IRAVALS - SANT PERE SEDRET

Distància: 4 , 38 quilòmetres
FITXA TÈCNICA
Desnivell: 110 metres: ascens / 110 metres: descens.

Durada: 1 hora 40 minuts (cal afegir el temps d’esbarjo i

d’esmorzar).

Punts d’interès: Església de Sant Fruitós d’Iravals i Sant Pere

Sedret.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Aquest itinerari és el més curt i senzill de totes les excursions que

farem durant el curset (Febrer acostuma a ser un mes

climatològicament dur a la Cerdanya i és per això que més val curar-

se en salut).

El punt de sortida el trobem situat a l’aparcament del Village de

Vacances d’Iravals, just

enfront de l’església de Sant

Fruitòs. Per arribar-hi, cal

anar fins La Tor de Querol i a

la mateixa entrada del poble

a mà esquerra veurem les

indicacions que porten fins

Iravals (que en realitat és un nucli de població annex a La Tour de

Carol).

L’excursió s’inicia baixant per la carretera per la qual hem arribat

amb el cotxe fins arribar a les vies del tren (SNCF). En aquest punt
deixem la carretera asfaltada i agafem un camí de terra que surt per

l’esquerra. De seguida trobem també a l’esquerra un petit cartell

corresponent a la descripció d’aquest itinerari.

Agafem el petit corriol i des d’aquí haurem d’anar seguint els senyals

grocs que trobarem contínuament. Durant aproximadament 30

minuts seguirem aquest corriol ascendent que circula entre blocs de

granit, pins i boixos. Podrem gaudir d’unes magnífiques vistes

d’Enveitg i la seva estació de ferrocarril (d’on surten els trens que van

cap a Toulouse i París) i dels pics del Cambra D’ase i el Puigmal al

davant nostre i de Font Freda al darrrere.

El petit corriol desemboca en un camí de terra més ample des del

qual podem observar una panoràmica més àmplia de la Cerdanya

amb altres cims com la Tossa d’Alp al davant nostre. Des d’aquí

baixem uns metres pel camí fins arribar a una casa de pagès i agafem

el camí que surt de la seva esquerra. És un camí molt ombrívol i

humit que discorre entre

marges de pedra i una densa

vegetació. A l’estiu és un camí

ideal per refrescar-se els dies

de calor. Després d’una

estoneta el camí ens porta fins

a les ruïnes de Sant Pere

Sedret. Avui en dia hi trobem només els vestigis d’un antic poble i

parròquia.

Després de continuar una estona pel camí, arribem a una cruïlla de

camins. Nosaltres agafarem el camí descendent de l’esquerra (Si

agaféssim el camí ascendent de la dreta arribaríem a Guils de

Cerdanya). Aquest camí, deformat per l’aigua, ens ofereix unes

magnífiques vistes de la Cerdanya.

Després d’uns quinze minuts tornem a trobar una cruïlla i tornem a

agafar el camí de l’esquerra que deixa de baixar i planeja en direcció

a Iravals. Si haguéssim continuat pel camí de la dreta haguéssim

descendit fins a Saneja.

I és en aquest camí pla on trobem,

a la nostra dreta i enmig d’uns

camps, un curiosíssim element

natural: una pedra que sosté una

altra de molt més gran.

Després de les obligades fotos a

aquest element natural retornem al camí i arribem a una carretera

asfaltada. L’agafem i baixem per aquesta carretera fins arribar

novament al Village de Vacances i al punt inicial de l’excursió.

DADES HISTÒRICO-SOCIALS:

Iravals és un poble del municipi de La Tor de Querol (Alta Cerdanya)

situat a la vall del Querol, a la dreta del riu. El nucli d’Iravals (1240 m)

havia estat parròquia independent des del segle X, com a mínim, i era

la més important de la vall. Se n’emprava el nom, en ocasions, per

designar tota la vall del Querol. Ara, però, s’ha convertit pràcticament

en una rodalia de La Tor de Querol. El topònim sembla ser d’origen

preromà bascoide, però no queda clar el seu significat concret.

