen deg yimukan-nsen qquren, ur uminen ara s zzher-nsen asedi. Tigawt tamenzut i xedmen ruen la ttazzalen, ttezzin $ef lezib amzun ttqelliben $ef kra n yimdanen yeffren deg kra n t$emmar. Sinakin bdan anadi deg yal amkan i wakken ad efven igulaz ineggura n yiwen n unhil i kerhen mli. I$ersiwen ren tawwurt n t$erfet anda ttaran tiberdiwin i d-yezgan deg erf n udaynin, sinakin egren $er trest tiberdiwin d yijenwiyen i yesexdam Mass Jones d yimeddukal-is akken ad ddzen ne$ ad zlun yes-sen ilfan d izamaren. rimat d yisgersen ismektayen ussan n ddel ttwaegren $er yivuman iwumi fkan times deg umra. Akka i tevra da$en d yijelkaven. Imi walan ijelkaven tu$ deg-sen tmess, i$ersiwen bdan ajelleb seg lfer. Takuret n Udfel iegger $er tmess tisfifin swayes tcebbien iudiwen ussan n ssuq. Tisfifin, kif-kif-itent am yiselsa, i d-yenna. Wigini d limara n umdan. Yessefk $ef yi$ersiwen irkelli ad lun eryan. Mi yesla Malabar i wawalen-agi, iru yewwi-d amvelliw amecu i yettlus deg unebdu akken ad yesser iman-is seg yizan, iegger-it $er tmess d t$ewsiwin nniven. Sinakin i$ersiwen bdan la sru$uyen akk ti$ewswin ara ten-idyesmektin s Mass Jones. Napolon yefka-d umbad i yal yiwen snat n lgelbat n yirden d snat n tebulin n u$rum i yal aqjun.
- 124 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Sinakin bdan i$ersiwen la cennun A zzaylat n tmurt n Lengliz seg tazwara armi d taggara, at n tikkal. Umbad yal yiwen yu$ amkanis, tewwi-ten tnafa, weroin sen am yiv-nni. Am lada, kkren-d deg tefrara. Mi d-mmektan tarennawt uzlen irkelli d aqlaqal $er tkessawin, ssyin ulin yiwet n ti$ilt anda zemren ad walin lezib. Imi wwven $er tqacuct, walan ayla-nsen ddaw n tafat n be. Ih d ayla-nsen tura yakk acu ttwalin wallen-nsen yu$al d ayla-nsen. I tekti-agi, bdan ajelleb seg lfer, aglilez deg lqaa, am wakken bdan kessen lecic aleqqaq n unebdu. S lewafer-nsen qelen i$udar akken ad sraen rria lali n wakal. Sinakin bdan taswe n lezib. Bedden qquren, ggugmen seg lfer mi walan zdat-nsen akal yettwakrez, asa$ur, tajnant, tamda d uriq. Amzun d tikkelt tamezwarut ara walin lezib-agi, $as akken mazal ur uminen ara belli akk acu i ttwalin yu$al d ayla-nsen. Syin u$alen leun wa deffir wa $er lezib, mi d-wwven zdat n umnar n uxxam, bedden, ssusmen. D tidet ula d axxam-agi yu$al d ayla-nsen, maca uggaden ad kecmen $er-s. Kra n lweqt umbad, Napolon d Tkuret n Udfel wwten tawwurt s tuyat-nsen akken ad kecmen, i$ersiwen nniven veffren-ten, wa deffir wa, leun kan s leqel i wakken ur ttqelliqen ara wid ized$en din. Tura la leun seg texxamt $er tayev $ef tfenza, ttmeslayen kan s leqel, imi walan alame$ anda yettidir Mass Jones d tmeut-is bedden, wehmen : ssrir ameqqran, imeren uren s rric, lemri deg yal texxamt, attag yettwaxedmen s yinaden n yiudiwen, lqaa tessa s terbiyin $layen, d yiwet n tugna n tgellidt Victoria telleq $ef liv. Mi d-ubben ruj, ur ufin ara Lubie. U$alen-d ad qelban fell-as, ufan-tt mazal-itt deg texxamt n yives. Teddem tasfift tazegzawt i dtufa $er tgida n Mass Jones, tebda tettmuqul iman-is deg lemri. eggven fell-as, ruen ooan-tt. Kksen yakk ikesman n yilef ittwaelqen deg tenwalt, s yiwet n tyita yerre Malabar tabettit n lbira yellan zdat n tenwalt. Lbaqi ooan-t akken i t-ufan. Msefhamen akken ad rren axxam-agi d asalay. I$ersiwen mtafaqen umbad i wakken ulac win ara yidiren deg-s. an lfavur n tebit, sinakin Takuret n Udfel d Napolon ssawlen-asen-d akken ad nejmaen. Ha-tt-an d setta d uzgen ay imeddukal, i d-yenna Takuret n Udfel, yernu d ass $ezzifen i a$-yettrajun. Ad nezwir uqbel deg usa$ur, maca tella yiwet n temsalt i$ef ilaq ad d-nemeslay.

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 125 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Ilfan mlan-asen-d belli deg krav n wagguren ineggura lemden ta$uri d tira deg yiwen n udlis n uselmed n tira i kesben warraw n Mass Jones (ineggura-agi egren-t $er ufir, din i t-ufan ilfan). Sinakin, yessuter Napolon akken ad as-d-awin yibidunen n teklut tacebant d tberkant, ssyin yewwi i$ersiwen armi d zzerb. Din, Takuret n Udfel (acku d netta i iewren deg tira) yefev s teklut awalen : Lezib n Umanwar. Deg umkan-is yura-d : Lezib n Yi$ersiwen. Acku, sya $er zdat, d wagi i d isem amaynut n lezib. Imi kfan axeddim-agi, yal yiwen yu$al $er umkan-is. Napolon d Tkuret n Udfel wwin-d yiwen n usellum i sersen zdat n liv. Sfehmen-asen belli deg krav n wagguren n leqraya d unadi, wwven ilfan ad sgezlen imenzayen n T$ersiwri $er at n tenbavin. Yewwev-d lawan akken ad d-arun at n tenbavin-agi $ef liv. Tanbavin-agi d aavuf ama$la ara yeselun tudert daxel n tlisa n Lezib n yi$ersiwen. Takuret n Udfel yufa-d kra n wuguren akken ad d-yali $ef usellum (akken ad d-yeawev ilef ad d-yali $ef usellum, mai d laoa isehlen). Mi yewwev d asawen, yebda axeddim-is, Brille-Babil yeqqim ukessar, yeef-as abidun n teklut. Akkagi i ttwarunt at n tenbavin s yisekkilen icebanen imeqqranen $ef liv. Seg lbed n kravet n tmerwin n lmitrat nezmer ad ten-n$er. Ha-t-a acu i d-qqarent :

Tira tgerrez, $as akken afrux yu$al af-rrux, d tira n usekkil S s lmeqlub. Takuret n Udfel ye$ra i yi$ersiwen ur ssinen ad $ren at n tenbavin. Huzzen akk iqerra-nsen i wakken ad sbeggnen belli qeblen-tent. Wid iewren ger yi$ersiwen bdan yakan effven at n tenbavin-agi. I tura $er usa$ur ! i d-ieggev Takuret n Udfel. Aserhu-nne$ icudd $er lem$awla swayes ara nesekcem yes-s l$ella-agi. Ilaq ad ne$leb Mass Jones d yimeddukal-is deg uxeddim-agi. Maca imiren kan bdant tifunasin, deg kravet yid-sent, anaze. Snat n tmerwin d ukkuet n sswaye ulac win i tent-yegen, timaaginnsent cufent armi qrib ad ervqent. Ilfan xemmemen ciu, sinakin
- 126 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

At sin n yivarren d icenga. At ukku n yivarren ne$ afrux d imeddukal. Ulac a$ersiw ara yelsen iselsa. Ulac a$ersiw ara yesen $ef ssrir. Ulac a$ersiw ara yeswen i$isem. Ulac a$ersiw ara yen$en wayev. Yakk i$ersiwen edlen, kif-kif-iten deg uzref.

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

wwin-d ibidunen, bdan tuga. Xedmen cc$el-agi akken ilaq, acku ivarren n yilfan watan i cc$el am wagi. uren semmus n yibidunen s uyefki, kra n yi$ersiwen bdan la ten-ttmuqulen s erf n ti. Yeneq yiwen deg-sen yenna-d : - Acu ara nexdem s uyefki-agi irkelli ? Yiwet seg tyuav tenna-d : - Tikwal Mass Jones irennu-t i ui n yi$ersiwen. Napolon ibedd zdat n yibidunen, ieggev : - Ayen yenan ayefki-agi kkset a$bel ay imeddakel ! Wagi d ugurnne$. D l$ella kan i yesan azal tura. Takuret n Udfel ad awenimel abrid. Nekk, ad aken-d-laqe$ umbad. Ar zdat ay imeddukal ! Asa$ur la ken-yettraju. I$ersiwen ruen srid $er tferkiwin, bdan auccu n usa$ur, maca mi d-u$alen tameddit-nni ur d-ufin ara ayefki deg umkan anda i tooan, ulac later-is.

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 127 -

Arranku
Paulo COELHO

Lalchimiste Tasuqelt : Inelmaden n tmazit Tizi Wezzu Tukkist seg wungal : Arranku Aric wis sin
ebla ma isteqne, ameksa ikker iru, ief rray-is, dayen ma ad izzi ad yamen s tirga. Imekta-d yakan isa aas n lec$al i t-ittraoun, d$a, iru iqvad ayen ara ye, ibeddel-d adlis-is s win isan ddeqs n tewriqin, syinna iqqim $ef u$alad di tejmait. Si tallit $er tayev ije$$em ccrab ajdid i d-yu$. Ass-nni ima lal mai d kra, d crab-nni i ites i s-d-ittaken kra n tasmuvi di ura-s. akraren-is iooaten di lkuri $er yiwen deg yimeddukal-is. Issen ddeqs n yimdanen di tama-nni d ayagi i t-iooan ad iemmel assikel si tama $er tayev, s wakka izmer ad ikseb aas n imdukal $as ma yella ur itt$imi ara yidsen yal ass. Mi ara nettwali yal ass yiwen n urba n yimdanen, am wakken i yella lal deg u$erbaz n ddin, ad uqlen amzun cudden $er tudert nne$, yerna ma yella ttekkan $er tudert nne$ nitni ad nadin amek ara tt-bedlen, ma yella ur nu$al ara akken i b$an, ad fell-a$ en, yerna ur steqnien ara, acku nitni ad $ilen ran amek ilaq ad n-idir ne$ ad n-ili. Mana, ula d yiwen ur iri

