1-Fes una síntesi de cadascun dels contes que no excedeixi les 5 línies

INVASIÓ SUBTIL
El protagonista es troba en un hostal de Tossa de mar. A l’hora del sopar,
coneix a un japonès i aleshores efectuen l’àpat conjuntament. Malgrat que el
protagonista creu que és japonès, no presenta les característiques físiques
típics d’un nipó i parla molt bé el català. En finalitzar el sopar, el protagonista
torna a la seva habitació i li explica el relat del sopar a la seva dona. Ell diu
que ha reconegut el japonès i acaben discutint perquè no estan d’acord.

EL TESTAMENT DE LA HIENA
Un assassí aconsegueix entrar dins d’una oficina pública, on hi ha un
funcionari treballant al seu despatx i que està destinat a ser mort. Quan
l’assassí hi entra, llença una amenaça de mort no gaire imponent i degut a
això, assassí i víctima es posen a parlar sobre com pot matar-lo sense fer-lo
patir. El funcionari, en veure que no té una clara voluntat de matar-lo, li
ensenya un punt on un tret li resultaria mortal i aprofita per encastar-li un cop
que el deixa inconscient.

2-Analitza el tipus de narrador que apareix en cadascun

INVASIÓ SUBTIL
Narrador protagonista ja que ens relata tota la historia en primera persona i
afegeix els seus pensament i sentiments viscuts durant el transcurs del relat.

EL TESTAMENT DE LA HIENA
El tipus de narrador que podem torbar en aquest breu relat es coneix amb el
nom intradiegètic, és a dir, està narrat en primera persona. Podem concretar
que aquest narrador, és a més, un narrador-protagonista. El narrador ens
explica de primera mà la seva història.

3-Cita i caracteritza tots els personatges que apareixen en cada narració

INVASIÓ SUBTIL
 Protagonista: Home d’idees fixes i un tant puerils. No suporta que li
portin la contraria.
 “Japonès”: Home ros amb galtes vermelles i que contra la opinió del
protagonista, sembla català. Home que frueix menjant i dels bons
moments i no és massa parlador.
 Dona del protagonista: Senyora sensata, que toca de peus a terra.
EL TESTAMENT DE LA HIENA
 Assassí o “hiena”: Se li suposa ser un home vigorós i decidit però
realment no ho és; demostra una estupidesa digna d’un mico ja que no
es capaç de dur a terme el treball que li encarreguen però es que a
sobre de fracassar, el deixen inconscient per confiat i acaben atrapant
a totes les persones implicades per culpa seva i dels interrogatoris.
 Funcionari: Demostra tenir una sang freda, i una capacitat de controlar
situacions límit esgarrifant. Es capaç, amb la paraula, de escapar-se
d’un assassí i, a més, acaba fent que detinguin a l’assassí. És un home
valent que es capaç d’improvisar i reconduir una situació que podria
haver acabat molt malament.

4-Busca en ambdós contes trets propis de la narrativa de Calders

explicats en els articles anteriors

INVASIÓ SUTIL
Principalment, la característica que es veu més reflectida, és el toc d’humor
que hi afegeix en la major part de les obres, en concret en aquesta.
En primer lloc, trobem a l’ inici de la narració, que com sempre, tots els
habitants de cada país o ciutat ens relacionen amb un tòpic. El protagonista,
relaciona el típic tòpic dels japonesos sobre el seu aspecte: pell d’un color
groguenc, ulls allargats i inclinats.
Al veure aquest home japonès que trenca amb aquest tòpic, es sorprèn, i la
frase que diu a la línia 5-6 : Em va cridar l'atenció el fet que no tenia els ulls
oblics ni la pell groguenca, on són reflectits l’ humor, però d’una forma
inofensiva, sense voler fer mal ni molestar a cap japonès pel comentari que ja
fet.
També, relaciona molt tot el que forma part de la cultura d’un lloc amb la
persona, ja que el japonès, no pel fet de ser de Japó, té que vestir i menjar
aquells aliments que són típics del seu país. Sembla, que el fet de no ser dos
persones d’un mateix lloc, l’altre no té coneixements ni fa accions similars a les
del altre lloc on l’altre persona viu.

