Itinerari arqueològic pels

voltants d’Eina
Distància: 5,47 Kilòmetres. FITXA
TÈCNICA
Desnivell: 175 metres: ascens / 175 metres: descens.

Durada: 2 hores (cal afegir el temps d’esbarjo i d’esmorzar).

Punts d’interès: Dolmen de Lo Pou, Dolmen dels Pasquerets,

Menhir, Pont Medieval, Pla del Bach

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

El punt de partida de l’excursió serà l’aparcament que trobem a l’entrada del

poble d’Eina (situat enfront d’un centre hípic).

Comencem la ruta endinsant-nos cap al poble

i agafant el primer desviament que trobem cap

a l’esquerra (pel carrer dels Carreters). Tot just

acaba el carrer asfaltat, agafem el camí de

terra que s’obre al davant nostre: el camí de Bolquera, que discorre per un

altiplà des del qual gaudim d’una magnífica perspectiva del Massís del Carlit, la

Vall del Querol i el massís del Cambre d’Ase darrere nostre. Després de

caminar durant uns deu minuts, trobem un petit cartell que ens anuncia el

primer punt d’interès del dia: el dolmen de Lo Pou. Ens hem de desviar uns

cinquanta metres del camí principal i veiem un conjunt de pedres granítiques

que formen el dolmen.

Cal recordar que un dolmen (que en bretó vol dir taula gran de pedra) és una

construcció megalítica consistent generalment en diverses lloses clavades al

terra en posició vertical i una llosa de coberta recolzada sobre aquestes en

posició horitzontal, formant una espècie de càmera o habitacle. La seva funció

atribuïda sol ser la de sepulcre col·lectiu, encara que també es creu que pot ser

una manera de reclamar un territori per part dels poblats neolítics.

En aquest cas concret, el dolmen de Lo Pou, costa d’identificar ja que el

conjunt de pedres no ens ofereixen la típica imatge que relacionem amb la idea

que tenim dels dolmens (En aquest sentit, el dolmen dels Pasquerets que

veurem posteriorment és molt més estètic). Ens trobem davant d’una

construcció que representa un petit cofre megalític (2200 a C.), sense pedra

plana de cobertura. Va ser descobert cap al 1980.

Retornem de nou al camí principal i el seguim durant uns 400 metres fins

arribar a una cruïlla on trobem un camí molt més ample: La Via Antiga. Girem a

l’esquerra i caminem per aquesta via. Es tracta d’una de les rutes més antigues

de la Cerdanya i enllaçava (probablement ja en època romana) el Rosselló amb

la Cerdanya i conduïa cap a Lleida pel congost de la Seu d’Urgell.

Baixem uns cinquanta metres i de seguida trobem un cartell que ens indica el

segon punt d’interès del dia: el

dolmen dels Pasquerets. Per arribar-

hi, hem de pujar un petit turó i al bell

mig trobem el dolmen. En aquest

monument megalític (ben situat i

molt fotogènic) han estat trobades nombroses perles d’esteatita (Varietat de

talc, d’un blanc verdós, summament tou, emprat com a lubrificant, per a fer

senyals a les teles, etc.) i de pasta de vidre, i vestigis de collarets que guarnien

els hipotètics difunts.

Retornem a la Via Antiga i la seguim durant una estona fins que arribem al riu

Eina. Per travessar-lo passem per sobre d’un pont de fusta i uns 50 metres

després ens desviarem del camí cap a l’esquerra. Just al mateix desviament hi
trobem un antic pont megalític que passa totalment desapercebut (ja que les

pedres que el formen estan totalment inserides al propi terreny). Uns metres

més enllà, però, trobem una curiosíssima pedra partida en dues meitats.

Per tant, ens desviem del camí i pugem pel petit corriol de l’esquerra que

transcorre vorejant un bosc de bedolls i que ens durà fins la carretera D-29 (per

on hem arribat a Eina).

Creuem la carretera i uns metres més enllà surt un camí

ample cap a l’esquerra amb una indicació per arribar al

tercer punt d’interès del dia: el menhir. El menhir consisteix

en una gran pedra col·locada verticalment i és un monument

vinculat amb el culte al sol, l’aigua, la terra i la fertilitat.

Continuem pel camí principal i gaudim d’unes fenomenals panoràmiques de la

serralada del Cadí. També des d’aquí podrem observar l’ermita de Sant Feliu

de Llo (visitada a l’anterior itinerari del curset). Després d’uns vint minuts

arribem a la zona del Pla del Bach. Es tracta d’un paratge arqueològic situat en

un altiplà, que data del 3300 a C., i es pot considerar com un dels primers

senyals d’ocupació humana temporal a la Cerdanya: consisteix en un conjunt

de pedres amb formes originals i fantasmagòriques.

Des d’aquí agafarem un petit corriol descendent que ens porta directament al

punt de sortida.
DADES HISTÒRICO-SOCIALS:

El municipi d’Eina (antigament Esna) està situat a l’abric del Cambre d’Ase i de

la serra del Puigmal, als peus del pic d’Eina (2786 m), el pic de Núria (2794 m) i

el pic de Finestrelles (2827 m).

L'ocupació del terme data, almenys, del IV mil·leni aC., del qual s'han localitzat

el menhir, que visitarem durant l’excursió, un petit campament i alguns megàlits

(coffres) datats entre el 2200 i el 1500 aC. aprox., i també podem reconèixer

part del traçat de l’antiga via romana (modificada en època napoleònica).

La vila d'Eina és esmentada per primer cop, el 913 com a confrontació de Roet

(terme de Llo). Tant els monestirs de Cuixà i Canigó com el Priorat de Marcèvol

hi tenien alous (propietats territorials lliures i exempts de tota càrrega i dret

senyorial), però la senyoria del castell i de la vila era del Priorat de Cornellà de

Conflent, i fou així fins a la fi de l'Antic Règim. Fins al 1790 va pertànyer a la

"viguerie de Cerdagne" (Sallagosa). Actualment és del departament dels

Pirineus Orientals, així com del districte de Prada de Conflent, i del cantó i la

rodalia de Sallagosa.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Miquel d’Eina. Mentre que el

terme d’Eina ja apareix documentat des del 913, l’església parroquial no és

consignada fins al novembre del 1270. El temple actual és una petita

construcció de nau única que ja no té res de romànica (està reformada). La joia

d’aquesta església era una marededéu romànica que malauradament va ser

robada fa uns anys.

Actualment, Eina és una de les bones estacions d’esports d’hivern de la

Cerdanya francesa, gràcies a una neu de gran qualitat.

Un altre punt important del municipi és la seva vall. La Vall d’Eina (situada entre

els municipis d’Eina i Llo) és coneguda pels botànics des del segle XVIII, està

caracteritzada per una superposició de microclimes i està catalogada des del

1993 com a Reserva Natural pel seu interès botànic i dotada d'un centre

d'acollida i un conservador. La longitud total és d'uns 7 km i l'amplada de 2 km,

amb un desnivell total de 890 m.

DADES CULTURALS:

A més de l’estació d’esports d’hivern i la Vall d’Eina (ja esmentats

anteriorment), al poble es pot visitar La maison de la vallèe d’Eyne: on hi

trobem una exposició sobre el desenvolupament sostenible en la vall d’Eina.

Per acabar, podem comentar que la Cerdanya és un paratge on abunden les

construccions arqueològiques. Altres dolmens que es poden visitar els trobem

per exemple a Brangoly, La Molina estació, o entre Cortàs i Ordèn.