- 128 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

amek ara tili tudert-is ne$ tudert n wiyiv; am tem$art-nni ifehmen tirga mana ur tezmir ara ad tent-ssufe$. Iqim la ittraou melmi ara irre yiij, akken ad yu$al netta d wulli ines $er teksawt. Gara$ d tlata n wussan, ad ier yellis n ttaoer. Ibda la iqqar adlis-nni i d-iwwi $er yiwen n temdint n Tarifa, adlisagi, d aaran. Di tewriqin-is timenza, ittmeslay-d $ef temvelt. Yerna, ismawen n wudmawen i d-ittu$alen deg-s waren i useneq. Lamer yiwen n wass ad ib$u ad issekles adlis, illa di tdemmi-s ad issexdem ismawen-agi yiwen yiwen akken widak ara t-i$ren, ad sun ugur akken ad cfun fell-asen di tazwara. Mi akken ye$req di leqraya n udlis-nni, imi i d-ittmeslay $ef temvelt di tegnit n udffel, irna-as-d tasmuvi $as akken iddeqdeq yiij. Ataya yiwen n um$ar iqqim-d $er tama-s ibda la-s-d-ittmeslay, inna-as : - Acu-t akka i xedmen yemdanen-inna ? Netta iswad s uvad-is $er widak iteddun di tlemmast n tejmait. Mebla ma izzi-d $ur-s irra-as-d : xeddmen d$a issusem, ikemmel leqraya n udlis-is akken ur as-d-irennu ara awal. Di tidett-is illa ittxemmim $er mi ara itelles ulli zdat n yellis n ttaoer, yerna tezmer ad t-aqel belli issen ad ixdem aas n lec$al i yesan azal. Yu$ lal asayes-agi, yuzzel aas n yiberdan deg walla$-is, di yal tikelt ittwali taqcict tettwehhim mi ara s-isselmad belli ulli ilaq ad tent-id-bduv s tulsa si deffir $er zdat. Arnu ibda la d-ismektay timucuha ara s-dyales mi ara itelles ulli. Ugar n tmucuha i s-d-iekku, d tidak i$ra deg yedlisen, mana iekkuten-t-id amzun aken d netta iten-tiacen. Taqcict d lmual ad ter tidet, imi ur tessin ara ad t$er idlisen. Ma d am$ar-nni, i ttsemmi fell-as s wawal, tikelt ad as-yini ayi$, tikelt, fude$, yu$al issuter-as cwittu n ccrab. Ifka-as akk taxcactnni ad isew amar ad as-ittixer. Mana am$ar, ib$a aas ad iqeer. D$a isteqsat $ef udlis-nni i yella iqqar-it. Ilemi ib$a ad iker ad ibeddel amkan , mana imekti-d baba-s i t-iwan $ef lemqadra n wid i t-yugaren. S wakka ifka-as adlis-nni, sebbat llant snat; tamezwarut, akken ad yaff ugur deg
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 129 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

useneq n uzwel ines, tis snat akken mi ara yaff ur izmir ara ad di$er, d netta ara iruen ad ibeddel amkan, akken ur ittaff ara imanis ittwaqer zdat n yilemi-nni. Inna-as um$ar, mi yemmuqel adlis akken ilaq : - Hem ! adlis-agi s wazal-is , mana issayuy aas. Ameksa, iwhem, inna deg wul-is : - Zi$ issen ad i$er; imi yera adlis-agi issayuy, almi i t-i$ra, yerna ccwi urad ifat lal, meqqar ad t-id beddele$ s wayev skud akka iyi mazal dagi. Irna-as um$ar inna-as : - D adlis, ur imgarad ara akk d wid-ak i d-ittawin $ef yemdanen ur izmiren ara ad xtiren abrid anda yella lmektub nsen, di tagara ttkellixen i yiman nsen. Ilemi s lwehma, isteqsa-t : - Amek igga ukellex-agi ? Am$ar : - D yiwet n tallit n tudert nne$, anda i $-ittaraq wamek ara nseddu tudert nne$, d$a, d lmektub ara $-inehren. Irna-as yilemi inna : - Nekkini, mai akka iyi-tevra; imawlan-iw b$an ad u$ale$ d ccix n tmezgida, ma d nekkini ffe$e$-d d ameksa. Am$ar : - Ttif-xir ameksa, acku temlev assikel. Deg wul-is, inna Santyagu : - Wagi ikcem-d $er daxel n wul-iw. Di dqiqa-nni, am$ar, illa itetti tiwriqin n udlis mebla ma iru-d di tdemmi-s ad as t-yerr. Ameksa, iqel-it di lebsa belli d aberrani, iban d arab. Aya-gi mai d ayen issewhamen imi Tafriqt, tebed kan s kra n tsaatin $ef temdint n Tarifa; anagar adrar n ariq ara tzegrev s u$errabu. Acal d abrid tteffe$en-d waraben-agi $er temdint akken ad qvun ti$awsiwin i waoen, yerna, san krakken n tallit d ttaoub; mai tikelt, mai snat deg wass. Isteqsat yilemi inna-as : - Ansi-k ?
- 130 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Irra-as-d : - N kra n yimukan. Ilemi : - Ula d yiwen ur izmir ad yili n waas n yimukan $ef yiwet n tikelt. Nekkini d ameksa, teddu$ $ef tmura, ma na yiwet kan i d tamurtiw, d tamdint i d-izgan $er tama n yiwet n te$remt d taqdimt, dinna i lule$.$ Am$ar : - Ihi, nekkini lule$ di tmurt n Salem. Ameksa ur issin ara anda i d-tusa Salem, mana ur ib$i ara ad isteqsi, akken ur d-ittbin ara d amexsus di tmusni. Irra tamu$li-s $er tejmait tallit. Imdanen ttruun, ttu$alen, yal wa ilha-d d lec$al-is. Ameksa : - Amek i teddun lec$al di Salem ? Di tdemmi-s ib$a amar ad as d-yini kra s wacu ara yeqel d anta-tt temdint-agi. Mana am$ar irra-as-d inna-as : - Am akken i tella i tt-mazal. S wakka ur izmir ara ad ier d anta-t, yerna, lamer di Andalus i tella, ad tt-yissin. Yerna isteqsa-t inna-as : - Acu i d axeddim-ik di Salem ? Am$ar iterveq d tavsa, inna-as : - Ack asteqsi ! D acu i xeddeme$ di Salem ? D nekkini i d agellid-is. Qqaren-d kra n lehdur yemdanen, sevsayen mai d kra. Tikwal, axir ad teqqimev ke akk d wulli aggugam, nitenti meqqar steqnient kan s unadi $ef lecic akk d waman, ne$ ad te$rev idlisen anda i llant tmucuha, mi ara teb$uv ad teslev i kra, wala ad t-essev i yemdanen i d-iqqaren kra n lehdur s wacu ara k-sarqen ula d awal. Am$ar : - Isem-iw Malekssadeq. Ikemmel-as: acal n wulli i tesi-v ? Irra-as umeksa : - Anect ilaqen. Mana am$ar, ib$a ad yissin aas tudert n umeksanni.
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 131 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Am$ar : - Ihi illa wugur gar-ana$, s wakka ur zmire$ ara ad k-iwene$ imi t$illev tesiv anect i tewaoev n wulli. Ilemi ibda la ittmilli, ni$ ur issuter ara deg-s ad t-iiwen di kra n t$awsa, yak d netta i yessutren deg-s akken ad as yeffek cwiu n ccrab, yerna d netta i yeb$an ad iqesser yid-s, d netta da$en i yeb$an adlis-is. D$a inna-as : - Awi-d adlis-iw, d lawan ad rue$ ad awi$ ulli inu ad n-kemmel abrid nne$. Ineq um$ar inna-as : - Effk-iyi amur wis ecra seg wulli inek, nekk ad ak mmel-$ abrid ittawin $er ugerruj i yefren. Ilemi ismekti-d targit-is, mana, deg yiwet n teswit, kulci ibrez, di tdemmi-s inna : - as tam$art ur tt-xellee$ ara, mana wagi, izmer ad yili d argaz-is, yusa-d ad yawi s $uri ayen akken ur tewwi ara tmeut-is mi akken iyi d-t-zur, yerna, izmer ad yili d akellex kan. Ula d netta akken ara ini$, d ajitani i yella. Uqbel ad d-ibdu awal, am$ar, iddem-d aqeccav si lqaa, ibda la ittaru s yis. Mi akken i yekna, wissen d acu i d-imcalen seg yidmaren-is, aya-gi, d ayen i yestulsen allen n yilemi. Mana, s lem$awla, am$ar ier iman-is s uclu-is. s wakka, ilemi yu$alit-id yiri-s, d$a irra tamu$li-s $er wayen i d-yura um$ar-nni di rrmel. Di rrmel n temdint-nni tameyant, ilemi i$ra-d isem n baba-s, isem n yemma-s, akk d umezruy n tudert-is, seg imi i tebda almi d mi akka i yella netta akk d um$ar-agi; ama d uraren n temi-s, ama d uvan n wegris i yesedda deg u$erbaz n ddin. I$ra-d da$en tidyanin ur imli i yiwen, am wass-mi i d-yuker tamegelt n baba-s akken ad iegged ti$zalin, akk d tarmit ines tazfant tamenzut. Inna-as um$ar : - Nekk d agellid n Salem. Ilemi s leya akk d lwehma inna-as : - Amek almi ke d agellid yerna tettmeslayev akk umeksa ?! Irra-as um$ar inna-as :
- 132 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- Llant aas n sebbat, mana tin i tent-i$elben merra, d tazmart inek yakan ad t-idirev tamacahut n wul-ik. Ilemi, ur iri ara d acu i d-iqsed s tmacahut n wul. Inna-as um$ar : - D ayen akken i tessaramev yal ass ad t-awvev $ur-s. Yal yiwen deg-ne$, si temi-s ira d acu i d tamacahut n wul-is. Ikemmel um$ar deg wawal-is inna-as : - Di tallit-nni n temi nne$, kulci ibrez ulac ayen illan d lmual, kulci ishel, yerna, ur nettugad ara ad n-argu, ne$ ad n-sirem merra ayen i neb$a ad t-nexdem di tudert nne$, mana, mi iedda zzman, tella yiwet n tezmert d tabavnit, tetteggir ad a$ d-sebgen belli d lmual ad n-idir tamacahut n wul nne$. Ayen akk i d-ittmeslay um$ar-nni, $er yilemi, ur isi ara anamek, mana, ib$a ad ier d acutent tezmarin-agi tibavniyin; imi aya-gi, d ayen ara iswehmen aas yellis n ttaoer. Ineq um$ar inna-as : - Aya-gi, d kra n tezmarin, $as ma nenna-d ur lhint ara, mana, d nitenti i $-issewjaden akken ad n-ssiwev ad nevfer abrid n tmacahut n wul nne$, d nitenti da$en i yessewjaden alla$en nne$ d leb$i nne$, acku, tella tidet tameqrant di ddunit; ay anwa ik ihwan tiliv, ay akken i k-ihwa t-xedemev, mi ara teb$uv ta$awsa, asirem-ik d win i d-ilulen deg yiman n ume$rad. D netta i d cce$l-ik di ddunit. Ilemi : - as ma illa d assikel kkan i neb$a ? ne$ d zzwao akk d yelli-s n ttaoer n lkettan ? Am$ar : - Ne$ d anadi $ef ugerruj. Iman n ddunt i ttidir s lfer n yemdanen ne$ s rrza nsen, d leb$i, akk d tismin nsen. Awwav $er leb$i n wul, d ayen ittuetmen $er yirgazen. kul-ci d yiwet n t$awsa. Irna-as da$en : - Mi ara teb$uv ta$awsa, ame$rad merra ad yili yidek akken ad tawvev $er wayen i teb$iv.

