VALCEBOLLÈRE - CAPELLA DE SANT

BERNABÉ

Distància: 5 quilòmetres
FITXA TÈCNICA
Desnivell: 295 metres: ascens / 295 metres: descens.

Durada: 2 hores 00 minuts (cal afegir el temps d’esbarjo i

d’esmorzar).

Punts d’interès: Capella de Sant Bernabé, museu de la mel.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

L’inici de l’excursió el

situem a

l’aparcament que hi

ha al centre del poble

de Valcebollère. Per

arribar a Valcebollère,

cal dirigir-se fins

Osseja i un cop allà

seguir les indicacions.

Valcebollère és un poble molt bonic situat en un lloc de pas ideal

entre França i Espanya als peus del Puigmal i molt a prop del camí

que creua cap a la vall de Núria. Aquest fet ha provocat que fos un

lloc de pas de mercaders i contrabandistes. Tota l’excursió que farem

està farcida de petits rètols explicatius de les formes de vida

tradicionals dels pastors i ramaders de la contrada així com d’alguns

fets històrics que comentarem més endavant.

El recorregut comença al mateix aparcament, al costat d’un pont molt

maco a sota del qual passa el torrent de la Vila. Aquest corriol

ascendent, circula paral·lel a uns prats i finalitza a un pas de fusta al

cap d’aproximadament cinc minuts. Un cop aquí tombem cap a

l’esquerra i continuem caminant per un camí més ample que

s’endinsa en un bosc de pi negre i que transita paral·lel al torrent de

la Vila. En aquest punt comencem a trobar els rètols explicatius que

ja no ens abandonaran fins la capella de Sant Bernabé. Tot el camí

està senyalitzat amb marques grogues, així que malgrat que en

alguns punts costi de visualitzar (sobretot a causa de la neu a

l’hivern), la passejada no té pèrdua.

Després d’una estona de pujada, el camí creua el torrent per un petit

pont de fusta i continua pujant per un petit corriol que ara sí ens

ofereix una magnífica panoràmica del massís del Puigpedrós al

mateix temps que abandonem el bosc per on hem anat transitant. El

corriol finalitza ràpidament i acaba morint a la pista principal que

comunica Valcebollère amb la capella de Sant Bernabé.

Agafem aquesta pista

principal en sentit

ascendent i després d’uns

minuts i uns quants

giravolts arribem a la

capella de Sant Bernabé. La

capella consisteix en un petit edifici situat en un bell indret amb una

molt bona panoràmica de la Cerdanya i acompanyat d’una petita font

i unes taules on podrem gaudir d’un bon esmorzar.

Per tornar a Valcebollère, agafem la pista principal en direcció

descendent i després de la primera corba trobem un camí que surt a

la nostra dreta. Es tracta d’un camí que va baixant amb suavitat i que

travessa una sèrie de corrals i tancats per al bestiar. Després d’uns

quinze minuts, aquest camí finalitza a la pista principal. La tornem a

agafar i de seguida arribem a una caseta i un plafó informatiu dels

quals surt un corriol petit amb un fort pendent descendent; el seguim

i tornem a aparèixer ràpidament a la pista (el que fem per baixar, és

agafar aquests corriols per evitar els giravolts del camí principal). En

aquest punt trobem una altra caseta i uns dipòsits d’aigua: i també un

altre caminet davant nostre que és el que agafarem nosaltres i ens

portarà ja directament fins Valcebollère. A l’inici del caminet trobarem

un petit torrent que creuarem i de seguida emprendrem una suau

baixada farcida de giravolts que ens conduirà un altre cop a la pista

principal ja pràcticament a tocar de les primeres cases del poble de

Valcebollère. Agafem la pista i de seguida aquesta es converteix ja en

una carretera asfaltada que ens menarà cap a l’aparcament passant

per la vora de l’església de Sant Feliu.

NOTA IMPORTANT:

A causa de les condicions

meteorològiques que ens

han acompanyat aquests

últims dies, els corriols

pels quals transcorre l’excursió estan colgats de neu, per tant, si les

condicions no milloren i fan més transitables els corriols, ens veurem

obligats a pujar i baixar per la pista principal i oblidar-nos de fer

l’tinerari circular (que és molt més atractiu). No obstant, les

previsions meteorològiques són bastant bones i fins que no s’apropi el

dia de l’excursió no podrem decidir quin itinerari seguir.

DADES HISTÒRICO-SOCIALS:

El topònim de Valcebollère (Vallsabollera en català), està format per

vall (del llatí Vallum) i Sabollera: ètim deconegut.

En trobar-se en un passatge, Valcebollère ha vist transitar mercaders

i contrabandistes, però també carlins i dissortats republicans al

moment de la retirada del 10 de febrer de 1939. La gent del lloc

guarda el record d’un combat entre la Guardia Civil i els maquis,

esdevingut el 1944.

Els pagesos de Valcebollère sobrevivien amb els ramats, el contraban

i les lloseres on feien les llosardes, comprades per quasi tots els

pobles cerdans. Abandonades des de fa més de trenta anys, encara

es poden veure les magnífiques plaques d’esquist d’aquestes

famoses lloseres.

En quant a les dades geogràfiques, Valcebollère és un municipi de

2603 hectàrees i 41 habitants censats l’any 2005, que ocupa el curs

superior de la Llavanera, un afluent del Segre que posteriorment

transita per Osseja i Palau de Cerdanya. Està situat pràcticament a

1500 metres d’alçada i envoltat de la Coma Morera (2205 metres) el

Pic de Gorrablanc (2543 metres) i la Tossa del Pas dels Lladres (2662

metres). El seu paisatge es caracteritza per l'aridesa dels esquists al

vessant est però amb un important bosc de pi negre al vessant oest

de la vall (Bosc de les Corones) que és el que travessarem a la

primera part de la nostra excursió.

El municipi està format per dos nuclis: Vallsabollera, al final de la vall i

el Puig a la riba esquerra del torrent.

Durant el segle XIX la població era nombrosa i econòmicament es

vivia de la ramaderia, dels recursos forestals però sobre tot de les

pedreres d'equists.

Avui en dia, s'ha apostat per l'explotació de la mel i per un turisme de

qualitat refermat per algun hotel i casa rural força importants.

El poble (1493 m) és un punt de partida de nombroses excursions cap

al massís del Puigmal i ha estat una via de pas cap al santuari de la

Mare de Déu de Núria i la vall de Ribes.

No és mencionat abans del segle XIII (ecclesia S. Felicis de Valle

Cebolera,1219 et 1260). No hi ha gaires notícies ja que des de l'edat

mitjana la seva història ha anat lligada a la d'Osseja. La seva església

apareix lligada com sufragaria de la d'Osseja al 1219. En el segle XIII

la família senyorial de Canaveilles posseeix drets a Vallsabollera que

ven el 1288 a Arnau de Llorà.

Les relacions amb Osseja foren “tumultuoses” i no es van separar fins

el 1832. No obstant el 1970 els dos municipis es tornen a fusionar,

cosa que va durar ben poc.

L'església, dedicada a sant Feliu, és un edifici d'origen romànic molt

modificat durant el 1867, que va patir un enfonsament de la teulada i

part dels murs el 1911. Avui no té culte i el seu patrimoni mobiliari

està a l'església d'Osseja.

DADES CULTURALS:

Al poble de Valcebollère destaca el Museu de la mel i de les abelles.

En ell es pot comprar qualsevol producte derivat de la mel així com

observar una important i interessant exposició d’insectes i animals

que habiten la comarca de la Cerdanya.