Com a exemple, hi trobem el tros on el protagonista observa i s’imagina com i

quins coberts agafarà a l’hora de menjar, i véu que domina perfectament l’ús
tant de la forquilla com el ganivet.

Es mostra una actitud xenòfoba del protagonista contra l’home japonès, ja que
es troba que una persona estrangera està al seu país, i vesteix com ell, parla
correctament la seva llengua i duu una vida tan normal com la seva, això li
provoca una certa inquietud.

Per últim, trobem l’ús de frases fetes (No hi ha res com a cas, fresc com una
rosa...) i un vocabulari ric, però alhora senzill i entenedor.
EL TESTAMENT DE LA HIENA

En aquest altre text, de tema i contingut totalment diferents, hi veiem reflectides

algunes característiques similars a les anteriors. El vocabulari que utilitza, al
ser senzill i entenedor, ens produeix més facilitat a l’hora de la lectura.

Utilitza un to en moltes frases humorístiques, simplement, el contingut de la

narració sembla una obra humorística. El fet pel qual veiem reflectit aquesta
presència de l’ humor sobretot es veu quan l’assassí vol matar al funcionari, i
un cop està dins del seu despatx comença a establir una conversa amb la seva
futura víctima, i l’adverteix de que el matarà, que com pensa matar-lo, i li
recomana fins i tot que tingui un comportament correcte i estigui tranquil, que
sinó a l’hora de matar-lo amb els nervis, ell el matarà malament i l’altre patirà.

A part d’un toc d’humor en aquesta situació, també la considero una mica
inversemblant, ja que quan algú ve a matar a una persona, ni dóna
explicacions, ni es mostra tan lliurement a la seva víctima, ni estableix una
conversa on el tema és parlar d’anatomia per així saber on ferir-lo, únicament
va al que va, a matar.

També, el personatge i com està representat en sí el seu comportament, són

font d’aquest to d’humor, però això sí, és un to d’humor on no es veu afectat en
forma de burla, cap personatge.

Per últim, dins d’aquesta característica, hi trobem l’ humor amb que finalitza
l’obra, el fet de que estigui a la presó, no per haver fet un intent de crim a una
persona, no! Sinó, ja que va portar armes en aquell centre sense permís...

Com a curiositat i observació, el motiu pel qual el van anomenar amb el

pseudònim o àlies “la hiena” té relació amb el comportament d’aquests animals,
ja que es comporten sense escrúpols i no tenen covardia. I això el lliga al
protagonista, ja que el fet de ser un assassí implica que no té que tenir por en
dur les morts planejades, i no ha de tenir ni sentir sentiments de culpa ni
remordiments, ha de ser una persona forta, dura i insensible.

5- Escriu un petit assaig on sintetitzis algunes de les idees dels articles

que has consultat

Pere Calders un escriptor amb humor a les seves obres, que manquen de
grolleria cap a la caracterització o manera d'actuar dels diversos personatges
que apareixen a les seves obres. És important doncs la manera en la que
escriu amb un to satíric però a la vegada humorístic mancat de burla. Al lector
crea la sensació de burla cap als personatges però és degut a la vanitat que
poden arribar a tenir en determinats moments.

El fet de que tingui aquest humor que fa interessant la seva lectura no es degut
al humor d'acudit ni l'humor com a burla sinó que és un humor diferent ric en
frases fetes i d'altres creades exclusivament populars, referents a l'època. Amb
anècdotes que enriqueixen el text, i que el fan únic i amb un gran recurs
lingüístic. Tot això provoca que si es tradueix es perdi per complet.

Un altre aspecte que enriqueix el text seria l'ús de descripció de detalls mínims
i aclariments sobre el que va descrivint el narrador protagonista de la història
això provoca també una inseguretat durant tota la narració.

El pessimisme es present en els personatges de les seves obres com quelcom

que no es meravellós, Pere Calders opina que no pot aparèixer lo meravellós o
fantàstic perquè no ho necessita li faria nosa, el que ell fa és aplicar una
historia que pot ser creïble en un món quotidià però a la vegada irreal.

Pere Calders moltes vegades extreu l'humor negre de les novel·les mexicanes i
ho evoca en les seves obres amb una manera grotesca del món i dels homes.
En conclusió, Pere Calders va escriure amb un estil propi important que
d'alguna manera es veu reflectit en ell mateix.