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 133 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Qqimen ulac awal kra n tallit u ssikiden imdanen itteddayen di tejmait, d$a yu$al-d um$ar $er wawal u isteqsa ilemi : - Acimi i t-kessev ulli ? Irra-as yilemi : - Acku, emle$ assikel. Am$ar, iswed s uvad-is $er yiwen la ittjaren deg ukbal di t$emrit n tejmait, inna-as : - Ula d argaz-inna issarem ad issikel di temi-s. Mana ixtar ad dya$ cwiu n tcaryunt akken ad isenz akbal, akken ad ijme adrim d iseggasen aya. Ass-mi ara yu$al d am$ar, ad iru ad iqqim ayyur di Tefriqt. Deg lamer-is ur ixemmem belli nezmer ad n-xdem ayen i nessaram. Ilemi, i ttmeslay wed-s s sut alayen : - Lamer ixtar ad yili d ameksa axir. Inna-as um$ar : - Ilha lamer akken i yexdem, mana, teooar n wekbal, san azal ugar n yimeksawen. Nutni, san axxam, mai am imeksawen gganen i yetran. S wakka imdanen ttaken tullas nsen i teooar n wekbal xir n ma illa fkantent i yimeksawen. Ilemi, yuki i tuqsa deg wul-is, imekta-d yellis n ttaoer. Ahat illa win i yesnuzuyen akbal di temdint anda tezde$ ? - Akken ad n-fak, u$alen ttmeslayen $ef imeksawen akk d teooar n ukbal, ma d tamacahut-nni n wul, ttun akk. Am$ar, itetti tiwriqin n wedlis, izha di leqraya n yiwet n tewriqt. Ma d ilemi iroa cwiu d$a iebsit am wakken i t-id-ibes um$ar-nni di tazwara, d$a isteqsa-t : - Acu i d sebba mi iyi d-nniv akk aya-gi ? Am$ar : - Acku teb$iv ad t-idirev tamacahut n wul-ik, mana, wala$-k teb$id ad teooev seg-s. Isteqsa-t yilemi-nni da$en inna-as : - Ayadra, tettasev-d di yal tikelt i yecban tagi ? Am$ar :

- 134 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- Mai s wudem-agi di yal tikelt, mana, ur $effle$ ara. Tikwal ttruu$-d d ccufa n lali, akken ad teffru temsalt, tikwal niven, mi ara teres tegnit, xeddeme$ tazmart-iw akken yal ta$awsa ad t-ass teshelatg. Mana, taqqa n yemdanen, ur d-wwin ara s lexbar. Ika-as-d yakan di ddurt ieddan, ittwaetem fell-as ad as d-iban i yiwen, s wudem n weru. Argaz-nni, iooa akk lec$al-is, iru ad inadi $ef yiwen n enf n yera $layen i wumi qqaren limrud. Xemsa n yiseggasen eddan, netta ittnadi $ef uru-agi $er rrif n yiwen n wassif. Ira tesa meyya u tesa u tesin alef u tesa miyya u tesa u tesin n yera, mai yufa limrud. S wakka, ief rray-is dayen ad yeoo si cc$el-agi. Netta yu$ lal, anagar yiwen n weru i mazal akken ad yaf ayen ittnadi. Imi argaz-nni d yiwen iqemren lweqt-is akken ad yidir tamacahut n wul-is, am$ar isekcem-d iman-is, s wakka, yu$al-d d aru, igrareb $er gar n yivarren n urgaz-nni. Si zaf deg illa iddemit-id iwwet-it s loehd-is $er lqaa d$a iuza s yis aru nniven irreat, aru-nni i yeren, d netta i yefferen limrud iceben s waas di ddunit. Inna-as um$ar da$en s kra n lxiq i d-ibanen deg wallen-is : - Imdanen, arren zik $ef wacu i ttidiren, ahat d tagi i d sebba n facal nsen si tazwara, mana akka i tberren ddunit. Ilemi, imekti-d yakan di tazwara, awal nsen illa-d $ef ugerruj. D$a inna-as um$ar : - Igerwaj i sekfaliten-id uemmal, d netta da$en i ten-ittamvalen s walluy n waman-is. Irna-as : - Ma teb$iv ad teerev ayen nniven $ef ugerruj-ik, ilaq-ak ad iyi-dtefkev amur wis ecra si tqevit-ik n wulli. Ilemi : - I tis ecra seg ugerruj ? D$a am$ar s usissef : - Ma illa ara teqqenev ad iyi d-tefkev seg wayen akken mazal urad teksibev, ad ak iru leb$i n unadi fell-as. Yu$al inna-as belli iweed tajianit s umur wis ecra seg ugerruj ma yella yufa-t. S nnehta, inna-as um$ar :
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 135 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- Ijianiyen, arcen aas; mana ilha-yak, s wakka ad tesuv belli yal ta$awsa tesa azal-is; d anect-agi i ttnadin yemnayen n tafat ad tslemden. Irra adlis i yilemi-nni, inna-as : - Azekka lawan-agi, awi-id tis ecra si tqevit-ik, nekk ad ak mmele$ amek ara tawvev $er ugerruj. D$a i$ab di yiwet n t$emrit si ger t$emmar n tejmait. * * * Ilemzi irev ad yu$al $er leqraya n wedlis-is, mana ur izmir ara ad iressi alla$-is deg-s. Iwhem, izleq seg lfer, acku ira belli, ayen merra i d-inna ugellid-nni d tidet. Iru $er ttaoer n ukbal, yu$d $ur-s taculli n wekbal, d$a ibda isteqsay iman-is ma ad s-iku ayen i d-inna um$ar-nni, yu$al inna deg wul-is : - Tikwal ttif xir ad n-anef i t$awsiwin deg yimukan nsent d$a ur dinni kra. Lammer i s-inni, tlata n wussan ara yettna$ netta akk d rray-is; ma ad yeoo tacaryunt-is ne$ ala, mana yu$ tannumi yid-s. S wakka, imene-it si taluft-agi tafuant. Yerra-tt i tikli di temdint, iub almi d asagen, yufan dina yiwet n texxamt, tesa yiwen n aq ansi i d-jebbeden tibyivin n ussikel. Maer attan di Tefriqt. Iluat-id uxeddam n usagen-nni inna-as : - Illa kra i tewaoev ? Iwexxer $er deffir, irra-as : - Izmer azekka. Ma isenz yiwet seg tixsiwin-is, izmer ad izger akin i wedrar n ariq, tikti-agi d tin i t-issageden. Ieneq uxeddam-nni inna-as i yiwen deg yemeddukal-is illan dinna : - Atan da$en yiwen n bu tirga. Ur isi ara s wacu ara ixelles assikel ines. Ma d ilemi iru. Mi akken i yella zdat n aq-nni, illa ittxemmim $er wulli ines, yugad ad yu$al $ursent. Di sin n yiseggasen i d-isedda yid-sent, ilmed akk ayen i d-icudden $er teksawt, issen amek ara tent-illes, amek ara
- 136 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

iader $ef tixsiwin ara yarwen, ira amek ara ius taqevit-is $ef wuccanen, issen merra ula d lexlawi akk d lecawec n lali n tmurt n Andalus, almi ula d ssuma n ti$in ne$ n lbi n yal yiwet deg-sent icfa fell-as. Yu$al iru $er lkuri n umeddakel-is, mana abrid seg wanda iedda innev aas. Tamdint-nni tesa ti$remt, ib$a ad yali tiseddarin-is akken ad iqqim $ef ur ines. Si lali-s izmer ad iwali Tafriqt. Yiwet n tikelt imla-as-d yiwen belli, syinna i d-zegren yimurianiyen akken ad effen tagelda n Sbenyul aas n yiseggasen. Ikreh imuritaniyen, acku d nutni i d-iwwin ijianiyen. Si ti$ilt, izmer ad d-iwali amur ameqran n temdint, iwala-d ula d tajmait anda i yemeslay netta akk d ugellid. Inna deg wul-is : - Ad inael Rebbi saa-nni anda i d-mlal-$ am$ar am wagi. Iru kann $er temzurt akken ad as d-ssefru targit. Am tmeutnni, am um$ar-agi, ula d yiwen deg-sen ur ixemmem belli d ameksa i lli$. Nitni d iwiden, ur ttamenen s yiqi yerna ur rin ara belli tudert n yimeksawen tcudd $er wulli nsen, netta issen s telqay yal yiwet deg-sent, ira ma tella tin isivilen, anta ara yarwen di sin wayyuren i d-iteddun, anti i d timaguza, issen ula d amek ara tentilles. Mana ma iqsed ad iru, nitenti ad rrwunt lif. Ibda ad d-ittsuvu wavu, avu-agi issen-it, qqaren-as Asammar, d netta ukud i d-ddan wasraten ixeddaen. Mi akken urad issin Tarifa, ur iri ara belli Tafriqt d tuqribt nsen. D amihi ameqran, acku, imurianiyen zmeren ad d-u$alen ad a$en akk tamurt. Avu ibda la ittzid, ma d ilemi inna deg wul-is : - Tura aqliyi ger wulli inu akk d ugerrj. Ilaq-as ad ixtir gar t$awsa ukud i yu$ tannumi akk d t$awsa i yessarem ad tt-yawev, t-tteka ula d yelli-s n taoer, mana nettat ur tesi ara azal akken i tesant wulli ines, acku ur d-qqin ara $ur-s. Yumen belli ma illa ur tt-iri ara azekka-nni i d-iteddun, tilemzit-agi ur d-ttawi ara s lexbar imi $ur-s ur mgaraden ara wussan, arnu imdanen ur rrin ara tamu$li nsen $er wayen i ten-id-ittasen ilhan di yal ass n tudert nsen skud iij mzal-it i ttacraq-d be.
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 137 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Inna deg wul-is da$en : - Eooi$ baba, yemma akk d ti$remt n taddart anda lule$, tura nummen, nekk da$en numme$, tura ula d ulli inu ad numment iba inu. Si ti$ilt n ufella issikid-d $er tejmait; ttaoer n wekbal mazal-it isnuzu, yiwen n wergaz akk d tmeut-is qqimen deg u$alad la ttmeslayen. Inna mebla ma i fakkit-id wed-s : - Ttaoer n ukbal acku avu i ttsuvu-d da$en s loehd, yuki-as deg wudem-is. Iwwi-d imurianiyen mebla ccek, mana iwwi-d da$en rria n uneruf akk d rria n tlawin ieoben udmawen nsent, iwwid da$en tidi akk d tirga n yergazen i yef$en yiwen n wass ad nadin $ef warisem, $ef urra$ akk d ussikel akk d tzumag. Ilemi ib$a ad icbu avu ad yizmir ad ilu mebla ma i tt-wabes. Ulli, yelli-s n ttaoer, akk d tmizar n Andalus, llant kan d taliyin si gar tid-ak n tmacahut n wul-is.

