X Jocs Florals escola la serreta

Lema: Algú

Grup: 6è A

Avi, t’estimo

Són les set del matí. Estic estirada al llit fent mandres. És dilluns. Quina mandra anar a
l’escola! Però penso en tu. Em canvio i baixo a esmorzar. Els meus pares i els meus
germans ja són a taula. Començo a esmorzar i t’apropes, avi. Pregunto als pares si
podies venir a buscar-me amb ells i em diuen que no perquè no pots caminar. Però és
mentida. Jo confio en tu. De vegades em fan enfadar tant...Se t’havia il·luminat la cara.
Sempre em dius que et fa molt il·lusió venir-me a recollir a l’escola. Em fa una pena...
Però què hi farem! T’estimo molt, avi!

Comencen les classes. Li faig un petó al pare i em poso corrents a la fila per anar a
l’aula. Horror! Avui toca examen! No he estudiat, però penso en tu, avi...I em vénen
totes els respostes! Avi, tens un súperpoder amagat! Sona el timbre: hora del pati!!!
Començo a córrer amb els amics i amigues. Toca bàsquet! I aleshores me’n recordo de
tu, avi. Sempre m’expliques que quan erets jove, feies més cistelles que ningú.
Driblaves tots els jugadors i feies triples! M’ho has explicat mil i una vegada, però mai
em canso d’escoltar-te. Gràcies a tu avi, trauré un excel·lent a l’examen i guanyarem el
partit. Noto com que els nostres cors estan units. T’estimo avi!

Cada cop que penso en tu, em surten les coses bé. Per què? Serà perquè t’estimo! Mai
m’has parlat que tinguis súperpoders. Em pregunto què fas. Tinc unes ganes boges de
tornar a casa, abraçar-te i escoltar les teves històries... T’estimo avi!

Ja arribat la tarda, oh no! Toca educació física i avui hem de fer flexions i abdominals.
Jo no sé fer-ne! Però penso en tu avi... I em surt tot perfecte! Gràcies avi.

Visca! Tornem a casa! Surto corrents per veure’t. Ets rere la porta esperant-me amb un
somriure d’orella a orella, com sempre, i em dius que et fa feliç veure’m tornar de
l’escola. Et faig una “súperabraçada” i anem al sofà a parlar. Jo hi arribo en tres segons,
però tu, pobret, vas molt lent. T’ajudo a arribar a la sala. Quan t’asseus dius que quan
eres jove com jo, corries tan ràpid com un peix. Jo et corregeixo i et dic que no és un
peix, sinó un lleó. Sempre t’equivoques amb el mateix. Ja no és la primera vegada que
m’ho dius. Seguim parlant fins a l’hora d’anar a dormir. Mentre els pares t’ajuden a
posar-te el pijama, jo em rento les dents. Et dic bona nit, et faig un petó i m’estiro al llit.
Penso: T’estimo avi!

Bon dia! Em desperto volant, em vesteixo i baixo a esmorzar. Que bé, avui ja ets a
taula! Et saludo i et dic que si us plau, em recullis de l’escola i em somrius. Vénen en
Marc, la Júlia i els pares. Comencem a esmorzar. Bon profit! Oh no...! t’ha caigut el bric
de llet. Jo t’ajudo a netejar-ho, però els pares s’enfaden i comencen a cridar. Els dic
molt enfadada que ha estat un accident, que et deixin tranquil, però segueixen igual i a
sobre, em castiguen. De vegades, no entenc els adults. Els meus pares no tenen empatia.

Toca començar les classes i la mestra dona els exàmens...un nou i mig! Visca!! Al pati
del menjador, toca futbol. Estic segura que guanyaré perquè pensaré en tu...Eh? Què
passa? Avi? No noto la connexió dels nostres cors! Començo a plorar, plorar i plorar...
Què t’ha passat? A la tarda, la mestra ens dona una fitxa molt difícil. Penso en tu... I no
passa res. A l’arribar a casa, no et trobo. No estàs rere la porta com sempre. Els pares
diuen que has tingut un accident i que ara ets a l’hospital... ploro sense parar. Dic als
pares que si em poden dur a l’hospital i em diuen que no. Llavors, a la nit, m’escapo de
casa per veure’t. L’hospital és molt a prop així que hi vaig corrents. I et trobo. T’abraço,
no sé ben bé què ha passat, però de cop, noto que estàs molt quiet. Se t’ha parat el cor.
Miro l’electrocardiograma i surt una línia recta. Ets mort! No m’ho puc creure. Surto
corrents, plorant i empenyent la gent. En arribar a casa els pares em reben enfadats però
preocupats, no saben què ha passat. Els explico que ets mort. El pare agafa el cotxe i
surt disparat cap a l’hospital. A la mare li fa molta pena, però no li cau ni una llàgrima.
Se m’ha trencat el cor.

Tres dies més tard, anem al teu funeral. Jo estic plena de pena i de llàgrimes, però de
sobte, es tornen a connectar els nostres cors. Deixo de plorar, perquè potser tu ja no ets
al món, però si al meu cor. T’adoro avi!