Carlos Pizarro

1. Cada component del grup buscarà una pintura, escultura i obra arquitectònica de
cadascun dels moviments artístics d’aquest període (Renaixement, Barroc i
Neoclassicisme), indicant l’autor i el nom de l’obra.
RENAIXEMENT
Pintura: Madonna Litta,Leonardo da Vinci.

Escultura: El David de Donatello

Obra Arquitectònica: Queens House
BARROC
Pintura : Sopar a Emmaus, pintat el 1601 per Caravaggio

Escultura : Stefano Maderno “Santa Cecilia

Obra arquitectonica: Stift Melk, Wachau, Austria

NEOCLASSICISME
Pintura: El juramento de los Horacios, obra de Jacques-Louis David

Escultura:
 Obra arquitectònica: Puerta de Brandeburgo

2. Cosulta aquesta web amb les obres de Vicenç Garcia: http://vallfogona.usuaris.net/

Seleccioneu un sonet per persona, copieu-lo, expliqueu-ne el contingut en quatre línies,
indiqueu el tema, busqueu alguna figura retòrica i indiqueu les característiques barroques que hi
trobeu
Mala pasqua us do Déu, monja corcada,
bresca sens mel, trepada celosia,
formatge ullat, cruel fisonomia,
ab més puntes i grops que té l’arada!
De alguna fossa us han desenterrada
per no sofrir los morts tal companyia,
quan eixa mala cara se us podria
i estava ja de cucs mig rosegada;
però, si sou de vermes escapada,
perquè siau menjar de les cucales
(que de mal en pitjor la sort vos porta),
 mantinga-us Déu la negra burullada,
i adéu-siau, que em par que em naixen ales
i em torno corb després que pic carn morta!
1.-Primer descriu una monja, explica que l’han desenterrada, i els dos ultims parragrafs no
entenc el que volen dir.
2.-Sembla que parla d’una monja, pero pel vocabulari em costa d’entendre.
3.-De alguna fossa us han desenterrada(hiperbaton)
Penso que aixo es conceptisme, versos endecasilabs.
2. Cada component del grup ha de buscar un goig, copiar-lo i sintetitzar-ne el contingut en
quatre linies.

Venerada en Vallfogona, no contenta l'odi ardent, que el jutge aborta,

siau patrona
de qui vostres llaors canta,
oh Bàrbara, verge i santa.
De viciosa i gentil planta,
sent flor santa,
la primera llum del dia
véreu a Nicomadia:
mes no aguanta
vostre zel, d'idolatria,
los enganys i els abandona.
Vostra fe en Cristo posada,
fecundada
del baptisme en font divina,
per a fer-vos heroïna
matisada
amb varietat peregrina
de virtuts se perfecciona.
Vostra bellesa reclosa.
no obstant gosa
dins l'alta torre en què habita,
del tracte, que us facilita
com a Esposa,
Jesucrist, que allí us visita
i d'amant vostre blasona.
Vostre pare a tal clausura,
presó dura,
sols dos finestres destina:
vostre ingeni en fer atina
l'obertura
tercera, amb què la Trina
Deïtat idea ens dóna.
Una creu en pedra dura,
s'apressura
vostra mà a deixar impresa;
en vista de tal empresa
la ternura
de vostre amor més encesa
celestials himnes entona.
Si algun ídol se us presenta,
tal argumenta
d'esculpir-los, los arrasa,
i a Jesús així pregona.
L'inic pare a l'ira cega,
tot s'entrega
quan veu vostra fe zelosa
per Jesús, que a ser esposa
d'altre es nega,
son punyal, mort horrorosa
destina a vostra persona.
A l'instant s'obrí una penya
i us ensenya
vostre Espòs rara acollida,
on se guerde vostra vida.
mes s'empenya
lo pare, que sere-ho oblida
i en sa ràbia més s'encona.
Qual saió en sa ira estranya,
molt s'afanya,
vos sacut, arrastra, aterra,
amb feres mans vos aferra
i les banya
en sang que rega la terra,
pels colps que sobre colp dóna.
Al Prefecte, en fi, us presenta,
per si us tenta
amb promeses i blandura,
mes advertint que és locura
lo que intenta,
de vostre cos la ternura
als durs saions abandona.
Ells, qual bèsties carnisseres,
mil maneres
de torturar-vos destinen,
amb foc i quantes atinen
penes feres
vostra constància examinen,
que amb tals lauros se corona
Sent tota Vós una llaga,
vos halaga
Jesús: vos cura i conforta,
nous llorers vos proporciona.
Los malvats que us secrifiquen
vos dupliquen
los turments amb lligadures,
vos desgarren les juntures
i us apliquen
planxes roents i punxes dures
com la història fiel menciona.
Vostre pare veu cansada
l'ira osada,
que els castos pits vos arranca:
quan als saions força manca,
sa mà irada
vos obre al cel porta franca,
puix màrtir vos fa i corona.
Al Prefecte injust alcança,
la venjança
que s'atragué el parricida,
puix los trenca un llamp la vida
que Déu llança:
se lamenta el cel i us crida:
quan en la vostra mort trona.
Vallfogona, que us implora,
protectora,
sia baix vostra esmerada
gràcia i poder emparada,
puix deutora
al cel i a vos obligada,
vostres portentos pregona.
Mostra-us al ser reclamada
advocada,
de pedra que els camps arruïna,
de llamps i de repentina
mort sobtada,
guardau-nos: puix mà divina
amb tals gràcies nos abona.
Venerada en Vallfogona,
siau patrona,
de qui vostres llaors canta,
la fe que en zel vos abrasa; mes com per ço no es reporta
oh Bàrbara, verge i santa.
que als ídols de vostra casa, ni s'apaga

Crec que primer descriu a Santa Barbara, descriu la seva fe. Es una poesia que vol
venerar a Santa Barbara.
Nuria Cañizares
1.
Cada component del grup buscarà una pintura, escultura i obra arquitectònica de cadascun
dels moviments artístics d’aquest període (Renaixement, Barroc i Neoclassicisme), indicant
l’autor i el nom de l’obra
Renaixement
Escultura: La piedad; Pintura: El pecado original. 1570.