- 138 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

TAMEDYAZT

Skud
Ahcene MARICHE

Skud ur ak-d-yevri kra Skud ur k-ixu wara Ur qqar si$ lebab Skud ur terbiev ara Skud ur d-tesnulfav kra Ur iyi-d-ttarra leowab Skud am wiyiv telliv Yid-sen di lif teddiv Ur yelli kra yellan Skud am nutni tettwaliv Skud ur d teflaliv Ur yelli i d-yevran Skud itri ur t-tettwaliv Tafsut ur tt-tettibbiv Ulac-ik xas ma telliv Skud iswi ur d-giv Ul-ik ur t-id-lliv er wulac i terniv Skud izerfan ur teniv Cc$el-ik akken ila i t-teooiv Yevmen umkan di teclibt

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 141 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Skud akken ttwalin i tettwaliv Dayen b$an i teb$iv Lewqat yid-sen zizit Ma txegglev-d yiwwas s kra Xas ma ur yeswi ara Assen i yebda lif-ik Ad regglen kra kra Ad d-lhun yis-k i merra Ass-nni i d ccum-ik Libad-nni tessnev Ur ten-tessinev t$elev Beddlen wudmawen-nsen Ur ten-tettaqalev Deg yiman-ik ad teskiddibev Ad ttemzennadent wallen-ik Ulac acu ur d-bedden Ad d-glun s yimxixen Ur iqebbel leqel Tismin l$ell ad d-dduklen S leyub ad k-jeggren Ad as-qqaren yemxel * * * D acu ? D acu ara d-teg ssaya I win tazmert ur yesi Xas ma di raya yella
- 142 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Rrezg ur t-yettwali Tudert $ur-s d tamara Cci-s ur as-d-igi D acu i d lqima n tezmert Mi k-teooa dayen D acu i d azal n tafert ur uvar i tt-iefsen D acu i d azal n teffart ur win yettazzalen D acu i d loama er win ur nettalla D acu i d nnfe ur win ur t-nuoiw ara D acu i yezre Win d a$ebbar yufa D acu i d tayri ur win ur nemmel D acu i d tikli ur win ur nehmel D acu i d tikti ur win ur nxemmem D acu i d tafat ur win ur neri lam D acu i d nnehtat ur win ur nesi i$eblan D acu i d tarbat er win wed-s yezgan

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 143 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

D acu ay d lbenna er win yiss i-sellen D acu ay d lehna er win di ccwal ikeblen D acu ay d lenana er win i tt-yectaqen D acu d acu d acu D acu ay d tilleli er win yeef uzaglu D acu d acu ay d iswi er win yezgan yettraou Almi d iyettu imensi D acu ay d tudert er win ur s nesi sser D acu ay d timeqbert er win ur nedder I d teooa tegmart Mmis mi itt-yeserer Yal laoa azal-is Ama tella ama drus Yettbeddil wudem-is Ma nezha ne$ nuss Ur nevmin lkil-is Da izad da ixu * * *

- 144 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Ur nettwaffar Acal erve$ ad ffre$ Ffre$-ten ssawve$ Meb$ir kra iekkir er tayri ur wwive$ D ssekran wehme$ Sserwan-iyi ssmir Urfan lfer d i$eblan Ula d nutni dayen kan Ur ufi$ ad ten-sderge$ Deg wudem-iw amkan i d-ufan Yecreh ne$ d win yennu$nan Si mebid i ten-mmalle$ Ssked amek ur arve$ Akken ad ten-sderge$ Yettili win i ten-id-yemmalen Abrid-is nni$ vemne$ Zi$ s wayev ur elme$ Ssyinna i yi-d-ttbanen Ti yak temmal iten-id Tiyita n wul tettbini-d Ad yeqel ula d ungif Awal s lkil yetteffi-d Izen i yal liala yettawi-d Ma d udem ur sissif Stamne$ ur ttwalint wallen I ttalfi$ d wi iffren Dayen veme$ ad eddi$

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 145 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Zi$ ula d ut da$en D win i d-yemmalen Ayen akk i ttalfi$ Acal twerev ay amdan Acal deg-k yellan Tussna ur k-id-tkeffu Nekni yehwa-a$ kan Neoel nerec d ayen kan A zi$ mazal ad d-yennulfu

- 146 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Nizar Qabbani s teqbaylit


Boudjemaa AZIRI

izar Qabbani d amedyaz yettwassnen aas, yettaru s tutlayt tarabt. Ilul deg Dimecq ass n 21 meres 1923, yemmut ass n 30 yebrir 1998 di Lundun. Mi yekfa leqraya n luquq di 1945, yexdem d adiplumat almi d aseggas n 1966. Yebda tamedyazt mi yella di lemer-is 16 yiseggassen. Yessufe-d 41 wammuden, amezwaru yeqqar-as Tenna-yi-d tarast (1944). Nezar yettunesab d aerbaz n tmedyazt tatrart s yiles n tarabt. Yettwassen Nizar Qabbani s tmedyazt n tayri, yewwi-d aas n yisefra ef tmeut. Lmut n snat tlawin di twacult-is tea-d ccama talqayant deg umedyaz-agi : ultma-s Wissal tena iman-is ef zzwa ur as-nehwi, Belqis tameut-is tis snat i d-yemlal di Badad aseggas 1969 tenatt lbumba yereqen di Bayrut deg 1982. Asefru-agi i d-nerra er teqbaylit, nekkes-it-id seg udlis umi isemma Isefra. Ma yezga-awen-d deg wul, ad awen-d-nernu wiya deg wuun i diteddun.

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 147 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Kemm d nniya Teli ur din ccekk Teure d nniya nine d lmalayek Am yimeca mi ara tturaren Allen-im d timedwin igellen Maca nekkini I ttnadi deg-m ur yelli Am wallen timeqqranin Am wallen tilmawin Ttnadi ef tin Ara yi-setben ef tcenfirin Yeswan si tala iluen Kemmini a tabibt Tefi am twizet Semme am twizet Kemmini a Massa Ur telli d tameut Ur tesi lerara Kemmi mai d tameut Hata wacu i yi-seznen Acku nekkini Ayen bi deg-m ur yelli Am tcenfirin menwala Am tcenfirin tea nnehta Nekkini ttnadi ef tcenfirin ara yi-ieen Tid ara yi-ifeen Akken kan ara tent-sami Ttnadi ef wallen Ur iyi-nettaa ad rrtie
- 148 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

S ssem-nsent aberkan Ad qlile Wamma kemm Am wallen yexsin D tawizet di zzin D ccbaa n tcemmat Bnine am tefsut Semme am lmut Am ugris qeien D ayagi i yi-yessefcalen Acku nekkini Facal yesqujjur-iyi Tafsut tessetab-iyi Kerhe tikli ef ugris Lemmer zemre I tayri-m Tili kem-emmle

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 149 -

Lbael war tilas


Djamel BENAOUF

Amedyaz ad yemlil akked yiwet terbat, ad t-id-steqsin ef lerfaines, ad sen-d-yerr : Awal yellan d afessas Dlent-t tumas Yessummet ixef n yiles Mi d-isu wau n tissas Iga-as tisuqqas Yessaki-t-id seg yies Yerna isu-d yuwas Alla yesla-as Bab n wul yedda yid-s Yeggull ad yee qawsas Ad s-yegzem tara-s I ur yeftin di yal lens Ad s-yegzem awal yiwen urgaz, ad s-yini s wurfan : - ixxer-a akin seg usbehtet-inek, as ini-a-d ayen teri, ma ulac susem. Amedyaz-nni ad as-d-yerr s rrana : Leqq yesburr aqelmun Yesseta yebra i tmuli Yetta meskin d amebun Gar medden d awerdani Yuggad lemmer ad t-ttun

