Assaig de cntic en el temple

Dmaris Cabass Agusti 1 BAT Dolors Molins

ndex:

Poema: Assaig del cntic en el temple. Introducci: Salvador Espriu, Literatura de postguerra. Contingut: ttol, tema.... Forma: mtrica, rima... Conclusi.

Poema:
Assaig de cntic en el temple: Oh!, que cansat estic de la meva cobrada, vella, tan salvatge terra, i com magradaria allunyar-men, nord ell on diuen que la gent s neta i noble, culte, rica, lliure, destvetllada i feli! Aleshores, a la congregaci, els germans dirien sesaprovant: Com locell que deixa el niu, aix lhome que sen va del seu indret, mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de lantiga saviesa daquest meu rid poble. Per no he de seguir el meu somni I em quedar aqu fins a la mort. Car sc tamb molt covard i salvatge i mestimo a ms amb un dolor desesperat aquesta meva pobra bruta, trita, dissortada ptria.

Introducci

Salvador Espriu (1913 Santa coloma de Farners- 1985 Barcelona)

Obra ms important: La pell de Brau.

La seva obra estava marcada per: Prdua de la seva mare i un germ. Passi per la histria. Amor pel municipi prpi dArenys de mar. Repressi franquista de la postguerra de catalunya. * Lexili interior. * Publicaci clandestina dels seus llibres en Catal

Els temes ms importants per Esperiu eran temes com la mort, i la injustcia marcada per per la repressi franquista. Literatura de posguerra:
El triomf del franquisme va suposar un obstacle per a la literatura catalana. Els escriptors escrivien molta poesia, ja que estva menys controlat per la censura franquista. Es van suprimir els centres i les intitucions culturals Tamb s va prohibir lensenyament en catal sol s podia utilitzar la llegua catalana en mbit privat. Els catalans van pendre una srie de decisions per resoldre el problema que van ser com el de lexili cap a Amrica i frana

Contingut:
El ttol Simblic no es sobre el ttol. El tema lexili de la gent que s va quedar i va rebre la repressi franquista. Estructura. 2 parts: - Primera part (v. 1-13). Fins a al set vers Espriu parla en primera persona i parla sobre les ganes que t de surtir del pas. Critca a la gent de la seva ptria pero elogia i alaga a la resta dels europeus. Desprs fins al vers 13 apareix el desacord sobre si exiliar-se. - Segona part (v. 14-20) Una contraposici sobre el que a dit en la part anterior, ja que el jo potic confessa que s quedar a la seva terra ja que s covard i salvatge com ella.

Forma
No hi ha una mtrica ni rima definides, predomina el vers lliure. format per tres estfes de set, sis i set versos cadascuna. En aquest poema combina els versos dart major i dart menor predominen els dart major. Figures retriques: Oh! Exlamaci Cobrada, vella, tan salvatge terra, Enumeraci Neta, i noble, culta, rica, lliure, destellada i feli Enumeraci A la congragaci, els germans Metfora Llei de lantiga saviesa daquest meu rid poble Metfora Pobra, brurta, trista, dissortada ptria Enumeraci I estimo ms a un desesperat dolor Metfora Llenguatge, ls de la polisndeton, s a dir que acumula noms per signes de puntuaci. Abunden els adjectius per damunt dels noms i dels verbs I est en primera persona.

Conclusi:

Com a conclusi caldria remarcar que Salvador Espriu tenia una contradiccin amb el seu jo potic davant la situaci en que estva la catalunya dabans. Est sotms a lesclavitud i la dictadura que va perviure a espanya per ms de trenta anys.