ANLISI DEL CONTINGUT DE LESBORRANY DAVANTPROJECTE DE LLEI ORGNICA PER LA MILLORA DE LA QUALITAT EDUCATIVA Josep M Panyella

El primer que hem de valorar s el fet de que es comence a redactar una llei per a la millora de la qualitat educativa al temps que sest sotmetent tot el sistema educatiu a les retallades majors de tota la histria de la democrcia, el que significa un empitjorament de les condicions en que es desenvolupa el procs educatiu: barracons, augment de rtio, disminuci de professorat, falta de beques de llibres de text, minoraci de lnies de transport, impagament de les despeses de funcionament dels centres, minoraci dels programes dedicats a lalumnat amb Necessitats Educatives Especials, ... En la nostra opini, el marc legal de leducaci, tant a nivell dEstat com autonmic, permet la millora del funcionament del sistema educatiu i la millora dels resultats de lalumnat, entenent que, a lusar el concepte de resultats, parlem tant dels aspectes purament acadmics com els dintegraci social i del desenvolupament integral de la persona; per tant, la primera incoherncia est en fer una reforma legal per millorar la qualitat educativa quan les decisions preses pels impulsors tenen com a resultat lempitjorament. NO FA FALTA UNA NOVA LLEI, FA FALTA MILLORAR LES CONDICIONS DE LEDUCACI. Per si ens cal una nova llei, no s aquesta, no s una llei que com una mquina del temps ens fa evolucionar cap arrere. Ja en les primeres lnies de la introducci deixa clar el carcter regressiu de la proposta en quant parla del talent de lalumnat1, tots els alumnes tenen talent; aquesta frase deixa clar el concepte arcaic en el que es basen els redactors, no parlen de capacitats que cal desenvolupar, no parlen de les distintes classes dintelligncia que cal ajudar a prosperar, parlen duna cosa que es t o no es t, disfressant-lo a lintentar universalitzar-ho dient que totsla tenen; ens porten a un sistema dual de blanc o negre, de bons o rons, molt perills per a leducaci. Aquesta apreciaci cobra encara ms valor quan observem que en tot el text no apareix per a res lEducaci Infantil, ni el perode de 0 a 3 anys ni tampoc el de 3 a 6 anys; pareix que el moment en que sha dajudar a madurar els xiquets i xiquetes no s important; com en aquesta etapa no es pot parlar de lensenyament orientat a trobar el treball, no cal ni esmentarlo. Comproms ha presentat una ILP sobre la creaci duna xarxa pblica deducaci Infantl de 0 a 3 anys, per qu s important que lalumnat estiga ben ats des del primer moment, i sel motiveper aconseguir millorar la

Todos los alumnostienen un sueo, todas las personasjvenestienentalento. Nuestraspersonas y sustalentos son lo msvalioso que tenemos como pas.