- 150 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Ad yebu ulac asmekti Yegguni wid yettargun Ma ad t-walin di lemri Ad s-yegzem awal yiwen ugugam, ad as-yini s uwehhi kan : - Ur fhime ara ! Amedyaz ad ikemmel asefru-ines : ur yeqqel d ageldun Anac-is la yettnerni Yessekna Alas d Amaun Lif-is yewwe igenni Yefla ticlemt n uun Yeel-d ef talsa ccani ARS d IDS d aun D awin i medden d tirni Laumik d Lanirun Rrebrab, ccwal imeni Tarbat-nni ad s-inin s uwham : - Ur nefhim acemma seg yimeslayen-inek ! Ad sen-d-yerr umedyaz-nni : - Baba d amedda, yella yettberri di leswaq, mgal lif d lbael yefrurxen di tuddar. Ad t-id-testeqsi yiwet tmeut : - Imi baba-k d amedda, d acu i sen-yeqqar i laci ?! Amedyaz-nni : Atan wayen i sen-yeqqar : Am ueddad n Lqalus Yiwwas yid-wen ad teru S ttar ad yemsed lmus Ad iaz yal d aqerru Ad texnunsem deg umalus A lqum yeddren deg uurru Ay ibawen yea ssus Ay at lekem n bururu Isem-nwen ad yimsus Ad t-iunfu uneggaru
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 151 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Ad s-yegzem awal yiwen urib ad s-yini : - Baba-k ad yili nan-t imi i ixulef llem n tuddar, maca, as ini-a-d d acu i tufi akk di ddunit ? Amedyaz-nni s usemissef : - Lemmer ad wen-d-ini ayen i ufi di ddunit, ad tarew tserdunt mmi-s. Ad s-yegzem awal urib-nni ad s-yini s usqecme : - Turew-it-id yakan, ni ur tesli ara s tedyant-nni n Klunaj...?!! Amedyaz-nni : - Ayagi d awezwaz zdat n wayen ri. Ad t-iawet yiwen ugrud, ad s-yini : - Ttxilek ini-a-d xerum cwi seg wayen teri. Amedyaz-nni : Ufi wid iteddun ur rin sani Ufi wid yettzuxxun s cci n lfani Ufi imdanen mmuten-asen iulfan Ufi lmeyytin sseblaen imetman Ufi imawen ctaqen tagella Neqen-d yilsawen : deg wul i tella Ufi igerdan ttnadin alelluc Skud ttimuren ttualen d lewuc Ufi imulal an-ten lebas Ufi ccmayet ttzuxxun s tissas Ufi at wakal fen di lael Yekkes-asen awal yiil n lbael Sin myemalen s tayri d usirem Axxam i ten-yesduklen yeqqel-asen d azrem Ufi at ddin ttlen ticua S yisem n wenin neqqen timegra Ufi agellid mebla tagelda Ufi amusnaw ibubb tabarda Ufi ierman qqlen d ixerban Ufi ierfan negren akken llan Argaz-nni ad s-yini s ukee :
- 152 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- as fare tagnit, skud awal bael. Ad s-d-yerr umedyaz s nnhati : Wala tidet yekbel-itt lekdeb Wala tamusni tedderwec tesleb Wala wab iab yezzerdeb Wala leqq yuggad yeddebdeb Ad t-yesteqsi urib-nni : - Imi i twala akk annect-a, ihi aas i teddi ? Amedyaz-nni : - Bdi-tt si tmurt uzemmur, dehme-d tmurt n lkafur, almi dwwe er tmurt ugeffur. Tarbat-nni ad wehmen, ssyin ad t-id-steqsin. Agrud-nni : - Tamurt uzemmur !!? Amedyaz-nni : D Lafrik-du-nur (du nord). Argaz-nni : - Tamurt n lkafur !!? Amedyaz-nni : - D Sengapur Tameut-nni : - Tamurt ugeffur !!? Amedyaz-nni : - D Likwaur Arib-nni : - I tura anda i nella !? Amedyaz-nni : - Aql-a di tmurt ugejdur. A d-yeneq ugugam : - Amarezg-iw i iunfan lehdur !
I yiman n Dda Lmulud At Memmer.
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 153 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Innan n yal ass si kra tudrin n At ebbas -Tiniri, Beleggal d LqelaSi timawit er tira Aric wis-sin Timseraq D acu-tt, d acu-tt ? Awal i d-yewwin awal ef wawal Zik-nni asmi i ulac rradyu d tilibizyu akked tmacinin-agi n ccna, amek i llan laci seddayen akud-nsen ? Tameddit n wass mi ara dualen si lexla, ne si lecal-nsen, ad d-awen s axxam ad en imensi. Deg unebdu, teffen-d er ufrag ttimin i uberi, ma yella di tegrest, tezzin-d ef yiri n lkanun ttimin ttqeiren gar-asen, ttawin-d timucuha, mmalen-d timayin akked yisefra, artigra (d wayen nnien) Gar wannect-a ttawin-d timseraq. D acu-tent temseraq-agi ? D kra n yisteqsiyen anda i d-ttweifen deg-sen tiawsiwin s lemun. Amedya, d acu-tt, d acu-tt : Tamduct idammen ief d-zzin yizmawen. Tamduct idammen d lkanun akked tergin yellan deg-s, ma d izmawen d laci-nni i s-d-yezzin i lkanun. as ma yella mgaradent cwi gar taddart akked taye, ne gar udrum akked waye, iswi-nsent d yiwen : d aseddi n wakud akked usemsed n walla. Annect-agi irkell d agerruj, di tmura nnien ttaken-as azal, tggen-as leqrar. Amedya, akka am Lalman, s kra n tmucuha i san, leqen-tent-id, uran-tent deg yiwen udlis i umi semman Die Mrchen i uran watmaten GRIMM. I nekni i umi dyeqqim yidles d imawi, amek ara s-nexdem, ad t-naru ne ad t-ne ad yernu er wayen yeban ? Ihi yessefk fell-a ad t-naru, ad s-neg leqrar i wakken ad t-id-afen ineggura.

- 154 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

1- Akli aberkan yettwaelleq seg timit ? Tifrat : Aeqqa uzemmur. 2- Aksum-is an-t, isan-is rkan, netta mazal-it ixeddem fell-a ? Tifrat : Abernus. 3- Akraren imellalen, ttwaqqnen s teqlain tizeggain ? Tifrat : Uglan akked yine-nni ideg ntan. 4- Azger-iw i ma yehda, qqne-t s ttelqa (lxi) uzegza ? Tifrat : Aburyul/amulab/aerbebbu. 5- Atentad, atentaya ? Tifrat : Allen. 6- Annect-is annect n lbunya, arraw-is eddan miyya ? Tifrat : Taremmant. 7- Aeqqa n yirden, yeur axxam ? Tifrat : Taftilt. 8- Ccer-is d auli, awal-is d arumi ? Tifrat : Tifirellest. 9- enuna, henhuna, yelli-s ugellid d Faima ? Tifrat : Taserdunt d rima. 10- D ilalaen, d iblalaen anta tamurt ur wwien ? Tifrat : Idrimen. 11- D amellal am lfea, iferr-is am tsea ? Tifrat : Ccedda n lleft.

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 155 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

12- D amellal am udfel, itess aman am uzger ? Tifrat : Arekti. 13- D aeug ur isell ara, d aderal ur ierr ara; d aiban ur iteddu ara, leqq-is ur s-yettru ara ? Tifrat : Lmizan. 14- emmle-t am Rebbi, xenqe-t am yebki ? Tifrat : Arekti. 15- Ibedd ef ur, year a Menur ? Tifrat : Ayazi mi ara itedden. 16- Ilef seddaw rref ? Tifrat : Ayeddid. 17- Iezzem, irezzem yezga-d deg tiilt am yizem ? Tifrat : bel. 18- I bla be, arum bla lemle, ttajer bla rrbe ? Tifrat : Aderal, arum n tamment akked win yettawin yettarra lehdur. 19- Izehher bla idmaren, yettizi bla accaren ? Tifrat : Asif. 20- Iteddu ur yesi tili ? Tifrat : Asif. 21- Itbir deg lbir, ad t-id-nekkes ur nezmir, ad t-ne yuli-a lir ? Tifrat : Lmeyyet deg uekka. 22- Ilul-d s wacciwen, yedder mebla acciwen, yemmut s wacciwen ? Tifrat : Aggur n tziri.
- 156 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

23- Ibedd ef yegmir, iserre-d i uamar-is ? Tifrat : Adles (d imi/lecic). 24- Ijebbu-d ur d-ikeccem ? Tifrat : Tili. 25- Iselluqba akked tsellaqbut, ruen s axxam usellaqbu ? Tifrat : 5 yiudan akked teflut (taenawt/tijelt). 26- Jebde amrar, yenhezz udrar ? Tifrat : Tamekelt. 27- Jida tbubb jida ? Tifrat : Tasirt. 28- Jida m terurt i d-yefen tasekkurt ? Tifrat : Taqellat. 29- Jeddi bu ueddis yeflan deg yidis, daxel yeur d ifrax, yal yiwen s yisem-is ? Tifrat : Axxam akked yimezda-is. 30- Jeddi yere, jida tcee ? Tifrat : Alemsir akked terbalt. 32- Jeddi bu rbeeac wallen, bu sin iqemmucen ? Tifrat : Afeggag uea. 33- Kemmil, kemmil (ezzif) ur yesi tili ? Tifrat : Abrid. 34- Lqedd-is annect n teut, tamart-is tu-d akk axxam ? Tifrat : Taftilt/llamba.

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 157 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

35- Ledwak uren, leswaq emren, lmut tella, timeqbert ulac ? Tifrat : Aweuf/tiwefin. 36- Ma igen ur d-itekker ara, ma yeffe ur d-yettual ara ? Tifrat : Ddexxan. 37- Reba bedden, yiwen itedden, yiwen yeqqar : abaden ? Tifrat : Aydi. 38- Sin yitran mqaranen, talafsa tezzi-asen, lbaz yetteffir-asen ? Tifrat : Izgaren, tagersa akked ufella. 39- Sin yizmawen mqawasen, talafsa gar-asen, lbaz yetteffir-asen ? Tifrat : Izgaren, tagersa akked ufella. 40- Sin yixxamen seqqfen s yiwen ujgu ? Tifrat : Snat tuna n wanzaren. 41- Sin bedden, sin cedden, sin qqaren : ax, ax ? Tifrat : Aea akked yifeggagen. 42- S ufella d talwit, s wadda d talwit, di tlemmast d tarwit ? Tifrat :Ifker. 43- S ufella teqbe, s daxel terbe ? Tifrat : Takermust. 44- Snat taklatin zedent tikwatin ? Tifrat : Allen. 45- Tamduct idammen ief d-zzin yizmawen ? Tifrat: Lkanun d yemdanen-nni yeiin ur-s.

- 158 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

46- Tewel akka deg akka, yusa-d Musa yefra-tent ? Tifrat : Tasarut akked snat ddeffat n tewwurt. 47- Tayazit-iw taderdact i d-yettawin lexbarat ? Tifrat : Tabrat. 48- Tiidedt-iw (taulit)-iw tamellalt, ttett deg uksum-is ? Tifrat : Tacemmat. 49- Tbedd deg aq, tettserri-d ifelfel aerraq ? Tifrat : Tiirdemt. 50- Taekkazt-iw n wulmu, tettimi deg wakal ur trekku ? Tifrat : Azrem. 51- Tarbuyt n nnas, ur tettruu, ur tettnewas ? Tifrat : Igenni. 52- Tifeclin ibawen deg udrar igawawen ? Tifrat : Uglan. 53- Taydit taberkant, tuss-iyi taxxamt ? Tifrat : Taqeflet n tewwurt. 54- Taselet n lfea, a tin iellqen er ttejra ? Tifrat : Taremmant. 55- Tamemmust(takemmust) ibawen tnuda-d igawawen ? Tifrat : Tifednin. 56- Tamemmus (takemmust )-iw n efran, tnuda-d akk ieran ? Tifrat : Tiziri.

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 159 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

57- Tecrurreq, tebrurreq tekcem er temda tereq ? Tifrat : Tagersa (swayes kerrzen). 58- Timeqbert n wudayen, wa d akessar, wa d asawen ? Tifrat : Lqermud s ufella n uxxam. 59- Tece, terde tekcem adaynin ? Tifrat : Timelet/Asekre/amezzir. 60- Tekkerbebbi, teqqen lenni, tusa-d seg Yiil-li ? Tifrat : Taeqqayt n ina. 61- beq n lmeran ief ur tezzin yizan ? Tifrat : Lkanun. 62- beq imebbeq la zzerria, la lwerq ? Tifrat : Lemle (tisent). 63- Ur tt-ttizin igelziyam, ur tt-ttebbin iserdiyal ? Tifrat : Tili. 64- Wwent s asif ssetant ? Tifrat : Lbelat (tiebbain). 65- Wwen s asif sxenfren ? Tifrat : Arkasen (icifa). 66- Yedenden, yemdenden, iaz amdun igen ? Tifrat : Acbayli. 67- Yeei, yebei, yekcem Tizi Uei ? Tifrat : Ibelt(aeqqa ubellu).

