Professional Documents
Culture Documents
El Dr. Malcom Crowe és un conegut psicòleg infantil de Philadelphia
obsessionat amb el dolorós record d'un jove pacient desequilibrat a què va
ser incapaç d'ajudar. Cole Sear és un aterrit i confús xiquet de 8 anys que
necessita tractament:Pot veure als espírits caminant per ahí, inclús parlant, i
Crowe veu l'oportunitat de redimir‐se fent tot el que es puga per ajudar‐lo.
No obstant això, el psicòleg infantil no està preparat per a conéixer la
terrible veritat sobre el don sobrenatural del seu pacient: rep visites no
desitjades d'esperits.Al principi el Dr. Malcom no el creu, però a poc a poc
es va donant compte que el que el xiquet diu és veritat. En l'intens i
esgarrifós final el Dr. descobrix enmig de la seua sorpresa que ell mateix és
un mort.
©Fernández, Iris
La pel∙lícula Casper:
La senyora Crittenden contracta al doctor Harvey, perquè exorcitze la
mansió de Whipstaff, en la que on habiten quatre fantasmes. Tres
d'ells; Fuet, Tuf i Gordy no toleren als mortals dins de la casa i tenen un
sentit de l'humor tan negre que espanta als més atrevits. Amb ells viu el
seu nebot Casper, jove, amistós i fart dels seus oncles. Crittenden vol
trobar un tresor amagat en l'edifici. Quelcom que oculta al doctor
Harvey, que es presenta en la mansió amb la seua filla Kat, una jove
adolescent somiadora. La filla de Harvey i Casper es comencen a portar
magníficament des de molt prompte. Ambdós són adolescents i tenen
problemes per a relacionar‐se. De Casper fuig tot el món perquè és un
fantasma i de Kat, en quant s'assabenten de la professió de son pare. El
fantasma i la jove són dos ànimes bessones que entren en continu
conflicte amb els seus respectius parents per qualsevol cosa.
©Romano, Marta
En la literatura i en el cinema,moltes vegades utilitzen aquest recurs. Jo
pense ,que a la gent li pareix interessant i divertit i sobretot molt
misteriós per això té tant d’èxit aquest recurs.
Jo conec una pel∙lícula on hi ha un personatge d’aquest tipus.
La pel∙lícula es crida Ghost i aquest personatge és Sam, un home que viu
molt feliç amb la seua noia Molly,l’únic problema és que Sam és un
home que no sap expresar els seus sentiments. Una nit són atacats per
un sicari i quan Sam intenta defendre’s se
n’adona que li han disparat ,que esta mort i que és un fantasma. Una
vegada que accepta aquest fet, Sam descobrix que Molly esta en perill,
ja que el seu “millor amic” està al seu costat i és aquest, el que va
contractar al sicari.
Sam busca una mèdium per a comunicar‐se amb Molly i encara que al
principi no es creu res, finalment se n’adona de que és Sam el que està
al seu costat i que l’ home que tant ajuda li dóna és un falsant i que és
per la seua culpa que Sam es va morir.
Una vegada que Molly està salvada i que Sam ha fet l’últim que li
quedava per fer, deixa el món dels vius.
©Miralles, Bárbara
El recurs d’utilitzar personatges fantasmals en la literatura o en el
cinema és molt freqüent, supose que és perque li dóna un aire d’interés
o de curiositat al text o la pel∙licula, ja que ens agrada aquelles coses
que estan més enllà del natural. Jo per exemple, fa molt que estic
enganxada a una sèrie de televisiò, anomenada: Entre Fantasmes. Es
tracta d’una xica anomenada Melinda, que pot veure als fantasmes des
què era xicoteta. Ella s’encarrega d’ajudar‐los a que vegen fins a la llum,
a on han d’estar tots els morts. El problema és que hi ha alguns
fantasmes que tenen alguns assumptes pendents amb els vius, pel que
no poden anar‐se’n en pau. Melinda els ajuda a resoldre tots els
problemes o assumptes pendents a la terra, per què els fantasmes vajan
el més aviat possible fins a la llum i fent que aquestes fantasmes troben
la seua pau interior i es retroben amb els seus éssers estimats que
havien mort abans.
©Romero, Sara
∙ Dins del cinema, una pel∙licula anomenada L’orfanat.
Laura i Carlos, un matrimoni amb un fill petit, Simó, es disposa a
inaugurar una miniresidència per a nens discapacitats, situada als afores
d'una localitat costanera. L'antic casalot, recondicionat per a la seva
nova funció, va ser la seu anys enrere un orfenat, entre les parets va
créixer Laura. Simó té el costum de jugar amb els seus "amics
invisibles". El que els seus pares consideren una afició més o menys
inofensiva, però que hauria de ser eradicada, creix de grau quan el noi
assegura tenir com a companys dels seus jocs a antics habitants del lloc.
Es produix una discursió entre Laura i el seu fill, que acaba amb la
inexplicable desaparició d'aquest últim. Els esforços de la policia per
trobar el seu parader es revelen inútils, i la mare, convençuda que per
explicar els fets no són suficients les explicacions purament racionals,
confia en l'ajuda d'un equip de espiritistes. Finalment moren el fill y s’ha
mare, i les fantasmes no existien, era tot imaginació.
©Toledo, Alba