maduraci de totes les seues capacitats , cosa que cal fer tamb en el perode de 3 6 anys. El fet educatiu t marcada la finalitat en s mateix, ms encara quan parlem de leducaci primria, i no ha destar subordinat a la creaci de treball, el que apareix constantment en el text. Lesborrany reitera la relaci educaci i ocupaci2i introdueix termes com creixement econmic i competitivitat com si aquests foren els objectius de leducaci 3. Ben al contrari Comproms creu que la societat ha de ser ms integradora i menys competitiva i, per tant, volem que leducaci tinga tamb aquestes caracterstiques. Lobjectiu principal s el de reduir la taxa dabandonament prematur de leducaci i millorar els resultat educatius dacord amb criteris internacionals, el que, una vegada ms, no es separa del de millorar lempleabilitat i lesperit emprenedor 4, per la veritat s que ser difcil assolir aquest objectiu sense millorar el pressupost deducaci del Pas Valenci i, encara ms, la millora en la utilitzaci dels recursos econmics, materials i personals del sistema educatiu. Per una altra part oblida que la capacitat de trobar treball no depn noms de la formaci sin que principalment est relacionada directament amb lofert de treball. La formaci s un factor de competitivitat en lobtenci de treball, per no crea treball. La classificaci de les matries en troncals,especifiques i despecialitat ja en leducaci primria s un error de principi ja que renncia a leducaci integral de lindividu; lalumnat pot acabar la seua escolaritat sense haver donat mai Educaci Artstica. Aquesta situaci ens transporta molts anys enrere, on els ensenyaments artstics eren considerat maries i no tenen en consideraci la maduraci de la sensibilitat musical i artstica, aspecte important de la formaci integral de lindividu. Es traa un cam cap a lespecialitzaci des de linici de lensenyament, de manera que es renncia al model humanstic, el de la persona que reuneix al mateix temps els coneixements cientfics i la formaci artstica, per anar cap a un model de coneixements modulars i inconnexes entre ells. Formarem tcnics sense esperit, capaos de construir, per posar un exemple, edificis molt alts, que seran un prodigi tcnic, per on la vida no siga possible, fets per al llument tcnic per sense pensar en les persones.
2

...abrirles las puertas a puestos de trabajo de alta cualificacin, lo que representa una apuesta por el crecimientoeconmico y por un futuro major. ... El niveleducativo determina las metas y expectativas de la trayectoria vital tanto a nivelprofesional como personal, as como el conjunto de conocimientos, recursos yherramientas de aprendizaje que capacitan a una persona a cumplir con xitosusobjetivos. 3 ...el niveleducativo de los ciudadanos determina sucapacidad de competir con xito en el mbito el panorama internacional y de afrontar los desafos que se planteen en el futuro 4 Los principalesobjetivos que persigue la reforma son reducir la tasa de abandono temprano de la educacin, mejorar los resultadoseducativos de acuerdo con criteriosinternacionales, tanto en la tasa comparativa de alumnosexcelentes, como la de titulados en Educacin Secundaria Obligatoria, y mejorar la empleabilidad y estimular el esprituemprendedor de los estudiantes

El que s que aconseguir aquesta llei s el desmantellament de lensenyament en les llenges autonmiques, els programes dimmersi lingstica no apareixen i lnic que apareix al respecte s lobligatorietat de donar la llengua cooficial que queda enquadrada en el tercer grup de matries, les despecialitat5, amb la qual cosa aquells alumnes que en cursen ms duna de les matries despecialitat, podrien aprovar sense tenir en compte la valoraci de la llengua prpia 6. No hi ha ni una referncia a lensenyament en la llengua cooficial, no limpedeix per no el tracta ms que en la referncia que fa en la seua utilitzaci en lensenyament de la llengua estrangera 7. No obstant s que estableix com a prioritat el domini duna segona o tercera llengua estrangera, cosa que est de moda en el PP. Al Pas Valencia ja existeix un programa densenyament plurilinge que ensenya langls sense professorat especialista, en base a becaris. s eixe el model densenyament de les llenges? Ms b s la demostraci de la utilitzaci demaggica de temes sobre els que hi ha una certa sensibilitzaci de lopini pblica. Un dels objectius no confessats s la unificaci del sistema educatiu, de manera que recupera part de les competncies educatives que estan cedides a la comunitat Autnoma, i singereix en les actuacions que cada comunitat fa en els seu territori, el que est principalment dirigit a Catalunya a qui li dedica, sense citar-la, la disposici addicional trigsima novena8 en la que es diu que si alg vol lensenyament en castell i no se li garanteix li tindr que pagar lescolaritzaci en un centre privat. Sembla broma, per s veritat. Esmenta tamb la diferncia amb la resta de pasos del nostre entorn respecte al poc nombre dalumnat que cursa la Formaci Professional, per consolida la situaci actual en la que els batxillerat sn la finalitat daquells que obtenen la titulaci de batxillerat i la FP queda com una opci residual per als que no aconsegueixen el ttol. Consolida la situaci actual de la FP i per tant seguirem en la mateixa situaci.
5