Probablement procedeix d’Isabal, d’on deriva zabal: “ampli, obert,

abundós”.

L’església de Sant Fructuós d’Iravals ha estat classificada com a

monument històric; aquesta capella és una de les més antigues del

romànic de la Cerdanya, va ser edificada cap a meitat del segle XI, en

granit: la pedra típica de la contornada. D’una nau, absis llis, porxo i

campanar de cadireta, ha estat restaurada modernament i conté una

sèrie d’obres de gran valor artístic: Una talla de Crist policromada del

segle XII, una talla de la Verge del segle XIII, un retaule de Santa

Marta del segle XIV i un retaule de Sant Fructuós del segle XVI

realitzat per Antoni Peytavi.

Durant l’excursió visitarem les ruïnes de Sant Pere Sedret: Sedret

s’anomenava villa Settereto el 862 en un judici del comte Salomó,

celebrat a All, en el qual es tractava sobre la propietat del lloc. Des

del segle XIII, Sant Pere Sedret s’associà al nucli a tocar de Llinars,

amb qui compartia l’església (avui desapareguda), motiu pel qual en

la documentació tan aviat apareix citada com de Sant Pere de Sedret

com de Sant Pere de Llinars.

Per últim, també podem destacar l’estació de ferrocarril d’Enveitg-La

Tour de Carol. Es tracta d’un gran edifici que va tenir una importància

cabdal durant la Guerra Civil ja que va ser un pas continu d’exiliats

que van haver de marxar cap a França. A més, l’estació és la terminal

de tres línies ferroviàries de tres amples diferents: Amplada

internacional (trens que es dirigeixen cap a Toulose o París), amplada

ibèrica (línia Ripoll – Puigcerdà) i amplada mètrica (Tren Groc).

Per elaborar la informació sobre Sant Fruitós d’Iravals, he fet servir un

dossier informatiu del departament de socials de l’IES Pere Borrell de

Puigcerdà.

DADES CULTURALS:

De l’estació de La Tour de Carol – Enveitg, surt o arriba la coneguda

línia ferroviària del Tren Groc: El Tren Groc és la línia més especial i

emblemàtica de la Catalunya Nord. El seu traçat enllaça Vilafranca de

Conflent amb La Tor de Querol i es va construir per tal d'apropar l'Alta

Cerdanya amb la capital de la Catalunya Nord, Perpinyà, a través del

Coll de la Perxa. Com que un tren de via ampla no era possible

(hauria calgut un túnel de més de 13 km entre Fontpedrosa i

Sallagosa) es va construir un tren de via mètrica. La línia es va posar

en servei el 1910 entre Vilafranca i Montlluís, prolongada fins a La

Guingueta el 1911 i La Tor el 1927. El traçat té una longitud total de

62 km. Els primers 28 km es desenvolupen a través del Conflent, on

supera un desnivell de 1100 metres en els quals passa per diversos

túnels i ponts, destacant els ponts de Sejourné i de Gisclard. Els altres

34 km són per la comarca de la Cerdanya, en els que la línia fa un

munt de voltes per tal d'evitar les fronteres administratives i la

població de Llívia. Abans d'arribar a la Cerdanya, la línia passa pel seu

punt culminant a l'estació de Bolquera-Eina, que és l'estació més alta

de la xarxa de la SNCF, a 1593 metres. Els trens que circulen per la

línia són tretze automotors (Z100) de l'any 1909, renovats dos cops,

amb una velocitat màxima de 55 km/h i divuit cotxes de viatgers, tots

de color groc, entre els quals tenen molt èxit durant l'estiu els cotxes
descoberts tipus jardinera. Més recentment s'han incorporat a la línia

dos automotors Stadler (Z150).