- 160 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

68- Yebna-yi baba seba rayat, yiwet ur ire i lbenyan-is, ad esbe itran deg yigenni, wala imezda-is (ne nutenti) ? Tifrat : Tabult n tamment d tzizwa. 69- Yemel-d wasif aebbas, yewwi-d azrem bu tumas, s ufella d rra, daxel d nnas ? Tifrat : Lbabur. 70- Zegre i tiilt, rni i tiilt ufi sut Rebbi ceent ? Tifrat t : Tileggwit(tileggwa) mi ara tent-yetthuzzu wau. 71- eddan-d At Weban, lerra ur tban ? Tifrat : Tizizwa.

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 161 -

Tamettant n umedyaz
Louis ARAGON

Mort du pote Tasuqelt : Hacene HALOUANE

Ihi akka ! Asmi ara u$ale$ Ihi ur t-in-ttafe$ ara Ul-is leqqaq ni$ teram Ma ur tedirem ad iceqqeq Ye$li, am lkas seg ufus, yeerveq D win, d wa, d netta, d wayevnin Imedyazen-nni yexsin Mazal deg yigenni ad zzin Itran-nsen ! Tarat ur tezmir i ccna, nni$-awent Timgulin ssusufent, d amedyaz i umi zemrent A tamurt jma rreq-im Awi aksum, rnu i$es, Awal xai !

- 162 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Lqern-a tura wesser Nelmed tiyita d udegger Mi d-nejma ayen nwala, N$il nurga Ssument temdinin, yewwet udfel Tafejrit ad $-d-sakki lemmer ad fel Iru win, yerna wayev, zi$ d asfel Yeqqen allen-is am ugellid Netta iru yeldi abrid urwat wi ttrun $ef ass-a Ula iwumi. * * * Amedyaz Nnan d acu i d asefru ? Ilul-d ad yev awalen, Iggar aea deg yimi-s Yal aurif d ccnawi, Ayen isuma isers ixef-is D ifrax yemmuten, inecwan legga$it, Tamgervt tema ! Ddu s leder ! urek ad tsamiv loer ! Ad t-id-tessakiv ! Asefru d taxnanast i s-yenna Win yeffren di tili Am ugrud i d-irejmen Yerwel mulac ad t-walin
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 163 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Asefru ad awen-ini$ D ul-is kan i yekkaten Berrik, mellul, d tiniri Avu-s ur s-issin yiwen Acu$er ur iru ara ad yexdem di lbiru ? - Am netta am tezzyiwin-is Yessen i waas n lec$al Ivudan-is d atmaten Ma d tamedyazt, xai, ur as-yessin ara. Yeb$a ad t-id-walin medden Ur s-nnin bedd $ef uqerru Mai d aoab i imenen Ilaq-ak ad tifrirev Ilaq ad tiliv d aggur Tafat-ik ad tejre allen Di tazwara amedyaz d tikli Ssyin akin ad nwali Tamedyazt d tirrugza Am win iwalan tili-s Tezde$-it ur tt-itettu Iwala tili-s meqqret Maci d aoab i imenen Ay abib ! Ad tnadiv tamda s telqey Ad twaliv ayen ur walan Ad tiniv ayen ur nnin Mulac u$al s axxam-ik elleq akk i ak-d-fkan d tijmilin Muqel-iten, e imensi-k, tesev.
- 164 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Asefru i as-yenna wis sin D ideflawen $ef us$ersif as ma medden merra nnan Arra wa yinin aya La kkatent tirga, d tifessasin, nettu-tent Asefru i as-yenna wis sin Yeggugem, yella wi ran ? Tasusmi-s tra d tizzegzewt. Asefru wissen d acu-t Ikeem-d be s axxam Ma ad d-awi$ asif di tdikelt ufus-iw. Tajlibt n wulli, rria n taduvt Am$ar ikerrzen, d uvan $ezzifen D allen ulufan yetabaen zalellu

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 165 -

Asmekti
Alphonse DE LAMARTINE

Souvenir Tasuqelt : Malek HOUD


Akka, ass irennu ef waye, Tteddayen mebla ma nuki, Deg rru-iw yiwen ur kem-iseffe, A targit taneggarut n tayri ! Ttwali iseggasen-iw yuysen Ttrusun d tirac deffir-i, Am tasaft iwimi yezzi Yifer-is yelin yeftutsen. Tawenza-w iceyyeb-itt zzman, Idim, deg-s semme yettquddur, Anzi, yefka-t er ugeffur I d-yewwi s ler ubucian. Maca tugna-m takuskayt, I terra nndama tfaz, ur-i tewser ur tt-tettaz : Tezga am rru, d tameyant.

- 166 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Xai, allen-iw ur tent-tei ; Asmi lxezra-w tabuhyut Ur kem-tettwali ef tmurt, Kemm deg yigenni i d-teilli. La kem-ttwali akken telli Am wass-im aneggaru, S igenni, rru-im mi ijebbu Tafrara, yid-m i tt-tewwi. Ccbaa-m tazeddgant Tedda yid-m s igenni ; Deg wallen-im tensa tmuli, Tettirriq-d tudert taezzfant ! Au-nni n tayri aleggan Ar tura, ireffed-am amzur ; Tabbuct-im, ad tt-id-iur Idel-itt s wanad aberkan. Tili n udrag ma yella Terra tugna-m d talefant, Am tafrara tacebant I d-yebra yi mi yejba. Seg yiij tafat n yigenni D wussan, tettas-d tettual ; Maca, aemmel-iw d amellal, Tafat-im fell-i ur txessi. D kemm i ttrau, i ttwali Deg tneruft deg yigenwan ; Tugna-m tettirriq deg waman : Taect-im s au i s-sli.
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 167 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Mi akken yettnuddum wakal, Mi sli i nnhati n wau, Lhedra-m ur-i i d-teddu D turist, deg umeu-iw tessawal. D afus-im i yi-isefen imeawen, Ma lli iman-iw d uzin, Zere s tuffra timenniyin Deg lemqamat yettsebbiren. Mi ara gne, ur teffle fell-i ; Teddale-iyi s tfekka-m ; Targit-iw tettezzi fell-am, Fessuset am tmuli n tili. Ma yella s ufus-im, nekk se Tfessi aea n wussan-iw, A tagnewt tazgent n rru-iw, Aqlih ad n-ase deg-m ad zede. Am sin waqqaren n tafrara, Am snat nnhati yedduklen, Lerwa-nne la ttualen D yiwen, nekk nehte ar tura ! * * *

- 168 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Tikellax Imal idel-it uilif Igli yergel ef wallen Yestufa-d ur-ne lif Tudert amzun d lmendif Teef-a, qebren wulawen I d-nettmagar d ilmawen D asawen i -yewwi wasif Deg yies ifukk wadif Lebi, reken-t yilfawen (de)G temert yettru yettiif. Ur tufi anda ara nerr Teyeq ddunit Asirem, tedri-t Nettrau, neya (de)g ber. Yiwen ubrid i d-yeggran Ur nuksan abrid wis sin Win yerran er tidanin I -d-iaen d aragan Neel ussan d wuan Acal nesgerger n teqretin Deg-ne ttnezzihen-d yimawlan Yelin, yera-ten zzman Amzun deg ddunit ur kkin. Nerfed rray d amehbul Nual d lerraga Nera-tt d lfinga Nemmed-as, nefes ef wul.

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 169 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Necba lufan mi yefel D ddabex i d alelluc Lhemm, nettbibbi-t irquc S lekteb nefre, nedderel Tsus tudert s ccluc Werin tennul aqacuc ef tmurt meskint tenel Wa yemmut waye yehbel Waye yeznuzu aeqquc. Berkat tikellac nfaq Nera alelluc Semmit d aebluc Mi nea nesa leqq.

- 170 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Lekdeb yebna ef ddel


Mohamed Zakaria BENRAMDANE

Lekdeb yebna $ef ddel Tirrugza tezdel Amalah a lqum n tura Udem n tidet ibeddel Tawwurt n leqq temdel War-ise$ yeef tisura Pre$-k a Llah ladel Efk-a$-d wab a $-idel Yis-s ara ldint tewwura

Yevme umdan deg udrim Yevme umdan deg udrim Ccuq-is si zik d aqdim Yepawi-d lebla i yixf-is Di tuddar yessker lehdim er taggara i yepqeddim S lfani yenza ccerf-is

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 171 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Pre$ Llah Lavim D Axellaq lemer yexdim Kulwa irez-as nnif-is Bed-as i lebd bu tmenqas Bed-as i lebd bu tmenqas Tiyita la p-id-yessas Ma zeddigev ar d ak-yevlu Abrid $ur Rebbi iqas Win yeccven ad t-id-iqas Fell-as akk ur d-idellu Pre$-k a Llah d Aessas Tmenev-a$ si bu tsuqqas Kra n win yuvnen yelu Ma imudd-ak ur ak-kkisen Ma imudd-ak ur ak-kkisen Ma ikkessa-k ur k-kmisen D Rebbi i d Bab n ddunit Bges xemmel ifassen Vleb di Lanin yessen Si lfevl-is ar k-id-i$it Bed-as i lebd messusen Di tmussa i d-yessasen Ad ak-yesserwu pemrit

- 172 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Abrid n ubrid-iw
Youcef MERAHI

Le chemin de ma route Tasuqelt : Abdennour ABDESSELAM

Abrid n ubrid-iw Pawi$-t abrid abrid Si lewhi amezwaru Aql-iyi-n $ef yiri n wulac D aggav ar rrwa Gar tifin d uraou Aql-iyi-n si tfejrit n temi Deg ubrid n ubrid-iw Ar tizi n lemur Tamu$li deffir ijiqdan Astefu itessu-d i ccfaya S udegger akin Ar tizi Anda s-te$li tewre$ i wuzzu D tama n yimeddukal mi yu$al wawal

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 173 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

D agrireb si tnafa $er tayev - Gar wass s uberi yenfel D yiv ijaen i tebrekWellhe$ ti ansi d-yekka ut - Seg usevsu ar wayev D tsusmi n yirgazen war a$ilifSsukkse$-d afus-iw deg usullef - Gar te$ri d tmeut ieddan D ccfawa yepemdudduyen si mayuSrekce$ ijiqdan i later-nsen - Gar tirga n lexde D ugni i ssayaD agrireb si tnafa ar tayev - Gar wass imseti D yiv yesjaen tebrek-isMli$-as i wul lqerr-is - Gar temru$ma n lecfur D tatut n ubib ara pu$-

- 174 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Wi izemren ad yesbedd akk ambiwel Deg gguber d tsusmi yessawalen ccek Ni$ ur yelli win i tent-yesduklen ef yi$ef n wawal Pu$ ur $man wussan Ad d-ggri$ am nekk am wiyav Pawi$ lewhi n l$aci Pu$ iman-iw Lule$-d di ccek Seg usevsu ar leb$i Mmlale$ ala tazgert Yeyan deg uraou Ssarme$ ass-a Deg ubabder ar wayev Ad zegre$ akin Ooi$ ccna Sennde$ s awal n wuzzal Yewwin leb$i deg uneqlab Ar tirga ineggin s tirga Ur ssidire$ taqelmunt Deg wayen ieddan

Akin leber yerwa aqbar

Ur iyi-d-teqqim ssaya Ama d anexzur-im yecban tigi yu$en Wala afus-im acrurad

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 175 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Zzu$ure$ ti$ri Yewwin ut deg wennar imekrazen Anda akken tamu$li tesfexsay asedhu Mi akken lefhama Yu$al deg-s wawal eggne$-as i ccfaya Di magu (bu isurgan d yem$an) Wwi$-d leb$i deg werway ettme$ tuffra n rray Rekve$ lijara-w Zzu$ure$ asirem Ssimiye$ amteddu Deg wuraw yezzin Akkin i lam imezeggi

D$a s tidep ajegge yesa tama ? Seg iuran ufus Ar wesmekti itepun Latab yu$ aar Sizig wer yelli d kra / D nnger bu tuzzya !

