Escriu un text de característiques tipològiques similars al fragment de

Mercè Rodoreda que has llegit més amunt. Pots prendre com a
referència situacions personals, novel·les o contes que hages llegit,
pel·lícules que hages vist, etc.
Fa poc vaig veure una pel·lícula amb una situació pareguda a la del text. La protagonista
era una xica que se n´anava a viure a un altre país per motius de treball. El dia que havia
d’anar-se’n era prou calorós però entre els nervis del viatge i la por per haver de pujar a
un avió ni ho notava Duia una maleta no molt gran, amb la roba nesessària per anar a un
lloc prou fred, pantalons, camises d´hivern i sobretot un abric, el duia a la mà i anava
amb molt del compte amb ell, era el que més li agradava i no volia perdre´l. Quan va
eixir de la casa va cridar un taxi però ningú parava i amb tota el calor i arrossegant la
maleta va caminar fins aplegar a la parada del metro. Li quedaven dues hores per què
isquera i cada vegada estava més nerviosa. Per fi va aplegar a l´aeroport, corrent perquè
perdia el vol, va mirar el panell i havia d´anar la la porta 1, hi havia una cua tremenda, i
mentrestant, observà aquell lloc, era un espai gris, amb molta gent corrent amb les
maletes de dalt a baix, gent acomiadant-se de la família i altres contents per retrobar-se
amb la seua gent, i ella allí sense ningú que l´acompanyara. Quan li toca el seu torn,
comença a buscar els bitllets, estava segura que els havia guardat a la bossa, però no, no
els trobava i el vol estava a punt d´eixir. Per una part estava contenta de lliurar-se
d´aquell terrible vol que l´havia tingut mal tot el dia però per altra perdria eixe treball
tan important. Al final, en l´últim segon s´adona que els bitllets els té al pantaló i així
comença el seu viatge.
Maria Sola

==========================================================

B) Fa molt de fred, el rellotge de la farmàcia posa que hi ha sis graus no més i està
plovent i jo sense paraigües,estic cansada tota mullada,però almenys es compensa amb
l'alegria que hi ha en l'ambient;hui es la nit de nadal. El carrer està ple de gent que a
última hora, van a per el sopar i els últims regals com jo,tot està decorat, hi ha llums,
música d’aquest temps i flors de color carmí.
Vertaderament ha sigut una bojeria posar-me aquest abric marró tan fi amb aquest vestit
curt i més encara ,aquestes sabates de tacó, amb la pluja tinc por d’esvarar-me i que em
caiga en la calçada el regal de Julia,després de tant que m’ ha costat trobar-lo a una
botiga tan petit i delicat que es pot trencar amb una sola mirada.
La pluja apreta i per fí , he arribat a casa de la meua iaia,però encara em falten cinc
pisos per pujar sense ascensor, almenys em console amb el calor de la casa,l’arbre de
nadal,primer, els regals,segon, la familia,tercer, ja falta menys,Julia jugant,cuart? i per
supost el sopar, una taula amb un menjar deliciós, els dolços típics de nadal , el cava per
brindar, i ja estic dalt,al cinqué pis, toque el timbre amb el “dring” característic, que em
porta records motl bons de quan era petita i s’obri la porta i aquest olor, aquest abraç em
reconforta i es com si no haguera estat caminant durant dues hores davall la pluja, com
si tot haguera merescut la pena.
Miralles, Bárbara

b) Isabel acabava d’ arribar a casa desprès d’ un llarg dia de treball. Estava molt
cansada i l’ únic que li venia de gust era llitar-se. Però abans que li donarà temps a res

Redaccions tema 3 alumnes IES CLOT DE L’ILLOT

va sonar el timbre de la porta, ella va obrir i es va trobar a la Alicia, venia vestida amb
un vestit negre molt bonic amb brillants i unes sabates que li feien conjunt. Aquella
visita només podia significar una cosa i Isabel ho sabia, volia que sortiren aquella nit.
Encara que estava cansada, no volia deixar a la seua amiga sola, per això es va canviar i
se’n van anar juntes cap a un local prop de sa casa. L’ ambient en el local era molt
animat, la musica sonava alta i hi havia molta gent, tots pareixien divertir-se, però
només entrar Isabel no va poder evitar recordar la primera vegada que hi havia estat allí
i li va entrar una nostàlgia immensa, al tornar a portar a la memòria aquell dia que mai
podria oblidar i a aquella persona que ja no estava...La mà d’Alicia en el seu braç
dirigint-la fins al centre de la pista va interrompre el seus pensaments i la va fer tornar a
la realitat.
Puertos, Elena

De xicotet, estava apuntat a una barraca i desfilava en les festes de Moros i Cristians
del meu poble. Tots els carrers estaven decorats amb llums i banderetes. Fins els
balcons estaven decorats per els habitants de les cases.
Per les nits, havien les desfilades, en els quals sortíem la gent de les barraques. A mi
m’agradava sortir, però em donava molta vergonya. Jo era un xiquet tímid i em
costava llevar-me aquesta vergonya quan havia de desfilar. Però veia a tots els
xiquets del meu costat i acabava llevant-me-la i passant-m’ho bé.
Era de nit i tota la gent estava pendent de nosaltres. Tothom et mirava. Tu veies com
la gent estava contenta i els agradava veure la desfilada. Jo estava sempre pensant en
no caure i en fer bé el que tenia que fer. Però la veritat es que m’ho passava bé i
m’agradava sortir en les festes amb (/150 paraules) tots els meus amics.

Garcia, Juan

Redaccions tema 3 alumnes IES CLOT DE L’ILLOT