Miguel
Ángel
Buonarroti.

Obra

arquitectònica: Obras de Herrera, la catedral de Valladolid.

BARROC

Escultura: Santa Teresa de Bernini.

Pintura: Episodio relatado en el Evangelio según San Juan Michelangelo Merisi da
Caravaggio.

Obra arquitectònica: Plaza de San Pedro. Columnata realizada por Bernini.

Neoclassicisme

Escultura: Hercules de Antonio Canova.

Pintura: Antoine-Jean Gros, Napoleón visitando a los apestados de Jaffa (1804). París, Museo
del Louvre
Obra arquitectònica: Jacques-Germain Soufflot, iglesia de Santa Genoveva

2. Cosulta aquesta web amb les obres de Vicenç Garcia:

Seleccioneu un sonet per persona, copieu-lo, expliqueu-ne el contingut en quatre línies,

indiqueu el tema, busqueu alguna figura retòrica i indiqueu les característiques barroques que
hi trobeu.

Ella anava a cercar aigua a la font

Per aigua anava lo meu bé un cert dia

i foc ardent per los seus ulls llançava,
i en los meus, ab qué atent la contemplava,
omplir los cànters fàcilment podia.
Lo raig de l'aigua, que més clar eixia,
com qui li diu regalos murmurava,
i quan la delicada mà banyava
la neu que va fonent-se pareixia.

A un extrem arribí tan insufrible,

i als raigs fogosos de sa bella vista
tant se'm cremava l'ànima afligida,

que, per a mitigar lo ardor terrible,

entrà en un cànter, i restà, la trista,
en ànima de cànter convertida.

El poema ens parla d’una noia que passeja per la vora del riu agafant aigua en uns cànters, allà
on agafa l’aigua hi ha un home que és el seu amant , al qui al veure’l trist i plorant a llàgrima
viva perquè diu que omplia canters, ja que estava tant desesperat que no hi havia acció que el
pogués consolar.

Les característiques d’aquest poema son que el personatge te una actitud de desengany i
frustració.

1 omplir los cànters fàcilment podia. Metàfora

2 als raigs fogosos de sa bella vista. Hipèrbole

3. Cada component del grup ha de buscar un goig, copiar-lo i sintetitzar-ne el contingut

en quatre línies.
Aquest goig esta dedicat a la Mare de Déu de Requesens, parlen de Maria en que demanen que
sempre tingui els ulls a sobre per controlar-los, la gent es sent segura amb la seva protecció
perquè ella te un poder que és inmens.
Oriol Escobar

1. Cada component del grup buscarà una pintura, escultura i obra dels moviments artístics
d’aquest període (Renaixement, Barroc i Neoclassicisme), indicant l’autor i el nom de l’obra.

Renaixement:

Pintura: La Gioconda (Leonardo Da Vinci)

Escultura: Pietat (Miguel Angel)

Obra: Santa Maria della Consolazione

Barroc

Pintura: Las Meninas (Diego Velázquez)

Escultura: Éxstasis de Teresa (Bernini)

Obra: Catedral Valladolid

Neoclassicisme

Pintura: El juramento de los Horacios, Jacques-Louis David

Escultura: Heros i Psique (Antonio Canova)

Obra: Puerta de Brandeburgo

2. Seleccioneu un sonet per persona, copieu-lo, expliqueu-ne el contingut en quatre línies,

indiqueu el tema, busqueu alguna figura retòrica i indiqueu les característiques barroques
que hi trobeu.
Sou, oh Nise, la suma de bellesa
on, totes juntes, contemplar-se poden
les mostres del vestit que a Flora broden
seda i agulla de Naturalesa:

Clavell la boca, olor de camuesa;

als ulls, dos ulls de lliris se acomoden;
tot lo demés, ab dolces bandes, roden
les roses i jasmins, ab sa puresa.

Puix, ¿qué diré de la bellesa rara

del jardí de aqueix pit, que sempre hi neva
i sempre está cubert de maravelles?

No com les altres, que la sort avara

dintre de un dia la bellesa els lleva:
que divines i eternes són aquelles.

El autor fa una comparació de la dona que estima amb les flors, per tant resalta la gran bellesa
d’ella dient que es major que totes les flors juntes, despres compara la seva cara amb les roses
jasmins i lliris, el seu pit cobert sempre de maravelles, i acaba dient que la bellesa d’aquesta es
divina i eterna.

El tema es la bellesa de la dona comparant-la amb la flora.

podem trobar el recurs retòric del hipèrbaton: contemplar-se poden

Com a característiques barroques podem trobar el us de la llengua antiga i culte.