- 176 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

TAMEZGUNT

Tayri si lbed
Amine MAALOUF

Lamour de loin Tasuqelt : Said CHEMAKH Aric amezwaru eg yiwen leqer n tama n utaram n Fransa (di Akitan). Oefer Rudel yeef deg ufus-is lud, yebda la yesbedday kra n ta$ect. Yetteggim imeslayen, yesseqad len.
OEFER Lemde$ amek ara d-ttmeslaye$ $ef talwit maca, weroin lemde$ amek ara fere$. (Ihuzz aqerru-s am win i yennan xai ) ef lfer lemde$ amek ara t-id-bedre$ maca weroin lemde$ amek ara fere$. (Ihuzz aqerru-s am win i yennan ih ) Lemde$ ad hedre$ $ef lfer, maca ur lmide$ ara amek ara fere$, Wala$ aqqer $ef tcia, awalenis d asiwel i tmeddakelt-is ; awalen-iw ssawalen kan i wawalen nniven ; ifyar-iw ssawalen kan i yifyar nniven ; acu ara d-tiniv ay aqqer ? (Yessusem) Ini-yi-d ay aqqer, ini-yi-d (Ihuz aqerru-s am win yennan Ih ) Ay aqqer ma ad iyi-d-tiniv ay aqqer. IMEDDUKAL, d tirni. Aqqer ur ak-d-yeqqar kra.

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 179 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

OEFER Ay imeddukal-iw, ooet-iyi ad d-fakke$ awal-iw. IMEDDUKAL Xai a Oefer, ur k-nettaooa ara, sel-a$-d; ad ak-nini i neb$a ad aknini ; ssyin ad nru ; ur tettawadev ad a$-terevOEFER Ay imeddukal, ur awen-nni$ ara ruet !, ooet-iyi kan ad d-fakke$ afyir-iw, la ttnadi$ awal IMEDDUKAL Ma yella la tettnadiv awal, ad d-tafev gar wid ara k-id-nini tura, sela$-d !

Oefer ihuzz tuyat-is, icennef, yebda la yettreyyic $ef tgiart-is ta$ect-nni i yella icennu maca, mebla imeslayen, yettawad-itt-id amzun s leqel mi bdan yimeddukal la t-ttlummun, yeddem imeslayen-nsen yecna-ten. Tikwal izeggir imi yezra sani ara yawev.
A Oefer, tbeddlev, tamendit-ik true, ticenfirin-ik ttnadint kan imi n teqratin, teooiv tilawin OEFER, yettanad-iten. A Oefer, tbeddlev A Oefer, teooa-k tmendit Xuvi ttbernat n Akitanya Cfant $ef tveswa-inek S lmus i yura yisem-ik ef us$ar n wabel-nsent (Yebes areyyec ) Yella kra ttu$ ? Ah ! Ih ! (Yu$al yetturar ) Oefer Rudel, mmekti-d Tilawin ssikident-k s tugdi Ma d irgazen s tismin (Yebes urar ) Ne$ mgal waya i d-qqaren ? (Iuned)

- 180 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Irgazen ssikiden-k s tugdi Ma d tulawin s tismin IMEDDUKAL Evs a Oefer, evs akken teb$iv, tzehhuv yal iv segmi ara d-takiv ne$ tettuv. OEFER Ahat fere$ zhi$ ay imeddukal, ih, ahat. Maca seg wuvan n temi-w ur tufiv i yi-d-yeqqimen seg wayen akk i swi$. I d-yeqqimen ala ccyav d amqennin, seg wayen akk i d-eme$ s idmaren-iw ggran-d kan d ilmawen yifassen-iw. Oefer-nni i umi tsellem yettsu$u di ttbaren ur as-tsellem ara, dayen. Oefer-nni iwezznen iman-is $ef ubaskun n tfekka n tmeut, yuli-t, ur t-terrem ara IMEDDUKAL Akka ihi, ur nettawad ara ad k-ner tefev tameut gar yifassenik ?! OEFER Tameut i b$i$ tebed aas, awer tt-id-fe$ gar yifassen-iw. IMEDDUKAL, s tevsa. Anda-tt tmeut-agi ? OEFER, yettxemmim amzun ulac-it. Tebed aas, aas, aas. IMEDDUKAL D anta-tt akka tmeut-agi ? Amek tga ? OEFER D tamelant, d timsetit, d tanifit, ninet, tesa tissas, d tasusamt,

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 181 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Oefer la yessivin imerkiden i tesa zun tameut-agi ibeden, yekcem-d yiwen umdan meqqer d tidet, aekkaz n yimuren deg ufus. Yelsa-d kra uqendur mebla ifassen. Oefer ad t-yessikid s tmu$li n umedyaz, winna ur iyi-d-iwala ara, Oefer yettkemmil awal-is ) Tecbe mebla avhar n thuski, d taheggart mebla avhar n
thuggert ; d tamaksavt mebla avhar n tuksavin. IMEDDUKAL Tameut-agi weroin telli, ini-as-t-id ay amur ; ke i yekkan yal tamurt, ini-as-d tameut-agi weroin telli. AMUR, mebla ma iar. Ahat ur telli ara, maca ahat tella. Yiwen wass, akin i yillel, wala$ tedda yiwet tmeut (Oefer akked yimeddukal zzin $er-s ttraoun acu ara d-yini. Netta, s leqel, yebda-d tamacahut ) Yiwen wass di rables, tama n tqesrit, tedda akken ad teddu $er ligliz. Deg yiwet tikkelt amzun ala nettat kan i yellan Wid yellan heddren ssusmen, allen akk $er-s i zzint, ufgent $er-s am yiqacqacen $er tafat. Tetteddu ur tessaked ula yiwen, allen brant $er tmurt, tetteddu $er zdat, teskerkir taqendurt-is deffir. Tecbe mebla avhar n thuski-s, d taheggart mebla avhar n theggart-is, d tamaksavt mebla avhar n tuksavin OEFER, yebbehba. Rnu mmeslay-iyi-d fell-as, ay ameddakel, hder, awi-d awal fell-s AMUR Acu teb$iv ad ak-d-ini$ ? Nni$-ak-d akk kra yellan, nella tama n tqesrit, ass n ledd n tfaska, isem-is OEFER Xai, rou, ur d-qqar ara isem-is. Mazal ! Ini-yi-d qbel amek i iga yini
- 182 Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

tebber yerna leqqaqet. D tageldunt yesan ul n tfellat, d tafellat yesan ul n tgeldunt. D ta$ect fessugen ad tecnu tu$ac-iw. (Mi yella

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

n wallen-is ? AMUR, yeel. Allen-isAllen-is Ur tent-muqle$ ara aas si lqerb OEFER, yemmuqel mbeid. Allen-is sant ini n yillel mi ara d-ye$li yiij, ne$ mi i nettmuqul $er l$erba $er tillas ireglen. AMUR, yettnadi amek ara t-id-yerr $er tilawt/tmurt. Oefer, ameddakel-iw IMEDDUKAL Oefer, a Oefer Rudel, taflukt-ik twexxer $er uftis, alla$-ik ivac

Maca, amedyaz iru di targit-is, yeggumma ad asen-isel.


I Umur ? (Abrid-a, Amur yerra ad yagi maca, Oefer ikemmel awal-is mebla ma Yebes) Amzur-is d aberkan, d alegga$ deg yiv ur t-tettwaliv ara, ad as-tsellev kan am yinziz n yiferrawen n yiseklan AMUR, mebla ma inuda ad yefhem. Ahat OEFER Ifassen-is, ifassen-is d ilegga$en, ddan am waman yeddren. Ad tenid-fe$ deg yifassen-iw, ad knu$ nnig-sen amzun $er tala i kni$ i wakken ad d-swe$, allen-iw qqnent. OEFER

Mi la ihedder akka Oefer i yiman-is, ad d- yeslalay deg walla$-is tameddakelt tamsugent, win i d-yerzan fell-as iar, yeffe$ s leqel, imeddukal da$en nnesren, ruen. Wed-s yekkat laud ).
Ticenfirin-is am tewint tasemmavt, mi ara tettecmumu,
Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

- 183 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

usnag (exaltation) $er lezen, yu$al yeqqel $er urmu-is. (monologue) Acu akka i yi-txedmev ay Amur ? Tesseknev-iyi-d

temmeckukev (murmure) awalen yessefraen i tettmuddu i umeddakel yeffuden. Iselsa-ines Ini-yi-d ay ameddakel, amek i telsa ? (Mi i iwala Amur yeffe$, yessusem, ssyin akin iedda seg tawint iseg ur tesse$. D awez$i tameut ibeden am ta ad tili inu $as akken nekk dayen yid-s i lebda. Dayen mai ad issine$ yiwet nniven. Ay Amur, d acu i yi-txedmev ? Tefkiv-iyi aram n tewint ibeden, tin ideg ur rewwu$ aman, d awez$i, d awez$i.

