RAQUEL RESCALVO

2n BATXILLERAT

MAI MÉS

Núvols, carícies, soliloquis de pluja.

Un somriure, tontament desdibuixat en la finestra.
Coberts d’edredons, vestits de dol per la tempesta,
i un sospir llarg, inesgotable, dolç.
Un ull que mira un ull, traspassant la pupil·la,
i un tren que passa de llarg, una botzina.

Vaig plorar el teu nom,

pensava en el cel, una promesa,
un “qui sap” de lluny i records,
una xemeneia plena que no goso encendre, tot i el fred esmorteïdor.
Volia fondre’m en somnis rogents,
cridar contra el vent.
Maleïda melangia,
dissort embriagada...

T’han xiuxiuejat mai t’estimo a cau d’orella?

He vestit un ball de seda
i vessat la sang d’uns llavis
perquè delectessin un pits amb pètals de rosa.
Pètals de llavis, dos semillunes de rosa
i estrelles closes en bressols de pestanyes,
ulls de ploviscó quan la tornada significa que no tornaràs.

MAI més.
MAI més.
MAI més.
Seda vermella, èxtasi clandestí,
morbositat en la foscor, espines turmentoses.
MAI més seràs la meva rosa de 23 d’abril.