El cubisme fou un moviment artístic desenvolupat entre 1907 i 1914.

Es va originar a França i
fou encapçalat per Pablo Picasso, Georges Braque i Juan Gris. Es una tendència d’estil
essencial ja que dóna lloc a totes les altres tendències d’avantguarda que es donen a l’Europa
del segle XX. Trenca definitivament amb la pintura tradicional.

El crític francès Louis Vauxcelles donà nom a la tendència ja que va dir, en una de les seves
critiques en to despreciatiu, que els quadres estaven compostos per petits cubs; D’aquí el nom
de cubisme.

CARACTERÍSTIQUES

 Trenca amb el concepte tradicional de perspectiva i s’adopta el de perspectiva múltiple

determinat per la representació en el mateix pla d’un objecte.

 Es tracten les figures de la naturalesa mitjançant figures geomètriques.

 Es fragmenten línies i superfícies.

 Es representa el món sense cap compromís amb l’apariència real.

 Desapareix un únic punt de vista i desapareix la sensació de profunditat.

 Es suprimeixen molt detalls.

 Es pinten bodegons, paisatges i retrats.

 S’utilitzen tons grisos, verds i marrons.

 Al principi predomina el monocromatisme, després, s’inclouen més colors en cada

quadre.

 Es formen collages.

 Normalment, s’acompanyaven les obres amb una crítica que donava explicació i sentit
a la obra per a facilitar-ne la comprensió.