En el bloque de asignaturas de especialidad, todos los alumnosdeben cursar Lengua Cooficial y Literatura en aquellasComunidadesAutnomas que poseandichalengua cooficial. 6 A los efectos de este apartado, slo se computarn las materias que como mnimo el alumnodebe cursar en cada uno de los bloques. Adems, en aquellasComunidades una materia en el bloque de asignaturas de especialidad, con independencia de que los alumnospuedan cursar en total dos materias de dichobloque. Autnomas en que los alumnos cursen Lengua Cooficial y Literatura, slo se computar 7 La lengua castellana o la lengua cooficial slo se utilizarn como apoyo en el proceso de aprendizaje de la lenguaextranjera. 8 d) Mientras no se realice la determinacin a que se refiere el prrafo anterior, los padres o tutores tendrnderecho a escoger la lengua vehicular de la enseanza que recibansushijos. Cuando, como consecuencia de dicha falta de determinacin, no exista oferta docente pblica o concertada en la lengua vehicular elegida en la localidad de residencia de los alumnos, los padres o tutores podrn optar por escolarizar a sushijos en centrosprivados, correspondiendo a la administracin educativa sufragar los gestos de escolarizacin.

Per aconseguir els objectius marcat compta amb dos instruments bsics: el refor de la figura del director i les avaluacions externes dels centres. En quant al director es professionalitza la seua figura, es refora el carcter de representant de ladministraci, s el darrer escal de ladministraci educativa i perd tot el carcter de representaci del centre. A partir dara la figura del director no reunir tant laspecte democrtic, sin que ser el bra executor de ladministraci dins del centre docent. El segon instrument de millora s lavaluaci externa; el professorat, lequip docent no s suficient per a qualificar lalumnat caldr, coneixent-los com els coneixem, contractar una empresa, lgicament damics, per a que ens diguen qui pot aprovar i qui no. On quedar el concepte davaluaci contnua? Solamament amb un examen van a determinar els nivells obtinguts? Qu avaluaran? Ens tornaran a una avaluaci merament de coneixements que establir qui saltala barrera i qui no.Com avaluaran els procediments que utilitzen en el seu treball o les actituds que lalumnat ha tingut al llarg de lescolaritat? s una llei clarament regressiva, que retira la confiana en el professorat a lhora davaluar ja que confon el que podrien ser unes proves homologades per a fer un anlisi comparatiu dels resultats amb la necessitat de supervisar el que han acordat els equips docents. Per el que no expliquen s que la revlida de 2n de Batxillerat, que substituir la Prova dAccs a la Universitat busca afavorir els centres privats que habitualment obtenen resultats per baix dels pblics. A ms, aquesta avaluaci no ser un instrument de millora de la qualitat sin que es preveu utilitzar-la per a fer una classificaci de centres amb bons, mals o regulars resultats. s una proposta que afavoreix lensenyament privat i particularment el religis ja que admet la legalitat del finanament pblic dels centres que discriminen lalumnat en funci del sexe com fan alguns centres dideologia ultraconservadora, consagra (mai ms ben dit) i refora la presncia de la religi en el currculum escolar. Conclusions: Comproms ha de rebutjar la proposta del ministre Wert, per : s una llei involutiva i uniformadora que retalla i envaeix les competncies autonmiques deducaci. Retalla la capacitat dutilitzaci del valenci i la resta de llenges autonmiques com a llenges vehiculars de lensenyament. Afavoreix lensenyament privat front al pblic. Augmenta la influncia de lesglsia en lmbit de leducaci. No serveix per a millorar la qualitat del sistema educatiu.

Amaga la situaci real de lensenyament al que se li regategen els mitjans materials i personals necessaris per al seu bon funcionament.

Les Corts Valencianes, 17 de desembre del 2012