1.Definició del terme Decadència.

Quins segles pertanyen a aquest

període?
La Decadència és el nom controvertit de l'època de la literatura catalana
que comença amb l'edat moderna (Segle XVI) fins a la Renaixença del segle
XIX. La decadència és, en part, una construcció dels autors de la Renaixença
i crítics posteriors. La corona d’aragó va patir una important pèrdua del
protagonisme en el panorama polític i econòmic de la península ibèrica i de
la mediterrànea. Pertanyen a aquest periode els segles XVI,XVII i XVIII.
2. Causes de l’afebliment de la llengua catalana
La decadència política i cultural dels territoris de parla catala també va fer
trontollar la consciència d’unitat lingüistica que hi havia durant l’Edat
mitjana. Els fets mésimportants van ser:

Castellanització: l’aristocràcia catalana que influïa lingüisticament a la cort

dels austries. La cort valenciana Germana de Foix, segona muller de Ferran
II el catòlic S.XVI.

Desconfiança envers la pròpia llengua per part dels escriptors catalans, que
laconsideraven anticuada i medievalitzant.

L’acceleració de la fragmentació dialectal, afavorida per la manca

d’elements cohesionadors i de models literaris vàlids. Elcatalà també
s’anomena valencià, mallorqui...

La persecució política de la llengua va produïr a partir del 1700 al nord de

catalunya del principat, el valencià i les illes balears arran dels decrets de
Nova planta. Més tard va afectar la prohibició de l’ensenyament dels
tribunals.

Aquesta pèrdua va marcar l’inici del procés de substitució lingüistica en que

el català retrocedia endavant el castella en l’ambit literari i entre les classes
socials més altes i alguns ordes religiosos.

El català va ser oficial als segles XVI-XVII. El poble va mantenir-se fidel al

català tal com ho demostra la vitalitat de la literatura popular el castellà, en
canvi, era pràcticament desconeguda per la major part de la població. Un
grup d’intelectuals va inciar la defensa de la llengua.

3. Sobre el s. XVI:
3.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i
sintetitza en deu línies les característiques de la poesia culta.
El renaixement
Significa la culminació de d’humanisme. Es caracteritza pel triomf de
d’individualisme, les ganes de viure i l’afany de conèixer l’esser humà i tot
allò que l’evoca. Entre els interessos culturals del renaixentistes destaquen
l’estudi i la codificació de les llengües vulgars, interès simultani a l’efecte
per les llengües clàssiques i la curiositat per la historia pròpia.
4. Sobre el s. XVII:
4.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza
en dotze línies les característiques de la poesia culta

La poesia barroca

Denota una actitud de desengany i frustració per la època de crisi en la que

es trobaven. S’endinsa en el pessimisme (dolor, lletjor...). A Catalunya va
coincidir amb la guerra dels segadors i el conseqüent d’alt a baix econòmic i
social, es va produir en el bandolerisme.

– Els temes: Pas del temps, l’amor, pessimisme, caricatura

tragicoburlesca de la existència.
– Recursos: Es van fer servir aspectes com la artificiositat, el contrast
entre conceptes, la deformació amb la realitat, abundor de cultismes i
castellanismes i l’ús de figures retòriques.

La poesia barroca a Catalunya

És influïda per el barroc català, van destacar Francesc Fontanella i Francesc

Vicent Garcia, la poesia de Francesc Fontanella mostra les influencies
francesa i castellana pel que fa el estil i el lèxic utilitzat. El seus eixos
temàtics son els romanços de to pastoril, i per altra banda els sonets que
mostren trets estilístics d’autors castellans com Garcilaso de la Vega.

5. Sobre el s. XVIII:
5.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i
també el moviment de la Il·lustració.
El neoclasicisme: aquest moviment estètic del segle XVIII, inspirat en
l’Antiguitat grecoromana i relacionat amb l’ilustració, recupera els models
clàssics. Va arelar sobretot a Roselló i a Menorca a causa de la situació
política que hi havia: el Roselló pertanyia a l’Estat francès i Menorca, que es
trobrava sota domini britànic, vivia en un ambient cultural elevat.
Il·lustració: És un moviment cultural i filosòfic que es va desenvolupar
durant el segle XVIII. Basat en el racionalisme francès(Descartes) i en
l’impirisme d’origen anglès(Hume), el pensament il.lustrat confiava
plenament en la raó, a la llum de la qual calia analitzar tots els fenòmens i
circumstàncies que envoltaven l’ésser humà. La Il.lustració va generar gran
optimisme i la creença que es podia millorar la vida de l’individu i de la
col.lectivitat. Una de les conseqüències de la Il.lustració va ser
l’enciclopedisme: l’afany de recollir i divulgar tots els coneixements. Aquest
afany també es va estendre al camp de la història i de la
llengua(diccionaris, gramàtiques...)
5.2. Defineix el gènere de l’assaig
És una obra breu que desenvolupa un tema concret mitjançan judicis o
apreciacions personals. En l’assaig hi ha voluntat de creació literària, i
pretén d’aprofundir en el coneixement de l’home, alhora que hi apareix
també una certa pretensió moralitzadora. Tracta temes com la filosofia, la
història, la política, la literatura, la ciència o la pedagogia.
5.3. Defineix el gènere del dietari
Es com un llibre en que un cronistra escriu, per dies,els esdeveniments mes
notables. Hi ha descripcions de la vida quotidiana, matisades per ironia i el
liricisme.

6. Característiques de la poesia popular i gèneres (12-15 línies)

La poesia popular

En els segles XVI-XVIII la literatura tenia una gran vitalitat contrastada amb
la crisi de la literatura culta. El poble nomes parlava el català per això diem
que era monolingüe a partir de la guerra de successió es va començar a
notar la castellanització.

En els subgèneres de la poesia popular s’hi van afegir les cançons de

bandolers i de lladres de camí ral, que reflexaven el moment de
bandolerisme. La literatura popular era anònima podia ser modificada.

– Els temes principals eren: l’amor, les feines, temes infantils, la religió
i temes històrics.
– Recursos: versos curts i rima assonant, l’èxit senzill abundor
d’arcaismes i dialectalismes amb un to musical la transmissió era oral

Generes

- Goigs: Cançons religioses que lloen la mare de deu als sants. Eren cantats
en processons i romiatges.

- Nadales: Composicions poètiques que narren temes nadalencs. Es difonien

mitjançant la cançó.

- Corrandes: Eren cançons curtes la temàtica de les quals eren molt diverses
(amor, enyorança...)

- Cançons de bandolers i lladres de camí ral: Originat per el bandolarisme,

presentaven diverses formes tot i que els romanços van ser el mes habitual.