- 184 -

Tamazit tura Un 4 H.C.A / yennayer 2010

Tirigin n Usqamu Unnig n Timmuza Editions du Haut Commissariat l'Amazighit -o-O-oCollection Idlisen-nne 01- Khalfa MAMRI, Abane Ramdane, ar taggara d netta i d bab n timmunent, 2003 (Tasuqelt Abdenour HADJ-SAID d Youcef MERAHI ) 02- Slimane ZAMOUCHE, Uan n tegrest, 2003. 03- Omar DAHMOUNE, Bu tqulhatin, 2003. 04- Mohand Akli HADDADOU, Lexique du corps humain, 2003. 05- Hocine ARBAOUI, Idurar ireqmanen (Sophonisbe), 2004. 06- Slimane ZAMOUCHE, Inigan, 2004. 07- S. HACID et K. FERHOUH, Lael ittaba lael akk d : Tafunast igujilen, 2004. 08- Y. AHMED ZAYED et R. KAHLOUCHE, Lexique des sciences de la terre et lexique animal, 2004. 09- Lhadi BELLA, Luna, 2004. 10- Antoine de St EXUPERY, Le Petit Prince, 2004 (Tasuqelt Habib Allah MANSOURI, Ageldun amecu ) 11- Djamel HAMRI, Agerruj n teqbaylit, 2004. 12- Ramdane OUSLIMANI, Akli ungif, 2004. 13- Habib Allah MANSOURI, Amawal n tmazit tatrart, dition revue et augmente, 2004. 14- Ali KHALFA, Angal n webrid, 2004. 15- Halima AIT ALI TOUDERT, Ayen i -d-nnan gar yetran, 2004. 16- Moussa OULD TALEB, Mmi-s n igellil, 2004 (Tazwart : Youcef MERAHI) 17- Mohand Akli HADDADOU, Recueil des prnoms amazighs, 2004. 18- Nadia BENMOUHOUB, Tamacahut n Basar, 2004. 19- Youcef MERAHI, Taqbaylit ass s wass, 2004. 20- Abdelhafidh KERROUCHE, Tezi n yiles, 2004. 21- Ahmed HAMADOUCHE, Tiri n umsedrar, 2004. 22- Slimane BELHARET, Awal ef wawal, 2005. 23- Madjid SI MOHAMEDI, Afus seg-m, 2005. 24- Abdellah HAMANE, Merwas di lberj n yiij - aric I, 2005. 25- Collectif, Tibirt n yimedyazen, 2005. 26- Mourad ZIMU, Tikli, tullisin nnien, 2005. 27- Tayeb DJELLAL, Si tinfusin n umaal, 2005. 28- Yahia AIT YAHIATENE, Fama n Summer, 2006. 29- Abdellah HAMANE, Merwas di lberj n yiij - aric II, 2006. 30- Lounes BENREJDAL, Tamacahut n bu yedmim, 2006. 31- Mezyan OU MOH, Tamacahut n umeksa, 2006. 32- Abdellah ARKOUB, Nnig wurfan, 2006. 33- Ali MAKOUR, med n ugellid, 2006. 34- Y. BOULMA & S. ABDENBI, Am tmeqqunt n tjeigin, 2006. 35- Mohand Akli SALHI, Amawal n tsekla, 2006. 36- O. KERDJA & A. MEGHNEM, Amawal amecu n ugama, 2006.

37- Ali EL-HADJEN, Tudert d usirem, 2006. 38- Hadjira OUBACHIR, Uzzu n tayri, 2007. 39- Djamel BENAOUF, Di tmurt uekki, 2007. 40- Said IAMRACHE, Timenna n Said Iemrac, 2007. 41- Mohamed MEDJDOUB, Baba Carlu, 2007. 42- Nadia BENMOUHOUB, Tafunast igujilen, 2007. 43- Ali MOKRANI, Agama s tugniwin, 2007. 44- Fatma ELKOUCHA, Tamedyazt n Yasmin, 2007. 45- Naima HADJOU, Amennu n tudert-iw, 2007. 46- Hocine LAOUES, Gar umqadmu d umnelti, 2007. 47- Omar KHAYAM, Rubaiyyat, 2007 (Tasuqelt Abdellah HAMANE) 48- Ferdinand DUCHENE, Tamilla, 2007(Tasuqelt Habib Allah MANSOURI) 49- Slimane ZAMOUCHE, Agellil akk d ineffuten yelhan, 2007. 50- Djamel HAMRI, Anadi di tmedyazt, 2007. 51- Khaled FERHOUH, ku-ya-d tamacahut, 2007. 52- Lhadi BELLA, Awal d usefru, 2007. 53- Omar DAHMOUNE, Agu, 2007. 54- SOPHOCLE, Untigun, 2007 (Tasuqelt Yahia AIT YAHIATENE). 55- Ahmed HAMADOUCHE, Inzan tiqsiin, 2007. 56- Ouiza GRAINE, Isefra n tmazit, 2007. 57- Louns BENREJDAL, Inzan n teqbaylit, 2007. 58- Akli OUTAMAZIRT, Targit, 2008. 59- Mohamed Salah OUNISSI, Tametna n umenzu, 2008. 60- Ramdane ABDENBI, Anagi, 2008. 61- Ramdane LASHEB, Ccna n tlawin ef rad 54/62, 2008. 62- Said CHEMAKH, Ger zik d tura, 2008. 63- Tiddukla Yusef U Qasi - Si Muend U Mend, Tafaska n tmedyazt_1, 2008. 64- Sadi DOURMANE, Abrid n tudert-iw, 2008. 65- Dahbia AMOUR, Tudert s tmedyazt, 2009. 66- TANASLIT, Akli n tayri, 2009. 67- Djaffar CHIBANI, Ddeqs-nne, 2009. 68- Belkacem IHIDJATEN, Iij asemma, 2009. 69- Abdellah HAMANE, Tisri n tayri, 2009. 70- Said ABDELLI, Tidwirin, 2009. 71- Said ZANOUN, Bururu yeya-d, 2009. 72- U LAMARA, Tullianum, taggara n Yugurten, 2009. 73- Tiddukla Yusef U Qasi - Si Muend U Mend, Tafaska n tmedyazt_2, 2009. 74- Chabane OULAMARA, Azamul n tmusni, 2010. 75- Mehenna SEHRANE, Awal ef yiersiwen, 2010. 76- Mohand Ouali KEZZAR, Tibratin, 2010. Actes de colloques 01- Actes des journes d'tude sur La connaissance de l'histoire de l'Algrie, mars 1998. - Actes des journes d'tude sur L'enseignement de Tamazight, mai 1998.

- Actes des journes d'tude sur Tamazight dans le systme de la communication, juin 1998. 02- Actes des journes d'tude sur Approche et tude sur l'amazighit, 2000/2001. 03- Actes du colloque sur Le mouvement national et la revendication amazighe, 2002. 04- Actes du colloque international sur Tamazight face aux dfis de la modernit, 2002. 05- Actes des sminaires sur la formation des enseignants de Tamazight et l'enseignement de la langue et de l'histoire amazighe, 2003. 06- Actes des colloques : Identit, langue et Etat -/- La permanence de l'architecture amazighe et l'volution des cits en Algrie, 2003. 07- Actes des stages de perfectionnement pour les enseignants de tamazight, mars 2004. 08- Actes du stage de perfectionnement des enseignants de la langue amazighe, 30/31 mars 2004. 09- Actes du Colloque : Le passage l'crit des langues et cultures de tradition orale, le cas de Tamazight, 2004. (Voir Timmuzgha N13) 10- Actes du Colloque : La littrature amazighe : de l'oralit l'crit, 2005 (Voir Timmuzgha N14) 11- Actes du Colloque : Tamazight dans les mdias et l'cole : hypofonctionnalit et usages du lexique, 2006 (Voir Timmuzgha N15) 12- Actes du colloque sur Le patrimoine culturel immatriel amazigh, 2006. 13- Actes du colloque sur Le libyco-berbre ou le Tifinagh ; de l'authenticit l'usage pratique, 2007. 14- Actes du colloque : Lapport des amazighs la civilisation universelle, 2009. 15- Actes des Journes d'tude sur lenseignement de Tamazight, Rgion Est, 2009. - Actes de la Gense de lenseignement de Tamazight depuis le XIXme sicle, 2009. - Actes du Stage de perfectionnement pour les enseignants du primaire, 2009.

Revue Timmuzgha Revue d'tudes amazighes du Haut Commissariat l'Amazighit : N 1, avril 1999, ----- N 20, juillet 2009. - N10, octobre 2004, Spcial Mohya, Entretien. - N12, dcembre 2006, Tajmilt i Si Muend U Mend. - N spcial en Tamazight : . N16, janvier 2008. . N17, avril 2008. . N19, aot 2008. Revue Tamazight tura Revue en Tamazight du Haut Commissariat l'Amazighit : N 1, janvier 2009----- N3, aot 2009.

Autres publications 01- Chafik MOHAMED, Aperu sur trente trois sicles de l'histoire des imazighnes, 1997. 02- Annuaire des associations culturelles amazighes, 2000. 03- Idir El-Watani, L'Algrie libre vivra, 2001. 04- Mohand Oulhadj LACEB, La phonologie gnrative du kabyle : l'emphase et son harmonie. Tome1, Histoire et fondements d'un dbat argumentaire, 2007. 05- Mohand Oulhadj LACEB, La phonologie gnrative du kabyle : l'emphase et son harmonie. Tome2, Analyse et reprsentation phonologique, 2007. 06- Collectif, Mouloud FERAOUN, Evocation, Actes du Colloque, 2008. 07- Catalogue des publications du HCA, 2008. 08- Catalogue des publications du HCA, 2009. 09- Boudjema AZIRI, Nologismes et calques dans les mdias amazighs, 2009.

Consultings 01- Kamel BOUAMARA, Nekni d wiyi, 1998. 02- Mouloud FERAOUN, Ussan di tmurt, 1999 (Tasuqelt Kamel BOUAMARA) 03- Nora TIGZIRI - Amar NABTI, Etude sur L'enseignement de la langue amazighe: bilan et perspectives , 2004. 04- Iddir AMARA, Les inscriptions alphabtiques amazighes d'Algrie, 2006. 05- Kemal STITI, Fascicule des inscriptions libyques graves et peintes de la grande Kabylie, 2006. 06- Mohand Akli HADDADOU, Dictionnaire des racines berbres communes, 2006/2007. 07- Abdellah NOUH, Glossaire du vocabulaire commun au Kabyle et au Mozabite, 2006/2007. 08- Sadaq BENDALI, Awfus amaynut n tutlayt tamazit, 2007. 09- M'hammed DJELLAOUI, Tiwsatin timensayin n tesrit taqbaylit, 2007. 10- Kamel BOUAMARA, Amawal n tunuin n tesnukyest, 2007. 11- Moussa IMARAZENE, Manuel de syntaxe berbre, 2007. 12- M'hammed DJELLAOUI, Tiwsatin timensayin n tmedyazt taqbaylit, 2007. 13- Moussa IMARAZENE, Timayin n Leqbayel, 2007. 14- Nora BELGASMIA, L'expression crite en tamazight, 2007. 15- Mouloud LOUNAOUCI, Projet de cration dun Centre de terminologie amazighe, TERAMA, 2007. 16- Zahir MEKSEM, Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet, 2008. 17- Mohammed Brahim SALHI, La tariqa Rahmaniya : De lavnement linsurrection de 1871, 2008. 18- Fakihani TIBERMACINE, Tanast u kajjuf, 2009. 19- Mohand Akli HADDADOU, Introduction la littrature berbre, 2009. 20- M'hammed DJELLAOUI, .9002 ,

Conception et PAO Ramdane Abdenbi Tous droits rservs

Widen yeban ad -d-arun TAMAZIT TURA, Tasunt s Tmazit

www.tamazight-tura.com adlisamazigh@yahoo.fr tamazight_tura@yahoo.fr

Achev d'imprimer sur les presses de

Imprimerie Brise-marine
Villa N18, Brise-marine, Bordj El-Bahri,Alger Tel : 0771-11-10-18 Fax : 021-86-50-05

You might also like