L'absurd

El dau d'ivori
virolet de la sort i la malastrugança
i la poma al caliu que esbufega
com més corre el ventall.
Els ulls miren als ulls
i la paraula és morta:

el pigat de les xifres parlarà.

(Damunt la taula el vas

i la pàl·lida imatge de l'absenta)
de suara perjurats a jugar-nos la vida amb el misteri:
TOTS 2 AL MATEIX NÚMERO DEL DAU.

Joan Salvat-Papasseit

En el poema, Papasseit ens parla del joc dels daus. Ens descriu que aquest objecte pot portar
sort o tot el contrari, jugar una mala passada. El protagonista remena els daus entre les mans i
hi bufa ja que segons els mites dona bona sort.
A l’instant que aquesta persona tira els daus al ventall, tothom fixa les seves pupiles en els dos
cubs rodaners. La gent està molt atenta a les xifres que marcaran els daus. Salvat descriu el
silenci i l’expectació que es produeix en el moment en que es llencen els daus. L’autor utilitza
la metàfora de que seran els daus els qui parlaran i trencaran aquest silenci per fortuna o mala
sort dels presents. En aquest entorn els personatges prenen absenta, beguda amb un alt grau
d’alcohol.

El principal tema del poema és doncs l’absurd de les hores perdudes per les persones al voltant
d’un joc on és l’atzar qui decideix el resultat.

Ivori: marfil

Malastrugança: mala sort, desgràcia

Caliu: brasa; bocí de carbó encès

Suara: verb indicador d'acció present

Ventall: mantell verd que s’utilitza en els jocs d’atzar

La primera part del poema descriu un joc d’atzar (el daus).

La segona part parla de l’expectació i tensió que produeix la jugada dels daus.
La tercera i última part és la reflexió que fa l’autor sobre la importància qu donen les persones
envers un joc tant trivial.